Per a aquells que els dilluns els hi fa una mica feixucs,
els hi podem dir que tenim una solució.
Anava dir barata, però no és barata, és gratuïta.
Una solució per un dilluns pesat, per un dilluns que carrega.
Desplaçar-se una miqueta cap al port de Tarragona
i deixar-se emportar pel paisatge natural que tenim,
a vegades poc valorat.
Però ja és un paisatge que a vegades hi ha gent que ho sap valorar
a base de passar-s'hi hores, a base de retratar-lo amb una càmera
és el cas de Salvador Vidal. Bon dia, Salvador.
Hola, bon dia.
Benvingut. Aquest vespre inaugures aquesta vida quotidiana
del port de Tarragona.
I aquí es donen moltes circumstàncies.
La teva passió per la ciutat, la teva passió pel port,
per la gent de la mar, pel paisatge,
la coneixença amb Josep Lluís Navarro,
el fet que aquesta sala, el Tenglado número 4,
que a partir d'avui durarà el seu nom,
s'inauguri amb la teva exposició.
Són moltes coses. Avui és un dia important per tu, m'imagino.
Evidentment, sí. Jo estic...
Bueno, aquest dia vaig una miqueta de boli
perquè jo tampoc m'ho esperava,
diguéssim, amb Navarro.
Teníem una relació, no?
Navarro coneixia tothom, a més a més.
Sí, no, és un home... A veure, jo,
Navarro sempre li deia que era un pequeño gran hombre,
com aquella pel·lícula del Dustin Hoffman.
Sí, sí, sí.
Una persona meravellosa, no?
I un dia li vaig portar això, fa un any i pico,
dius, escolta, mira, tinc això,
a tu que et sembli... Ostres, fantàstic, això.
Mira, diu, ara aquest any no, però l'any que ve
ho podrem muntar aquí i callar.
Va vindre la desgràcia i, bueno, i això, va passar el temps.
I ara, doncs, no fa gaire temps,
el Mas, que és també una meravellosa persona,
li vaig dir, escolta, mira, jo vaig fer això,
li vaig presentar això amb el Navarro,
dic, bueno, dic, com ho teniu això?
Dic, bueno, espere, ja us ho mirarem, ja d'allò.
I fa qüestió de...
Escolta, mira, això encaixa...
Bueno, i així ha anat la cosa, no?
El que passa que, bueno, jo he estat fotografiant això
durant sis anys, des del 2001,
perquè vaig començar a fer el seguiment
de l'obra de la Cofredia Pescadors.
I a partir d'aquí, vaig fer el seguiment,
vaig molt a caminar i llavors vaig agafant personatges
de tota mena, diguéssim, la gent que va a fer esport,
la que va a pescar, la que ve, tinc gent...
A vegades això ni se sap.
Hi ha gent expressament que ve de Barcelona
a les 6 del matí per posar-se a pescar sota l'aigua.
Has pogut conèixer, al llarg de tot aquest temps,
les diferents hores al Port de Tarragona?
Vull dir, podries dir que coneixes la seqüència
de les 24 hores del Port?
Sí, sí, sí.
Hi ha moments molt gratificants.
Per exemple, a les 12, un silenci.
Per què?
Perquè tothom se va dir...
a l'hora del Port és que a les 12 se'n van a dinar.
I a les dues, pum, torna a arrencar.
O sigui, el xiu-xiu, les dues, el soroll...
Hi ha un moment que et quedes, diguéssim, parat, no?
Diguéssim, quin soroll...
A més, tu com a observador, Salvador,
i parlem de 6 anys, no?,
que és un període de temps relativament curt,
tenint en compte com va evolucionant tot,
però en 6 anys has pogut comprovar i fotografiar
tots els diferents col·lectius que es donen a citar al Port.
Perquè el Port no és només un lloc d'estibadors,
no és només un lloc de pescadors,
és un lloc de passejants, de jubilats, d'esportistes,
de mares amb nens petits que van a jugar,
de pescadors, de tot, no?
