Són les 10 del matí, gairebé dos minuts.
Tornem a connectar amb la nostra unitat mòbil,
en aquest cas per oferir-vos en directe l'ofici,
l'ofici de Santa Tecla, que sembla que ja acaba de començar.
Ens ajuden en la part tècnica Joan Maria Bertran.
Els comentaris són a càrrec de Didac Bertran
i de Lluís Maria Monconill.
Companys, molt bon dia i bona festa major.
Hola, bona festa major des de la catedral de Tarragona,
on tot just està començant aquest ofici de Santa Tecla.
La catedral està plena, com a les grans solemnitats.
En aquests moments arriba a peu de presbiteri
la creu alçada, seguida de l'Evangeliari
i tota la comitiva de preveres que precedeixen
amb el seu arquebisbe, que en aquests moments està sortint
de la capella de Santa Tecla, la popular capella dels marbres,
amb l'aprovada relíquia del braç de Santa Tecla.
A banda i banda dels primers bancs del presbiteri
hi ha les autoritats civils i militars.
A la part de la nostra dreta tenim
l'Ajuntament en Corporació.
A l'altre costat hi ha les autoritats
de representacions militars dels tres exèrcits,
també president de la Diputació,
i representacions de les ciutats germenades
de Stafford, Orleans, Alguer i Clagenfurt,
que com cada any es congreguen a aquesta catedral
per participar de la festa de Santa Tecla.
En aquest moment arriba a pèl de presbiteri
el senyor arquebisbe,
que va acompanyat de Monsenyor Víctor de la Penya,
que és el bisbe emèrit de Raquena, el Perú.
El bàcul porta el viatge Josep Manuel González.
Saludem el nostre company, Lluís Maria Monconill,
el qual li posarem el micròfon en aquests moments.
Amb Didac Bertran,
també la meva salutació des de la catedral de Tarragona.
Us parla Lluís Maria Monconill.
En aquest moment vostès estan escoltant
el càntic d'entrada,
que és una peça musical de mossèn Miquel Barberà
amb una orquestració de Joan Juncà.
El solista que vostès estan escoltant
és mossèn Joan Magí.
El text que canta la coral,
el solista i el poble,
diu
Alegrem-nos tots en el Senyor
en celebrar la festa de Santa Tecla,
verge i màrtir.
De la seva solemnitat
canten els àngels,
s'al·leguen els homes
i llouen
Adéu.
Alegrem-nos tots en el Senyor.
Vagin escoltant, doncs,
aquesta pregària col·lectiva
que complen en aquest moment
les naus de l'Església Catedral.
Alegrem-nos tots en el Senyor.
que ens celebra la festa
de Santa Tecla,
verge i màrtir.
El senyor que no es veu ocupar
pel seu lloc a la seu,
a la seva esquerra té
a mossèn Miquel Joan Antot Sedó
com a vicari episcopal de Tarragona
i a la seva dreta
el Monsenyor Víctor de la Penya,
bisbe mèrit de Raquena.
El senyor Jordi Guàrdia
és el que dirigeix
els cants del poble.
En el nom del Pare i del Fill
i de l'Espírit Sant,
la pau sigui amb vosaltres.
i de l'Espírit Sant,
la pau sigui amb vosaltres.
Molt estimats germans i germanes,
munt en groig,
iniciem aquesta Eucaristia
en aquesta solemnitat
de la nostra patrona estimada,
Santa Tecla.
Preparem els nostres cors
per rebre els dons que Déu ens donarà.
estem també anant jubilar,
no oblideu,
i aquesta la podem considerar
una missa jubilar.
Ens endinsem dintre de l'Eucaristia,
que és sempre un goig,
una acció de gràcies al Senyor
per tantes coses bones
com ell ens dona.
Però iniciem sempre l'Eucaristia
demanant perdó
per les nostres faltes i pecats
envers els germans,
envers Déu.
La lletania penitencial
prové del llibre vermell de Montserrat
pel que fa la música.
Us canta com a solista
Núria Salla.
Senyor, tingueu pietat.
Senyor, tingueu pietat.
Vos, que amb la vostra sang
ens fereu justos,
Cris, tingueu pietat.
Cris, tingueu pietat.
Vos, que plagueu
els fills de Déu dispersos,
senyor, tingueu pietat.
Senyor, tingueu pietat.
Senyor, tingueu pietat.
que Déu omnipotent
sapiadi de nosaltres,
ens perdoni els pecats
i ens dugui a la vida eterna.
Amén.
El cant de Glòria
que sentireu ara
cantat per tota la catedral
és obra musical
de mossèn Miquel Barberà,
mestre de capella
de l'Escola Cantorum
dels Amics de la Catedral.
Gràcies per la vostra imensa glòria.
Gràcies per la vostra imensa glòria.
Gràcies per la vostra imensa glòria.
Gràcies per la vostra imensa glòria.
Gràcies per la vostra imensa glòria.
Gràcies per la vostra imensa glòria.
Gràcies per la vostra imensa glòria.
Gràcies per la vostra imensa glòria.
Gràcies per la vostra imensa glòria.
Gràcies per la vostra imensa glòria.
Gràcies per la vostra imensa glòria.
Gràcies per la imensa glòria.
Gràcies per la imensa glòria.
Gràcies per la imensa glòria.
Esguardeu, Senyor, la vostra església plegada avui per celebrar el martiri de Santa Tecla
i feu que tots els que celebrem la memòria dels primers testimonis de Jesucrist
ens sentim enfortits en la confessió de la nostra fe
i arreglats en l'esperança dels béns que ens prepareu.
Per nostre Senyor Jesucrist, el vostre fill,
que en vos i ui reina en la unitat de l'Esperit Sant,
Déu pels segles, dels segles.
Cal recordar que aquestes festes de Santa Tecla,
amb la forma que les coneixem ara, es van iniciar l'any...
