.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Dos minuts i mig, un quart d'una del migdia.
No, com a tot.
A l'altre banda de Tarragona Ràdio,
com ja hem explicat el nostre següent protagonista,
és el músic, el compositor Santi Arisa.
Demà serà a Tarragona,
el Teatre Metropol serà el protagonista d'aquest acte cultural
que cada any organitzen,
amb motiu de l'11 de setembre de la Diada Nacional,
l'Ajuntament Òmnium Cultural del Tarragonès
i el Sindicat Comissions Obreres.
Tenim precisament Santi Arisa,
a l'altra banda del fil telefònic.
Santi Arisa, hola, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Com va tot?
Bé, aquí...
Molt bé, molt bé.
Estic aquí...
Molt bé, molt bé.
Estic esperant el concert de demà, tu.
Gràcies per atendre els micròfons al matí de Tarragona Ràdio.
Per cert, crec que li fas passar la il·lusió
al fet de venir al Teatre Metropol a Tarragona.
Crec que és un escenari en el qual no hi ha tocat mai.
que no hi ha tocat mai.
Jo no recordo.
Jo no sé si amb Pegasus o amb en Jordi Sabater,
jo no sé si havia fet algun concert, o amb Fusión,
t'estic parlant de fa molts anys, eh?
I jo ara en aquest moment no recordo.
No recordo, no recordo.
És possible quan entri a dins l'escenari,
llavors és quan me'n recordo de vegades si he estat o no.
Però en llocs que suposa que no estic segur, no?
Sabater, clar, repassant alguna de les formacions
en les quals ha participat Sant Erisa,
perquè quants anys de trajectòria musical porta a les esquenes, ja?
Ostres, doncs, espera't.
Mira, vaig començar als 13 anys i ara en tinc 61.
O sigui, ostres, ja...
46, no? Vaja, les matemàtiques no són el fort, però...
El meu no, el meu no.
Però no... Sí, molts anys, molts anys, tota la vida.
És tota una vida gran, llarga ja, sí.
I en Sant Erisa arriba demà a Tarragona
per presentar el seu últim espectacle, Taverna de Poetes.
Taverna de Poetes va ser un disc, però que es va presentar ja fa uns anys.
Sí, jo vaig fer...
Tinc tres discs de Taverna de Poetes.
El primer es diu Taverna de Poetes,
el segon es diu Taverna Tropical.
Que era del qual ens sentíem ara una de les cançons.
Exacte, el que has posat ara a la vaca suïssa.
I després hi he gravat en directe al festival de Sants,
que es fa aquí a Barcelona.
A Urodegas vaig gravar...
Bueno, vaig participar-hi aquest any,
i vaig gravar en directe al tercer disc que està a punt de sortir.
Segurament és a Tarragona de Poetes 3, diguem.
I perquè hi ha molts temes que són dels dos discos,
i després també vaig, hi ha tres temes nous.
Aquest disc està a punt de sortir.
I, bueno, això jo ho he anat fent així, combinant-ho amb altres coses,
perquè és un tipus d'espectacle, música i musicat,
aquests poetes clàssics catalans i algun de contemporani també.
Doncs que, bueno, que desgraciadament diguem-ne que no hi ha masses ofertes
per poder anar a fer-ho, no?
Per això que demà poder estar a aquest teatre al Metropol,
que em vau dir que això era construït pel Juliol.
Això mateix, sí, sí.
Jo vaig fer una cosa pel, bueno,
tinc un tema que està, que es diu Juliol,
o sigui que el fet de poder anar a un teatre així i a Tarragona,
i això, bueno, em fa molta il·lusió,
perquè és un tema de...
Jo tinc la banda aquesta, la tribu de Sant Iarissa,
que aquí sí que fem moltes actuacions,
festa major, bueno, és de fet on ens guanyem la vida, no?
I per això que de tant, tant, poder seguir cultivant, doncs, cultura nostra,
la vida, doncs, això em fa molta trempera.
I almenys l'11 de setembre, o sigui que és un dia especial, no?
