Les 10 del matí i 11 minuts.
Estem al matí de Tarragona Ràdio
en la quarta hora del programa d'aquest dijous 2 d'octubre.
Aquesta setmana, fins al pròxim diumenge,
si passegeu per la Rambla Nova
i us apropeu al tram més proper al balcó del Mediterrani,
hi trobareu instal·lada una exposició sobre l'acolliment familiar.
Aquesta és una de les qüestions que avui li volem plantejar
al senyor Jordi Tous,
que és el director dels serveis territorials
del Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat
i que ens acompanya ja en directe en aquests estudis de Tarragona Ràdio.
Amb ell parlarem de moltes altres qüestions,
però començarem parlant d'això, de l'acolliment familiar.
Senyor Jordi Tous, bon dia.
Hola, molt bon dia.
És una exposició que es va inaugurar el passat dissabte,
que estarà oberta fins al pròxim diumenge,
que suposo que té, sobretot com a principal objectiu,
divulgar el que és l'acolliment familiar,
perquè segurament hi ha molta gent,
una bona part important de la societat,
que no sap què és exactament l'acolliment familiar.
Efectivament, l'acolliment familiar
és la possibilitat d'oferir un caliu familiar
a un noi, a una noia, a un nen, a una nena,
que està totalat per l'administració.
Això seria el resum.
Sovint ens plantegem,
davant de grans desgràcies que passen al món,
generalment a continents allunyats,
com podríem contribuir,
com podríem ajudar a aquelles persones.
Quan a vegades tenim mitjans, recursos i instruments
per ajudar i contribuir a fer que la infància dels nostres nens i nenes,
que estan, en aquest cas, totalats per l'administració,
sigui més normalitzada, més agradable.
I, per tant, aquesta exposició té aquesta finalitat,
fomentar, sensibilitzar i, per què no diu,
captar famílies que vulguin, doncs,
que es puguin plantejar en un moment determinat
l'acolliment o la col·laboració,
que són dues fórmules que des del departament impulsem
en el sentit aquest de no institucionalitzar els nens i nenes.
Quines són les diferències, de manera molt sintètica,
entre col·laboració i acolliment?
A veure, l'acolliment n'hi ha de tres tipologies.
El que seria l'acolliment d'urgència,
que és un acolliment que aproximadament dura sis mesos,
i en el que, doncs, els nens i les nenes 0-3 anys
s'evita que s'institucionalitzin
i puguin estar en una família acollidora.
Després hi hauria l'acolliment de mitja durada,
que és fins a dos anys,
i després hi hauria el de llarga durada,
que és el que dura més de dos anys
i en què aquests nens i aquestes nenes viuen en família.
Pel que fa a la col·laboració,
són famílies que ofereixen aquest caliu,
aquest escalt familiar a aquests nens i nenes
en períodes puntuals de l'any,
ja siguin els caps de setmana, les festes nadalenques,
la Setmana Santa, el període vacacional,
perquè aquests nens i nenes,
totalats per l'administració,
i que alguns d'ells ja no tenen possibilitat
de retorn a la família biològica
coneguin el que és viure en família.
Serien aquestes dues modalitats.
Ja estem parlant de nens i nenes,
totalats per l'administració,
des de primera edat,
des de molt petits fins a 18 anys,
fins a la majoria d'edat.
Sí, perquè hi ha casos que amb 16 i 17 anys
dissortadament no és possible el retorn en família,
tampoc és possible l'adopció,
i en aquests casos l'acolliment
es presenta com una bona alternativa.
Perquè l'administració, senyor Tous,
segurament també és una realitat poc coneguda per la societat,
ha de tutelar, tutelar molts nens i nenes,
nois i noies, fins a l'edat aquesta d'adolescent
o primera joventut.
Quants nens i nenes hi ha en aquesta situació?
Dissortadament, sí,
n'hem de tutelar masses,
qualsevol xifre són masses,
però sí que en els darrers anys
hem hagut d'intervenir
i tenim més casos.
S'han obert més diligències prèvies
per poder estudiar
si aquell nen o aquella nena
està en una situació de risc
que cal finalment l'administració tutel.
En el cas de Tarragona, on són?
On es troben aquests nens i nenes?
Si estan directament sota la tutela del govern?
Sí.
Aquests nens i nenes,
els estudis que es fan de cadascun d'ells
determinen on s'han d'ubicar.
De vegades és possible
que amb un control de molta proximitat
dels equips d'atenció a la infància i a l'adolescència
puguin retornar a la família biològica.
D'altres vegades
han d'anar en família extensa
perquè no és viable que retornin en família biològica.
