Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio en aquesta quarta hora.
D'aquí tres minuts, poc més de tres minuts,
arribarem ja al punt horari de tres quarts d'onze del matí.
Ara volem parlar d'història, volem fer una mirada al passat,
situar-nos en la guerra civil espanyola
i precisament ara que ens trobem a una setmana de complir-se
el 70è aniversari de l'inici de la batalla de l'Ebre,
que, en fi, va ser l'episodi més important de la guerra civil
aquí a les comarques tarragonines.
Doncs justament ara, aquest mes de juliol, ara fa pocs dies,
s'acaba de publicar un altre llibre relacionat amb la guerra civil
situat aquí, a la demarcació de Tarragona,
concretament a la comarca del Priorat,
en general a les comarques tarragonines i les comarques de l'Ebre,
però sobretot a Falset, a la capital del Priorat.
El llibre es titula L'òmnibus de l'amor, parada a Falset,
i el seu autor no és un historiador, sinó que és un periodista,
el company Toni Orensanz,
que col·labora en diversos mitjans de comunicació,
especialment a La Vanguardia,
i que avui ens acompanya en directe al matí de Tarragona Ràdio.
Toni Orensanz, bon dia.
Bon dia.
Què fa un periodista escrivint un llibre d'història
d'uns fets que van passar a Falset l'estiu del 1936?
Fa enredar, s'enreda, no?
És a dir, en principi...
Bé, és un llibre que intenta transmetre la passió
que a mi m'entra de cop per un tema del qual no sabia res, no?
I és la notícia que al meu poble a Falset hi va haver 27 morts una nit del setembre del 36,
gent de dretes a mans d'una gent que es feia dir la brigada de la muerte
i que anaven amb autobús i amb calaveres pintades,
i a partir d'aquí un dia em pica la curiositat d'intentar saber més
i em trobo posat de ple en una investigació que ha durat cinc anys
i que m'ha tocat fer una mica d'historiador
perquè resulta que el que volia saber no ho havia estudiat ningú, no?
I al final dius, bueno, doncs vaig avançant i intento saber alguna cosa.
És un llibre d'història, és un llibre de periodisme, és una novel·la,
és un assaig, què és l'omnibus de la mort?
A veure, jo crec que és un llibre que és una barreja de gènere expressa, no?
És a dir, jo no soc historiador, jo no volia fer un llibre d'història clàssic,
però sí que és un llibre d'història.
A mi m'agrada dir que és un llibre de periodisme històric,
perquè bàsicament el que intento és apropar-me la història des d'una altra perspectiva.
Hi ha capítols que són més d'assaig, hi ha capítols que són entrevistes,
hi ha capítols que són cròniques, i al fons és una crònica en obert de la recerca,
és a dir, el fil conductor del llibre soc jo mateix.
I el que intento, bàsicament, és que el lector visqui a través dels meus ulls
la passió que jo he sentit en la recerca d'un tema que va començar com a al·locar la falsètica,
al final se m'ha fet molt més gros,
i amb una gent, aquesta de la brigada de la muerte,
que anava amb un òmnibus, amb un bus de l'època,
doncs resulta que se m'anava fent gran, no?
Jo és curigos, a mi m'agrada això també, no?
Perquè podríem dir que és una mostra de com el periodisme local,
una cosa de periodisme local que poses la lupa sobre un fet
pot acabar sent una història, diguéssim,
que va molt més enllà del que és el periodisme local, no?
Tot el periodisme, de fet, és local d'entrada, no?
És a dir, el que passa a Manhattan també és local, no?
Però, bueno, té una certa gràcia des d'aquest punt de vista.
Jo diria que és un llibre de periodisme, periodisme històric.
Aquests cinc anys de recerca, en fi, suposo que t'han portat a parlar amb molta gent,
molta gent primer del poble, no?
Gent gran, que podia recordar els fets,
i a partir d'aquí amb altres protagonistes.
Com ha anat, des del punt de vista personal,
a partir d'aquesta espurna que surt fa cinc anys,
com va tota la recerca?
A veure, bé dius, jo començo parlant amb gent del poble.
I arriba un moment que t'adones que el millor que podries fer
és contrastar la informació en la mesura que puguis amb documents,
perquè, si no, realment costa molt acabar d'esbrinar
a què va passar a la Guerra Civil espanyola.
