Bé, la veritat és que ja els ho dèiem,
que ens ho prendríem amb calma
perquè parlem de racionalització d'horaris.
Bé, teníem alguna petita dificultat amb la unitat mòbil
que hem superat, o així ho desitgem, si més no.
El cas és que ja fa una bona estona
que els nostres companys, Maria Bertran i Jordi Sorinyac,
estan al Palau de Congressos.
Avui ha arrencat el segon congrés nacional
per a racionalitzar els horaris al nostre país.
D'alguna manera es volen equiparar amb alguns models
d'altres països europeus.
Jordi Sorinyac, bon dia.
I bona hora, Jolanda, què tal?
S'ho prenen amb calma, ells també, no s'atabalen,
no s'estressen, lògicament.
Bé, relativament, eh?
Tenen un programa intens,
la veritat no és el programa més intens
que més en els congressos,
però sí que també hem dit que, com mínim,
aquí sí que s'encomplint l'horari al fil per randa,
que ja saps tu que un clàssic en els congressos
és no complir-lo ni de bon tros,
o sigui que en aquest cas el cronòmetre,
com no podia ser d'una altra manera,
és un element clau en aquesta cita.
Abans, Jolanda, comentaves que no entenies exactament
això de la racionalització.
Home, entendre, entendre ho entén,
però, clar, no es tracta de cronòmetre els rellotges
tota la societat alhora.
Seria cronòmetre més aviat un rellotge
com a molt més ampli, no?,
que la pròpia maquinària suïssa, segurament.
Això mateix, a veure, l'objectiu principal
d'aquest congrés, el treball que s'ha donat a terme
aquesta comissió nacional,
una entitat, un organisme que plega
més de 112 entitats, institucions
arreu de l'estat espanyol,
és una miqueta que llegi temps per tot,
perquè ens entenguem,
perquè la feina no ens absorbeixi a les 24 hores del dia,
perquè no hi hagi aquests horaris en què, sí,
segurament treballem 8-9 hores la jornada laboral,
però que t'impliquen de forma directa o indirecta
15 hores i que t'acaben condicionant
tota la jornada.
Si et sembla, escoltem el senyor Inés Ibuqueres,
ell és el president d'aquesta comissió nacional,
de base estatal, és tarragoní,
és aquí de la ciutat de Tarragona,
i ens explicava això, que l'objectiu prioritari d'aquest treball
i, de fet, d'aquest congrés,
aquesta tercera edició d'aquest congrés,
és que tots tinguem temps cada dia per fer de tot,
per anar a la feina,
pel nostre temps d'oci i també per la vida familiar.
Tenim en compte que simplement una persona motivada,
una persona satisfet al seu lloc de treball,
una persona valorada,
i una persona valorada té de ser aquella,
doncs vull dir que se li escolti
i que sàpiga, doncs, que el treball és un tema important,
però a part del treball hi ha més vida.
Hi ha la vida de família, hi ha la vida de parella,
hi ha la vida dels fills,
hi ha la vida, doncs, de les aficions de cada un de nosaltres
i tenim que tindre lloc per tot, eh?
I per això tenim que tindre clarament una escala de prioritats.
Sona bé llalent d'això?
Sí, sí, perfectament, Jordi.
I aquestes recomanacions del senyor Boqueres,
que hi hagi bé temps per tot, sonen bé?
Sonen, home, sí, però t'ho diràs,
és que sempre estàs buscant el punt,
però, clar, no només cal racionalitzar els horaris de feina.
Perquè, clar, ara pensàvem, per exemple,
si has d'anar a comprar a les botigues,
la gent que és comerciant també ha de tenir uns horaris adients.
Si has d'anar al cinema,
doncs també ha de tenir uns horaris adients.
Si has de veure a la televisió aquell programa estupendo,
que no els posin a les 11 de la nit,
si la demà és demà tina.
Clar, és que no és només l'horari de la feina.
Després en parlarem, eh?
Perquè també hem parlat amb el doctor Eduard Estivill,
el gran especialista de la zona de Catalunya,
i ens deia que a l'estat espanyol
anem dues hores amb retard, podríem dir,
en relació a la resta d'Europa.
Però en qualsevol cas, segurament,
una gran majoria de ciutadans estarien d'acord a això.
que cada dia ens pogués arrendir més,
que la nostra jornada laboral no absorbís
tot el nostre dia.