D'altres vegades tenim les famílies acollidores.
i finalment, quan cap d'aquestes fórmules és possible
i sempre com a última opció
hi ha els centres residencials d'acció educativa, els CRAEs.
Que en el cas de Tarragona, un és el de Sant Josep?
Un és el de Sant Josep,
l'altre és el que hem posat en marxa aquest estiu a la Mercè,
que és el CRAE Mastral,
i després n'hi tenim al Baix Camp.
Concretament ara en tenim dos de nous
que substitueixen a l'antic CRAE Immaculada
i que ens ha permès créixer en set places més,
a més a més de donar servei als nens i nenes
que hi havia al CRAE Immaculada.
Tenim el CRAE de la Pastureta
que s'ha reformat integralment
i no ha crescut en places,
però sí s'ha adequat a les necessitats actuals
i allí tenim 36 places.
I en tenim una altra, al Baix Penedès,
amb 20 places a Sant Oliva.
N'ha de fer més el govern?
O té previst algun tipus d'equipament en aquest àmbit?
Precisament aquest mes d'octubre
posarem en marxa aquí a Tarragona,
a la zona del Llorito, per entendre'ns,
una llarga 0-3 de 12 places,
per poder donar resposta a la demanda
que, dissortadament, repeteixo,
tenim creixent d'aquest tipus de recursos.
És un centre específic per nens molt petits.
0-3 anys, sí.
En fi, parlem d'altres qüestions.
Sí, em permet, jo vol dir sobre aquesta exposició
un parell de coses.
En primer lloc, jo vull donar les gràcies
des del Departament i des dels serveis territorials,
especialment a les 60 famílies acollidores
de Tarragona i la seva comarca,
perdó, a les 47 famílies acollidores
de Tarragona i la seva comarca
que han permès que fins aquest mes de juliol,
en guany hi hagi hagut més de 60 nens,
que hagin pogut gaudir d'aquest recurs
que és l'estat en família acollidora.
i també a les 21 famílies col·laboradores
que permeten que puntualment els nens i nenes
que tenim tutelats puguin gaudir d'una vida
i d'un coneixement del que és viure en família.
I després també els volia donar unes dades
que demostren, penso jo,
l'alt grau de solidaritat
que demostra la població de Tarragona
i de la seva comarca,
que és que en aquesta exposició
a data d'ahir, al vespre,
ja hi havien passat més de 4.000 persones
i ja s'han concretat 37 entrevistes
per valorar la possibilitat
que esdevinguin famílies col·laboradores.
Jo penso que d'això ens n'hem de felicitar tots,
que és un èxit bàsicament de la ciutadania
que demostra la seva voluntat
de col·laborar i d'atendre
des de la proximitat
aquests nens i nenes que nosaltres tenim tutelats.
Tant, Débo, doncs puguem serveixer aquesta exposició
per incrementar aquestes 47 famílies d'acollida
que tenim aquí a les comarques del Camp de Tarragona
perquè segurament, com dèiem al principi de l'entrevista,
és un fenomen encara molt poc conegut
en què moltes famílies pensen sempre molt més
en l'adopció que no pas en un tema d'acolliment
i cal també diferenciar les coses.
Vull dir, una família que entra en el tema de l'acolliment
que ha de tenir molt clar
que no es tracta d'una adopció.
En cap cas es tracta d'una adopció.
És més, aquí hi ha un plus d'altruisme molt gran
perquè saben que en un termini més o menys llunyà
però que en un termini aquell nen, aquella nena
retornarà a la institució
o podrà retornar, que és el que nosaltres sempre procurem
i desitgem, a la seva família biològica o extensa.
És a dir, que aquí és donar per rebre,
diguem-ne, sí que reps,
però saps que a la llarga aquell lligam
que has creat en aquell nen o en aquella nena
es desfarà.
Estarem pendents d'aquestes entrevistes.
37 famílies hauran de passar a un procés
d'entrevistes i de coneixement de les seves característiques
per veure si es poden acollir aquest fenomen
de l'acollida familiar.
I en qualsevol cas recordem a totes les persones
que ens estan escoltant que l'exposició
està instal·lada en aquest tram de la Rambla,
el més proper al balcó del Mediterrani,
que estarà oberta encara avui dijous,
demà divendres, dissabte i diumenge.
Parlant, senyor Toudus, d'un altre tipus d'acollida,
val la pena avui remarcar
que el director dels serveis territorials
ha vingut a Tarragona Ràdio
amb un material de suport a l'acollida.
En aquest cas, persones, nens i nenes,
però també adults, ens sembla,
procedents de la nova immigració,
d'aquest fenomen que ha crescut tant
en els últims anys.
