Les 10 del matí, 36 minuts.
Aquí seguim en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Hem parlat de política i d'economia en els últims minuts,
de política i del projecte de pressupostos generals de l'Estat
en de cara a l'any vinent,
amb tots els efectes també que té la crisi econòmica.
I ara seguirem parlant d'economia, dels efectes de la crisi,
des de la perspectiva de les petites i mitjanes empreses.
Diuen alguns que és precisament un dels sectors més perjudicats,
més afectats per la crisi econòmica d'aquest 2008.
Així que avui hem convidat el president de PIMEC,
la patronal de les petites i mitjanes empreses de Catalunya.
Hem convidat el president de PIMEC a Tarragona, Joaquim Sendra,
per analitzar la situació d'aquest sector.
Senyor Sendra, bon dia.
Bon dia.
Ho estan passant molt malament?
Les petites i mitjanes empreses i les microempreses
ho estan passant malament.
Ho estan passant malament.
Algunes més, altres menys,
en funció del sector que es tracti,
en funció de la dimensió de l'empresa,
en funció de l'ocenejat que tinguessin els comptes cada empresa,
però, en general, podríem dir que ho estan passant malament.
Per què? Per quines raons?
És a dir, què els diuen els seus associats
a l'hora d'analitzar aquesta situació de crisi?
Quina problemàtica tenen de manera majoritària?
El clam més generalitzat de les empreses,
si hem d'establir un ordre,
el primer, diria que clarament,
és la queixa per falta de finançament,
per falta d'accés a capital,
i, en segon lloc, la preocupació per la morositat,
per l'elevació de les taxes d'impagaments
i també, lògicament, lligat amb això,
per l'ofeixuc i el difícil que és poder
posar en pràctica una llei de morositat
que actualment no serveix per gaire cosa.
Esclar, si les empreses tenen dificultats
per accedir a diners, a finançament,
i a més a més no cobren la feina que fan,
doncs clar, es troben amb una falta de liquiditat absoluta
i això fa molt difícil que una empresa pugui seguir endavant.
Aquí a Tarragona detecten alguns sectors
especialment perjudicats, afectats per la crisi?
Bé, aquí a Tarragona,
igual que a la resta de Catalunya,
les empreses i els sectors
que primer s'han vist afectats
són aquells que directament depenien de la construcció,
la construcció en si, primer lloc,
hi ha moltes petites empreses constructores,
hi ha, com es diu, la subcontractació,
moltes vegades hi ha grans obres
que s'adjudiquen a molt gran empresa
però que acaben subcontractant molta part d'aquesta obra
amb petites i mitjanes empreses.
En segon lloc, les empreses que indirectament
estan lligades a la construcció
o que vivien o que estaven relacionades a la construcció
i en tercer lloc, segurament les que estan patint menys,
doncs les que tenien una certa independència
amb el sector de la construcció
o que no depenien directament o indirectament
d'aquest sector de la construcció.
Aquest és una mica l'ordre d'afectació a les empreses.
Per tant, clarament, ha començat,
com que ha sigut súbita,
ha començat directament amb aquestes primeres empreses que us deia
i, per l'últim lloc,
les empreses que no depenien de la construcció
que encara estan treballant amb certa normalitat.
La crisi és tan greu que ha portat ja el tancament d'empreses
o pot portar el tancament d'empreses en un futur immediat?
Bé, les estadístiques són clares.
Hi ha hagut un augment de concurs de creditors,
hi ha hagut un augment de tancament d'empreses,
hi ha hagut un augment d'alguna cosa que tampoc se'n parla
perquè no hi ha dades,
no surten dades oficials,
però que és la venda d'empreses.
Cada vegada és més difícil ser empresari,
per tant, molts empresaris decideixen,
davant d'una situació d'aquestes,
situació de crisi,
resoldre la seva vinculació com a empresari amb una empresa
i posar-la a la venda.
Per tant, no és que sigui greu,
si la pregunta és si és tan greu que...
Home, és greu, hi ha una gravetat,
podríem diferir en com qualifiquem aquesta gravetat,
però sí, hi ha hagut un augment,
per tant, un augment significatiu de tancament,
de concurs de creditors, d'empreses en venda,
per tant, això mostra que hi ha una certa gravetat.
Perquè els oients se'n facin una idea,
quantes petites i mitjanes empreses hi ha en el territori
o quantes representa Pimec, en aquest sentit,
aquí a la zona de Tarragona?
Miri, jo li diria, en primer lloc,
que Pimec representa totes les micros,
petites i mitjanes empreses,
per un motiu molt clar,
perquè a Catalunya hi ha quatre agents socials reconeguts,
dos són dissindicats i dos són patronals.
