Ja podem saludar el propietari, el responsable de la llibreria La Rambla,
el senyor Ramon Marrogat.
Senyor Marrogat, bon dia.
Bon dia.
L'hem convidat per parlar d'aquesta sessió de l'arxiu de la seva llibreria
a l'Arxiu Històric Municipal.
El Ramon Marrogat ja el coneix,
a més, és col·laborador tertulí habitual d'aquesta casa.
Esperem comptar, Ramon, el mes de setembre una vegada més
amb la teva col·laboració,
però centrem-nos en el que ens toca avui.
Per què han decidit, des de la llibreria La Rambla,
cedir el seu arxiu a l'Arxiu Municipal?
Bé, ha estat una decisió lògica, no?
És a dir, nosaltres creiem que tot allò que forma part del patrimoni col·lectiu
i, sobretot, allò que s'ha portat,
que és el que va de l'any 78 a l'any 80,
forma part del patrimoni col·lectiu de la ciutat,
allà va participar pràcticament tothom.
Creiem que és responsabilitat de tothom
conservar aquestes coses allà on s'han de conservar
i creiem que l'arxiu és un bon lloc per fer-ho
perquè els estudiosos que ara, d'entant en tant,
venen allà a buscar alguna cosa,
doncs tinguin un lloc on estigui ben guardat,
ben classificat i tot això.
S'hem parlat, crec, de prop de 1.500 documents.
De quin tipus de documents es tracten?
Bé, hi ha de tot.
Permisos governatius, fotografies, cartells, invitacions...
Hi ha documents molt diversos,
menys dels que hi hauria d'haver,
perquè les circumstàncies no permetien sovint
que moltes dels actes tinguessin una cobertura legal
i, per tant, no hi havia papers que fossin testimoni.
Perquè ens hem de situar en aquest context històric
entre els anys 68 i 80,
per tant, en plena final de la dictadura franquista,
en plena transició,
i és un temps aquest en què la llibreria a la Rambla
es converteix en un dels principals focus
d'activitat cultural i del món associatiu de la ciutat.
És així?
Sí, de fet, la llibreria ja va néixer en part,
perquè amb aquesta motivació, no?
I, és a dir, un centre, un lloc de trobada.
Tarragona tenia unes dificultats de locals,
diguéssim, afegides en ser capital provincial,
tenia unes dificultats de presència, diguem-ne,
governativa i tot això,
que ho feia més difícil que en altres poblacions similars,
doncs l'eixopluc d'entitats del món associatiu.
La llibreria va néixer, sobretot, amb dues motivacions.
L'un, de tenir una presència activa
de l'edició i de la literatura catalana a Tarragona,
d'un costat,
i de l'altre, en l'aspecte artístic,
doncs, d'apropar Tarragona als nous corrents
que en aquest moment corrien pel món, no?
Però, la veritat és que aquesta condició de mancança de locals
va fer que el món associatiu trobés de seguida un lloc, un eixopluc.
I això és una cosa que va durar fins pràcticament
l'adveniment de la democràcia.
Després, la llibreria és una entitat cultural
que, com totes les llibreries,
que fan la seva funció,
de cantades cap a un costat o cap a un altre,
però totes són...
mal elogiables platats que fan.
Però, del 68 o 80,
jo penso que és objectiu dir
que la llibreria de la Rambla va complir una funció
afegida,
de suport a tot aquest món associatiu de Tarragoni.
Quines entitats, quines associacions,
quins moviments, no sé si clandestins o no,
ocupaven, feien ús de la llibreria de la Rambla
durant aquest temps?
Sí, a la frontera entre el clandestí i el legal...
A veure...
Era molt difusa en aquells temps.
Sí, sí, bé, era difusa, no.
És a dir, una entitat estava legalitzada, no, això no.
Però sí que les activitats podien ser...
És una entitat legal,
podia fer una cosa o no podia fer-ho.
I aleshores, doncs,
amb nom canviat o fer una altra cosa,
doncs, s'actuava d'aquesta manera.