La primera lectura en llibre de la saviesa
fa la lluança dels que hi posen, confiats en les mans de Déu,
la seva vida, estimant-lo i acceptant d'ell la corrupció.
La Carta als Hebreus, la segona lectura,
també allò a els qui, en nom de Crist, suporten persecucions, lluites,
sofriments i són solidaris amb els perseguits.
Santa Tecla destacar entre uns i altres,
passant molts sofriments per amor de Crist.
L'Evangeli, el de les verges que il·luminen el seguís sinopcial de les pors,
ressalta l'amor de Tecla per Crist,
el retorn gloriós del qual hem d'esperar a cent llum del món,
mentre anunciem la seva mort i confessem la seva resurrecció.
Escoltem, doncs, la primera lectura.
Lectura de la llibre de la saviesa.
Les ànimes dels justos estan en mans de Déu
i cap torment no els podrà tocar.
Als ulls dels incensats semblava que morissin.
La seva partensa era tinguda per un mal.
El seu traspàs, aparentment, era un desastre.
Però ells han trobat la pau.
Els homes veien només les penes que sofrien
i ells, en canvi, tenien l'esperança segura de la immortalitat.
Després de corregir-los en moderació,
Déu els donarà una felicitat immensa
perquè els ha posat a prova
i ha trobat que eren dignes d'ell.
Els ha depurat com l'hort al gresol
i els ha acceptat com una víctima oferta sencera sobre l'altar.
Quan el Senyor vindrà a visitar-los,
se'ls seran com una flama,
com les llospires que incendien el rostoll.
Governaran nacions i dominaran pobles
i el Senyor regnarà entre ells per sempre.
Els que tenien posada en ell la confiança
comprendran la veritat
i els que l'han estimat fidelment estaran amb ell
perquè dona als seus sants el favor i la gràcia
i vindrà a visitar els seus elegits.
Paraula de Déu.
Escoltaran ara el cant responsorial.
És una resposta en forma de pregària
a la lectura que acabem d'escoltar.
La lletra és del Salm 33.
La música de mossèn Barberà.
El solista és en Jordi Guàrdia.
Notin que aquesta música que escolten
reprodueix el toc de les trompetes
que sona al balcó el dia del pregó
a l'hora d'obrir la Festa Major.
El Senyor m'ha escoltat.
Res no m'espanta.
En tot moment
Tindré sempre als llavis
la seva lluança
La meva ànima es gloria en el Senyor
Se n'al·legraran els humils
quan ho sentim
El Senyor m'ha escoltat.
Res no m'espanta.
És la resposta també de tot el poble.
El Senyor m'ha escoltat.
Res no m'espanta.
Res no m'espanta.
Tots amb mi glorifiqueu el Senyor
Exelsem plegats al Seu nom
He demanat al Senyor que em guis
Ell m'ha escoltat.
Res no m'espanta.
El Senyor m'ha escoltat.
Res no m'espanta.
Res no m'espanta.
O Número
Emora
O Número
I no haureu de baixar els ulls, avergonits.
Quan els pobres invoquen el Senyor, els escolta i els salva del perill.
I no haureu de baixar els ulls, avergonits.
I no haureu de baixar els ulls, avergonits.
I no haureu de baixar els ulls, avergonits.
I no haureu de baixar els ulls, avergonits.
I no haureu de baixar els ulls, avergonits.
I no haureu de baixar els ulls, avergonits.
Uns vau ser insultats i maltractats públicament.
D'altres us vau fer solidaris dels que hi sofrien tot això.
Vau compartir les penes dels presos i quan s'apoderaven dels vostres béns, ho vèieu amb goig, sabent que teniu altres béns millors que duren per sempre.
Ara, doncs, no perdeu aquesta valentia.
Us espera una gran recompensa.
Només sofrint amb constància podreu complir la voluntat de Déu i obtenir aquell promès.
Paraula de Déu.
La resposta a aquesta segona lectura és un cant de tota l'assemblea amb l'Aleluia, que respon al cant apocalíptic de l'Església triomfant.
És la manera d'escoltar la pròxima lectura, una predisposició a escoltar l'Evangeli.
La música que escolteu és d'Odiló Planàs i orquestració de Joan Juncà.
Aleluia, Aleluia, Aleluia.
Fins demà.
Alleluia, Alleluia, Alleluia.
Alleluia, Alleluia, Alleluia.
Alleluia, Alleluia, Alleluia.
L'Evangeli serà proclamat per la veu i el cant de Miquel Castellón.
Alleluia, Alleluia, Alleluia.
Perdoneu, de mossèn Miquel Castillejo.
El Senyor sigui amb vosaltres.
I amb vosaltres perill.
Lectura de l'Evangeli segons Sant Mateu.
Glòria a vos, Senyor.
Glòria a vos, Senyor.
En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola.
Passarà amb el reina del cel com en deu noies
que sortiren amb torxes a rebre les pors.
i hi havia cinc de prudents i les altres cinc eren desassenyades.
Les desassenyades no se'n portaren oli per les torxes,
però cadascuna de les prudents s'han proveït una ampolla.
i com que el novi trigava els vinguesson i totes s'adormiren.
Ja era mitjanit quan se sentia cridar.
Les pors és a qui sortiu a rebre.
Aquelles noies es despertaren i començaren totes a preparar les torxes.
Les que no tenien oli digueren a les altres.
Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes no s'encenen.
Però les prudents els respongueren.
Potser no n'hi hauria prou per a totes.
Val més que aneu a comprar-ne.
Mentre hi era, arriba el novi.
I les que estaven a punt entraren amb ell a la festa.
I la porta quedà tancada.
finalment arribaren les altres i deien des de fora.
Senyor, senyor, obriu-nos però ell les respongué.
Us ho dic amb tota veritat que no us conec.
Betlleu, doncs, perquè no sabeu el dia i l'hora.
que no és molt bé.
Arau-me, arau-me, arau-me.
