Passen pràcticament quatre minuts a dos quarts onze del matí.
Hem parlat durant uns minuts de turisme.
Ara que ja estem en plena temporada d'estiu,
amb aquestes previsions una mica a la baixa,
que ens comentaven des del Patronat de Turisme
de la Diputació de Tarragona.
I ara canviem absolutament de registre
i parlem de temes urbanístics,
parlarem de qüestions de projectes urbanístics
a la ciutat de Tarragona.
Avui ens acompanya també el tinent d'alcalde,
responsable de l'àrea de territori de l'Ajuntament de Tarragona,
el senyor Xavier Terrés.
Senyor Terrés, bon dia.
Bon dia.
Parlem d'urbanisme i per començar parlarem de futbol,
perquè una de les notícies urbanístiques dels últims dies
té a veure i molt amb el futbol i amb l'esport de la ciutat,
amb la decisió de l'Ajuntament de Tarragona
de rebutjar el primer projecte presentat per l'empresa Pai
sobre el nou estadi del nàstic a Campclar.
De fet, l'Ajuntament, segons les seves paraules,
de fa uns dies li ha donat aproximadament un mes de termini
a l'empresa Pai per presentar un projecte.
Després de la decisió anunciada la setmana passada,
han continuat o pensen continuar els contactes
entre l'Ajuntament i Pai per mirar d'arribar,
si és possible, a un acord?
Sí, sí.
O sigui, tant l'alcalde de la ciutat com un servidor
va manifestar que nosaltres no vam donar en cap moment
aquesta iniciativa, ni tampoc la voluntat de fer l'estadi.
i l'únic que nosaltres comunicàvem és que posàvem un preu,
posàvem un preu, però no per simple capritx que teníem en aquell moment,
sinó perquè durant un mes vam estar estudiant aquest projecte executiu
que ens va presentar Pai i partida per partida,
concepte constructiu per concepte constructiu,
enteníem que no val aquests 42 milions d'euros que aquesta constructora diu.
el que hem fet és fer aquest document durant aquesta setmana
on expliquem porminoritzadament per què creiem
i per què entenem dintre de l'anàlisi econòmic constructiu
i urbanística, perquè sabeu que hi ha una permuta, no?
Per què costa aquestos diners?
Els hi traslladarem, els hi donarem aquest termini
i com l'alcalde de la ciutat, torno a repetir,
va incidir molt l'altre dia en la seva conferència,
en la seva roda de premsa,
nosaltres esperem que Pai assumeixi aquests preus,
aquests paràmetres i que ens facin l'estadi.
I si no s'arriba en un acord, en Pai?
Si no s'arriba en un acord ens ho tenen que comunicar,
això també està regulat en el concurs i en el document
que l'anterior govern va signar en Pai
i a partir d'aquí s'obren noves expectatives
que sí, com també el nostre Batlle va manifestar,
podria decantar o podria obrir un nou procés de concurs,
ja ho veurem.
Això endarreria, evidentment, tot el procés.
En fi, no cal ser gaire intel·ligent
per, evidentment, determinar que això portaria un retard,
però això afectaria també,
perquè recordem que estem parlant d'un projecte de ciutat esportiva,
afectaria tot el projecte de la ciutat esportiva,
afectaria només el camp?
L'Ajuntament es plantejaria fórmules per avançar
potser altres complements a aquesta ciutat esportiva?
Sí, és la idea que tenim.
Una constant comunicació amb el club gimnàstic
amb el seu president, el Josep Maria Andreu,
nosaltres entenem que la ciutat esportiva,
que és un dels elements prioritaris i que ajuden a fer aquesta pedrera,
aquesta pedrera que tot club esportiu,
més de futbol, té com un actiu important, es podria fer.
el seu abast econòmic estaria al voltant dels 6, 7, encara que fossin 8 milions d'euros,
i això seria una obra que podria l'Ajuntament de Tarragona,
en cotidularitat amb el club gimnàstic, portar endavant.
Entendríem que podria ser una de les obres que no tindrien que veure afectada per tot el projecte general,
amb l'estadi, i sí que entenem que podria ser una realitat.