És que jo crec que no estava prou explotat
amb el tema d'imatge del Port.
Quan treuen algun reportatge del Port,
sempre diuen...
El clàssic, no?, diguéssim.
Però és que jo aquí dic, ostres, tu, hi ha alguna cosa més, no?,
que és el que he volgut reflectar en totes aquestes fotos, no?
I és el que tu dius, no?
O sigui, el que va amb la bicicleta...
Tinc una foto justament d'una pintora
que estava pintant el far de la banya
i l'enganxo que està acabant quasi el quadro
i jo enganxo la foto del far
i amb ella acabant el quadro del far.
O sigui, però és que era un moment,
dius, bueno, ostres, no tornarà a passar.
Perquè normalment no trobes pintors cada dia que estan pintant, no?
O sigui, hi ha un submarinista que va sortir tot content
i ell estava desfent un congre, un peix que és enorme, no?
O sigui, hi veus la cara d'ell, no?
O sigui, jo, el que he anat a fer és el moment, no?
El clic, no?, diguéssim, del moment, no?
Són els habitants naturals del Port, no?
Sí, sí, sí, sí.
Realment és així.
És així, no?, diguéssim, que trobes...
Com el CESC, que és l'escola aquella de submarinistes...
Sí, del Centre d'Exploracions Submarines.
També, quan he dit, escolta, me deixeu fotografiar moments, no?
O sigui, no...
Sempre m'han donat...
Ells també m'han donat facilitats.
O sigui, que...
Incluso el Port...
Mira, me deixeu entrar, perquè una vegada vaig sentir que entrar
que estaven desfent una grua
i, ostres, dic, això és fantàstic, aquesta grua.
Pobreta, ja ha fet la seva vida.
Aquelles grues enormes.
Sí, sí, sí, la van desfer.
Però, escolta, un tres i no res, pim-pam.
Com si fos un meccano, vaig, eh?
Sí, sí, i pam-pam la vaig fotografiar.
I n'hi tinc una altra, que és...
Aquesta, li tinc un gran carinyo, que és la...
Jo la dic les Tres Maries,
són les grues clàssiques que hi ha en aquelles tres,
que a aquelles grues se'ls hauria de fer un homenatge,
perquè gràcies a aquelles tres grues...
Jo he viscut el Port...
Dius les que estan al costat de l'escala reial?
Correcte.
Aquelles tres grues són un monument.
Bueno, les grues, als anys 60,
la quantitat de calés que va donar el Port,
perquè per allà passava tot el capotatge de Mallorca,
i era tremenda, o sigui,
tot aquella esplanada,
tot era material,
tot era beguda,
tot el que se'n va a Canàries,
a Canàries i a Mallorca,
i tot passava...
I aquelles grues pobres,
treballant dia i nit,
o sigui, gent que ha estat treballant al Port ho saben, no?
I vull dir, hòstia, he de fer aquesta captació d'aquest estrès
com a homenatge, no?
Com he fet homenatge als pescadors,
o sigui, són gent que no se'ls...
Per mi crec que no se'ls ha valorat mai
el que fan.
I estan passant per una situació difícil.
Molt difícil,
perquè, a veure,
ells...
Jo he estat vinculat molts anys allí,
per la meva família,
jo crec que ells no han acabat de...
O sigui,
el que han fet ara ho he de fer fa 15 o 20 anys enrere,
o sigui,
ells ara estan comercialitzant uns peixos directament,
però això potser fa 20 o 20 anys potser ja ho he sentit de fer.
O he sentit que espavilats a fer, per exemple,
com estan fent a molts llocs,
de tindre peixos en cautivari i fer durades i fer tot això,
que crec que podríem fer-ho,
no sé per què no tiren endavant.
Jo ara veig, Salvador, una d'aquestes grues que deies,
amb una posta de sol.
Va ser un dia preciós.
Aquesta fotografia és increïble.
És increïblement bonica.
Va ser un moment,
però és que en aquell dia no hi havia ningú,
estava sol.
