Ja el tenim entre nosaltres, fa una estoneta,
que ha arribat als estudis de l'Avinguda Roma.
Toni Sánchez, bon dia.
Bon dia.
Benvingut. Ens acompanya també l'Emma Miró.
Emma, bon dia.
Hola, bon dia.
El Toni Sánchez és el director de la pel·lícula Momences.
La Emma és una de les actrius de la pel·lícula.
El film es presentava ahir al vespre
a l'IES en Vidal i Barraquer de Tarragona
i és que el Toni és alumne de segon de batxillerat
i aquesta pel·lícula, hem insistit molt en cadascun dels sumaris,
no és un curtmetratge,
és una pel·lícula de 110 minuts de durada
amb tota una estructura cinematogràfica formal,
ara ella ens ho explicarà,
i el que també crida l'atenció és que és un treball de recerca.
Plantejar-se fer com a treball de recerca una pel·lícula
pensant que això després ha d'omplir el teu expedient acadèmic
és molt agosarat, molt valent
i estem encantats que ens acompanyi.
Jo no sé, quin és el marc en el qual es movia
la proposta que podies fer de treball de recerca?
Vull dir, teníeu moltes possibilitats
de triar format, tipus d'activitat
o com aneu estava molt acotat?
Sí, al principi ens van donar un full
on hi havia diversos exemples de treballs de recerca
i hi havia un queda edició de vídeo.
Però llavors
hi havia una opció
que podies escollir
el que volies i donar l'aposta.
Llavors vaig tindre la idea
que el treball de recerca havia d'anar orientat
al nostre futur si podia ser
de realitzar una pel·lícula.
Llavors li vaig dir al meu tutor
i clar, el meu tothom va dir
escolta, fes un curt millor, no?
Però jo vaig dir
no, no, pel·lícula, a veure, intentem-ho.
Allò, la dita castellana
cavallo grande o no ande, no?
Sí, exacte.
De curmetratge, res, jo una pel·li sencera.
Clar, Déu no, i és que tu vols
vols dedicar-te al cinema
i el teu futur com a estudiant
quan acabis el batxillerat
és anar a l'escola de cinema.
Sí.
Exactament, vols estudiar
en direcció o...?
L'ideal per mi seria
acabar el batxillerat
un cicle superior de audiovisuals
i després, a l'acabar, doncs, anar a estudiar
cinema a Barcelona.
Tu vols dedicar-te al cinema i res més.
Sí, ho tinc clar.
I entre els teus directors
he llegit per algun lloc
que hi ha, per exemple, Tarantino?
Sí, Quentin Tarantino.
Però hi ha d'altres.
Sí, Martins Corsese,
Paul Gringrasse...
Vaja, mal gust no tens, eh?
Qualitat de cinema.
A veure,
diu el tutor que d'acord,
jo m'imagino que es devia quedar
una miqueta parat
dient, a veure el Toni,
a veure el Toni,
i que s'està jugant el curs.
I preocupant, no?
Que s'està jugant el curs, clar.
I aleshores,
què és el que primer fas?
Perquè no es tractava
d'agafar la càmera
i anar filmant
i després fer un muntatge
més o menys coherent,
sinó fer una pel·lícula
i explicar tot el procés
de la creació d'una pel·lícula, no?
Primer em vaig establir
uns objectius,
que era que fos
més d'una hora de durada,
llavors, que també
homenatge a Tarragona, no?
Com fa Woody Allen
en les seves pel·lícules,
que Tarragona fos un personatge més.
i també, doncs,
que contés històries d'alumnes,
reals,
sense caure en el típic, no?
Que són les drogues, el sexe,
no, sinó adolescents
amb històries d'amor,
d'esperança al futur.
Que n'hi ha moltes, eh?
Clar.
Però mai s'expliquen.
Està molt bé
que des d'aquesta perspectiva,
perquè sempre es fa la mirada,
sobretot al món
d'aquestes primeres joventuts,
una mirada adulta, no?
Mai es fa des de dins
i, per tant,
sempre es cau en aquella
de reduir-ho a drogues,
a violència,
quan el món dels joves
és un món absolutament
ric i fascinant.
Clar.
Realment,
estic cansat ja, no?
Ja de veure pel·lícules de joves
i sempre el mateix,
és que sempre els mateixos temes.
