Música
Apoyó el arco suavemente entre las cuerdas
y atacó con toda naturalidad
Mi fa, mi re, do, re, mi fa
Y uno por uno desgranó cada pasaje
con preciso y afilado bisturí
Fa, sol, fa, mi re, do, re, mi
Y contagió los cuatro vientos
las risas y los lamentos de la sangre puesta en pie
Sol, la, sol, fa, mi re, do, re
Cual grillo en celo que reclama su pareja
señalando estoy aquí
Fa, re, si, la, fa, do, si, la, sol, sol, la, si
Déjalo todo y sígueme
Trinaba mágica
La voz del músico
Pariento música
Música
Bendita música
La dosis y la sol
La...
Beneïda, música, naturalment que sí
I passen sis minuts ara de dos quarts de dotze del migdia
i la setmana vinent arriba l'edició número 34
de la Desena Musical de Tarragona
que organitza Joventuts Musicals
i el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya.
A partir de la primera setmana,
la setmana de programació prevista i de la campanya
per aconseguir socis de joves a l'entitat,
en parlem avui amb els principals responsables
de l'entitat, les Joventuts Musicals de Tarragona.
Saludem Montserrat Icar,
presidenta adjunta de l'associació.
Montserrat, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda, ens acompanya Sergio Romero,
és tresorer de l'associació.
Sergio, molt bon dia.
Bon dia, bon dia.
Benvingut.
Pedro Ortega, secretari de l'associació.
Pedro, bon dia.
Bon dia.
Gràcies per ser-hi Miguel Ángel Marín,
que és vocal de la Junta de l'associació.
Miguel Ángel, o Miquel Ángel?
Miquel Ángel.
Miquel Ángel, és el contenir aquí.
A mi em sona que és Miquel Ángel.
Bon dia i gràcies per venir també.
Bon dia.
De les representacions joves, no?, de Joventuts Musicals.
I calla que portarem el Miquel Ángel
perquè vegin que hi ha gent jove a l'associació
i que cal, doncs, moure una miqueta el que és l'entitat.
A vegades ens passa que quan hi ha entitats
que estan tan imbrincades, no?,
en el moviment associatiu de la ciutat,
ja donem per fet, no?,
és com un monument, com un edifici que estan allà.
Però, clar, allà dins hi ha molta vida,
hi ha moltes ganes de tirar endavant i de continuar.
I d'aquí aquesta campanya important
per atreure els joves en guany, no?
A això mateix.
Resulta que l'entitat ja fa molts anys que funciona,
de l'any 60 i tants, no em recordo ara.
Però, esclar, hi ha molts socis que són des del primer dia,
però, esclar, els socis es van fent grans.
Ja han vingut també molts,
han incorporat molts altres socis més joves,
però el que interessa és que vagin entrant més socis joves
a fi i efecte d'anar renovant tota l'entitat.
Cada vegada és normal, és llei de vida, no?
I, vaja, no, tenim una bona resposta, eh?
La veritat és que sí.
Perquè quants socis podeu ser ara en l'actualitat, més o menys?
Bé, nosaltres tenim ara aproximadament 610 socis,
que ja creuen que està bastant bé, però volem...
Home, més.
Volem més.
Bé, han tingut fins 850 socis, eh?
O sigui que creiem que és una xifra prou ampla,
però volem més ara.
Home, de fet, a més, la joventut musicals de Tarragona
ha sabut evolucionar perfectament amb els gustos del públic,
incorporant en els últims anys algun que altre concert de jazz, també.
És a dir, heu portat orquestres i formacions que la gent...
Oi, això em sona que jo l'he sentit,
ho he vist que actuava en un festival internacional,
i ho tenim a Tarragona.
Sí, sí, sí.
Potser és que no som conscients de la tasca que feu, no?
Jo crec que una mica no ho sap el públic en general
la tasca que es fa des de joventuts musicals,
i se'n fa una de molt bona.