De quin tipus de materials estem parlant?
És de suport també als professionals
que fan tasques d'acollida a les persones no vingudes?
Sí.
Bàsicament es tracta d'un suport audiovisual,
és un pack de sis DVDs,
que s'ha fet dins del que és
el Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008.
Aquest pack el que pretén
és ser una eina útil d'acolliment
al servei dels professionals
que fan la primera recepció
de les persones no vingudes,
de les persones immigrades
que arriben als nostres pobles,
ciutats i comarques.
Aquest és l'objectiu bàsic.
Aquest pack de DVDs
s'ha finançat a través d'un acord
que va haver-hi el 2005
amb el Ministeri de Treball
i l'import total de l'edició
d'aquests més de 3.000 DVDs
és de 300.000 euros
i es distribuiran,
s'han començat ja a distribuir,
entre els professionals que tenen
els nou vinguts a les institucions locals,
però també a les entitats.
Sabem que hi ha entitats
que fan acollida.
I què pretén aquest DVD?
Què pretenen aquests DVDs?
Pretenen una cosa molt senzilla
que és fer conèixer al nou vingut
quin és el país que l'acull.
Quin és el país que l'acull
és el punt de vista de la seva història,
la seva llengua,
però també i sobretot
des dels seus serveis socials,
des dels aspectes més bàsics
per a la vida d'una persona
com són l'habitatge,
la salut, l'educació
i que nosaltres ho fem
amb la intenció
i amb la voluntat
que el nou vingut
una vegada arribi aquí
es pugui arrelar
i integrar com més aviat millor.
És a dir,
ha de conèixer
l'entorn més immediat
on viurà
per poder desenvolupar
el seu projecte de vida personal.
Ara bé,
li hem de donar eines.
Aquest material
s'ha editat
en deu idiomes.
És a dir,
s'han escollit
aquells idiomes
dels col·lectius
que majoritàriament
són presents a Catalunya
amb la finalitat
que també vegin
l'actitud oberta
per part de Catalunya
de cara a la seva llengua,
de cara a la seva cultura
i em sembla
que pot ser
un instrument molt potent
a l'hora de
fer aquesta primera acollida.
En una relació humana
el primer contacte
és molt important.
Veure aquesta predisposició
per part del país acollidor
creiem que és molt positiu.
De fet,
a Europa,
que nosaltres coneguem,
hi ha dues experiències similars,
una a França
i una als Països Baixos,
però en cap cas
el material audiovisual
està traduït a deu idiomes,
sinó que penso
que està en dos o tres idiomes només.
Doncs un material nou
de suport,
com dèiem els professionals
que es dediquen
a treballar
amb aquestes persones
nouvingudes
que val la pena remarcar.
Altres qüestions
més generals,
senyor Tous,
en un moment
de crisi econòmica
com la que estem patint,
un departament
com el que vostè
encapçala aquí
al Camp de Tarragona,
el Departament d'Acció Social
i Ciutadania,
és el Departament
del Govern de Catalunya,
d'alguna manera
que genèricament
fa els serveis socials,
els serveis d'atenció,
els col·lectius
més desafavorits.
Tot això,
segurament en un moment
de crisi
amb el problema
del finançament,
pot afectar
i molt
algunes de les prestacions
de serveis
que el propi Govern
ha de donar
a aquestes persones
o a aquests col·lectius.
En aquest sentit,
podem parlar
de la llei
de la dependència
o d'altres normatives
o d'altres serveis
que ha de donar
el Govern.
En el cas concret
de la llei
de la dependència,
s'ha de reconèixer
que s'està anant
amb un pas
molt més lent
del que s'havia previst
i que hi ha
una problemàtica econòmica
no sé si
dir-ne de greu.
Aquí diria
que hi ha diferents
aspectes
a considerar.
Deixi'm que li diguin
en primer lloc
que a Catalunya
des del 2003
al 2008
l'increment
de la despesa
per serveis socials
ha estat
d'un 120%.
És a dir,
hem passat
dels 739 milions
pressupostats
del 2003
als 1.627 milions
aquest 2008.
Amb la qual cosa
no podem dir pas
que no sigui això
una prioritat
del govern
invertir
en aquest sentit.
D'altra banda,
el Departament
d'Acció Social
i Ciutadania
directament
és responsable
del que en diem
serveis especialitzats,
de serveis socials,
mentre que
els serveis bàsics
corresponen
a l'administració
local,
ajuntaments
i consells
comarcals.
