Ja ho hem comentat en diferents ocasions del llarg de tot el dia.
Avui és 19 de març, avui és Sant Josep.
Felicitats novament per tant per a totes Joseps i per a totes les Josefines.
I avui, 19 de març, tal dia com avui, però fa 70 anys, el 1938,
a Tarragona la ciutat va patir un dels pitjors episodis de bombardejos
de tota la Guerra Civil Espanyola.
De fet, durant tot aquell mes de març va ser especialment tràgic
i va acabar els bombardejos de l'Aviació Nacional
amb prop de 53 morts, 86 ferits i, a més a més,
nombroses destrosses materials, especialment al centre de la ciutat.
Volem parlar d'aquell efemèride, volem parlar d'aquells episodis
i volem parlar a partir d'un llibre que està confeccionant-se,
està a la cuina, veurà la llum properament,
un llibre que està basat en els testimonis
que bona part ens han permès conèixer aquells bombardejos
i els seus efectes.
Saludem la nostra convidada, Helena Vergili.
Bon dia, bona hora.
Hola, bon dia.
L'Helena Vergili és historiadora, d'acord?
És, podríem dir, una de les responsables d'aquest llibre
que està a punt de veure la llum.
Aquest 2008 segurament ja arribarà a les llibreries de la ciutat.
Primer que tot, ara parlem dels bombardejos,
ara parlem d'aquell 1938,
però parlem...
que a més a més ens ha portat un testimoni documental impressionant
i val la pena comentar-ho àmpliament.
Qui era Lluís Salvador?
Qui era Lluís de Salvador, Helena?
Lluís de Salvador va ser director del diari de Tarragona
durant la república, era periodista,
i abans que s'acabés la guerra
ell va haver de marxar de Tarragona,
es va exiliar,
va marxar amb la seva família,
per la seva condició de director del diari
i una persona important a la ciutat,
doncs els seus fills ens van comentar
que li havien posat un cotxe
per poder anar cap a la frontera
i es veu que ell va decidir
quan van arribar a Figueres
que el cotxe que l'havia portat fins allí
que podia tornar a Tarragona a buscar més gent
i que ell continuava el viatge caminant.
Això una miqueta per veure com era aquest personatge.
Va fer molts escrits al diari
en qualitat de director
i posteriorment quan el diari el va incautar a la CNT
ell col·laborava com a periodista
amb articles molt interessants de qualsevol tema,
ja a nivell polític, social, cultural
i després també va col·laborar amb el diari Llibertat
que van ser els dos diaris que van haver
durant el període de la guerra a la ciutat.
Lluís de Salvador va ser testimoni d'excepció
de primera fila i va ser la persona
que es va preocupar principalment
de documentar, de recollir els efectes
d'aquests bombardejos constants
que va patir la ciutat de Tarragona
durant tota la guerra civil,
durant bona part de la guerra civil
i especialment durant aquests dies març de 1938.
Estem parlant d'una recopilació d'informació
molt i molt exhaustiva, Helena.
Sí, de fet, ell es va dedicar a fer això,
veure enlloc on havien caigut les bombes.
Això, en la introducció de cada bombardeig
és el que ell hi posa,
doncs, l'hora que passa l'avió,
el número d'avions que passen,
si són Henkel alemans o són Savoia italians,
sempre que es podia saber,
a vegades no es podia distingir.
després la direcció que prenien els bombardejos,
a partir d'aquí, després també s'han anat fent
una miqueta les estadístiques i els planos,
el número de bombes llançades,
els morts, els morts de resultes,
els ferits i els llocs i edificis malmesos.
Aleshores, a partir d'aquí,
d'aquesta petita introducció,
ell dona tota una explicació
de com va anar el bombardeig,
sobretot en els primers mesos
i durant el primer any.
