Des del fa estiu saludem ja Joan Pasqual,
el coordinador general de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona.
Joan, bon dia.
Hola, bon dia.
Hem deixat enrere el QS i agafem aire, però justet,
perquè aquesta nit tenim dos concerts de Cant Coral
amb la Setmana Cantant de Tarragona
i demà s'inaugura oficialment el fa estiu.
El QS l'hem deixat enrere amb una valoració altament positiva.
Sí, sí, estem molt contents per resposta de públic,
per qualitat dels concerts.
Si anem fent una valoració part per part, doncs positiu totalment.
Home, la fórmula aquesta, que en principi algú li podria sobtar
en lloc d'allargar els concerts tot el mes de juliol,
concentrar-los una setmana, sembla que ha funcionat i que ha agradat força?
Sí, ha funcionat i, bueno, entra en el concepte festival.
Quan parlem d'un festival estem parlant d'una concentració,
d'un determinat registre cultural al voltant d'un temps molt curt
que pot permetre visualitzar un determinat registre,
que en aquest cas les músiques del nou món i de fusió i noves tendències.
I, per tant, pensem que com a eina per projectar-lo, a més, cap enfora
i que sigui un festival de referència a nivell nacional i internacional,
anem pel bon camí.
A veure, al nivell més lúdic i més de carrer,
i utilitzarem un llenguatge que s'escau molt en l'espectacle,
la que van liar els gallecs aquests al carrer,
aquest ejército guerrillero festivo.
Sí, sí, sí.
Parlo de memòria i la meva memòria és molt feble,
però Déu-n'hi-do la que van liar, eh?
Sí, sí, la barreja aquesta entre música i participació directa del públic es troba...
Los festicultores truque.
Festicultores truque.
Sí, era un registre molt arrelat en certs àmbits
i que és molt mediterrani, també.
I, de fet, en tronca perfectament amb tota la tradició
de la cultura de carrer, cultura popular, tradicional.
I, evidentment, la música, a part, és l'element o per excel·lència
de llenguatge universal que és assequible a tot tipus de públic.
Clar, si vostès obren el programa del Fa Estiu
i van mirant aquesta setmana, eh?, que s'entraguem la nostra mirada,
després hi ha dantes coses, fins al diumenge 27 poden dir
a veure, jo tot això no puc anar, és que tampoc no cal,
perquè fins i tot hi ha activitats que coincideixen en l'horari,
però justament són propostes diferents per a tots els gustos
i tots els públics.
D'alguna manera heu treballat amb altres entitats de la ciutat
per poder aglutinar un ventall prou ampli i atractiu, no?
Sí, el Fa Estiu és una transformació del plantejament
del que és la programació cultural a la ciutat a l'estiu.
I el que es pretén, bàsicament, és lligar aquest concepte
de ciutat mediterrània amb el concepte de proposta cultural
més lligada amb el caràcter lúdic o festiu de les pròpies propostes
i intentar convertir Tarragona en un gran, jo diria,
un gran escenari natural, que ja ho és per si mateixa.
Intentem, per tant, reivindicar el nostre patrimoni,
reivindicar els nostres carrers, la nostra gent.
I el festiu té com a filosofia intentar que la gent surti,
es comuniqui, es relacioni.
Fa Estiu moltes coses, no solament veure espectacles...
I no només l'orxata.
I no només l'orxata.
Fa Estiu quantitat de propostes i de possibilitats
que tenim en una ciutat com la nostra.
I, per tant, afegim aquest fet cultural,
aquest fet que qualsevol persona pot sortir
i trobar-se amb un raconet de la nostra ciutat,
un petit espectacle,
o agafar el programa i dir
a mi m'interessa això, m'interessa l'altre.
És a dir, una mica aquesta filosofia,
a més d'obrir molt més tota la programació
a diferents àmbits.
De fet, són 17 espais a nivell de ciutat
on s'aniran desenvolupant al llarg d'aquest mes
tota la proposta de programació cultural.
No, tal com ho expliques, la idea és aquesta,
que jo surto de casa a la tarda, al vespre o a la nit
i sempre trobaré alguna cosa en algun lloc de la ciutat.
Exacte.
Aquesta és la idea.
Aquesta és la idea.
A veure què fan avui.
i disfrutar una mica del fet aquest
de sortir i relacionar-se amb les persones
i amb tot el nostre entorn.
