Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio,
gairebé quatre minuts i tres quarts de dotze.
Canviem d'equació, deixem de banda l'àmbit educatiu,
aquest treball que han dut a terme diferents alumnes
de la Universitat Rovira i Virgili.
I parlem ara d'una activitat que se s'ha donat a terme aquests dies.
Va començar, de fet, de forma formal ahir.
Es tracta d'una nova edició, la cinquena ja,
del cicle de lectures Recuperem la paraula.
Ja saben que és aquest cicle que cada any ens promou,
recuperar la figura d'un escriptor en llengua catalana
a través de la lectura per part de diferents personatges
de la ciutat i de la marcació d'una de les seves obres més conegudes.
Enguany, l'escriptor escollit ha estat Pere Caldés
a partir d'una de les seves obres més conegudes,
Cròniques de la veritat oculta,
i ahir va tenir lloc la primera de les tres lectures.
L'Anna Gispert és la responsable, la coordinadora del cicle.
Anna, què tal? Bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
Ara ho comentàvem, cinquena edició,
cinquena vegada crec que passes aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Merci per la fidelitat també per acompanyar-nos.
L'any passat va ser Mercè Rodoreda,
recordo que un any també Jesús Moncada,
i els altres dos són el que em fallen.
Doncs bé, vam començar aquest llarg viatge,
perquè no pensàvem que durés tant, la veritat,
hem tirat l'o blanc i hem acabat Jesús Moncada,
amb el camí de Sirga, Puig i Ferreter amb Camins de França,
perquè valia la pena dedicar-me un escriptor de la zona,
de la Selva del Camp, en aquest cas,
i l'any passat vam celebrar els 100 anys del naixement
de la Mercè Rodoreda, Mirall Trencat,
i en guany hem canviat.
De fet, és el cinquè aniversari,
ja suposo que es deuen celebrar les noces de paper,
com a mínim de paper, no?
I hem considerat que valia la pena
de llegir els contes de Pere Caldés.
Com va anar la primera lectura ahir a la tarda?
Bé, va anar molt bé.
La gent que va llegir, doncs, és molt contenta,
a més a més ho van fer tots molt bé,
i a més a més agraïda,
que els convidéssim.
Ja heu vist al programa que,
doncs, com que a la demarcació de Tarragona
hi ha molta gent,
hem d'intentar de tant en tant
convidar gent de les Terres de l'Ebre,
o gent del Baix Camp,
o d'altres llocs,
perquè hi tinguin representació, no?
I en guany, doncs, hem convidat
gent que no necessàriament
es dedica a això, a la lectura,
gent molt variada.
El primer dia ja sabeu que és més protocolari
i que, doncs, hi va haver força gent,
molt bon nivell,
i a més a més no és una simple lectura,
això ho he de dir pel que no ha vingut mai,
sinó que es fa un muntatge a partir del text.
Hi ha una mica de presentació de l'autor
i també, doncs, hi ha una posada en escena
d'alguns objectes que tenen a veure
amb els contes de Caldés
i, finalment, hi ha una part molt, molt emotiva,
ahir va ser molt emotiva
perquè hi va haver una persona representant de la família,
en aquest cas la Diana Coromines Caldés,
la neta, que ens va adreçar, doncs,
una frase que deia ella sempre del seu avi, no?
Va ser, jo crec que va ser rodó,
el tancament va ser molt, molt sensible.
En aquest sentit, heu tingut sort,
suposo que també l'heu buscat en el fet de buscar,
això, una persona, una sentència,
que a més havia tingut relació amb el Pere Caldés,
amb el seu avi, també amb la seva àvia,
això ajuda a donar més vistositat,
a millorar l'acte,
a donar més implicació per part de tothom,
en aquest sentit,
s'ha donat segurament un salt qualitatiu, també,
en aquesta edició.
Sí, a veure, cada any intentem buscar
algun element que afegeixi a l'activitat
i costa trobar-ne,
perquè avui per avui,
doncs, no tothom està disposat a seure
durant una hora i escoltar una història,
jo penso que és un acte molt agraït,
perquè, esclar,
t'allegeixen l'obra, no?
Només cal que tanquis els ulls
i et deixis traslladar a la ficció
i a aquest món dels contes,
en aquest cas.
Però sí,
vam tenir la sort de contactar
amb la Diana Coromines,
que és una de les netes de Pere Caldés,
i ella hi havia tingut molt de contacte,
i a més a més és filòloga,
traductora i escriu contes.