Hi ha dos discursos, moltes vegades, tan contradictoris,
en part, a tot arreu, a falset i a tot arreu.
Hi ha dos discursos que, segons amb qui parlis,
és que no tenen pràcticament res a veure.
I aquí hi ha molts anys també de propaganda franquista,
explicant les coses d'una manera interessada.
Després, bé, la transició amb una certa amnèsia
i amb una versió de la Guerra Civil,
que jo crec que també desinforma, moltes vegades més que informa.
I a partir d'aquí, el que faia el salt
és intentar, acabo fent d'historiador pels arxius.
És a dir, al final acabo trobant documentació
sobre l'òmnibus de la mort, sobre la Brigada de la Muerte,
des de, jo què sé, a l'arxiu del meu poble,
de l'Ajuntament, però també a l'Arxiu Històrico Nacional a Madrid,
a l'Arxiu Nacional de Catalunya,
o fins i tot a l'Arxiu de la CNT, que està a Amsterdam.
I és això.
Al final són els documents
els que m'han acabat aportant,
a traçar, a concretar realment
quins van ser els fets,
més enllà de les interpretacions ideològiques
que se'n fessin d'una banda o d'una altra
i que se n'hagin fet i que en continuïs.
Fins que es continuen fent encara sobre uns fets,
que és en aquest cas els 27 morts de falset
de l'estiu del 36,
però també els 29 morts de Gandés
a mans de la mateixa banda,
o els que hi va haver a Caspe,
o els que hi va haver a Maella, a Favara, a Calanda, jo què sé.
Sí, perquè la història és la història
d'això de la Brigada de la Mort
o la Brigada de la Muerte,
que en una nit del mes de setembre,
en una sola nit, mata 27 persones
del poble de Falset, en aquest cas, no?
Exacte. És a dir, la Brigada de la Muerte
era gent vinculada a la FAI,
la Federación Anarquista Ibérica,
a la Federación Anarquista Ibérica, per dir-ho d'una manera
molt resumida, era una espècie
de brats armat de l'anarcosindicalisme,
diguéssim, la branca terrorista,
entre cometes, de la CNT,
tot i que en principi eren organitzacions
separades,
i eren gent partidària
a la Brigada de la Muerte del que n'hi deien
la neteja. La neteja és un eufemisme
que es feia servir a l'època per parlar
de la eliminació de l'assassinat
de persones, diguéssim, del que en deien
en aquella època feixistes,
i que és un concepte molt més ampli
del que avui dia podem entendre,
és a dir, a l'estiu del 36,
en plena revolució social a Catalunya,
el terme de feixistes és amplíssim,
és a dir, pot agafar
a un militant de falange,
però també pot afectar
a una persona d'idees republicanes
que no estigui per la col·lectivització
de la terra, perquè és un petit propietari.
És a dir, a partir d'aquí,
la Brigada de la Muerte
és partidària de fundar
un nou ordre social
i consideren que és necessari
assassinar gent feixista,
en aquest concepte ampli.
I a partir d'aquí,
tomben, i tomben molt.
És a dir, al final,
jo, documentalment provat,
em sembla que són 16 municipis
on fan aturada
i uns 250 morts documentats,
i no m'atreveixo a dir,
jo crec que són molts més,
però els que només t'he tingut font oral,
al final no ho afirmo amb contundència.
És, en fi,
les característiques de la història
que s'explica,
que, insistim,
és una història real,
perquè estem parlant d'història,
d'uns fets que passen
al setembre del 36,
però, en fi,
les característiques de la història
amb aquest autobús
que va rodant
per diferents pobles
de les comarques de Tarragona
i també de l'Aragó,
amb un personatge,
amb una mena de líder de la brigada,
tot això també li donen
com uns components de,
no sé si dir-ne de novel·la, no?
No, a veure...
Aporten com un cert component
de novel·la a la història.
Sí, perquè realment
la història és, francament,
colpidora.
És una història,
al primer moment,
jo veig que és una història
molt literària,
molt cinematogràfica,
si vols, no?
És a dir,
és com una road movie,
és a dir,
un autobús
pintat de calaveres
amb 40 persones dalt,
40 persones molt ben armades,
amb calaveres al gorro,
al pit,
que fan excursions,
per dir-ho a mi ironia,
assassinant gent,
d'entrada és,
és a dir,
podria ser quasi
una pel·lícula de Quentin Tarantino
avui dia, no?
