Senyor Vigas Luna, bona nit.
Bona nit.
Has rebut aquest reconeixement a la seva trajectòria professional
i també com a persona molt vinculada a la ciutat.
Deia que el seu pare era de Valls
i en moltes de les seves pel·lícules hi figura a Tarragona
o elements del camp de Tarragona.
Jo sóc un amant d'aquesta terra.
M'ha agradat molt Tarragona.
Terra calenta, deia el meu pare.
I fa 20 anys que viu per què?
Sí, sí, sí.
I a més sóc un enamorat.
Jo penso que és un lloc privilegiat de la península ibèrica
i un dels millors llocs del oest del Mediterrà.
M'ha agradat una cosa que ha dit en rebre el reconeixement.
Ha parlat de tres símbols d'aquesta terra,
els calçots, els castells i també el porró.
Són tres símbols que m'agraden molt
perquè penso que ens representen molt.
Jo penso que som una gent molt terrenal,
que ens agrada molt la terra, som realistes,
però també tenim un toc místic espiritual.
I són tres coses que surten de la terra.
El calçot, que surt de la terra,
i per menjar-lo mires al cel.
El porró, que és el vi que va dins,
però per veure'l també mires al cel.
I els castellers, aquest grup d'homes
que volen tocar el cel.
De fet, els castellers van formar part
de la seva pel·lícula La teta i la lluna
i ja fa uns quants anys
és una imatge que l'entusiasma.
Sí, els castellers és un fet simbòlic molt maco
i representa coses que m'agraden molt.
Ara, la seva darrera pel·lícula,
ja soc la Juani,
en part va ser rodada aquí.
Hi va haver algunes escenes
que passaven a les Gavarres,
a Bona Vista, em sembla que també.
Sí, sí, Bona Vista i...
Bueno, la Juani és de Tarragona,
és tarragonina, sí, sí.
Vaig rodar més de la meitat de la pel·lícula.
I ho repetirà això?
Ara deia que estava preparant una pel·lícula nova.
Sí, rodar aquí a mi m'agrada molt.
La veritat és que quan menys...
Jo he viatxat moltíssim,
he viscut inclús quatre anys a Califòrnia,
he viscut a París, a Roma,
i la veritat és que ara
no tinc masses ganes de marxar de casa.
O sigui, que tot el que pugui fer aquí
ho faré aquí.
Inclús tinc un projecte
de fer un plató
per poder rodar pel·lícules aquí,
al costat de casa.
Podria explicar alguna cosa més d'aquest projecte
o el deixem aixer en l'aire,
a veure si es consolida?
De moment deixem-lo en l'aire
perquè encara no tinc el lloc,
però encara no és un projecte definitiu,
però sí, sí, tinc el desig
de poder fer un plató multidisciplinar,
però bàsicament dedicat a cinema
i que sigui un lloc
on jo pugui fer les meves pel·lícules
i enviar a altra gent que vulgui fer-ho, clar.
I ha parlat també
que està preparant una pel·lícula nova
que ens pot avançar?
Estic preparant una pel·lícula nova
que és part d'una trilogia
on vull parlar de l'èxit,
d'aquesta cosa que avui es ven
a la nostra societat com imprescindible,
que jo crec que és un error molt gran,
perquè jo crec que l'èxit,
en molts casos,
és un camí a la infelicitat.
I, bueno, és un projecte,
és la història de tres dones
que volen triomfar, no?
Tenen el desig de triomfar.
Una ha sigut la Juani
i l'altra és aquesta altra pel·lícula
que estic preparant.
I quina fase la tenim,
aquesta pel·lícula?
Escrivint el guió o esteu ja emprensat?
En fase de preproducció.
És una pel·lícula per començar-ho
de l'any que veia.
Sí, sí.
Així, amb molts projectes a la vista
i molt enfeinat.
Sí, sí, sí.
I m'agrada,
soc una persona molt activa,
m'agrada molt...