Hòstia, dic,
és el moment.
No és que porti cap càmera,
és una càmera digital,
no és una càmera de les...
Però bé,
una càmera que et facilita bastant la feina.
A pesar que jo moltes fotos d'aquestes
les he fet no automàtiques,
i porto un sistema de manual, no?
Sí, sí.
I aquesta la vaig fer manualment.
Si l'hagués fet automàticament,
no m'hagués sortit.
No t'hagués sortit,
perquè la llum aquí,
quan hi ha aquests canvis de llum,
has de tenir una...
Tinc unes amb el Forti de la Reina,
que vaig fer a la platja del Miracle,
que m'han quedat,
perquè ara em vaig aixecar a les 6 del matí.
I aquell moment,
vaig haver d'esperar el moment,
anava fent clic, clic.
Primer automàticament,
i després manualment.
I m'han quedat molt magues.
A veure,
jo he vist algunes fotografies així solters,
però el conjunt de l'exposició s'ha de veure,
però em dóna la sensació,
amb aquesta informació que tinc,
que és el paisatge,
són les persones,
parlaves dels pescadors,
i són els canvis,
el dinamisme
i tota la transformació
que la fa Santa Marítima de Tarragona
està experimentant.
I en aquest sentit,
veig alguna que altra fotografia
de totes les obres,
del pàrquing del Serrallo,
el tema de la llotja...
Això també n'hi vas fer unes quantes, no?
Sí,
amb el pàrquing me vaig passar molt de temps,
o sigui,
buscant-me hores,
o sigui,
a les dues al migdia,
perquè ells paraven,
perquè,
claro,
si hi ha gent per mig,
no pots fer la foto...
O sigui,
he d'anar a buscar
moments que l'obra pari,
no?
I aquesta,
m'ha va xocar,
ja ho vaig dir que aquí,
uns pilars,
que diuen,
ostres,
però si aquí no hi havia cap tinglada,
no hi havia res,
d'on surten aquests pilars?
Que els va costar molt
poder trencar-los,
no?
I em va xocar molt,
no?
I els va costar molt
perquè tenien el problema de l'aigua,
tenien una bomba,
les 24 hores,
tirant aigua,
traient aigua,
que no paràvem,
o sigui,
van tindre dificultats,
era una obra dificultosa,
no?
Diguéssim,
ja tinc una altra també,
que és la del port Tarraco,
que quan van començar també,
o sigui,
que dius,
ostres,
veus l'evolució,
no?
Digo,
bueno,
tinc una foto que m'agrada molt també
perquè és la vidriera,
o sigui,
agafo l'estructura
i al fons agafo el serrallo,
no?
I llavors l'altra foto,
vam,
agafo la vidriera,
però faig la foto
i es veu el mar,
reflexat als vidres,
diguéssim.
Deu conèixer tothom
pel port de Tarraco,
unat de veure't
durant tants dies
amb la teva càmera,
no?
Sí,
la veritat és que sí,
que la gent,
quan vas habituant-te,
un dia un guardamoll
li va demanar permís
i sí,
sí,
no em va posar cap problema.
Dic,
mira,
és que estic fent una foto,
inclús amb ells
també els vaig fer la foto,
però com homenatge,
no?,
a la gent del port,
diguéssim.
Formen part del paisatge humà
del port de Tarragona,
esclar.
La gent,
a vegades,
és que és el que tu deies
al principi,
el port,
és alguna cosa més,
diguéssim,
i ja et dic
que hi ha gent molt maca,
o sigui,
és una cosa que m'encanta
quan te creus,
vas caminant,
hola,
adéu,
fin,
hi ha persones,
les mares amb els nens,
el que tu deies,
no?
O sigui,
és...
Gent que van fent esport
tranquil·lament.
A veure,
hi ha una qüestió
que jo entenc
que és complicadíssima
i que són sèries
que no pots acabar mai.