Fora dels focus dels mitjans de comunicació,
l'Ajuntament i el tinent d'alcalde parla-t'en Pai,
i quines són les sensacions que han rebut de Pai, si és que es poden explicar?
Bé, no, les sensacions de Pai són les que ells van comunicar oficialment,
és a dir, Pai entén que el preu és en aquest,
això és una qüestió urbanística, com sabeu això és una permuta,
és a dir, on estan els actuals terrenys del nou estadi del gimnàstic,
es permutarien amb el que és la construcció d'aquest estadi nou,
per tant, aquesta constructora acabaria sent propietari d'aquells terrenys
per després construir, i a més construir vivenda,
sobretot vivenda residencial.
Efectivament, ells han fet una valoració del que és
tindre un estadi amb aquestes característiques,
característiques que, com tothom sap,
a l'Ajuntament de Tarragona, en el novembre de 2007,
va arribar un acord per modificar certs aspectes arquitectònics
del mateix projecte que es van presentar en la corresponent Maqueta,
que tothom ten en ment, i que ja havíem quedat en que tindria aquest preu.
Pai segueix mantenent, i a més tenen els seus criteris,
els seus anàlisis, les seves observacions,
que en cap moment costa aquest preu que l'Ajuntament
també ha analitzat, també ha auditat,
i també ha comprovat pels seus tècnics.
Els nostres tècnics de l'Ajuntament, que són els que condicionen
i són els que, en certa mida, també informen
un acte administratiu reglat,
ens informen d'aquesta manera.
Per tant, nosaltres no podem sortir-nos
del que és un informe administratiu
i amb efectes legals.
Estaríem, si estiguessim fora d'aquesta recomanació,
en una situació jurídica difícil.
Aquesta és la primera.
Per tant, aquí hi ha una diferència de criteri,
que és insalvable, ni molt menys,
com torno a incidir.
La idea que persegueix aquest govern
és que Pai, més que res per la celeritat
i per la bona consecució del projecte,
és que atengui aquestes consideracions constructives
i econòmiques,
i es facin a l'estadi per tots els ciutadans de Tarragona,
i socis i seguidors del gimnàstic.
Molt bé, doncs estarem pendents de com evolucionen
aquestes negociacions entre la constructora Pai
i l'Ajuntament pel que fa al nou estadi,
al projecte de nou estadi del nàstic a Campclar.
Hi ha, però, moltes altres qüestions que val la pena repassar
amb el tinent d'alcalde de territori.
La gran estrella d'aquest primer any
de l'equip de govern en matèria urbanística
ha estat la revisió del POM,
del Pla d'Ordenació Urbana Municipal.
S'ha parlat moltíssim en els últims mesos.
Ara, fa setmanes que no s'empara,
com a mínim a través dels mitjans de comunicació.
Per situar una mica els oients,
a les persones que ens estan escoltant,
als ciutadans de Tarragona,
en quin moment es troba el POM
pel que fa a tot el procés administratiu
que ha de seguir a l'Ajuntament.
Bé, com sabeu, vam donar la notícia
fa unes setmanes que no es podia aprovar inicialment el POM.
En aquests estudis en els que ens trobem
vam donar també les explicacions del per què no.
I el que sí que vam també manifestar
és que per tots aquells veïns que havien estat afectats
i que fins i tot molts d'ells havien constituït
la famosa i popular i coneguda plataforma
antipom, o contra el POM,
faríem una mena de document
amb força d'acte de govern,
d'Ajuntament de l'Ajuntament de Tarragona,
que la vam procedir a fer el passat dia 16 de juny.
Aquesta acta ja ha estat signada per l'alcalde
i ha estat traslladada a molts dels responsables veïnals
i reclamants antipom han donat el seu vistiplau.
Era un primer document en què ens havíem compromès des al principi
i també era motiu d'una petició constant
que en totes les reunions, en el seguit de reunions,
i sobretot quan assolíem ja l'acord i el pacte,
doncs ens demanaven el paper per escrit.
Aquest ja està fet.