Estimo molt la meva feina,
m'agrada molt explicar històries
i sempre tinc projectes
o desenvolupant-se
o fent-se.
Senyor Vigas Luna,
moltes felicitats
per aquest reconeixement
i moltes gràcies.
A vosaltres.
I visc a Tarragona.
Vols que anem més cap a ella?
No, ja està.
Rosa Maria Bosch,
bona nit.
Hola, bona nit.
Felicitats pel reconeixement,
pel premi que t'han atorgat
per aquest reportatge
de Paisajes Amenaçadors
que vas publicar a l'estiu
a la Vanguardia.
Com va anar el procés d'elaboració?
Això és una sèrie de reportatges,
no és un de sol.
No, no, són nous reportatges.
Llavors el que es tracta
és de retratar
diferents paisatges
que tenen algun tipus d'amenaça
i que ara estan en bon estat
però que a curt, mitjà o llarplà
es podien desaparèixer.
Amenaces poden ser des de Pedreres,
com el capítol de Galícia,
del Bosc d'Ocourell,
que és el primer,
fins a parts eòlics,
que vull remarcar
que tothom està a favor
de l'energia eòlica,
però no a tot arreu,
i d'ahir per això ha despertat
oposició en diferència
del territori,
aquí als marts de Tarragona
en la Terra Alta,
urbanitzacions
de milers de vivendes,
bàsicament això,
no, és anar retratant
diferents paisatges
molt valuosos
per diferents motius,
paisatges culturals,
paisatges naturals,
que tenen una amenaça.
Una sèrie plantejada en positiu,
no anar a retratar
paisatges que estan destruïts,
sinó paisatges que encara estan bé
i que es pot fer alguna cosa
per evitar aquesta destrucció.
Com va ser el procés
de selecció
d'aquests paisatges,
d'aquests espais
a retratar
i a parlar-ne?
Va ser bastant
complicat
perquè a Catalunya
més o menys coneixes
què és el que està passant,
però de la resta
de l'Estat
ho desconeixia,
llavors és anar
buscant,
buscant des de
contactar
amb organitzacions ecologistes
de les diferents
comunitats d'Espanya,
parlar amb observatoris
del paisatge,
que no n'hi ha tants,
a Andalucía n'hi ha un,
però n'hi ha
molt poques entitats
dedicades a la preservació
del paisatge,
tenir un ventall
de llocs
i fer una selecció.
I també suposo
que buscant
diferents tipus
d'amenaces,
no?
Intentar
no parlar
d'una única amenaça
sinó de diferents,
com t'ho comentava abans,
des de Pedreres
fins a
Parcs Eòlics,
fins al Pirineu Aragonès,
a la Vall de Castanès,
l'ampliació de l'estació
de Cerler i la construcció
de 4.000 vivendes,
un dels últims
valls
que encara estan verds
del Pirineu Aragonès.
Sí, bàsicament això,
urbanitzacions
totalment desproporcionades
per territoris molt petits
i en llocs
d'alt valor ecològic.
Suposo que
aquesta sèrie de reportatges
també t'ha permès
descobrir
temes i espais
que fins ara
eren totalment
desconeguts per a mi.
Sí, sí,
la veritat és que
no sé,
des de
la costa gaditana
que no la coneixia
i que és una meravella,
que hi ha trams
totalment verges,
una serra de tramuntana
de Mallorca
que presentment
estava fent el reportatge
en aquest cas
l'amenaça
era una urbanització
al costat d'un santuari
molt emblemàtic
que es diu
el santuari d'en Lluc.
Doncs bé,
quan havia acabat
de fer el reportatge
el Consell Balear
va aprovar
d'esclassificar
com a zona urbana
el lloc
on s'havia previst
l'urbanització.
en aquest cas
l'amenaça
de moment
perquè ara hi ha
recursos presentats
ha desaparegut.
