Les 10 del matí, pràcticament 12 minuts.
Aquesta setmana, la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
estem parlant dels efectes de la crisi econòmica i financera
a nivell internacional des d'una perspectiva local,
dels efectes que està tenint.
I ho estem fent amb diferents representants d'institucions
i entitats econòmiques i financeres del camp de Tarragona.
Avui ens acompanya el senyor Rafael Genel,
director general de Caixa Tarragona,
una entitat financera sens dubte de referència al territori.
a les comarques tarragonines.
Senyor Rafael Genel, bon dia.
Bon dia.
Quin és el resultat actualment,
o quina és la situació actualment de Caixa Tarragona?
Vostès van fer públics la setmana passada,
els resultats de 30 de setembre del 2008.
Quina seria la situació, el retrat, la fotografia,
que el director general de Caixa Tarragona
faria en aquests moments de l'entitat?
Bé, nosaltres estem satisfets d'aquests resultats.
A 30 de setembre hem obtingut uns resultats
a alguns superiors dels 38 milions d'euros.
Això és una mica més que el que vam tindre l'any passat
amb les mateixes dades.
I tenint en compte que l'any passat va ser un any
d'uns bons resultats, estem molt satisfets.
Què representa, doncs?
Que no hi ha crisi per Caixa Tarragona?
No, la crisi no és per Caixa Tarragona.
Aquesta crisi és a nivell mundial i Espanya,
i en aquest cas concret el territori de Tarragona,
la pateix, ho passa que també té unes fortaleses,
té una dinàmica i també estem ajustant la nostra gestió
amb aquest canvi.
Amb aquest balanç de tot plegat,
ens permet tindre aquesta visió positiva.
38,2 milions d'euros resultat a 30 de setembre del 2008.
En quines potes o, d'alguna manera,
a partir de què s'aconsegueix aquest resultat en guany?
En una banda, la confiança dels clients,
perquè això permet generar noves operacions.
Per altra banda, un estricte control del risc,
un estricte control sobretot de la despesa,
amb una línia que la Caixa posi a i té tradició,
i aleshores treballar molt a tot el conjunt de les 300 oficines.
Ha pujat molt la morositat en aquests mesos?
Sí, es nota la dificultat que té la gent
en pagar, en fer a front dels pagaments.
Això va iniciar-se amb un procés de pujada de tipus d'interès,
el que feia que es hagués de fer un esforç adicional,
i la veritat és que es nota que hi ha una dificultat,
sentida per moltes famílies, també per algunes empreses,
de poder afrontar això.
Segons les seves dades, un 200% d'increment de morositat.
Això representa per la gent de fora de l'entitat,
o en fi, la gent que s'ho mira des de fora,
un augment espectacular.
En termes vist així, és molt fort,
perquè efectivament, si passes d'un euro a 5 euros,
has augmentat un 500%,
i aquí l'important és que la xifra inicial era molt baixa.
Amb anys anteriors estàvem en una època d'abonança econòmica
i la morositat era molt baixa.
En aquests moments, la morositat de l'entitat està en el 3,8%,
i aleshores és una xifra comparativament alta,
però està situada dins d'uns límits.
Amb altres moments històrics,
hem estat tot el conjunt del sistema financier molt més alts
i s'ha reconduït la situació.
El que hem de fer és analitzar operació per operació
i ajudar la gent a que pagui.
Amb el contacte que segur que vostè
i la gent que dirigeix Caixa Tarragona té,
en fi, amb tota la xarxa d'oficines,
amb tota la gent, amb els seus clients,
què denoten?
Què els hi pregunten?
Quines preocupacions, quins dubtes tenen
els clients de Caixa Tarragona?
Què observen en els últims mesos?
Home, d'una banda, hi ha una preocupació,
penso que en el conjunt de l'Estat,
hi ha, davant de les perspectives econòmiques,
que la gent va coneixent,
una preocupació dominant, que és l'atur.
Això està present aquí.
A partir d'aquí,
també la gent pren les seves precaucions,
ajusta la seva despesa
i per alguns, fins i tot,
aquesta situació de canvi
pot significar alguna oportunitat.
De fet, això ho estem veient
en els diferents mercats.
Els clients, però, per exemple, demanen menys crèdits,
perquè ja sabem, potser, a priori,
les dificultats que trobaran amb una entitat financera
com Caixa Tarragona per la concessió d'aquests crèdits?
Jo, home, jo li diria una cosa.