Ara mateix, amb la programació ara,
amb aquesta de la tardor,
el cicle de tardor,
doncs, a veure, es comença amb un concert de l'OBC,
després hi ha una Big Band,
la Big Band ja és Terrassa,
i per tant ja incorporem coses més o menys noves,
no incorporem què s'ha fet altres vegades, per això, eh?
Vull dir, no és la primera vegada.
No, no, és que teniu sempre un programa molt...
Sí, després hi ha la Coral,
amb una càmera de l'Universitat Rovira Virgili,
després hi ha...
Enguany el que s'ha fet és això de la nova música al Metropol,
i això ho porta més aviat el Miquel Àngel,
que és música contemporània,
introduïm aquesta novetat dintre de la programació,
perquè la gent jove, els estudiants de música,
evidentment, escolten molta més música contemporània
i que, per exemple, la gent que té ara ja uns 50, 60 anys o 70 anys,
perquè no estan tan acostumats.
En canvi, la gent jove sí, perquè ja ho fan al conservatori.
A més, hi ha un fet destacable.
Tarragona és de les ciutats que convoca
un dels premis més importants de creació de música contemporània
i dius, home, si nosaltres que estem des de la ciutat com a ciutat
intentant que sorgeixin nous valors,
no programarem un concert d'aquest tipus de música,
que encara és una miqueta minoritària, no?
És minoritària perquè costa molt aquesta música, no?, d'entendre-la, però...
Però si no la coneixem, poc la podrem valorar,
i aquesta pot ser una bona oportunitat, no, Miquel Àngel?
Sí, i tant, i tant.
Home, serà un concert del quartet de guitarres Aleph,
que és un quartet alemany,
i tocaran tot música de compositors vius, no?
Contemporanis.
Sí, contemporanis.
Sí, sí.
I també hi haurà una peça d'un compositor d'aquí,
que es diu Ramon Homet,
que és un compositor molt interessant
que tenim aquí a les nostres terres.
i això, i es tocarà música del Vinko Globokar,
que és un autor molt...
Ell és eslobé, però format a França,
i també de fill d'emigrants eslovens
que van emigrar a França.
I és una gran figura, no?
I llavors el que farem també serà,
a més del concert del grup,
també vindran dos compositors dels que toquem.
Aquest Vinko Globokar i el Marcus Hetzle.
Estan presents?
Sí, també, també.
Sí, perquè volem vestir el concert, no?
No només que sigui això,
un concert que vas i toca un grup,
sinó que també poder introduir la música.
Farem un fòrum abans de cada concert
que els compositors puguin parlar
sobre les seves obres,
que la gent pugui participar
i trobo també que pot ser una...
que tindre aquests compositors aquí
també ajuda a poder introduir millor aquesta música.
És una iniciativa valenta,
és una aposta valenta
perquè sovint quan parlem amb compositors contemporanis,
directors d'orquestra,
ara penso en els diferents directors de l'OBC,
que els propis músics de les formacions musicals
els agradaria a cadascun dels concerts
poder interpretar alguna peça contemporània,
però, clar, és allò de sempre, no?,
del públic mana i costa una miqueta introduir-ho.
Per tant, d'aquesta manera
i donant-li embolcallant-lo
amb la presència dels compositors,
potser es crea un referent, no?,
i en un futur qui sap si podem anar...
Sí, i tant, i tant, perquè, clar,
ja fa molts anys que Tarragona,
és això que deu, no?,
que fa un concurs de música contemporània
i, no ho sé,
és també donar-li una mica...
acompanyar a tot això, no?,
i que Tarragona pugui ser a poc a poc, no?,
un referent, sí.
Enguany, amb el jurat, per exemple,
ve un gran compositor molt jove,
que és l'Hector Parra,
ve i forma part del...
Per exemple, entre altres,
hi ha el Mestre Esquadreny,
hi ha el Tomàs Marco,
Jean-Pierre de Puy,
vull dir, hi ha ben altres.
