És un volum que repassa la història dels castells a Tarragona
en els últims 180 anys
a través de les experiències de castellers de la ciutat.
És una obra en què hi han pres part
Lluís Valar, Àngel Cunesa, Carme Oriol, Albert Pallarès,
Joan Josep Pujades,
i el que és més important, o jo diria molt important,
un element sense el qual no es podia haver dut a terme,
molts testimonis,
que afortunadament és un tema
en què hi pot parlar moltíssimes persones,
que encara hi són,
perquè abasta un període de temps
en què perfectament podem parlar amb els nostres contemporanis.
Una altra de les virtuts,
m'atreviria a dir que té el llibre,
és que també forma part de la col·laboració
d'una entitat com és una colla castellera
i una institució com és la universitat.
Per tant, tenim tots els elements
perquè aquest llibre hagi resultat molt bé,
i el tenim aquí damunt la taula
i podem parlar-ne amb l'Albert Pallarès i l'Àngel Cunesa,
dos dels coordinadors del llibre
per part dels xiquets de Tarragona.
Albert, Àngel, bon dia.
Hola, bon dia.
Ens acompanya Carme Oriol,
una de les coordinadores del llibre
per part de la Universitat Rovira i Virgili.
Carme, bon dia.
Hola, bon dia.
Feia temps que no venies a la ràdio.
Sí, ara ja hi torno a ser.
Encantats que estiguis aquí.
I Pedro Medina és un casteller veterà tarragoní,
és protagonista d'algunes de les anècdotes
que es relata el llibre.
Pedro, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per venir.
Ell forma part, diguem-ne, del col·lectiu,
que és el que dona el testimoniatge
del que ha estat, entre altres coses,
jo m'imagino també un treball antropològic,
des del punt de vista de treball de camp,
allò que es fa de les entrevistes.
a pegar d'aquest tema.
Com sorgeix aquesta pregunta, diguem-ne,
que és aquella que no us espereu,
però que s'ha de fer,
perquè a partir d'aquí ja anirem explicant coses.
Per què us poseu d'acord
a Universitat i Colla Castellera
als Xiquets de Tarragona per fer un llibre?
Si hi ha molts llibres de castells,
escolta, estan les llibreries plenes
de llibres de castells?
L'origen va ser quan a la Colla de Xiquets de Tarragona
els Xiquets de Tarragona
ens van plantejar de muntar l'arxiu.
Teníem molta documentació a la casa,
teníem molts documents,
teníem moltes fotografies,
i ens vam plantejar que allò s'havia d'ordenar,
que allò ho havíem de...
I nosaltres hi posàvem la voluntat i les ganes,
però vam veure de seguida
que ens feia falta una mica d'assessorament.
I aquí va ser ràpidament
quan a través de persones conegudes
sabíem que la Carme havia fet
molts treballs de camp,
de coses de folclore,
el Juanjo també,
per nosaltres és el Juanjo,
havia fet coses d'antropologia,
el Lluís Valar també havia fet
història i arxivística,
i a partir d'aquí vam crear un primer grup.
el motiu era això,
organitzar l'arxiu.
Aquest va ser una miqueta
l'origen d'aquesta història
que va començar fa 6-7 anys.
La tendència quan es planteja
un llibre sobre castells,
sense entrar ja en aquestes dades
d'estem parlant d'un arxiu,
estem parlant no només
de tota una trajectòria castellera,
sinó que estem parlant
de la trajectòria vital
de moltes persones,
perquè deslligar a vegades
el fet de ser casteller
i ser altres coses
pels castellers és molt difícil,
això tots ho sabem.
Aleshores es diu,
quina mena de llibre fem
que no sigui el típic llibre de castells?
Àngel, per exemple.
Bé, avui això,
l'Oberto ja ho sap millor,
però el que se planteja d'entrada
és que hi ha,
primer, una cosa,
és la vocació dels xiquets de Tarragona
com a colla castellera,
una mica sentit d'aquest
de hereus dels castells de Tarragona.