Llavors vaig decidir
realitzar una pel·lícula
que fos més o menys verídica.
Clar que hi ha parts de ficció, no?
Però verídica al 100%.
I parteixes d'un guió,
lògicament,
que fas tu mateix?
Sí, sí, jo mateix.
la part formal
de com estructurar la pel·lícula,
també tu mateix,
la producció,
podríem dir,
també tu.
Sí.
No ha calgut buscar
gaire diners,
perquè em penso que
has trobat un element artístic
i de col·laboradors
magnífic.
La meva germana
va ser qui va pagar,
doncs,
imprimir els guions
i dalt,
algunes begudes
pels actors.
És a dir,
que s'han conformat
amb un entrepà
i una Coca-Cola,
com aquell qui diu.
Sí.
Això són amics, eh?
Hi ha molta amistat aquí, eh?
Sí, Emma,
perquè quan vau veure
el projecte del Toni,
us ho va proposar ell,
vosaltres va dir,
escolta,
si em necessites,
doncs,
em crides i vinc,
o com va anar la cosa?
Jo vaig vindre de retruc,
perquè,
bueno,
jo soc professora del centre.
Sí, sí, sí.
Llavors,
amb el Jesús Figueres,
que ha fet una gran tasca,
l'ha ajudat moltíssim el Toni,
des d'aquí li enviem
una abraçada molt forta,
eh, Toni?
Sí.
Doncs,
em va vindre a buscar,
perquè ell el tenia com a alumne
i va dir a veure
si volia col·laborar
i,
en principi una mica neguitosa,
però al final
t'hi aboques i endavant,
cap problema.
T'ha fet fer de profe?
M'ha fet fer de profe,
però m'ha canviat especialitat.
Sí,
de què t'ha posat?
De mates.
De mates.
I t'ha fet fer de profe bona
o profe dolenta?
Home,
home,
una miqueta bona,
bona,
va, va, va.
Clar,
perquè agafes moments,
històries,
ve a ser com un thriller,
a més a més,
no?
Té una estructura com de thriller,
perquè algú es podia pensar
que és una pel·lícula
molt sentimental,
que també ho és,
però que hi ha moltes coses.
Sí, realment.
Una miqueta,
una miqueta.
És una combinació,
no?
No sabia quin gènere abarcar
i llavors vaig decidir,
doncs faig una mica de tot,
no?
Com la vida mateixa.
Llavors, clar,
thriller,
doncs perquè hi ha el pla
i tal,
que llavors et posa molt nerviós,
realment.
Jo mateix l'he editat i tot
i quan la veig encara
em sento molt nerviós.
Doncs si t'agrada a tu
segur que ens agradarà a tots,
eh?
Això segur, eh?
Llavors també drama,
doncs perquè és un dramón.
Realment a un noi,
els seus pares l'abandonen
des de fa uns anys
i té que viure
amb la seva germana.
Un noi coneix
la traïció de l'amor,
un altre coneix
la desesperació de l'amor,
les seves esperances al futur,
no?
Que potser es veuen
una mica trencades
pels seus actes
i llavors doncs comèdia,
sí,
té alguns punts
encara que no és
ben bé una comèdia.
Jo per aquí,
entre tots els papers
que tinc a la taula,
hi veus una frase,
a més parteix
de la pròpia informació
que donàvem aquest matí
al matí de Tarragona Ràdio
que s'enceta amb una pregunta.
Fins on series capaç
d'arribar per ajudar
la persona que més estimes?
Es pot resumir
amb aquesta frase, no?
És la gran pregunta, no?
Llavors, clar,
hi ha un personatge
que és una noia
que té molts problemes familiars
a casa.
La seva mare
quasi ni la veu
des que va morir
la seva germana gran.
I llavors, clar,
hi ha l'altre amic
que sempre ha sigut amics,
punt,
no hi ha res d'amor
en principi.
Llavors, doncs,
decideix ajudar-la.
Llavors, clar,
on se li ha capaç d'arribar?
Clar,
ara no puc explicar
el final, no?
Mira,
me faltaria.
Quan has vist
un director
explicant el final
de la seva feina?
Es comença
per aquí.
Aquest seria
el fil argumental.