Nosaltres estem aprovant molts crèdits
i estem donant molts crèdits.
Efectivament, ens en demanen molt menys que abans
i, parlant, n'aprovem menys que abans.
Però n'aprovem, n'aprovem molts.
Ara, el que sí que és veritat
és que en moments d'eufòria econòmica
també hi ha més eufòria gastant o invertint
i, per tant, la gent demana més crèdits
en aquests moments en què la gent,
independentment de com li vagi amb ell mateix,
ja ho veu tot amb una certa prevenció,
llavors també tothom és més prudent.
O sigui, no és que la Caixa no doni crèdits
o que la gent pensa que la Caixa no li donarà crèdits,
és que la gent també s'ho pensa una mica més
abans de prendre les decisions de compra o d'inversió
que hi ha darrere d'aquest crèdit que demanen.
Això es nota.
Vostè diu que Caixa Trebona continua aconseguint crèdits,
però sap perfectament que els últims mesos,
en fi, les principals acusacions sobre la crisi
des de diferents perspectives,
especialment en el món immobiliari
o d'altres sectors econòmics,
acusen precisament a les entitats financeres
de ser, d'alguna manera,
el cul de sac, el carreró sense sortida
perquè no han concedit crèdits,
no han ajudat gens, al revés,
en fi, a particulars o empreses
a poder mantenir les seves activitats econòmiques
amb la concessió de diner.
Jo diria que quan hi ha aquest canvi de cicle,
quan hi ha aquest canvi a l'economia,
s'ha de tirar endavant, s'han de fer les coses,
però no necessàriament s'han de fer igual.
El comprador, el venedor, l'empresari,
el particular, el pare de família,
ha de continuar tirant endavant,
és obvi, però segurament
que pren les decisions diferents.
també, en un moment, com li deia,
que van pujar els tipus d'interès,
doncs era obvi que
era més costós
pagar un crèdit,
per tant, tant el que el demanava
com el que el donava,
teníem que ser tots plegats més prudents.
Jo d'aquí em faria una lectura positiva.
Aquest diàleg de prudència
és una de les nostres obligacions.
Nosaltres hem d'assessorar
amb els nostres clients
fins i tot de vegades
portant els dinamics a la contrària,
dient això no et convé.
I aquest és un valor afegit
que la confiança que creem
amb els nostres clients
ho permet.
Crec que és la nostra obligació.
Aquesta filosofia
que es podria resumir
en prudència, risc mínim,
és la clau de l'èxit
o dels bons resultats
de Caixa Tarragona actuals?
És un component.
És un component.
Nosaltres, per aquí,
hi ha el treballar molt
invertint hores
en aquest assessorament
amb el client.
Hi ha el control del risc
i el control de la despesa.
És un conjunt.
Quan hi ha situacions
de prudència,
de crisi,
com la que estem vivint,
no hi ha una fórmula màgica
que et faci anar bé.
Tens de treballar molt
amb tots els aspectes
del teu treball
a la Caixa
i a qualsevol altra entitat.
Per les caigudes espectaculars,
a causa de les caigudes espectaculars
de les borses,
en els últims dies,
han notat, en fi,
un comportament dels clients
movent, en fi,
en determinats elements
als seus dipòsits
que podien tenir
a Caixa Tarragona,
buscant altres tipus
d'inversions.
Han notat alguns moviments
espectaculars
o no?
Aviam, nosaltres,
jo primer li haig de dir
que jo soc especialista
en mercats borsaris
i els productes fonamentals
de l'entitat
són o bé
productes
basats en els dipòsits
o bé productes
basats,
si tenen una base
borsària,
la tenen sempre
amb una perspectiva
de més llarg termini.
Seria el cas
dels plans de pensions
de gent més jove,
dipòsits lligats
parcialment,
amb garantia de capital,
però lligats
a l'evolució
als mercats borsaris,
sempre,
com a política,
recomanem
aquests productes
amb una visió
de més llarg termini.
Això, possiblement,
fa que no hagi percebut
aquests moviments
extraordinaris
de gent fugint
de la borsa.
No hi ha hagut
sacsejades.
No, perquè és
el perfil
de la nostra clientela
i el perfil
de la nostra recomanació,
en conseqüència,
sempre és
que per entrar
en aquests mercats
tens de tindre
una visió
de llarg termini.
Com qualificaria
l'estat de salut
de Caixa Tarragona?
Molt bo.
Molt bo?
Molt bo.