Arau-me, arau-me, arau-me, arau-me, arau-me.
Lau-me, arau-me.
Arau-me, arau-me, arau-me.
Arau-me, arau-me, arau-me, arau-me.
Gràcies.
Gràcies.
El senyor arquebisbe va pronunciar l'homelia.
Benvolgut, monsenyor Víctor, benvolgut capítol de la catedral,
preveres concelebrants, diàques, digníssimes autoritats,
molt estimats germans i germanes, en Cris ressuscitat.
Vull saludar també molt especialment els que seguiu aquesta celebració per la ràdio.
Avui fa 10 anys que Tarragona Ràdio fa les transmissions i els agraeixo.
Saludo de manera molt especial els que esteu malalts i no heu pogut venir.
Avui també fa 20 anys que el cor i orquestra de la catedral va començar la seva actuació.
Els agraeixo de tot cor tots els esforços que estan fent,
sobretot en aquestes grans festes de casa nostra.
El senyor troba vetllant la nostra estimada tecla, aquesta verge prudent,
i la feu entrar amb ell a les noces, aleluia.
Així ens ho ha recordat la litúrgia i nosaltres ho celebrem amb goig,
més que mai en aquest any jubilar de Sant Fructuós de Tarragona
i també any paulí arreu del món.
Santa Tecla, ple clara deixeble de Sant Pau,
ens il·luminarà amb la seva vida el camí que ens du a la glòria del cel.
La vida, escriu el Sant Pare, en l'encíclica Espesalvi,
és com un viatge pel mar de la història,
sovint fosc i borrascós,
un viatge en què escudrinyem els astres que ens indiquen la ruta.
Les veritables estrelles de la nostra vida
són les persones que han sabut viure rectament.
Elles són llums d'esperança.
Jesucrist és certament la llum per autonomàcia,
el sol que brilla sobre totes les tenebres de la història,
però per arribar fins a ell necessitem també llum properes,
persones que donen llum reflectint la llum de Crist,
oferint així orientació per a la nostra travessia.
Fins aquí les paraules del Sant Pare.
A la ciutat d'Iconi, Tecla,
una noixa gentil de família noble,
escoltava per la finestra oberta la veu de Pau,
que li arribava de l'altra banda del carrer.
Pau parlava obertament del Senyor,
amb valentia, ens diu a la segona lectura.
Així la llum de l'Evangeli va arribar al cor de Santa Tecla
i ella, no podent callar allò que sabia o va fer seu,
o va fer conèixer a les seves companyes.
I era tanta la seva senzillesa,
la seva alegria i el seu esperit de servei,
que les va atreure a la fe cristiana.
Tecla era una braça encesa
que calava foc arreu per on anava.
Avui, molts cristians tenen la falsa idea
que els primers deixebles de Jesús
vivien amagats a les catacumbes,
fugint de la societat,
fent una vida aïllada i secreta.
Estan molt lluny de la veritat.
Els nombrosos testimonis que s'han conservat
ens parlen d'unes dones i d'uns homes valents
que vivien a casa seva com tothom,
que treballaven cadascú en el seu ofici,
que anaven a comprar al mercat,
que assistien al fòrum on es discutien les qüestions públiques,
que compartien les alegries i penes dels seus veïns.
Eren un més entre els altres,
però portaven dins seus l'enèrgica voluntat
de fer conèixer Jesús.
La fe els havia donat un nou sentit a la vida
i la seva conducta era coherent amb la seva fe cristiana.
Portaven una vida neta, honrada, de servei.
No tenien secrets.
Parlaven sense embuts de la seva fe
a tothom qui ho pogués entendre.
Així, el nombre de cristians va créixer de dia en dia
i el món romà es va convertir al cristianisme.
Sant Pau va ser l'heral de Cris,
portador de la llum de l'Evangeli
des de l'Orient fins a l'extrems d'Occident,
com escriu Sant Climent Romà l'any 90.
Diu, així ens ho ha emanat el Senyor.
Ens dirà Sant Pau,
t'ha fet la llum de les nacions
perquè portis la salvació
fins a l'extrem de la terra.
Benet XVI ressalta també el contrast
entre la humil missió que va rebre Jesús del seu pare
per dedicar a les petites poblacions de Palestina
i la que hem rebut nosaltres, els seus deixebles,
estendre la llum de l'Evangeli
per tota la rodonesa de la terra,
per tots els pobles,
per totes les illes,
per tots els imperis poderosos.
Jesús, en la seva vida històrica,
va limitar la seva missió a la casa d'Israel,
però va donar a entendre
que el do no només estava destinat al poble d'Israel,
sinó també a tots els pobles,
a tot el món i a tots els temps.
Després, el ressuscitat
va encomanar explícitament als apòstols
la tasca de fer deixebles a totes les nacions,
garantint la seva presència i la seva ajuda
fins al final del temps.
I quins mitjans els va donar?
Quins mitjans tenim nosaltres?
La creu i l'Evangeli.
Tenir presència de Déu
i lluitar, si fos el cas,
fins al martiri,
com els nostres màrtirs,
per viure la bona nova de Jesús.
L'amor a Déu ens portarà a viure
la caritat amb tothom.
L'Eucaristia serà el moment
privilegiat de la nostra vida,
perquè, com deia Joan Pau II,
cada celebració eucarística
és més forta que tot el mal de l'univers.
Estimeu amb tot el cor
l'Eucaristia dels diumenges.
No mireu les pràctiques de pietat
com una càrrega,
sinó com una ocasió propícia
per tractar més a Jesús,
per identificar-nos amb ell
i poder fer-lo conèixer als altres
en la nostra vida laboral,
familiar i social.
La vida dels primers cristians
contrastava amb la dels pagans,
però això mateix els ho aprofitaven
per donar raó de la seva esperança.