Des del punt de vista
més tècnic,
quin tipus de càmeres
has utilitzat?
Com ha anat
la postproducció,
el muntatge,
tot plegar?
Si ho trobo tan difícil
tot això,
per això t'ho pregunto.
El rodatge
el vaig fer
amb una càmera domèstica,
el que passa és que
amb un microcoplat
per a millorar el so.
Llavors vaig tindre clar
que no faria servir
trípode,
ni estedicant ni res,
sinó càmera en mà.
Com fa
Paul Greengrass,
per exemple,
Bolly Sunday
o el Mito de Born.
Per què?
Perquè no una molta...
Fa molt verídic
el relat.
Més vivacitat,
no?
Sí.
I més ritme.
La gent la veu
i diu
Ah, mira,
em sembla que l'ella
és gravada en dos dies
així,
una càmera domèstica.
Bueno, sí,
és una càmera domèstica,
però està feta a propòsit, no?
Hi ha una feina darrere
importantíssima.
Localització d'exteriors.
Tarragona
és un personatge més,
com tu bé deies,
és l'escenari cap dalt,
estructural de la pel·lícula.
Algun lloc
o alguna zona determinada
és la que et va cridar
més l'atenció?
Vas dir,
home,
jo aquest lloc
ha de sortir a la meva pel·li,
segur,
o aquests espais.
Però en transiteu
l'Institut, segur.
Sí, l'Institut.
Home,
és on deus passar
bona part de la teva vida
cada dia, no?
I és un retrat bastant real,
de l'Institut.
Es veu a l'Institut
tal i com és.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Doncs ara que vindran
les jornades de portes obertes,
escolta.
Ja tenen un abans.
Per això?
Doncs sí,
de Tarragona
surt una mica tot.
Surt el Quintà de Sant Rafael,
ja que ahir vaig
fer el meu primer colmatratge.
Llavors, clar,
sentimentalment
és un lloc
memorable per mi.
Surt la Rambla,
la Catedral de Nit.
Oh, que bonic.
Realment,
molta gent m'ho diu, no?
Tarragona de Nit
és que...
la Catedral de Fons,
il·luminada...
és que no sembla Tarragona,
no sembla Tarragona.
Mira, l'altre dia
parlàvem de l'exposició
aquesta que hi ha
a Caixa Tarragona,
d'aquesta mirada
que han fet Tarragona
a diferents autors
i hi ha unes fotografies
de Toni Catany
que són de la Tarragona nocturna
i he de confessar
que em tenen el cor robat.
I ara que estaves dient això
és que estava...
no sé per què
relacionava les imatges
de la teva pel·lícula
amb aquestes fotografies
perquè tenien
aquesta mateixa idea
que expressaves.
Déu-n'hi-do.
Escolta una cosa,
tu parlaves abans
del primer curtmetratge
des que eres més jove,
que encara ho ets,
tens 18 anys,
però ets jove,
però ja, diguem-ne,
competent,
podríem dir,
i ho has demostrat.
Molts anys
que vols fer cinema,
que vols dedicar-te al cinema?
Jo sempre havia tenit clar
que volia contar històries,
no?
I aleshores, clar,
però no sabíem quin format,
no?
De petit eren els còmics,
sempre dibuixava còmics,
tal.
Després,
quan vaig fer l'ESO,
es va convertir en llibres,
llavors feia les meves novel·les,
bé, a casa, no?
I llavors després,
doncs,
un estiu,
set de l'Ajuntament de Cinema,
i ahir vaig registrar
el meu comentatge de tres minuts,
i llavors ahir vaig tindre clar,
vaig dir...
Això és el meu.
Sí, em dedico a això.
O faig això,
o no puc fer altra cosa.
Clar,
és que realment,
quan ho tens tan clar,
dius,
encara que em costi,
i potser, clar,
és difícil arribar,
clar, ho tinc clar,
però cap endavant,
i a veure com surt.
Emma,
el fet que tu hagis participat
a la pel·lícula,
ho dic perquè altres vegades,
per altres motius,
hem parlat amb companys teus
del Vidal i Barraquer,
dona una mica aquesta imatge
de la relació que hi ha
entre els professors i els alumnes
en aquest centre educatiu.
La veritat és que hi ha molt bona relació.
S'han donat moltes mostres d'això,
no?