Molt bé, doncs, tot i que vostès segur que tenen un programa
a l'abast i no entren a la plana web,
en fi, la difusió és àmplia,
però sí que aquest comentari amb el Joan
és una miqueta per anar a situar-me.
Com l'altre dia, no?,
que vam parlar amb diferents representants
dels grups del QSE, amb el Joan aquí als estudis,
que dius, a veure, el que sí,
ja tenim el programa a la mà,
però sembla que si parles o tens alguna referència
pots fer el triatge així com a més...
El tema de demà dimarts és una cosa diferent,
perquè ve a ser la inauguració.
Es vol fer una inauguració una mica familiar, no?
Sí, una mica familiar.
El fet és també reivindicar un altre espai
que, evidentment, és utilitzat per moltes persones,
però que té un potencial magnífic
per fer programació cultural,
que són els jardins del Camp de Mar.
Hi ha d'una forma natural,
pràcticament assumida com estable,
el que són les programacions de les nens del Camp de Mar.
Les tenim pràcticament incorporades al nostre inconscient,
però potser el jardí sempre el deixem una mica de costat
i passem de pas i no el disfrutem,
tot el que és possible a disfrutar-lo.
I vam plantejar el fet d'a més amb aquesta filosofia
d'obrir els espais oberts de la nostra ciutat
i inaugurar oficialment d'alguna manera
el que és el festiu
amb una programació especial
en els jardins del Camp de Mar.
Llavors, allí podrem trobar a partir de les 7 de la tarda
primer un espectacle de petit format per a nens,
és a dir, amb la companyia Mama Juhu,
amb Príncipe de la Rissa,
que és un espectacle de molt petit format
pensat pels nens i les nenes petites.
Després continuarem amb un espectacle
també dintre dels jardins del Camp de Mar
i possiblement puguem fer una sortida,
una escapada més enllà dels jardins del Camp de Mar,
que és la companyia Wakanaka,
que porta un espectacle itinerant,
un espectacle, diríem, de carrer.
És un espectacle que està pensat
per poder presentar des del que som malabaristes,
és a dir, coses vinculades al circo,
coses vinculades a l'animació de carrer,
xanquers, pallassos,
és a dir, és com una espècie de proposta oberta
amb quantitat de registres.
Allò dels còmics de tota la vida, no?
Sí, de tota la vida.
I a més van amb una espècie de vehicle
que serveix una mica de fil conductor,
a partir del qual surteixen totes les propostes
i és un divertiment familiar per tot tipus d'edats.
I després rematarem,
dins d'aquest espectacle itinerant
també hi haurà un petit berenar per la canalla,
i no tant canalla, que tingui ganes d'agafar força.
I acabarem a dos quarts d'onze
amb el Lisboa Central Café,
amb un espectacle que es titula La Glorieta
i que jo l'anomeno una rebel·la de baixa intensitat.
M'agrada dir això perquè a vegades estem perdent una mica...
Jo penso que estem excessivament bombardejats
per un so estrident o una sort excessivament fort.
Una cosa que hem d'anar replantejant
no és quan fem barbenes i quan fem rebel·les,
o quan fem espectacles musicals.
Aquesta baixa intensitat que ens permet
disfrutar perfectament igual de la música
i a part d'això, doncs, gaudir d'una manera més...
Jo penso més lògica, més coherent.
Els veïns de la zona et faran un monument, eh?
Sí, sí, de fet hem parlat amb ells,
ja hem estat parlant amb ells,
però hi ha hagut algun petit problema.
Jo penso que això ho anirem llimant a poc a poc
i hem d'arribar a un consens d'equilibrar
el que és l'oci i el que és el descans
de la gent que...
Tothom ha de posar, eh?
Tothom ha de posar de la seva part
i hem d'anar buscant aquests equilibris.
I al Lisboa Café Central, a més,
fan una proposta de rebel·la
amb músiques de tots els temps,
amb una textura musical molt deliciosa,
jo diria que és un petit bombonet
que permet o escoltar o permet ballar,
tot tipus de proposta musical.
I una hora raonable, dos quarts d'onze.
Dos quarts d'onze i, de fet,
tots cap a casa a descansar
o, com a mínim, fer un gelat
o un refresme i parlar fluixet
mentre te'n vas cap a casa a descansar.
Molt bé.
Aquí hem començat des dels escenaris
dels Jardins del Teatre de l'Oritari Camp de Mar.