Després veiem que la informació no és tan exhaustiva
i suposem que és a partir de quan ell marxa de Tarragona
que vam llegir en una carta
que li va enviar el Josep Pau Virgili Sant Romà,
que era impresor,
i li va demanar que li envies
tota la crònica dels bombardejos
que ell no havia pogut fer, no?, personalment.
Inclús posa tota la relació de morts,
posa la relació entre ells,
doncs si són pares, fills, el parentiu,
el lloc on vivien,
perquè moltes vegades si cau una bomba en un edifici,
ell especificava tots els veïns d'aquell edifici
que havien mort o havien estat ferits,
després el lloc d'enterrament de les víctimes,
els danys ocasionats en cas que s'haguessin,
hagués fet algun informe al respecte,
i a banda, doncs, molts comentaris que fa ell al voltant del que s'estava vivint en la ciutat, doncs.
Estem parlant, en definitiva, d'una informació molt detallada,
i que, en la perspectiva d'avui en dia,
per vosaltres, pels historiadors,
es tracta d'una autèntica joia.
No sé si en d'altres episodis similars,
de bombardejos o d'altres fets militars,
hi ha una descripció tan detallada, tan exhaustiva,
com aquesta.
Home, de fet, és molt important
poder trobar un document d'aquests tipus.
De fet, ell ho va guardar tota la seva vida,
i, fins i tot, quan va marxar a l'exili,
ell s'ho va emportar,
i això es veu que li va comportar alguns problemes.
A l'original d'aquesta publicació,
ell fa constar en una introducció
que el deix a la frontera,
perquè li manen que ho deixi,
però ell en cap moment diu que té una còpia.
I diu, fins i tot, en una de les cartes que li escriu a Virgili,
i diu, i no saps quins problemes vaig tenir
per culpa d'aquesta memòria, no?
O sigui, jo el fet que ell s'emportés això,
que el podia comprometre moltíssim,
que s'ho guardés tota la seva vida,
que ho van enterrar a la vora d'un riu,
i els terrenys es van inundar,
i que, després, al cap dels anys,
els seus fills van pensar,
això ho portem a Tarragona,
i ens ho van portar a la Biblioteca Municipal.
Expliquem la història d'aquests papers.
L'Helena ens n'ha portat alguns, precisament,
els papers que veiem nosaltres ara de l'encapçalament
d'aquest episodi del dia de Sant Josep de l'any 1938.
Són uns papers, òbviament, esgrugaïts,
malmesos per l'efecte de la humitat de l'aigua,
picats a màquina,
i que, com comentaves, ara tenen una història molt i molt curiosa.
Per què s'enterren a la vora de riu la Garona?
Doncs perquè ell va marxar, va anar a viure a França.
De fet, els seus fills també ens van comentar
que li havien ofert algun càrrec a nivell d'una miqueta de l'exili,
però que ell no ho va voler perquè ell el que volia era viure com tots els exiliats.
Ell va passar un temps al camp de refugiats de Barcarés,
que de fet és on ell duria acabar d'enllestir aquesta memòria,
i ell decideix començar de nou una vida nova completament,
com tots els exiliats.
Aleshores, va viure en una granja
i a l'entrada dels alemanys a França
va pensar que aquells papers podien ser comprometadors
i els va enterrar.
De fet, entre els papers hi ha tota aquesta documentació dels bombardejos
i una altra memòria,
que és la que van publicar fa un parell d'anys,
sobre una crònica de la ciutat.
Era aquell llibre de Tarragona sota les bombes,
si no recordo malament,
que va veure la llum fa dos anys.
Sí, un parell d'anys, sí.
Que també era una documentació.
Aquell sí que no hi havia un original.
Aquell era l'original.
Aquell, bueno, hi havia molts fulls
que no van poder ni transcriure
perquè aquell és el que estava més perjudicat, suposo,
que per la humitat.
El fet d'aquell, bueno, ho va enterrar
i hi va haver una revinguda de la garona
i hi va fer molt bé els papers.
Al cap dels anys, suposo que...