Som una entitat
molt solvent,
ho podem demostrar
amb números,
i som una entitat
que vagila molt,
una entitat prudent,
això ens fa vagilar
molt.
No és un tema
que l'hagim inventat ara,
sempre
hem sigut així
i aleshores
sempre hem sigut
molt curosos
amb el tema
de la despesa
i per tant
som una entitat
eficient.
I com qualificaria
l'estat de salut
del sistema
financer
més global
del país?
Doncs igual.
Bé,
el sistema
financer
és una peça
fonamental
de l'economia
i com a conseqüència
d'això
l'economia
necessita
un sistema
financer
que funcioni
i el sistema
financer
guanya més diners,
creix,
es desenvolupa
si l'economia
va bé
i es contrau
si l'economia
pateix.
Però l'estructura,
la fortalesa
del sistema
financer
espanyol
és alta.
Hi ha una pràctica
que s'ha seguit
durant molts anys
per moltes entitats
sota un comandament
i un marcatge
del propi
Banc d'Espanya
i això fa
que el sistema
sigui bo.
Creu que hi haurà
fusions
en el sistema
financer espanyol?
Jo no tinc
més informació
que la que publica
la premsa
sobre casos
concrets,
caixes basques,
etcètera,
que són públics.
El que més
és possible.
I el cas
de Caixa Tarragona
es podria veure
afectat
per algun procés
de fusió?
No tenim cap projecte
sobre el tema
ni conec cap cosa
que vagi
en aquesta direcció.
És important
que des del punt
de vista
depèn d'una decisió
d'aquestes,
és una decisió
autònoma
de l'entitat
i que
la base
de solidesc
que tenim
no ens fa
això
com un tema
crític,
necessari,
urgent,
ni res de tot això.
Jo no hi veig
la necessitat.
A partir d'aquest
diagnòstic
que deia
que la situació,
l'estat de salut
de Caixa Tarragona
és molt bo,
senyor Eugenia,
quines són les perspectives
més immediates?
Quins plantejaments,
quines previsions
fa la direcció
de Caixa Tarragona?
A partir també
del que comentàvem
al principi
de l'entrevista,
aquests resultats
de 38,2 milions
d'euros
a 30 de setembre
del 2008
que representen
un lleuger increment
0,06%
respecte
al mateix període
de l'any passat.
Tenint en compte
que això es podria qualificar
d'una situació
de cert estancament,
les previsions
pels propers mesos
per tancar l'any
l'exercici del 2008?
Miri,
amb tota la vida econòmica
del país,
tots els seguiments
els haurem de fer
a molt curt termini
i amb molta capacitat
de reacció
sobre el que passi.
I amb això
em dóna confiança
a l'inèrcia
del que portem,
em dóna molta confiança
al volum
estable
que tenim
de negoci,
de clients,
gent molt fidel
a l'entitat,
el treball que es fa,
però es fa difícil
fer previsions
de l'entorn.
En aquests moments
estem percebent
missatges positius
del mercat,
el tema
que les actuacions
que s'estan fent
a nivell mundial
i també lògicament
a Espanya
sembla
que donen
vibracions positives,
comencen a veure
coses que ens agraden
i aleshores
em fa ser optimista.
Però
no oblidem
que estem
en un context
que hi ha molts
factors
que ja estan
treballant.
Bens,
jo,
aquest estancament
sobre una posició
que va ser
la millor
de la història
de la Caixa
l'any passat
em sembla
una gran notícia,
és un objectiu
que hem d'anar
a perseguir
i em semblaria
un magnífic objectiu
anar amb aquest estancament.
Caldria revisar,
però,
de cara al 2009,
previsions
que hagin pogut fer
o potser ja les han
començat a revisar,
previsions,
per exemple,
el creixement
de l'entitat
a nivell
de xarxa
d'oficines
o fins i tot
dels diners
destinats
a l'obra social?
Aviam,
en principi
estem pensant
sempre,
una mica
li deia abans,
en termes
de molta prudència
i amb aquesta
molta prudència
sense dormir-se.
O sigui,
sempre tindre
una posició
conservadora
que les coses
poden anar
igual,
que en molt
resultat és bo,
però que veus
el que li deia
la gent patint
per prendre decisions
o simplement
per pagar.
Amb això
hem de ser prudents,
però tampoc
veig
que tinguem
que tindre
un deteriorament
important.