La plaça dels Sedassos ja, anys enrere,
va esdevenir com un escenari molt interessant
per fer espectacles de petit format.
Aquí entran clowns,
circa d'aquesta també de Butxaca
i és el que proposeu pel dimecres, no?
Sí, el dimecres tenim la companyia Letal,
i a més el Leandra,
que són dos referents del món del Clom i del circo,
dos referents del nostre país,
que és, diguéssim, una gent que té un potencial creatiu
impressionant, de petit format.
Per tant, estem parlant d'un altre espectacle familiar
o per tots els públics.
I que, a més, ubicat a la plaça dels Sedassos
sempre és un èxit segur
perquè té un component d'acolliment.
Jo sempre dic que és com un petit teatret a l'aire lliure
perquè, a més, és molt acollidor,
aquella esta plaça.
I tot allò que presentes, evidentment,
a partir de la qualitat d'aquests artistes,
però que és molt agradable estar-hi allà
i veient la proposta, en aquest cas, de circo i clom.
Sí, la capacitat que té dona un nombre també molt bo
per un tipus d'espectacle així, no?
Sí, sí, sí.
És un nombre de persones raonables.
Raonables, sí, 300-350 persones.
Val a dir que hi ha activitats com les que s'organitzen
a la zona del Moll de Costa,
que n'hem parlat aquests dies amb responsables del Museu del Port.
Hi ha el cinema, la fresca, el pantalà del Moll de Costa
i la Marina Tarroco també organitza
diferents activitats musicals.
Però si seguim amb aquelles places que dèiem...
Abans parlàvem del Quesse
i jo recordo que ens torna a visitar
un personatge d'altíssima qualitat,
com és Guillermo Cides.
Guillermo Cides, el vam escoltar al Quesse,
ara m'equivocaria segurament,
però fa un parell o tres d'anys que va venir...
Tres anys, diré jo.
Tres anys, potser, no?
Amb aquell seu estic ens va deixar tots bocabadats
i ara torna.
Torna, entre altres coses,
perquè és una proposta que fa molt intimista
i per un espai també molt íntim,
que és la plaça dels Nazarens.
L'esplaça molt petiteta,
una esplaça que, a més,
hi ha hagut una petita intervenció plàstica.
Dintre del fa estiu hi ha hagut també
un projecte d'arquitectura efímera
que hi ha hagut comentaris de tot tipus.
Sempre quan hi ha propostes plàstiques d'aquesta mena
n'hi ha gent que li agrada més,
gent que no li agrada tant.
Això es tracta de tenir esperit crític, no?
Però es tracta una mica de dir
aquí passa alguna cosa, no?
I, de fet, tant als Jardins del Camp de Mar
com la plaça dels Nazarens,
com el carrer Cavallers,
em deixo algú més,
hi ha hagut algunes petites intervencions
de col·laboració amb artistes plàstics de la ciutat,
perquè també tenen molt a dia
a l'hora de plantejar les intervencions
en els espais públics.
És a dir, quan parlem d'intervenció cultural,
no solament són espectacles,
sinó que poden ser propostes plàstiques
que ells han fet, jo penso,
molt divertides i interessants,
com a mínim,
per donar el toc d'atenció
que estem en plena època
de disfrutar del bon temps
que tenim a Tarragona.
Doncs entrem a Guillermo Cides
a dos quarts, doncs a...
Sí, que a més és un referent
amb l'Estic,
aquest instrument barreja estranya,
que a mi em resulta estranya,
però que...
Jo penso que en aquest molt petit format
pot ser tot un bombonet,
també,
o tot una troballa
a la plaça dels Nazarens.
Per a aquells que no coneixen...
Perdó, plaça dels Nazarens.
Plaça dels Nazarens,
doncs és un home
que ha actuat
amb Roger Hudson
de Supertramp,
amb Emerson Laikamparle,
en Getró Tula,
estem parlant d'un músic
realment prestigiós
i important.
Un altre espectacle familiar,
divendres a la tarda,
a la plaça dels Sedassos,
haurem de fer un plano de places,
eh?
Sí, sí, sí.
Hi ha un altre,
en aquest cas,
el divendres.
A la plaça dels Sedassos,
la companyia Crisoller,
però també hem de parlar
d'altres espais de la ciutat,
dels barris,
perquè, de fet,
la companyia Mama Jujú,
és com s'ha de dir, Joan?
Mama Jujú.
Doncs actuarà també el divendres,
però a Bonavista.