Destacaven com la seva postura
estava més d'acord
amb la dignitat de la persona humana
i com la seva fe no els portava
a renegar de totes aquelles coses bones
que Déu havia posat al món,
la família,
l'amistat, el treball
i tants altres motius d'alegria
que ens menen a donar gràcies a Déu.
I les incomprensions,
les injustícies,
les persecucions,
que tampoc faltaven,
van ser per a ells
ocasió de manifestar la seva fe
i el seu amor a Déu amb obres.
Durant segles,
entre els cristians,
les paraules màrtir i testimoni
van tenir un significat idèntic.
ser màrtir equivalia a dir
dono testimoni de la meva fe
i del meu amor a Déu.
Però no eren sols amb l'amor
que donaven testimoni.
Abans ja havien donat testimoni
amb la seva vida.
Per aquest any jubilar de Sant Fructuós
hem escollit com a lema
testimonis,
avui som nosaltres.
Demano a la nostra tecla
que ens aconsegueixi del cel,
que aquest lema es converteixi
en realitat viva
en la vida de tots els tarragonins.
A la segona lectura
hem llegit un fragment
de la carta als cristians hebreus.
Germans,
recordeu els vostres primers temps,
quan acabat de rebre
la llum de la fe
vau sostenir
tantes lluites i sofriments.
Ara, doncs,
no perdeu aquesta valentia.
Us espera
una gran recompensa.
Només sofrint
amb constància
podreu complir
la voluntat de Déu
i obtenir
el que ell ha promès.
L'any paulí,
en què commemorem
l'aniversari
dels 2.000 anys
del naixement de Sant Pau,
ens invita
a redescobrir
la figura i l'obra
de Sant Pau,
a respirar l'aroma
de la primera hora
del cristianisme,
quan l'Església
s'obria
a un món paganitzat,
a renovar
la nostra fe
i el nostre compromís
evangelitzador
i missioner,
a resar i treballar
per la unitat
de tots els cristians
en l'única iglésia
que Cris ha fundat
i que Pau va entendre
com el cos místic de Cris.
És un any de gràcia,
de conversió
i d'unitat.
No és pas
que els primers cristians
ho tinguessin
gaire fàcil.
La gent no creia
ni en els seus déus.
Els costums,
les diversions,
els prejudicis,
les calúmnies
i de tant en tant
les persecucions
no feien pas
les coses fàcils.
Diréu que tampoc
ara resulta fàcil
viure amb coherència
la nostra vida cristiana,
però ho hem de fer
i transformarem el món.
Que cadascú tingui cura
de fer examen de consciència
perquè no podem admetre
que en la nostra vida
hi hagi coses
que ens apartin
poc o molt
de Déu.
Penso ara
en un punt
molt especial.
Que els pares
vegin
si dediquen
a la vida de família
el temps que cal
per a formar cristianament
la consciència
dels seus fills.
Us recordo
unes paraules
també
del Sant Pare
que fa poc
ens posava
com a exemple
la família
d'Aquila i Priscila,
un matrimoni
que era
gran col·laborador
de Sant Pau.
Ens diu Sant Pare
aquesta parella
demostra
en particular
la importància
de l'acció
dels esposos cristians.
Quan estan sostinguts
per la fe
i per una
intensa
espiritualitat
el seu compromís
valent
per l'Església
i en l'Església
resulta natural.
La comunió diària
de la seva vida
es perllonga
i en cert sentit
se sublima
en assumir
una responsabilitat
comuna
en favor
del cos místic
de Cris
encara que només
sigui
una petita part
d'aquest.
Així va passar
en la primera
generació
i així
continuarà
passant.
Que els joves
examinin
el seu treball
el seu estudi
i el seu descans
que vegin
si el seu
capteniment
els dissabtes
és o no
un obstacle
per a santificar
el diumenge.
I les nenes
i els nens
que comprovin
si una vida
de capricis
els està portant
a tenir un caràcter
fluís
i tou
incompatible
amb la missió
que Déu
ha disposat
per a elles
i ells.
Fa dos anys
en un dia com avui
començàvem
aquesta campanya
per recaptar fons
per restaurar
la capella
del Santíssim
de la Catedral.
Un any més
voldria agrair
de tot cor
a totes les persones
i institucions
l'ajuda
que ens han ofert
fins ara.
S'està treballant
de valent
i amb molta cura
per deixar-la
ben bonica.
Quedarà
sens dubte
una capella
preciosa
que serà
un lloc
de pregària
i de reconciliació.
Però falta
encara arribar
al pressupost
de tota l'obra.
Us animo
a persones
i institucions
a ajudar
a acabar
aquesta obra
i que Déu
us ho pagui.
Saludo cordialment
els representants
de la ciutat
d'Alger
amb la mateixa
llengua
que parlem
nosaltres
i que encara
mantenen viva.
Saluto
també
el representant
de Pompei
per a mente
si amolieti
de la vostra
amicizia
i
amb la vostra
presència
en aquesta
jornada
de festa.
Ja salit
recordialment
els representants
de la vila
d'Avignon,
même de la vila
d'Orléans,
que cette année
fa 30 anys
de gemellage.
Jo remerci
la vostra presència
aquí.
Noi som
erres
de la vostra
visita
i de la vostra
fraternitat.
Jo salito
amb la meva
cordialitat
la representació
de Stafford
i de Klagenburg.
La vostra presència
aquí
és per
l'expressió
de l'amici.
També saludo
a los representantes
de Pancebo
i Palenciana,
quizá
de otras ciudades
que
no tengo aquí
anotadas,
que tienen
vínculos
tan estrechos
con Tarragona.
I acabo.
Celebrem,
doncs,
la festa
de Santa Tecla
donant gràcies
a Déu
i a la seva
mare,
Santa Maria,
i agraïm
també als cristians
dels primers
segles
que ens hagin
transmès
tan fidelment
la fe
de Cris.
Us encomano
finalment
a la Mare
de Déu.