Sí, sí,
la relació que s'estableix
entre alumne i professor,
si es vol,
és molt fluïda,
molt directa
i molt maca,
la veritat.
Jo ahir,
quan vam fer l'estrena
allà al centre,
que van vindre els pares,
van vindre familiars,
amics,
va ser increïble,
la rebuda,
el Toni va estar superbé,
la pel·lícula també fantàstica,
i la veritat és que t'omple moltíssim
perquè hi ha moments dolents
i difícils en un centre,
perquè no s'ha d'amagar.
I tant.
Vull dir,
hi ha coses que també són persones
i ens afecten,
però aquesta experiència,
la veritat,
superrecomanable
i molt bona.
I a tu qui t'havia de dir,
quan estaves formant-te
per ser professora,
que acabaries fent d'actriu, eh?
Ningú.
Ningú.
Qui t'havia de dir?
M'enreden,
forma part del PAC, això.
I escolta,
ahir la vau presentar
i a més d'una manera formal
com per tocar un treball,
bé, no?
Va ser tot un luxe per mi.
Sí,
va anar molta gent.
Ni en somnis.
Sí, sí.
Força gent, eh?
Era.
Quanta il·lusió se li veu
en la mirada al Toni, no?
Molt.
Jo l'estic mirant
i m'estic quedant bocabadada
de veure tanta il·lusió
i tantes ganes de fer coses.
Tu pensa que el treball,
les hores que hi ha destinat,
l'esforç tot,
és que, de veritat, eh?
Vull dir,
ho viu amb una alegria
i una motivació
que ho transmet.
I això ho podran veure
en algun altre context
perquè, clar,
suposo que posaran bona nota
si no de l'han posat ja.
Bueno, no sé la nota encara.
Jo la sé, jo la sé.
Però, Emma,
no cal que la digui.
Home, no la direm
i menys en públic
si ell no la sap.
No, no, no.
Però pot estar tranquil?
Jo crec que pot estar tranquil.
Doncs ja està.
Llavors,
si saps que pots estar tranquil.
I faré cas.
Molt bé.
Ei,
envio en directe
el Toni Sart,
que no ha anat malament
la nota de valoració
del seu tutor.
Molt bé, Toni,
la podrem veure
d'alguna manera,
no sé,
penjada en algun lloc
o alguna cosa.
Sí,
que una de les principals preguntes
que m'han fet,
no?
Les presentaràs a algun concurs?
Doncs has posat les dents llargues
que la volem veure.
Llavors, clar,
no puc presentar cap concurs
perquè no tinc
els drets d'autor de música.
Ah, de la música.
Llavors, clar,
què puc fer?
Doncs enviar-la a productores,
a directors professionals
i, clar,
doncs,
qui la vulgui veure,
doncs...
Perquè la vegin.
Que me la demani
i jo li faig una còpia.
Déu-n'hi-do, eh?
És que, clar,
això sí que és passió pel cinema.
Llàstima, no?
Amb això de l'esmorzar,
però, clar,
ja és tot un tema legal
i tenint en compte
que era un projecte
que es donava
en l'àmbit educatiu,
doncs ha fet la seva funció
i, sobretot,
doncs jo imagino
que ha revalidat
la teva confiança
de voler-te dedicar a això.
Vaig pensar que era un treball de cerca
i llavors vaig dir
ara m'interessa fer una pel·lícula
amb la que em diverteixi,
aprengui
i, per què no,
doncs que li agradi a la gent, no?
I això que repercuteixi
una mica la nota.
Home,
això és fonamental,
però ja has sentit la Emma,
eh?
Llavors, clar.
Per aquest camí
no t'has de preocupar.
La resta de les signatures,
què tal?
Com acabarem el bat?
Bé,
però deixa'm-ho córrer.
No trenquem el moment
de felicitat.
Vinga, va,
a veure si fem una empenta
des d'aquí.
Toni, de veritat,
enhorabona, eh?
Moltes gràcies.
Ens ha agradat molt
parlar amb tu
i amb la Emma Miró.
Gràcies, Emma.
Moltíssimes gràcies,
de veritat,
ha estat un plaer.
Demanarem la pel·li,
que la volem veure,
que ens faràs una còpia.
Gràcies, Toni.
Fins aviat.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.