I el que estem ara una mica efectes de cerimònia
és intentant organitzar un acte precisament amb tots els veïns
per donar d'una manera simbòlica
l'entrega d'aquest acte, aquest acte de govern,
i també en certa mida manifestar l'acord
i donar una mica de, bueno, no de punt i final,
perquè això és un tràmit que arribarà fins a l'aprovació final,
però així plasmar documental i gràficament l'acord.
Aquesta és una situació.
Per altra part, com poden pensar els oients,
segueix la tramitació d'aquest pom,
anem cap a l'aprovació inicial,
estan arribant els diferents treballs i documents
que han de composar aquest pom perquè sigui aprovat,
alguns amb més retard i alguns amb més diligència,
continuem adequant els planos a les modificacions,
tots els canvis que vam acordar amb el pom
se segueixen introduint,
i fins i tot aquells tres nuclis, si us en recordeu,
de veïns que hi quedàvem per formalitzar,
s'han formalitzat també els corresponents acords
o prepactes amb ells,
i bé, doncs, estem també introduint-los
en el que seran les futures prescripcions
d'aquest pla d'ordenació urbana municipal.
Quins són, perdó, aquests tres nuclis?
Concretament era un nucli de vivendes que hi ha en la T11,
en la part de dalt de Torreforta.
En aquest, fa com dues setmanes vam tindre la darrera reunió.
L'Ajuntament de Terragona els va comunicar oficialment
que l'Ajuntament, si ells no mostraven una voluntat
de ser reajutjats a la mateixa finca,
i amb uns edificis nous, amb uns habitatges nous,
doncs l'Ajuntament no tiraria endavant aquest pla
perquè hi havia un problema d'alineació de la T11,
i l'Ajuntament va dir que si ells no mostraven una voluntat
o una estima de tindre habitatges nous,
doncs, abandonava el projecte de fer aquest pla,
i llavors, doncs, ells van dir,
bé, doncs, el que hem de fer és reunir-nos nosaltres en assemblea
i decidir, perquè no tenim encara la seguretat
que la totalitat de veïns d'aquesta zona
doncs volem tindre cases noves.
Si volen cases noves, doncs, l'Ajuntament farà
els esforços necessaris perquè tinguin,
amb unes característiques determinades
i que, doncs, sigui una realitat.
Si no, doncs, treurem també aquest pla d'actuació urbanístic
d'aquesta zona.
L'altre és el famós parc de Sant Pere i Sant Pau,
on aquí hi ha hagut una evolució
arrel de moltes de les al·legacions, no?,
sobretot en els mitjans i diferents entrevistes.
Jo he estat entrevistat darrerament
amb el que són els representants veïnals
de Sant Pere i Sant Pau
i, efectivament, doncs, ja tenim una aproximació
bastant plena del que ha de ser així, no?,
o sigui, la conformitat que allà
no es farà cap mena de vial
en aquella zona verda que ells nomenen
i que la condició que segueix mantenint
l'Ajuntament i, a més a més,
doncs, tal com va ser el pacte
amb els veïns de la muntanyeta de Sant Pere,
de construir-l'hi el que és aquest edifici.
Aquestes associacions de veïns,
bueno, les associacions de veïns
de Sant Pere i Sant Pau, no,
la gent que hi viu, amb la plataforma en aquesta,
que jo voldria diferenciar,
encara que tenen els seus contactes
ordinaris com han manifestat,
diu que fins i tot aquest edifici de vivendes,
doncs, a veure si es pot trobar
un altre emplaçament.
Bé, jo el que tinc a contestar a hores dades
és que seguim mantenint l'emplaçament
que havíem dit en aquella zona,
és una zona racerada, de zona verda,
concretament aquella plaça no hi ha,
però també, donat aquesta petició de veïna,
ens estem mirant altres emplaçaments,
és una de les notícies que puc dir,
estem mirant altres emplaçaments,
si això, doncs, comporta el vistiplau total
de tots els veïns de la zona,
doncs, com no, doncs ho acatarem
i buscarem aquest emplaçament, no?
