Camí de tres quarts onze del matí, falta només cinc minuts.
Tornem a abordar l'actualitat política al matí de Tarragona Ràdio.
D'això n'hem parlat durant uns minuts,
aquest matí, fa una estona, en el temps de la tertúlia,
però ara volem incidir en la qüestió interna
d'Esquerra Republicana de Catalunya,
que ja sabeu que el proper mes de juny celebrarà
un congrés nacional extraordinari
que ha de servir per debatre el futur del partit,
la seva estratègia i també per renovar o no
els càrrecs de direcció del partit.
De moment, el president d'Esquerra Republicana,
Josep Ius Carot Rovira, ho anunciava mai al matí,
ja ha anunciat que no pensa presentar-se a la reelecció del càrrec.
Però una persona molt propera amb ell,
també nascuda aquí a Tarragona, com és Jaume Ranyer,
ahir mateix també anunciava que aspira a la presidència d'Esquerra
després del congrés, com dèiem, del proper mes de juny.
De fet, Jaume Ranyer fa parella amb el sector crític Esquerra independentista
i amb el seu cap, amb el seu dirigent,
Oriol Bartran, que aspira a ser secretari general en el congrés,
presentarà la seva candidatura, com dèiem,
en el congrés del proper mes de juny.
De la situació interna d'Esquerra Republicana
en volem parlar durant uns minuts,
aquest matí a través del telèfon,
amb Jaume Ranyer, que per cert,
fa unes setmanes l'entrevistàvem en directe
aquí als estudis com a número dos
de la llista d'Esquerra Republicana
en les eleccions al congrés.
Senyor Jaume Ranyer, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Està a Madrid, si no m'equivoco, avui, no?
No, la setmana que ve, ara soc a Camí de Lleida.
Molt bé, doncs havíem pensat que avui estava en Camí de Madrid.
Dilluns i dimarts soc a Madrid, sí.
Molt bé.
Jaume Ranyer, com dèiem,
ahir anunciava que es presenta
a la candidatura d'Esquerra Republicana
a la presidència d'Esquerra al congrés del mes de juny.
Per què ho fa?
Per què acompanya a Oriol Bartran
i aquest grup anomenat Esquerra independentista?
Bé, ahir el que vam presentar
és una proposta de canvi, eh?
No està tancat els noms que vostè diu,
doncs estem disposats a assumir les responsabilitats que convingui,
però és una candidatura en procés de formació
que esperem compartir-la amb molts altres militants d'Esquerra
i, per tant, fins que no es tanqui.
En el proper, ja veurem quin dia és,
en l'últim dia de presentació de candidatures,
estem obert a noves incorporacions
i fer un plantejament el més ampli possible de canvi,
perquè Esquerra el que necessita és tres qüestions en aquests moments,
resoldre tres qüestions en aquests moments.
Una, definir el seu perfil ideològic com a partit republicà,
diferent d'un partit socialista o d'un partit liberal,
que és una ideologia pròpia de llarga tradició a Catalunya,
que és la pròpia d'Esquerra, a més.
El segon eix és resituar el dret d'autodeterminació
en el centre de l'estratègia política,
el qual vol dir que,
a diferència del que ha passat amb aquestes eleccions passades,
en què les generals que es van perdre molt malament,
molt mal resultat a l'Esquerra,
el dret d'autodeterminació no va aparèixer per enlloc,
en canvi, que nosaltres considerem que el dret d'autodeterminació,
sigui el 2014 o quan sigui,
ha de ser l'eix de la política d'esquerra,
també per formar govern a partir del 2010.
I, finalment, conseqüència de les dues anteriors,
premisses ideològiques i estratègiques,
apostem per una direcció col·legiada
que doni compliment amb capacitat i voluntat
als compromisos que anteriorment poden sortir,
esperem, triomfants al Congrés del Partit.
Quan diu una direcció col·legiada,
a què es refereix, què vol dir?
Perquè, home, direcció col·legiada
és el que no ha tingut Esquerra en els darrers anys,
és a dir, hi ha hagut dos clans o dos grups d'afinitat,
els que del voltant del actual secretari general i del actual president,
que han pactat pau per territoris,
han pactat quotes de llista,
però no hi ha hagut debat en profunditat
de les qüestions estratègiques,
no hi ha hagut un discurs unificat
i així han anat els resultats, evidentment.