O sigui, jo penso que els gens es porten,
i ella potser ha estat l'hereva
qui ha continuat...
La persona que millor ha pogut entendre
segurament l'herència del seu avi, no?
Sí, sí, sí, de fet, avui per avui
encara també tenim els fills de Pere Caldés,
que els podeu veure si veniu a la segona i tercera sessions,
a través d'unes imatges
que va gravar un programa de la televisió de la TV3.
Aquell programa que es diu Material Sensible,
que es va emetre ja, de fet, fa un parell d'anys o dos anys.
Sí, i el va realitzar el Josep Maria Martorell,
que el tenim molt a prop aquí a Tarragona,
llavors vam contactar amb ells
perquè ens deixessin les imatges,
penso que també és un valor afegit a l'activitat,
i allà podreu veure els tres fills de Pere Caldés,
i la Tessa, la filla petita,
és la mare de la Diana Coromines Caldés,
i és potser qui atent sempre més
a la premsa i als mitjans,
però en aquest cas vam optar per la neta,
i suposo que també ens va cridar molt l'atenció
el fet que escrivís,
de dir a veure què és el que havia recuperat ella del seu avi,
o què és el que havia continuat.
En Pere Caldés va morir relativament fa poc,
l'any 1994,
després d'una llarga malaltia,
és un escriptor que ens queda relativament recent,
segurament per la gent més jove,
és un escriptor que segurament no hi ha conviscut.
Com podríem, però, definir l'obra de Pere Caldés,
un escriptor que ha quedat segurament lligat
a la posteritat pels seus contes,
per la seva fantasia segurament en els contes.
Quina és la importància de Pere Caldés
en la literatura catalana moderna?
Bé, Pere Caldés jo crec que el pot destacar
per moltes coses.
Penseu que va ser un gran periodista,
de fet se li va reconèixer amb un Premi Nacional de Periodisme,
era un home que escrivia articles,
era un home molt complet,
perquè a més a més era dissenyador gràfic,
era un home que dibuixava,
podeu encara veure els acudits,
les diferents revistes del moment,
o l'escola de la torratxa, o similars,
i com a escriptor podríem dir que és un home
que arriba molt fàcilment al públic
i per això jo penso que D'Agoll de Gom,
amb el muntatge d'en Taviana,
va aconseguir de posar els contes dalt de l'escenari
i va triomfar.
Va ser segurament en Taviana,
que és sobre un D'Agoll de Gom,
amb música Jaume Sisa,
el 78-80,
crec que va ser que va ajudar a popularitzar
l'obra de Pere Caldés.
Sí, sí, sí, perquè és un personatge bonomiós,
és un personatge que no es deixa veure,
llavors el fet de muntar l'espectacle
jo penso que va ser bastant definitori
perquè la gent el conegués i el llegís,
de vegades és allò que diem
que si no surts als mitjans doncs no existeixes
i no ets enlloc,
i era un home força familiar,
un home que a més a més és curiós
perquè li interessava molt les tecnologies,
tot el dia anava amb una càmera,
si veieu les imatges de material sensible,
us adonareu que en lloc d'escriure el diari,
ell filmava,
filmava tot el que tenia al seu voltant.
Cada dia ell filmava...
Perdona, si em permets,
ara avui en dia que t'estan tant damunt dels blogs
i els videoblogs,
ell ja feia el seu particular videoblog cada dia,
30-40 anys amb una càmera en registre a primer vídeo.
A veure les imatges perquè és molt atractiu,
de veure com els fills li han d'estar molt agraïts
i els nets perquè els filmava tot ara.
Això és una...
Des del punt de vista nostre ara,
això és perfecte,
és una joia,
és un regal que té el seu,
perquè clar,
segurament mai difícilment ho tindràs tant material.
Veureu quan anaven a la platja,
quan jugaven,
feien la vida al dia a dia
i per tant ara aquestes imatges
són un tresor
perquè ens permeten reproduir la vida
i sobretot aquests 24 anys,
23-24 anys que va ser a l'exili.
Aquest optimisme
que transmet també en la seva ploma,
perquè és un home que va viure moltes dificultats
però mai va perdre el sentit de l'humor
i aquest humor s'ha reflectit en alguns dels seus contes.
