Un altre any plegat serà el millor regal,
piquem ben fort, piquem ben fort, piquem de mans.
Un altre any plegat serà molt especial,
els teus amics et desitgem felicitats.
Les espelves d'aquest pastís esperen sense cap pressa
que les bufem amb un sombrís.
No em diguis que et fa paressa tots a jugar amb la nineta
i amb els gatets que et fa miau-miau,
al guant de baix, amb bicicleta, tots li diem adeu-siau.
Un altre any plegat serà el millor regal, piquem ben fort, piquem ben fort.
Un altre any plegat, així es diu aquesta cançó que canta Domingo García
i que forma part d'aquest sede del Club dels Tarragonins
que serà presentat oficialment, públicament, el proper dissabte
en una gran festa al Parc de Nadal.
Serà la gran festa del Club dels Tarragonins
que ha editat aquest primer sede amb diverses cançons
i en els que hi participen molta gent,
perquè hi participen músics professionals, artistes diversos,
però també nens i nenes i l'Escola Municipal de Música
de la ciutat de Tarragona
i també el Conservatori de Música de la Diputació.
D'entre la molta gent que ja ha participat en aquest sede,
avui hem volgut convidar al matí de Tarragona Ràdio
la directora de l'Escola Municipal de Música, la Maria Teresa Montaner.
Maite, bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanyen dos nens, un nen i una nena
de la ciutat de Tarragona que ja han participat,
ara ens explicaran com perquè ells també ja han cantat
i ja han participat en aquest sede.
Són el Víctor Marrugat.
Víctor, bon dia.
Bon dia.
I també la Mariona Fernández.
Mariona, bon dia.
Bon dia.
Víctor, quants anys tens?
Jo en tinc deu.
I tu, Mariona?
Deu.
I el col·le teu, Víctor?
És el Pau del Clos.
I el teu?
El pràctica.
Escolta, i expliqueu-me, què heu fet vosaltres?
Què heu cantat en aquest sede?
Doncs hem cantat la primera cançó, el que hi ha al sede, que es diu Som els Tarragonins.
I sols vosaltres?
No.
Som sis nens, ell, jo i...
I quatre més?
Sí, quatre més.
Però sense cap persona gran?
L'heu cantat vosaltres?
Sí.
I ha estat difícil o què?
No, jo crec que no.
No? I per tu, Víctor?
No.
Per què? Molt fàcil era tot.
Però us vau aprendre la lletra, o l'anàveu llegint...
Sí, perquè l'anàvem llegint i era molt fàcil.
Era molt fàcil.
I com n'altres, primer la vam aprendre a l'escola de música i ja era molt fàcil de cantar-la.
I qui era la mestra a l'escola de música?
La Fina.
La Fina. Molt bé.
I amb ella vau aprendre a cantar aquesta cançó que després vau gravar, no?
On vau anar a gravar la cançó, us en recordeu?
Sí, al Llorenç del Penarès.
Molt bé.
Amb una masia que hi havia per allí.
És a dir, vau anar en un estudi d'aquests professionals, no?
Sí.
Allà on els cantants, de veritat, graven els discos, no?
Sí.
I què us va semblar?
Molt divertit.
Vau fer moltes proves?
Sí.
Sí.
Us van fer repetir moltes vegades?
Sí.
Després, quan ens vam anar, després ho van arreglar tot i van posar la cançó més bé.
La Maria Teresa Montaner, com dèiem, és la directora de l'escola.
Com ha anat aquesta experiència?
És a dir, quan arrenca tot això, la gent del Club dels Tarragonins us demanen que hi col·laboreu?
Com va funcionar tot això?
Això, aquesta història va començar al setembre.
Ens van trucar des de les persones que portaven tot el tema del Club dels Tarragonins
i ens van convidar a participar d'aquest CD, perquè la idea era que el Club dels Tarragonins,
a part de tenir una imatge o un logo, tingués també un himne, no?
Que tots els nens de la ciutat s'hi poguessin sentir una mica identificats.
Llavors, ens van posar en contacte amb nosaltres.
Bé, val a dir que dels que es dit que han participat, no només està al Conservatori,
sinó que també està a l'estudi de música d'aquí de Tarragona.
I llavors ens van demanar a cada escola que busquéssim un parell, un nen i una nena,
d'entre 9-10 anys perquè poguessin cantar aquesta cançó.
