Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
també!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
T'hi!
Hes un ritmo molt marcat!
N'hi!
A mi!
T'hi!
T'hi!
T'hi!
A mi!
Moltes gràcies!
M'hi!
Vinga!
A mi!
T'hi!
T'hi!
T'hi!
quan fèiem això del teatre que parlàvem abans.
Sí, abans parlàvem de l'adolescència teatral.
Sí, doncs jo no tocava res.
Jo vaig començar amb 25 anys, vull dir,
una edat en la qual hi ha molts músics ara mateix
i estan superformats.
Però vas començar de zero.
De zero.
Perquè hi ha moltes persones que quan passen aquesta etapa
d'indefinició que dona la pròpia joventut
ho descobreixen més tard i és quan aprofiten,
perquè realment ja tens clar el camí, no?
Sí, és interessant, clar, perquè de fet
la teva manera de treballar o d'estudiar és molt més racional,
tens unes estratègies, uns mètodes més marcats.
Però d'altra banda, també, t'ho diré clarament,
ets més torpe, més torpe.
Jo faig classes i ve que els nens han 8, 10 anys, 12 anys.
Una facilitat, dic.
Jo dic, però si jo necessito 10 hores
perquè aquests nens necessiten una, no?
D'altra banda, jo animo a tothom a estudiar,
encara que siguem grans.
Jo tinc una amica ara que té 50 anys,
que està començant, i se lo passa divinament.
Toca la tuba.
No, no és ben seriant.
Hi ha escoles a Tarragona que tenen classes amb adults
i que tenen conjunts instrumentals amb adults
que han començat en guany i que toquen.
Sí, sí, sí.
I en el cas de l'estudi de música,
ja un i dos hi tenen adults a les classes
i s'ajunten pares i fills que estan tocant a la mateixa orquestra.
Sí, sí, sí.
A més, la música té una cosa bona
que solamente como actividad o como hobby
es para toda la vida.
No es como cualquier...
El que juega al tenis, pues que llega un momento
en que tiene que dejar de hacerlo.
I la música et dona plaer ni que toquis per tu sol.
Claro que sí.
Cosa que per jugar a futbol,
amb tots els respectes, necessites 10 paios.
10 paios.
I un àrbitre, no?
I un àrbitre, com a mínim, no?
Però la música, dius, m'encanta tocar en grup,
però si en un moment determinat tinc ganes de tocar sol,
puc gaudir exactament igual.
I el propi estudi, vull dir el que se'n diu practicar o estudiar,
també, quan entres en aquesta dinàmica,
és molt agradable.
Molt agradable.
Com preneu contacte amb la resta dels integrants de la banda?
Doncs...
Amb el Litso i l'Ivan.
Jo he de dir una cosa, també.
Jo, nosaltres ara toquem, José i jo,
però, de fet, quan van començar en la banda,
els seus orígens, vull dir, crec que és una cosa que s'ha de dir,
jo tocava amb un noi que se'n diu Suso Comesanya,
és un supermúsic tarragoní,
potser no és massa conegut,
encara que té diferents projectes.
Un músic polivalent, és tècnic també de so.
I llavors van començar,
i tocaven tots dos junts,
i van dir, doncs, ens agradaria anar al festival de Dixieland,
però, clar, en duo no podem anar.
I vam fer diferents proves,
amb un xelista, vull dir, una formació,
de fet buscaven ja una formació estranya.
I un dia pel carrer,
com que Litso i l'Ivan estaven pel carrer,
doncs les tiràvem els tejos, com s'ha costat.
Però així, de cop i volta.
De cop i volta al carrer.
I llavors ells, doncs, bueno, clar, en un principi,
jo entenc, no?,
doncs diuen, és aquests que volen, no?
Però van dir que sí,
van començar a trobar-nos al local d'assaig que teníem,
i, bueno, doncs això una miqueta de raquia,
que ja ho he vist,
que és aquest aguardiente que portaven,
nosaltres unes cervesetes,
i la veritat és que en poc temps
ens van entendre bastant,
i una relació molt bona.
Després el Suso,
per diferents circumstàncies,
s'ho va haver de deixar,
i, bueno, aquí estem amb el José,
que van trobar poc després.
Dic, José, vols aprendre a tocar el banjo?
Doncs vinga.
No, però ell ja tocava la guitarra, eh?
No, ja, ja, per això, home,
de bones a primeres.
Sí, sí.
Però dius, mira, de la guitarra al banjo
no hi ha tanta...
Sí, bueno...
Si els hi dona per fer música etnica,
ja et veig amb el busuc,
i d'aquí no res,
vull dir que...
Sí, sí, sí.
Per demanar que no quedi, no?