Però, esclar,
a mi el que m'ha cridat molt l'atenció
quan m'han dit és l'Hector Parra,
està ara mimat per tot Europa,
està...
El busquen per tot arreu,
composa per encàrrec a tot arreu,
música electrònica, vull dir, evidentment.
És el que dèiem,
que no valorem,
i aquí estan venint els primers noms, no?
I aquí el tenim el jurat,
o està el jurat,
que ara ho fa l'Ajuntament, no?,
el jurat del concurs,
l'Hector Parra,
jo com vaig veure l'Hector Parra,
mare meva,
tota una personalitat.
Una personalitat, sí, sí.
Tot i així continuo,
i en aquesta ocasió aposteu per la gent del territori.
Abans esmentaves la coral universitària de la URB,
després també has esmentat el Miquel Àngel,
un compositor d'aquí del camp.
Vull dir que,
a banda de portar aquests grans noms
i grans orquestres que anem parlant,
aposteu per la gent del territori
en la programació de joventuts musicals.
Sí, sí, també hi ha la Camerata 21,
després també vindrà la coral Cantiga,
que és de Barcelona,
bueno, la coral Cantiga,
que és molt conegut i ho fa molt bé,
però també bé, vull dir,
a veure,
hem d'apostar per la gent d'aquí
i pels grans.
Clar, per tot.
Clar, jo m'imagino que,
en aquest cas,
la Montserrat i el Miquel Àngel,
la Parra Creativa,
portem les orquestres, els grups,
i per l'altra banda,
jo m'imagino el Sergio i el Pedro dient,
bé, però aquí qui organitza
i qui fa els números som nosaltres.
A veure que no se'ns passin
de buscar coses que,
és a dir, per organitzar tot això,
i econòmicament parlant també,
doncs, a veure,
s'ha d'anar una miqueta
mirant-ho tot molt bé, no?
Bé, respecte a la tesoreria,
nosaltres tenim els socis
que paguen una quota anual
o trimestral i semestral,
i després també ens nutrim
de les subvencions,
principalment de l'Ajuntament,
de la Diputació,
i després d'altres entitats,
com per exemple,
pot ser Caixa Tarragona,
a vegades,
i ara tenim cada enguany
una altra Caixa Terrassa
que ens dona uns concerts
però també gratuïts.
i tot això,
depèn dels diners que tinguem
i les subvencions,
anem fent cada vegada
uns concerts millors,
que sí que podem.
Això ja es veu
amb el programa.
I al secretari,
quina tasca li toca fer
dins de l'entitat?
Una tasca
totalment administrativa,
o sigui,
la més...
La més ingrata.
Ingrata, sí.
Bueno,
jo lo disfrazo
no perdient-me un concert.
I com m'agrada molt la música,
doncs lo ingrato,
lo disfrazo.
Clar,
compensa.
Compensa totalment.
Aquest any
tenim músics contemporanis
però també tenim músics
de tota la vida.
Jo dic que si surt Tchaikovsky
una vegada o dos a l'any,
ja tenim prou.
I si ve un violinista
de los países del Este,
que aquest any
també ve aquí,
que se llama Zenati...
Ivan Zenati,
que ve cada any,
pràcticament,
és un dels grans violinistes,
sí senyor.
Doncs aquest any
canvia de parella
perquè ha sigut papà.
Entonces la seva dona,
que era la pianista,
no puc venir
perquè ha d'estar ocupada
en otros menesteres.
Però ell sí que ve, no?
Ell sí que ve,
lo que pasa
és que el pianista
que l'acompanya
és diferent
Home, doncs també serà un canvi, no?
Aquest home
mima
a su violín
jo crec que
més que la família.
Jo l'he vist
passejant
por el balcó
del Mediterrani
i creien
que era una mochilla.
No era la mochilla,
era el violín.
Però és que el violín
té nombre propio.
Com es diu
el violín
d'Ivan Zanati?