Els valles passíos
de Cantàbria
que també és un cas
molt interessant
allà
les cabanyes passíos
que és una arquitectura
tradicional
feta
amb material
de la zona
amb pedres
i pissarra
s'està deteriorant
perquè s'estan
transformant
en segones residències
i estan obrint
pistes a la muntanya
per arribar
amb el cotxe
una cosa
totalment impensable
fins ara
són llocs
realment
emblemàtics
i que enganxen
molt.
Publicar aquest tipus
de reportatges
també pot ajudar
a visualitzar
un seguit de problemes
i potser posar-hi solució
quan encara s'hi has de temps.
Ho creus?
I tens l'esperança
en aquesta...
Home,
aquest és l'objectiu
però
mai saps què pot passar.
a les zones rurals
la problemàtica
sempre és la mateixa.
Es projecten
actuacions
al·ludint
a que són zones
de primer
i s'ha de fer
alguna cosa
per acabar
amb aquesta crisi
econòmica
i acabar amb el despoblament.
Però clar,
en lloc de plantejar
problemes sostenibles
i una mica
amb la mateixa
mesura
d'aquest territori
que són territoris
petits
i a molt poca població
es planteja
en projectes
totalment
extravagants
i desproporcionats.
Rosa Mari,
felicitats pel premi
i moltes gràcies.
Gràcies.
Jo ho tinc gravant això.
Patricia Fernández
Bona nit.
Bona nit.
Toni Orensans,
Bona nit.
Bona nit.
El vostre és un premi conjunt
per un reportatge
que a més que en el Reus
és a la visió
dedicat a Maria Aurelia
Campmany
i a la petjada
que va deixar
la ciutat de Tarragona
una mica.
D'on va sortir
la idea
de fer aquest reportatge?
Bàsicament
el reportatge
forma part
d'una sèrie
de 13 reportatges
en què volíem
explorar
la relació
de creadors
genis
artístics
en un lloc
en un moment
determinat.
Maria Aurelia Campmany
volíem explorar
quina era
la percepció
que havia tingut
la gent de Tarragona
d'ella
en el moment
en què va estar aquí,
quina era la memòria
col·lectiva
que en quedava
anys després
i en definitiva
intenta explicar
una persona
en un lloc
en un moment
determinat
i aquest lloc
és la part alta
de Tarragona
el moment
determinat
és final
dels anys 70.
Un moment
de transició
un moment
de molts canvis
i un moment
en què
la seva veu
es devia fer sentir
molt aquí.
Sí,
el que passa
és que
no volíem tant
fer el retrat
acadèmic
o artístic
o enciclopèdic
d'una creadora
sinó
més aviat
explorar
el que era
la relació
humana
i
al mateix temps
explicar
i insisteixo
un moment
i un lloc
és a dir
Maria Aurelia Campanya
és protagonista
però també
és protagonista
la gent
de l'entorn
el lloc
i el temps.
Patricia,
s'ha explicat
que l'avíeu muntat
com aquell qui diu
el menjador de casa
aquest reportatge
o sigui
amb pocs recursos
heu fet un treball
de qualitat.
Sí,
tota la sèrie
s'ha muntat
a casa
i és el que té
avui dia
la tecnologia
que et permet
amb un ordenador
i una càmera
poder gravar
una cosa
i el que cal
és saber
què vols explicar
i saber la història
que vols explicar
i jo crec
que és el punt fort
de tota la sèrie
i d'aquest també
que s'explica
una història
en concret
la història d'ella
la seva relació
amb l'entorn
la seva història
d'amor
amb el Jaume Vidal
la seva relació
amb els seus alumnes
i el canvi
i la transformació
d'un barri
i per tant
d'unes persones
i jo crec que això
té unes imatges
i està acompanyant
de tot això
però la història
és prou forta
i té prou emocions
perquè funcioni molt bé.
