Molt bon dia, som al carrer Major, vingut fins a la casa de la Generalitat.
De fet, ja fa dies que volíem venir fins aquí per poder transmetre-vos un so característic,
de fet, no només un so, sinó uns quants sons característics de l'aigua,
però amb unes creències, tonalitats molt diferents.
Això és una exposició concretament de la setena mostra d'Art Emergent,
del cicle Art Emergent de la Generalitat, és de fet l'exposició que clau aquest cicle
i és d'un enginyer en telecomunicacions, Guillermo Fernández,
que ell, a banda d'altres projectes, també ha dut a fer-me aquesta activitat
aquest projecte concretament relacionat entre l'enginy, podríem dir, i l'art, els sons.
Ara ho explicarem tot plegat perquè ens acompanya en Guillermo.
Guillermo, bon dia.
Hola, bon dia, Josep.
Mira, d'entrada, els oferim aquest so, et sembla, amb els oients que puguin escoltar-ho,
que és el que sentiran aquí només entrar, entrant amb Esquerra,
la Casa Nacionalitat escoltarà aquest so, escoltin.
Aquest és el so d'una gallida, d'una gallida omplint-se.
Jo el que he fet en aquesta mostra ha estat detectar una sèrie de sons aquàtics
i tractar de plasmar cadascun d'ells en un aparell que el reprodueix.
Per això els dic aquaticòfons, és a dir, una mena d'aparells que sonen imitant certs sons aquàtics.
Aquest en particular he agafat una gallida i he concretat un punt
en el qual s'està omplint aquesta gallida,
s'està mantenint aquest moment en el qual s'omple
per aprofitar tot el so típic d'aquest aparell omplint-se
i oferir-lo en un sistema absolutament dedicat a aquest son en particular.
És una reflexió sobre els sons de l'aigua,
és una forma també de reivindicar una mica l'atenció que hauríem de prestar
a certs aspectes de la natura,
que potser tenim massa sovint, tan sovint a prop,
que moltes vegades podem deixar de banda o deixar passar
la seva bellesa, la seva bellesa plàstica.
Jo crec que els sons de l'aigua són una experiència fantàstica,
però que de vegades no li prestem la importància adient.
En aquest cas, com et dic, so d'una gallida omplint-se.
Tu has treballat, Guillermo, crec que quatre anys aproximadament,
amb la Fundació per l'Oscinador de la Caixa
a través del Museu de la Ciència de Barcelona.
Has fet aparells com aquests semblants o diferents?
Bé, potser no tan radicals.
Jo vaig fer una carrera de ciències, vaig ser d'enginyeria, com ben dius,
i després m'haig de donar que m'interessava molt
tots els aspectes de la divulgació científica.
Això va ser la clau que em dediqués professionalment
al tema dels museus de ciència, des de bon principi.
A partir d'aquí vaig descobrir que la ciència tenia molts aspectes estètics.
Jo sempre poso com a exemple l'Arc de Sant Martí.
És una manifestació d'un efecte purament científic,
com és la descomposició de la llum per les gotetes d'aigua de la pluja,
però que té una fortíssima component estètica.
Aquest tipus de manifestacions m'interessaven molt.
I el que he intentat tota la meva vida laboral
ha estat d'alguna forma fer ajuntar aquests dos interessos.
l'interès per la ciència amb l'interès per les manifestacions estètiques
dels efectes o de les experiències científiques.
I lliga'm a dues coses, veus que hi ha punts en comú, no?
Jo crec que sí.
A veure, en principi pots resultar una mica alier una cosa de l'altra,
però crec que en un museu de ciència, de fet, el que es fa
és aprofitar aquestes manifestacions estètiques per atraure l'atenció del visitant.
Un museu de ciència, quan tu visites un museu de ciència,
que estic segur que tothom pràcticament ha anat a algun d'aquests museus d'ara
que són interactius i es toquen i fas experiències,
aquests museus tenen forts pols d'atracció en aspectes estètics.
Un altre exemple, el Planetarium.
El Planetarium és un fantàstic espectacle
pensat per divulgar astronomia,
però que sobretot el que ens farà serà donar-nos una gran experiència
de tipus anímic, de tipus estètic.
La gent surt d'un planetari i dient
hosti, és fantàstic, quina meravella, que bonic!
A lo millor han après també astronomia, segur que sí,
però sobretot han tingut una experiència estètica,
una experiència molt profundament íntima.
