I et saludem també al nostre company Pep Sunyer,
que espero que estigui una miqueta més despert que nosaltres.
Pep, bon dia.
Hola, bon dia, Núria.
Doncs sí, sí, estem desperts.
La ciutat es nota, la ciutat es va despertant a poc a poc.
La ciutat de mica en mica es va despertant.
Tenen rastres d'ahir.
Tot i que és cert que, si més no per aquí,
al casc antic hem pogut veure grups de persones
que donaven la impressió que encara no havia anat a dormir.
Vull dir que això també, mira, encara n'hi ha que...
Diguéssim que no li caldrà despertar-se perquè encara no ha dormit.
Però per aquí ara, el que podem explicar-vos des d'aquí,
des del Pla de la Seu, és que ja comença a congregar-s'hi persones
aquí a l'escalinata.
No com a altres anys, que n'hi havia més a aquesta hora,
ara veiem que es van col·locant, van omplint, van emplanant,
però clar, també porten el paraigua, pel que pugui passar.
Que ningú s'espanti, si algú ens està escoltant des de casa,
escolta, baixeu sense problema, perquè plou,
però vaja, acaben quatre gotes, no és res, això.
És no res, és un xirimiria a hores d'ara, vull dir que no...
És el puntet aquell per refrescar, per emportar-se també la festa d'ahir.
Nosaltres no portem paraigua i estem aquí tranquil·lament,
és a dir, que no ens estem mullant en accés,
i en fi, a tothom que vingui cap aquí,
perquè d'aquí a casament 10 minutets
començarà aquesta anada a ofici de Santa Tegla 2008,
el podrem explicar-vos des d'aquí, tot el que vagi succeint.
I per fer-ho ens acompanya en Josep Maria Sabaté i Bosch,
que ja és un convidat que es repeteix d'altres anys,
i que és un pla tenir-lo aquí amb nosaltres, Josep Maria, molt bon dia.
Bon dia a tothom, bona Santa Tegla,
i esperem que no plogui massa, eh?
Esperem-ho. De moment, el cel es veu encapotat,
però baixa, jo ara ho deia, un xirimiri, eh?
Els homes del temps han anunciat pluja,
i si més no s'equivoquen moltes vegades,
i que la rada coincideixi amb el dia de Santa Tegla.
Esperem que sigui així.
Ahir, de fet, va aguantar, diguéssim,
si més no a la tarda, vam poder veure
el seguici popular al complar per primer cop,
aquí mateix, i a altres punts de la ciutat,
del casc antic, ahir va aguantar, avui també.
Esperem que aguanti, esperem que aguanti,
i que si no aguanta, que siguin els moments
en què no hagi aquesta activitat al carrer, eh?
De tota manera, us hem de dir una cosa,
que és que amb el servei de missatgeria,
SMS que s'envia,
quan hi ha algun canvi d'última hora,
de moment no ha arribat cap missatge,
això és bon senyal,
això vol dir, doncs, que encara n'hi ha hagut
enviament massius per ajornament,
canvi d'ubicació, en fi,
d'un moment es manté tal com estava previst
tot el dispositiu i tota aquesta anada ofici
de Santa Tecla 2008,
és a dir que és la previsió que hi ha
si més no hores d'ara.
Encara que la gent no ho sàpiga,
l'Ajuntament fa les coses,
algunes coses bastant bé,
altres coses són pàrquings i similares, no?
Però pel que fa al seguici popular,
hi ha una mena d'estat major central
que vella perquè tot surti perfectament bé.
Entre els tècnics de l'Ajuntament
i la comissió del seguici
i la regidora responsable del mateix
es prepara per si s'hi plogués,
que hi hagi una situació alternativa,
que s'avisés amb temps
a tots els elements del seguici,
que hi hagi un lloc per trobar això,
plug, per aquests elements,
penseu que si es mulla un gegant,
si són de cartó o pedra
o d'alguna cosa d'aquestes,
doncs aleshores la reparació
és dificilíssima, no?
Aleshores està tot pensat, no?
Però de moment sempre s'espera
el darrer moment per no fer allò
que a vegades passa amb les grans catàstrofes
que hi ha en la humanitat,
que per avisar abans de temps
és pitjor el remei que la malaltia,
perquè la gent s'esperi,
fins al darrer moment intentem portar
l'horari més o menys normal
i a partir d'aquest darrer moment,
si és que veiem que les previsions
són de pluja,
doncs buscar una alternativa,
que l'alternativa seria
pujar la gent amb el paraigües
i deixar les bèsties on són,
les bèsties que tenim més o menys
ja establertes,
i els gegants i els nanos,
i els valls,
doncs que si volen participar una miqueta,
esperar que siguessin les onze o onze i quart,
a fi efecte de fer la demostració,
perquè tampoc es tracta de treure
tots els valls al carrer
a quedar-se xupats, no?
Que és el que som a punt de veure aquí,
ara són cinc els minuts
que passen de les nou del matí,
Josep Maria,
des d'ara,
i les properes hores,
què anirem veient?
Què anirem veient?
Doncs veurem absolutament tot el seguici,
el que passa que com que es tracta
de pujar al seguici
i acompanyar el consistori,
la bandera de la ciutat i l'Ajuntament,
no hi haurà exhibició.
Vull dir,
el normal aquí a la plaça de les Cols
és que facin tots els elements del seguici,
la seva exhibició,
un ball,
però aquí pujaran absolutament
com faran senzillament una passada
i no ballaran,
i aquí a dalt,
al pla de la seu,
les colles castelleres,
en el moment en què entrin les autoritats,
en senyal de respecte i de consideració,
els hi aixecaran un pilar
i aquí s'acabarà la cosa.
A les 11,
per tal de no fastiguejar
d'alguna forma
el desenvolupament de la ceremonia religiosa,
a les 11 tornaran a baixar
i aleshores ja ens trobarem,
suposo,
a la plaça de la Font,
on allí sí ballaran
tots els elements del seguici
i veurem l'exhibició castellera
després que hagin ballat tots,
després del que els diables
hagin fet els seus versots,
aleshores vindran els castells
i cal esperar que,
si més no,
ho puguem fer tots plegats,
els elements del seguici popular
i finalment l'exhibició castellera.
Prometem que si som a temps
intentarem transmetre per aquests mateixos micròfons
els versots satírics
del Valladiables
que en fi cada any
descarreguen a estopa,
a tort i a dret, eh?
Són uns versots irònics,
satírics,
són sarcàstics.
El que jo demanaria sempre
és que darrere d'aquesta ironia
hi hagi un mínim de qualitat literària.
Vull dir,
es pot dir el mateix,
per què?