De les dues patronals,
una és foment del treball nacional,
l'altra és Pimec.
i clarament, i a més a més,
i malauradament per una sentència judicial
davant del Departament de Treball,
es va resoldre que Pimec era l'única patronal
que representava les micro, petites i mitjanes empreses.
La nostra ambició sempre ha sigut aquesta,
representar les petites i mitjanes empreses
i representem a totes,
per tant, defenem a totes.
Per altra banda,
en altres tenim uns nèvies associats,
que són empreses que voluntàriament
s'associen a Pimec i paguen una quota.
A la demarcació de Tarragona,
hi ha una gran quantitat a Catalunya,
el 98% d'empreses són micros, petites i mitjanes empreses.
És el 98% de les empreses.
Que donen feina a quasi bé el 90% dels treballadors
que hi ha a Catalunya.
I que aporten al PIB de Catalunya
el 60% del PIB.
Aquestes són les estadístiques que hi ha.
Nosaltres, com a Pimec, treballem per totes elles.
No solament per les associades,
que els oferim una sèrie de serveis
i de prestacions adicionals,
però en la defensa dels interessos,
lògicament, defenem a totes.
No solament els que són socis,
sinó a totes.
Quan reclamem als governs, a les administracions,
una sèrie de modificacions,
de lleis, de decrets, etcètera,
és per defendre-les a totes.
Això vol dir, amb aquestes estadístiques
que comentava a nivell global de Catalunya,
que aquí hi ha milers de persones,
moltes persones vinculades a aquestes petites, mitjanes
o microempreses.
Doncs facis el càrrec,
si diem que hi ha el 90% dels treballadors
treballant a les micros, petites i mitjanes empreses,
doncs això representa la gran majoria de les empreses.
El que passa,
i això, doncs, vostès, com a medis de comunicació,
sabran ben bé el que vull dir,
és que quan una gran empresa,
que té molts treballadors,
anuncia que la zona franca farà una reducció d'ocupació,
o farà un ERE,
o un ERO,
en aquest cas,
doncs, clar,
això mediàticament té molt de ressò,
perquè de cop es parla de moltes persones
d'una sola empresa,
i això té un ressò molt gran,
tant a nivell sindical,
com a nivell empresarial,
com a nivell mediàtic,
com a nivell social.
Però, escolti,
vagi pels políons industrials
i veurà com estan proliferant les persones
que van caminant,
lliurant currículums a les bústies de les empreses.
El que passa és que a l'espai de les empreses,
potser aquests ERE són d'una persona,
de dos, de tres,
i això no té aquest ressò,
però assumi totes les empreses
que estan fent això amb una o dues persones,
i estem parlant de milers de persones,
moltes més que qualsevol d'aquestes grans empreses
que, com li deia,
pel seu nom,
per la seva coneixença,
tenen més ressò mediàtic.
És evident que hi ha una diferència,
evidentment,
sobre l'impacte mediàtic
que suposa una decisió
d'una gran empresa multinacional
o de moltes petites i mitjanes empreses
que, sumades,
sí que poden tenir un impacte tan gran
en la vida real,
en la vida de milers de persones,
tant com en el cas de la multinacional.
Anem una mica a l'origen de l'entrevista
quan parlem de les grans problemàtiques.
Aquí hi ha un problema
que ja deia vostè,
que és el del que podríem anomenar
asfíxia financera,
és a dir,
un problema financer.
davant d'aquesta situació
què reclamen,
què demanen,
què volen
les petites i mitjanes empreses?
Finançament.
Perdó.
Davant de l'asfíccia financiera
les empreses demanen finançament.
És difícil perquè,
esclar,
aquesta crisi
comença
i es destaca
i podríem qualificar
com una crisi financera.
Per tant,
és difícil.
Estem reclamant
allò que ara mateix
és més provat,
que és el diner.
no podem demanar
al sistema financer
caixes i bancs
que deixin més diners
si no en tenen.
És evident.
El que sí que podem reclamar
és a les administracions,
al govern central,
que els diners
que arribaran
d'Europa
o de les seves
pròpies caixes
estatals,
que són a tots,
arribin
en el teixit productiu.
Perquè,
si això es queda
amb el sistema financer,
pot ser que el sistema financer
l'usi
per resoldre
els seus problemes.
i no arribi,
el que en el nostre cas
és més interessant
i que ens interessa més
i que entenem
que és més preocupant,
al teixit productiu,
que és el que al final
donarà aquells llocs de treball,
mantindrà els llocs de treball,
mantindrà la confiança
en les persones,
persones que amb confiança
podran tornar a consumir,
consum que tornar
a reactivar
molts aspectes
de l'economia
i que,
és un cercle viciós,
doncs pot tornar
a engegar
una altra vegada
una situació de confiança.
