En quatre minuts arribarem al punt d'un quart d'onze,
continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Ja podem saludar el senyor Santiago Blanco.
Senyor Blanco, bon dia.
Hola, bon dia.
L'anava a presentar com a portaveu de la coordinadora,
però no sé si presentar-lo com a ex-portaveu,
com a ciutadà de peu.
La coordinadora existeix, no existeix?
Bé, la coordinadora, podem dir que ha passat
a una situació d'estambai.
Per tant, vull dir, no és que hagi deixat d'existir,
però sí que la feina per la qual va ser creada
en alguna manera ha arribat en una etapa de punt,
jo diria quasi de punt i final.
Però bé, en tot cas, aquest punt i final realment
anirem veient amb el temps,
quan s'hagi produït l'aprovació definitiva del punt,
cosa que encara trigarà bastant de temps quan està.
No, nosaltres el que dèiem, precisament amb l'acte que vam fer el dilluns,
era que donàvem per tancar de tot una etapa
i enteníem que s'havien cobert la major part dels objectius
que en el seu moment es van crear
i, conseqüentment, ara el que fèiem era
estar contents per un cantó
i felicitar-nos d'on havíem arribat.
També advertíem que hi continuava
havent algunes petites coses,
algunes coses pendentes d'acabar a tancar
i que estaríem una mica,
faríem una mica el seguiment de les mateixes.
Però bé, en general,
la satisfacció és això de molt àmplia
i, per tant, quasi ex, podem dir.
Gairebé ex.
En qualsevol cas,
Santiago Blanco ha estat durant gairebé un any
portaveu de la coordinadora d'afectats del POUM,
aquesta revisió del Pla General,
que feia perill, en certa manera,
als habitatges de prop de 1.500 famílies.
Si li sembla, podem fer balanç, senyor Blanco,
del que ha estat aquest any.
En quin moment vostès veuen
que la situació és perillosa
o que pot afectar realment el seu habitatge?
Nosaltres, en aquesta situació,
en fi, hi ha hagut diferents moments.
És a dir, a nivell de grups de la ciutat,
cadascun ho va anar detectant
en moments diferents.
Jo visc a Torreforte
i nosaltres, recordo que eren les festes
de l'any passat del barri,
i amb un sopar de tots els veïns
que fèiem allà a la plaça,
vam conèixer la notícia
que una veïna havia anat a demanar
permís per canviar la cuny,
i l'Ajuntament li havia denegat
perquè a casa seva havia d'anar,
no a casa seva, sinó que tot el carrer,
tota aquella banda de carrer,
anava en l'aire.
Allò va significar, diríem,
el tret de sortida per nosaltres.
Després, doncs, vam veure,
o es va produir que els veïns
de la muntanyeta, doncs,
de la muntanya de Sant Pere,
també ens van acudir a nosaltres
per veure què d'allò,
perquè ells també es trobaven
en la mateixa situació,
i així es va anar produint, doncs,
tota una sèrie de contactes,
i va donar peu a un moviment ciutadà,
que vèiem que teníem,
tots nosaltres,
una sèrie de factors en comú,
i que poder,
les solucions podien ser,
en alguns casos,
alguna cosa diferent,
però que l'objectiu inicial,
que era de salvar les nostres cases,
vull dir,
era comú entre tots nosaltres.
El qual va donar peu a llavors,
a que cada grup d'aquests,
doncs,
que s'havia començat a bellugar,
o que havia començat,
o que havia anat detectant,
que ells també estaven en aquest àmbit
de perill i d'allò,
doncs,
n'éssim entrant en contacte,
i forméssim el que,
en aquell moment,
es va dir la coordinadora d'afectats,
però era per posar-li un nom.
I hi havia el malaurat Josep Lluís Navarro,
en aquell moment,
nosaltres havíem entrat en contacte amb ell,
ell ens va esperonar
a que ens organitzéssim
des d'una perspectiva doble,
jo diria,
d'egoisme per part seu,
en el sentit de trobar,
diríem,
uns mecanismes d'interlocució,
amb els afectats.
I per un altre cantó,
doncs,
també a la vegada,
per unir
i coordinar una mica,
doncs,
tot el que podien ser les demandes
o les peticions que els estiguessin fent.