Pots fotografiar
les grues,
pots fotografiar
els pescadors,
aquestes obres
comencen i s'acaben,
tard o d'hora s'acaben.
El que sempre és absolut
ambient canviant
és el mar.
Sí.
Aleshores,
per moltes fotografies
que li facis al mar,
a totes les hores del dia
mai tindràs
la teva fotografia del mar.
No.
A veure,
jo tinc una
que...
perquè m'agrada
una foto
que faig fotografiar
un iot
que estava a dintre.
Però he agafat un dia
dolentíssim.
Núvol,
amb una ventada
i vaig agafar
uns canvis de colors.
Hi ha uns canvis de colors
allí,
queda tot gris
i portava
el lliat
que iot
portava la senyera
espanyola
i vaig agafar
un moment
que la senyera
i la vaig enganxar,
diguéssim,
com la del buque
escola
Paniluro
que és buque
escola italià
que ens ha vingut
dues vegades aquí
el 2004
i ara
aquest any
també ens ha vingut.
És un barco
que era una boleta
que el govern
italial
el va comprar
l'any 55
i és un buc
perquè puguin
aprendre
oficials
de màquines,
o sigui,
suboficials
i un barco
preciós
que li he fotografiat
tots els detalls
i la golondrina
està fotografiada?
No,
no la tinc fotografiat.
Curiós.
Tinc fotografiat?
A veure,
sí,
a veure,
sí que la tinc fotografiat.
Sí, home,
i clar.
A mi m'estranyava
perquè dir,
com que has passat
tants dies
i tantes hores?
Sí,
de lluny.
Els domenius
cap de setmana
surt bastant.
I el patró?
El patró
el tinc de la golondrina
el tinc fotografiat
però ell
ni ho sap
que el vaig
vaig tindre la santa sort
que m'en van invitar
a un esmorzar
i amb la golondrina
i la veritat
és que
em vaig aprofitar
per fer unes fotos
perquè no tens ocasió
de fer fotos
enmig
del cor.
A veure,
els visitants
a l'exposició
ho valoraran
però jo els dic
que vostès
veuen aquestes imatges
i són imatges
a veure,
en un sentit
diguem-ne
molt esquemàtic
molt professionals
però de fet
el Salvador
és fotògraf amateur
no s'hi guanya
la vida
fent fotografies
però has aconseguit
uns resultats
a base
de moltes hores
a base
de moltíssima afició
per la fotografia
en aquest cas
aquestes del Port
però a tu
t'agrada molt
aquesta cosa
de la fotografia
i a més
que ara
que hem entrat
en les noves tecnologies
i facilitat en la feina
doncs encara millor
no Salvador?
Sí,
efectivament
o sigui
de treballar
la clàssica
càmera de reflex
de treballar
amb una càmera digital
és que hi ha novis
més
que qualsevol persona
pot fer una bona fotografia
avui en dia
o sigui
no té que ser
una altra cosa
és com facis l'enquadre
o sigui
vas aprenent
dels errors
jo sempre dic
que s'apren més
dels errors
i això
jo a vegades
hi ha hagut fotografia
a balcons
amb flors
si em passava
un cable elèctric
ostres
ja no queda tan bé
has de buscar
la persona que fa
la foto normal
això no es donarà
compte
però avui en dia
quan som el pot
tenir una bona foto
Són 60 fotografies
de gran format
90
90 al final
90
ampliades
i unes
quasi 500
passant amb un pover
amb una pantalla
tot el procés
per exemple
però són moltes
Salvador
i d'aquesta
segur que has hagut
de fer una selecció
que en tenies més
Sí, sí
tenia més
he anat seleccionant
diguéssim
a veure
he anat seleccionant
tinc tantes fotos
de tanta gent
i moments
i situacions
diguéssim
i bueno
les que jo he creut
diguéssim
llavors
conjuntament
amb el departament
de l'autoportuària
hi ha un equip
molt maco
vam seleccionar
i vam
aquesta sí
aquesta no
fins a aquest
es convé
i la veritat
és que
crec que
ha quedat molt bé
no dones per tancada
la sèrie del port