A la plaça de la Constitució,
de Bonavista.
De fet,
com ho deia abans,
són 17 espais,
17 espais a nivell de ciutat
on se desenvolupen
tota la programació,
aquesta programació cultural
i amb aquesta idea
que tot és ciutat,
tots estem en la mateixa ciutat
i, per tant,
hi ha d'haver propostes
desperdigades per tot el territori,
en aquest cas, urbano.
Hi ha programació
a la Rambla de Sant Pere i Sant Pau,
a la plaça de la Constitució
de Bonavista,
a la plaça de l'Església
de Sant Salvador,
davant del centre civil
de Torreforta,
al Parc del Francolí,
un altre espai
que també recuperem
i que, bueno,
recuperem,
incorporem.
Sí, sí,
un lloc magnífic,
a més,
ja té una infraestructura especial.
Sí, sí, sí.
De fet,
n'hi ha dos espais,
un de petit format
i un de gran format
que jo penso
que són perfectament
utilitzables
per diferents tipus
i registres
d'espectacle.
I, per tant,
això que comentaves,
podem veure aquesta companyia
el divendres,
el divendres
a la plaça
de la Constitució
de Bonavista.
Una plaça tradicional
de festival,
de cultura al carrer,
és la plaça del Rei
que, a més,
aquest divendres,
poca broma,
ha d'acollir
a Cris Juanico,
que arriba en solitari.
i arriba en solitari.
Jo ja veig una plaça
plena, plena, plena a basar, eh?
Sí, a més,
és una d'aquestes propostes
que nosaltres
anàvem endarrere
de poder-la presentar,
proposta musical,
i a mi penso
que és dels creadors
que en aquests moments
estan fent
una oferta
molt personal,
molt lligada
de certes tradicions
del nostre país,
però que segurament
i amb tota seguretat
serà un èxit,
ja que és una persona
que ha col·laborat
i continua col·laborant
amb Menaixatroa,
continua col·laborant
amb altres col·lectius
que en aquests moments
estan fent la música,
jo diria,
més fresca
i més atrevida
del nostre país.
Dissabte continuen
els espectacles familiars,
en guany,
doncs,
poseu molt l'accent
en els espectacles familiars,
no?
Sí,
perquè...
n'hi ha una barreja,
diguéssim,
jo diria que el registre
passa en obrir
tot el ventall possible
d'oferta
i per tant
que tothom
es vegi reflectit
en la programació.
Tenim els espectacles
grans
amb les nits
del Camp de Mar
que tenen
un registre
molt determinat
i que són els únics
de pagament,
de fet,
tota la resta
de la programació
que ja és gratuïta,
després hi ha
aquesta incidència
en el que és
l'espectacle familiar
m'assembla importantíssim,
però moltes vegades
n'hi ha aquest concepte
que la ciutat queda buida,
que l'estiu marxa
i jo penso
que hi ha moltes persones,
moltes famílies,
molta gent...
La prova és que aquí
són uns quants,
i els que ens escolten també.
Que es queden aquí
i per tant
aquesta oferta
jo penso que és adequada
obrir-la
a aquest públic familiar,
és a dir,
que puguin anar
des de l'avi a l'àvia,
puguin anar els pares,
puguin anar els nens,
puguin anar la tieta,
puguin anar tots,
tots puguem gaudir
d'unes propostes
que són perfectament
assumibles
per tot tipus d'edat
i per això
aquesta incidència
i la part musical
que ens sembla important.
Ja que parles de música
hi ha un espectacle
importantíssim
el dissabte
que és
la cloenda
d'aquesta setmana cantant
que al llarg d'aquests dies
300 cantaires
a les aules del col·legi
i la salle
estan fent els tallers al matí,
van fent concerts,
avui n'hi ha dos,
n'hem parlat
en el temps de l'agenda,
però que culminarà
de fet
amb la representació
del rei David
de Honegger
a l'Auditori del Camp de Mar
el dissabte.