Per vostès,
aquest fet,
les persones que han estat al capdavant
de diferents col·lectius,
ja no necessàriament dels seus veïns,
sinó,
doncs,
vostès també han estat el cas
de moltes altres zones de la ciutat,
han hagut de defensar els interessos
de gent que fins aleshores
ni tan sols coneixien.
No sé fins a quin punt
ha estat dur,
com han portat la responsabilitat,
com han hagut de portar
el fet d'haver d'aprendre coses,
per exemple,
les relacions amb el món d'urbanisme,
que fins aleshores
segurament desconeixien.
Com ha estat una miqueta
tot aquest procés,
des d'un caire
fins a cert punt més personal?
Bé,
jo personalment he de dir
que d'urbanisme
en coneixia poquíssim.
Ara no és que en conegui gaire,
però sí que al llarg d'aquest any
la quantitat de reunions,
jo he participat
en totes les reunions
de tots els grups.
És a dir,
tots el...
diríem,
d'aquesta coordinació
que nosaltres fèiem,
el que tractàvem
era de facilitar
la relació
entre els afectats
i l'Ajuntament,
i això
m'ha portat
a que el fet
de participar
en totes les reunions
conegués
o arribés a conèixer,
encara que fos,
no ho sé,
més o menys profunditat,
les problemàtiques
de cada un
dels àmbits afectats.
Lògicament,
això ha estat
com una espècie
de petit curs
o de màster
o de...
amb urbanisme
que ha provocat
que ara,
fins i tot
a l'etapa final,
doncs en molts moments
t'atrovis
en què hi ha gent
que et ve a preguntar coses
i a demanar consell
a veure com poden
estar tirant endavant
determinats plantejaments
i així.
Però, vaja,
jo diria que des del plano personal
hi ha hagut,
doncs com sempre hi ha
amb aquestes coses de col·lectius,
un gran nombre
de gent
amb la qual
t'has sentit
plenament identificat
i, conseqüentment,
t'han donat
un elevat grau
de satisfaccions
i això no treu
que també hi pugui haver hagut
en algun moment
petites discrepàncies
o petits posicionaments
amb gent
que no pensaven
d'una igual
o de la mateixa manera.
Bé,
això forma part,
diríem,
de tot el paquet,
no?,
de tot el complet.
Nosaltres,
jo vull aprofitar avui
per dir també
que nosaltres
hem viscut
en algun moment,
doncs,
bueno,
jo diria que
d'una certa
preocupació
al marge
del que en sí
ha estat el PUM
i ha vingut
una mica relacionat
pels fets
que ens han imputat
respecte
amb un sopar
que hi va haver,
doncs,
d'homenatge
al senyor Alcalde,
al senyor Nadal,
doncs,
el mes
d'octubre
de l'any passat
i que
han comportat
o que
van significar
que d'una,
que se'ns
plantegés
és una demanda
personalitzada
amb dues,
amb dos dels membres
de la plataforma.
Aquesta,
aquesta carella,
aquesta demanda
continua en aquests moments
en tràmits judicials?
Sí, sí,
aquesta demanda
està en tràmits judicials,
aquesta demanda
en un primer moment
va ser interposada
pel grup municipal
de Convergència i Unió,
que, doncs,
en fi,
presentaven
unes queixes
per una sèrie
de malifets
que s'havien produït
i que el jutge
en un primer moment
va desestimar,
va ordenar
el seu arxivament,
però que,
posteriorment,
doncs,
el senyor Nadal
i la seva senyora,
doncs,
van també,
a la vegada,
una vegada
s'havia produït
aquest arxiu,
van interposar
ells també
una demanda,
però llavors
ja la feien
de manera personalitzada
com a responsables
a dues persones,
no?,
Josep Albert Castellbí
i la meva persona.
Clar,
això comporta,
doncs,
que una vegada
admesa
per part del jutjat
aquesta demanda
es va reactivar
de nou,
doncs,
el que havia estat
arxivat,
se van ajuntar
totes dues
i el jutge,
doncs,
bé,
ens va cridar
o ens ha cridat
a declarar
com a imputats.
Aquesta declaració
o aquesta situació
d'imputats
amb aquesta demanda
doncs,
està en tràmits,
estem, doncs,
en aquest procés.
això naturalment
ha comportat,
doncs,
que, en fi,
que hem tingut
que anomenar
advocats,
que, en fi,
s'han de fer
tota una sèrie
de gestions
de despeses
i que, a la vegada,
també amb un risc,
doncs,
de saber
o amb una inquietud
de saber
com pot estar
acabant això
i quin és el dictamen
que hi pot haver.