I segurament aquí, qui té un paper més important,
és al cap i a la fi qui paga,
que són les empreses,
qui ens donen les nostres feines.
I és ara, precisament, en aquest camp
on s'està treballant, s'està insistint,
s'està parlant amb les diferents empreses,
doncs perquè entenguin una miqueta aquesta filosofia,
i la filosofia,
entendre-ho pot ser relativament senzill,
però el més important és que ho apliquin.
Escoltem què ens explicava aquest matí
fa uns dinsens Ignasi Boqueres.
Allà per uns d'aquí,
quan una persona té un objectiu clars i concret
que aquesta persona es posa en valgut l'expressió clars fila,
segon tema,
l'apoi tecnològic a la clara,
una persona, per exemple,
deu tenir un ordenador d'última generació,
o tindre l'obsolet en les mateixes hores de treball,
l'eficàcia és molt diferent,
i en tercer lloc,
i per mi el primer,
tindre les persones motivades.
Solament una persona motivada
és una persona veritablement productiva
per l'empresa i per ella mateixa.
Per tant, és ben simple.
Hem de canviar en aquests moments de crisi
més que mai els nostres plantejaments.
Per tant, la nostra crida és de dir
que en aquests moments
no és qüestió de posar més hores de feina.
Seria un error.
Les persones som humans,
les persones no som uns robots,
les persones no som unes màquines,
i més hores de feina
vol dir rendiment decreixent.
L'important és que pugui apropiar
les hores de qualsevol conveni
per fer-les més racionals,
fer-les més òptimes,
fer-les més productives.
L'objectiu principal seria, per tant,
trencar aquesta equació
que molts podem tenir més o menys interioritzada,
que és això,
més hores a la feina,
vol dir més resultats.
des d'aquest grup de treball es diu que no,
el que s'ha de fer és,
doncs, no necessàriament més hora de la feina
ha d'implicar més resultats,
sinó que millor qualitat a la feina
pot implicar més bons resultats.
És en aquest sentit
on s'està treballant a les empreses.
S'està posant en pràctica tot això?
Però ja hi ha fruits...
Vaja, doncs, la veritat és que s'està treballant
en diferents àmbits, sense la més un.
Ahir, per exemple,
una sessió plenària d'aquesta Comissió Nacional
per a la racionalització dels horaris
es va celebrar al Parlament de Catalunya
amb la participació de diputats
de diferents grups parlamentaris.
I es va aprovar, entre d'altres,
l'estudi de la creació d'una comissió parlamentària
per posar en marxa aquest tema.
Per tant, cal que el Parlament de Catalunya
i, per què no, el Govern de Catalunya
s'impliqui directament en aquesta equació.
Per tant, s'està estudiant la creació
d'una comissió parlamentària en aquest àmbit.
No obstant això, ja se'n està treballant
des del Departament de Treball en aquest camp.
En concret, hem parlat amb Sara Barbel,
ella és la directora general d'Igualtat d'Oportunitats
en el treball de la Generalitat de Catalunya
i ens explicava precisament això,
que ja hi ha una unitat específica
de la Generalitat de Catalunya
treballant en aquest canvi.
Reconeix que hi ha resistències
a aquests canvis de filosofia,
de mentalitat, però reconeix
que s'ha de treballar perquè aquests canvis
poden ser beneficiosos per a tothom.
La veritat és que hi ha moltes resistències al canvi,
però no només a l'empresariat.
La veritat aconseguir, el que deia ell,
la productivitat, fomentar la productivitat davant d'aleshores.
Què més es pot fer, sobretot des d'un punt de vista de les administracions?
És cert. La veritat és que hi ha moltes resistències al canvi,
però no només a l'empresariat.
Això és a la societat en general.
Portem molts anys des que vam tenir una societat industrial,
purament industrial, en què es van organitzar una sèrie d'horaris,
però ara estem a la societat del coneixement i ha canviat tot.
Ha canviat les fórmules de la productivitat,
han canviat els sistemes d'organització de recursos humans,
ha canviat tot i, en canvi, no han canviat els horaris.
Continuem amb els mateixos horaris de l'època de la societat industrial
i és per això que ara cal aquest nou pas.
L'empresariat moltes vegades té por que això signifiqui,
d'una banda, costos i d'una altra, en realitat, treballar menys.
Però el que hem de poder fer és mostrar tots els beneficis que en realitat té.
Té beneficis.
Nosaltres hem parlat amb empreses que ens han mostrat
que a partir d'implantar mesures de conciliació s'ha reduït l'absentisme.