Perquè si miréssim el diccionari
qualsevol de les paraulotes
que tots sabem
i que jo no repetiré,
veuríem que hi ha 40.000 maneres
de dir les mateixes.
Però està clar,
sempre anem amb la P, pip,
amb la M, pip,
amb la C, pip,
i cal donar una sensació
que fins i tot...
I els diables són prou intel·ligents.
Em refereixo als diables de veritat,
no als diables del Vall de Diables, no?
I si són la representació
d'un diables,
han de tindre
la suficient força literària
com l'han de tenir també
els elements,
els altres elements
que fan versots.
Vull dir,
fan versots
i tenen un text literari
almenys parlat,
el d'Ames i Vells,
el té el Vall de Serrallonga,
el tenen,
no sé si el Vall de Gitanes
també té un parlament d'aquest tipus.
Vull dir,
ara no me'n recordo
de tots plegats
perquè la meva memòria
em fa fallida, no?
Però hi ha una sèrie d'elements
que tenen uns valls
i que aquestes ironies,
aquestes crítiques
que s'han de fer
i que en un dia de festa
convé que l'Ajuntament,
els polítics,
qui sigui,
escolti aquestes crítiques,
doncs que no siguin
la crítica clàssica,
barroera,
xabacana,
que tots estem massa
acostumats a sentir
i que ja és hora
que aixequem una miqueta
el nivell.
Tarragona és patrimoni
de la humanitat
i la humanitat
es mereix
que els versots
que fan
aquestes festes
populars
siguin també,
tinguin una qualitat literària
que mereixi
que algun dia
es pugui publicar
una antologia
de versots
de festa major.
Sí,
vostè provocaria
allò
fer servir
emprar, diguéssim,
aquells mots
també amb tradició,
diguéssim,
ancestral,
però que també són
malestruc, eh?
A veure,
de tant en tant,
dir merda
està bé,
però esclar,
vull dir,
massa merda
amb merda
i que em perdonin
els oients
per aquests
paraulotes
de bon dematí,
eh?
Però,
d'alguna forma,
el que convé
és que hi hagi
diverses excepcions
i que es noti
que la persona
que fa els versots
no sap
rimar altra cosa
que allò
que acaba amb on?
O allò
que acaba amb buta?
De Calcuta
i de les paraules
que vulgueu, eh?
Vull dir,
no cal repetir
totes aquestes
paraules
que ja n'he dit
prou.
De Marimont,
home de Marimont.
Sí.
Doncs,
escolti'm,
seguim aquí
i estic veient
que això és bon polina,
vull dir que la gent
van arribant
i cada cop
menys paraigües,
a dir que més a més...
La gent és fidel,
la gent és fidel,
els agrada participar
pràcticament
de molts dels actes,
aquests actes a carrer
i és impossible
participar
de tots els actes
que hi ha
en el programa
de festes,
no?
La gent ha de seleccionar
i n'hi ha uns
que són una miqueta
més tradicionals
i després
hi ha actes
per a tothom,
per a la gent petita,
aquí veig canelleta
que s'han aixecat
de matí,
aquests segurament
que no han anat
a dormir,
no són d'aquells
que deies abans tu
que han passat
la nit amb ella
i ara fan l'empalmada,
no,
aquests han anat
a dormir
però s'aixequen
de matinet,
venen ja alguns
amb la samarreta
de la festa major
d'enguany,
amb el barret
de palla
per poder participar
al davant
amb els elements
de foc,
vull dir que
la gent té ganes
i convé
amb tanta
desaceleració econòmica
que vivim,
veus com també
hi ha paraules boniques,
eh?
Doncs la gent
li convé
doncs disfrutar
una miqueta
si més no
per fer passar-se
les penes
de cada dia.
Però així existeix
això
la desaceleració econòmica?
Bé,
de fet és crisi,
vull dir,
aquí ja ho pot dir
el ball de diables,
dames i vells
el que volia
poder dir crisi
i crisi fotuda,
eh?
Però,
està clar,
si els polítics
tenen capacitat literària
per fer totes aquestes coses,
els elements literaris
els que els escriptors
de Borsors
també s'han d'inventar
parauletes d'aquestes
que fan riure,
a més a més,
eh?
Ahir,
per cert,
m'han explicat
que Adam Acevells
va sortir a la Guàrdia Urbana
repartint l'estopa
també a torta i a dreta,
eh?
No sé si va tenir l'oportunitat
de poder escoltar-los.
No,
jo no estic a tot arreu,
gràcies a Déu,
eh?
No,
gràcies a Déu,
vull dir,
si fos Déu
estigués més ben relacionat
potser sí
que podria estar en més llocs,
però la veritat
és que no tinc possibilitats
de fer res més,
eh?
Vull dir,
i no m'han literat
que hi va haver bufetades.
La Guàrdia Urbana
diuen que això
de Adam Acevells
que repartia,
que repartia per allà,
repartia estopa.
Tornem,
tornem aquí
a la plaça,
al capdamunt
de la plaça de les Coles,
el pla de la Seu,
de fet,
amb nosaltres
per explicar-vos
aquesta nada
a ofici de Santa Tecla,
una tradició
que a Tarragona
l'hem d'anar a buscar
gaire lluny,
amb vostè que és historiador,
és a dir,
la tradició de Santa Tecla
s'endinsa
en la història
i en el temps,
no?
Cal pensar
que el braç
de Santa Tecla
va arribar aquí
en plena baixa
d'edat mitja,
que després va vindre
el Renaixement
en tot el que això
significa,
i que el res
oficial de Santa Tecla
és de l'època moderna.
Per tant,
d'alguna forma,
vull dir,
el que és la Tarragona
que recordem nosaltres,
més enllà
de la Tarragona cristiana
de l'època romana
i de la davallada
de l'època medieval,
Santa Tecla
ha estat present
i ha hagut festa
per aquestes diades,
unes vegades més grossa,
altres vegades més petita,
depèn també
de les diferents
de les aceleracions
econòmiques
que hi ha hagut
en el decurs
de la història,
però sí,
efectivament,
vull dir,
Tarragona té una devoció
a Santa Tecla,
jo diria que pràcticament
des del moment
en què es creu
que Sant Pau
va venir a Tarragona.
A partir d'aleshores,
com que Santa Tecla
és la decebla a Sant Plau
i és la protomàrtir
de les dones,
vull dir,
la primera dona
que va morir màrtir
per defensar la seva fe
i la seva ideologia,
doncs jo sospito
que algú
en sabia alguna cosa.
En les creuades,
doncs en les creuades,
a l'edat mitja,
la portada cap aquí
de relíquies
de Terra Santa
o d'on fos
va permetre
l'oportunitat
de vincular
Sant Pau
i Santa Tecla
amb Tarragona.