El dissabte
amb una direcció
de l'Enmond Colomé,
un dels grans directors
i prestigiosos directors
i amb col·laboracions
de la Montsalcanyiz,
una actriu
tarragonina,
del Lluís Soler
com a narrador
que és un personatge
important
dintre
de les arts escèniques,
amb la col·laboració
a nivell de direcció
o coordinació
de la part aquesta escènica
del Ferran Medico
i jo diria
que aquest gran concert
com has dit tu
és la cluenda
tota una setmana
setmana cantant
que bàsicament
el que pretén
és mostrar
la vitalitat
que té
el treball coral
a la nostra ciutat
que sempre ha tingut
una
sempre ha tingut
una força
tremenda
i sempre ha tingut
darrere
una quantitat
de col·lectius
que estan fent
un treball
jo penso
molt important
i molt controlat
i això
és la cluenda
de tota aquesta capacitat
que tenen
d'intercanviar
de veure
com treballen
altres col·lectius
i aquesta setmana cantant
acaba jo penso
en un gran concert
home
sempre que s'ha fet
aquesta setmana cantant
el concert és d'aquells
per no oblidar
de cap manera
per cert que
el dissabte
al punt de les 12 de la nit
i a la plaça
de l'antic escorxador
hi ha cabaret
sí
sí
diguéssim
mira
cabaret
cabaret
sí
cabaret
en aquest cas
és un cabaret
contemporani
per dir-ho d'alguna manera
potser és l'únic
si no m'equivoco
són tres propostes
de cabaret
que hi ha al llarg
de tot l'estiu
de tot aquest mes
és l'únic
que es fa
a partir
de les 12 de la nit
una mica més
horari
les golfes
horari aquí
una miqueta
més per adults
és un cabaret
en aquest cas
que està treballat
a partir
d'un text
del Manuel de Pedrolo
per tant
darrere n'hi ha
una estructura
potent
d'un text
potent
d'un autor
que no podem
és a dir
que no inventaríem
res
en dir que és
una de les grans figures
de la literatura
i passat pel tamís
una mica
del que seria
el cabaret
amb la companyia
la quadra màgica
que fan propostes
lligades
entre el que seria
un cabaret tradicional
i un cabaret
una mica més
vanguardista
o lligat a les performances
o a les accions
diumenge
s'aposta pel carrer
un cop més
amb espectacles
de matí
al barri
de Sant Pere
i Sant Plau
i al vespre
munteu també
un espectacle
i tenen una miqueta
seguint
el mateix que van fer
els festicultores
d'aquests gallegos
però en aquest cas
amb la companyia
Passabarret Juclars
amb la Tandarica Orquestra
orquestra molt estimada
molt estimada
molt coneguda
i realment
amb una gran quantitat
Sí, sí
és que dintre
de la programació
també hem anat
incorporant
gent de casa
i gent implicada
Això és el que sí
que hem observat
que hi ha molta gent
de casa
Sí, sí
perquè jo penso
que és un bon moment
també perquè la gent
o els creadors
de casa nostra
tinguin àmbits
per mostrar
el seu treball
i és una línia
que volem anar
potenciant més
que volem anar
aprofundint
i de fet
com a projecte
evidentment
el faestiu
d'enguany
és l'inici
d'un plantejament
de programació cultural
que l'any que ve
l'acabarem de concretar
ampliant
en realitat
el registre
nosaltres voldríem
que el faestiu
comencés
per Sant Joan
i que acabés
per Santa Tecla
i de fet
la intenció
una mica
d'aquest faestiu
d'aquesta programació
cultural
d'estiu
específica
de ciutat
doni sortida
o doni resposta
a tota aquesta temporada
llarga
però intensa
de la nostra ciutat
i per tant
incorporarem
o ampliarem més
encara
el temps
de programació
sense renunciar
aquells noms
que també grans noms
que la gent espera
que feu compatibles
les dues coses
exacte
és a dir
que no és
que no apostem
per les nits
del Camp de Mar
sinó que
el que apostem
és per ampliar
és una transformació
jo penso
en el sentit
d'ampliar
l'oferta
de fet
estem parlant
al voltant
dels 80 espectacles
en un mes
jo soc conscient
que som molts
però que
jo penso
que donen
resposta
a la necessitat
que hi ha a la ciutat
de respirar cultura
en els nostres carrers
algú dirà
i els contes
també hi ha contes
començaran la setmana
que veia
en parlarem
hi ha algunes coses
que tradicionalment
ja s'havien anat programant
i per tant