Sí, sí,
jo estoy abierto a cualquier instrumento musical.
De hecho,
todo empezó con un tantam,
no nos vayamos a olvidar.
I Cooperativa Ràquia,
per alguna raó especial,
que un sentit té...
Sí, sí, és Ràquia,
que de fet aquí ens hem deixat un accent,
bueno, si és en català,
no l'hauria de portar,
però Ràquia,
ho diem aquí al disc.
Ah, és Ràquia, Ràquia.
Ràquia, però clar, a mi m'agrada...
Tothom diu Ràquia, eh?
Tothom diu Ràquia, sí, senyora.
No sé per què tots diem Ràquia,
accent a l'A, no?
Ràquia.
Ràquia, no, no, i no em porta,
no, Ràquia, per trencar el diptong.
Doncs Ràquia és un aguardient que porten ells,
l'aguardient aquest com ara,
aquest que fan a Galícia,
que és ilegal, que es fa...
Un orujo, d'aquestes.
Sí, un orujo,
que es fa en serpentins a casa i tot això,
doncs ells portaven d'aquest aguardiente...
Una bestileria ilegal, eh?
Sí, però no, aquí a Tarragona no,
el portaven d'allí, eh?
I de fet ells estan molt contents,
mira, mira, que quanta més graduació té,
però és allò com si donés més prestigi a la casa
o a la persona que ho ha fet.
I és fort.
I portaven i bevien
i la veritat és que, bueno,
ens poníem molt contentes.
Doncs vinga, escolta, si hem de triar un nom...
No bevíem massa, eh? Tampoc, però bueno.
Si hem de triar un nom, triem aquest.
Quan fa que començàveu a tocar junts?
Doncs el 2004.
El 2004 van començar a assajar,
van fer potser un perill de mesos,
ja de preparar un repertori i tot això,
i després dos endavant
al Festival de Dixieland de l'any 2005.
I surt el disc?
Com surt la història del disc?
El disc, la veritat, és que és una casualitat.
Bueno, ara ja estàvem amb Josi i tot això.
Sí, sí, això ho tinc una altra història.
No només en fan actuar en directe,
sinó que a més hem de fer un disc, no?
El disc està d'una mena de casualitat
que se pot explicar, vull dir,
no és una cosa tampoc, com veieu,
no està a la caràtula del disc,
però aquí, com que estem en confiança,
i Holanda, t'ho explicaré.
Ens van trucar a Carnaval
per si volíem sortir tocant en una carrossa,
en directe, al Carnaval de Tarragona.
I clar, jo soc com el carnavalero
i vaig dir que no podia,
però que ho consultaria.
Ho vaig consultar a la resta del grup,
perquè dic, portem un substituto.
Que sou cooperativa, sou assemblearis, per tant.
Sí, sí, sí.
I el Jose va dir que ell tampoc,
que ell volia anar de Carnaval.
Però després vam estar rumiant-lo
i van dir, doncs, bueno,
una experiència curiosa,
ens veurà molta gent.
I, bueno, tenia el seu morbillo.
I van acceptar.
Llavors, per tocar,
havien de ficar petites cunyes,
clar, perquè no podien estar
tres hores tocant sense interrupció.
Aquestes petites cunyes van dir,
quin grup ficarem?
Clar, potser eren grups de superestrelles,
que ja no, ja m'esperen quedar malament, no?
O, d'altra banda, també la possibilitat
de ficar gravacions antigues,
que també tenen aquell so.
Bueno, van decidir gravar una cosa allò
per sortir del pas,
en la Rua de Carnaval,
i van gravar,
però això en una tarda,
vull dir, va ser una cosa...
Al local d'assaig va gravar.
Al local d'assaig.
Sí, però això va venir el tècnic aquest,
el César Algueró,
que viu aquí a Sant Pere i Sant Pau,
molt bo, molt serió,
molt responsable,
i, bueno, ens va fer la gravació
amb el seu equip,
i va sortir això.
En principi era només pel Carnaval,
però després, bueno, ens va agradar,
ell va fer els seus arreglos,
les coses, la producció aquesta que parla
i tot això.
i van dir,
doncs vamos a editar-lo.
Producció, però,
també us he de dir una cosa,
vull dir, està tot gravat de dalt a baix,
allò que es fa,
que després se superposen els solos,
o que se fan diferents intents
a l'hora de fer les improvisacions,
res, res,
això és de dalt a baix,
sinc trampen i carton.
Escoltem una miqueta, d'acord?
Molt bé.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Ara diem allò que deien les àvies abans de dir,
i així és com toquen de veritat,
doncs sí,
així és com toquen de veritat.
Bueno, jo crec que millor,
perquè la gravació,
jo crec,
jo només toco per a disfrutat,
llavors,
possiblement,
quan menys he disfrutat,
va ser precisament
a la gravació.