I a partir d'aquells moments,
doncs sí.
De fet,
no sé,
i algú potser
ho esbrinarà,
si hi ha
alguna declaració oficial
de declarar
Santa Tecla
patrona de Tarragona,
perquè aquestes coses
l'Ajuntament
en un moment
fa declaracions oficials
i nomenen
una persona
fill i lustre,
a l'altre
li donen la medalla
a la ciutat
en els darrers anys,
però això
de fer
Santa Tecla
patrona de Tarragona
no sé si és
d'una forma oficial.
Estic segur
que l'Església sí.
L'Església
ha pensat
a partir del moment
en què es va buscar
un res oficial
per la Santa,
la catedral de Tarragona,
que la catedral de Tarragona
no està dedicada
a Santa Tecla,
està dedicada
a Santa Maria,
entre altres coses,
a part que hi ha
la història
de Santa Tecla
a l'altar major
i primer
a l'altar major,
davant de l'altar major,
el frontal de l'altar major
i després
a la pedrela
que hi ha
el retaule
de la catedral
de l'altar major
també
i valga
la redundància,
però estic segur
que l'Església
sí que ha declarat
Santa Tecla
d'alguna manera
com un dia
assenyalat,
però que l'Ajuntament
hagi nomenat
Santa Tecla
patrona de la ciutat
tinc els meus dubtes
encara com a historiador,
com tinc els meus dubtes
que Sant Magí
sigui el copatró
de Tarragona
oficialment
des del punt
de vista civil.
La patrona
de l'Ajuntament
de Tarragona
del Consistori
de Tarragona
tradicional,
d'això sí que en tinc
la certesa absoluta,
i els de Reus
potser se m'enfadaran,
és la Mare de Déu
de Misericòrdia,
que serà passat demà,
el dia 25,
i que és la patrona
de Reus,
però l'Ajuntament
de Tarragona
tradicionalment
tenia
la Mare de Déu
de Misericòrdia
com a patrona.
Però, en fi,
deixem-nos de romansos
perquè jo com a historiador,
quan els historiadors
comencem a parlar,
ens enrotllem
com una persiana
i aquí
ja hem escoltat
els coets
de la sortida
des de la plaça
de Juan
del seguici,
la qual cosa vol dir
que aquesta pluja
no ha espantat a ningú.
Els gegants
almenys no.
Això vol dir també
que ben aviat
et veurem enfilar
per aquí
al Vall de Viables
que encapçala
aquesta anada d'ofici
de Santa Tecla 2008.
Ha dit abans
que des que es va creure
que Sant Pau
havia pergrinat a Tarragona,
de fet,
no fa gaire recordo
que va haver-hi un congrés
amb motiu de l'any jubilar
que va plegar experts
de diferents corrents religiosos
d'Europa,
de més enllà
fins i tot per a la minera
també de la zona d'Orient Mitjà.
No es van acabar
de posar d'acord, no?
Diuen que Sant Pau
abans de martiritzar-lo
el van exiliar de Roma
i com a exiliat
va haver de passar
una temporada
fora de Roma
i es creu
que va vindre aquí a Tarragona.
El que passa
que els historiadors,
malgrat que a vegades
ens inventem la història,
de tant en tant
volem ser rigorosos
amb la història
i allò de dir
una documentació
precisa
i escrita
que Sant Pau
va estar aquí
no hi ha.
Hi ha la tradició
que sí,
la tradició
que sí que ho va
acceptant
i és una cosa
que si no és veritat
almenys
és més
verossímil
juntament
amb l'escart
a les epístoles
de Sant Pau
en què parla
que tenia
que anar a Hispània
i després parla
que el que tenia
que fer ja ho ha fet
doncs aquestes coses
venen a esclarir
i a donar
una passa endavant
perquè algun dia
se sàpiga
la veritat
de tot això.
Per cert
que en aquests moments
acaben d'arribar
els dos
trompetes
es diuen així.
Trompeters,
clariners
depèn de l'instrument
que vulguin tocar
perquè la partitura musical
està feta
aleshores
aquesta partitura musical
del do, re, mi
fa sol
corresponent
suposo que es pot tocar
amb una cosa o una altra.
Les trompetes
que fan servir avui
no tenen res a veure
amb les trompetes
que fan servir
els pregoners abans
perquè podien ser
doncs uns clarins
podien ser
uns trombons
podien ser
senzillament
la trompeta
que abans portava
el pregoner
tradicional, no?
Però avui en dia
ho fan d'aquesta manera
això sí
avillats
amb
el tratjo
que se'ls va establir
sobretot
a partir del decret
de Nova Planta.
I el Vall de Diables
que ja
que passa per la confluència
del carrer Cavallers
vol dir que estan
ja enfilant cap aquí
cap a la plaça
de les Cols
aquest Vall de Diables
que celebra en guany
el seu quart de segle
que han pogut veure
néixer
la ligueta petita
obra d'Antoni Mas
i de l'escultor
de la Vila Seca
en fi
que estan de maraudant
aquest any
estan de celebració
En aquest quart de segle
vull dir
hem vist
pràcticament
tot el seguici
perquè fa un quart de segle
el seguici
consistia
en magia de les timbales
negritos
els nanos
nanos
i els gegants
els gegants
i els nanos
i com a màxim
hi havia
un ball de bastons
un
perquè un va desaparèixer
i un altre
el va substituir
i després
una
dues colles castelleres
i s'ha acabat aquí
aquest seguici
que tenim avui en dia
mereix
el qualificatiu
que ha donat
a la festa de Santa Tegla
de festa d'interès
turístic
folklòric
nacional
de Catalunya
Ara tenim
quatre colles castelleres
que veurem avui
d'aquí
no pas gaires hores
a la plaça de la Font
les quatre colles de la ciutat
en una actuació
que l'any passat
va ser memorable
en fi
no sé
aquest any
hi haurà moltes expectatives
posades no
en aquesta situació
cal pensar que sí
cal pensar que sí
que si la sort
ajuda a tots plegats
cadascú pugui fer
en el seu nivell
en la mesura
que és possible
el que pugui
el que correspongui
amb ells
de fet
aquí a la plaça de les Cols
per Sant Magí
ja vam poder veure
un castell de nou
i la cosa vol dir
que d'una banda
la vella
estava en un moment
molt maco
la jove
que és la que
d'alguna forma
són les dues
diríem
grosses
de Tarragona
doncs va fer
també
quelcom important
i ara fa poc
la diada aquesta
que hi va haver
un diumenge anterior
doncs també van
aconseguir
fer el que volien
o més o menys
el que volien
i per part
de les dues
colles
anomenades
petites
que tenen
una gran il·lusió
també amb aquestes festes
que són
Sant Pere i Sant Pau
i el Serrallo
esperem que les dues
les previsions
que tenen presents
que no les diré jo
ara en aquest moment
evidentment
per respectar
