logo

Arxiu/ARXIU 2008/ENTREVISTES 2008/


Transcribed podcasts: 102
Time transcribed: 17d 11h 24m 11s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Pràcticament tres quarts d'onze del matí.
Ara sí, com dèiem, parlem d'aquesta nit del turisme de la Costa Daurada,
que tindrà lloc demà al recinte de Port Aventura.
Una trobada ja habitual.
De fet, és la dinoventa edició d'aquesta activitat,
d'aquest sopar de la nit del turisme,
que plega a una àmplia representació del sector turístic de les nostres comarques.
Per parlar d'aquesta nit i per fer balanç de la campanya turística d'aquest 2008,
ara mateix saludem el president del Patronat de Turisme Costa Daurada
de la Diputació de Tarragona, el senyor Joan Areggio.
Senyor Areggio, bon dia.
Hola, bon dia.
La nit del turisme, com dèiem, ja és una cita habitual.
D'alguna manera és la que simbolitza el tancament de la temporada turística, no?
Doncs sí, efectivament.
Ja, com diu vostè, és la dinoventa edició.
És un element molt tradicional de les nostres comarques i del món turístic.
i és una miqueta el resum de l'any, una miqueta trobar-se tots,
el sector públic, el sector privat, entregar uns guardons
i a la vegada, bé, fer una mica de reflexió,
però també de trobada lúdica i festiva
al voltant d'un dels elements econòmics més importants de casa nostra,
que és el turisme.
Més enllà de la festa i de l'aspecte lúdic de la nit del turisme,
com deia vostè, també és un espai de reflexió.
Preveu com a president del Patronat que enguany arriba
precisament aquesta nit del turisme en un moment especialment delicat,
potser per la crisi econòmica, pel context de crisi econòmica?
Efectivament, és evident que és un moment complicat
i que segurament l'any que ve també ho serà.
El que passa és que nosaltres, donada la situació general,
doncs, bé, diríem, ens n'hem sortit de moment aquest any 2008.
força bé, estem parlant de lleus disminucions al voltant del 3%,
el 3%, que, doncs, amb la situació que hi ha,
doncs, no ens podem queixar de seguir.
Això vol dir que la feina que estem fent
ens està ajudant a aguantar una situació difícil.
difícil, difícilment en aquests moments es pot plantejar
un tipus de resultats de creixement, no?
Si no, el que s'ha de procurar és no tirar enrere
d'una situació tan adversa com la que hi ha ara
i crec que aquest any 2008 ho ha aconseguit.
Aquesta lleugera disminució, senyora,
això es passa en algun dels mercats emissors habituals del turisme
aquí a la Costa Daurada?
Es concentra en algun mercat en concret?
Diríem que sí, que el mercat anglès i el mercat francès
han patit segurament una miqueta més que altres.
En canvi, el mercat rus s'ha seguit comportant força bé
i el mercat espanyol, en general, també s'ha comportat força bé.
Aquest context de crisi pot ser una bona raó
o una bona excusa, entre cometes,
perquè el sector es replanteixi algunes qüestions
a curt i mig termini?
Home, sempre els períodes de crisi serveixen
o haurien de servir no només per patir-los
sinó també per fer les reflexions convenients
que ens permetin sortir-ne més reforçats.
Avui nosaltres, jo crec que la nostra reflexió
ha de tenir una certa, si em permet,
una certa continuïtat amb la que hem fet en els darrers anys.
Nosaltres som una destinació
coneguda i reconeguda pel sol
i per la nostra platja, pel sol i platja, que es diu vulgarment,
i no ens n'hem d'amagar ni ho hem de criticar,
sinó senzillament a tot això hi hem de donar-hi molt valor afegit
i sobretot molta qualitat.
Jo crec que és la mateixa reflexió que ja vam fer al seu moment
i sobre la que hem estat treballant fins ara.