Per mi, sí.
Sí, sí, estic molt content, molt satisfet.
Ara comentava que el Sant Iarissa té diferents facetes,
amb la tribu de Sant Iarissa en una orquestra et fan un altre tipus de música,
ara mateix reconeixies que és com segurament et guanyes les garrofes,
però suposo que una cosa és per guanyar els diners,
però que segurament els projectes amb els quals et sents més còmode
o fins i tot t'estimula més dur-los a terme,
és com aquest projecte del Taverna de Poetes,
poder posar música a alguns dels poetes clàssics catalans,
donar-los la volta una mica com un mitjó
i presentar-los d'una altra manera.
és més còmode possiblement amb aquest altre registre?
Sí.
Diguem-ne, còmode, còmode, estic més còmode amb la tribu,
perquè amb la tribu és un producte comercial que intenta,
i de fet ho aconsegueix, perquè tenim bastant èxit,
ho tinc de dir, i més per aquí a Tarragona venim molt.
fem que la gent s'ho passi bé,
que la gent gran pugui ballar,
pugui ballar, doncs,
disfrutant la festa major,
i després, doncs, la marxa que fem pel jovent,
doncs, ja és bastant coneguda,
que van ser bastant innovadors amb això,
o sigui, però diguem-ne que és còmode,
perquè és un producte que funciona bé,
està muntat i ja està,
porta el mal de cap de mantenir, doncs, diguem-ne,
podríem dir-te com diria ara, doncs,
mantenir, doncs, el petit negoci, no?,
per poder-nos la vida,
on no estic tan còmode,
perquè pateixo molt,
perquè vull fer-ho bé,
perquè avui és inquietud,
i és nervis encara a la meva edat,
i tot això és quan faig taverna de poetes,
o pegassos,
o faig altres muntatges,
que jo hi tinc molt a veure
amb la meva creació personal.
Aleshores, amb la tribu,
si fem uns temes que no agraden a la gent,
els traiem i ja està.
Però al canvi amb la taverna,
quan he estat jo parint, diguem-ne,
tota una història,
i veus que allò no funciona,
o no agrada i tal,
doncs et sents més malament.
Però gràcies a tenir aquesta lluita contínuament
de no tirar la tovallola,
amb la teva creació personal,
jo penso que és el que em segueix mantenint viu
i em segueix mantenint amb la il·lusió de,
repeteixo,
de no tirar la tovallola, diguem-ne.
A qui li recomanaríem espessament l'espectacle de demà?
Home, jo...
A veure...
Visceralment diguem-ne a tothom,
perquè jo penso que a la joventut
està molt bé que escolti cançons
que principalment les lletres són molt maques,
perquè són de poetes.
Per tant, és ficar-te a través de la música...
de com jo he musicat els poetes,
a qui arriba la...
Realment el que arribarà, espero,
és el text,
i el text després et connecta amb els poetes.
I si després això t'ajuda,
arribant a casa o a la llibreria,
dius, mira, altra hi vaig sentir una cançó de la Santiaritza
que era la lletra del poeta Pere IV, per exemple, no?
Coi, i no el conec,
i compro un llibre del Pere IV,
començarà a entrar en el món de la poesia, no?
Perquè clar, la poesia és molt elitista,
però està en els mans de...
molt elitista,
i jo penso que, a la manera que jo ho faig,
intento que això arribi a molta més gent.
Per tant, com més gent ho escoltés, millor.
L'altra cosa és...
tocant de peus a terra,
a quina gent hi pot interessar més?
Home, doncs se suposa que
a la gent que li agrada la lectura,
i li agrada la poesia,
i tot això.
Aquesta és la cosa.
No sé què dir-te.
Clar, primer dia,
doncs, no sé,
això, que pugui arribar molta gent,
per molts motius.
Un, perquè fas alguna cosa que...