continuaràs
fotogràfic
al port
però
no
estic continuant
perdona
estic fent
que ara
el port
farà una ampliació
del moll
Illes Vallars
i ara
estan
començant
a posar terra
però jo ja he fet
fotos
diguéssim
abans
abans
i bueno
jo crec que seran
uns 5 o 6 anys
aquesta obra
jo et veig
com el cronista
gràfic
del port de Tarragona
aquella persona
que tindrà
tot el que és
el creixement
en la vida quotidiana
del port
de tot el que és
el port total
sí
la veritat és que sí
perquè a mi el port
a veure
tu saps
jo he viscut
tinc una santa sort
que fa 20 anys
vaig comprar un vist
que quan surto del balcó
tinc la bocana
i tinc uns peix matis
i sóc el que és
el que és
el que és
queia
és la santa
que
o sentir les sirenes
per cap d'any
quan toquen
al punt
de les 12
de la nit
això ja és deliciós
però
el de mitjà
tornen les altres varques
a pescar
el peix blau
i es veu
geworden
avui
de la forma
que baixaven
avui no veu
aquest pesca
quan no pesca
sempre
vaixa
bastant
seguits
hi ha un altre ritme
O veus que, ostres, aquest va molt decantat.
Ui, aquest porta bastant de veix, no?
O sigui, això no té preu, tu, escolta.
Jo valoro coses, jo valoro més això
que quants altres coses.
Al dematí, ve en una posta de sol, hosti,
això no té preu, diguéssim.
A vegades jo, pels meus circumstàncies,
crec que valoro més les coses petites, els detalls.
Com aquesta mirada de la bucana diària.
Sí, sí, això no canvio per res.
Jo no sé, a veure, cal felicitar
els responsables de l'autoritat portuària
d'aquest àmbit de la secció cultural
perquè inaugurar aquest tingle de número 4
amb el nom de Josep Lluís Navarro
amb les fotografies de Salvador Vidal
és una combinació perfecta
perquè el que està fent el Salvador en definitiva
és posar el que veia Josep Lluís Navarro
cada dia en la seva feina.
Ell tenia molta al·lusió, o va tenir molta al·lusió
en l'última fase del port
quan van arreglar tot el serrallo
i es va abocar moltíssim en aquest tema.
Ho sé, ho sé, no ho sé directament per ell
ho sé indirectament per altres persones
i que ha quedat perfecte
i és que era un home que era una màquina
de suelta, sempre estava, sempre...
Jo no sé, escolta, no sé on treia el temps
però era, bueno, és que només no tenia un no per ningú
i això és difícil, ho he dit.
Era una persona absolutament positiva
i això és un valor que s'ha de posar en alça
com la borsa.
A veure, per desgràcia, mira, jo he fet fotos molt senzilles
i ara vull dir-ho, mira, hi ha vegades als diaris
que veig fotos amb molta prepotència
i em sembla que a més d'un
se li hauria de baixar una miqueta els fums.
Són una miqueta més humills tots plegats, no?
Sí, perquè les coses crec que anirem millor
i ara no hi veig això jo.
Les meves fotos no són d'un gran d'això
Les meves fotos són molt senzilles
Són fotos que expressen el que hi ha
Exacte
El que hi ha en aquell moment
Tenim algunes aquí damunt la taula i està claríssim
No hi ha artifici, no hi ha engany, són transparents
No hi pretenc dir, ostres, no, artist, no
De ver el port porta això
Hi ha molta gent i la senzillesa, no?
Ja ho dia el títol, és el Port la vida quotidiana
i és una crònica gràfica del dia a dia al Port de Tarragona
Les 24 hores del dia i tots els col·lectius que subintegen aquest espai
Salvador Vidal, enhorabona per aquesta tasca
i moltíssimes gràcies per venir avui
Anirem a veure l'exposició, no ens la perdrem
Gràcies, bon dia
Adéu, bon dia