Aquests dies
que he pogut
estar a Lourdes
amb el Sant Pare
precisament
i amb tanta gent,
us he tingut
a tots
molt present,
especialment
els que esteu
malalts.
Que Maria
ens doni a tots
consol
i esperança.
Fins aquí
la homilia
que ha pronunciat
Monsenyor
Jaume
Pujol
Balcells,
arquivista
de la Metropolità
de Tarragona
i Primat.
Cant del
Crec
en un sol Déu
Música
de mossèn
Miquel
Barberà
i orquestració
del mestre
Joan Juncà.
Invisibles
i en un sol
ser roja
joist
fill unigènit
de Déu
nascut
del Pare
abans
de tots
el segle
Dégale
Déu
de Déu
Nascut
de Déu
de Déu
veritable
que ha
surt
el Déu
veritable
Engendrat
no pas
creat
de la
mateixa
naturalesa
del Pare
per ell tota cosa fó creada.
En qual per nosaltres els homes
i per la nostra salvació
del ballar del céu.
I per obra de l'esperit sant
s'encarnava la Verge Maria
i es teu home.
Crucificat els tres de nosaltres
tot el poder que pots vilar
a mi i fous sepultat.
I resucitava el que ens seria
com deien ja les escritures
i se'n puja al cel
un seu a la dreta del pare.
I tornarà morirós
els vidats i els dos
i el seu rellat no vindrà fi.
crec que l'esperit sant
que és senyor infont la vida
que procedeix
del pare i del fill.
I juntament amb el pare i el fill
i és adorant i molt i l'invita
que em portava per molt de les correntes.
i en una sola espécie
santa catòlica i apostòlica
profeixo que hi ha un seu baptisme
per perdonar el pecat.
i el seu Signori
i del devinarem
i de la granvena
de la granva
a de la granva
i gr und incrível
de la granva
Ara tota la primera part de la celebració eucarística
es condensa amb una pregària universal.
Tot condensa, doncs, amb un desig de que Déu escolti allò que el nostre cor ha de complir.
Responeu, sisplau, escolteu-nos, Senyor.
Pel Papa Benet, per l'arcabisbe Jaume, per l'Església sencera,
demanem la força dels màrtirs, testimonis de l'Evangeli amb la paraula i la vida.
Preguem el Senyor. Escolteu-nos.
Per les parròquies i moviments de vida cristiana,
demanem que amb el llevat de l'Eucaristia renovin les famílies i la societat.
Preguem el Senyor.
Per Tarragona i pels seus fills, i també per tots els que hi visiten,
demanem una convivència en pau i capacitat per acollir els que hi cercen treball.
Preguem el Senyor.
Per tots els que hi atenen, els malalts, els immigrats, la gent gran, els presoners,
pels col·legis, els instituts, la universitat,
que posin el bé de la persona al centre de la seva activitat.
preguem el Senyor.
Pels qui han mort en l'esperança de la immortalitat,
que siguin trobats dignes del regne del cel,
preguem el Senyor.
Preguem el Senyor.
I pels qui celebrem la festa major de Santa Tecla,
participant de l'Eucaristia,
demanem que aquesta ens sigui penyora i primícia de la festa del cel.
Preguem el Senyor.
Déu tot poderós i etern,
que ens concediu de celebrar cada any la solemnitat de Santa Tecla.
Escolteu les nostres pregàries i concediu als nostres conciutadans
la salut de l'ànima i del cos,
perquè us estimin amb totes les forces
i compleixin sempre la vostra voluntat.
Per Cris, Senyor nostre.
Recordem que les cestes de Santa Tecla es van iniciar
en aquesta forma que coneixem ara, l'any 1321,
quan va arribar a la ciutat de Tarragona
la relíquia del braç de la Santa,
procedent per intercessió real d'Armènia.
L'any 1370,
el document de les ordenacions de l'Arcabisbe Pere Clascarí
estableix la seqüència ritual
pels dos dies centrals de les festes.
Aquest ritual s'ha mantingut en els seus drets essencials
fins a l'actualitat.
El motet que estan escoltant
és obra del mestre Joan Juncà
i la lletra prové de la litúrgia d'aleshores.
Diu així el text.
Celebrem en Goig el martiri de Santa Tecla,
patrona nostra.
Celebrem-la amb alegria.
Cantem Santa Tecla.
Alleluia.
Alleluia.
Recordem que el suport dels cants de l'Assemblea
i les il·lustracions musicals d'aquesta Eucaristia
arriben a vostès per la interpretació
de l'Escola Cantorum
i de l'Orquestra dels Amics de la Catedral,
així com dels organistes de la Catedral,
que dirigeix mossèn Miquel Barberà.
Per cert,
mentre els diàques estan preparant l'altar,
voldríem remarcar
que la Catedral fa pensar una mica
en aquella època medieval
en què s'estava construint,
s'està procedint a una restauració molt acurada
i per això potser aquest so que s'acén ara
de l'orga,
que és un orga electrònic,
no se correspon amb el tradicional.
Des d'aquí podem veure una vista realment insòlita
del moble sense els turbs
de la maquinària de l'orga,
perquè ara s'està construint a Holanda.
La vista també és insòlita
perquè ens permet veure
el tros d'arc
que sempre ha estat amagat
per aquest magnífic moble
i per la maquinària de l'orga.
i per la maquinària de l'orga.
l'orga electrònic
tocat per l'organista major de la catedral,
en Jordi Vergés,
mentre espera que arribi
el gran òrga nou d'aquí dos anys.
contemplant el magnífic moble
renaixentista que tenim davant nostre,
també s'evidencia una cosa,
perquè és el primer que ens va a la vista,
la imatge de Sant Pau,
a un Sant Pau que és omnipresent
a la catedral de Tarragona,
la qual cosa cimenta
d'una forma realment palesa,
la tradició que Sant Pau va estar,
sens dubte,
aquí a la nostra ciutat.