Perquè són realment
molt violents,
és a dir,
hi ha casos,
documentalment,
que em trobo,
de gent tenent
a gent detinguda
i a un li entren ganes
d'orinar
i mentre està fent pipi
arriba Fresqueta
i li pega un tiro a la nuca.
Fresqueta és el cabecilla
de la Brigada de la Muerte,
que també és un altre
dels personatges
absolutament
colpidors, no?
És a dir,
és una persona
que, de fet,
una de les coses
que a mi em crida
l'atenció inicialment
és que
la Brigada de la Muerte
després d'assassinar gent,
en alguns casos,
almenys a Falset i a Gandesa,
surten
i justifiquen
els assassinats
a l'endemà.
És a dir,
manten 27 persones
a un poble,
en aquest cas Falset,
i surten
a la plaça de la Quartera,
a la plaça gran del poble,
a l'Ajuntament,
i surt
i fa un discurs
dient
que ha vingut
a fer justícia.
Realment,
clar,
això
té una força literària
molt grossa,
és un personatge
realment molt impactant,
però també fa pensar molt.
És a dir,
al final,
te n'adones
que realment
Falset
no era un delinqüent comú.
El que avui diuen,
diríem,
un xorizo,
un delinqüent comú.
No ho era.
És a dir,
un delinqüent comú
assassina i marxa corrent.
Falset
i la Brigada de la Muerte
creien tindre les raons
com per assassinar
i n'estaven convençuts.
I amb això
no intento justificar
cap mort.
És a dir,
simplement és
entendre
que aquella dinàmica
de la repressiva
al bàndol republicà
de l'estiu del 36
va tindre una lògica interna
que vista
des dels nostres dies
és de malalt mental,
és de criminal de guerra,
però que en aquella època
té un sentit
que moltes vegades
no s'ha explicat.
I com entens,
Toni,
que en 70 anys
ningú no hagués
fet aquesta recerca,
ningú hagués publicat
en fi,
aquests fets
que havíem passat
a Falset.
A Falset,
a Gandesa
i en altres comarques,
però en aquest cas concret
a Falset.
A veure,
d'una banda
ens trobem
amb el franquisme
al 39,
el franquisme
sí que en fa propaganda
de tots els assassinats,
però al franquisme
li interessa explicar
què és
la barbàrie
de les hordes marxistes,
és a dir,
no li interessa
la veritat
dels fets
com per fer propaganda
per beneficiar
el nou règim.
Per tant,
a partir d'aquí,
el que el franquisme
explica al 39
no és tota la veritat,
sinó que carrega
l'estinte
sobre els líders republicans
de cada poble
perquè el que li interessa
és fer, diguéssim,
la seva neteja
al 39
dels líders republicans.
Per tant,
a partir d'aquí
ja ens trobem
que s'explica
molt malament.
El franquisme
ho explica
intencionadament malament,
els pobles
s'interpreta
intencionadament malament
el que passa
i llavors
arriba la transició
amb aquesta
nebulosa
de més val
segons que no toqueu,
amb una certa amnèsia,
amb una informació
també de dir,
que és una mica
el que també passa ara,
de dir,
que a vegades
ens pensem
de dir,
no,
el bàndol republicà
tot va ser una baixa d'oli
i tothom era bo
i el bàndol republicà
era un compacte
on no hi havia fissures
i el que aquest llibre
ve a evidenciar més
és que el bàndol republicà
a Catalunya
a l'estiu del 36
era un batibull,
un batibull
en el qual
el govern de la Generalitat
no acabava de controlar
la situació
de cap manera,
en el qual
hi havia una gent
que campava,
diguéssim,
més o menys per lliure,
encara que més
coordinadament
del que a vegades
ens hem pensat,
que campava per lliure
fent la seva
particular justícia
amb gent
de la FAI
que a l'estiu
del que tenien
diguéssim
antecedents
del que avui dia
en diríem
terrorisme
sent els amos
del carrer
en molts casos
i realment
t'adones
que
no sé per què
la historiografia
avui dia
tampoc
ha passat molt
de puntetes
i tot ha quedat
amb una nebulosa
que és
els incontrolats
i ningú acaba
d'entendre exactament
quina era la dinàmica
dels incontrolats,
no?