I confiar en que això
es pugui produir
perquè fins ara
sembla que bàsicament
s'hagi parlat
que els estats europeus
i també en aquest cas
l'estat espanyol
vulgui destinar diners
a salvar
la situació financera
dels grans bancs.
Sí,
miri,
deixi'm que vagi
una mica més enrere.
L'estat espanyol,
des del nostre punt de vista,
ha actuat tard i malament.
S'ha negat la crisi
durant molt de temps,
ha semblat
que acabaven el cap sota l'ala,
que no volien donar-se en compte
el que estava passant
quan tothom estava advertint,
i PIMEC venia dels primers,
quan encara ho negaven
molt de la gent,
que advertíem
que hi havia
una situació financiera difícil
i ha actuat malament.
I quan ha actuat,
ha actuat
per simbiosi
amb altres estats europeus.
Quan a Europa
s'han decidit
a prendre decisions,
les grans potències,
Alemanya,
França,
el Regne Unit,
ha sigut
quan Espanya
ha pres decisions.
I algunes de les decisions
que s'han pres a Espanya
han sigut,
per una banda,
perquè Europa ho marcava
i en segon lloc
com la garantia
dels dipòsits
que s'ha fet últimament
perquè Alemanya
ho havia fet.
I és clar,
si aquí no es feia
hi havia el risc
que marxés el capital
cap a Alemanya.
Per tant,
entenem que
el govern espanyol
ha actuat
tard
i malament.
Hem de demanar-los
que aquests diners...
Hi ha més preocupació
per salvar els bancs
que per salvar
les empreses
i el teixit productiu
i les famílies
i les empreses.
Llavors,
com que a les empreses
li seré molt
franc i dent
o que les empreses
no donem vots,
doncs allò
es salva
el sistema financer
i es salva
les persones
a través de polítiques
més dirigides
a un titular mediàtic
que no a algú
realment útil.
Més enllà d'això
que reclamen,
això,
finançament,
que seria
la paraula clau,
altres mesures
que en el sector
de les petites
i mitjanes
empreses
consideren
vitals
per sobreviure
o per sortir
d'aquesta situació
de recessió?
Doncs miri,
aprendre del que ha passat,
aprendre del que ha passat
en tots els sentits
i tots,
posem-nos-hi tots
al mateix sac,
reaccionar quan cal
i establir
en el futur
la crisi és una situació
com una grip,
s'ha de passar,
sempre s'hi cau ràpid,
l'arribada és ràpida,
però un cop hi ets
no hi ha medicació,
ni hi ha hospital,
ni hi ha centre d'investigació
que te la resolgui
d'un dia per un altre,
ni el millor dels experts,
s'ha d'incubar
i el retorn a la normalitat
és lent,
és molt més lent
que la caiguda en la grip,
per tant aquí
hem d'incubar
aquesta crisi grip,
aprendre el que ha passat
i establir,
un cop ens n'anem recuperant,
establir unes bases més sòlides
com a país
perquè això no torni a succeir.
I quan dic unes bases més sòlides
em refereixo
a formació,
em refereixo a valor,
em refereixo a persones,
em refereixo a captar talent,
a retenir talent,
em refereixo a innovació,
em refereixo a no viure alegrament
tots,
inclòs les administracions,
dels ingressos volàtils
que pot representar un boom
com el que hem passat
en aquest cas,
immobiliari constructiu,
aprendre el que ha passat,
establir aquestes bases sòlides
i establir una economia forta
i una economia forta
igual que una empresa forta
pot passar a l'època de crisi
en molt millors condicions
i una persona
amb un estat físic i anímic
sòlid
pot passar la grip
en molt bones condicions,
doncs podem tornar a afrontar
una altra situació
de recessió mundial,
pensi que això és una qüestió global
que nosaltres com a país
no podem controlar.
Això ens pot tornar a succeir
i ja no tenim el sistema
d'actuació sobre la moneda
com teníem abans
amb la passeta,
per tant estem sotmesos
al que pugui passar
al nostre voltant
i en aquest cas
l'únic que podem fer
és que quan torni a passar
l'anticrisi
o torni a venir
a un període de recessió
mundial
o més o menys global,
doncs ens trobem
en una situació
ferma,
sòlida
i consolidada.
El problema
de l'augment
de la morositat
que també comentava,
com es pot
fer front?