La imatgeria de la catedral de Tarragona
ens presenta un cas de gran gentilesa,
Santa Tecla,
la patrona de la gentilesa
i la patrona dels que podíem dir
caps de protocol.
La catedral és de Santa Tecla,
dedicada a Santa Tecla,
però quan es fa el retaule major
i posa en la Mare de Déu la seva imatge,
Tecla gentilment fa un gest
i dona la preferència a la Mare de Déu,
perquè això fa creure
que la catedral és de la Mare de Déu
i és, en canvi,
una catedral dedicada a Santa Tecla.
Això ho diu mossèn Salvador Ramon,
el gran canonja de la seu
i el gran arxiver del nostre arquebisbat.
...que us presentem
en la commemoració dels Sants Màrtirs
i concediu-nos de mantenir-nos ferms
en la confessió del vostre nom
per Cris, Senyor nostre.
El Senyor sigui amb vosaltres,
i amb vosaltres ferim,
amunt els corts
al serè del Senyor.
Donem gràcies al Senyor Déu nostre
que el Fiu és la justícia.
És realment just i necessari,
Pare Sant,
que sempre us donem gràcies
i que sempre us glorifiquem,
perquè per confessar el vostre nom,
la sang de la màrtir Santa Tecla,
besada a imitació del vostre
Fil Jesucrist,
proclame les vostres meravelles.
Així feu que en el martiri
la força es manifesti en la feblesa
i que el dèbil sigui fora
donar testimoni per Cris, Senyor nostre.
Per això,
amb tots els àngels i els sants,
cantem la vostra glòria tot dia.
la música.
La música del San San San
és de mossèn Teulé,
amb l'orquestració de Joan Juncà.
de la música del San San fïòria tot dia.
La música del San San Hè wohl,
la música del San Fāmria....
de la música del Sued.
de la música del San Jose,
de la música del San San Biya...
caur...
...
...
Aa Vicent de la música del Sanu,
Vos sou realment Sant Déu i Pare nostre,
i amb raús canta lloances tot l'univers creat,
perquè pel vostre fill Jesucrist, nostre Senyor,
i amb el poder de l'Espírit Sant,
doneu vida a totes les coses i les santifiqueu.
I no deixeu mai de reunir-vos un poble
que de llevant fins a Ponent presenti el vostre nom una oblació pura.
Per això us supliquem, oh Pare,
que santifiqueu pel vostre Espírit aquestes ofrenes
que hem presentat per a ser consagrades,
perquè es converteixin en el cos i en la sang
del vostre fill Jesucrist, nostre Senyor,
que ens confia a la celebració d'aquest sacrament.
Ell mateix al vespre en què el van trair prengué el pa
i donant-vos gràcies i beneïm-vos,
el partir i el donar als seus deixebles tot dient
preneu i mengeu-ne tots,
que això és el meu cos entregat per vosaltres.
En aquests moments el senyor arquebisbe
mostra en l'aire la segreda forma,
l'acompanyen aquí al voltant de l'altar,
els canonges, el vicarie episcopal i també el bisbe...
Igualment havent sopat,
prengué el calce i donant-vos gràcies i beneïm-vos
al passar als seus deixebles tot dient
preneu i bebeu-ne tots,
que aquest és el calce de la meva sang,
la sang de l'aliança nova i eterna,
besada per vosaltres i per tots els homes
en remissió dels pecats.
Feu això, que és el meu memorial.
Proclameu el misteri de la fe.
Per això, pare, celebrant el memorial
de la passió salvadora del vostre fill,
de la seva admirable resurrecció
i de la seva ascensió al cel,
mentre esperem el seu retorn,
us oferim en aquesta acció de gràcies
al sacrifici sant i vivent.
Mireu l'ofrena de la vostra església,
reconeixeu-hi la víctima que ens ha reconciliat amb vos.
Concediu-nos que els qui rebem el cos
i la sang del vostre fill,
plens del seu Espírit Sant,
siguem en Cris, un sol cos i un sol esperit.
Que ell passi a nosaltres una ofrena eterna
fico un tig en valència amb els vostres escollits,
en primer lloc amb la Verge Maria,
Mare de Déu,
amb els apòstols i els màrtirs,
amb Sant de Tegla,
Sant Fructós,
Sant Auguri i Sant Eulogi,
Sant Magí,
i amb tots els sants que sempre ens ajuden
en la seva intercessió.
Aquesta part de la preguem de la feia de Sant Francesc de Llarg.
i a tot el món la pau i la salvació.
Enfortiu en la fe i en la caritat la vostra església que encara peregrina la terra,
juntament amb el vostre servent, el Papa Benet,
amb el nostre bisbe Jaume i amb els altres bisbes,
els preveres, els diarques i tot el poble que us heu redimit.
Acolliu les súpliques d'aquesta família
que heu admès a la vostra presència.
Per la vostra pietat, Pare Clementíssim,
reuniu els vostres fills dispersos pel món.
Els nostres germans difunts
i a tots els que han sortit d'aquest món a la vostra amistat
amb Mateus, o vostra reina.
Allà esperem retrobar-nos amb ells
i saciar per sempre de la vostra glòria
per Cris Senyor nostre
pel qual vos concediu al món tots els béns.
Era la veu de mossèn Joan Aragonès
que no ens ha de la catedral.
En el moment de la consegració s'està produint també fora de la catedral
el truèndol produït pels valls de Diables.
tota glòria pels segles dels segles.
És com si les forces del mal també
reconeixessin el poder de Jesucrist.
Pare Nostre, que vostès poden anar seguint també individualment
mentre l'assemblea el canta,
amb la música comuna del Pare Nostre,
però amb l'orquestració de Museu Miquel Barberà.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.


Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
oferim tots uns als altres,
perquè també la presència eucarística de Jesucrist
en els nostres esperits sigui autènticament pacificadora.
No mireu els nostres pecats, sinó la fe de l'Església,
i doneu-li aquella pau i aquella unitat que vos vau demanar.