Jo crec que els museus de ciència són un dels llocs
en els quals més lliga això que deies.
És a dir que no podem descartar veure algun d'aquests aquaticòfons
en algun museu de la ciència, no sé si el primer o potser aquest aquí,
el segon, no?
Per cert, que per fer cadascun d'aquests enginys,
el Guillermo aquí al català d'exposició es va molt bé,
però és a dir, hi ha tot un seguit de càlculs, d'esquemes,
vull dir que no és arribar i mordre, no?
Sí, no és fàcil, perquè, clar, quan ho veus dius
ah, bueno, doncs, bueno, és fàcil, no?
Un tub, no sé què, però la realitat és que tu parteixes de ser-ho
i has d'aconseguir un so.
És una mica, jo suposo que el procés de quan un construeix un...
entre cometes, sense intentar comparar-me,
però quan un construeix un instrument, no?,
tu tens en la ment un so i has d'aconseguir aquell so
i això mai no és gaire fàcil.
Aquest aparell, per exemple,
treballa amb el so del bombolleig de l'aigua.
Jo sempre havia observat que els aquaris
fan un so molt agradable, molt particular, un aquari.
Habitualment, quan veiem un aquari, el que fem és veure-ho.
Però si dediquem una estona a sentir-ho,
veurem que el so també és molt agradable.
És una part molt important de l'experiència d'un aquari.
Aquí el que he fet amb una mica d'aire i aigua
és reproduir aquest bombolleig típic.
Els ullos no ho veuen, però aquí hi ha dos altaveus, no?,
com a l'ordinador.
Hi ha els micròfons instal·lats a dins de l'obredar, no?
Ara que ho dius, ho explico.
Els aparells generen amb aigua real el so real.
Després, amb uns micròfons que aguanten una mica més la humitat,
estan una mica més preparats,
però tampoc són gaire una cosa de l'altre món
ni tècnicament molt avançada,
el que es fa és recollir aquest so
i emportar-lo a uns petits altaveus
que amplifiquen una mica, li donen una mica de reals.
Més aviat, perquè si no,
el so propi seria massa petit, massa fluix,
per ser escoltat en unes condicions mínimes.
I aquests aparells, aquests altaveus,
de fet, no amplifiquen tampoc més.
A mi m'agrada molt el que ve ara, eh?
Aquest que ve ara.
El següent m'agrada molt perquè...
Bueno, explica'l, com és aquest Guillermo?
Aquest, vam intentar reproduir,
el so de l'aigua típic de quan es buida una galleda.
Jo havia sentit moltes vegades,
havia tingut oportunitat d'anar amb barca bastant,
i aquest so de quan una persona agafava aigua
i ho tirava per la borda,
em resultava molt agradable.
Crec que és molt aquàtic,
és un so que molt sovint apareix.
Aquí el que veus és una mena de barqueta
que es desestabilitza,
es va omplint d'aigua
i arriba un moment que es desestabilitza
i deixa caure tota l'aigua a dintre d'un recipient.
Aquí tens aquest moment.
Aleshores, no funciona contínuament,
sinó només quan, pum, cau.
Fa un petit sorollet com de metall,
un petit so metàl·lic,
que és del propi mecanisme,
però la persona que ha treballat amb mi
em va dir, deixa aquest soroll
que sembla bastant agradable,
i el vam deixar,
tot i que es podia treure
un anticòfon de cap buçó.
De cap buçó.
A partir d'aquí,
el següent pas és fer el so,
reproduir el so del mar,
d'un riu,
o no?
Cap a una evolucionada, això?
Parlant de reproduir el so d'un riu,
aquí tens un que té un so,
estem tot aviat,
encara estic una mica refinant-lo,
aquest li vaig posar
perquè m'agradava que estigués a l'exposició.
aquest vol reproduir el so suau d'un rierol.
Moltes vegades,
quan la gent va d'acampada i tal,
diu, ostres,
quan estava dintre de la tenda de campanya,
a la nit,
se sentia el soroll de l'aigua,
un soroll molt suau,
que jo no ho havia sentit mai.
Aquests sons que sentim dintre dels,
normalment en ambients de camp,
ens donen la idea
de com moltes vegades
passem per alt
alguns aspectes molt importants.
