D'aquí a uns instants obrirem línies telefòniques,
d'aquí a uns instants farem aquest concurs,
aquest sorteig d'un lot de productes de Santa Tecla,
però abans, com cada dia, volem conèixer les opinions,
les impressions d'una persona que ha viscut intensament les festes,
que viu, de fet, encara intensament Santa Tecla
i que, a més a més, ha rebut un reconeixement
al títol de perpetuador per a tots aquests motius.
Avui podem saludar Rosa Llorac. Rosa, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
La Rosa va ser anomenada perpetuadora, corregeix-me, si m'equivoco,
l'any 1999, és així?
No me'n recordo.
No te'n recordo. Fa molt de temps, vaja.
Per qui deu anar? Jo apostaria pel 99.
Ella és actualment la presidenta de les bars Santa Tecla,
va ser bastonera, va formar part del Vall de Turcs i Cavallets,
va ser implicada en moltes de les entitats,
en molts dels valls del seguici popular.
Què recordes? No recordes la data, però què recordes?
d'aquell nomenament, Rosa?
Ah, d'aquell nomenament?
Home, que m'ha fet molta il·lusió,
perquè va ser...
Jo diria que el reconeixement de 25 anys...
Ah, doncs els dies del 2000, ara que ho dius.
Perquè vaig començar amb els bastons a 75,
per rotar en 25...
Bueno, també podria ser en 99 i quantos de les Santa Tecles,
que això és un lío que tenim.
Doncs eren 25 anys o 25 tecles, ja no me'n recordo,
a la festa i també estava acompanyada d'uns teclers
que són molt especials, no?,
perquè eren gent que encara estàvem dintre del Vall de Bastons,
del cos de bastoners de l'Esbar,
que també van començar a sortir amb els bastons als 75, no?
I hi havia tres nois que eren els teclers d'honors nostres d'aquell any
i era un homenatge quasi bé...
Bueno, m'ho vaig sentir com a homenatge a la incorporació de la dona Seguissi, no?
Perquè el fet més important és que quan jo vaig sortir amb el Vall de Bastons
encara no sortien noies en el Seguissi.
i això, doncs, ara ho veiem molt normal, molt fàcil, no?
Però en aquell moment, els comentaris que jo recordo d'aquell primer dia
que m'havia vestit de bastonera i vaig sortir,
que vaig dir, és una noia, és una noia, és una noia...
Com un fet excepcional, no?
Sí, no?
De fet, aquesta setmana hem parlat amb el Francesc García,
que també perpetuador, també bastoner, a més a més,
i ell ens comentava, doncs, això,
que també havia viscut molts anys a la festa,
ens comentava, destacava l'evolució,
aquest creixement espectacular
en nombre i qualitat de Santa Tecla.
Tu et quedes en aquesta evolució
com a fet d'assecar la incorporació de la dona
fins al punt que avui en dia,
i afortunadament des de fa molts anys,
és un fet absolutament normal.
Sí, és entrar, a veure, en aquell moment,
el dia que vaig ser per Batlladroma
em vaig adonar a compte d'això, no?
De la normalitat que després de 25 anys hi havia
amb un fet que aquell moment va ser excepcional, no?
Des de les Bars Santa Tecla,
clar, vosaltres teniu activitat tot l'any,
però en quin moment comenceu a canviar el xip
i en quin moment de l'any ja comenceu a pensar,
a preparar intensament tot el que us suposa Santa Tecla?
Nosaltres, al començar a preparar Santa Tecla,
em pica que va a Sant Magí.
O sigui, després del 19 al 20 d'agost
és quan ja intensifiquem tots els assajos
i posem en marxa tota la maquinària
per totes les actes de Santa Tecla.
Bé, hi ha coses que potser s'han de pactar abans
o que s'han de preparar en un cert temps,
en uns mesos d'anticipació,
com pot ser la nit de dansa
que has de contactar amb el grup que vingui per cada any
o el retaule que has de demanar
el permís corresponent a la catedral
el mes de gener, etcètera.
Coses que s'han de fer puntualment,
però allò tot i plen
és a partir de després de Sant Magí.
A retaule, espectacle a la plaça de la Font,
Cercavila Petita, la Cercavila, la Processó,
molts dies de tanta activitat.
No sé si en quin moment aquests dies
els perpetadors en què estem parlant
els estem demanant un moment,
una impressió, un instant
que destaqui per qualsevol element
de les festes de Santa Tecla.
Tu en quin moment de la Tecla et quedes, Rosa?
Jo em quedo amb la retaula.
Jo em quedo amb la retaula
i amb l'entrada del braç.
Com a persona participant dins dels valls,
o sigui, dins del seguici,
l'entrada del vall te posa la pell de gallina
i el retaula te posa,
tant si estàs a l'escenari com si l'estàs mirant.
Són els moments que et fan esborronar.
Les cues que es formen, per exemple,
per poder entrar al retaula,
la gent que es queda fora de la catedral
per veure el retaula,
també suposo que és una bona recompensa
a la feina que es fa durant tot l'any, no?
És l'única i la més agraïda
que hi pot existir.
És l'única recompensa que té el d'en Saïro
o qualsevol persona que treballa
des del voluntariat
i des de dedicant
les seves hores del lleure
a fer cultura, no?
O fer tarragonisme.
Per cert, amb tanta activitat,
amb tant si és implicada directament,
la Rosa Llorac té temps
de participar,
d'assistir a altres actes
de Santa Tecla, normalment?
Bé, s'intenta.
S'intenta.
Hi ha molts actes
que no se'ls podem perdre
perquè són la part
on hi participem directament
i molts altres actes
que no t'has perds
perquè tens ganes de fer-hi, no?
Hi ha moments que són puntuals
i que ho pots fer.
Òbviament no fas tot el que voldries
perquè mentre estàs preparant
un acte no pots veure els altres,
però, bueno,
però són dies
que fem vidre al carrer.
Ja per acabar...
Com a majoria
de Tarragonins, vaja.
Ja per acabar,
el nombre d'hores de son
que acumules
durant el període
de fort de les festes de Santa Tecla,
ets capaç de dormir
un nombre d'hores digne
cada nit
o sobrevius
de la manera que pots?
No, sobrevivim
de la manera que...
El dia que puguem dormir
una sèrie d'hores dignes
és que ja...
ja no podem
fer la festa.
La festa és la vida i la nit,
ja ho sabem tot.
Rosa Llorac,
per per tot...
és el millor,
és el millor que tenim
Santa Tecla,
no?
Doncs s'ha d'aprofitar.
Els Tarragonins,
jo em sembla
que ens sentim orgullosos
de ser Tarragonins
i de ser teclers,
de viure la festa,
doncs és...
és carrer,
és carrer,
Santa Tecla.
Per per tot hora
l'any 99
o l'any 2000
ho confirmarem
i ho comentarem
al matí de Tarragona Ràdio.
Rosa Llorac,
gràcies per atendre
la nostra trucada
i bona festa major, d'acord.
Gràcies a vosaltres.
Una abraçada, bon dia.
Bona festa, adeu.