Clar,
això és una situació,
diríem,
que ha vingut
com a conseqüència
d'aquests actes
o d'aquesta actuació
que, al llarg
d'aquest any,
hem anat tenint
i que,
en algun moment,
doncs,
ha provocat moments
de crispació
i que,
doncs,
les actituds
per les dues parts
no han estat
sempre
el més acurades
que podria haver estat.
S'empenedeix,
per tant,
que aquest capítol
s'empenedeix
de la seva actuació
concreta
en aquell acte,
en aquell sopar?
No, no, no,
en absolut,
en absolut,
és a dir,
en aquell acte
no hi va tindre
cap mena
d'intervenció directa,
vull dir,
jo estava present
allà,
de les accions
que ens imputen
ni de lluny
nosaltres
hi hem participat,
ni coneixem
ningú
que hi pugui haver participat,
per tant,
vull dir,
en aquest aspecte
estem tranquils,
però sempre que estàs
entre mig d'unes coses
d'aquestes,
doncs,
en fi,
no deix de ser
doncs,
un incumulament,
comoditat
per un cantó,
una certa inquietud
per saber
quin és el resultat final
que tot això tindrà,
ja que són conceptes
que la justícia
ha de dilucidar
i que el jutge,
a la vista
de les proves
i de tot el que tingui,
determinarà
quin és el grau
de responsabilitat
que hi ha,
no?
Però sí que és cert,
doncs,
que aquesta situació
que es personalitza
amb dues persones,
quan allà,
en definitiva,
n'hi havia
trescentes i pico
o quatrecentes,
no sé les que hi hagués,
no?
I que crec
que correspon més
amb una,
el fet
d'una,
és a dir,
m'ençut difícil
trobar la paraula,
però vull dir,
de,
de,
de,
és com el retruc
amb algú
que,
que,
que les persones
que actuen
d'aquesta manera,
vull dir,
en aquest cas,
doncs,
Convergència i Unió
prenen
aquesta determinació,
doncs,
en fi,
no,
no ho entenc massa bé,
vull dir,
entenc que
podien estar enfadats
o podien estar
molestos
perquè es produís
aquella,
aquella pitada
i aquella recriminació,
però,
però,
que menys esperàvem.
Si li sembla,
tanquem aquest capítol,
reprenem les negociacions
que s'han produït
al llarg d'aquest any.
Vostès han tingut
com a interrogadors
principalment
dues persones,
dels dos responsables
que hi ha hagut
d'aquest any
de l'àrea d'urbanisme,
el senyor Josep Lluís Navarro,
fins que,
malauradament,
va perdre la vida,
després,
va agafar el relleu
Xavier Terrés.
Com han estat
les negociacions
amb aquestes dues persones?
Bé,
m'ha resultat difícil
posar qualificatius.
Són dues persones
molt diferents
entre elles,
vull dir,
també la relació nostra
amb ells era,
sigui per funció d'edat,
per altres raons,
per situacions personals,
diferent.
Jo diria que
el Josep Lluís Navarro
a nosaltres
ens va
marcar una mica
poder
la pauta
de com podien anar
els temes,
com podíem anar
els plantejaments
que havíem d'estar fent,
i ell en tot moment
ens va donar esperança
que el tema
es resoldria
i que es resoldria
d'una manera
favorable
amb la seva major part.
Quan
després
va
vindre
el senyor Terrés,
nosaltres,
en un primer moment,
bueno,
vam notar
la diferència
que hi havia
entre dues persones,
fins i tot
d'un taranà
diferent
i d'una procedència
també diferent
i unes relacions
nostres amb ells
també diferents.
El temps
després
ens ha donat
la satisfacció
de veure
que,
encara que amb estils
molt diferents,
aquell sentiment
que el Navarro
tenia
i que
d'una manera
o altra
era el que ens donava
a nosaltres
confiança
que s'arreglaria,
això també
d'una forma o altra
hem vist
que des de dins
de l'Ajuntament
i concretament
des del senyor Terrés
això es mantenia
fins a l'extrem
que amb
Jornal Lluís Navarro
sempre havíem estat dient
que ell sempre ens advertia
que
en fi,
que el que demanàvem
del que nosaltres demanàvem
podien al 100%
no podria ser acceptat
i conseqüentment
hi hauria
sempre
algunes parts
que sortirien
afectades
i perjudicades
i d'allò.