Per exemple,
molts hem sentit,
estic segur que sovint hem sentit
com estan un dia de camp,
sentim allà lluny un avió que passa,
el soroll tívic d'un avió,
i dius, ostres,
sembla,
una petita que tinc,
diu,
per què els avions sonen al camp?
No és que sonin,
és que la nostra vida
és massa sorollosa
com per sentir
certs sons molt suaus
com el d'un avió,
però el camp,
que hi ha bastant més de silenci,
sí que el sentim passar.
Estic parlant d'un avió
d'aquells que van alt.
Aquest soroll,
representar-hi el d'un rieroll,
és un soroll massa suau,
voldríem treballar una mica més
a amplificar-lo,
estem en el tema,
però que mitjançant
un mecanisme similar
al d'un petit rieroll,
reproduïm
aquests tons acústics
de l'aigua.
un petit rieroll,
exacte,
aquesta és la idea,
encara se sent una mica la bomba,
que és el nostre gran enemigo,
aquests aparells porten una bomba
i s'ha de mantindre dintre
d'uns marges
perquè si no se sent molt.
Se m'acaba d'ocórrer
que segurament
algun dels sovients
que ens escolta
potser volia tenir
un aquaticòfon a casa,
perquè això també
era un cert ambient.
això és el que jo pensava
quan ho feia.
De fet,
pensa que
també se me'n va córrer
una mica,
als patis andalusos
és típic,
als càrmenes andalusos
és típic tenir
una font
i una font que funciona.
Habitualment
té una doble funció.
La primera és ornamental
i la segona
és,
podríem dir,
d'adequació
de l'aire,
és a dir,
refresca molt.
En un dia calorós
tenia una font
que va regenar aigua,
per exemple,
als fons de l'Alhambra,
els àrabs ja treballaven
molt aquest tema,
doncs poden
refrescar l'ambient.
Però hi ha un altre aspecte
que jo crec
que es passava
de banda
molt sovint
que és
l'aspecte acústic.
Aquests aparells
serien
o estan fets
una mica
en aquesta mateixa dinàmica
però només fixant-se
en l'aspecte acústic.
Jo crec,
com tu ben dius,
que una persona
que li agradin
aquests aspectes
podria tenir,
perquè no,
un aquaticòfon
en un espai
podria ser,
no sé,
un aspecte
una mica cèntric,
però es podria tenir,
clar que sí.
I fins i tot
ambienta amb aquest so
tota la casa,
per exemple,
tu tens tota la teva casa
que fa so a Rierau.
Sí, sí, sí.
I es pot aconseguir
perquè, de fet,
jo aquests aparells,
aquests altaveus
que tu veus,
doncs són
petits,
són per aquesta exposició.
Però he tingut ocasió
de connectar
aquests aparells
a grans dispositius
d'acústic,
d'àudio,
i realment
són amb bestials,
clar,
pots aconseguir
el bom que vulguis.
O sigui que sí que es podria
el que tu dius.
Doncs ja ho saben,
cap aquí a la casa
de la Generalitat
que els veuran
i si em volen encarregar un
ja ho saben.
Aquest aquí,
que veiem una aixeta així,
en fi,
què es reprodueix aquest?
Es diu de gota.
Quan vaig començar
a treballar en aquest tema,
tothom m'ho demanava,
tothom se li acudia
aquesta idea
i dic,
al final ho vaig fer.
He posat una aixeta
que va gotejant.
Aleshores,
aquest so de la gota
és molt característic.
La gent sempre t'ho diu
els sons de l'aigua,
sí, mira,
a mi em crida molt l'atenció
i he sentit de tot
perquè hi ha gent que diu
tinc una aixeta
que deixa anar una gota
i em torna boig, tu.
I altres et diuen
tinc una aixeta
que em deixa anar una gota
i em dormo fantàsticament
amb la gota.
En qualsevol cas,
aquí tenim el so de la gota.
Sí, ja saps.
És la gota a gota.
És un estil,
però és aquest so.
Aquest per la campanya,
aquella gota a gota
s'esgota, no?
Sí.
També aniria bé.
S'ha de dir que aquests aparells
sempre reciclen l'aigua,
o sigui,
que són molt ecològics.
Aquest és el més gran, no?
Aquest és el més gran.
Volia fer una cosa
una mica més així,
una mica més grandota i tal.
I el que també,
en aquest cas,
volia és aconseguir
un cert efecte
de reverberació
dintre d'aquest recipient,
per això havia de ser gran.