D'entrada, nosaltres mantenim
el que havíem previst en un principi,
si realment en l'àmbit,
perquè no ens podem marxar de l'àmbit,
això és un manament de la llei,
de l'àmbit on estan els veïns de la muntanyeta,
han d'estar en el seu àmbit,
no pot ser una cosa capritxosa,
doncs, bueno,
els ficarem allà
i ens construirem amb les mateixes
pactes i garanties que vam fer
amb les muntanyetes,
he de dir que és un pacte molt ferm,
el que tenim amb els veïns de la muntanyeta,
no ens escudem,
com he pogut llegir en alguna carta,
amb algun mitjà d'alguna pactada,
no ens escudem,
és un pacte,
i a més a més,
on es garanteix la vivenda,
que crec que és un bé
a protegir fonamental,
no ho diu aquest ajuntament,
no ho diu la Constitució Espanyola,
entre d'altres,
i el que no voldríem en cap cas
és que això produís una batalla veïnal,
és important que no,
l'ajuntament farà tot el possible
perquè tothom estigui d'acord,
i la prova és això que estic dient ara,
els esforços,
perquè fins i tot,
fins i tot el bloc d'habitatges
que té que anar a la muntanyeta,
no estigui en aquella zona,
sinó en una propera,
que no sigui la zona verda,
però ha de ser propera,
ha de ser en l'àmbit,
si no ho aconseguim perquè no la trobem,
perquè no la trobem,
doncs tindrà que anar allà a aquest edifici,
però sobretot que vegin a l'esforç.
I el darrer grup és el del PMU 14,
Ermita de la Salut,
que en aquest van fer a l'assemblea,
va ser justament al mateix temps
que fèiem aquest document
que hem donat publicitat,
i on vam trobar tots,
amb unanimitat,
que ens posàvem d'acord
en que tota aquella urbanització
tenia que ser, segons un sistema
que es diu de cooperació,
que era una petició,
un nimo de tots els veïns,
que vam a Cató,
l'Ajuntament ja l'ha pres,
ja l'ha introduït,
i també amb una sèrie de consideracions,
que aquestes ja estaven acordades,
respecte a una disminució de zones verdes.
Però bé, la voluntat general
era d'urbanitzar el PMU 14,
queden dos o tres propietaris
amb els que també posteriorment,
i molt després d'aquest acte,
també hem acabat d'acollar
certs aspectes,
i on nosaltres, Ajuntament,
hem volgut fer una mena de junta,
de junta directiva
amb tots els representants veïnals,
i que acabarem de reflectir
tots els pormenors
en la corresponent aprovació inicial.
Però ja en aquest document
ja esbossem,
ja fem un esborrany
del que és el principi d'acord.
Per tant,
en termes generals,
l'acord és ple.
Aquest periple,
que va començar
quan vam assolir
les tasques de govern d'urbanisme,
puc dir
que ha arribat
a un punt satisfactori,
i seguirem treballant,
i seguirem donant
les corresponents directrius.
Quan preveu
que el pla
vagi a l'aprovació inicial de plenari?
A veure,
aquí no em trepitjaré els dits.
No em trepitjaré els dits.
Jo crec que tal com tenim
els treballs
i els diferents punts
a desenvolupar.
Com vaig dir,
després d'aquest estiu,
els mesos d'octubre i novembre,
podrien ser
unes dates aproximades
per poder,
però dic aproximats.
Jo ja ho dic,
i sé que això
moltes vegades
és difícil
de pair,
però si en algun moment
aquest pla d'ordenació urbana
municipal
està
afectat
o
realment
hi manquen
alguns
treballs
o alguns aspectes
de seguretat jurídica
que fan
que no es pugui presentar,
aquest tinent d'alcalde
per la pròpia seguretat
dels 11 ciutadans
de Tarragona
sempre
ho retardarà
fins que no estiguin
assolides
aquestes garanties.
És molt important
un pla d'ordenació urbana
municipal
com s'ha pogut comprovar.
Ara bé,
el que no farà tampoc
és no portar-ho mai
a l'aprovació,
o sigui,
s'ha d'agafar el ritme
i s'ha de fer.
Hi havia moltes coses
que no estaven fetes.
Queda clar, doncs.
Deixem el tema POUM,
el pla d'ordenació urbana
municipal,
altres qüestions
en matèria urbanística.