Llavors, pensem
que avui hi ha tota una sèrie
de vivències
que s'han parlat
a nivell de cafè,
de pati d'assajos,
i tal,
que quedaran una mica
sense explicar,
perquè hi ha gent,
desgraciadament,
que s'està morint.
Llavors, vull dir,
home, com ho podríem fer això?
Doncs, escolta,
en vez de fer una història de castells,
com dius tu,
ja n'hi ha un munt de llibres,
per què no preguntem a la gent
com ho ha viscut,
com ho ha patit?
I d'aquesta manera
es comencen a fer les entrevistes
amb primer gent més veterana
i després,
vull dir,
per exemple,
a mi que m'ha tocat
la part més moderna
del 70 cap aquí,
doncs vaig disfrutar molt
fent les entrevistes
amb els de la colla jove,
amb els de la nostra colla,
amb les piques baralles,
una mica aquelles coses
que sabem
però que no s'han escrit
ni s'han explicat mai.
Vull dir,
una mica la cosa ha anat per aquí.
Per la part més tècnica,
podríem dir,
des de la universitat,
aquesta gent de la colla
es vol portar
molt de material d'arxiu,
t'ho dic perquè
jo m'imagino
que quan us trobeu
en aquestes muntanyes
dius,
a veure,
vinga,
va,
anem a assistent
a la tits del treball
perquè això
si no no s'acabarà mai.
Jo crec que aquí
vam trobar
uns alumnes excel·lents
en el sentit
que ells van fer
la feina
més complexa,
els vam assessorar
naturalment
però tota la feina
aquesta
que comentàvem
al començament
vinculada
al que podríem dir
el centre d'interès
de les fotografies,
és a dir,
on s'havien d'anar
identificant
persones,
datant
determinades fotografies
que no estaven
localitzades
correctament.
Tota aquesta feina
va portar
amb això que després
deia ara mateix
l'Àngel
a contactar
amb la gent concreta
i a partir d'aquí
van anar sorgint
vivències,
van anar sortint
tot un munt
d'experiències
que és el que
ens va resultar
més gratificant
de tot.
Però jo crec
que l'ànima
diríem
d'aquesta feina
rau
amb la gent
que ha estat
més directament
en fi
formant part
del que és
la colla
de xiquets
de Tarragona.
Nosaltres
hem fet aquest assessorament
però ells
han treballat
de valent
sobretot
penso que val la pena
destacar
en aquest moment
l'arxiu fotogràfic
que tenen
i documental
fet amb un rigor
extraordinari
i del qual
després es nodreix
aquest llibre
d'una part
d'aquesta feina
prèvia
de documentació.
Fotografies
algunes d'elles
que ens són familiars
perquè algunes d'elles
han participat
des de la mostra
de fotoperiodistes
han estat portades
en diaris
les hem vist
a la premsa
gent de la pròpia
colla
hi ha fotografies
extraordinàries
de les que
ens en recordem
però la memòria
de vosaltres mateixos
com a castellers
aquesta ha estat
la font d'informació
fonamental
m'imagino
ara el Pedro
que s'acostia al micròfon
que ara ell explicarà
que em penso que
la fotografia
ha estat al centre
i precisament
quan vam començar
a parlar
com diu la Carme
amb els castellers
veterans
va ser per això
perquè ens ajudessin
a identificar
les fotos
jo recordo
que amb el Pedro
vam començar
allà a l'arxiu
jo li ensenyava
fotografies
i qui són aquests
i em sembla
que aquest sóc jo
i aquest és no sé qui
tu em recordes
parlaves del 4 de 8
del 4 de 8
del 5 de 7
del 5 de 7
i el que em va passar
quan jo era petit
i tot això
tu és com els escolanets
vas començar de petita
la colla
sí, sí
els 5 anyets
tu ja feies de geneta
ja anava a la colla
a la xiqueta
a Sant Mugí
els 5 anyets
després vaig estar
fins als 70
perquè allà em vaig casar
i unes coses
i la dona
va a boquines
i després me'n van enganxar
home
això és com