A la llumina de Rambla hi va haver entitats
que van néixer allí.
I van morir allí, algunes, no?
Com l'Associació d'Espectadors de Teatre,
com, no sé, el Bloc Feminista,
el moviment Lila Rosa,
el grup de poesia Espia d'Ibonis,
el grup d'artistes Tarragona...
Hi va haver tota una sèrie de moviments,
d'associacions que van néixer allí.
D'altres no hi van néixer,
però van tenir, doncs, no sé,
des de comissions obreres,
els objectors de consciència,
van tenir un lloc on poder-se reunir, no?
Això, tota mena de moviments alternatius a l'època, no?
Quin tipus d'activitats s'hi duien a terme?
Sí, bé, pensa que fonamentalment,
i parlo de la qüestió legal, no?
Es presentava un llibre, no?
El que passa és que en el llibre hi havia un autor,
i aquest autor, doncs,
tenia una especialitat
o tenia una tendència, o que sigui.
Aleshores, el llibre era l'excusa
per apropar aquella persona als seus referents a Tarragona, no?
I, a més, doncs, mira,
la prova va estar que hi va haver personalitats
de la política dels anys que van venir després,
la política i dels sindicats,
i del que van tenir,
que van tenir presència
en els primers contactes amb tarragonins
a la llibreria, doncs,
gent com Colla Lectorn,
o Cirici Pellicer,
o la Marta Mata,
o el Pérez Alcasado,
que va ser alcalde de València,
en fi, l'Ernest Lluc,
l'Ernest Lluc va venir diverses vegades a la llibreria,
han participat en actes,
l'Oruel Buigas,
i va haver una,
el mateix, ja jove,
però és el mateix que era
Grot Rovira.
Vol dir que
es connectava amb allò que havia de sortir,
però que estava apagat com
els bolets que triguen a sortir
fins que
el clima ho propicia, no?
Aquests 1.500 documents,
aquests tríptics,
fulls volants,
permisos, autoritzacions,
cartells,
quin document creu que vostè té
un valor,
ja sigui sentimental o històric,
quins documents destacaria especialment?
Home,
allò,
a veure,
hi ha cartells, per exemple,
que hi ha cartells
que tenen molt de sentit
del punt de vista artístic,
no?
I n'hi ha que,
per tant,
n'hi ha que tenen un sentit
del punt de vista,
doncs,
històric,
no?
Allò que hi va bé,
per nosaltres,
per exemple,
el cartell
que va inaugurar
la sala d'art de la llibreria
formada,
que el van integrar
l'Ernandès Pijuant,
els Subiracs,
el Cuixart
i el Marcel Martí,
dos,
quatre grans noms
de l'art
català del moment,
no?
Aquell cartell,
a més a més,
que és molt bonic
i amb referències
de reunides
en el cartell,
doncs,
per nosaltres,
té una significació
esplèndida,
no?
I la cosa...
Hi ha cartells
que tenen,
té graça,
un cartell
un cartell que reprodueix
un cartell que reprodueix
un dels anys,
de finals dels anys 20,
sobre la renovació pedagògica.
Aquest cartell,
el cartell és bonic,
però, a més a més,
és significatiu
d'una cosa
que s'estava gestant
en aquell moment,
la renovació
dels centres escolars.
Hi ha moltes coses
d'aquest tipus.
Un cartell,
abans que ningú el coneixés,
o que el coneixés
potser és massa,
però que no es fes
tan popular
com Martí Pol.
En fi,
nosaltres hi va haver
un cartell que reprodueix
un cartell preciós
que reprodueix
una poesia
de la fàbrica,
un tros de la poesia
de la fàbrica
de Martí Pol,
no?
Etc.
N'hi ha molts.
Documents,
mira,
una carta del Biroa,
per exemple,
coses d'aquest tipus,
no?
Hi ha coses molt diverses.
Fotografies,
també,
no massa,
fotografies,
ara penso,
del Bosque es Montalbant,
del Pere Quart,
del Castellet,
de...
Hi ha fotografies
que...