Vos que viviu reineu pels segles dels segles,
la pau del Senyor sigui sempre amb vosaltres.
A l'esperit del Crist ressuscitat, doneu-vos la pau,
l'Assemblea s'ofereix la pau físicament
amb una encaixada de mà,
mentre els celebrants ho fan amb una abraçada.
Anyella Déu, que lleveu el pecat del món,
doneu-nos la pau, tingueu cliquant de nosaltres.
Música d'Odiló Planàs, monjo de Montserrat.
Música d'Odiló Planàs, monjo de Montserrat itessant,
Música d'Odiló Planàs, monjo de Montserrat.
Música d'Odiló Planàs, música d'Odil
Mareu el que lleva el pecat del món feliços els convidats a la seva vida.
Mareu el que lleva el pecat del món feliços els convidats a la seva vida.
Mareu el que lleva el pecat del món feliços els convidats a la seva vida.
Mareu el que lleva el pecat del món feliços els convidats.
Mareu el que lleva el pecat del món feliços els convidats a la seva vida.
Ja em va escoltar i me'n va treure.
Mareu el que lleva el pecat del món feliços els convidats a la seva vida.
Estan escoltant la veu de la solista Carme Torrell, que fa els versets del salm.
La coral fa la tornada que n'és de bo.
Mareu el que lleva el pecat del món feliços els convidats.
Mareu el que lleva el pecat del món feliços els convidats.
Mareu el que lleva el pecat del món feliços els convidats.
El que lleva el pecat del món feliços els convidats.
Mareu el que lleva el pecat del món feliços els convidats.
Mareu el que lleva el pecat del món feliços els convidats.
Mareu el que yüzden seran les noies.
Mareu el que veure-se el occident del món feliços els convidats.
Gràcies.
Gràcies.
Que n'és de bo el Senyor, el seu amor durarà sempre.
Tant de bo la festa de Patrona de Tarragona fos tot l'any un clima de serenitat, de benestar, de convivència, de pau, de germanor,
de retrobar-nos sense obstacles, sense barreres, com ara, quan anem pels carrers, que no sabem ben bé per on hem d'entrar ni sortir, perquè estem plens de germans.
Gràcies al Senyor, aquest és el portal del Senyor, els justos hi poden entrar.
Els fidels en aquests moments estan rebent la comunió de mans del senyor arquebisbe i dels diferents preveres que tenen aquest servei als diferents punts de la catedral,
que recordem està plena de gom a gom.
Amics de Tarragona Ràdio, els recordem que aquesta transmissió és una gentilesa d'aquesta emissora envers tots els seus oïdors.
La catedral, com dèiem, presenta l'aspecte de les grans solemnitats, malgrat aquesta decoració tan insòlita de xarxes, de taulons, de vestides,
que parlen que la catedral és un element viu, que s'està renovant constantment, com que un element que marca una mica el cor de tota la fe d'una ciutat.
Aquest primer temple, a la seu del bisbe, és una obra que va tardar més de 150 anys en acabar-se, almenys arribar a l'aspecte actual,
i que sempre s'ha anat renovant i restaurant.
Ara, arran del pontificat de Montseny Jaume Pujols, s'ha iniciat un ambiciós projecte de restauració integral,
que va començar amb el de la capella del Santíssim, que continua amb aquesta construcció d'un nou òrgan,
que serà un dels millors d'Europa, i també amb el fet d'una reconstrucció integral d'aquesta catedral.
Ha començat també per taulades, ja hem vist façanes, façanes exteriors.
La grua enorme que està instal·lada al costat de la catedral ja forma part del paisatge,
perquè seran uns quants anys que caldrà treballar aquí perquè aquesta catedral recobri tot el seu esplendor.
És una munió de persones la que s'han congregat en aquesta catedral per retre homenatge a la patrona de la ciutat, Santa Tecla.
Una santa que, sobretot a la part oriental del món cristià té un gran pes.
Així, per exemple, a Síria els àrabs la reconeixen com la Seïda Tecla, és a dir, la Senyora Tecla,
com a la mateixa nivell d'altres santes, entre cometes, musulmanes,
Seïda Zainab, per exemple, o bé Seïda Fàtima.
També, en alguns indrets, arriben a l'extrem de representar-la en figura musculina,
perquè amb la mentalitat aquesta una mica masclista que tots portem una mica a sobre,
sobretot els que venim d'arrels joevo-cristianes i, sobretot, amb uns pòsits grecs i d'altres procedències,
doncs es venia a dir que Santa Tecla no podia ser una dona de tan gran com era.
Per això, en alguns indrets, a Egipte, per exemple, se la representa en barba i no se li diu Santa Tecla,
sinó Martecla, és a dir, Sant Tecla, de tan gran que era.
En el món oriental, a Grècia, per exemple, l'església ortodoxa grega la reconeix com a isapòstoles,
és a dir, igual als apòstols.
I és molt difícil trobar una sola església o monestir grec o ubicat a l'àrea d'influència de l'ortodoxia,
el que avui dia, per exemple, pot ser Turquia, Egipte, Síria, Jordània, qualsevol temple ortodoxa,
és facilíssim, és quasi impossible no trobar-te una representació de Santa Tecla en un lloc preferent.
Fins i tot a Turquia i Cònia, que és un dels centres més forts de l'islamisme a Turquia,
l'església de Santa Tecla continua sent objecte de veneració.
El ritus de la comunió va avançant, la processó dels combregants també es va extingint,
i els celebrants retornen als seus llocs.
Estem a punt d'acabar l'eucaristia de la festa major.
Depèn es continuarà la festa fora,
però els cristians, ciutadans com tots,
també hem vingut aquí a il·lustrar la nostra alegria,
la que neix del cor,
la que podem compartir, de més, amb tots aquells que també la tenen,
cadascú des de la seva pròpia font.