Després
el temps
ens ha demostrat
que
el senyor Terrés
doncs
en aquest aspecte
ha disminuït molt
aquelles previsions
que en tot cas
podíem pensar
que
com a conseqüència
del que ens deia
el Navarro
es produirien.
el senyor Terrés
doncs
bueno
juntament
jo crec que
no ho hem d'obligar
vull dir
el Terrés
compleix
unes directrius
que
per un cantó
el senyor alcalde
o en aquest moment
l'equip de govern
doncs prenen
i nosaltres
l'equip de govern
en tot moment
les poques vegades
que havíem
contactat
doncs
o bé amb el senyor alcalde
o bé amb
o bé amb
el senyor Ríos
doncs
com a representant
de l'altre grup municipal
sempre ens havien estat donant
esperances
que el tema
ens resolria bé.
Tenir en compte això
tenir en compte
la predisposició
a tancar aquest tema
a més a més
en favor dels seus interessos
i fins i tot
d'una manera ràpida
per part de l'equip de govern
el fet
que tota aquesta qüestió
s'hagi allargat tant
en el temps
no els ha produït
en algun moment
doncs
un cert sentiment
de preocupació
de veure com una qüestió
que en un principi
s'havia de tancar
de tancar
de manera efectiva
i relativament ràpida
es va anar
allargant
cada vegada més?
Sens dubte
que això
ens ha produït
preocupació
i fins i tot
hi ha vegades
que és difícil
d'entendre
no?
Som conscients
que
o hem anat adquirint
consciència
que
totes aquestes
accions
en les quals
doncs
els estaments
municipals
han d'actuar
requereixen
d'una sèrie
de requisits
previs
i així
que fa que les coses
s'allarguin molt més
que el que semblava
per part nostra
que es podia resoldre
però en marxa
d'això
del que s'hagi allargat
el que sí que és real
és que al llarg
d'aquest temps
nosaltres hem anat
tancant temes
és a dir
amb les converses
que hem anat tenint
amb l'Ajuntament
s'havien anat
produint tancaments
de temes
i cada un
d'aquests àmbits
una vegada
el tancavem
per dir-ho d'alguna manera
deixàvem uns acords
damunt de la taula
això no treu
que com que
entre els acords
que es tancaven
en aquell moment
i després
no hi havia
cap element
a les mans
per tocar-ho
nosaltres sempre dèiem
escolti
doneu-se
algun acte
alguna cosa
per escrit
que pugui
tranquil·litzar-nos
clar
això
l'Ajuntament
doncs
no trobava
o no podia fer-ho
no trobava la manera
de fer-ho
i això
donava peu
que temes
que estaven tancats
o que semblava
que ja havien estat
acordats
que tornessin
a revifar
doncs jo què sé
per qualsevol
mena de declaració
o per qualsevol
mena de situació
nova que sorgia
i que afectava
d'una manera o altra
amb això
finalment
això
coneixedors d'això
i fent-nos partícips
d'aquesta angoixa
finalment l'Ajuntament
va trobar la manera
també penso jo
veient com s'allargava
tot el tema
doncs va trobar la manera
de
de
de
de poder
de poder
resoldre una mica
això
fent
aquest
decidint
doncs fer aquest
comissió de govern
específic
en la qual tractaven
doncs els temes
aquests del PUM
i d'aquest acte
que feien
doncs
poder-nos trasladar
a tots els ciutadans
que ho volguéssim
una còpia d'ella
Aquest acte de dilluns
va servir en certa manera
per escenificar
aquesta corta
que s'ha arribat
amb el gruix
dels veïns
però no hem d'obligar
senyor Blanco
que hi ha
alguns col·lectius
en algunes zones
molt concretes
de la ciutat
que l'acord
encara no és total
que encara es continuen
duent a terme
negociacions
quines són
aquestes zones
i quin és
en aquests moments
l'estat
dels problemes
Sí
hi ha dues zones
de la ciutat
que no han estat
diríem
inclosos
o no han estat
diríem
donat
per tancat
la seva
en fi
la seva solució
no?