De fet, ahir vam riure,
encara que no d'una manera gran cleca,
però sí que hi vam somriure
i vam riure moltes vegades
en aquestes històries que ens explica.
Bé,
jo crec que
llegint els seus contes
podem de vegades pensar
en altres grans escriptors,
podem pensar en Poe,
podem pensar en Kafka,
podem pensar en altres grans obres
i d'escriptors coneguts
i que
bé,
l'obra de Caldés la recomano a tothom.
Ja sé que ha de començar-se a llegir
quan hi ha un criteri
perquè
la història
ens està analitzant la condició humana,
ens està analitzant
la persona
i hi ha un,
com a la majoria de contes,
doncs hi ha una
lliçó,
hi ha una experiència viscuda
i sobretot
doncs ens fa reflexionar
i jo penso que això és molt bo.
El cicle continua
al llarg de les dues properes setmanes,
en concret durant dos dilluns,
en dues sessions
podríem dir temàtiques
perquè els rapsodes en aquesta ocasió
els lectors seran d'una banda periodistes
dilluns vinent
i de l'altra
involucreu la gent dels clubs de lectura
de la Biblioteca Pública.
Exactament.
Bé,
vam pensar que
Pere Caldés
era periodista
i per tant
lligava
i quedava molt bé
de convidar
els periodistes
a la demarcació de Tarragona,
llavors dilluns
tindrem
el museu,
que es fa al museu
aquesta sessió
a les set de la tarda,
el carrer Santana,
al carrer Santana, exacte,
al Museu d'Art Modern,
que depèn també de la Diputació,
a les set,
llegiran
periodistes
de la demarcació
de Tarragona,
tant de premsa
com de ràdio
com de televisió.
Apuntin-se a la cita, eh,
dilluns a les set,
si volen escoltar
la Jolanda García,
entre d'altres,
dilluns a les set
al Museu d'Art Modern.
Jo crec que sí,
de fet,
aquesta iniciativa
també es va gestar
aquí amb vosaltres,
perquè sempre
heu mostrat
molt d'interès
per les lectures
i hi ha moltes persones
que diuen,
no?,
ah,
podríem llegir,
la veritat és que
ja tenim llista d'espera
per l'any que ve,
hi ha persones
que els agrada molt
l'activitat
i en aquest cas,
doncs,
aquesta iniciativa
ja es va gestar
aquí, eh,
a Tarragona Ràdio,
ho he de dir
perquè parlant amb vosaltres,
doncs,
vam mostrar
molt d'interès
i podem fer
una llista d'espera
de cara a l'any que ve
i convidar
col·lectius diversos.
I el relleu?
Aquesta és la idea, eh,
penseu que aquí
ja ha passat tothom,
o sigui,
que és una activitat
oberta,
que és una activitat
que el que pretén
és difondre
la literatura
de casa nostra,
que de vegades
la coneixen més
els de fora
que no pas nosaltres
i, sobretot,
saber, doncs,
donar un valor
a la paraula,
no?,
llegint veu alta,
saber escoltar,
saber seguir una història,
i vestir-la
amb algunes dades
potser teatrals,
no?,
des del punt de vista
més domèstic,
si em permets,
també per la gent
que ha de llegir,
també li suposa
un petit repte,
perquè avui en dia
segurament
hi ha molta gent
que no té
la necessitat
de llegir textos
en narrativa
amb veu alta
davant d'un públic,
i és una activitat, home,
que no diguem
que anteriorment
que anteriorment
fos quotidiana,
però segurament
que abans
s'emparava força
més, no?,
estem parlant
que cada persona
que ha de llegir
s'enfronta
a un petit repte
de 3-4 minuts,
però que és un repte important.
Sí, a veure,
jo crec que això
ho hauríem de fer tots,
o sigui,
que jo convido
a qui ens estigui escoltant
a venir a llegir,
perquè
tothom ha de saber
posar-se davant
d'un text,
tothom ha de saber
parlar en públic
encara que el tingui
escrit el text
al davant,
i el resultat
i l'experiència
demostra
que val la pena,
o sigui,
ahir sortien contentíssims,
i tothom
donava les gràcies
per haver-me convidat,
per haver pensat en mi,
gràcies
i tornarem,
serveix per moltes coses
aquest acte.