Què es pretenia?
Doncs imitar una mica
el so de l'aigua
de la pluja.
Vam fer
una bomba especial
que fa aquesta mena
de palmera d'aigua
que aconsegueix
un munt de gotes
separades
i dintre d'aquest recipient,
que és metàl·lic,
s'aconsegueix
doncs un cert ambient
similar,
creiem que bastant similar,
el que podria ser
el d'un petit pati
al qual està plovent.
aquest,
el deixem més estona
perquè amb el que fa
ja veuré que
volia no agrairà això.
Sí, la veritat
és que porta bons records.
Ja veus
que moltes vegades
s'aconsegueix un efecte,
hem comprovat
que hi ha gent
que troba
aquests sons aquàtics
molt relaxants.
Jo crec que és una cosa
que tenim,
i penso personalment
que és una cosa
que tenim molt a dintre,
el so de l'aigua
ens acompanya tota la vida,
nosaltres venim de l'aigua
i tot el que siguin
manifestacions aquàtiques
més o menys moderades
ens produeixen
una sensació
de relaxació.
El so de la pluja,
per exemple,
molta gent que té nens petits
et dirà
que bé que em dorme el nen
quan plou,
per exemple,
això és una cosa habitual.
Crec que l'aigua
té molta importància
en el nostre estil de vida,
en la nostra forma
d'entendre la vida
i els sons en particular
ens donen moltíssim
un aspecte molt viu,
molt proper
de captar
el món que ens envolta.
Deixa'm explicar, Guillermo,
perquè està molt bé el sol,
em transmet a través dels micròfons,
però que l'aspecte estètic
també és molt important.
Aquí és una mostra d'art,
jo crec que ha sigut
molt acurat
en l'aspecte estètic
perquè els acabats,
bé, aquí hi ha cromats,
vull dir,
som acabats foscos
d'una banda
perquè són els recipients,
els cromats exteriors,
vull dir que està ben acabat,
és finet,
és bonic,
ho dic per aquell
que el sol vulgui posar al pati,
vull dir que no és un aparell llet,
al contrari,
és més aviat,
podríem dir,
no sé,
m'atreviria dir que fins i tot
de disseny,
no?
Sí,
és una mica de disseny,
sí.
Saps què passava?
Que això ens va portar
una mica de crani
des del principi
perquè no sabia
en quin aspecte
podria tenir un aparell
destinat a sonar,
és una mica el que passa,
sense cap ànim de comparar-me,
amb la gent
que fa instruments.
Tu fas un instrument
i els teus primers,
per exemple,
tu estàs construint
una guitarra
i les teves primeres idees
i els teus primers objectius
són sonors,
tu vols que soni
de tal forma,
vols que sigui adient
per poder manipular-lo
amb la mà,
clar,
en principi
totes les teves
premisses
són de tipus acústic
i després
ho has de complementar
amb un tema estètic.
La guitarra,
per exemple,
és un instrument preciós
perquè a sobre
ha de ser perfecte
per sonar
i per treballar-lo,
a sobre és bonic
de fora,
però s'ha de pensar
que això no era
el primer
quan es va fer.
Clar,
jo aquests aparells
que havien de sonar
no sabia com havien de ser
de fora,
com ben dius,
i al final
vam optar
per un tema
molt simple,
molt minimalista,
això que tu dius
de disseny
perquè és molt senzill,
materials nobles,
ferros acírios inoxidables,
fustes,
cuir,
coses
que els donin
un aspecte
una mica atemporal,
és a dir,
podien haver-se fet
fa molts anys,
si no fos pel tema
de les bombes i tal,
que no es veu el truc,
però amb aquest tema
atemporal
i molt minimalista,
doncs volien donar
un aspecte
senzill
que
fes que tota l'atenció
es dirigís al so,
que és el que
i el que realment
ens importava.
Però com ben dius,
podia també haver estat,
podia haver tingut
unes tapes
i ser una caixa
completament tancada,
no?
Però al final
vam optar
per aquesta estructura mínima
que deixa a veure
una mica les tripes.
I així també
fa anar més
la imaginació,
és a dir,
aquí ve com a espectador
la mostra,
fa anar més
el coco,
no?
a veure com funciona,
a veure,
aquí en aquest,
per exemple,
que és una mica alt,
tens tendència
a mirar per dalt,
a veure què hi haurà dintre,
no?