El jurat
ha valorat
l'originalitat
del treball
entre altres coses
perquè heu fet
tota la narració
sense veu en off
és a dir
a partir tan sols
dels testimonis
suposo que aquí
un treball de producció
i un treball
de recerca important
Sí
evidentment
la producció
estava molt treballada
però també
estava molt treballada
i orientada
sabent
què voldríem explicar
és a dir
nosaltres érem molt conscients
que volem explicar històries
i històries
amb majúscules
i per tant
hi teníem
una sèrie de personatges
que eren els genis
que eren susceptibles
de ser explicats
perquè tenen vides tremendes
amb grans esdeveniments
i aleshores
simplement calia saber
una mica
de la biografia
d'aquella persona
i veure quins eren
els punts forts
que t'ajudaven
a explicar aquesta història
i aleshores
preguntant
ja te'n podies en sortir
Sí que és veritat
que com que és tele
les imatges
i la música
i els efectes sonors
estan molt ben utilitzats
estan utilitzats
perquè la història camini
i que et funcionin
és a dir
funcionen
per donar aquell significat
que podria donar la veu
en un moment determinat
però no té més misteri
que aquest
que saber què vols explicar
i ja està
i deixar que parlin
En el fons
és un periodisme
que explica
o sigui
la tradició
penso de la que bevem
és una tradició
més nord-americana
a vegades del periodisme
que és un periodisme
que vol explicar històries
més que notícies
o que són tan importants
les històries
quotidianes
que moltes vegades
per dibuixar
i entendre la realitat
que les notícies
que a vegades
surten d'una roda de premsa
o d'un ple municipal
és a dir
és
darrere
de qualsevol persona
hi pot haver
una història
d'interès
per entendre
la societat
la realitat
i el món
en què vivim
i es tracta d'això
d'explicar històries humanes
i intentar explicar-les
amb una certa gràcia
i amb la narració
i el to
adequat
a cadascuna
i quins altres personatges
formen part d'aquesta sèrie
de reportatges
que heu fet?
Mira, vam fer
12, 13 capítols
un era un compendi
i els altres
hi havia des de
Picasso, Horta de Sant Joan
Miró i els seus estius
a Montroig
Pau Casals
i el Vendrell
Carlos Barral
i Calafell
i Apel Esfenosa
i el Vendrell
Joaquim Miri
i l'Aleixà
amb els Pujols
i em costa ja
de recordar-m'hi
també hi ha Gaudí
i
el de l'Ebre
Sebastià Joan d'Arbó
Sebastià Joan d'Arbó
Sant Carles de la Ràpita
i Francesc Atalà
Roca de Valls
que aquest és molt cert
Moltes gràcies
a tots dos
moltes felicitats
pel premi
Gràcies a tots
Gràcies a valtros
Molt bé
Enric Pujol
Bona nit
Bona nit
38 anys dedicats
a la ràdio
són molts anys
i suposo que has vist
molts canvis
en les maneres
de treballar
en tot aquest temps
Sí, jo encara vaig agafar
la censura franquista
i vaig viure una ràdio
que era una ràdio
molt d'acompanyament
molt d'acompanyia
d'entreteniment
i poca informació
i ha anat evolucionant molt
fins a arribar
a una ràdio
totalment diferent
que no t'ha res
a veure amb aquella
que fèiem al començament
molt pluralista
és a dir
feies moltes coses
és molt polièdric
cosa que té
la seva part positiva
podies fer moltes coses
part negativa
et diversificaves molt
a més especialitzant
els oients
et coneixen
et coneixen sobretot
per les retransmissions
del Nàstic
1.200
n'has fet?
Sí, més o menys
potser
10 a baix o 10 a amunt
però sí
també suposo
que em recorden
per les transmissions
castelleres
vull dir
més que res
per les transmissions
jo he fet
molts exteriors
en una època
que era difícil
de fer exteriors
i em van encassellar
a fer retransmissions
exteriors
i n'he fet
moltes de tot tipus
és la part que més t'agrada
aquesta part del directe?