Príncipe
d'orange.
I per quina raó
ho ha explicat
alguna vegada?
Pues
debe ser un nombre
que le puso
el que lo va a construir.
Sí, sí, claro.
Que fue
en la gran época
de Cremona
en Itàlia.
Luthier
ja batejava
el que era
el violín, no?
No,
no a tots.
A los que le
sortían
como él decía.
Per tant,
aquest és un violín
bastante bueno.
Este es un
de los bons.
No m'estranya
que no salta
aquí de sobre
el violín.
No, no,
a l'hotel
no el deixa.
De totes maneres,
això aquí
no s'ha passat
de venir
un quartet
húngaro,
hongarés,
perdó,
i tenir
que vestir-los
perquè les havien
robat tot
en una gasolinera,
tot
amb els seus instruments.
I van arribar aquí
només amb l'instrument?
Nuets.
Es van acompanyar
a comprar
uns pantalons
i una camisa blanca.
Déu-n'hi-do.
Home,
coses d'aquestes
són les que
vostè ha de solucionar,
no?
Estes coses
han de solucionar
els secretaris.
Jo,
en aquest cas,
no,
perquè no hi era.
Però el que
li tocava en aquell moment...
Era simplement
soci,
però no era secretari
encara.
Però
ho van
haver de vestir
a un quartet
hongarés.
Déu-n'hi-do.
Modestament,
eh?
No els van comprar...
Ja m'imagino.
No,
és que podíem dir
que les comprasen
un frac
i entonces
seria
picaresca.
aquestes anècdotes
passen també
a la història
de l'entitat
perquè havíem
programar
els grans nos
però després
hi ha aquesta feina
de darrere
a l'escenari
que no es veu
i que algú l'ha de fer,
no?
Darrere de l'escenari
normalment
es porten molt bé.
L'únic que veuen
a vegades
és aigua.
Aigua, sí.
Aigua.
Home,
no són com les estrelles
del rock,
no són gaire exigents,
són gent molt senzilla
en general, no?
Depèn de quina orquestra
demana també
algun bocadillo.
Bueno,
però se'ls hi pot donar,
eh?
Sobretot els russos,
quan venen
a aquesta russa
venen amb gana.
Sí, sí,
volen bocadillos,
així que...
Però bé, bueno...
Però en general
no són excessivament exigents,
eh?
Les persones de talent
ja els hi passa,
això,
que són bastant humils
en general,
veritat?
No, no,
els concerts,
el moment del concert
és el millor
perquè ells
disfruten
i se nota
i si el teatre
és ple,
com surt.
Nosaltres...
L'ompliu el teatre sempre?
És que nosaltres...
Sí, metropol sí,
ara el Palau de Congrés
és com és molt ampli,
és molt gran, clar.
Entonces hi ha vegades
que està a la meitat,
però bueno,
no està malament.
Los socios nuestros,
si assistissin tots
als concerts,
el teatre
no seria suficient,
però
dins d'un any,
si el senyor alcalde
compleix,
tindríem el Teatre Tarragona,
que serà
de 200 places més
que el metropol.
Un any,
vostè creu?
Això no s'ha prometut,
l'alcalde.
Bueno,
no, no, no,
tant de bo.
Les obres
estan avançant.
A veure, a veure,
oi,
tant de bo,
que puguem celebrar
tots d'aquí un any
aquest teatre.
Sí, digui, digui.
Els dos teatres
serviran pel mateix,
però dependerà.
El Tarragona
serà per una orquestra
i el Metropol
serà per un quartet,
per exemple.
Clar,
perquè moltes vegades
les limitacions
que ha tingut l'entitat
com altres programadors
de música clàssica,
quantes vegades
heu hagut de renunciar
a un espectacle
perquè no hi havia cabuda
a l'escenari,
ni al fos,
ni res, no?
És l'espai,
naturalment.