Descobreixes
o redescobreixes
un autor,
o redescobreixes
una obra concreta,
com en aquest cas,
crònica,
és una veritat oculta,
treus vergonya
en el cas que
en el cas que
en tingui millora
de la teva capacitat
lectora,
vaja,
no sé si hauria d'anar
per recepta mèdica,
però gairebé.
Jo crec que sí,
perquè
fent la valoració
posterior i cada any
ens trobem
les persones implicades,
no?,
i diem,
a veure,
què és el que hem aconseguit?
Doncs una de les coses
que aconseguim
és que hi hagi persones
que sàpiguen
després de venir
qui era Pere Caldés,
que sàpiguen
com escriu,
que s'animin
a llegir
part de la seva obra
i que el boca-orella
fa molt,
no?,
i que es decideixin
a enfrontar-se
amb un text,
que a casa
de vegades
alguns fins i tot
assagen
i s'escolten,
és que és molt important
escoltar-se
quan un parla
de saber què diu,
no parlar
a la babalà,
sinó
amb coherència
i cohesionadament.
Perquè quan tu t'escoltes
i veus
que allò no funciona,
pels altres
tampoc funcionarà,
o al revés,
si funciona segurament
els altres
els acabarà.
Encara és pitjor,
vull dir,
els altres
s'adonen més
dels defectes
i és molt curiós
perquè cadascú
té el seu estil,
cada persona
que llegeix
ho fa amb ganes,
a més a més
es nota
que s'han fet
seu el text
i que ja
saben
on s'han d'aturar,
el to que han de donar...
Aquest sentit
per a vosaltres
també és una recompensa
perquè no és la gent
que li entregueu el text
o l'agafa el dia abans
i que vaja,
el llegeix
de la millor manera possible
i hi ha un procés
de preparació
d'implicació previ.
Exacte,
hi ha faries
que tenen el text
que se l'han pogut mirar
i a més a més
fins i tot
hi ha interpretacions
magistrals.
Ahir hi va haver moments
que semblava teatre,
assistíem
amb unes lectures...
Es declamava,
el text es declamava
i de colegir-se.
Sí, sí, sí, sí, sí,
semblava
que fóssim dalt d'un escenari
i vaja nosaltres...
Si comentes
que teniu llista d'espera
segur que gairebé
obligats
a que aquesta activitat
que va néixer
potser d'una manera
més puntual
que de mica en mica
ha tingut continuïtat
que ja ha arribat
a la cinquena edició.
Vaja,
gairebé obligat
la tardor vinent
a tenir-ne una sisena,
Anna.
Bé,
aquestes coses
no depenen
d'un mateix
però jo crec
que
val la pena.
És de les activitats
que
no és perquè
em toqui
fer una part
de la feina,
sinó
perquè tenen
molta recompensa.
veure la cara
del públic
com va seguir
amb un silenci
sepolcral
les actuacions,
els somriures,
veure que
la gent està contenta
que la convidem,
veure que
hi ha un valor
afegit
que s'hi ha guanyat.
És a dir,
hem estat una estona,
o sigui,
amb la vida que portem
avui per avui,
poder seure
i que em llegeixin
i que m'ho facin.
O sigui,
jo tinc amigues
que venen
a la tardor literària
ja a escoltar
perquè per elles
és un moment
al dia
que els compensa
moltíssim
i que els relaxa
i que diuen
mira va,
ja esperen la tardor,
cada any
a veure en guany
què fareu,
a veure qui llegireu.
Per ells
jo penso que és un guany
i per tots,
vaja,
intentarem continuar.
El que passa
és que els entrebancs
i els problemes
de vegades són molts
i acostumen
a guanyar
tota la recompensa
però vaja.
Agafem-nos
al moment
el que tenim
que són les dues
properes sessions
del 17 i 24,
recordem el Museu d'Art Modern
en què es continuaran
llegint
diferents contes
de Pere Caldés
des de la seva obra
Cròniques
de la Veritat Oculta
de l'any 55.
Ana Gispert,
gràcies per acompanyar-nos
novament al matí
de Tarragona Ràdio,
felicitats per la feina feta,
no sé si ens trobarem
o no l'any vinent,
esperem que sí,
però en qualsevol cas
a disfrutar-ho
fins la propera.
Esperem que sí,
moltes gràcies
per fer-ne difusió
i quedeu tots convidats.
Moltes gràcies,
Ana,
arribem gairebé,
gairebé,
gairebé
al punt de les 12 de migdia.