Sí
jo tenia una frase
que era
que jo el que intentava
era televisar amb la paraula
donar imatge
amb la paraula
i és el que m'ha agradat
i potser és el que he sabut
fer més bé amb ràdio
sempre
més que no
ara ja m'he descogut
una mica
amb el tema aquest
de robes de premsa
i tot això
és diferent
però abans
retransmetre directes
és el que m'ha agradat més
i el que és més difícil
retransmetre
entre altres coses
havies fet processons
a Setmana Santa
per exemple
això és complicat?
és complicat
perquè bé
si ho coneixes una mica
quan li agafes la dinàmica
el que passa
és que és molt llarg
durava 4 hores
però jo crec
que el més difícil
que he fet
és retransmetre un sopar
i retransmetre un balatori
això és el més difícil
que he fet
i més complicat
el sopar
m'ho puc anar imaginant
però el balatori
ha de ser
sí
va ser el d'un jugador
de hockey del Reus
que el tenien allà
va morir d'accident
en Gavaldà
el tenien al pavelló
i van fer una connexió
per Ràdio Cadena Catalunya
de 5 minuts
i es va convertir
en 20 minuts
i és difícil
francament complicat
el que potser
no saben molts oients
és que havies començat
fent ràdio teatre?
sí
a mi el senyor Terrassa
em va agafar
per fer ràdio teatre
en 16 anys
amb aquelles veus
d'abans que hi havia
Juan Manuel Soriano
Marujo Fernández
Maria Matilde Almendros
i aquesta gent
el Xavier Pedrol
també em feia
la Dolor Joan Pere
i Lluís Figuerola
i vaig començar
en 16 anys
quan tenia la veu molt greu
podia fer papers grans
de gent gran
i no es notava
i vaig començar
fent ràdio teatre
i poesia a les ondes
llavors feien poesies
per ràdio
i jo vaig començar
fent això
és un gènere
que s'ha perdut molt
el dramàtic
oi?
sí
jo suposo
que també és una altra època
ara
hi ha molta televisió
hi ha vídeo
jo pots veure
els estúdios
uns de televisió
els pots baixar
per internet
potser no tenia
massa sentit
fer-ho puntualment
sí
però periòdicament
no
però a mi m'ha ensenyat
molt
molt
jo a la ràdio
vaig aprendre
després
també em vaig fer teatre
amb escenaris
i em va ensenyar
molt l'addicció
abans era la paraula
més important
ara et prejubilaràs
el 31 de desembre
sí
no
em prejubilaran
que canvia molt
no em prejubilo
em prejubilen
és a dir
l'empresa
ha fet un ere bestial
i fa fora
4.500 treballadors
en aquest ere
i un d'ells
sóc jo
però vull dir
no per voluntat pròpia
sinó marxar
perquè ens fan marxar
en qualsevol cas
suposo que trobaràs
a faltar la ràdio
però seguiràs vinculat
als mitjans de comunicació
de la ciutat
si jo seguiré col·laborant
al diari
com he fet fins ara
amb articulista
i analista del diari
i la ràdio
ho trobaré a faltar
evidentment
suposo que
algun dia
tant em convidaran
encara a Tarragona Ràdio
a fer les tertúlies
i mataré el mono
però tinc altres projectes
ja per començar
l'any vinent
entre ells
la candidatura
a Tarragona 2017
del Joc del Mediterrani
que m'integraré
a treballar amb ella
i altres covis
que també tinc
i no els he pogut desenvolupar
fins ara
com és el dibuixer
doncs
et anirem seguint els passos
Enric
moltes gràcies
i felicitats
pel reconeixement
gràcies
adeu
què vols que et digui
va
Pitu Rovira
bona nit
molt bona nit
t'han donat
un reconeixement
per la teva tasca
de col·laboració
als mitjans de comunicació
sí
i ho agraeixo
i ho agraeixo
i estic molt content
la teva vinculació
però és una mica indirecta
tu ets llibreter
bàsicament
sí
jo soc llibreter
el que passa que jo entro
en aquest món de la comunicació
de la mà dels llibres
perquè fa molts anys
hi va haver
una persona
de Tarragonina