Aquestes dues zones
de la ciutat
són la que correspon
al camí de l'armita
de la salut
el que s'ha vingut
definint
com el PMU14
i del qual
s'està en procés
s'està
diríem
en una posició
molt diferent
de la qual
s'ha d'arrencar
hi ha una sèrie
d'acords
presos
i s'està
diríem
en vies
de
de solucionar
realment
hem d'entendre
que en el cas
de l'armita
de la salut
hi havia una problemàtica
que venia donada
de la quantitat
de propietats
que hi havia
afectades
és a dir
el voltant
o sigui
el polígono aquell
corresponia
aproximadament
a unes cent
i escats
de propietats
i en bona mesura
la major part
d'aquestes propietats
no estaven ocupades
pels seus habitants
deuen viure
al voltant
d'unes 20
i tantes famílies
vol dir per tant
que dintre
del que seria
una balança
d'interessos
hi havia
90 propietaris
o 80 i tants
propietaris
interessats
en una mena
de solucions
i 20 i tants
altres propietaris
que són els que
realment viuen allí
però que
no deixen de ser
propietaris
igual que els altres
davant de la llei
bé
aquesta diferència
de pes
provocava
que la manera
com allò
estava contemplat
que era
per
per compensació
el sistema
per compensació
significava
que
en el cas
de tirar-se
endavant
allò
hi havia
una por
que
els interessos
privats
doncs
poguessin
privats
diríem
dels que no
tenien habitatge
perquè
en percentuals
fossin molt més
poguessin
prevaldre
per damunt
dels que sí
que hi vivien
i això
en definitiva
feia por
que aquells
grans
constructors
que puguin
estar interessats
en tirar endavant
allò
imposessin
un tipus
de solucions
i fins i tot
diríem
d'accions
que fossin
molt
en contra
de la conveniència
d'aquest
d'allà
bé
aquest va ser
un dels primers
temes
que es veia
anar a dir
que hi havia
arreu de fons
amb això
i això
en alguna manera
va portar
aquí a l'Ajuntament
va admetre el compromís
de canviar
el sistema
de gestió
d'això
llavors
en lloc
de passar
de ser
un sistema
per compensació
es va passar
a ser
un sistema
de cooperació
és a dir
l'Ajuntament
posava al front
d'aquestes
modificacions
que s'havien fet
aquest va ser
el primer pas
i per tant
el primer acord
que es prenia
aquest gran canvi
es va prendre
també el canvi
de modificar
i alterar
alguns dels conceptes
que dintre
del que ell
polígono intervenien
com era l'àmbit
de zones verdes
i això
reduint
el seu impacte
i finalment
el que es va fer
doncs el mes de juny
i començaments
del mes de juny
una assemblea
auspiciada
per l'Ajuntament
que va contactar
amb tots els propietaris
d'allí
i del qual
d'aquesta assemblea
va sortir
nomenades
una sèrie de persones
per muntar
una comissió
la qual havia de ser
la que juntament
amb l'Ajuntament
negocies
amb aquesta nova forma
de gestió
com es tirava
allò endavant
per tant
s'ha avançat
moltíssim
des del punt
de partida
en el punt
que es troba
ara
concretament
el dilluns
després
de la reunió
o sigui
d'aquest acte
que es va celebrar
s'acordava
també
amb els representants
dels afectats
que el mes de setembre
es tindria
ja
la primera reunió
per estar
començant
a marcar
les pautes
dintre les quals
s'estava
rellant
per tant
s'està
en un procés
o sigui
hi ha tots uns punts
d'acords
s'han canviat
tota una sèrie de coses
hi ha uns punts d'acords
i per tant
hi ha un camí
endegat
i que ens fa pensar
que
allò acabarà
amb més o menys
temps
amb més o menys esforços
acabarà
d'una forma
molt satisfactòria
o suficientment satisfactòria
l'altra zona
crec que és
Torreforta
l'altre tema
que és
Torreforta
una franja
d'habitatges
que hi ha
tocant a la T11
el que és l'accés de Torreforta
des de la carretera de Reus
allí la problemàtica
era diferent
allí hi ha
un conjunt d'habitatges
deuen ser uns 56
o 57 habitatges
que hi ha
tot plegats
els quals es veien
afectats
es veien en perill
perquè
la coincidència
entre el Mopo
per un cantó
les accions