Saps quan tu, no sé,
tu igual escrius un guió,
o escrius una cosa,
i et fa gràcia que allò serveixi
perquè, doncs,
li interessi,
i per tant serveixi per alguna cosa més.
a part, naturalment,
que com a professional,
evidentment,
doncs,
quan jo inverteixo en aquests discurs,
doncs,
està molt bé que després jo pugui tenir actuacions
i és una manera de recuperar la inversió,
o sigui,
evidentment,
amb el sentit ja professional, no?
a part,
els poetes catalans,
aquests clàssics,
ara, per exemple,
parlaves de Pere IV,
és un dels molts noms
amb els quals els hi extreus els poemes
i els hi poses música.
Tens un bon material de partida, Santi?
Bé,
o sigui,
aquí ja tenim el Pere IV,
el Miquel Martí Pol,
després el Ferran Anell,
que és un poeta molt interessant,
que és ara,
que d'ell faig alguns poemes,
l'Enric Casasses,
que ara actualment està molt ben considerat
i és relativament jove,
després el Salvador Pere Arnau,
que és un poeta no massa conegut,
és de Súria,
i en canvi doncs té uns textes
que a mi m'agraden molt,
o m'arriben molt.
Bueno, diferent...
Josep Carné,
també,
o sigui,
dona material,
en tinc força,
en tinc força.
El tema és,
que quan trobes un poema
que t'agrada molt,
vull dir,
musicar-lo no és tan fàcil,
saps?
Vull dir,
a vegades costa molt,
de musicar-lo,
per lo difícil,
que és fer quadrada d'això.
Jo, com que a més a més,
ara,
del Foix,
també,
faig una cosa nova,
que és abans en el disco,
que és quan dormo que hi veig,
clar,
que és un poema,
doncs,
molt conegut,
també,
i que li dono un tractament així,
com d'Havanera,
no?
Havanera,
però mig rumba,
o sigui que...
No sé,
intento...
La quantitat de poemes que hi ha,
que m'agraden,
i que,
i que,
són molts,
però,
no tinc tant temps,
ni,
ni,
ni suficient talent,
per,
per estar a l'altura,
no?
En el cas,
moltes vegades faig coses,
els musico i penso,
home,
musicalment no he fet cap cosa extraordinària,
però...
No he estat a l'alçada,
ho he intentat,
però no he estat a l'alçada,
no?
Exactament,
no he estat a l'alçada,
que jo musico els poemes,
una mica intentant que quedin com cançons,
de manera que puguin ser més...
abarquin més públic,
no?
Perquè jo no,
el fer tabena de poetes,
no m'he plantejat posar-me en el món,
diguem,
elitista o superintel·lectual i tal,
perquè jo no,
no,
no,
no,
no,
no,
soc més aviat de,
de,
de,
de soldat d'infanteria,
això és que vull dir,
per això,
no ho sé.
Escolta'm, Santi,
el tabena de poetes,
la tribu d'en Santi,
però,
has tocat molts pals,
d'acord,
has tingut molts projectes,
bandes sonores,
ara ens comentaves,
no és això,
que has superat,
has arribat als 60 anys,
però continues amb molts projectes en marxa,
quins altres projectes,
de temps previstos,
do a terme properament?
Sí,
bueno,
ara estem,
comencem la setmana que ve,
ensajem els Pegasos,
perquè tornem a,
farem unes quantes actuacions,
al Mercat de Música Viva,
després,
al Festival de Jaç de Barcelona,
s'està preparant,
a veure si per a Espanya,
també podem anar fent les actuacions,
sortirà tota la col·lecció de Pegasos,
també,
no és un projecte nou,
però sí que és recuperar,
allà on vam parar-nos,
com tirar uns anys enrere,
i tornar a recuperar.
Segurament que donaràs una alegria a molta gent,
amb això.
Sí,
ens estem trobant, eh?
Ens han engrescat,
Project,
que és una empresa de manejament,
i de muntatges,
doncs ens ha animat a fer-ho,
i és estupendo,
si hi ha actuacions,
doncs el que ens agrada és anar a tocar,
ens hem trobat amb el Max Uller,
amb el Kit Fluss,
amb el Rafael Escoter,
que hi ha molt bona amistat entre els quatre,
i, bueno,
és com que tornéssim als anys 80, no?