I bé, va ser posar-nos en contacte, vam triar aquests dos nens,
n'haguessin pogut ser molts altres, però clar, només en podíem aportar dos.
Llavors, doncs vam triar la Mariona i el Víctor i de seguida van estar encantats de fer-ho.
Va ser quan ja a l'escola els vam ensenyar la cançó
i bé, tot el procés ja han sigut els protagonistes, no?
Que van ser els que van anar a fer l'enregistrament
i que ara també es fan una mica la promo, no?, del CD.
Sou com uns artistes, eh?
Sí.
No? No ho sentiu una mica com uns cantants allò que van de gira?
Sí.
Són dos nens, doncs, de l'escola municipal, el Víctor i la Mariona,
dos deuen ser també del conservatori, potser,
i altres dos de l'estudi de música, que són les tres entitats que hi col·laboren.
I aleshores, el conservatori, què van fer durant aquest temps?
Van anar practicant, van anar assajant amb aquesta mestra que deia el Víctor abans?
Sí, pensa que són nens que ja porten uns quants anys que estan a l'escola,
a més vam triar, hi ha nens dels que veiem que estan més predisposats a cantar
o que els agrada més.
Va ser molt fàcil, perquè va ser just aprendre la cançó, no?,
ens vam trobar un dia abans de començar les classes
i amb la professora van estar aprenent la cançó
i ja, llavors ja va ser, doncs, d'anar a l'enregistrament
i les quatre coses que els devien dir allà el dia que van gravar, no?
Perquè tu, Mariona, què fas a l'escola? A l'escola de música?
Ah, doncs jo faig piano.
Piano. I t'agrada?
Sí, molt.
Fa ja molt de temps que estudies piano?
Sí.
I què? Que vols ser pianista de gran?
Sí.
Sí, t'agradaria, eh?
Sí.
I tu, Víctor, què estudies?
El violoncel.
El violoncel. I què?
Doncs, sí, de bé, sí.
Però és el primer any, en guany o no?
No, és...
Me penso que vaig començar als set, per allà.
I ho vas triar tu o és que els papes et van dir, va, el violoncel?
No, ho vaig triar jo.
Sí?
Sí.
I per què?
Doncs perquè ma germana tocava el violí i, esclar, per no tocar el mateix, doncs vaig dir,
doncs tocaré un instrument una mica més gran.
Jo vaig triar el violoncel.
I tu, Mariona, ho vas decidir tu o et van dir els papes? Va, piano.
No, vaig decidir jo.
I per què, el piano?
Perquè la meva àvia també toca el piano, la meva mare, i ja em poden ajudar a tocar-lo i és més fàcil.
És a dir, que tu ja et ve de família.
Sí.
Tota la teva família ja et toca el piano.
Sí.
I practiques molt a casa o què?
Sí, també, eh?
I què t'agrada tocar?
El piano.
Ja, però què t'agrada?
T'agrada alguna cosa en especial?
La mama o l'àvia et diuen, doncs, alguna cançó?
Ah, sí, el violí també m'agradaria tocar-lo.
Sí.
Perquè també el toca la meva àvia.
Carai, quina família de músics, no?
Sí.
I tu, Víctor, a casa teva també tens família, els papes que toquen algun instrument o no?
No.
La teva germana?
Sí, només.
I feu pràctiques a casa?
Doncs sí, a vegades ma germana les carrega cançons a internet i les toquem junts.
Ah, tipus què?
Quin tipus de cançons?
Doncs una àrea, no sé, va ser tots els títols.
Us agrada anar a concerts, per exemple?
Els concerts?
Doncs a vegades no tinc temps, però a vegades ja sí que hi vaig.
Perquè no tens temps, perquè tens que estudiar molt i has de fer moltes coses.
No, perquè, home, ara ja no en tinc tants, però abans sí que tenia molts hereures i ara més estudiar això.
Perquè què estudies al col·le?
Quin curs estàs?
A cinquè.
A cinquè.
Tu també?
Sí.
I tu com ho portes, els deures? Tens molts deures al col·le?
Sí.
Sí?
Sí.
Què us fan fer, tantes coses?
Doncs matemàtiques, plàstica, de tot.
I què t'agrada més, anar a l'escola de música o anar al col·le?
A l'escola de música.
Sí?
Sí.
Per què?
Perquè és més divertit, un passo millor, tocar el piano, cancurar el llenguatge musical i tot això.