el secret
del cap
de colla
doncs es puguin
complir
doncs secret de sumari
pel que fa
el que podrem veure avui
el millor que podem fer
és acostar-se
a la plaça de la font
si no en tenim l'oportunitat
han de saber
que aquests micròfons
de Tarragona Ràdio
també hi seran
després de retrasmetre
l'exhibició
del Seguís
i quan tornin
quan facin la tornada
a continuació
podran escoltar
a través dels companys
de Castells
la retransmissió
des de la plaça de la font
amb Jordi Soriniac
i tot el seu equip
Ball de Diables
que s'ha en aquests moments
arribant aquí
a la plaça de la font
sí
ara arriba
el Ball de Diables
una tradició
de foc
de foc
i religiós
el que cal pensar
sempre
que celebrem
la festa de Santa Tegla
i a Tarragona
el pes
de l'església
ha sigut fonamental
a la llarg
de tota la història
aquest Ball de Diables
és el Ball de Diables
i Sant Miquel
i el que guanya
al final
és l'Arcanys de Sant Miquel
vull dir que
cal tenir-ho molt present
amb aquestes coses així
a vegades només veiem
el foc
i els Diables
i les banyes
però al darrere
hi va un petit Sant Miquel
que és que
al final
s'emporta l'aigua
al seu molí
ara
el Diable
i la Diablesa Majors
fan
la seva carretera
bé
el que fan
ja ho deuen
haver sentit
els oients
perquè
el soroll
i el foc
és una de les coses
que també
agraden
a la gent
i està
en la tradició popular
a mi també m'agradia destacar
que
de la mateixa manera
que ahir a la tarda
no seguissi
hi ha tota aquesta canalla
que veig que van
com a seguint els Diables
que van amb el barret
la xaqueta
de taxana
diguéssim
no es pot
neixar-se
i no van sols
van els seus pares
a prop
o una persona gran
a prop
perquè això
està clar
la canalla petita
no se'ls pot deixar sols
entremig de totes aquestes coses
però sí
és una manera
de perpetuar
la festa
a través de
a través de la festa
major petita
i a través del poble petit
que vol continuar participant
pensem
que fa 25 anys
per Santa Tegla
la gent marxava a Barcelona
vull dir
la gent fugia
i marxava a Barcelona
per fer una cosa absurda
que era
anar
a les dependències
d'un gran maquassem
d'aquests
que tenen
escales mecàniques
i pujar i baixar
per aquelles escales
vull dir
de vegades les tradicions
són tan absurdes
com aquesta
que gràcies a Déu
no relat
tot i que d'aquí un any
o un any escaig
a Tarragona
també tindrem escales mecàniques
d'aquestes
que ja en tenim alguna
jo em pensava
que anaven a la Mercè
a Barcelona
aquests tarragonins
no la Mercè
era dia de feina
i els tarragonins
no podien marxar
la Mercè passava
a l'inrevés
els de Barcelona
venien a respirar
una miqueta
cap a Tarragona
en aquests temps
es podia respirar
més que ara
també
per sort
que les escales
seran una mica
cap allà
més cap allà
diguéssim
del casc antico
les escales
aquelles que diu
vostè mecàniques
seran per les afores
gairebé
perdona
pel soroll
ja no et sent
el soroll i l'edat
entre el drac
els elements de foc
som els primers
en aquest
anada
l'ofici de Santa Tegla
i ara
el drac
està entrant
aquí també
a la Passa d'Escola
un altre element
de foc
un altre element
mitològic
que evidentment
per nosaltres
els catalans
Sant Jordi
i el drac
és un element
important
jo em sembla
que el que
interessa ara
és no escoltar
les meves paraules
sinó
el soroll
del drac
el foc
del drac
el drac
és un element
mitològic
que està present
per gairebé
en tots els seguissis
i en moltes festes
des de Sant Jordi
mateix
però n'hi ha
uns altres
que són
relativament nous
vull dir
el bou
que en aquests moments
està portat
per una associació
que inicialment
va dependre
del barri
de Sant Pere i Sant Pau
un barri
tarragoní
per excel·lència
però que
va fer
marxar
de la part alta
i desplaçar-se
a la zona
de la muntanyeta
de Sant Pere
jo em sembla
mireu
escolteu això
perquè a vegades
a mi em podeu sentir
si Déu vol
més vegades
però
el soroll
del drac
el soroll
del bou
teníem justament
els diables
aquí
al pla de la seu
davant de la porta
de la catedral
ara estan acostant-se
cap aquí
és el recorregut
aquest
ara esperen aquí
tots plegats
que entrin les autoritats
i després marxaran
però el fet és que
deuen anar amb temps
perquè veig que tots
comencen a ballar aquí al mig
quan inicialment
doncs era allò
de fer una passada ràpida
perquè entre un quart de deu
i les deu
que ha de començar
la celebració
de la missa
a vegades
no hi ha prou temps
però van
jo suposo
que van de per set
i van jugant
amb la pluja
eh
mentre la pluja aguanti
ballaran i faran el que sigui
però després ja serà una miqueta
més difícil
deixem bé que s'ha obert
algun paraigua
perquè ja s'ha dit que
no és que sigui
i nosaltres tenim la sort
que tenim aquí
un bon company i amic
eh
que ens té el paraigües
a punt aquí al damunt
per ajudar-nos
d'una miqueta
eh
moltes gràcies
doncs aquí també
volem les gràcies
a aquest company i amic
que ha anat a buscar
el diari i el pa
i a passar per aquí
el mal paraigua
on s'està xoplogant
a mi
i a en Josep Maria Sabatellos
estem en aquests moments
continuant
aquí
en aquesta anada
d'ofici
s'entretc la 2008
ha començat
ben bé
a les 9 i 10 minuts
portant per tant
no fa ni un quart d'hora
podríem dir que
s'ha iniciat
quan podrem
veure arribar aquí
a la plaça dels Cols
la impressionant
víbria
que entra
en aquestes
no són
carretilles
el que porta
la víbria
és una mena
de sortidors
diferents
que fan
un esporneig
amb més fi
i que és
com més
vistós
la víbria
porta diguéssim
el seu
particular
element de foc
la víbria
és molt diferent
aquest foc
el de les carretilles
dels diables
sí
la víbria
és un element
nou
el seguíssim
i ha entrat
diríem
amb tota
la
pirotècnia
nova
i els elements
que porten
la víbria
del serrallo
la serrallenca
d'alguna manera
doncs
han apuntat
un canvi
en el que eren
els elements
de foc
igual ells
que igual
els diables
del serrallo
que no participen
aquests sons
que sentiu
ara més forts
són els trabucaires
del ball
de serrallonga
evidentment
un altre ball
parlat
que també
té
per sort