Ara fa un parell de setmanes
en una entrevista
també aquí
al matí de Tarragona Ràdio
amb el delegat
del govern
de la Generalitat
de Tarragona,
Javier Sabater,
ens deia que
pràcticament
estava a punt
que fa el tema
del nou edifici
que centralitzaria
totes les oficines
del govern
de la Generalitat
a Tarragona.
Recordem que l'acord,
segons Javier Sabater,
a punt de tancar-se
amb l'Ajuntament,
era destinar
una part dels terrenys
que quedaran alliberats
quan el centre penitenciari
de Tarragona,
el de l'Avinguda
República Argentina,
es traslladi
al municipi
del Callà.
Confirma vostè això,
que l'acord
és pràcticament
imminent?
Sí,
confirmo,
confirmo que hi ha acord,
però que té
unes clàusules
de compliment,
unes clàusules
condicionants,
molt importants,
molt importants
i que la Generalitat
ha donat
el seu aveniment,
la seva manifestació
de corresponsabilitat.
A veure,
la primera
i molt fonamental
i que quedi ben clar,
aquest edifici
o aquest projecte
arquitectònic
que ens ha de presentar
la Generalitat
de Catalunya
només podrà
de tota aquella finca
assolir
entre un 40
45%,
si és possible,
millor que no arribi
a un 50%.
Si és possible,
millor que no arribi
a un 50%.
Per què?
Doncs per una cosa
molt concreta,
perquè allò
ha de ser,
sobretot,
i ha de quedar
d'una manera
rellevant
a la vista
i a l'ús
dels veïns de Tarragona
i dels veïns
de la zona,
el carrer Goya,
Coba d'Honga,
República Argentina,
una zona verda,
un jardí com d'aumana.
A part,
segon punt,
ha d'anar
a un pàrquing soterrani.
Per què?
Per en tot moment
assolir
el que és
aquest dèficit històric
que ha tingut
aquella gent
respecte
al que és
les places
de pàrquing.
Si efectivament
el projecte,
i això
ha estat comunicat
i tractat
i hi ha
una total entesa,
si el projecte
que es presenta
des de la Generalitat
no compleix
aquest percentatge
edificatori
i efectivament
és un projecte
arquitectònic
que amaga
o invaeix
el que és
la visual
de jardineria,
el que és
aquella finca
que ha de ser
una zona verda,
llavors nosaltres
tindrem que comunicar
a la Generalitat
que això no ho compleix
i que
per les diferents raons
o bé el modifiquen
o bé no es pot tirar endavant.
Aquestes són
les condicions
que existeixen
que ja ho dic
que estan pactades,
que estan comunicades,
que estan tractades
amb la Generalitat
de Catalunya,
amb el Departament
Corresponent de Patrimòni.
Queda clar,
també la postura
de l'Ajuntament
en aquest tema.
Hi ha un altre
emplaçament
de la ciutat
al voltant
de la Facultat de Lletres,
de l'edifici
que cuba actualment
la Facultat de Lletres
on aquí
l'Ajuntament
intervindrà
en el futur
un cop precisament
els estudis de Lletres
es traslladin
al campus
de l'Avinguda
Catalunya,
al campus centre
de la Universitat
Rovira i Virgili.
Quines són
les intencions
reals
de l'Ajuntament
de Tarragona
en aquest àmbit
de la plaça
Imperial Tarracó?
Sí,
a veure,
per l'Ajuntament
de Tarragona.
L'Ajuntament
de Tarragona
ha crescut
moltíssim,
cada vegada
té uns processos
administratius
i unes àrees
d'atenció
al ciutadà
que necessiten
de més bon treball
i més bona garantia
i en les actuals
instal·lacions
que tenim
centrals
que són
el Palau
a la plaça
La Font
i a les oficines
a la Rambla de Nova
no donem abans.
Tenim un edifici
amb unes possibilitats
de desenvolupament
edificatori
i sobretot
d'organització
i distribució
a normes
com és l'edifici
de la Universitat
de Lletres
que és
de titularitat
municipal
que quan marxin ara
els estudis
de Lletres
cap al campus
de l'Avinguda
de Catalunya
quedarà lliure.
Això va implicar
en un principi
i quan vam arribar
al govern
un debat.