Quina és la sorpresa?
I d'altra banda,
els altaveus,
bé,
estan aquí a la vista,
però també poden estar
perfectament amagats,
t'arriba el so perfectament,
però tu no els veus,
no?
De fet,
els altaveus
són una mica
un mal menor
perquè cal posar-los,
ja veus que és tot negre,
és una cosa
que vol tenir,
vol mantenir
una certa discreció,
però no són part
de l'aparell,
l'aparell,
diguem-ne,
que va desprovís
de fet a les fotos
del català
que veuràs
que mai surten
amb els altaveus,
són un complement necessari
que no acaba
de fer el pes,
però bueno,
cal.
Com ben deies abans,
el fet
que puguis
apropar-te
i mirar dintre,
a veure què hi ha,
també és una cosa
que ja han fet
una mica
aposta,
no?
Amb la idea
que la gent,
el que sigui curiós,
que pugui mirar
i pugui veure
quin és el truc,
no hi ha cap truc,
hi ha una bomba
que mou l'aigua
i aquí el que volem
és que la gent,
doncs quan arriba,
ens agrada l'efecte
que la gent arriba,
es troba una cosa
que no sap ben bé
què és
i després s'apropa
i descobreix el pastís,
no?
Aquesta idea
també està bé,
però me n'alegro
que ho hagis mencionat.
M'imagino que et sents
una mica privilegiat,
no?
Poder treballar,
dedicar-te a això,
o no?
Home, sí,
la veritat és que sí.
Costa,
costa perquè,
a veure,
habitualment
quan tu surts de la facultat
i tal,
ja hi ha uns camins
molt marcats,
no?
Tu en principi
envies uns currículums,
t'agafen de Movistar,
totes aquestes coses,
però un genie
de telecomunicacions
de la meva època
estava molt marcat.
Jo vaig voler
trencar una mica
amb aquests camins
previstos
i són coses que costen,
però bé,
a la llarga
doncs acabes fent
una mica el que vols,
no?
Jo crec que
en aquesta vida
el que vol fer,
no voldria ara
fer filosofia,
però el que vol
fer una mica
el que vol
ja sap que haurà
d'esforçar-se
una mica més
que deixar-te
emportar,
però al final
doncs pots trobar-te
una mica més,
no ho sé,
més realitzat
o més,
al matí
t'aixecas
una mica més content,
no?
A lo millor,
crec jo.
És com l'aigua,
no?
Que aconsegueix el seu curs
no hi ha qui la pari,
eh?
Exacte.
I parlant d'aigua,
què passarà
amb aquests aquaticòfons
quan s'acabi
aquesta exposició
aquí a la Casa de la Generalitat
del Carrer Major?
Què passarà amb ells?
On aniran?
O quin és el següent pas
de l'exposició?
Jo tinc idea,
de la meva idea
seria
exposar-los
en l'altre lloc,
ja m'estic movent
una mica,
hi ha certes sales
on crec que jo
que podrien
caçar,
que podrien funcionar,
però clar,
això és una cosa
que s'ha de treballar,
s'ha de negociar.
Jo voldria
fer aquesta tasca
de divulgació
a veure si els puc
posar en l'altre lloc
i per altra banda
també vull fer
alguns més,
tinc algunes idees més,
tinc algunes sons
aquàtics més
i a veure si em fico
a acabar de polir
alguns més,
però clar,
s'ha de dir que això
es fa amb el concurs
d'una persona,
del prepedigno Martín
que el menciono aquí,
que és una mica
l'alma mater
de totes aquestes estructures
i de totes aquestes
solucions tècniques
i a veure si
en un temps
no gaire llarg
doncs puc fer
algun més
i donar encara
una,
donar llum
a una exposició
encara més rodona
i una mica més,
amb més contingut,
almenys 10,
ara són 6.
I Guillermo,
en parlà deu
amb aquesta mostra,
o sigui,
amb aquest treball
en què estàs treballant
ara mateix?
així en parla,
que no tinc res a veure
potser amb això,
no ho sé.
Jo sempre estic
amb el tema
dels museus,
com et dic.
Vic,
visc,
tinc una petita empresa
que viu de fer
treballs i coses
per museus,
particularment de ciència,
interactius.