i que també
té una tradició
vull dir
serrallonga
com a bandoler
i avui diríem
com a patriota
defensor
d'unes certes
llibertats
nacionals
doncs
en uns moments
de la història
va mutimar
tota una literatura
romàntica
molt important
que queda patent
en que el ball
de serrallonga
no és
només autòcton
de Tarragona
sinó que repeteix
en moltes altres ciutats
amb la figura
romàntica
com he dit
del bandoler
aquest bandoler
que roba
els rics
i
que roba els rics
i repeteix
entre els pobres
però que de vegades
alguna cosa
es queda per ell també
va acabar una mica
malament no
en Serrallonga
en Joan de Serrallonga
va acabar malament
del tot
vull dir
de fet
acaba com acaben
gairebé
tots els bandolers
però cert que van
esquartarà
hi ha bandolers
deixa'm-ho dir això
aprofito
hi ha bandolers
que acaben
formant part
d'un consell
d'administració
però aquests
són bandolers
silenciosos
que no van
amb trabuc
ja està dit
doncs
el ballant Serrallonga
que per cert
aquest any
han vist néixer
el ballant Serrallonga
petit
que porten
uns trabucs
espacials
que no porten foc
perquè hi ha
una sèrie
i ara tenim
evidentment
un dels elements
emblemàtics
que representa
la ciutat
que és
l'àliga
que a més a més
ara en aquests moments
se'ls hi acut
que han de pujar
per les escales
després de fer
tantes baixades
de l'àliga
ara
se'ls hi acut
fer la pujada
a l'àliga
però no
el que fan
és saludar
els clariners
de la ciutat
aquests trompeters
de la ciutat
eh
amb respecte
i tornaran una altra vegada
enrere
però mireu
ja tenim una altra tradició
establerta
això
em sembla que és el primer any
que ho vèiem
doncs
si a l'àliga
se li acut
saludar
els trompeters
doncs
automàticament
ja hi serem
ara
el problema està
en que coincidiran
tota una sèrie de músiques
amb el so
amb el so tradicional
dels clariners
que és del segle XVII
veurem si el podem sentir
en algun moment
perquè
l'àliga segueix ballant aquí
fins que no aparegui
la bandera de la ciutat
al cap damunt
de la baixada de Misericòrdia
els trompeters
no sonaran
i espero
que baixi la música
i el so dels timbals
que tenim al darrere
a fer i efecte
de poder sentir també
els sons
d'aquesta música
que és
de 1613
aproximadament
principis del segle XVII
i que la va constituir
un senyor
que es deia
que era
un senyor
un mossèn
que era
mestre de capella
de la catedral
que es deia
Nicasi
Nicasi Zurita
els noms encara
me'n recordo una miqueta
eh
escoltem
escoltem
la banda de música
la primitiva
de Rafael Bunyol
qui ho diria
fa 25 anys
l'emperito
això es divindria
un himne
del seguici popular
però veieu
les tradicions
s'han d'innovar
s'han d'adaptar
als nou temps
i la globalització
afectarà
tard o d'hora
el seguici
algun dia veurem
com un element
del seguici
una nau
espallal
per què?
perquè les coses
van canviant
no sé si ara
entre la molassa
també voldran
assegurar
els tarinatistes
un moment
ja s'ha retirat
la xerba
veieu?
ja hi torna a haver
una altra vegada
un reconeixement
els clariners
municipals
estaran contents
d'aquest reconeixement
perquè a vegades
passen una miqueta
així
ah no no
la molassa
tira per amunt
la molassa
no tira enrere
una mica
poca solda
no escolti
m'ha passat de llarg
s'ha agafat
el camí dret
vull dir
aquí
la festa
entre altres coses
significa
saltar-se una miqueta
la llei
i torna a baixar
i ara torna a baixar
doncs ara torna a baixar
perquè no puguin dir
perquè no puguin dir
que no segueix
el curs tradicional
perquè està clar
la gent del carrer
de Merceria
i de la baixada
per a esglésies
antiga baixada
al Patriarca
jo anava a dir
baixada al Patriarca
i ara
a carrer
per a esglésies
doncs aquesta gent
també té dret
a veure la molassa
i si tots
pujessin per aquí
la cosa aniria malament
per cert
per aquí
va pujar
el rei i l'alcalde
quan va vindre
el rei i l'alcalde
de Tarragona
i van trencar
tot el protocol
també
en fi
a vegades
oficialment
també es pot trencar
és a dir
que és una escala reial
aquesta ara mateix
en aquests moments
sí
molt bé
doncs la molassa
que no ha saludat
diguéssim els trompetistes
ha passat pel mig
d'ells dos
l'àliga
sí que els ha fet
la reverència
sí sí
la molassa no
l'àliga
és més senyora
ha anat
a un col·legi
de pagament
i la molassa
que ara s'amorra
a la font
a la font
amb una de les dues fonts
de les escales
de la seu
veu
veu
metafòricament
no
perquè està cansada
dóna uns tromets
aixeca la cua
s'aixeca del davant
saluda
en fi
fa tot el que
fa tot el que voldria
fa més coses
de les que faria
un animal semblant
amb unes olimpiades
en la banda
d'equitació
corresponent
la molassa
que jo no sé
si és un dels elements
més gran
potser la cucafera
és més ampla
per a la part alçada
la molassa
és molt alta
i molt llarga
la cucafera
és bastant ampla
i després
té aquesta forma
de
vull dir
de mena
d'escarabat
drac
drac
escarabat
cosa rara
però
l'han restaurat
tota la cuirassa
del damunt
perquè és un element
que va costar
molt de fer
en el seu moment
és nou
no era normal
de Tarragona
la cucafera
és element representatiu
de la ciutat
de Tortosa
i té l'avantatge
que mou
la boca
i per la boca
té un dispositiu especial
que pot
repartir caramels
aleshores
això
a la canalla
els hi agrada bastant
eh
mira com bat
l'escarabat
saps el so
del batre
la boca
de la cucafera
escoltint
jo n'hi do el so
que fa
el batre
la boca
tu vas escoltant
totes les coses
pels altaveus
que tens a les orelles
jo tinc una feinyada
per seguir el que dius
no?
ara arriba
també
també
de passada
la regidora
per cert
que s'han obert
que s'han obert
les portes
de la catedral
s'han obert
les portes
de la catedral
de Tarragona
fa res
escassos segons
i la gent
ja estan
diguéssim
aglomerades
al davant
mateix
d'aquesta porta
de la catedral
també
els diferents
elements del seguici
i la cucafera
que encara continua
aquí
no tenen pressa
escolti'm
no hi ha cap pressa
no no
si no té pressa
el seguici
no en tenim nosaltres
cap ni una
nosaltres hem d'adaptar
el seguici
que manen ells
no?