En alguns casos ens estan parlant d'un 15%,
però és que d'altres ens parlen de fins a un 30%,
que és realment una xifra important per a les empreses espanyoles.
Es redueix l'absentisme, augmenta la satisfacció
i, per tant, s'afavoreix tota la cohesió.
En aquests moments en què precisament tenim
persones molt diferents a dins de l'àmbit empresarial,
doncs tota la cohesió social s'afavoreix
amb les noves mesures de conciliació
i, a la llarga, el que es fa és millorar la productivitat.
I si millora la productivitat, millora la competitivitat.
Explicacions a Sara Barbel,
directora general d'Oportunitats en el treball de la Generalitat de Catalunya.
com es poden posar en marxa aquestes qüestions?
Coses pràctiques.
En les nostres empreses, per exemple,
el que deia abans el senyor Boquer,
és una millora en la tecnologia,
ens pot fer estalviar temps,
ens pot fer perdre menys temps a la feina.
Instal·lar, per què no?, teletreball,
la possibilitat que no sempre haguem d'estar físicament
a la nostra oficina,
sinó que algunes gestions les puguem fer
des del nostre domicili particular.
per instal·lació, per exemple,
de menjadors per als treballadors,
de tal manera que la pausa que moltes empreses tenen
pel migdia per dinar es pugui reduir
i aquella gent que vulgui dinar fora de casa,
doncs que ho pugui fer a un cost econòmic.
Posar en marxa de servei per a guarderies,
perquè, doncs vaja,
els pares i les mares hagin d'anar
el menys abòlit possible
per anar a buscar els seus nens petits
a les llars d'infants.
Són algunes d'aquestes mesures.
Si ens escolta algun empresari pot dir
home, doncs això és complicat,
però pot ser més senzill
per a aquelles grans empreses.
Si tu tens una gran empresa
de 1.500, de 1.000 treballadors,
doncs totes aquestes mesures
pot ser relativament més senzill
de posar en marxa.
Però hem de tenir en compte
que Catalunya especialment
és un país predominat
per les denominades pimes,
les petites i mitjanes empreses.
I moltes d'aquestes mesures
que poden ser més o menys costoses
segurament són més difícils
d'implantar.
Per aquest motiu,
la Generalitat de Catalunya
reconeix que és aquí
on s'ha d'incidir
en parlar amb les pimes,
en conscienciar
les petites i mitjanes empreses
que aquestes qüestions
de les quals hem de estar parlant
també són beneficioses
també per a elles
i és per això
que s'està posant en marxa
un pla per visitar
especialment les pimes.
Sí, és cert que
en aquests moments
la major part de les empreses
que estan practicant
mesures de conciliació
són grans empreses.
De fet, estan fent de model,
estan tirant del carro,
d'alguna forma,
però nosaltres estem fent
ara una experiència
pilot
amb empreses
petites
i de l'àmbit comercial,
de l'àmbit...
perquè és un dels àmbits
més difícils,
tot el que és el comerç,
tot el que és l'hostaleria
i el turisme
o estem treballant
en una ciutat
de Catalunya
precisament,
donarem els resultats
quan els tinguem
perquè encara és una prova pilot.
Però efectivament
estem tractant
d'adaptar
les metodologies
de la conciliació
a les petites
i mitjanes empreses
perquè a Catalunya
el 80%
del teixit empresarial
és petita
i mitjana
i llavors
nosaltres tenim
una metodologia
que se'n diu
les sis C's
de la conciliació
que és una guia
metodològica
que ajuda
a les empreses
precisament
això
a dissenyar
un pla
i seguir-lo
a base d'objectius
i després
veure com va millorant.
Doncs aquesta metodologia
ara l'estem aplicant,
l'estem adaptant
precisament
a la petita
i mitjana empresa
tenint especial cura
com us dic
de tot el que és
el comerç,
l'hostaleria
i els polígons industrials
que són aquí
els àmbits
on hi ha més dificultat
per la conciliació.
Doncs des de l'administració
com a mínim
des de la Generalitat
de Catalunya
ja s'està treballant
en aquest àmbit
s'estan fent
les primeres passes
i esperem poder tenir
els resultats
ben aviat.
Jolanda,
puc preguntar
a quina hora
vas a dormir habitualment?
Jo?
Sí.
És variable.
Variable.
Com tothom, suposo.
Variable.
Relativament tard?