Perquè la història exacta no la sabem
perquè els seus fills tampoc no la sabien.
Aquests papers s'enterren,
però, òbviament, es desenterren,
tornen a nosaltres.
Són els fills que recuperen,
qui coneixien la ubicació exacta d'aquests papers?
I en un moment...
Els va desenterrar ell.
O sigui, ell els va conservar aquests papers,
els va deixar a França.
Ell va tornar a Catalunya als anys 60
i es va morir l'any 1975
i els papers es van quedar a França
perquè té un fill que viu a França encara,
perquè ja no va tornar.
S'han parlat, per tant,
que aquests papers van estar enterrats sota terra
durant molts i molts anys.
Sí.
I ara, des de l'any 94,
crec que aquests papers
la família de Lluís de Salvador
us els va facilitar.
Els va portar a la biblioteca, sí.
Els va portar a la biblioteca.
Són, suposo,
mesures més o menys excepcionals,
són consultables pel públic
i ara vosaltres, des de ja fa un temps,
us vau posar amb la tasca
de transcriure'ls,
de posar-los a l'abast de tothom
i aquí heu topat amb els efectes
d'aquesta vinguda de la Garona
que han malmès notablement
a algun d'aquests documents.
Sí.
Hi ha, sobretot,
els últims bombardejos
que em sap molt de greu
perquè quan ho llegeixes
dius que seria superinteressant
de tenir-ho tot
però és que ens hem trobat
que falta gairebé
al millor mig full d'algun dels bombardejos.
En tots els casos que hem pogut
hem transcrit al màxim
i ho hem deixat la resta
entre parèntesi
però no hem volgut suprimir
els fragments
que a vegades dius
és que només tens mitja frase
però, bueno,
aquesta mitja frase
sempre pot donar a algú
alguna idea
o recordar algun fet,
doncs, no?
I això més serà
el cos central d'un llibre
que, com dèiem,
està a la cuina,
està en marxa.
Gairebé ja...
Bueno, la transcripció
està tota feta
que, bueno,
val a dir que
en la transcripció
m'ha ajudat
una companya de la biblioteca,
la Montse Reyes,
perquè és una feina
molt entretinguda
i aleshores, doncs...
Entretinguda en la doble vessant,
entretinguda d'agraïda
però entretinguda
també d'esmarceri moltes hores.
Sí, sí,
perquè, de fet,
a veure,
són uns 44 folis
escrits
que ara
en la transcripció
són més de 100,
són uns 150
o 160 folis
transcrits.
Aleshores,
clar, doncs,
és...
Intentar interpretar
els buits que hi ha
i tot, doncs,
bueno,
ens ha costat temps
però la veritat
és que, bueno,
ha sigut gratificant,
doncs,
perquè és una tasca
molt important.
Fins i tot
l'altre dia
que, doncs,
va sortir un reportatge
sobre aquest tema,
doncs,
ja ens ha trucat
a la biblioteca
algú comentant
escolta que el meu avi,
doncs,
me'n recordo coses
que m'explicava el meu avi,
no?,
dels bombardejos
i penso que, bueno,
que molta gent,
doncs,
reviuran moments
o fets que
els hi van explicar
perquè, a veure,
malauradament,
molta gent dels que van viure
i que se'n poden recordar
doncs ja són molt grans,
no?,
perquè això fa 70 anys,
aleshores,
la gent que ho van viure
i que eren
una miqueta grans
per recordar-ho,
doncs,
ara ja són
molt grans.
Òbviament
que segurament
és impossible
trobar altres fonts
tants detallades
que puguin,
que hagin descrit
aquests episodis,
aquests bombardejos
d'una manera tan exhaustiva
però sí que suposo
que a través
de la premsa,
d'aquella època
dels diaris
de cada dia,
sí que teniu altres fonts
d'informació
que us ajuden
a complementar
doncs tots aquests episodis,
no?