el dirat Bertran
que estava
portava la direcció
d'una emissora
i em va proposar
fer una cosa
que fins llavors
no es havia fet mai
per les circumstàncies
amb una emissora de ràdio
que era anar
més que
a fer una crítica literària
a comentar novetats
i de llibres
i no tan nous
a fer un comentari
de llibres
i allò que va començar
començar a fer
d'una manera
molt simbòlica
i molt sense
doncs mira
de mica en mica
es va anar a convertir
en un acostum
i vaig estar
doncs un grapat d'anys
fent-ho
quasi 20 anys
fent
cada setmana
doncs un petit comentari
un anunci
de llibres
i aquesta és la meva vinculació
amb la primera vinculació
i després d'aquí
ja van vindre altres coses
participació en tertúlies
i demanades opinió
i coses d'aquestes que viuen
una col·laboració que encara mantens avui en dia
i també des de la llibreria
com una eina més de comunicació
perquè feu moltes presentacions de llibres
i moltes activitats obertes al públic
Sí, perquè això també
també te n'aprofites
també no ens enganyem
te n'aprofites
d'aquestes inèrcies
que tens al voltant
com són els mitjans de comunicació
i que són importants
però que si vols comunicar una notícia
evidentment que necessites un mitjà
i sense que serveixi allò
de voler fer la pilota
però aquí a Tarragona
tenim uns mitjans de comunicació
que funcionen
que funcionen molt bé
que els tens molt propers
i com jo hi participo
i n'estic molt content
de participar-hi
i molt disposat a fer-ho
amb tertúlies
i amb tot això
doncs bé
llavors
quan tindrà la teva activitat laboral
i professional
com és el món del llibre
doncs també
utilitzes aquests mitjans
per fer conèixer
al públic
doncs
les novetats en llibres
i els autors
que venen a la ciutat
i que venen a visitar la llibreria
doncs
utilitzes això
per també donar-ho a conèixer
En Pitu Rovira
també és una persona
molt activa
a nivell social
i a nivell d'entitats
de Tarragona
formes part dels Diables
Corals
L'Òmnium
Sí
perquè també
una cosa et porta a l'altra
jo sempre he defensat
que
un comerç
de llibres
i una llibreria
és un comerç singular
i no és que ho he defensat
sinó que
que
que
que
que per mi
és una realitat
no
dintre d'una llibreria
sota del
del paraigua
d'una llibreria
acaben moltes coses
no
i també
fas sinergis
amb grups socials
no
i després del cap dels anys
tens comunicació
i tens amics
que
que et conviden
a participar
en altres coses
i si a més
tens un esperit
participatiu
doncs
acabes involucrant-te
en multitud
d'activitats
i d'associacions
i bueno
a mi mai
mai m'ha fet
estrany
doncs
de participar
en la vida social
de la ciutat
i bueno
la prova és aquesta
no
Vas començar
fent ressenyes
de llibres
no sé si
podries recomanar
alguna
alguna novetat
que t'haxi
semblat atractiva
Mira
en lligaré una
amb un xicot
que avui li heu donat
un premi
amb el Toni Orensans
i li recomano
un llibre
que avui
li he dit
a ell
jo me'l vaig llegir
amb una nit i mig
o un dia i mig
que és
L'òmnibus de la mort
Parada falset
és un llibre
que reflecteix
un fet
luctuós
trist
amart
d'una guerra civil
però que
és un llibre
que t'atrapa
amb un fet real
i que tens ganes
de descobrir
el que hi ha
al final
no es descobreix
evidentment
ho acabo de dir
però
que és un llibre
importantíssim
i que avui
he aprofitat
el tenir-lo aquí
que li heu donat
un premi
per felicitar-lo
perquè és un llibre
realment recomanable
i que passa
en un territori
propi a nosaltres
com és falset
gràcies per la recomanació
i felicitats
pel reconeixement
Pitu
bona nit
moltes gràcies
a vosaltres
gràcies