doncs la cucafera
l'aixequen
també
fan les mateixes
filigranes
que fa
la molassa
vull dir
cada vegada
hi ha
més participació
més gent
que vol portar
doncs la tenim aquí
la Sandra
doncs
la regidora
de la cultura
i festes
ràpidament
Sandra Coloma
bon dia
hola bon dia
com està visquent
la festa?
com està visquent
aquesta diada
de moment imagino que acaben d'acopsar
la realitat
que va molta
però vaja
com va?
sí sí
la va maladiada
la merda bé
com a mínim el temps s'aguanta
que ja és molt
i això és el que hem de celebrar
ahir vam poder veure el seguici
al complet
i avui estem de normal
també perquè de moment
estem podent
veure aquesta anada ofícia
també
la pluja s'aguanta perfectament
no plou
gairebé gens
tot va segons el previst
sí
de fet sí
i a més
pel que veig
hi ha moltíssima gent
aquí a les escales
de la catedral
i realment la participació
està com totes les festes
durant aquests 10 dies
la veritat és que
tenim un èxit de participatiu
i estem molt contents
per això
vostè te canà ofici
baixi baixi
gràcies
Sandra Cuboma
doncs que
van presa te canà ofici
escoltem
és de bota
i ha de ser missa
la primera
i el rei
el rei que
perdó
el rei Lleó
el rei Lleó
el Lleó que és el rei
nosaltres tenim l'àliga
com a element representatiu
però com que el Lleó
també és el rei de la selva
i és un altre element representatiu
cadascú amb la seva
corona corresponent
doncs formen part també
d'aquest bestiari popular
que està
en moltes
en moltes
moltíssimes ciutats
de Catalunya
l'element que dona
rang reial
a Tarragona
la ciutat
és l'àliga
l'àliga
l'àliga sí que és el més representatiu
de tots
l'àliga
l'àliga
el Lleó
el Lleó
diuen que és un dels que
es desequilibra
més facilitat
quan fan l'intercanvi
diguéssim
de sota
sí, sí
no
és molt alt
el Lleó
el problema que té
és que clar
l'han de portar persones
i les cames
no són de Lleó
són de persones
però
el Lleó
manté també
aquesta cara
de ferotge
com
com a rei
de la selva
i és un dels elements
que també
s'han afegit
al seguici
en aquests
no en aquests 25 anys
vull dir
el Lleó
jo ja no recordo
l'edat
el temps que té el Lleó
el que sí recordo
és com a element anecdòtic
és que
en el disseny original
es va
la comissió del seguici
va haver de canviar
que l'autor
li donés
un segon
un segon
volíem escoltar
la banda fanfària
Gats Teleco
de Portugalete
que són uns dels que
any rere any
també
ens conviden
escolti'm
podria explicar
un magi de les timbales
que és
l'element pregoner
que anava
per tots els racons
de Tarragona
anunciant això
anunciant la festa major
ara d'aquests elements
ha quedat
el magi de les timbales
que juntament
amb els clariners
o trompeters
del municipi
són els que
els que avisaven
avui tenim SMS
tenim la televisió
tenim la ràdio
que ens manté el corrent
però en aquell temps
els SMS
la ràdio
i la televisió
eren els pregoners
i el timbaler
que acompanyava els pregoners
ahir però
el magi de les timbales
n'era un altre
bé
perquè el magi de les timbales
és regidor
de l'Ajuntament
i en determinats moments
ell ha de complir
com a regidor
i no
com aquest ofici
extraordinari
que té
en uns moments
determinats
que és
precisament
seguissi
de Santa Tegla
i en aquest cas
no sé si la processó
anirà al davant
amb el magi de les timbales
o anirà
darrere
de la corporació
però és això
no pot estar
al plat
i a les tallades
els gegantons
negritos
que en aquests moments
ja enfilen
al carrer Marceria
ahir preguntant
per què porta el lloro
la negrita
és un element
exòtic
de Cuba
un lloro
un mico
i un senyor
de Puerto Rico
doncs
és que evidentment
vull dir
la presència
d'aquests negritos
és de l'època
en què els indianos
els que havien anat
a Amèrica
i venien carregats
de diners
no solament
venien carregats
de diners
per fer aquestes cases
precioses
del modernisme català
sinó que a més a més
es portaven
el seu servei personal
i entre el seu servei personal
hi havia també
no venien amb caderneres
d'allà
ni amb ocells normals
sinó que venien
amb algun lloro
i jo veu xucuat el lloro
si vol després
si tenim temps
ho expliquem
ara no toca
però ja som aquí
a la passa de les cols
amb els gegants moros
que van passant
i em quina l'atenció
els que venen al darrere
els gegants gris de la ciutat
que van tapats
amb un element de plàstic
per conservar-los
penseu una cosa
els gegants
que surten ara
a la processó
són de fibra
de polièster
els autèntics
eren de cartó a pedra
que ja us he dit
i aquests
es conserven
a la finalment
construïda
casa de la festa
i aleshores
per evitar
que es mullin
aquests es poden mullar
perquè el polièster
no té massa problema
relativament
es poden mullar
però els altres
els gegants vells
que van passar
a convertir-se
en un moment determinat
amb els gegants
del cos del Bou
quan hi va haver
una renovació
aquests encara
no tenen
diríem
la reproducció
amb fibra
o amb polièster
amb aquests elements
i aleshores
és millor
que els protegeixin
perquè això
és un patrimoni
folclori
artístic
que té
una importància
cap dalt
vull dir
tenen la seva història
al darrere
ara estem mirant
escultures del Renaixement
però d'aquí 500 anys
això seran
escultures
de l'any 2000
doncs és aquesta
la singularitat
d'aquest seguici nostre
que en fi
que podem veure avui
aquí en aquesta
anada d'ofici
de Santa Tecla
i ara justament
amb l'arribada
dels nans
deixin dir per cert
per qui no estigui
massa al corrent
la casa de la festa
que se l'havia augusta
entrant a la ciutat
amb Esquerra
hi ha l'amfiteatre
i a mà dreta
hi ha la casa de la festa
és a dir que
exacte
el que era abans
el jardí dels caiguts
por Dios
i por la patria
i no sé què més
i ara és
el jardí
de la reconciliació
bon canvi
doncs hem fet
escolti'm
els nans
tenim per aquí
els nans vells
això també és una mica
un reflex
de la societat
d'abans
per aquí tenim
el pagès
el metge
perquè els oients
no es pensin
que un ho sap tot
i portar la xuleta
aquí hi ha
tots els elements
dels nans
i al costat
les persones
que simbolissen aquests
els nans
els va fer