Testimoni
de la gent
que va estar allí,
però en aquest sentit,
aquí n'hi ha menys
del que hi hauria d'haver,
fotografies,
no?
Fotografies
és realment
una mancança
del que hi podria haver hagut.
Avui que estem
instal·lats
en la cultura
de l'imatge,
la manca
de fotografies
és notòria,
és a dir,
no és que no n'hi hagi,
però n'hi ha poques.
Però això també
té una motivació
que és que ens hem de situar
en aquell moment
i llavors,
és a dir,
les fotografies
no es podien posar
d'algunes coses
perquè la fotografia
podia ser un testimoni
negatiu
d'una cosa
que es feia,
no?
Però a banda,
a banda,
la necessitat
de buscar complicitats
en la població
i de plegat,
doncs,
feia que de vegades
vi de fotografies,
que hi havia gent
que no volia sortir
a les fotografies
o no li era agradat
sortir a les fotografies
perquè el podien comprometre,
no?
Ens hem de situar
en aquell moment històric.
Òbviament,
temps difícils,
precisament,
en aquesta qüestió,
les relacions
amb l'autoritat,
en dur a terme,
demanar
algun tipus
d'autoritzacions,
aquesta frontera
difusa
que dèiem abans
d'entitats
que organitzaven,
entitats legals
que organitzaven
activitats,
legals
o il·legals,
depenent
de com es mirés,
com funcionava
una miqueta
tot aquest procés.
Bé,
esclar,
per exemple,
durant un temps
Òmnicultural
va tenir la seu social
a la llibreria,
però era un Òmnicultural
que no estava
recorregut oficialment.
Llavors,
es muntava
algun acte,
però no era
Òmnicultural
que muntava,
si eren les persones
concretes,
doncs jo mateix
o qui fos
que signava
la sol·lició
d'un permís,
si és que era
una circumstància
de permís.
i així s'anava,
no?
I el diàleg
amb les autoritats,
doncs,
és com
tot
el record
d'allò,
la censura
era aleatòria
totalment,
com és lògic,
com és lògic,
i sorprenent
amb això,
en aquest sentit,
vull dir,
la cosa
que anirem
polint
a mesura
que anirem
recordant
és una mica
d'història
de totes aquestes coses
i mentre no falli
la memòria
dels que hi vam ser,
no?
Hi ha una circumstància
necessària
amb tot això
que estem dient,
eh?
I és que
en aquest moment,
de vegades,
jo que he de parlar,
de vegades surten
una referència històrica,
un article,
un treball,
un llibre
sobre aquests anys
a Tarragona
i, esclar,
els joves historiadors
el que fan
és anar al diari espanyol
o els mitjans
del que hi havia
en aquell moment
i, esclar,
el que no surt
d'allí
no és història.
Hi ha un test
de l'Artur
Valadec
que ho explica
molt bé això.
I la...
no és història
i allò existia,
és a dir,
podia ser un dia durat
que allà hi va haver
un acte molt important
amb personalitats
molt importants.
Que si no se'n reflectia
el diari espanyol
i, en canvi,
les notícies
que sortien
no tenien.
A més,
de vegades,
si sortia alguna cosa
és més per un tracte
de favor.
És a dir,
que hi havia algú
relacionat amb aquell
que venia,
que coneixia un,
que li deia
escolta,
per què no publiqueu això?
Anaven en aquest sentit,
no per l'interès
de la notícia.
En aquest sentit,
fa uns dies
precisament
parlàvem
amb el senyor
Lluís Balart,
que fa poques setmanes
també es va aprodir
una altra sessió similar.
En aquest sentit,
es va decidir
l'arxiu del PSUC
i d'Iniciativa per Catalunya
també a l'arxiu
Històric Municipal
i Lluís Balart
també feia referència
a aquest fet.
Crec que,
en certa manera,
falten treballs rigorosos
i queda camp a recórrer
en aquest sentit
sobre com es va viure
la dècada del 70
i l'època de la transició
a la ciutat de Tarragona.