Sí, de fet,
a la premsa,
el diari de Tarragona
va plegar
a mitjans del mes de març,
o sigui que d'aquest
bombardej d'avui
fa 70 anys
no en tenim referència
a la premsa
perquè el diari
va plegar
per falta de paper
i el diari
Llibertat
havia plegat
el mes de febrer
del 38 també.
El que hi ha,
doncs,
bueno,
hi ha un llibre
que es va escriure
al voltant dels anys 80
però ara
fa tota la relació
de bombardejos
però des d'un vessant
més administratiu
de la documentació
que s'havia generat
a l'administració
i en canvi
això
doncs
és unes vivències
personals
que, bueno,
penso que és
molt més interessant,
bueno,
tots dos són interessants
però que aquest
doncs
és molt curiós,
no?
Incorpora,
a més a més,
experiències personals
com el que comentàvem,
no?
En molts casos
potser Lluís de Salvador
coneixia directament
les víctimes dels bombardejos.
I a més a més
ell fa alguns comentaris
que penses,
home,
doncs,
del que d'hauria sentir
la gent en aquells moments,
no?
Ell en algun moment
diu que
sembla que la gent
no se n'adonin
que estan en guerra
i que han de prendre
unes mesures
i unes precaucions
perquè els bombardejos
al començament
doncs eren
en un mes,
al cap del mes següent
hi havia un altre bombardeig
i la gent encara
no estava situada
i potser no es prenien
les mesures
allò a rajatable,
no?
A partir del 38
sí,
i sobretot
el mes de març
va ser molt intensos
els bombardejos
amb molts morts.
Aleshores,
també el novembre,
el desembre
i el gener del 39
ja van ser
continuos
els bombardejos
però eren ja
perquè la gent
s'esgotés físicament
i psíquicament
doncs,
no?
Van haver morts
però no tants
com en aquest mes.
Són bombardejos
que feien
l'aviació alemanya
i l'aviació italiana,
sortien creques avions
de les bases
de Palma a Mallorca,
també hi havia en alguns casos
vaixells
que es posaven a la línia
de la costa
i que bombardejaven
també
la ciutat de Tarragona.
El primer bombardeig
va ser des de mar
i els altres
ja van ser aèris
i després
al final de la guerra
ja venien
de la base
que hi havia
una base
a la Sènia
i venien,
clar,
en molt poc temps
podien arribar aquí,
bombardejaven
i tornaven,
no?
Una de les coses
que també comenta
Lluís de Salvador
que mai es va veure
caure un avió
perquè l'haguessin
tocat
la defensa
antiaèria
però que no volia dir
que no hagués passat
doncs,
perquè ell justificava
que possiblement
les ametralladores
i tal els havien tocat
però ells tenien temps
d'anar més lluny
però que allò
suposo que era
una miqueta
una manera
de donar ànims
que el que estaven fent
sí que servia.
Eren bombardejos
mortífers
aquests
eren bombardejos
en molts casos
com s'ha comentat
Assajos
el que després va tenir lloc
a la Segona Guerra Mundial
com podia ser
en la mesura del possible
uns bombardejos?
Quina durada tenien?
quants avions
sobrevolaven la ciutat?
Quantes bombes
llançaven?
