Més d'un centenar de persones omplen en aquests moments
el Saló de Vall de la Residència Assistida,
centre de dia i casal de gent gran, Mare de Déu, de la Mercè.
De banda de la convocatòria de fer aquest programa especial,
a banda que per part de la direcció no només hem trobat totes les facilitats,
sinó tota la col·laboració, també l'entusiasme i les ganes
de totes les persones que s'apleguen aquí
per gaudir d'aquestes dues hores de ràdio en directe
en les que hi haurà una mica de tot, sobretot música,
perquè no pot faltar en un programa de Nadal especial com aquest.
Música que protagonitzarà la coral Mare de Déu, de la Mercè
i Música que també protagonitzarà Francesc García, cantant,
que a tan bon punt li vam dir, si volia col·laborar no s'ho va pensar
i això que avui té la gent de molt atapaïda perquè ens ha dit
que aquesta tarda se'n va al casal de la gent gran de Roda de Barà.
Fins i tot ens han inclòs en el seu programa de les festes de Nadal 2008,
un programa d'actes que va començar la setmana passada
i aquest programa del matí de Tarragona Ràdio l'han inclòs.
Escoltarem la carta als Reis que fan els usuaris del centre.
Fins i tot tindrem un poema de Nadal, passarem per la perruqueria,
parlarem amb el personal que treballa aquí dia rere dia
i naturalment coneixerem tots els usuaris d'aquest centre.
Però primer que tot, si m'ho permeteu, saludem Anton López,
és el director. Anton, bon dia.
Bon dia.
Jo no va dir, directora de la residència, però clar, això s'ha d'explicar,
perquè aquí estem parlant de la residència assistida,
del casal de la gent gran, són moltes coses, no?
Sí, realment són moltes coses, però fan de bon portar.
El casal de gent gran, Mare Déu de la Mercè,
és un equipament anexa a la residència
i que té una vida autònoma i pròpia.
Hem estat fent una visita, hi ha unes instal·lacions magnífiques,
sales de joc, a la part de restauració,
a aquest Saló de Vall, que m'han dit que els dimecres a la tarda
s'omple d'allò més, no?
S'omple de gom a gom.
El casal pertany a la xarxa d'equipaments de casals
de la Generalitat de Catalunya
i està pensat per portar a terme activitats i programacions
per dinamitzar i fomentar la convivència
i la integració de les persones en el món de la gent gran.
Acull l'associació de gent gran, Mare Déu de la Mercè,
i per tant l'associació el que fa és té el casal com a local social.
A partir d'aquí l'associació crea, organitza, fomenta activitats
i promociona la participació.
Hi ha una cura.
Però el primer que farem serà saludar Ferran Martorell Carme Drudi,
responsable i directora de la Coral respectivament.
Carme Ferran, bon dia.
Bon dia.
Gràcies per ser-hi, eh?
Res.
Perquè això que dic és cert.
Teniu fama que mira que bé, es jubilen i a viure la vida.
Sí que la viviu, només faltaria, però també teniu obligacions.
Moltíssimes.
Unes quantes, no?
Sí, exacte.
Escolta una cosa, quan es va formar la Coral?
Ja fa temps, no?
Sí, fa 31 anys.
Imagina.
30.
No sé si va ser el primer any.
Fa 31 anys que existeix la casa i de seguida es va formar la Coral.
El que passa és que jo me'n vaig fer càrrec ara en fa 21.
21 anys ja, Carme.
Sí, sí.
I escolta, com es van integrant els cantaires a la Coral?
I llavors uns ho diuen els altres, eh?
Primer, al començament, eren gent de la casa.
Eren ja molt vellets, van anar desapareixent i llavors van venir de fora.
De fet, tots són, viuen a Tarragona, eh?
No estan malament.
L'altre, es veu que s'ho passen bé i s'animen.
I ja som 34.
I la majoria dels que s'hi volen integrar són persones que tenen experiència anterior,
alguna relació amb la música?
Doncs no, la majoria no.
Jo principalment no havia cantat mai a ma vida, ni havia fet res.
Ferran, és ara que has començat amb la Coral de la Resilència?
Ara, quan me vaig jubilar, uns amics van començar, doncs, puja, puja, puja,
que aquí estaràs molt bé, que ens ho fem molt bé.
I vaig dir, doncs, bueno, ho provaré.
No havia cantat mai i vaig fent.
I què va dir?
Escolta, doncs, sé cantar i no ho sabia.
No, home, s'està sapiguent, sapiguent tampoc, però doncs, bueno.
Ja veig que no feu càstings.
Que pot entrar qui vol.
Feu càstings.
A veure, ja m'envien gent que saben que no, que cantaran bé,
perquè això, doncs, el no saber música costa una mica i la pràctica es va adquirint, no?
Si no, l'estil de gent, no?
A mi m'agrada tenir una gent que tinguin un estil,
no sobressurti un de l'altre, i així ens entenem molt bé, ens ho passem molt bé.
I a banda de fer actuacions aquí, lògicament, sortiu molt, no?
Perquè jo tinc entès que sortiu a trobades de corals per tot arreu, no només a Tarragona.
No, no, no.
I lluny, lluny que anem.
Sí, sí, hem anat a fer sortidetes, hem anat a Banyoles,
hem anat a Pons, o sigui, a Pobre de Segur, Figueres...
Passem tot el dia, és molt agradable.
I cantem i tothom s'ho passa molt bé.
És un estímul més, encara de cantar, doncs, conèixer altra gent i els corals.
És assajar, doncs, també el moment que necessites exposar el que fas, no?
I Carme, ets tu la que decideix el repertori?
Doncs sí.
Sí, sí.
I creuen? Són obedients?
O hi ha algú que protesta?
D'aquesta, no? Per què no cantem allò altre?
No, no els hi fan massa cas i...
I ja està.
No, no, no.
Tot va molt correcte.
Sempre demano consens, això sí, eh?
M'agrada, sí, veig que hi ha masses males cares i que no en sortim si la trec, no passa res, no?
Però, doncs, les poso jo i bé, no, creu que som molt bona gent i ens estipem molt tots.
Ara no paren de parlar, però mai, eh?
Sí, això sí, això és...
És una lacra que no hi ha manera de treure amb la de sobre.
Això m'ho ha dit l'Anton.
Diu, compte que avui no sé com farem el programa amb tantes persones que intervindran
i totes les coses que hem de dir.
Nosaltres també som molt xerraires, és a dir, que intentarem arribar a una equilibrida.
Heu triat les peces que ens interpretareu avui?
Doncs sí, jo volia esperar a veure quins havíem faltat.
Per exemple, si hi ha gent que falta i més al matí que no va tan bé, per un resultat o altre.
Doncs, bueno, cantarem, sí.
El Gloria de la missa de Xube i després una cançó nadalenca molt maca, catalana, que es diu
Jo vull un pessebre.