Carai.
I tu, Víctor, també t'agrada més anar a l'escola?
Sí, a l'escola, perquè allà s'aprèn més la música i potser a alguns nens sí que els agradarà més la música.
La Marino i el Víctor són dos dels alumnes de l'escola de música. Quants alumnes n'hi ha ara, Maite?
A l'escola...
A aquest curs 2008-2009?
Doncs passem dels 500 alumnes, perquè a part de l'aula que tenim aquí al centre de la ciutat del Caramanyà, tenim aules repartides per diferents barris de la ciutat i a banda també tenim l'aula d'instruments tradicionals, o sigui que ja és un bon gruix d'alumnes d'edats entre els 4 i els 80 anys, perquè tenim gent de totes les edats.
I per fer-nos una idea, quantes hores de classe fan a la setmana, per exemple, la Marino i el Víctor?
Ells deuen fer aproximadament, sumant-ho tot, sobre unes 4 hores, sí, perquè a part de la seva classe d'instrument, doncs participen en agrupacions, tenim orquestra, els alumnes de piano també es troben i toquen junts, fan música de cambra, o sigui que realment el que diuen ells que tenen molts deures a l'escola i que Déu-n'hi-do, s'ha de valorar, perquè és una feina afegida, el treball que tenen amb l'instrument a casa, però bé, després també estàs content quan veus que ho fan a gust i que els agrada venir.
Piano i bilonxel, no sé si són dos dels instruments que agraden més als nens, on hi ha més alumnes inscrits?
Piano sobretot, sí, piano sobretot. El que passa és que nosaltres, de tots els instruments que tenim a l'escola, cada any fem una oferta de places i procurem que quedi una mica repartit, no?, tots els alumnes, entre tots els instruments, que no es quedin instruments per acabar de cobrir.
Això ens permet també que hi hagi després, doncs, les orquestres, el grup de vent, que es pugui estar una mica repartit i que permeti fer grupacions a l'escola.
Tu, Mariona, el piano, doncs, t'agradaria estudiar molts anys, piano?
Sí.
Sí.
Què t'agradaria aprendre tot, ha fet de tot, una mica.
Sí.
Sou molts nens i nenes estudiant?
Doncs sí, bastant, jo crec, sí.
I què tal, els mestres?
Molt bé.
Sí?
Molt bé, sí.
Estàs contenta?
Sí.
I tu amb el Vilonxel sou molts, Víctor?
Home, del meu curs només en som dos.
Dos?
Bé, ara tres, perquè n'ha vingut una era nova, però potser en altres cursos n'hi ha més.
Toqueu instruments, però cantar, cantar, aquesta és la primera vegada que canteu així per fer el disc?
Sí?
Sí.
I què?
Per estar difícil o no? Tu abans em deies que no.
No.
Un plis-plas, això.
Sí.
I ells cada setmana fan una classe de cant coral, això des que som petits, saps?
Llavors ja tenen el costum aquest de cantar, de fer concerts, no així enregistrant, però bé, enregistrant sí que n'havien fet un quan ells eren molt petits.
Que va ser pel desè aniversari de l'escola, vosaltres també hi éreu, no? Quan vam fer la cantata aquella.
Sí.
Van fer una cantata en què van participar tots els alumnes de l'escola, ells encara eren petitets, però la van fer al Teatre Metropol, al Palau de Congressos,
i érem uns 200 nens cantant. I aquest disc va ser el primer que van enregistrar.
El que passa és que aquest sí que ja és més com a protagonistes, no? Perquè són molt pocs nens aquí que estan cantant.
Clar, perquè ara estic pensant, el proper dissabte vosaltres cantareu, no?, en públic?
Sí.
Víctor, i què? Com ho portes?
Home, doncs, anar allí i cantar en públic, doncs...
A veure, jo només he cantat en públic, però...
En els pares i tot això, però cantar amb gent que no coneixo, doncs una mica nerviós, sí que sí.
Sí, estàs nerviós?
Sí.
I aquests dies no heu practicat alguna altra vegada? O no cal?
No, no heu assajat?
Només escoltar la música un ratet i ja està.
Bé, igual actueu el dissabte a les 7 de la tarda, no?
Sí.
Em sembla, no?
Sí, sí.
A les 7 de la tarda el Parc de Nadal, no és, Maite?
Sí.