Aquests museus moderns
del que parlàvem,
aquests museus
tipus el Cosmocaixa,
tipus la Casa de les Ciències
de Granada,
aquests museus
que jo crec,
com et deia abans,
que pràcticament
tothom ja ha visitat algun.
al marge d'això
faig les meves pròpies històries
com els aquaticòfons,
que després puc o no
vehicular a través
d'una moció de ciència.
Ara estic treballant
també en un projecte
pel qual em van donar
una beca
de l'entitat autònoma
de difusió cultural
de la Generalitat de Catalunya
l'any passat
que es diu
Iriscendium.
És una mena de laboratori,
una mena de...
Sí,
la paraula correcta
seria laboratori,
el qual el visitant
pot experimentar
amb certes
bombolles de sabó.
Però ara segurament
us haurà vingut a la ment
el Pep Bou
i tots aquests xous.
En aquest cas
és la persona
la que fa
els seus propis productes
amb la intenció
d'admirar
les coloracions
d'aquestes bombolles,
les coloracions iridiscents
d'aquestes bombolles.
Aquest projecte
el tinc ja bastant avançat,
espero presentar-lo
ben aviat
amb aquest ajut
de la Generalitat
també l'ho vam moure
bastant ràpid
i crec que serà
una bona experiència
el poder fer
les teves pròpies pel·lícules
sabonoses
i veure
els colors a dintre.
Aquesta és una mica
la idea
en la que estem treballant ara
tot i que, bueno,
hi ha moltes coses
que es poden tocar
dintre d'aquest món
que et deia abans
d'aquest fantàstic món
de l'art,
la ciència,
la divulgació científica
i els aspectes estètics.
Ara,
mirant el català,
recordant el catàleg
de fer les fotografies
on es veuen
els aquàtic o fons,
a l'exterior
en espais oberts,
espais lliures,
també se m'ha acudit
pensar que una ciutat
seria molt moderna,
per exemple,
de posar una font
no convencional,
és a dir,
una font aquaticòfona,
no?
I no sé,
seria perfecte
que ho fos,
per exemple,
a Tarragona,
no?
Una font d'aquestes,
no que podem ser
capital de la cultura
el 2016,
doncs seria perfecte,
no?
Doncs mira,
molt bona idea,
tant débo que ens sentin.
De fet,
un aparell d'aquestos
podria ser sonoritzat,
com et deia abans,
d'una forma molt espectacular,
no?
Aquí ho estem veient
en un sistema molt senzill,
però si es treballa
una mica més a fons
el tema del so,
el resultat és molt espectacular
i jo crec que bastant nou,
perquè sempre s'ha treballat,
com et deia abans,
amb l'aigua,
en els aspectes visuals,
com la fot de Montjuïc,
aquí també la menciono
com un precedent,
que ja en l'exposició universal
del 1929 a Barcelona
ja es va tocar,
i també amb un propòsit
doncs ambiental,
però acústicament
jo crec que encara
no s'ha fet gaire feina
i un aquaticòfon,
clar que sí,
seria fantàstic,
un gran aquaticòfon
en algun lloc
i fortament sonoritzat.
Seria d'impacte això,
això seria d'impacte.
Segur que sí.
Algun referent
en la història
de l'humanitat,
tens algun referent
en especial a punt de mira?
Jo he treballat bastant
en aquest tema
perquè m'agrada molt
documentar-me
i tot el que he trobat
en aquest sentit
és el treball
del que t'explicava abans,
el treball dels àrabs
per exemple
en llocs com
els Jardins del Generalife.
Aquesta és la idea
més concreta
que he trobat
en aquest sentit.
Aquella gent
treballava
d'una forma
absolutament
dirigida,
absolutament
determinada
per aconseguir
certs efectes
amb l'aigua.
I un d'aquests efectes
era l'acústic.
Des d'aquella època
aquest tema
no s'ha tornat
a tocar mai
d'una forma
tan directa
perquè
ara es miren
altres coses,
es miren
sobretot aspectes visuals,
ja saps que vivim
en una societat
molt audiovisual
que tot és
veure,
veure,
veure,
tot es fa amb els ulls
i aquest aspecte acústic
queda com en un segon termini.
Jo són els precedents
més importants
que he trobat.
Per altra banda,
també s'ha de dir
que a mi em va inspirar
molt un llibre,
un llibre
d'un arquitecte
d'aquí
de la Universitat de Barcelona
que es diu
Francesc Daumal,
un senyor
molt especial
que s'ha dedicat
molt al tema
acústic
i al tema
del tractament acústic.