Nosaltres
amb aquell actiu
que era de titularitat
podríem haver de treure
un profit
en benefici
dels ciutadans
de Tarragona
a l'hora
de poder
treure
uns diners
i uns guanys
que llegeixin
les arques municipals
mitjançant
la construcció.
Però,
com teníem
una necessitat
imperiosa
de reunificar
tots els serveis
administratius
i organitzatius
de l'Ajuntament,
vam decidir
donar la centralitat
d'aquesta plaça,
donat que s'està
traslladant
tot el que és
també estratègicament
els centres administratius
de la ciutat,
que era un lloc idònia
per tindre
el futur ajuntament,
les futures oficines
centrals
de l'Ajuntament
de Tarragona
i el palau
de la plaça
de la Fona,
el palau municipal,
deixar-ho
per serveis
de caràcter
cerimonial,
institucional,
premsa
i gabinet
d'alcaldia.
I traslladaríem,
perdoni,
les oficines
actuals
de la Rambla Nova
a les noves
de la plaça
imperial Tarraco?
Aquesta és la idea.
I a més a més,
amb un grau
de desenvolupament
i de disseny
d'espai
molt més ampli
i molt més adequat
a el que necessita
allà una capital
com és Tarragona.
I si no,
anem fent
una mena d'ullada
a grans capitals
del mateix caire
que la nostra ciutat.
Això,
bé,
és un projecte
amb una base important
i llavors,
com el nostre alcalde
també s'ha comentat
moltes vegades,
teníem que trobar
la fórmula
perquè això
no fos un cost excessiu
per al ciutadà.
Efectivament,
aquí hi ha finques
molt grans,
nosaltres,
dintre dels mecanismes
que el propi urbanisme
doncs explicita
i, bueno,
i autoritza,
doncs podríem
ajudar
algun promotor
en certa mida
a trobar
la financiació
per fer
doncs
els corresponents
edificis residencials
i a partir d'aquí
amb aquest guany
que tingui
que el percentatge,
un percentatge
del mateix serveixi
per a construir
aquest edifici
per a l'Ajuntament
de Tarragona.
És una pràctica habitual,
s'han fet molts edificis
a Tarragona d'aquesta manera
o la mateixa universitat,
per exemple,
i bé,
doncs aquesta fórmula
la podríem abastir.
A partir d'aquí,
doncs, bueno,
ja n'hi ha conceptes
de caràcter ja estètic.
S'ha comentat
que podria ser
un edifici significatiu
d'entrada visual
a la Tarragona actual.
Efectivament,
estem en aquest tema,
també.
Possiblement,
podria comportar
un concurs,
un concurs d'una barça
de ser més enllà
de les nostres fronteres
i tindrà aquest caire
doncs emblemàtic
per a la ciutat.
És a dir,
enterrocarien l'actual edifici
i el plantejament
seria fer un concurs
d'àmbit internacional
amb idees
per fer un edifici singular
pel nou ajuntament.
Aquesta és la idea
que es persegueix,
però sobretot
el que volem tindre clar
és l'operació urbanística
on un promotor,
en particular,
doncs a canvi
de fer les seves vivendes
doncs se'ns construeix
també a tots els ciutadans
de Tarragona
el nostre edifici.
Les vivendes
anirien a la part del darrere?
D'entrada,
la idea és
que l'edifici
ha d'estar alineat
a la vorera
d'accés als ciutadans.
O sigui,
el que és el frontal,
l'entrada actual
a la universitat,
que aquell edifici
tindria que enderrocar-se,
seria una qüestionada.
Però és
que la porta d'entrada
d'aquest servei
sigui a la plaça Imperial Tarragona.
Però i a l'edifici de vivendes
Sant Antoni Maria Clarera.
L'entrada és aquest al plantejament.
Molt bé,
això sí que és un projecte
molt a llarg termini.
A més,
és un projecte
de nou edifici,
de construcció.
L'última pregunta,
molt breu,
en aquest cas
és d'enderrocar un edifici.
El tema de l'hostal del Sol,
senyor Terres,
que ja l'hem preguntat
en altres entrevistes,
suposo que per qüestions burocràtiques
es va allargant,
però molts edificis,
i molts ciutadans,
veuen encara l'edifici
i es pregunten
enderrocarem algun dia
aquest hostal del Sol?