Jo crec que si seguim treballant en aquesta línia,
i evidentment, home, trobar nous mercats cada vegada és més difícil trobar nous mercats,
però, per exemple, si podem trobar, i és una novetat dels darrers 4 o 5 anys,
tampoc és de molt més enrere,
el tema, per exemple, de com arriba la gent a casa nostra,
i és el tema dels plols de baix cost.
Això ha sigut una cosa que fa 7-8 anys no existia,
ara existeix, i existeix a casa nostra,
i ha tingut una repercussió tremenda.
Doncs bé, hem de treballar en l'aspecte de la qualitat
i també hem de treballar i estar atents a qualsevol nova oportunitat
que sorgeixi, que faci que la gent tingui més facilitat per vindre a casa nostra.
Però sobretot jo crec que la qualitat del destí
i la capacitat d'oferir valor afegit a el que és estrictament el sol o la platja,
valor afegit vol dir gastronomia,
vol dir cultura, vol dir interior, etcètera, etcètera.
Jo crec que és el que acaba conformant
que la nostra destinació segueixi estant en primera línia
en uns moments adversos.
Per tant, crec que la direcció i la reflexió que hem de fer
segueix anant en la mateixa direcció que hem anat fins ara.
Ara que cita els vols de baix cost,
fa 15 dies, fa un parell de setmanes,
la companyia aèria Ryanair obria noves línies
des de l'aeroport de Reus.
Bàsicament amb el mercat estatal,
també amb un enllaç internacional a París.
Quina valoració fa el patronat de turisme de la Diputació
d'aquestes noves línies de Ryanair?
Bé, home, les noves línies són importants
quan signifiquen l'assentament
que l'aeroport de Reus és base de Ryanair.
Només això és molt important,
perquè a més a més aquests darrers mesos Ryanair
diverses de les apostes que tenia fetes
les ha deixat en un segon terme
i en canvi la de Reus l'ha complert i l'ha tirat endavant
i ha començat a fer més vols dels que hi havia.
Aquest és un primer pas,
de vols n'hi haurà més i hi ha més destinacions.
Però bé, en tot cas,
també ens connecta molt bé
amb la resta de l'estat espanyol.
La majoria d'aquests vols, excepte el de París,
hi ha vols a Sant Dender, a Santiago, a Sevilla,
a Palma de Mallorca...
Ens connecta molt bé amb el mercat espanyol,
que com li deia,
és en aquests moments el 50% del mercat
que tenim a casa nostra.
Per tant, la bona connexió també
a través de vols de baix cost
amb la resta d'Espanya és molt positiu.
És a dir, pot obrir fins i tot nous mercats
dins de l'estat,
tenint en compte que la majoria de visitants
a la Costa Daurada, de l'estat espanyol,
són de Madrid, Aragó, La Rioja, Navarra,
País Basc i València.
Sí, diríem que una mica nosaltres,
el nostre fort està en l'eix de l'Ebre,
en l'eix del riu Ebre,
seria Aragó, seria La Rioja,
seria Navarra i seria País Basc.
Aquest és el gran eix de visitants nostres.
Aquests vols ens orienten a altres llocs,
ens orienten a Sant Anderra,
ens orienten a Galícia,
ens orienten cap a Andalusia,
a Palma de Mallorca,
que són llocs on nosaltres,
tot i ser també destinacions turístiques importants,
Andalusia ho és i les Balears ho són,
però són llocs on també tenim visitants
i a través d'aquesta obertura de vols
podem tindre més clientela
de la que tenim en aquests moments.
La setmana passada, senyora, jo,
vostè estava a la Fira de Turisme de Londres,
que està considerada amb la de Madrid,
futur, com dues de les més importants d'arreu del món.
Pels contactes, en fi,
per la sensació que van tenir vostè
i altres responsables del patronat
en aquesta Fira de Londres,
què es pot esperar de l'any que ve, del 2009?