Doncs a vegades
eren
el millor 30 bombes
eren esquadretes
del millor de 3
de 5
a vegades feien
dues passades
una al matí
i una al vespre
després
el tipus d'avions
fins i tot
hi ha hagut gent
que ens han explicat
que sabien
quin avió era
pel soroll
que se sentia
i una de les coses
que ell també comenta
que demanava
que sisplau
que la gent
no posés en risc
la vida
perquè a vegades
la gent
el que feien
era parar-se
a mirar
a veure
quin avió
passava
però clar
el que comentaves
que va ser un assaig
per la guerra mundial
doncs sí
perquè ell també
s'indigna moltíssim
que no es tocaven
llocs militars
ni estratègics
com a molt
la zona del port
i l'estació
de classificació
que és allà
on van caure
moltíssimes bombes
però a banda
hi havia vegades
que el bombardeig
com en el cas
aquest del mes de març
que anava en directe
o sigui
entraven els avions
per la banda
del balcó del Mediterrani
bombardejaven la Rambla
i sortien
de fet
el 19 de març
va haver-hi dos bombardejos
un vora la una
del migdia
l'altre
a quarts de tres
i a segon bombardeig
les bombes
van tocar
el mercat central
la plaça Cursini
el carrer Canyelles
la Rambla Nova
llocs on
objectius militars
allà no n'hi havia
i ell és el que diu
que estaven allunyats
potser dos quilòmetres
d'un possible
objectiu militar
aleshores
deia que
clar
que anaven
realment
a fer mal
a la població
tot i que
l'aviació
deien que no
que en cap moment
es anava
a matar la gent
a vegades
no hi havia temps
que la gent
entrés als refugis
com en el cas
d'aquest del 19 de març
que va morir
molta gent
de l'edifici
del 94
vist de la Rambla
perquè no els va donar
a temps
d'arribar
a un refugi
la ciutat
de Tarragona
aquell 1938
estava preparada
per rebre
per defensar-se
davant d'aquells
bombardejos
des d'una doble perspectiva
hi havia possibilitat
de defensa
allò que dèiem
de
els republicans
tenien amateralladores
tenien mitjans
per intentar
tombar els avions
i de l'altra
la població civil
els refugis
existien
eren útils
sí
existien refugis
i de fet
alguns
se n'han conservat
la Junta de Defensa Passiva
va estipular
una normativa
perquè és
com havien de ser
els refugis
i se'n van fer
d'oficials
però
al mateix temps
moltes vegades
veiem que
en edificis particulars
o cases particulars
se n'havia fet
algun de refugi
a nivell
una miqueta
per iniciativa
de cadascú
perquè veiem
que moltes vegades
diu
que els estadans
d'aquella casa
es van refugiar
el refugi
que tenien ells
a casa seva
perquè se n'havien fet
algun
a banda del que ja
s'ha fet
a nivell oficial
la gent
suposo que es refugiava
o intentava
aprofitar
qualsevol lloc
les voltes del circ
van servir de refugi
a la plaça La Font
hi havia un refugi
molt gran
que en fer-se el pàrquing
es va destrossar
i de fet
ara han recuperat
fa poques mitjans
de comunicació
vam tenir accés
i vam anar també
al matí de Tarragona
a ràdio
vam poder visitar
el petit refugi
que hi ha sota
l'escalineta principal
de l'Ajuntament
a l'edifici
de la plaça La Font
i ens ha explicat
precisament això
que segurament
aquell petit refugi
hauria connectat
amb el gran refugi
que hi havia
sota la plaça La Font
i que han construït
el pàrquing
a mitjans dels anys 90
doncs
no ens va quedar
d'arribar
i pel que fa
a l'aspecte militar
Tarragona
tenia capacitat
per a defendre's
amb dignitat
d'aquests atacs
o estava
sotmès
a la seva pròpia sort
no
jo em sembla
que
a nivell militar
no
perquè
també
de fet
Tarragona
no havia de ser
un objectiu
de l'aviació
facciosa
no
perquè en principi
com a molt
podien atacar
el port
i les vies de comunicació
que és els llocs
on anaven
ells més
a fer mal
diguéssim
de fet
un dels bombardejos
que es va fer
el mes de març
va ser
amb un vaixell
anglès
que hi havia
al port