Doncs,
miri,
jo hi ha una frase
que he sentit
sovint
i que estic totalment
d'acord,
les lleis
que no són efectives
són literatura
i en aquest país
també és molt habitual
que es facin
moltes lleis
però al final
no es facin complir
o només es fan complir
aquelles que interessen
que es facin complir.
El tema de la morositat
és gravíssim
perquè fixi's
que la llei de morositat
comença amb una directiva
de l'any 2000
que la Comissió Europea
estableix dos anys
perquè els estats
la transposin
a la seva legislació estatal
i que Espanya
l'any 2002
que és quan l'havia de haver
transposat
no,
encara no l'havia transposat
i no la transposa
fins a l'any 2004.
Dos anys més tard
com a conseqüents advertiments.
Després,
l'any 2006
la Comissió Europea
demana un informe
als estats
perquè avaluïn
com ha anat
la transposició
d'aquesta llei
i com ha funcionat
i l'Espanya
com no
doncs no va fer
aquest informe
el 2006.
La llei de la morositat
no serveix.
Esteu en un país
on
s'ha fomentat
el diner de plàstic
però no s'ha fomentat
el diner en paper.
On
el morós
està més protegit
que
la persona
que reclama
el deute de cobrament.
On
el sistema judicial
no funciona.
Per tant,
les empreses
no poden anar
als jutjats
a canalitzar
aquestes
reclamacions
per impagament
perquè els jutjats
estan com estan
tarden el que tarden
i també té un cost.
Per tant,
tenir una llei de morositat
que no funciona.
S'ha de plantejar
seriosament
amb els governants
si tenen interès
en fer-ho
que és el que els estem demanant
que es canviï
i es reguli
perquè funcioni
perquè si no
no és efectiva
i si no és efectiva
no serveix de res.
Ja per anar acabant,
senyor Sandra,
qüestions concretes
com a PIMEC
aquí a Tarragona
o com a PIMEC
en general
a nivell de Catalunya
promouran
algun tipus
d'acte
de trobada
entre els seus associats
en aquesta situació
de crisi
o d'altra banda
ara que arriben també
al debat
dels pressupostos
generals de l'Estat
abans en comentàvem
amb un diputat
per Tarragona
promouran
precisament
iniciatives
que es puguin canalitzar
a través de la via política
aquestes o d'altres mesures
com a PIMEC
com a entitat
les engegaran
en les properes setmanes?
N'hem engegat moltes
ens seguim engegant
i n'engegarem
d'entrada
el que ens estem focalitzant
nosaltres
és a fer pressió
a les administracions
perquè els diners
arribin a les empreses
que és el que els empresaris
ens estan reclamant
en aquest sentit
també hem engegat
una sèrie de mesures internes
per aconsellar
aquells empresaris
que ens ho demanen
sobre quines són
les entitats
que poden anar
a demanar diners
és evident
hi ha entitats
que en tenen més
i n'hi ha que en tenen menys
i estem fent
tota una tasca
de jornades
i formació
amb els empresaris
per com poder salvar
aquests períodes
com poder
resoldre
com poder reduir costos
com poder gestionar
millor l'empresa
com poder negociar
millor amb els bancs
i caixes
i seguim fent-los
tant a Tarragona
com a Montsià
on tenim una seu
com a Baixcà
on tenim una seu
tant com a Conca Barberà
on tenim una seu
i tant com al Priorat
que des d'ahir
al vespre
també tenim una seu
doncs tenim
tota una sèrie
d'actes
i reunions
amb empresaris
per poder assessorar'ls
escoltar'ls
i treballar
en aquest sentit
i la via política
que comentava
l'utilitzaran també
o miraran d'utilitzar-la
canalitzant-la
a través dels grups parlamentaris?
Evidentment
evidentment
estem fent trobades
en els polítics
a tots els nivells
sempre hem treballat
amb les administracions
i amb els governs
tan autonòmics
com estatals
en tots els nivells
i seguim treballant
i seguim pressionant
pressionant-los
per fer-los veure
cap a on creiem
que hauria d'anar
Doncs així acabem
avui hem repassat
una mica
l'estat
hem situat una mica
l'estat
d'aquestes milers
de petites i mitjanes
empreses
i també de microempreses
a les que representa
PIMEC
la patronal
precisament
d'aquest sector
al nostre país
Joaquim Cendres
el president de PIMEC
a Tarragona
i ha estat el nostre
convidat en els últims minuts
senyor Cendres
moltes gràcies
per haver vingut a Tarragona Ràdio
Moltes gràcies a vosaltres
Fins la propera