Relativament tard
tenint en compte
que...
Tenint en compte
que t'aixeques
a una hora indescent.
Efectivament,
com tu també t'aixeques
i com el Joan Maria
i el Lluís.
Vull dir que...
Sí, sí, tardet, tardet.
Dormim poquet en general,
no nosaltres,
tota la nostra societat, no?
Doncs fem mal fet
i precisament
aquest és un dels aspectes
amb els quals
també es vol fer incidència
en aquest congrés.
Ara mateix està participant...
Vaja,
s'ha de tenir lloc
una taula rodona
que porta com a títol
El temps de les persones,
treball i qualitat de vida.
S'està fent incidència
en alguns d'aquests aspectes
amb els quals
també hem estat comentant fins ara.
I en aquesta taula rodona
hi participa
el doctor Eduard Estivill.
Ell és el director
de la Unitat d'Alteracions
de la SON
de l'Hospital General de Catalunya.
És, podríem dir,
una de les principals autoritats
en tot això
de la SON
i del dormir al Principat.
i hem parlat amb ell
sobre aquestes qüestions,
sobre a quina hora
hem d'anar a dormir cada dia,
sobre què passa
amb les persones
que fan tornos,
si els horaris
de les feines
ens hipotequen
a la nostra hora de dormir.
Vaja,
hem tingut l'oportunitat
de parlar amb Rayll
tres minutets.
Si et sembla,
Llolanda,
escoltem aquesta mini-intervista
i d'aquí uns instants
ho comentem.
Doctor Estivill,
bon dia.
Bon dia.
Estem en aquest congrés
parlant de racionalitzar
els horaris,
fer-los més normals,
més racionals per a tothom.
Quin paper hi juga la SON?
Doncs molt important
perquè avui en dia sabem
que els espanyols
dormim un promig de 40 minuts menys
que el resta dels europeus.
Això significa
que som un país
curt de son.
I la raó
per la qual
dormim menys
és que realment
les nostres hores
d'anar a dormir
són almenys
un parell d'hores
més tard
que el resta dels europeus.
La raó d'això
també és
única i exclusivament
els costums que tenim
de tancar
les botigues molt tard,
d'acabar les feines molt tard.
Aleshores,
normalment,
sempre abans d'anar a dormir
necessitem un parell,
tres d'hores
per desconnectar
i això fa que ens anem a dormir
entre les dotze i la una
i en canvi ens llevem
a les sis, set del dematí
com el resta de la gent d'Europa.
L'estat espanyol
també és un país
tradicionalment de migdiades.
Com que hi ha molt
l'horari partit
hi ha molta gent
que dorm tard
però aprofita
per descansar
una mica al migdia.
És bo fer la migdiada
cada dia
i sobretot
fer-la segurament
tan llarga
com la fem?
Bé,
és bo fer-la
però no tan llarga.
L'ideal
és dormir
al voltant
de 10-15 minuts,
20 com a màxim.
Però això només
és per completar
les 8 hores
que hem de dormir
a la nit.
La gent que fa
una migdiada
perquè dorm poc
la nit anterior
no està fent bé
les coses.
Tindrà un mal de matí,
sí que tindrà
una excel·lent tarda
perquè haurà dormit
però ningú li traurà
les conseqüències
de la poca son
a la nit anterior.
Aquí a Tarragona
hi ha molta gent
que treballa
en polígols industrials
especialment
en el sector químic
i en aquestes empreses
funciona molt
el sistema de torns.
Unes setmanes
treballes de matí,
altres de tarda,
d'altres de nits.
Aquests horaris
van bé
des del punt de vista
empresarial
però també van bé
per a la persona?
En absolut.
Avui en dia sabem
que la gent
que treballa de nit
té una expectativa
de vida
5 anys inferiors
al que podia haver arribat
sempre i quan
hagi treballat
15 anys
a torns nocturns.
Això vol dir
que el cervell
està preparat
per dormir de dia
i, perdó,
per treballar de dia
i dormir de nit.
Està parlant
d'una esperança
de vida
realment força menor.
És increïble
però aquestes
són les dades
que tenim.
És a dir,
evidentment,
si algú ha d'arribar
als 90 anys
i ha treballat 15 anys
a treballs nocturns
vol dir que viurà
5 anys menys
però això
són dades
demostrades
científicament
i la raó d'això
és que
és el que t'explicava
el cervell
està preparat
per dormir de nit
i està despert
durant el dia.