Precisament
perquè
nosaltres entenem
que des dels serveis
socials bàsics
és
on s'atén
en primera instància
el ciutadà,
és la primera línia
ja fa una pila d'anys
des del 2004
que a través
del conveni
Marc,
ara contracte
programa,
estem dotant
d'economia
perquè puguin
aquests ajuntaments
i consells comarcals
afrontar
l'atenció
en primera instància
de les usuaris.
Sense anar més lluny,
aquest 2008
a les comarques
del Camp de Tarragona
l'increment
número rodons
ha estat
d'un 25%
respecte al 2007
la qual cosa
vol dir
10 milions
600 mil euros
destinats
als serveis
socials bàsics
de les sis comarques.
Penso que
aquest aspecte
més general
no el podem
perdre
de vista.
Aquí també
hi ha una altra
qüestió.
Ens creiem
o no ens creiem
la llei?
Si ens creiem
la llei
i l'apliquem
no hi ha d'haver
cap problema
com tampoc
hi ha de ser
el Departament
de Salut
o el Departament
d'Educació
o el Departament
d'Anterior
amb el desplegament
dels Mossos
d'Esquadra.
Nosaltres
hem fet
una aposta
penso que
molt
valenta
perquè els serveis
socials
siguin un dret
d'accés universal
per a la ciutadania.
Això no vol dir
gratuïtat.
En el nostre cas
sempre hem dit
que apostem
pel copagament.
No podem pretendre
que amb impostos
mediterranis
tinguem
serveis socials
noruecs.
Això és impossible,
no és viable.
ara bé,
sí que hem de garantir
aquest accés universal
i sí que
hem aprovat a Catalunya
una llei de serveis
socials
que així
ho refrenda
i per tant
s'ha de ser conseqüent
de la mateixa manera
que s'és conseqüent
amb educació
que es diu
que no hi ha d'haver
cap nen
que no estigui
escolaritzat
entre els 0 i els 16 anys
i que salut
també
és un servei universal.
Ara bé,
també hem de ser
realistes
i hem de veure
que aquesta llei
de serveis socials
a Catalunya
tot just fa un any
ara que s'ha aprovat
que la llei
de la dependència
a nivell estatal
es va posar en marxa
ara fa dos anys
i que el camí
a recórrer
és molt llarg
i aquí és on
diguem-ne
sorgeixen els problemes
perquè és clar
si vostè mira
un departament
com el de salut
que a Catalunya
doncs
el conjunt de l'Estat
és un servei universal
ja fa 30 anys
encara ara
hi ha una sèrie
de prescripcions
una sèrie
d'intervencions quirúrgiques
una sèrie
de prestacions
i serveis
en definitiva
que no els dona
no els presta
hi ha una cartera
de serveis
i fa 30 anys
que és un servei universal
i encara
doncs
hi ha a vegades
alguns problemes puntuals
amb determinades patologies
pel que fa
a la llista d'espera
i el mateix
podríem parlar
d'educació
és a dir
el que no podem pretendre
és exigir
el mateix
amb un sistema
de serveis socials
que en aquests moments
s'està desplegant
quan
amb el sistema
d'educació
i de salut
tots reconeixem
doncs
que hi ha aquestes limitacions
ja fa 30 anys
que són serveis universals
dic això
per situar-ho
ara bé
també és veritat
que hi ha uns aspectes
de finançament
en què nosaltres
hem trobat
a faltar
un major compromís
una major lleialtat
per part de l'Estat
per cada 3 euros 25
que nosaltres
paguem
per una prestació
de serveis
a la dependència
l'Estat
en posa un
i això no és l'acord
que hi va bé
i això s'ha de corregir
de fet
la ministra
Mercedes Cabrera
fa poc
que hi ha dit
que de cara al pressupost
de l'any 2009
la partida
de dependència
s'incrementarà
en un 33%
i
esperem
i confiem
que això
repercuteixi
positivament
en el finançament
del desplegament
de la llei a Catalunya
una llei
que recordo
que no estarà plenament
desplegada
fins al 2015
i a la qual
el nostre departament
l'any passat
hi va portar
més de 400 milions d'euros
i en guany
n'hi ha posat
900 de milions d'euros
i ja li dic
que li reconec
que hi ha retards
en aquests moments
tenim 30 mil persones
que ja estan
dins el sistema
estem a un 90%
de persones
valorades
dins els terminis
i continuem
treballant
per ajustar-nos
més
amb el tema
de la gestió
però aquí
també hem de fer justícia
pensin que aquesta llei
s'ha posat en marxa
per part de l'Estat
sense disposar
del que és
la lletra petita
és a dir
els reglaments
que la despleguen
sense disposar
d'un aplicatiu informàtic
que poguéssim