El que sí
que hem de
vigilar
és el contrari,
quan hi ha
aquestes situacions,
cuidar-ho
que la pujada
pot engegar-se,
sobretot
que anem
adaptant-se
en cada moment
als canvis
que es van
provint,
que no ens quedem
adormits
ni per l'optimisme,
no convé,
però tampoc
per el pessimisme.
Cuidado
que tinguem
una reacció
que aquí
hi haurà
un moment
que les coses
només
perceptibles,
però que estiguin
més
al tanto,
començaran a anar bé.
llavors aquí
la posició
és conservadora
ara,
que ja ens va bé
començar a estar
anant,
patim,
treballem molt
i tot,
però ens va bé,
el resultat és bo,
i a partir d'aquí
enganxar-se
a la remuntada,
que tard o d'hora
vindrà
i que no ens podem adormir.
Detecta això
últim que deia,
que estem a l'inici
de la remuntada
o encara és massa aviat
per parlar així?
Jo això
no ho veig,
jo el que veig
és que hi ha coses
que comencen
a funcionar
i puc donar-li
una dada.
Fa dies,
només dies,
que l'Euribor
comença a baixar
una miqueta.
Des d'una perspectiva
de previsions
és absolutament
irrellevant,
vull dir,
no,
ningú serà més ric
ni més pobre
per la miqueta
que ha baixat,
però està començant
a baixar.
Si això continua,
això serà
una bona notícia,
vol dir que en un període
de sis mesos,
els tipus d'interès
que paguen els clients,
d'aquí sis mesos
estarem baixant.
els sis mesos,
són sis mesos,
però és que fins ara
estaven pujant.
Això és una cosa positiva,
això pot animar
amb algú
a prendre decisions
i això és bo.
I com això,
veiem altres detalls
que van introduint-se,
però aquest potser
és el que afecta
més gent,
i van introduint-se
i donen aquest toc
de que no sé
si torna a fer pujada
la curva
o ja està baixant,
està reduint
la velocitat
de baixada,
però per mi
són indicis positius.
Per tant,
podríem dir
que detecten ja
un cert inici
de moviment
en què fins i tot,
en fi,
més clients
a nivell particular
o com a empreses
puguin també,
doncs això,
activar una certa
economia
en el sentit
de demanar crèdit.
podran adaptar-se
més fàcilment
al canvi.
Una crisi
sempre és un canvi,
primer és com una decepció
i després et dones compte
que has de canviar
com feies les coses.
Però clar,
el primer,
el xoc,
et quedes una mica parat.
Llavors,
jo veig que ara,
i veiem
que la gent s'espavila,
que hi ha gent
que està encaixant
aquest canvi
i pren decisions
de fer coses,
de fer-les diferents,
de ser,
en definitiva,
més cautes,
més prudents,
però no parar,
és el que és important.
Per anar acabant,
senyora Gènere,
què opina
de les decisions
que s'han pres
en els últims dies
a nivell
de govern espanyol
i d'Unió Europea,
les decisions
d'injectar diners
al sistema financer,
com les valora?
Mira,
jo això penso
que és com
les assegurances
d'incendis.
Cal tenir-los
perquè et donen confiança
i si a algú
li passa alguna cosa,
que no ho vulgui,
però si a algú
li passa alguna cosa,
tindre la casa assegurada
millor que no.
Però el que és important
és la tranquil·litat
que et don
de tindre la casa assegurada.
Ningú vol tindre l'incendi,
ni tothom tindrà l'incendi,
però és bo tindre-ho.
Jo en aquest sentit
crec que s'ha fet
el que es tenia que fer
i que s'ha fet ben fet.
Dona tranquil·litat
i això està ajudant
a això últim
que comentàvem
de generar més confiança.
Ens treu pedres
al camí,
haurem de caminar
aquest camí,
però treu pedres
al camí.
Doncs,
amb aquest missatge
ens quedem
en aquesta conversa
que avui hem mantingut
amb el director general
de Caixa Tarragona
comentant els resultats
a 30 de setembre
de 2008
i perfilant una mica
el que poden ser
les perspectives.
Deia el senyor Egele
que s'han d'establir
ara amb molt de compte
i a curt termini,
però perspectives econòmiques
i financeres
a nivell general
i pel que fa també
a una entitat
de referència
com és Caixa Tarragona
aquí a les nostres comarques.
Senyor Rafael Jané,
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
als estudis de Tarragona Ràdio.
Moltes gràcies a vostès.
Adéu-siau, bon dia.
Bon dia, tingué.