Bernat Berderol
i va reflectir
gent de la societat
tarragonina
i pràcticament
tots són alguns
dels seus amics
persones importants
de Tarragona
persones de cases
senyorials
i de cases
no tan senyorials
i els unis
que no tenen nom
com és lògic
eren els dos negres
el negrito
i la negrita
que hi ha
encomanants
perquè aquests
en aquell moment
eren esclaus
pràcticament
però en qualsevol cas
un reflex ben fidel
del que era llavors
l'estatus social
per entendre's
la societat
d'aquells moments
el pagès
el metge
el senyor
el cavaller
vull dir
el nouvingut
l'andalús
aquell
també ja hi havia
immigració
hi ha tota una sèrie
d'elements
que els va reflectir
força bé
Bernat Berderol
va ser un bon escultor
i li hem d'agrair
moltes coses
entre elles
el fet que Tarragona
ja li ha dedicat
un carrer
i en aquests moments
escoltin el ball de bastons
ara si podem arribar
al so
el primer dels ball de bastons
aquest és el ball de bastons
tradicional de Tarragona
que va tindre una baixada
com van tindre tots els elements
del seguici
en un moment determinat
i que va ser recuperat
inicialment
per un dels esbars
de la ciutat
també
i que després
és dels pocs elements
que hi ha
en el seguici
que està repetit
perquè
aquest és l'antic
l'altre és el modern
però com que l'altre
va substituir en aquest
en un moment determinat
aleshores
la comissió del seguici
jo crec que molt bon encert
ha permès
que tots dos
un per Antigó
encara que va tindre
una baixada forta
i l'altre
per mantenir
diríem
la flameta encesa
doncs
són dos dels elements
que es repeteixen aquí
i ara en aquests moments
al ball de Turs i Caballàs
per cert
ja han passat al ball de Pastorets
que no han fet exhibició
a Passa d'Escol
aquí s'hi ha passat més de per cert
i aquí ja van per feina
és a dir que això
ja es va accelerant
i som pràcticament
a la recta final
perquè ens queda veure
al ball del Patufet
que just en fila
en aquests moments
al recte del carrer Major
això és el futur també
vull dir
convé que hi hagi
no amb la festa major petita
única i exclusivament
sinó amb la festa major gran
un element petit
perquè aquests són els que continuaran
ja sona
el primer dels tres tocs
que faran els clariners de la ciutat
en aquests moments
ells des d'on estan
deuen haver vist
la bandera de la ciutat
que suposo que el portarà
un dels més joves regidors
en l'actualitat
no hi ha un protocol especial
encara establert
a l'Ajuntament de Tarragona
de qui ha de portar
la bandera de la ciutat
penseu que ser banderer
en unes olimpiades
té la seva importància
doncs per Tarragona
ser banderer en aquests moments
també té la seva importància
el més jove
si no m'errobo
deu ser el regidor
de Seguretat Ciutadana
Carles Castillo
si no va xerrat
el que ha arribat
darrerament
el que ha arribat
més tard
el que va substituir
l'Antonio Rodríguez
el regidor
de Servei Públic
no
el que va substituir
el regidor
Josep Lluís Navarro
que va morir
recordat
doncs va ser en Xavier Terrés
però ja hi era
llavors després
s'ha d'entrar
Antonio Rodríguez
Antonio Rodríguez
doncs
Antonio Rodríguez
jo els noms dels noms
encara no me'ls sé
ara quan el passi per aquí
per cert
que ha anat passant
al ball de Patuf
del Patuf
el ball de Cercolets
també
i el de Barça de Teca
que en aquests moments
és el que està passant
per aquí davant
ara passen
aquests que porten
no porten
el barret
perquè no se'ls hi mulli
també
és el ball de Cocis
que porten aquests
picarols
a la mà
porten els picarols
a la mà
i normalment van amb el barret
que és un cosi
que és un catúfol
d'aquells de les sínies
que es feien servir abans
aquí ens hi podem entretenir
perquè arribin
els 7 pecats capitals
7 pecats capitals
i les 7 virtuts
també
van sols
vull dir
si només penséssim
en els pecats
malament
al costat dels pecats
van les virtuts
i el rostre dels pecats
és bastant diferent
del de les virtuts
els pecats són masculins
i les virtuts
són femenines
com no podia ser d'altra manera
i al darrere ja el tenim
la moxiganga
que és l'element
i ja toca el segon toc
perquè la bandera
ha arribat als quatre cantons
és la pera
és la pera
és la pera
és la pera
és a la pera
és a
le
és
es
la pera
es
és
la pera
es
es
es
La bandera que per ser s'aturada té també...
Sí, els quatre cantons té la segona aturada.
En realitat, abans, la bandera sortia de l'antic Ajuntament.
I mireu, l'antic Ajuntament estava aquí, al carrer de les Escrivenies.
El que passa que ara anomenem Antic Ajuntament el segon Antic Ajuntament.
Va dir, Antic, Antic Ajuntament, eh?
El del carrer Major, no?
I aleshores, la bandera sortia al balcó del carrer Major
i després pujava cap aquí a les escales.
Ara, quan en el seu moment es va trasladar l'Ajuntament
fins a la plaça de la Fauna actual, no?
Aleshores, surten d'allà i els tres tocs o pregons
els fan a l'entrada al carrer Major,
als quatre cantons, aquí al carrer Major,
i ara el faran quan arribin aquí a la plaça de les Cols.
Confirmem que sí que l'Antonio Rodríguez,
el senyor Antonio Rodríguez és el regidor de Serveis Públics,
que és, efectivament, qui va entrar en el lloc
d'on hauradat a Jureguez Navarro,
que va, com saben, perdre la vida fa, ara,
aquests dies, fa un any, justament, per festes.
És la seva primera festa major de Santa Tegla com a regidor,
i ahir estava com un nen amb sabates noves
perquè havia de portar la bandera.
I considero que és molt important que li faci il·lusió,
que no perdin la il·lusió en aquestes coses.
Home, pensem que és un home que no ha estat mai en política activament,
sinó que...
Exacte, té moltes ganes de treballar, de fer coses,
i ja va bé que tinguin aquestes ganes de treballar i de fer coses.
Va acompanyat per les dues regidores de la ciutat germanada d'Orleans.
Això és gaire mou o no?
No, és normal que en aquests actes ocupin un lloc important
les ciutats germanades que són convidades cada any a la festa major a Stratford.
Són al voltant, no?
Al voltant, els que van al darrere, Stratford, Clagenfurt, Pompeia, L'Alguer...