Sí,
sí,
sí,
evidentment.
Has posat un exemple
molt maco,
l'exemple del PSUC,
no?
Ha estat claríssim
que els actes del PSUC
no en queda constància
del 90%
de les coses
que van fer, no?
Però en queda constància
lògica, no?
A més a més,
potser aplegar
tota la gent
que hi devia participar
i recollir material,
jo que ho he estat fent ara,
doncs,
és molt difícil,
és molt difícil
perquè,
a lo millor,
ells tenen papers
i d'altres no els tenen
però hi ha algú que els té
i això és un tema
és un tema difícil
i pel que ho busca,
doncs,
és complicat
de trobar-ho,
potser si mica a mica
tothom
que tingui alguna cosa
es n'és aplegant
a l'arxiu municipal
o a un altre arxiu,
és igual,
que es pogués localitzar
algunes de les mancances
que tenen
en alguna publicació
que ha sortit
no es donaria.
A partir d'ara,
la sessió ja s'ha produït,
aquests documents
suposo que s'estan
ara acabant de valorar
l'arxiu històric
i que en poques setmanes,
en pocs mesos
ja es podran,
ja seran a la disposició
de tots els historiadors.
Sí,
segons tinguin entès,
en aquest moment
ells ja han digitalitzat
pràcticament
tots els documents
que era una cosa
prèvia a l'exposició
i aleshores
això,
el mes de...
jo,
pel que m'han dit,
el mes d'octubre,
doncs,
això estarà
ja a disposició
i perquè durant el mes
de novembre
més a més
farem una exposició...
Això li anava a comentar
perquè el Tinglado
crec que el 4 del Moll
de Costa
des del 30 d'octubre
fins al 30 de novembre
es farà una exposició
amb alguns d'aquests documents.
Què hi podrem veure?
Què han seleccionat?
Bé,
la tria...
la tria...
jo no he intervingut,
suposo que hi haurà
una mica de tot.
És a dir,
una tria
amb visió
des de fora,
no?
D'allò que els sembla
doncs
que té més ganxo,
no?
Però és una tria
el que hi ha,
és una tria...
Suposo que serà
una cosa representativa,
no?
un equilibri entre cartells,
entre documents,
entre fotografies,
invitacions,
una tria d'aixòs
i una tria de noms,
també,
no?
Suposo que serà
ara una exposició,
serà una part...
Senso oblidar una altra cosa,
eh?
I jo estic encara recollint
més material
que acabant cap allí.
No parlo de material posterior,
que al final
tot el que és
de caire cultural
acabarà passant
a l'arxiu
a l'un dels anys posteriors.
Parlo d'aquests anys.
Per què?
Perquè algú em diu
mi, escolta,
tinc una fotografia d'això,
tinc...
Esclar,
jo estic recollint coses,
perquè coses que dic
això hauria de tenir
i no ho tinc.
Ara trucaré a fulano
a veure si
si aquell me...
si encara es viu
doncs a la millor
ell guarda alguna cosa.
Això és inevitable.
Penso que són uns anys
de molta activitat
i penso que hi havia setmanes
que allà
l'agenda
estava plena
tots els dies de la setmana
amb actes.
I alguns dels actes,
a part de que no hi ha documents,
alguns dels actes
no...
avui dia
no els sabem reproduir.
I es produeixen dues coses.
Hi ha coses que es van fer
i no sabem quin dia.
Hi ha coses que tenim apuntades
i no sabem què són.
Perquè
una agenda
la portaves
perquè no concedissin
dues coses
a la mateixa hora.
Però està clar
precaucions de l'època,
apuntaves inicials
i ara
no hi ha Déu
que deixi fril·les.
És deia
GPS,
no?
Escolta,
que carà més això,
no?
La sessió d'aquest arxiu
crec que,
senyor Marrugat,
que s'emmarca
en certa manera
en aquest 40 aniversari,
en aquests 40 anys
de la llibreria.
Sí.
Sí,
la...
Bé,
la donació de documents
és més feta igualment,
no té res a veure.