A Reus,
per exemple,
al Teatre Fortuny,
a vegades
la metat
de l'orquestra
s'ha de posar
als palcos,
perquè al fos
no cap.
I aquí amb braços
uns músics
amb els altres,
hem vist al Metropol
a vegades
allò que diu
que pretadets
que estan pobres,
no sé com poden
ni tocar, no?
Si una orquesta
de 80 places
és impossible,
no cap a l'escenari.
És curiós.
Ara que esmentaven
els socis,
jo no sé fins a quin punt
o si tenen
algun mecanisme
per saber
si els socis
els satisfà
la programació,
si reben
algun sistema,
perquè a un moment
ara dèiem
doncs hi ha socis
que aquest tipus
de música
diuen que no,
que l'any vinent
o hi ha socis
que diuen
l'Ivan Zenat
i que torni
cada any
perquè ens agrada molt.
Teniu maneres
de relacionar-vos
perquè estem parlant
de centenars
de socis.
No fem estadístiques,
però hi ha quasi
que en veus.
Acostem una miqueta
el micro, Montserrat,
gràcies,
si és tan amable,
gràcies.
No fem estadístiques,
el que passa
que el mateix soci
ja t'ho diu,
això no m'agrada,
ja veus comentaris,
el boca a boca.
El boca a boca,
no fem estadístiques.
No per estadístiques
sinó per saber
una miqueta
si la línia
dius, mira,
doncs aquesta línia
és l'encertada
per la majoria
dels socis
o potser que anem
cap allà
perquè hi ha
un altre interès.
Home,
ara volem obrir
una miqueta
perquè,
home,
perquè el soci
o el possible soci jove
també està més acostumat
a un altre tipus
de música
més contemporània
i per tant
també per donar-li
a veure,
també donar-li
entrada
amb aquest soci,
possible soci jove
perquè pugui escoltar.
Tota la música clàssica
és fantàstica,
vull dir,
no al contrari,
és superfantàstica,
però doncs també
hi ha música d'ara.
A veure,
Tarragona
és una de les
ciutats catalanes
que ha tingut
més músics
internacionals.
Felip Padrell,
Ligin Inglés,
Pau Casals,
eh?
el Gerard,
el Xavier Gols
de Tarragona,
eh?
Vull dir...
Guindjuan,
el Joan Guindjuan
que és d'aquí de Riudoms
i hi ha una...
A veure,
hi ha una tradició
de música
a Tarragona.
El que passa
que és això,
hem de saber
i la transmetre
a les generacions grans,
a les mitjanes
i a les joves,
vull dir,
totes.
Ara què dius
de les joves?
I això no calen
estadístiques
perquè són faves comptades.
Les escoles
de música
de Tarragona
estan a Besar.
Hi ha moltíssim
jove que estudia música
a Tarragona.
El Conservatori,
Escola Municipal,
l'estudi de música,
moltíssima gent jove,
molts adolescents
que estan estudiant música.
Per tant,
aquesta campanya
els pot permetre
gaudir dels concerts.
I ara així,
en plena allò
de fer socis,
jo he vist
que era
com els anuncis
de la tele,
per sol un euro
i mig al dia,
la cosa va per aquí.
Vinga,
explica'm als joves
com poden fer-se socis
amb un preu
i uns avantatges
realment importants
i interessants.
Qui ho explica això?
Li donem una feina
agradable,
agradable,
vinga.
Nosaltres fem una campanya
ara
i començant
con estos concerts
per a les joves
especialment,
un a cada cicle,
però
si un soci,
o sigui,
una persona
molt ferro
i té
menys de 30 anys,
el preu serà
15 euros
i
al trimestre.
Al trimestre.
Al trimestre.
Nosaltres al trimestre,
com els concerts
són tots els dimarts,
és una multiplicació,
són 12 o 13 concerts
cada trimestre
i 15 euros
és el que has dit.
És a dir,
amb poc més d'un euro
un concert.