que està portant el Mopo
amb la construcció
d'una sèrie de rotondes
al llarg de la T11
una d'elles
va ubicar d'allí
el que és
l'entrada de Torreforta
i aquest gran rotor
l'Ajuntament
pensava que podia estar
afectant
en algun dels habitatges
i que era
doncs
motiu suficient
com perquè es contemplés
tot aquell àmbit
i s'intentés
millorar
la realitat
ens ha portat
a que
l'afectació
de la rotonda
la T11
no afecta
cap dels habitatges
les propietats
a les quals
millor dit
la propietat
a la qual afectava
diríem
d'aquesta part
que estem parlant
o aquestes
d'allò
han portat
a que
ja estiguin
signades
les expropiacions
amb el MOPO
i sense que això
hagi afectat
a cap habitatge
per tant
la raó inicial
que movia
l'Ajuntament
a plantejar allò
d'aquella manera
ha desaparegut
ja no és necessari
tirar aquells
habitatges
malgrat tot
els veïns
d'allí
una vegada
afectats
per això
van arribar
a l'acord
o
a ells
els semblava
que
era una oportunitat
excel·lent
per estar tirant
endavant
aquesta millora
de vivendes
i per tant
ells
en un principi
van estar demanant
a l'Ajuntament
que es considerés
encara que ja
havia desaparegut
la raó inicial
fundamental
que contemplés
el fet
del rehabitatge
però
el rehabitatge
diríem
sota un determinat
condicionant
que era
el poder estar
construint
en aquesta
ja mateixa zona
una franja
de terreny
que hi ha
posterior
que hi poguessin
en fi
tota una sèrie
de condicions
l'Ajuntament
això en principi
està disposat
a acceptar-ho
i que
estava només
subeditat
per un cantó
que des del que
és els propietaris
es constituïssin
en una
diríem
d'una manera
formal
en un grup
i que
a la vegada
li trasladessin
aquesta petició
a l'Ajuntament
això seria
una de les condicions
i l'altra condició
és que econòmicament
allò fos viable
cosa que
estava subeditat
que els informes
tècnics
que hi hagués
permetessin
en definitiva
que l'obra
que es construís
allí
pogués
subfregar
tot això
per tant
ja he començat
dient
que eren
dos temes
diferents
però que
tots dos
com
acabo
d'explicar
estan
en unes
vies
de solució
també
diferents
però
diríem
molt avançades
ens queda
molt poc temps
senyor Blanco
de fet
només hi ha
temps
per una
pregunta
que no
ens agradaria
acabar
aquesta entrevista
sense
formular-li
després
d'aquest
any
llarg
intens
pel que fa
la seva feina
la seva tasca
i la de molts
altres
companys
la de molts altres
veïns
entén
vostè
el plantejament
inicial
la primera
proposta
del POM
amb la qual
han hagut
de negociar
durant
tot aquest
temps
és difícil
jo sempre he dit
que era
en fi
incomprehensible
el plantejament
inicial
vull dir
un pot
entendre
que es vulgui
millorar
la ciutat
que es vulguin
fer coses
dins de la ciutat
i que
en fi
que es vol canviar
el que sigui
en tot cas
això pot ser
discutible
i pot ser
raonat
en un sentit
o en un altre
el que és
totalment
incomprensible
és que es
pretengui fer
unes coses
d'aquesta
magnitud
com es pretenien
aquí
és a dir
1.500
habitatges
en l'aire
sense que
els veïns
és a dir
els afectats
d'aquests
1.500
habitatges
haguessin
pogut
estar dient
res
amb tot això
i que
al marge
d'aquesta
situació
quan estàs
prenent
aquestes
decisions
estàs
prenent
les decisions
respecte
a una
tal quantitat
de famílies
que
sembla
que
no hi hagi
ningú
que tingui
dret
a fer
això
a posar
a prendre
aquestes
decisions
respecte
al futur
de totes
aquestes
persones
per tant
és difícil
de donar-li
un adjectiu
amb aquestes
decisions
comprendre-ho
com
penso que
queda explicat
amb tota
aquesta situació
senyor Blanco
ho deixem aquí
moltes gràcies
per atendre'ns
una vegada més
avui al matí
de Tarragona Ràdio
i sort d'ara endavant
també en la seva
tasca
més anònima
suposem
allunyat
del primer pla
de les negociacions
i fins i tot
mediàtic
d'ara endavant
moltes gràcies
novament
gràcies a vosaltres
a veure
bon dia