El que passa
que ara considereix
que fa 40 anys
i aleshores,
doncs,
aquest any
ho volem celebrar
els que encara
hi van participar
i encara són vius
perquè
hi ha més anys
i ja no es pot
commemorar.
I a més a més
hi ha una cosa,
la llibreria Rambla
va néixer
i no és perquè
sí,
va néixer l'any 68.
L'any 68,
el dia de Sant Jordi,
un grup de reunits,
doncs,
van,
van fer l'escriptura
de la Fundació
de la Societat
i el mes de desembre
es va obrir,
el mes de desembre
es va obrir
amb un discurs
del Joan Fuster.
L'any 68
és un any
mític,
no?
Segur que l'any 68
doncs es produeixen
circumstàncies...
el maig del 68
la primavera de Praga
en César.
La primera,
el de París
però també
el de Praga,
el de Mèxic,
el de...
És a dir,
va haver
moguda
a molts llocs
de tot el món,
no?
A Hongria,
a Polònia,
va haver uns anys,
va haver ser un any,
un any,
que és un any
de referència.
Però no és el 68,
Califòrnia també,
sinó
l'entorn
d'aquells anys,
no?
Per exemple,
doncs,
aquí a Catalunya
doncs també
van néixer coses,
van moure coses,
entre elles
un moviment
de llibreries alternatives
que era en aquell moment,
que era
en altres ciutats
com Badalona,
com Mataró,
com Terrassa,
Sabadell,
Sant Boi,
vull dir,
es van anar creant
unes llibreries,
van res,
que Reus
a l'entorn d'aquest any,
dos anys abans,
quatre anys després,
que
a mica a mica
vam anar connectant-nos
i participar en una renovació
dels mètodes
i la manera d'arribar al públic
per transmetre
i per fomentar
la difusió de la lectura,
no?
Quines activitats
han preparat
el partit de,
vaja,
a partir de la tardor
per celebrar
aquest 40 aniversari?
Bé,
no,
això està verd,
encara,
això està verd
perquè no hi ha una cosa,
a veure,
hi ha una cosa
que tradicionalment
anem fent,
que són presentacions
de llibres
i coses aquestes.
També
ens faria il·lusió
poder recuperar
aquells set cicles
d'art poètic actual
que havíem fet,
fer alguna cosa d'això
que eren recitacions
de poesia
i,
no,
per aquí
amb aquelles recitacions
de poesia
va passar,
doncs,
persones que avui no són,
com el poeta Foix,
com el Tomàs Garcés,
el Vicent Andrés Estallés,
etcètera,
el Pere Quart,
gent,
gent important,
i part de gent
de Tarragonina,
també,
o del camp de Tarragona,
també.
i això
ens hauria de recuperar-ho,
però lligar-ho tot,
doncs,
està una mica
i dir noms
ara,
sense dius,
és una mica difícil.
El que sí que,
una cosa,
una cosa que fem,
i veurem
el que tindrà,
és una,
és,
això seria
el mes de novembre,
seria una,
una trobada
de,
de,
dels professionals
del llibre
que van participar
d'aquest moviment
per tot Catalunya,
no?
Aquest moviment
que vostè citava ara
quan nosaltres
hi vam tenir
una participació activa
en tot això,
també,
i penso que,
penso que això,
doncs,
d'una altra,
d'una altra,
a més a més,
vam oferir la ciutat
de Tarragona
per fer-ho,
i llavors també n'hi ha
de fer per la ciutat,
com a ressò.
Doncs temps tindrem,
de ben segur,
per continuar parlant
d'aquest arxiu
i d'aquest 40 aniversari
de la llibreria
a la Rambla.
Senyor Ramon Marrogat,
moltes gràcies
per acompanyar-nos,
felicitats també,
també en certa manera,
per la feina feta,
d'aquesta recol·lecció
de documents
que, com bé vostè ha explicat,
no és una tasca gens fàcil
i fins la propera.
Bon dia.
Gràcies.
A veure.
Gràcies.