No, home, que serà un any difícil,
això és evident, serà un any difícil,
que segurament el que sí que comença a quedar clar
és que el fet de fer,
és a dir, fins i tot en situació de crisi,
el fet de fer vacances
no s'ha convertit en un producte
prescindible per la gent.
És a dir, la majoria de gent,
les vacances les segueix considerant
una despesa, diríem, necessària.
Una altra cosa és que després,
i això sí que es nota més,
igual que l'he dit,
que bé que han disminuït un 3%
en nombre de visitants,
que amb la situació que hi ha no és molt,
en canvi sí que es nota,
sí que es nota molt
que la despesa disminueix molt.
Aquí sí que es nota.
Per tant, la gent segueix pensant
que anar de vacances és important,
que segueix formant part de les coses bàsiques,
diríem, de la seva existència,
de la seva vida.
Això sí que fa quan la situació és dolenta.
Doncs gasta una mica menys
o potser gastar un parell de dies menys.
Això és una mica el panorama
que s'augura de cara a l'any que ve
i que també una mica te'l transmeten
els grans operadors,
que ens podem trobar en una situació
en què no és que la gent deixi de viatjar,
sinó senzillament, bueno,
retoqui les seves perspectives de viatge
i que per tant gasti menys
o potser les coses durin algun dia menys
sobre el previst, etcètera, etcètera.
Però, i des d'aquest punt de vista,
evidentment, i en el context general,
la temporada no serà faça ni serà senzilla.
Però bé, l'altra reflexió que li estic fent
ens fa pensar que bé que podem, diríem,
ens sortint-se'n d'una manera, doncs, allò,
amb dignitat, com ens n'hem sortit en aquesta, no?,
que insisteixo, que s'ha de veure també
com ha estat el resta de destinacions turístiques importants
i els sotracs que s'han patit que han sigut importants.
Per tant, si nosaltres podem seguir mantenint
aquesta situació amb la que estem l'any que ve,
ens podríem donar per molt satisfets.
I al fil d'això que comentàvem de la fira aquesta de Londres,
que és una trobada a nivell mundial,
vostè creu que es poden obrir nous mercats
o ampliar una miqueta aquests mercats
encara bastant verges
o que s'exploten poc a la Costa Dourada?
Ara citava fa un moment el mercat rus,
que s'ha incrementat molt en els últims anys.
El mercat rus, evidentment, com sap vostè,
en el seu moment va ser...
Primer va ser no excessivament entès
que la Diputació no es preocupés
per marcar rus o intentés obrir portes
i després la veritat és que ha sigut un mercat...
Ha anat molt bé.
Ha anat molt bé.
Podem tenir, doncs, un altre mercat...
Tenim en aquests moments
algun país europeu gran
que sembla que està començant a tenir
poder adquisitiu important.
Bueno, com podia ser sobretot Polònia,
que és el país més gran del centre Europa
amb nombre de població,
que pot ser un mercat a treballar.
Tenim que recuperar els països escandinaus.
La veritat és que els països escandinaus
s'han anat perdent al llarg dels anys.
Avui tenim poc turisme escandinau en general
i aquest és un mercat a treballar
perquè he parlat que vostè és un mercat proper.
I després hi ha un mercat
que, evidentment, acabarà revolucionant
el món del turisme en general,
no el món de la Costa Dourada,
sinó el món en general,
que és el públic xinès.
El públic xinès és un públic en aquests moments
amb molt de poder adquisitiu.
En aquests moments ja estan sortint
uns 10 milions de persones
cada any fora
a fer turisme de la Xina continental.
El que passa és que encara segueixen, diríem,
movent-se molt per l'entorn del seu país,
Corea, Japó, etcètera, etcètera, etcètera,
el sud-est asiàtic, Vietnam,
i que, de moment, encara es traslladen poc cap a Europa.