Cal dir,
en petit parèntesi,
que jo vaig fer
telecomunicacions
però l'especialitat
d'acústica
i control de sorolls,
amb la qual cosa
ja estava més lligat.
I aquest senyor
va escriure un llibre
que es deia
Poètica Acústica,
en el qual parlava
d'aquests aspectes
més estètics,
més artístics
de l'acústica
i dedica tot
un capítol
a les manifestacions
acústiques
de l'aigua.
I d'aquí
jo també vaig treure
molta informació,
de fet ho menciono
al llibre.
És el referent
que tinc,
però com ben dius,
jo acostumo
a mirar
una mica
la història,
acostumo
a capbussar-me
molt
en aspectes
històrics
i francament
no he trobat
algun autor
que hagi fet
algun tipus
de projecte
directament relacionat
entre aigua
i so,
tot i aquest parell
de referències
que et donava ara.
Fins a quin dia,
per cert,
Guillermo,
està aquí a l'exposició,
recordem,
a casa de la Generalitat,
al carrer Major,
baixant, diguéssim,
de la catedral de Tarragona,
el trobaran aquí,
baixant a mà dreta
concretament
i només entrarà
sentiran el soja
dels acoticòfons.
Fins a quin dia
sou aquí?
Doncs mira,
això va començar
el 31 passat
i estarà
fins al 29 d'agost.
Cal dir també,
Josep,
hauríem de dir
que l'horari
és de 8 a 3,
perquè fa aquest horari
d'aquest espai
de l'administració,
a les hores
de l'administració
de la Generalitat,
amb la qual cosa
tenim de 8 a 3
i de dilluns
a divendres.
Només horari,
podríem dir,
de matins.
Ara per aquí
passa moltíssima gent,
en aquesta hora
i en fi,
ara a l'agost
ha moltíssima gent.
una darrera qüestió,
Guillerm,
abans de tancar la connexió,
veus factible
un acoticòfons
de grans dimensions?
Sí o no?
Sí, sí,
i tant.
Jo he pensat
en el tema bastant
i crec que seria
perfectament possible.
De fet,
els sons
que s'aconseguirien
serien,
jo crec,
molt interessants
perquè quan tu mous
certes quantitats d'aigua
també aconsegueixes
altres timbres
que no pots aconseguir
en petites dimensions.
Per exemple,
aquest gran
que parlàvem,
de gotes fines
vessades,
aquest que estàvem parlant
darrerament,
si no tingués
aquest tamany
no aconseguiríem
aquest so.
De fet,
són uns quants
ja els artistes,
sobretot a Amèrica,
que han treballat
amb,
no dient-los
aquàsticòfons,
però han treballat
amb grans sistemes
movent aigua
i potser amb un propòsit
més visual,
però he pogut comprovar
que els efectes acústics
són fantàstics.
És a dir,
que com més gran
jo penso que donaria
moltes més possibilitats.
Et deus haver mirat
de prop una mica,
no?,
l'Expo de Saragossa,
no?,
pel tema de l'aigua també,
que estava...
Sí, sí,
és una cosa que em va...
Molta gent em diu
escolta,
i per què no ho guardes?
És una cosa que se'm va acudir
pràcticament ja quan
estava a l'exposició
molt avançada
si no ho hagués intentat,
però de fet sí,
sí,
jo crec que podia
ben bé passar
per Saragossa.
Per la propera edició,
també,
no a Saragossa,
però la propera que vengui.
Guillermo Fernández,
gràcies per atendre
l'Expo de Tarragona Ràdio,
per fer-nos aquest recorregut
i explicar-nos una mica
tot això relacionat
amb el so i amb l'aigua.
Aquesta exposició,
recordeu,
aquaticòfons,
aquí a la Casa de la Generalitat.
Gràcies i fins a la propera.
Gràcies a tu
i una salutació
a tots els suyents.
I ho deixarem amb aquest so
del darrer aquaticòfon
que hem visitat,
que és el del so de pluja.
Com que fa aquests dies
així estranys
amb tant de sol,
doncs us vindrà de burra
per esclar-vos una miqueta
amb aquest efecte.
Sembla pluja,
no ho és?
És un aquaticòfon
de Guillermo Fernández.
Gràcies.
Gràcies.