Si nosaltres
li canviem
aquests horaris
fem que dormi de dia,
no descansa igual
amb la qual cosa
la gent que treballa
a torns
tenen un 40%
més de possibilitats
de patir
ansietat,
depressió
i trastorns físics
de tipus
cardiovascular
i gastrointestinal.
Ja per acabar,
doctor Sivillo,
una persona
que entra a treballar
cada dia
a quarts de nou del matí
i que treballa
8 hores al dia,
quantes hores
una persona adulta
hauria de dormir,
quines hores
se n'hauria d'anar a llit,
quin seria
el prototip ideal
d'un treballador adult?
La majoria
de persones adultes
necessitem dormir
entre 7 i 8 hores
cada dia.
Després
hem de completar
aquest son
amb 10-15 minuts
de migdiada.
Si això ho fem així,
tindrem un excel·lent matí,
una excel·lent tarda
i el rendiment
serà molt més alt
que si no fem
aquestes hores de son.
Doctor Sivill,
gràcies.
A vosaltres.
Et surten els números, Jordi?
Relativament,
relativament,
relativament,
sí,
quan, vaja,
no vaig,
afortunadament,
des de fa una temporada
no vaig gaire desencaminat.
bé, bé, doncs,
escolta,
tindràs una vida longeva,
molt llarga.
En qualsevol cas,
aquí el doctor Sivill
ha apuntat una dada
interessant,
en certa manera
també preocupant,
el fet que les persones,
per cada 15 anys
que treballes de nit,
la teva esperança
de vida
es redueix
5 anys,
d'acord?
Una dada
com a mínim
xocant,
però, clar,
aquí entrem després
en la quadratura
del cercle,
perquè hi ha
algunes feines
que, òbviament,
s'han de fer a la nit
i algú les ha de fer.
Per tant,
aquí entrem una miqueta
en un conflicte
d'interessos
en la quadratura
del cercle
a veure com
tot aquest embolic
de les feines,
de la vida laboral,
la vida familiar,
la racionalització,
doncs,
tot plegat
es pot encaixar.
Esperem que en algunes
d'aquestes taules rodones
d'aquest congrés
que s'allargarà
fins a la tarda
puguin desallurigar
una mica
tota aquesta equació.
Demà a la tarda
tindrem les conclusions
i a veure si ens ensenyen
un camí interessant
per tots plegats.
Jo no sé, Jordi,
si has tingut oportunitat
d'arribar a alguna conclusió,
però escoltant-te des d'aquí
jo no sé si els oients
també estaran d'acord
que congressos
com el d'avui
serveixen
més que res
per obrir
un ampli debat social.
No es pot legislar tot
i s'han de canviar
molts hàbits.
Estem parlant també
de gènere,
d'assumir
el que són
les obligacions domèstiques
tant homes com a dones
i allò
que més hores a la feina
no és més productivitat
i això ho hem vist
aquelles reunions
que es convoquen
a l'hora de dinar
que van a les 7 de la tarda
ningú pot pensar
que s'estigui treballant
tanta estona.
Això d'una banda
i també una de les conclusions...
I és una miqueta autocrítics
també a nosaltres
que no tot es pot legislar.
Hi ha un canvi de mentalitat
que s'ha de produir
i això és un camí
de llarg recorregut.
I un canvi de mentalitat
per tots.
Segurament hi ha moltes feines
a les oficines
en les quals avui en dia
s'obliguen els treballadors
a plegar a les 8
a quarts de 9 del vespre
quan segurament
podries fer la mateixa feina
i plegar a quarts de 7
de la tarda
amb la qual cosa
doncs això que deia
el doctor Stivill
si pleguem a dos quarts
de 9 del vespre
entre que sopem
una cosa i l'altra
necessitem 3 hores
per desconnectar
si entre una cosa i l'altra
arribem a casa de les 9
ja gairebé ens veiem
obligats a anar a dormir
a les 12.
Per tant,
és un cercle vició
són molts factors
òbviament el que intervenen
i a veure una miqueta
com ens en podem sortir.
I un pas molt important
posar-ho a l'abast de tothom
obrir un debat social
i com a mínim
que això vagi impregnant
una miqueta
les nostres maneres
d'entendre
la feina,
la productivitat
i la vida
en aquest segle XXI.
Jordi,
moltíssimes gràcies.
No correu, eh?
Comencem nosaltres
donant exemple.
Calma,
tranquil·litat.
Fins ara.
Adeu.