Doncs en la recta, ara sí, final del matí de Tarragona Ràdio,
el que farem serà com a conclusió, com a resum,
conèixer com ha anat aquesta manifestació protagonitzada
pels sindicats, cinc sindicats que convocaven aquesta jornada de vaga
a l'ensenyament públic per protestar contra les bases
que han de servir per elaborar la futura llei d'educació.
Seguint aquesta marxa, pràcticament des del matí,
Joan Maria Bertran a la part tècnica, Jordi Sorinyac,
aquí tornem a saludar, bon dia, Jordi.
Hola, bon dia, Jolanda.
Ja ha acabat la manifestació, imagino, no?
Doncs no, no ha acabat, no ha acabat.
Realment la manifestació està tenint un desenvolupament molt lent,
ja se sap que aquestes coses sempre comencen amb un minut de retard
i podríem dir que s'està seguint un pas de tortuga, eh?
Jo crec que la imatge és prou gràfica en aquest cas,
perquè la capçalera de la manifestació s'ho està prenent amb força calma.
Ara, de fet, nosaltres ens trobem a la cua de la manifestació,
cantonada a Rambla Nova amb el carrer Canyelles.
La capçalera està, doncs, ja sobrepassat,
vaja, a punt d'arribar a la zona del carrer de la Unió.
Molta gent, abans parlàvem de centenars de mestres,
ara fins i tot encara no podem donar una xifra més o menys exacta.
No s'han pronunciat encara els sindicats,
tampoc no s'han pronunciat des de la Guàrdia Urbana,
però sí que segurament ens aproximem més a milers,
algun miler que no pas a centenars,
com parlàvem amb l'anterior connexió.
Home, doncs, Déu n'hi do,
feia temps que no es veia una mobilització amb milers de persones a Tarragona.
Ara, ho comentaven, ho comentaven els responsables de l'educació,
feia temps que no es veia una mobilització amb tanta gent a Tarragona
i especialment una mobilització pel que fa al sector de l'ensenyament.
Si et sembla, podem acostar-nos per parlar amb alguns dels professors.
Han vingut professors no només de la ciutat de Tarragona,
sinó també de diferents centres de tota la demarcació.
Per exemple, tenim aquí un professor de l'IES de l'Institut de Torre d'Ambarra.
El seu nom, sisplau.
Jordi Cortia, ja.
Jordi, escolti'm, per què se participen en aquesta manifestació?
A veure, la majoria de gent estem bastant cremats.
Cada un té els seus motius, no?
Perquè estem bastant cremats que faci lleis sense consultar el professorat per res.
Som els afectats.
Però jo en concret, doncs, aquestes bases, que ja sé que són bases,
no trobo gògic que amb diners públics es busqui
que es gestioni d'una manera privada els serveis públics.
És a dir, buscar gestió privada amb diners públics
per gestionar un servei públic, no?
Un cap, això, no?
Un dels aspectes que també critiquen els mestres
és el fet que el director no necessàriament a la llarga, a mig termini,
que sigui un professor, sinó que sigui més una figura d'un gerent d'una empresa qualsevol.
Que creuen que les bases poden tendir cap a aquest sentit.
Sí. A veure, és que crec que hi ha dos temes a banda, no?
És a dir, una cosa podria ser el que és el gestionar els temes, no sé,
el servei de menjador, no?
Una cosa d'aquestes que això potser és discutible.
pot gestionar tant un professor, un director professor com no, no?
Però hi ha altres bandes com el trial professorat o coses d'aquestes
que, clar, això és absurd que ho faci el director.
És a dir, tots tenim unes oposicions,
doncs va per a qui li toca, no?
És a dir, no és això de triar-te el dint, no?
És a dir, i sobretot, si el que tria, a més a més,
no és ni un professor, no?
És a dir, que ha de ficar els seus amigets.
És a dir, com va això?
Entenem que pugui primar l'arbitrarietat, en aquest sentit.
Clar, és a dir, és aquest tema, no?
És a dir, ara fiquem aquí el Ricard Bufill,
socialista, doncs què?
Ha d'anar ficant els seus amigets socialistes de directors?
És a dir, no ho sé, no?
Un altre dels aspectes que també ha aixecat força Pol Seguera
és la possibilitat que hi hagi un grup d'avaluadors
que avaluïn la tasca dels professors
i que després d'aquesta avaluació
endepengui els possibles incentius econòmics
per part dels mestres.
Bé, això d'avaluar, jo crec que ja tenim tots els inspectors,
tots els professors tenim uns inspectors
i jo crec que el que s'ha de fer, doncs,
que aquests inspectors els donin més potestat
i s'impliquin més en...
si complim o no complim amb la feina, no?
Evidentment, és el que ho comenten a molta gent, no?
Bé, avaluadors, què vol dir això?
Qui avaluem aquesta gent?
És a dir, qui ens avaluarà?
Els polítics?
Qui, no?
Ja tenim una figura en altres,
que ja hi ha els inspectors,
que són ells qui ens han de controlar
si complim o no complim
i obrim-nos l'expedient si en cas que no complíssim.
Jordi, moltíssimes gràcies.
El deixem que continuï anant en la manifestació.
el Jordi des de l'Institut de Torre d'Embarra.
Anem ara fins a l'interior de la demarcació de Tarragona
perquè hi ha aquí també professors, mestres
d'un col·legi de la Selva del Camp, el Gil Cristià.