Un concert.
normalment,
mire,
la semana pasada
d'aquí a Tarragona
per a ir a València
a oir a Madonna
fueron 7 autocares
i no valia un euro.
No, no,
ja li dic jo que no.
No valia un euro.
Déu-n'hi-do.
Aquí,
poc més d'un euro.
Bueno,
això és,
la qualitat
està demostrada,
això ho ha de mirar
al programa.
Nosaltres,
nosaltres,
si estem oberts
la taquilla,
perquè l'Ajuntament
no l'ha pedit,
nosaltres,
al Metropol,
un concert,
normalment,
costa 9 euros.
9 euros
és un preu
normal.
Per què poc no m'agafa a mi
això dels 30 anys
ja li dic ara?
No, no,
perquè és que realment
estava mirant el programa.
La quota
tampoc vull dir...
La quota
per més grans
de 30 anys.
Per més grans
de 30 anys,
doncs la quota
que fins ara
ha prevalgut
és d'ara
27 euros.
27 euros al trimestre.
Al trimestre?
I dret a cadascun
dels concerts?
Tot això és cert.
No,
però és que hi ha una cosa
que ja...
És que no són diners.
hi ha una cosa
que aclarir,
que aquestes orquestes
que venen aquí,
aquestes mateixes orquestes
estan tocant
en Barcelona
o en València,
en Saragossa,
en Madrid,
i l'entrada
ja val
3 o 4 vegades,
més,
40 o 50 euros.
40 o 50 euros,
realment,
mires els programes
i s'ha de quedar
el treu.
És clar,
aquí
quasi
regalat.
Jo diria
que és desconeixement
que tenim,
perquè si ho sabéssim...
A vegades pensem
que al donar
l'entrada
econòmica,
potser també
desvalorem,
traiem valor
al concert en si,
potser si el poséssim
a 30 euros,
potser la gent diria,
home,
això val la pena.
No ho sé.
És per facilitar,
però...
Si la vostra entitat
és una entitat
sense ànim de lucre
i ha segut treballar
a través d'institucions
i entitats privades
aquest suport econòmic,
podeu rebaixar
el preu al màxim.
No perquè rebaixi
la qualitat
i el nivell dels concerts,
tot el contrari.
Nosaltres,
si volem
fer més dimensions
i tot,
és per fer millors concerts.
Clar.
I a més,
vaig aclarir
que a final d'un any,
que tenim el dia 30 de desembre,
que tocarà una orquesta
amb una parella de bai,
tot això de...
Els balsos.
Els balsos i tal.
Concert de cap d'any, no?
Que si vas a Barcelona
o vas a Madrid
i vas a això,
ja 50 euros ja t'acosta.
I aquí el soci gratis.
Clar,
jo crec que moltes persones
que ens escolten
27 euros al trimestre
i un concert cada setmana
és que allà on ho expliquis
ningú s'ho creu.
I si ets jove,
15 euros al trimestre
i dret anar a tots els concerts...
Després també hi ha un avantatge
ara que és trimestre,
doncs que,
bueno,
aquests trimestres
que l'Ajuntament
la veritat és que
s'aporta molt bé
amb joventuts musicals.
Vull dir,
cedeix el concert
de l'OBC.
No el paguem
a les joventuts musicals
perquè evidentment
no pot,
no té capacitat econòmica,
però ens el cedeix
perquè els socis,
ja que fan l'esforç
d'anar cada setmana
al concert,
el podem posar
dintre la programació
de joventuts
i el soci pot anar
sense pagar...
sense pagar res,
com a la quota de soci.
És el del dia 22 d'octubre,
no?
El del dia 22.
que tenim l'avantatge
que el dia 22
hi haurà
el concert de l'OBC,
tocaran
la sinfonia
número 8
de Borges
i
tres dies després
que vindrà
l'orquestra
aquesta
d'això,
com s'ha de dir,
mira,
aquesta orquestra
que és turca
i farà
la sinfonia
del nou món,
o sigui,
la nou de Borges.
que siguin tres dies
de diferència
i podrem escoltar
dues grans sinfonies
de Borges
aquí a Tarragona.