i va tenir
molta repercussió
internacional
perquè clar
van morir
mariners anglesos
que els van enterrar
al cementiri
britànic
que hi ha
allà
a la revassada
aleshores
tot això
va tenir molta repercussió
perquè
bé
va ser
un atac
internacional
diguéssim
és com quan
bombardeixen
la Xerterès
i el Lluís de Salvador
diu que això
és un atac
a interessos francesos
com demanant
una miqueta
l'ajut
dels altres
països
a la guerra
d'aquí
van morir
desenes
centenars
de persones
víctimes
d'aquests bombardejos
moltes altres
van quedar ferides
i també hi va haver
importants anys
materials
comentàvem per exemple
que una bomba
va tocar
va impactar directament
sobre l'edifici
del mercat central
ara parlaves
de l'edifici
de la Xerterès
quines estrosses
materials
importants
tenim constància
que van deixar
aquests bombardejos
de fet ell
anomena
molts llocs
de fet
és que va tocar
pràcticament
tota la ciutat
ell
en escriure
aquesta crònica
a vegades
ens diu
com si s'adrecess
a nosaltres
que ho llegirem
al cap dels anys
perquè ens adonem
del que van arribar
a fer
mireu
l'edifici
del mercat central
que a altres
esteu veient
imagineu que fa
20, 30, 40,
ara 70 anys
va rebre
l'impacte
d'una bomba
inclús de la manera
que ho explica
és com perquè
veiem que realment
no eren atacs
a objectius militars
ni res de tot això
i clar
anomena
l'escola d'art
que estava
al carrer
gasòmetre
al banc d'Espanya
que també va caure
una bomba
molt a prop
i semblava
que s'hagués
ensorrat
l'edifici
al col·legi
de les Tresines
a les restes
arqueològiques
i diu
l'aviació italiana
bombardeja
les restes
dels seus
avantpassats
vull dir que
ell sempre
demanava
una miqueta
allò
com que
qui ho llegeixi
després
se n'adoni
realment
del que
s'està fent
inclús
es veu que
clar
en l'original
hi havia uns gràfics
i específica vegades
vegis el gràfic
que s'adjunta
perquè es vegi
que les dues passades
que havien fet
havien sigut
molt
sabien
a què feien
no és que
s'haguessin desviat
en el tir
sinó que anaven
a fer mal
a la població
ja per acabar
l'ena m'agradaria
valorar
òbviament
hem comentat
que aquests documents
són molt valuosos
però la tasca personal
de Lluís de Salvador
de recollir
aquesta informació
de desplaçar-se
fins a xocs
desfets
de calcular
la trajectòria
dels avions
d'aquells esquadrons
estem parlant
de coses
no gens senzilles
estem parlant
d'un complex
treball periodístic
de fet ell
en un moment
diu que
des del seu observatori
a la Oliva
o sigui
que ell
devia tenir
un lloc
una miqueta privilegiat
a la muntanya
de la Oliva
i
bueno
podia
a veure
suposo que
imaginem-nos
l'Oliva
sense els edificis
actuals
de Rovira i Virgili
per exemple
no veuríem
gran cosa
però
aleshores
doncs sí
i es podia veure
perfectament
com anava
una miqueta
el que passa
que també
hi havia dades oficials
que suposo
que ell
va contrastar
i a partir
de tot això
ell va poder
perquè clar
tota la informació
de les víctimes
havia de treure's
de l'hospital
o del cementiri
i tota aquesta informació
ell la va anar recopilant
i clar
és moltíssima feina
no?
Aquest futur llibre
ja té títol?
Doncs encara no
suposo que
quan acabem
d'enllestir
entre l'editorial
i nosaltres
a veure
si li trobem
un títol
perquè
de fet
a veure
no sé
Tarragona
sota les bombes
va ser una primera part
i llavors
ara no sé
era massa vol
el títol
del primer llibre
i ara el compromès
és el segon
Helena Virgil
historiadora
moltíssimes gràcies
felicitats també
per la feina
que heu fet
de transcripció
d'aquests documents
amb la companya
de la biblioteca
i temps tindrem
de més segur
per tornar-ne a parlar
quan es publiqui
d'aquí pocs mesos
aquest llibre
moltes gràcies
moltíssimes gràcies
i fins la propera
arribem gairebé
al punt de la una
de migdia