A la mar de la festa del club.
A l'escenari d'allà.
I potser quedeu una miqueta abans, una estoneta abans i practiqueu, no?
O no, Mariona?
O tu creus que cantareu així i ja està?
No, com anirem una estoneta abans, primer ensenyarem una mica, després ja ho farem en públic.
El diss el teniu?
Sí.
Sí?
Víctor, tu també, sí?
Us l'heu escoltat tot?
Sí.
Us agrada molt?
Sí.
Sou del Club dels Terraconins?
Jo no.
Sí? Tu no, Mariona?
No.
Home, doncs, ja hauries d'apuntar, no?
Sí.
Perquè ja que hi participes tan activament.
Escolti, què fareu aquestes festes, aquestes vacances?
Us quedareu aquí amb els papes per celebrar el Nadal?
Us agrada molt el Nadal?
Què més és el que més us agrada?
Víctor.
Doncs, home, el Nadal és perquè nosaltres anem amb família, però també els regals, perquè et donen regals i tot això.
Què t'agradaria que et regalessin aquest any?
Doncs, home, no sé, encara no ho sé.
No ho saps.
No m'he fet la carta al risc.
Molt bé. I tu, Mariona?
Doncs, no, tampoc ho sé.
No? Però què és el que més t'agrada del Nadal? També els regals?
Sí.
Sí? Estaràs amb tota la família?
Sí, el dia de Nochebuenat estic a casa de la meva àvia i em passo molt bé, també.
Que tocaràs el piano?
Sí.
Clar, no? Si vas a casa de l'àvia i el dia de Nadal també toques el piano?
No, perquè vaig a casa de la meva tieta i no té piano.
Allà no hi ha piano. I tu també toques aquests dies el violoncel?
No, perquè...
No, tu descanses, no, Víctor?
No, perquè portar el violoncel i a més anem a una altra ciutat i...
Ah, vas fora de Tarragona.
Sí, jo.
Molt bé. Doncs el Víctor Marrugat, que és del Col·legi Pau del Clos,
i la Mariana Fernández, que és del Col·legi Pràctica,
són dos dels sis nens i nenes que cantaran el proper dissabte
en la festa del Club dels Tarragonins,
la festa que es farà al Parc de Nadal.
De fet, durant tot el dia hi haurà moltes actuacions,
hi haurà moltes coses, però vosaltres actuareu a partir de les set de la tarda.
Recordem que en aquest CD hi ha participat gent molt coneguda,
com el Domingo García, que escoltàvem abans,
o el Lluís Gabaldà dels PETs, que no sé si l'heu vist aquests dies.
El vau veure quan va gravar?
Sí.
Sí? Us agraden els PETs?
Sí.
Us agraden les cançons? I a tu, Víctor, també?
Sí, també.
Doncs, en fi, hi ha el Lluís Gabaldà, el Domingo García,
després també hi han intervingut l'Agust Ferrer i l'Aima Pujol explicant contes.
Són molta gent que ha intervingut en aquest CD, que és la primera vegada que es fa.
Hi ha moltes cançons, hi han intervingut l'Escola Municipal de Música,
el Conservatori de Música de la Diputació i l'Estudio de Música.
Molta gent que hi ha intervingut i que culmina, d'alguna manera,
tot això el proper dissabte en aquesta gran festa al Parc de Nadal.
La nostra felicitació a l'Escola Municipal de Música
per haver-hi col·laborat i participat activament.
Gràcies.
I per tota la feina, evidentment, que feu de formació i d'educació musical
entre la canalla de la ciutat.
Maite, gràcies i bones festes.
Gràcies, igualment.
I Víctor i Mariona, que vagi molt bé aquests dies.
Gràcies.
La nit de Nadal, Nadal, Sant Esteve,
i l'endemà de Sant Esteve és quan teniu l'actuació.
Així que prepareu-vos, que vagi molt bé, que disfruteu
i, en fi, que triomfeu molt tocant el piano i el violoncel,
quan sigueu grans, d'acord?
Gràcies.
Gràcies, adeu.
Quatre minuts i seran dos quarts onze del matí.
Som als Club dels Tarragonins,
una de les cançons d'aquest CD que també volem regalar
avui al matí de Tarragona Ràdio.
Anem a la publicitat, escoltem uns anuncis
i de seguida regalem al CD la samarreta i la xapa del Club dels Tarragonins.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.