És a dir,
no s'ha acabat
d'explicar bé
tot i que a Catalunya
hi ha bons llibres sobre això,
de Soler i Sabaté
o Sánchez Cervelló
ha fet apunts molt bons
alguns dels seus llibres.
Aquesta nebulosa,
aquesta mena d'amnèsia
també dels últims anys,
després ha portat a la pràctica
un periodista
com el Toni Orensanz
de Falset,
nascut a Falset,
que viu a Falset,
parlant amb fons orals,
veïns del poble,
t'has trobat
molts problemes,
és a dir,
el testimoni
d'aquesta gent
que va viure
aquells fells
de l'any 1936
han estat molt reticents
a l'hora de parlar amb tu
per ajudar-te
d'alguna manera
amb aquesta recerca
històrica
amb el llibre?
En principi,
no gaire,
és a dir,
jo m'he trobat
els testimonis
més oberts
a parlar
de les coses
del que jo m'hagués imaginat.
Jo m'esperava
que em trobaria
més portes tancades.
El que passa
és que aquest tipus
de recerques,
vulguis o no,
sempre t'acaben
plantejant
debats
interns,
fins i tot,
i dubtes
existencials,
és a dir,
en el cas de Falset,
per exemple,
acabes trobant
molt clarament
que els responsables
que vinguin
la Brigada de la Muerte
a executar
27 veïns
va ser un petit grup
de la FAI
descontents
amb com s'estaven fent
les coses al poble.
A partir d'aquí,
el dubte és
què he de fer?
Dono tots els noms
de gent
que coneixes,
de parents,
de gent que coneixes,
de gent que saludes
pel carrer,
que coneixes
de tota la vida,
i aquest és un dels fils
conductors del llibre,
és a dir,
sí que et provoca,
en certa mesura,
la Guerra Civil
continua estant malpaïda,
malpaïda,
però jo crec
que els últims 10 anys
s'ha fet un gran abans,
és a dir,
avui dia es parla
de la Guerra Civil
amb una naturalitat
que fa 15 anys
hagués sigut,
era molt difícil,
és a dir,
és com si realment
ara la gent
hagués perdut molt la por,
i en el cas de Falset,
sincerament,
la gent em diu,
oh,
potser tens algun problema,
jo no ho crec,
no ho crec,
realment,
també t'adones d'una cosa,
els protagonistes
de la Guerra Civil
en bona mesura
estan tots morts
o se'n van anar
a l'exili,
i en molts casos
jo m'he trobat
amb noms
de protagonistes
de la violència revolucionària
al poble
que ni la gent gran
ja recorda qui eren,
tu els hi dius,
sí,
els Ballester,
sí,
em sona d'alguna cosa,
per què?
perquè moltes vegades
els testimonis
que ara trobes ja
de la Guerra Civil
resulta que tenien
16,
17,
18,
19 anys,
no en tenien 30,
no?
I realment,
bé,
és a dir,
que a vegades
jo crec que és més
el tabú que pesa
de dir,
eh,
millor que no parlis
de segons què
que la realitat.
Doncs aquí està
aquesta nova aportació
periodística
i històrica
en forma de llibre
l'Òmnibus de la mort
parada falset
un llibre publicat
per Ara Llibres
acaba de sortir
aquest mes de juliol
com dèiem ara
en aquest moment
en què també
tornarem a recordar
d'aquí pocs dies
el 70è aniversari
de la batalla de l'Ebre
del fet segurament
cap d'alt que va haver-hi
a les comarques de Terraona
en el marc de la Guerra Civil
espanyola
doncs en aquest marc
apareix aquest llibre
segurament també
com deia l'autor
Tony Orensanz
en un moment
en què ara segurament
es pot parlar
molt més de tot
relacionat amb la Guerra Civil
no sé si a partir d'aquí
d'aquest llibre
hi haurà més
més publicacions
relacionades amb la història
per part del Toni
o torna al periodisme
pur i dur
de moment
no tinc clar què faré
Tony Orensanz
felicitats pel llibre
gràcies per venir
aquest matí en directe
a la cintura de Tarragona Ràdio
i que vagi molt bé
gràcies a vosaltres
bon dia