Vostè, que és una persona que coneix bé
Josep Lluís Carota en Rovira,
com valora l'anunci que feia ahir
de renunciar a presentar-se de nou
a la presidència d'Esquerra?
Bé, no sé, em parla també només superficialment d'aquesta qüestió.
Ell el que vol fer és ser candidat a la selecció del 2010,
que és un altre procés electiu,
amb primàries que seran, no sé quan, segurament l'any que ve,
i apostarà per donar suport a una candidatura a presidència i estatal de la seva confiança,
que encara a les d'ara no s'ha fet pública.
Per tant, ell no és que retiri,
sinó que deixa d'estar en aquesta batalla de política en aquest congrés,
amb una presència directa,
però hi serà a través de les persones que representin el seu tren d'anar, el seu pensament.
I confia vostè en que Jaume Arranyer
rebia precisament el suport de Carot Rovira en les pròximes setmanes?
Bé, això l'hi hauria de preguntar a ell.
Però li agradaria a vostè?
Una cosa és els desitjos personals
i l'altra les estratègies polítiques,
i en els últims temps aquesta coincidència no s'ha donat.
S'han enllunyat des del punt de vista estratègic
les postures de Carot Rovira i de Jaume Arranyer.
Bé, vostè mateix coneix,
ha seguit a Tarragona els esdeveniments
de confecció de les llistes i altres,
les més publicacions o les seus declaracions,
i ho pot comprovar.
Poques hores després de l'anunci de Carot Rovira,
el secretari general del partit, Joan Puig-Sarcós,
deia bàsicament el contrari,
que sí que aspira a presentar-se en la reelecció,
sigui quin sigui del càrrec o de president o de secretari general,
en el congrés del mes de juny.
Com valora o com entén aquest anunci de Joan Puig-Sarcós?
Bé, no sé, és fàcil d'entendre,
simplement és el seu desig,
i ell ja és secretari general,
i suposo que vol continuar sent-ho.
El que trobo a faltar,
tant d'ell com d'altres dirigents actuals del partit,
és autocrítica pel resultat de les eleccions
i un replantejament encara al futur.
En cap cas ha aparegut
cap anàlisi d'aquestes característiques.
Simplement un debat de persones,
i hem de transcendir per sortir d'aquesta situació del debat de persones.
El corrent que vostè representa,
a Muriel Bertran,
com a cap visible també,
i que ahir donava a conèixer públicament la seva postura,
quin missatge vol traslladar a la militància d'Esquerra
en aquestes properes setmanes
i amb la perspectiva del congrés del mes de juny?
Bé, jo no soc membre d'Esquerra independista,
la corrent renovadora que encapçava Muriel Bertran
i he col·laborat amb ells des de fa molts mesos,
va fer el pròleg del llibre que es va servir de fer de presentació
i crec que és una generació diferent dins d'Esquerra,
no només jo tinc 50 anys,
la gent que volta a l'Oriol Bertran està al voltant dels 30,
el seu perfil és de gent molt preparada professionalment,
amb estudis,
amb una vida pròpia,
laboral,
independient del partit,
i per tant d'una qualitat humana,
el que he pogut apreciar,
contrastar de qual sempre és enriquidor en un món de la política
en el qual hi ha molta mediocritat.
Si guanyen les postures que inspiren aquest col·lectiu
i que també vostè en representa,
hi hauria un canvi d'estratègia clar i evident
en els propers anys d'Esquerra Republicana
respecte a la política que s'ha fet en els últims temps?
Evidentment, ja ho he dit abans,
el dret a determinació,
si nosaltres considerem que la situació d'autonomia està esgotada,
l'estatut vigent que el qual Esquerra va votar no,
però no ho sembla,
doncs no dona més de si,
ja ho veurem en guany mateix,
que hi haurà la sentència del Tribunal Constitucional,
que segurament retallarà més les duts encara,
i un sistema de finançament
en el qual el Partit Socialista ja està disposat
a no donar prioritat als interessos catalans
i no resoldre satisfactament
la situació de dèficit crònic que té el país,
perquè aposta per altres territoris
o altres conveniències
per obtenir la seva majoria a nivell estatal.
Per tant, ens trobarem en curt termini
amb dues qüestions immediates
que donen per esgotat el cicle polític a Catalunya
des de fa 30 anys.