I això et dóna molta alegria.
Aquest és el projecte que ja surt.
Després,
l'altre projecte que tinc és,
és el de fer un altre disc de Taverna de Poetes,
o sigui,
d'això,
i no sé si faré a taverna de Poetes quart,
quatre, diguem-ne,
o sigui, Poetes catalans i això,
o una cosa que vaig iniciar sobre el Tao Te Ching,
una filosofia xinesa antiguíssima,
que ja tinc algunes coses fetes,
no sé,
no sé,
no sé,
no sé,
després també tinc un projecte d'intentar gravar un disc o dos,
que gravin grups de percussió a Catalunya,
a Catalunya hi ha uns grups de percussió fantàstics,
actualment, no?
I jo vaig, doncs,
fa molts anys a iniciar això de grups de percussió,
i ara això està fantàstic, no?
De fet, la teva especialitat sempre ha estat la bateria,
en aquest cas.
Sí, potser,
sí,
el tema percussió, bateria,
això m'he mogut més, no?
Però ara,
clar, ara hi ha gent jove,
bueno, gent jove no tant,
però que es toquen meravellosament bé, vull dir,
aleshores,
diguem-ne,
m'agradaria fer alguna cosa com per apoiar,
apoiar,
apoiar a tots aquests grups,
en què puguin tenir un reconeixement,
doncs,
que són músics, no?
Que no són gent que toca pel carrer i fa Harara només,
sinó que allà hi ha un treball importantíssim
i tota una cultura rítmica,
que actualment a Catalunya és impressionant, no?
Aquest és un projecte que tinc,
que pot treure una mica de la generalitat, evidentment,
si ho apoya.
I després, bueno,
tinc una cosa la setmana que ve que em fa molta il·lusió,
que és el Piro Musical de la Festa de Mercè.
Això mateix?
Perquè tu poses un Piro Musical que en aquesta edició estarà dedicat
als 25 anys de TV3 i Catalunya Ràdio
i que per primera vegada el Piro Musical tindrà banda sonora en directe,
i que tu ets l'encarregat de dur el projecte en marxa.
Sí, sí.
Però no és música en directe, eh?
Al final no, va.
No, no.
Perquè, bueno, no ho deixen.
Aquests actes tan grans,
com vaig fer les Olimpiades, els Paralímpics
i com vaig fer també les Olimpiades dels policies i bombers,
doncs, sempre, sempre és gravat.
La gent no se la juga, vaja.
La gent de les cerimònies no se la vol jugar.
No se la juguen gens.
A més, és clar, seran 100, 150 percussionistes
i, clar, muntar això...
Bueno, només posar els equips de so ja seria tal.
El que sí és veritat és que tots els grups
que jo estic treballant aquest temps per fer l'actuació aquesta,
si de cop i volta desapareixés la música gravada
seguirien tocant el que és l'obra que he composat.
Saps què vull dir?
Sí, sí, que no són actors de 13, vaja.
No, no, no.
Tots toques.
El que passa és que bastant.
Vull dir, si realment això ho tinguéssim de fer en directe,
jo espero que algun dia el podré fer.
Evidentment, necessitaríem més assajos.
Això també és veritat, eh?
Doncs, Santi Arisa, déu-n'hi-do, eh?
La feina que tens per endavant i els projectes que tens en marxa.
Durant tota la vida tocant molts pals i ara,
després d'aquests 46 anys de trajectòria musical,
encara amb moltes ganes de fer coses i de tirar endavant.
Demà en podrem veure una d'elles,
aquest taverna de poetes al Teatre Metropol.
al Teatre Metropol.
La cita a partir de dos quarts de 10 de la nit,
això, al Teatre Metropol, a la Rambla Nova de la ciutat.
Santi Arisa, gràcies per atendre avui els micròfons de Tarragona Ràdio
i molta sort demà, d'acord?
Moltes gràcies a vosaltres.
Una abraçada.
Bon dia.
A veure.
Bon dia.