Però és evident que aquest,
igual que amb altres coses,
la Xina marcarà la pausa dels propers anys.
segur que la Xina marcarà també
la pauta turística dels propers anys.
Jo crec que són el públic escandinau
que, insisteixo,
l'hem anat perdent al cap dels anys
i que l'hem de recuperar.
Algun país emergent d'Europa,
segurament Polònia,
pot arribar a ser, per població
i per les certs circumstàncies,
el més important.
I està molt, molt atent.
Nosaltres ja hem fet aquí,
hem portat turoperadors xinesos,
ja hem fet fan-trips
de diferents tipus.
Vull dir que està molt ametena
com a evolució del mercat xinesi.
Jo crec que és una miqueta
elements que poden ser les claus del futur.
Acabem ja, senyor Areggio.
Com valora la notícia
que hem conegut en les últimes hores
sobre la posada en venda
o la disposició,
per part de critèria,
del grup de societats
de la Caixa
de posar a la venda
una part de les accions de Port Aventura?
Jo suposo que tot això
és, en la situació en què estem,
és fruit de la necessitat
de, suposo que en aquest cas
de la Caixa
de capitalitzar determinats actius
que té,
no per res,
perquè suposo que la Caixa
és un directe financer
perfectament sanejada,
però en aquests moments
és factible que ella
i altres pensin en aquesta possibilitat
i Port Aventura, evidentment.
és un actiu molt important
i molt valuós.
A partir d'aquí,
què és el que ens ha de preocupar
a nosaltres que segueix
des del punt de vista
que Port Aventura
és una miqueta
el pal més alt
de les banderes
que tenim a Costa Daurada
i que ens fan més visibles
i que ens donen
molta visibilitat a l'exterior?
Bé, que si aquesta operació
acaba passant,
doncs això,
en tot cas,
reforci l'empresa, no?
I en tot cas,
mai en cap moment
vagi en contra de l'empresa.
És un exercici
de pura llibertat d'empresa,
una empresa decideix vendre
és un paquet accionarial,
almenys intentar-ho.
Bé, aquí poca cosa
hi ha que dir,
mentre el projecte
que en aquests moments
és absolutament
assentat,
econòmicament rendible,
amb uns resultats
magnífics
d'any a d'any,
que a més a més
ha jugat un paper fonamental
en què nosaltres
seguim estirant
clientela
cap a casa nostra,
Port Aventura
juga un paper fonamental
en tot això,
amb una magnífica
professionalitat
per part de tots els que hi ha
al davant,
doncs bé,
que tot això no es vegi
afectat,
si per aquí
una altra empresa,
en allò,
doncs benvingut,
no?
Vull dir,
l'únic que ens hem de preocupar
a nosaltres
és que això
no vagi en detriment
per res
de la pròpia
figura,
explotació
i disposició
de Port Aventura
en l'entorn
de la Costa Daurada
i jo diria
que fins i tot
l'entorn internacional,
no?
Perquè Port Aventura
lògicament
hi ha de pas
amb molt
l'estricte coneixement
regional
i és un
banderí d'enganxer
que va molt més
enllà que tot això
de cara
a l'atracció
de turistes
cap a casa nostra.
El recinte
de Port Aventura,
precisament,
i acabem així,
se celebrarà demà
la nit del turisme,
la nit que organitza
el patronat de turisme
de la Diputació de Tarragona,
concretament
el restaurant
La Cantina
a l'àrea
de Mèxic
del Parc Demàtic
de Vilaseca i Salou.
Senyor Joan Areggio,
president del patronat
de turisme
de la Diputació,
moltes gràcies
per atendre
aquest matí
en directe
a la trucada
de Tarragona Ràdio
i que vagi molt bé
la nit del turisme
demà dijous.
Gràcies a vostès,
passi bé.
Adéu-siau,
bon dia.
Falta pràcticament
un minut per arribar
al punt horari
de les 11.
De seguida,
repassem en titulars
l'actualitat general del dia.