Jo crec que hem d'obrir una etapa
que la gent, crec que almenys el sector més dinàmic de la societat,
amb més consciència nacional,
demana,
els empresaris que veuen que l'aeroport del Prat
no és competitiu per una decisió estatal,
les infraestructures que pateixen la població
amb la crisi d'aquest estiu fins ara és evident,
això té una lectura política
que és que hem de tenir un estat propi.
I un procés d'estat propi,
com vostè compren,
i els oients també,
no s'improvisa,
necessita un procés de maduració,
de plantejaments d'un canvi seriós
que per arribar-hi se'n diu
dret a determinació.
Per tant, ho he dit abans,
a partir del juny,
si les postures,
que no són úniques,
perquè el regrupament
i altres persones
que actualment no estan
dins el partit
de les arreglarades en cap sector,
però comparteixen aquest plantejament,
farem del dret a determinació
l'eix de l'actuació política d'Esquerra.
Tornant a la perspectiva del Congrés,
senyor Ranyer,
creu que seria bo
que hi hagués més d'una candidatura,
més d'un grup
que esperés a dirigir el partit
en el Congrés,
o al revés?
No, segur que seran conveni
i n'hi haurà dos.
Jo crec que el dilema
d'aquest Congrés
serà continuïtat o canvi.
La continuïtat
la representa Joan Puigcercós,
el canvi poden representar
col·lectius
com Esquerra independentista,
reagrupament, etcètera?
Sí, sí, efectivament.
Puigcercós és continuïtat.
I vostè està a favor del canvi,
està clar?
Sí, sí, clar.
Dit d'una altra manera,
el Congrés d'Esquerra Republicana
i tot el procés
que hi ha des d'ara fins al Congrés,
pot creu
que ha d'incidir
o pot incidir
en l'acció institucional d'Esquerra
en diferents organismes,
sobretot en el del govern
de la Generalitat?
Bé, el govern s'ha de mantenir
amb les condicions actuals pactades,
si poden es milloraran
i, evidentment,
Esquerra ha de complir
els seus compromisos
perquè així ho ha de ser
tot partit en aquests moments
i fins que no hi hagi
una decisió similar
no es poden canviar.
Malgrat tot,
el futur del govern
no depèn només d'Esquerra,
depèn dels altres socis,
però jo crec que,
si em pregunta la meva opinió personal,
crec que a hores d'ara
Catalunya no es pot permetre
una situació de crisi de govern
en moments
que això comportaria
noves eleccions
i jo crec que,
a hores d'ara,
la població no davana eleccions,
sinó davana solucions.
Si guanyen, però,
les seves postures ideològiques
i estratègiques
que ens ha comentat,
senyor Ranyer,
després del Congrés
del mes de juny,
això podria canviar?
Vostès serien partidaris
de mantenir l'aliança
amb el Partit Socialista
i amb la iniciativa
en el govern de Catalunya?
Les eleccions
hauran de ser
d'acord del 2010
i, l'he dit abans,
les aliances
que es facin
a partir d'aquella data
han de ser
Esquerra ha de posar
com a condició
per formar una majoria
de govern
que aquest govern
defensi
el dret a decidir
del poble a Catalunya.
És a dir,
que una vegada tancat
i retallat
l'estatut de la sendència
del Tribunal Constitucional,
el vincle del futur
de Catalunya amb Espanya
ha de ser
el que el poble català decideix.
Per tant,
s'ha de decidir,
s'ha d'exercir
que és dret a decidir
com a condició
sinó quan no
per formar govern
i respectar
un govern
que sigui respectós
amb aquesta decisió
a partir del 2010.
A dia d'avui,
quin creu que és
el millor candidat
d'Esquerra Republicana
a la presidència
de la Generalitat?
En el moment,
només s'han apostolat un
que és el Jordi Esquerra Rovira.
D'aquí a un any
ja veurem cinia més.
Creu que seria el millor
de totes maneres,
Esquerra Rovira?
Encara que no estigués...
El moment és l'únic.
I creu que seria compatible
no liderar el partit
i liderar la candidatura?
Sí,
de fet,
el Partit Nacionalista
va funcionar
en aquest model
des de fa molts anys.
Jaume Arranyer,
tindrem temps
d'abundar
i de detall
entre en el detall
de les postures
dels diferents grups
que aspiren a dirigir
Esquerra Republicana
en les properes setmanes.
li agraïm
el que hagi atès
aquest matí en directe
a la trucada
de Tarragona Ràdio.
Moltes gràcies
i fins la propera.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adeu-siau,
bon dia.
Adeu.