A veure,
jo el primer que vull dir
és que si no haguéssim
encetat aquesta línia
del pacte,
aquest hostal del Sol
encara estaria
bastants anys
d'en peus,
perquè com sabeu
hi havia un litigi,
hi havia un litigi
on precisament
els propietaris
encara seguien
mantenint-se
com tenen
tot el seu dret
i és plenament legítim
en els seus principis
per seguir construint
en aquell edifici
i obrir-ho.
Com bé vivenda,
com bé d'on s'hotel,
etcètera,
el que tinguéssim pensat.
Nosaltres teníem
una posició institucional
i no només d'aquest govern,
sinó heretada
de l'anterior govern
que en allò
tenia d'anar a terra
perquè a més a més
hi ha també
una sèrie de sentències
que ens obliguen
a que estigui
allò enderrocat
per la pròpia protecció
de la muralla
de la para alta
del passeig de Sant Antoni.
Bé,
com això
tenia
uns futurs
massa llargs,
nosaltres vam ensatar
aquesta via
de la negociació.
Durant
pràcticament
els darrers mesos
de l'any passat
i principis d'en aquest,
vam aconseguir
arribar a aquest acord,
aquesta va ser la primera,
va ser la primera,
va tindre
la seva amiga,
la seva amiga
com diuen els castellans,
però ho vam aconseguir
amb l'actual propietari.
Aquest actual propietari
va acceptar
ser compensat
una altra zona
de la ciutat
amb els mateixos
o similars
drets edificatoris
que tenia
respecte
a l'Hostal del Sol
i en això,
després d'una minuciosa
anàlisi
de la proposta
que havia fet
l'Ajuntament
en què hi ha
molts aspectes
de càlcul constructiu,
molts aspectes
de caràcter fiscal,
així com
de distribució
d'ordenació
de la finca
que se'ls ha ofert,
doncs el que tenim
que fer ara
és plasmar-ho
en el corresponent document.
Això és molt laboriós,
això és de lletra petita,
això és de lletra petita
perquè té molta conseqüència
i ho volem fer bé,
ho volem fer bé
perquè això
ha de comportar
com tots els ciutadans
esperen l'enderroc,
l'enderroc físic
d'aquest edifici
de l'Hostal del Sol
que també,
paral·lelament,
el que comporta
és un projecte
tècnic d'enderroc
molt minuciós
perquè, com sabeu,
aquest hostal
està al costat
d'un edifici,
d'una casa
modernista
protegida.
Per tant,
és en el tema
en què estem.
Nosaltres estem
en comunicació,
no només era
un únic propietari,
en allà també n'hi havia
altres,
però sabeu que la finca
de l'Hostal del Sol
tenia tres parts
i hi havia uns altres
propietaris
que també han manifestat,
com ja ho havien fet
en temps,
la seva voluntat
i estem acabant
de tractar
aquests aspectes
administratius
urbanístics
per tirar endavant.
S'atrevés a posar
un termini?
de tot aquest procés
d'acabar el termini
o aquí tampoc
li s'agafarà els dits?
A mi m'agradaria
que fos abans
d'aquest any.
Jo crec
que si podem
enderrocar-ho
seran tres enderrocs,
hi haurà tres enderrocs
històrics
en aquesta ciutat
de Tarragona
que s'havien intentat
des de fer
a molt de temps
i no s'havia aconseguit
i en menys d'un any
aquest govern
els aconseguirà.
Hem d'acabar,
senyor
Javier Terres,
tinent d'alcalde
de Territori
de l'Ajuntament
de Tarragona.
Hem repassat
àmpliament
qüestions urbanístiques
de la ciutat,
arribem al punt horari
de les 11,
així que acabem
aquesta entrevista
en aquest matí
de dimecres
a la sintonia
de Tarragona Ràdio.
Gràcies,
que vagi molt bé
i fins la propera.
A vosaltres,
gràcies.
Javier Terres,
el convidat
amb el que arribem
al punt horari
de les 11,
ara mateix repassem
en títulars
l'actualitat general
del dia.