El senyor Caduisme,
El senyor arcabisme es disposa a cloure aquesta celebració amb una oració final.
Després, abans de comietar el poble, impartirà la seva benedicció,
que fa arribar, sens dubte, més enllà de la catedral.
Hi ha uns moments de silenci que són de concentració interior.
Ens aconsellem també que vostès entrin dintre de vostès mateixos
i recollin els seus propis sentiments en aquest silenci tan fecunt
i tan contrastant aquesta festa major.
Preguem per aquest sacrament celestials concediu-nos, senyor, gràcies abundoses
en la festa de Santa Tecla, Verge i Màrtir,
i feu que pels sofriments d'una mort tan gloriosa
aprenguem a sofrir en fermesa i arribem a l'alegria de la victòria eterna.
per Cris, senyor nostre.
Només recordo que aquesta tarda a les sis hi ha la pregària solemne
de les segones vespres de Santa Tecla
i que posteriorment comença la processó amb el braç de Santa Tecla.
El senyor sigui amb vosaltres.
Bons de donar-vos la benedicció, gràcies a tots vosaltres que heu assistit,
en primer lloc, l'Ajuntament, tota la Diputació,
tots els delegats de l'Oberta i tothom.
Moltes gràcies i que tingueu una bona festa de Santa Tecla.
que Déu, el nostre Pare, que ens ha reunit per celebrar la solemnitat de Santa Tecla,
patrona de la nostra ciutat, us beneixi, us protegeixi i us confirme en la seva pau.
que Cris, que ha manifestat en Santa Tecla la força renovadora del misteri pasqual,
us faci autèntics testimonis del seu Evangeli.
que l'Esprit Sant que en Santa Tecla ens ha donat un exemple de solidaritat fraterna,
us faci capaços de crear una veritable comunitat de fe i amor.
que us benixi, Déu tot poderos, Pare, Fill i Espírit Sant.
Germans, aneu-vos a anar en pau,
donem gràcies a Déu.
Escoltin ara els gots tradicionals de Santa Tecla,
que és una lletra, una música anònima del segle XVIII
i que ha transcrit rebent-la directament d'una versió oral Enric Prats Martí.
La lletra diu així,
Tecla de tots aclamada gran patrona,
ajudeu-nos ara i sempre,
i en l'amor per l'hora bona.
Això es va repetir en el poble,
va insistint en aquest concepte.
Després la coral dirà,
Nasquereu en tot preciosa, noble, formosa, rica,
discreta i pagana,
però us feu la feba cristiana més formosa
i aplaudida sobirana,
des d'una a l'altra zona.
Ajudeu-nos, Santa Tecla.
Ara i sempre,
i en l'amor per l'hora bona.
Mentre sona aquest cant,
s'està procedint a la veneració de la Santa Relíquia,
el braç de l'Aïssa Apóstoles Tecla.
Primer l'ha venerat el senyor arcabisbe
i ara l'està presentant a la veneració de tots els perveres
per a tot seguit fer-ho a la resta del poble.
Aquest braç,
que va vindre, com dèiem, el 1321,
Tarragona ha tingut la sort de gaudir d'aquestes dues relíquies.
Precisament, en aquests moments,
el pare Basílio Voltareto,
el rector de la parròquia de Sant Fructú i Sant Calínic
de l'Església Ortodoxa,
venera la relíquia de Santa Tecla.
Com dèiem,
l'Església oriental
tenen una gran devoció per a aquesta santa.
Tarragona, com dèiem,
ha tingut la sort de venerar els dos braços de Sant de Tecla.
Un que va arribar el primer,
sobre l'any 630,
portat per un grup de monjos grecs
que fugien de les lluites religioses
que dessagnaven a l'imperi bizantí
i que van culminar
amb la destrucció de moltes imatges.
Ara, el senyor arquivisbe
vés a l'altar
indicant que aquesta
celebració s'ha acabat
i ara el canonge,
mossèn Jaume Roig,
presenta la veneració al poble.
El primer a fer-ho
és l'alcalde de la ciutat,
senyor Josep Félix Ballesteros,
i ara el senyor Josep Poblet,
que és el president de la Diputació.
Ara les autoritats militars
estan fent el mateix
i tot el poble
venera aquesta santa.
El primer braç es va perdre
durant la invasió
serreïna
i després de l'any 1321
el rei de Catalunya,
Aragó i de València
va enviar
uns emisaris
a demanar al rei Òssim II d'Armènia
que els cedís una relíquia.
Va ser l'altre braç
i a canvi
el rei d'Aragó
li va regalar
una cadira d'or,
quatre cavalls,
un grapat de murabatins,
és a dir,
de diners
i, com a cosa curiosa,
dos mil formatges de maó.
Ara estan venerant
la Sagrada Relíquia
els representants
de les ciutats de Germanades
que cada vegada som més
perquè tenim
l'Alguer i Pompeia
a Itàlia,
a Vinyon i Orléans
a França,
a Klagenfurt
a Àustria,
a Stafford
al Reino Unit
i
en aquests moments
tothom s'està concentrant
en venerar
la provada relíquia
del braç de Santa Tecla.
Nosaltres
convidarem
aquesta
transmissió
des de la Catedral
de Tarragona
recordant
que aquesta tarda
a les 6
hi haurà
les vespres
solemnes
seguides
de la
processó
del Sant Bràs.
Potser
per acloure
aquesta
intervenció
que els hem ofert
des de
la Catedral
cedim
el micròfon
al nostre company
Lluís Maria Monconill
perquè faci
la reflexió
de Cluenda.
Ben cordialment
ens acomiadem
de vostès
esperant
que l'any que ve
ens puguem tornar
a retrobar
en aquest clima
festiu
i espiritual.
Per acabar
només
diria
Santa Tecla
Tecla
de tots
aclamada
gran patrona
ajudeu-nos
ara i sempre
i en la mort
per l'hora bona.
d'agrá
de venturi
s'entremi