abocar-hi totes les dades
treballar en xarxa
com es fa avui en dia
i hem hagut
d'alguna manera
néixer des de zero
i fins i tot
en algun aspecte
en aquests moments
Catalunya
és referent
per tot l'Estat
en temes
de reglaments
de desplegament
com és el tema
del referent
personal
pel tema
de discapacitats
és clar
que és un tema
de llarg recorregut
que segurament
molts ciutadans
han pensat
que d'un dia per l'altre
tota una sèrie
de prestacions
es podien aconseguir
i cal
també explicar
que això
que té un llarg
recorregut
pel que fa
al desplegament
de lleix
com la que comentàvem
de la dependència
per acabar
senyor Tous
un parell de qüestions
algunes
gairebé clàssiques
de preguntes
que li hem de fer
perquè són obres
són projectes
que estan en marxa
són equipaments socials
que en fi
li interessa
a la ciutadania
conèixer l'Estat
per exemple
la residència
de la Mercè
un tema històric
però que ara sí
que ja es veu
ja des de fa uns mesos
es veu
al final del túnel
sí
sí
sí
miri
la Mercè
ha procedit
a enderrocar
el que era
una de les característiques
més peculiars
que era aquest
funicular
que comunicava
les plantes
i això
s'ha pogut fer
perquè aquest estiu
s'han posat en marxa
les comunicacions verticals
és a dir
els ascensors nous
exteriors
i per tant
en aquest sentit
doncs
ja podem dir
que
les plantes
estan ben comunicades
i ja no tenim
els problemes
que teníem
doncs fa uns mesos
pel que fa a l'obra
li puc avançar
que anem sobre terminis
que aquest estiu
passat l'estiu
es farà el trasllat
de les plantes
actuals
provisionals
a les plantes
definitives
dels usuaris
que són de la 13
a la 8
i que
posteriorment
es remodelaran
les 7
les 5
i les 6
que és on hi ha
els espais poli
valents
la recepció
i algunes habitacions
això
al llarg
d'aquest 2009
també
aquest mes
d'abril
maig
sortirà
el concurs
per la dotació
del que és
el contingut
d'aquestes plantes
que ara
s'han remodelat
tot el tema
de llits
grues
etc
un concurs
que es preveu
que es pujarà
sobre els 400
500 mil euros
aquest és una mica
l'estat
l'estat actual
parlant de projectes
de futur
tenim que
en els propers mesos
ha de començar
una nova residència
que gestionaria
i que impulsarà
la xarxa de Santa Tecla
a la zona de Ponent
de Tarragona
Sí
aquesta obra
si
tota la tramitació
administrativa
n'és
com hauria d'anar
aquest mes de novembre
podríem posar
la primera pedra
i el que és
més important
la segona
la tercera
és a dir
fer via
perquè d'aquí 16
a 17 mesos
la poguessin
posar en marxa
això suposaria
180 places
més per la ciutat
i comarca
de Tarragona
hi ha la zona
de Tarragona
ciutat
o del Tarragonès
hi ha altres equipaments
que estiguin a punt
de començar
o que s'hagin de tirar
endavant
en els propers mesos
Sí
aquí mateix
a la ciutat
de Tarragona
i vam parlar
fa poc
amb la mutua
amb Sanites
que té el projecte
doncs
d'adequar
l'antiga
edifici
de les Germanetes
dels Pobres
com a residència
també seran
180-190 places més
i em sembla
recordar
que hi ha
dos projectes
un de privat-privat
i un altre en el qual
l'Ajuntament
crec que hi tenia interès
de potenciar
a nivell de residència
això només a la ciutat
de Tarragona
i després a nivell
de la comarca
lògicament
el sector privat
doncs
també té
els seus projectes
i aquí també
jo vull dir
que nosaltres
com a departament
el nostre interès
prioritari
és
comprar aquelles places
del sector
privat
o construir
allí
doncs
on no hi hagi
iniciativa privada
però que no és
el nostre objectiu
principal
la construcció
sinó
és poder
facilitar
l'accés
a l'acolliment
residencial
mitjançant
la concertació
de places
doncs
parlant
d'aquestes places
d'aquests equipaments
adreçats
sobretot a la gent gran
recordant que ahir
se celebrava per cert
el dia internacional
de la gent gran
acabem aquest repàs
alguns dels temes
d'actualitat
que avui
hem fet
amb Jordi Tous
el director
dels serveis territorials
del Departament
d'Acció Social
i Ciutadania
de la Generalitat
senyor Tous
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
a Tarragona Ràdio
i fins la propera
gràcies a vosaltres
bon dia
bon dia
Gràcies