Potser m'en deixo alguna, perquè cada dos parters ens germanem amb més gent, no?
Però, d'alguna forma, hi són tots aquí presents.
Els veieu, alguns porten les seves medalles importants
i els tres la banda corresponent i al darrere, ja ho veus,
al darrere tota la corporació.
Doncs, escoltem en aquests moments un altre dels moments importants,
just a passar la corporació municipal al ple, amb l'alcalde al capdavant,
seguint els tidents d'alcalde, regidors, la Guàrdia Urbana de Gran Gala i aquesta banda.
La banda Unió Musical, amb el vestit de festa major,
perquè no van amb el tratge normal que porten,
sinó que per la festa major s'han fet aquestes samarretes,
perquè encara van, diríem, de festa.
I l'altre, quan van amb el seguici popular.
Doncs, escolti-me, això s'ha acabat, eh?
Per cert, la banda Unió Musical, que també estan celebrant el seu 15 anys d'història.
15è, 15è aniversari, sí, 15è aniversari.
I s'ha acabat, però si ens girem, automàticament veurem com ara
les quatre colles castelleres aixecaran els pilars de benvinguda a les autoritats.
Ara en aquests moments estem desplaçant cap a la porta principal de la catedral,
on tothom es qui aplega, és a dir, tots els que han anat arribant d'aquesta nada a ofici,
s'han aplegat justament aquí al davant,
estan aplaudint en aquests moments els clarinetistes municipals,
que també s'estan posant al seu lloc,
que és aquí, al davant mateix d'aquesta porta de la catedral.
Ara aquí tothom esperant, doncs, que aquesta arribada, no,
de tota la...
Ara queda per arribar pràcticament això, la recuperació municipal, eh?
Ara el seguici popular s'ha situat en el lloc corresponent que té el pla de la seu,
a fi i efecte de rebre les autoritats,
que si fa o no fas el mateix lloc que ocuparan aquest vespre,
quan entri el braç de Santa Tegla aquí,
i sigui el moment més solemne i més transcendental de tot aquest acte, no?
I aquí faran sonar una miqueta també els seus sorolls,
i ballaran una miqueta mentre entren,
i les quatre colles castelleres distribuïdes,
com sempre, pels llocs que els hi toca actuar,
doncs, aixequen un pilar de...
Perquè estem al costat dels trabucs, eh?, del Vall d'Encerrallonca.
Tira cap a la portalada, eh?
Anem cap allà, anem cap allà.
Sí, sí, ens acostem cap a la portalada de la catedral,
per ser magnífica amb aquesta imatge oberta,
coincidint de més a més en guany amb l'any jubilar, eh?,
que això no... òbviament és el primer any,
no que coincideix un any jubilar amb la festa major?
És un dels anys jubilats que celebrem aquí,
en vam fer un a motiu de Sant Pau l'any 1954, més o menys...
Jo no hi era en aquest trobar, no me'n recordo.
Clar, és evident, eh?
Jo me'n recordo, o almenys ho sé per referències, no?
Me'n recordo bastant bé, per cert.
I ara ja cada element, cada element participa.
El Vall de Valencians ja està preparant una torre,
estan preparats totes les bèsties per fer els seus d'allò,
els únics que quedaran estàtics,
són els gegants que estan plantats aquí
a la portalada major de la catedral.
Estem just davant d'un grafiti del segle XVII
que ben poca gent sap veure.
A veure, ensenya'm-ho, ensenya'm-ho.
Aquí a les parets de la catedral,
d'un alemany que va vindre ja, segurament,
a participar d'una festa o d'un jubileu important,
va deixar la seva constància.
darrere del cap del negrí.
Després ja ho mirem.
En aquest moment que arriba la Corporació Municipal,
estem veient els pilars de les respectives coses,
també, del Vall de Valencians,
que ha fet la seva formació,
per cert, predecessora dels castells.
i l'entorn de Rodríguez,
que en aquests moments el regidor,
portant la bandera de la ciutat,
feliç, el veu molt feliç, amb aquest home,
i saludant les autoritats.
En aquest moment estan entrant els integrants
de les diferents ciutats germanades amb Tarragona.
aquest comitè que seguia la bandera municipal,
que és a l'interior de la Santa Seu,
ja ha arribat la bandera municipal,
que és a l'interior,
ha entrat ja l'església,
i a les d'ara estan arribant aquí,
doncs, a la Corporació Municipal del Ple,
l'alcalde que endavant,
amb la vara,
els tindem d'alcalde també en la raó.
Jo no sé què dius,
però la veritat és que ara
els canonxes de la catedral
estan donant la benvinguda
als regidors,
a tots els convidats
que han vingut des de les ciutats de Germanades,
els estan donant la benvinguda,
entraran a dintre de la catedral
i començarà l'ofici corresponent
amb el traslat de la relíquia de Santa Tegla,
des del lloc on està tots els anys,
fins a l'altar major de la catedral.
Saludem també regidors i regidores
que ara ens saluden una miqueta a nosaltres
i amb això jo suposo
que els oïdors
hauran viscut una miqueta més
tot això,
però això costa molt
transmetre per la ràdio,
pensem-ho tots plegats, eh?
S'ha de veure, eh?
S'ha de veure, eh?
No, veure no, viure, s'ha de viure.
Pep, arribat aquest moment
hauríem d'anar tancant la missió
o fer un impàs per agafar posicions,
perquè us volem oferir en directe al seguici.
Sí, deixem-me per agrair abans en Josep Maria Sabatevos,
que un any més
ens ha acompanyat fidelment
i ens ha nodrit amb el seu mestratge,
el seu coneixement sobre la festa major,
sobre el seguici.
I avui hem descobert això,
aquest grafit,
i que ara estem veient perfectament aquí al darrere
d'aquest alemany, eh?
Que això,
qui ho vulgui descobrir mirant a la catedral
de cara,
amb esquerra.
Exacte,
és un grafit d'en Franks Martin Hesman-Bow,
o alguna cosa així, eh?
Doni-ho.
Josep Maria Sabatevos,
moltes gràcies,
una forta abraçada
i que acabi de gaudir la festa d'aquest dia.
Molt bé,
espereu retrobar-nos tots l'any vinent,
entre altres coses,
perquè els oients
me podran escoltar
i jo també podré parlar
i tindrem un any més de vida.
I que baixin els castells.
Molt bé, gràcies.
Doncs Josep Maria Sabatevos,
jo no,
ja tornem a connexió
i els oients,
bé,
d'aquí a poca estona
podran seguir l'ofici,
la missa,
doncs,
en directe a Terres dos Microfons de Tarragona Ràdio,
amb Dida Bertran.
Gràcies.
Gràcies.