És un luxe, això, no?
Qui vulgui es pot fer soci
en qualsevol moment de l'any?
Sí.
No, allò comença el curs
no és rotllo matrícula,
que en qualsevol moment...
És qüestió d'anar
a la taquilla
del Teatre Metropol,
demanar la butlleta
i fer-se soci.
I ja està.
T'ha de recordar
que també
en l'Anna del Nou Món
també toca aquest
el concert de violí,
no?
De Beethoven.
Sí, sí, sí, també.
Bueno, això és, diguéssim,
aquesta, la nou
perquè és la més vistosa,
podríem dir, no?
Això és el nou màu, ja, també.
Sí, sí, sí.
No, res, jo crec que tots
no ens anirem a fer socis
ja directament.
Miquel Àngel,
com a representant,
van entrant els joves,
els joventuts musicals,
et toca a tu, eh,
d'anar convidant
a tothom que...
Sí, ona, sí, mira,
vull dir,
els...
Jo, en el meu cas,
doncs, clar,
jo soc músic,
també me relaciono
amb molta gent jove, això,
i, clar,
potser
som nosaltres
els que
els que hem de...
clar,
els que hem d'estirar...
Clar, que no es deixi perdre
una entitat com aquesta
perquè d'aquí uns anys
no hi hagi gent jove
que estigui endavant, no?
Que el relleu
l'hem d'agafar.
Clar que sí.
Això està claríssim,
no es pot...
Tarragona no es pot
permetre el luxe
de no tindre
una programació
com aquesta que té,
que no hi ha cap altra ciutat
llevat de Barcelona,
que tingui
aquesta programació regular.
Això,
això jo trobo
un...
és un luxe.
No, no, potser
que estem acostumats
a tenir-ho
no ho valorem prou
i potser s'ha de posar
en valor, no?,
tot això que es fa.
Jo crec que sí, jo crec que sí.
Doncs ja ho saben,
menors de 30 anys,
15 euros...
Sembla una firaira,
però és que clar,
crec que és important dir-ho,
perquè no sigui l'excusa.
15 euros,
menors de 30 anys,
al trimestre
i amb dret a...
30 anys inclosos, eh?
30 anys inclosos.
Sí, perquè això també
és molt preguntant.
És a dir,
que si han de fer els anys
l'any que ve,
encara, encara...
No, perquè a vegades
tu diuen,
no, bueno,
els 30 anys,
però fets o...
No,
l'any que facin els 30 anys
i tant,
quan en facin 31
ja els hi posarem
a l'altra cuota.
I més de 30,
doncs tampoc és res extraordinari,
27 euros al trimestre,
doncs no res.
Serà qüestió de gaudir-ne
de la música
i agrair-vos,
sí,
molt ràpidament
que acabem el temps.
Endavant.
L'Ajuntament
també que l'Ajuntament
ens ha donat
també la medalla
de plata
de la ciutat de Tarragona
per la música
i al seu president
actual,
que és José Antonio Calvo,
li han donat
un diploma també
per...
Sí, sí,
jo recordo
quan es va fer
vam parlar amb ell
i a més molt il·lusionat
d'aquest reconeixement.
Una part d'un altre
sotorgament que tenim també,
de la reina Sofía
també és la presidenta d'Honor...
És la presidenta
de totes les joventuts musicals
d'Espanya, no?
Sí, sí, sí.
Molt bé,
no tenim més temps
però de totes maneres
caldrà fer en memòria
als oients
que no s'oblidin
que comencen
els concerts
de joventuts musicals
Montserrat i Car,
Sergio Romero,
Pedro Ortega,
Miquel Àngel Marín,
moltíssimes gràcies,
enhorabona
i fins la propera,
que vagi molt bé.
Són les dotze,
les notícies.