Però és com quan et fan una foto,
que si saps que te la fan,
no surts bé,
però si estàs mirant cap a un altre lloc,
no?
Exacto,
possiblemente me pasó algo,
ya con todo,
quiero decir que en directo
es bastante mejor,
puesto que no estamos
arrinconados,
parecíamos ahí
los cuatro ratoncitos
que vemos en su esquina,
en fin,
para no mezclar sonidos,
bueno,
yo no disfruto demasiado,
quiero decir que en directo,
disfrutando más la música,
sale más divertida.
Podrem escoltar en directe,
és la sort que tenim
en aquest festival.
Pues sí,
jo parles això de satisfet,
jo estic satisfet,
clar,
tenint en compte
les condicions
i l'objectiu
d'aquesta gravació,
vull dir que era
només per ficar-lo
al carnaval,
però clar,
d'altra banda,
sempre s'escapen coses,
no?
Que al directe
també s'escapen,
però clar,
ràpidament se les
se les lleva el viento,
no?
Però clar,
en una gravació,
a vegades tu sents i dius
oi,
aquesta frase,
aquesta nota,
però crec que en general,
bueno,
tenint en compte
com es va gravar,
sí que estem satisfets,
sí.
Estareu a l'Escalibur
i al restaurant
del Club Nàutic?
A l'Escalibur,
no.
No?
No.
Doncs m'ho han canviat.
Me temo que...
Bé,
doncs digueu-me on esteu,
perquè m'han canviat el...
Mireu-lo vosaltres,
m'he equivocat jo
o està equivocat el programa?
S'han mal fixats.
És igual,
però vosaltres teniu clar
on heu de tocar?
Sí,
sí,
sí,
sí.
Això és el més important,
que no ho tingui clar jo,
mira encara,
però vosaltres sí que ho haurien de tenir clar.
En el Rufí,
en el Rufí,
esta noche a las 12,
en la Plaza La Font,
en el Rufí.
Molt bé.
Un sitio
més recogidito,
però bueno...
També te arrinconaran
com quan el disco...
Sí,
sí,
bueno,
però ahí se está bien,
ahí se está como en casa.
Y mañana a las 12 y media
en el Antiquari.
Ah,
molt bé.
Luego hacemos una matinal
el sábado,
sobre las 9 y media
después de una comida...
Se hacen madrugar.
Sí,
bueno,
madrugar o seguir.
O seguir,
sí,
pero también es otra opción,
es el plan B.
El festival es el festival,
hay que acabarlo,
se empieza y se acaba,
luego ya descansaremos.
Es una matinal
muy,
muy entretenida
porque,
bueno,
primero hay un agape
de callos y demás
y después con el carajillo
y con lo demás,
pues bueno,
pues empieza a tocar.
Yo veo que lo vuestro
es temático,
música,
gastronomía...
Sí,
sí,
sí,
de todo un poquito.
Ante todo,
como bien anuncian nuestros discos,
música de taberna.
Nada de Cotton Club,
nada de copas de cava.
Nada de sofisticación aquí,
¿eh?
No, no, no,
cerveza pura y dura
de destilería de la buena.
Yo quería hacer un comentario
también sobre esto
de Dixian Cayos,
que es un invento de esto,
de los chicos del Cortijo,
de Luis y Santi,
que me parece una idea muy buena
y aparte,
primero,
por lo que dice José,
porque...
El Dixian Cayos
y es el segonain,
el segon año,
sí,
porque acento
d'alguna forma
la idea aquesta
de música popular,
no?
I després,
perquè és un acte
molt agradable,
ficar unes taules al carrer,
la gent esmorza,
vull dir,
esmorzar de forquilla,
i després ja amb els carajilletes
i tot això,
doncs toquem.
És una cosa molt distendida
i aquest any tenim pensat
de fer,
de fet,
invitar amics,
a qui vulgui pujar,
tot això,
vull dir,
fer una jam matutina,
una cosa que és insòlita,
no?
Doncs no està gens malament,
eh?
No està gens malament
la idea de la nit,
del matí,
és música de festa,
música que pot formar perfectament,
de fet,
ja ho fa la banda sonora
de la ciutat de Tarragona.
Aquest diríem
que és un so genuí,
autèntic,
perquè a més té el component
de músics
que han vingut d'altres cultures
i que perfectament
també han sabut
deixar l'empremta
del seu so.
Pepe Gómez Molucó,
José Luis Lete,
dos dels integrants
de la cooperativa RACIA,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i bon festival.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
I a vostès em fica a dir-los
que posem ja el punt i final
d'aquesta edició
del matí de tarda.