Crec que és la Marta, és una de les seves professors.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Jo sóc la Montsi.
La Montsi, veu?
Ja passen aquestes coses, coses del directe.
Per què se participen en aquesta manifestació?
Bueno, doncs mira, estem aquí per aquesta llei que no volem,
amb molts punts que hi estem en desacord.
Com quins són aquests punts?
Quins, doncs, la privatització de l'escola pública.
Però el conseller Maragall no s'ha cansat de repetir aquests dies
que no es privatitzarà cap centre educatiu a Catalunya.
Potser és el primer que s'ha de llegir la llei
per saber-la interpretar,
perquè nosaltres l'interpretem d'aquesta manera.
Si es vol que quedi clar i per escrit,
que no ho pot...
Per escrit, que això es canvia.
Quin ha estat el seguiment de l'Àvaga en el seu centre educatiu?
Un 80%.
Un 80%.
Molt de seguiment del suport dels pares,
que només han portat una vintena de nens a l'escola
quan és de dues línies.
I els hi hem d'agrair, perquè ens han fet molt de costat.
Moltíssimes gràcies, Montse.
Gràcies a tu.
Vinga.
Algunes de les veus, de fet,
aquesta és una de les polèmiques,
com acostuma a passar, eh, Jolanda,
en aquests casos del tema del seguiment.
Sí.
Sentíem abans que des del sindicat OSEC,
el sindicat majoritàri a l'ensenyament a Catalunya,
es parlava que el seguiment mitjà de la convocatòria aquí a Tarragona
era d'un 80%,
es parlava d'un 90% a secundària,
de gairebé un 100% en les llars d'infants
i un 70% en els centres d'educació infantil de primària.
En canvi, des de la Generalitat de Catalunya,
ho escoltàvem fa uns instants en el butlletí informatiu,
doncs es donava una xifra global d'un seguiment del 53%.
No tenim dades encara de la demarcació de Tarragona
perquè el director dels serveis territorials, Vicent Villena,
doncs encara no...
Vaja, es veu que s'esperarà fins a la tarda
per donar les seves valoracions.
Parlaran abans amb diferents companys dels mitjans...
De totes maneres, perdona, Jordi,
això per experiències anteriors,
i això és una evidència que els oients ja saben,
tot i que acabi la jornada,
cada part, diguem-ne, s'entestaran les seves xifres.
Per tant, els ciutadans no sabrem ben bé,
al final, quin ha estat el nivell de participació.
Sí, moltes vegades potser ens quedarem en tendència,
més que una xifra exacta.
Nosaltres, abans, a primera del matí,
ho hem pogut escoltar,
hem estat en dos centres educatius,
a l'Institut Martí Franqués i al César August.
Hem pogut veure, hem pogut comprovar de primera mà
com el seguiment no era total ni de bon tros,
però sí que, doncs,
havien estat molts els professors
que havien secundat la vaga
i que, doncs, hi havia aproximadament la meitat dels alumnes.
Altres companys amb mitjans de comunicacions
deia que la situació era diferent també segons el col·legi.
Per exemple, es parlaven que el col·legi del Miracle,
el seguiment era gairebé total,
que només hi havia uns 20 alumnes
dels 300 que costuma acollir el col·legi
i que, en canvi, d'altres centres educatius,
com és el cas del PACS o del Col·legi Pràctiques,
doncs, aquí sí que hi havia molts alumnes
i molts professors i que, per tant,
el seguiment de la vaga havia estat una mica més escàs.
En qualsevol cas, doncs, vaja,
sempre, malauradament, en aquests casos,
ens hem de quedar amb tendències
i és molt complicat poder conèixer
un resultat molt concret.
Has vist fiure d'estudiants
o majoritàriament són professors?
Sí, hem vist diferents estudiants.
Hi ha els dos sindicats d'estudiants,
el sindicat d'àmbit estatal
i el sindicat pròpiament de Catalunya.
De moment, la manifestació s'està comportant
sense cap tipus de problema.
Hem de comentar també la presència
de representants d'una formació política,
en aquest cas d'Iniciativa per Catalunya als Verds.
hem parlat amb el candidat d'Iniciativa per Catalunya als Verds
en aquestes eleccions generals,
Lluís Sunyer, que s'ha deixat veure
a la capçalera d'aquesta manifestació.
I, de fet, vaja, ell comentava
que no és contradictori que una formació
que sigui en el govern tripartit
estigui també avui en aquesta manifestació.
La manifestació que està a punt d'arribar ara
al carrer Sant Francesc, Oriol Grau,
l'actor tarragonista,
serà l'encarregat de llegir el manifest.
Nosaltres, d'aquí uns instants,
intentarem escoltar aquest manifest de primera mà
i portar les conclusions d'aquí poc més de 100 minuts
en la primera edició del Tarragona Actualitat.
Doncs així seran.
Moltíssimes gràcies, Jordi Sorinyac, Joan Maria Bertran,
seguint, tancant, d'alguna manera,
aquesta manifestació que deu estar ja a punt d'arribar-hi,
al CAP, com si diguéssim, a la delegació d'ensenyament.
Bé, doncs escoltarem les conclusions
i ja sabrem-ho, intentarem actualitzar
les xifres que donen els sindicats d'una banda
i el Departament d'ensenyament per una altra.
Fins després, Jordi, Joan Maria.
Fins ara.