les continuarem programant
i com us he dit
són
són
bé
són
un mes molt intens
que en guany
possiblement
el mes d'agost
també
Déu-n'hi-do
que l'estem mirant
aquí
sí
és un continu
una continua
diguéssim
sortidor
molt bé
doncs Joan
la propera setmana
en parlem
dels contes
i de tots els espectacles
que també arriben
aquella setmana
de traspàs
entre juliol i agost
a la ciutat
de Tarragona
ara de moment
ens quedem amb
Cris Joanico
que estarà el divendres
a la plaça
del Rei
hem triat
una d'aquestes peces
en solitari
en un disc
que no fa gaires mesos
Joanico
doncs va dedicar
a interpretar
reinterpretar
la seva manera
els grans
cruners
del món del jazz
no sabràs mai
quan t'estim
no sabràs mai
quan me'n preocup
quan em rodeixen
els teus braços
em veu una febre
que no sé
si puc
em dones febre
quan em veu una febre
quan em veus
quan em veus
febre
febre
quan em abraços fort
febre
de matí
febre fins i tot
quan dorm
la llum
la llum
la llum
de sol
alces
dia
la llum
de la llum
a la nit
els meus ulls
s'encenen
quan dius
el meu nom
perquè sé
que em tractaràs
molt bé
em dones febre
quan em veus
febre
quan em abraços
fort
febre
de matí
febre
fins i tot
quan dorm
tu t'on té
que has de fer-la
a s'on hauries
de sabre
que no és nada
que has de fer-la
de començar
ja fa molt de temps
Romeo estima Julieta
i ella sentia
el mateix
quan hi la va
ben abraçat
li va dir
Júlia
mira com
em sents
en bas de febre
quan ens besàrem
febre
jove
ben ardent
febre
ai que em creen
febre
estic molt calent
capitals
mític
poc adontes
estaven
esbojarrats
son pare
d'ella
el matava
i ella li digui
no
no
faràs
amb bona febre
amb ses besades
febre
quan m'agafa
fort
febre
som sa costella
para no
trotaràs
bé
el matava
que en
aquest sentit
sa meva història
A una conclusió he arribat, elles deixeren per dar-me febre, és igual com ho has calculat, te't donen febre.
Quan les beses febre, tant si vius com si aprens febre,
per a d'espurnes manera dolça de cremar.
Tu no em deia que està febre, a sa oi està sabent, no és nada que està febre que comença ja fa nou de temps.
I vens, tu no em deia que està febre, a sa oi està sabent, no és nada que està febre, manera dolça de cremar.
Emergència!
Don Tresilla Las Gavarras funde la rebaja.
Colchón látex 21 centímetros, garantía alemana, antes 550, ahora 200 euros.
Sofà Cama Sistema Italiano, antes 980, ahora 599 euros.
Financiación de hasta 24 meses sin intereses.
Y puedes llevarte un obsequio buen hotel dos noches.
Don Tresilla Las Gavarras, la tienda más grande de Cataluña.
No cerramos al mediodía.
Ei, ¿ya has vist el Tarracoplánul?
Ara per fi tindràs la ciutat a les teves mans.
El Tarracoplánul et convida a fer un recorregut històric per Tarragona.
Un mapa on no només trobaràs els motius que ens han fet patrimoni de la humanitat,
sinó també aquells restaurants, establiments i botigues que són referents a Tarragona.
No et quedis sense el teu Tarracoplánul.
Tarracoplánul és una iniciativa de más que màrqueting.
Col·laboren al Patronat Municipal de Turisme,
Associació de Venedors de Premsa de Tarragona i Província,
i Dissenyo y Comunicación.
Recomana Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
Sí, sí, corre ya a tu Kebab House en Tarragona.
Sorprendente.
¿A qué esperas?
El auténtico restaurante Kebab House.
Tu mejor comida.
Sana y rica.
Ven y saboreala.
Ah, y si lo prefieres, llévate la casa.
Ven al restaurante Kebab House en Tarragona,
calle Ramón y Cajal 57,
a 50 metros de Parc Central.
¡Aquí va a acabar, Sam!
¡Bic, bic!
Nuevo Lancia Ypsilon.
For very Ypsilon people.
Tu Lancia Ypsilon Argento 1.2.
Muy fácil.
Llévatelo por 80 euros al mes durante el primer año,
sin entrada y las tres primeras cuotas gratis.
Después 84 cuotas mensuales de 155 euros
y un TAE del 7,03%.
Financiación ofrecida por Tarcredit.
Altrubarasa Motor 23,
Autovía Reus Tarragona,
Urbanitzación Albada,
Carré Carabia, DEU.
Mamá, a la vía li passa alguna cosa.
Ai, què passa?
Que es torna a bar...