però jo tinc molta afició
i a veure
això
i perdó per la comparació
això és com el fumador
que ni que deixis de fumar
sempre ets fumador
en excedència
però fumador
aquí pot ser castell en excedència
però castellers
tota la vida
per cert
estàs bé del mal de panxa
aquell que et va donar
una vegada fa molts anys
que vas tenir un atac
d'apendicitis
o alguna cosa
ja t'ha passat
ara sí
em va passar
bastant
és que m'han dit
que una vegada
quan eres petitet
que eres geneta
vas tenir un problema
un tema de salut important
a l'hora de pujar
que era un
quin castell era
no no no
que eren les diades
aquestes que es fan
a Vilafranca
ara explicarà una anècdota
el Pedro
m'entenc
llavors
a Vilafranca
sempre cada any
es fan els castellers
més bons que hi ha
les colles més bones
llavors
la Montxerra de Valls
llavors era la Montxerra de Valls
es venien a buscar
naltros
al punt de dalt
perquè clar
ells no tenien xeneta
i anàvem naltros
llavors
doncs vam anar
a Vilafranca
i aquell dia
doncs escolta
Can Gaelis
no ha mogut més
a quina edat
podies tenir aleshores
aquests
6-7 anys
6 o 7 anys
en aquella època
llavors tenia molt de Can Gaelis
jo pujava
perquè tenia que pujar
perquè no tenia més
més que rebre
que pujar
et pressionaven
et pressionaven
i escolta
llavors jo
dic que de la manera
de lliurar
és fer això
va anar
jo sol
em vaig cap allà
me'n va arrossegar
allà sobre
sobre la pilastra
de l'Ajuntament
ja vindran un altre
i va vindre
el cap de colla
que precisament
es diu Llorençó
es de Llorençó
dius nen
què et passa
que em fa molt
la panxa
que no puc
no puc
no puc
no puc
dius
bueno però
tindrem que pujar
vindre una ambulància
i sí
va vindre una ambulància
i escolta
corre-cuita
cap allà
cap a l'hospital
i vaig estar
tot el dematí
clar
i llavors
conforme
anava passant el temps
li deia
el murret
que era el cap de colla
nostre
dius
escolti
quina res
murret
ja
dic home
ja són les 11
dic
què com te trobes
encara fa molt de mal
això
tu mirant el rellotge
que passis
l'actuació
i al cap de la 1
i així
dius
què
han acabat el castell
dius
sí
fill meu
ja han acabat
com te trobes
sembla que m'ho trobo
bastant bé
ja
només s'està passant
ja
llavors va ser
la carava
la canalla
vull dir
això no
no ho fa
no ho fan
no ho fan
no perquè després
una altra vegada
em va passar
una altra cosa
a l'arbost del Penedès
i també va ser la panxa
aquest cor
no
llavors vaig tindre por
vam fer un 4 de 8
no
vam fer un 2 de 7
i resulta que amb aquest 2 de 7
jo anava de cotxador
i en aquest moment
anava mon germà dos us
un dels germans
anava dos us
i en aquest moment
mon germà va fer així
i jo vaig saltar
vaig saltar
i em va agafar el plaç
i em vaig assustar
i després
havíem de fer el 4 de 8
jo no pujaré
em va agafar un casteller
diu
tu no pujaràs
diu
vine
em va agafar un braç
com que jo era tan petitet
em va fotre dintre el bar
diu
escolta nen
el camarer
diu
escolta
m'obres la nebbre dels gelats
va que
quan veus tots els gelats aquests
diu
si puges el 4 de 8
em menges els gelats que vulguis
sí sí sí
corre cuita
que em donen 4 de 8
escolta
era un pacte
era un pacte
escolta
el van fer
el van fer
i els gelats que vaig voler
des d'aleshores
diguem que la colla
acompanyava sempre
amb un carret de gelats
per si de cas la canalla
és la manera que s'enganyaven
i escolta una cosa Pedro
això de que era
cuento
allò que vas fer la primera vegada
quan es va saber?
es va descobrir alguna vegada?
no es va descobrir
el va descobrir
el Pallarès
ah sí?
el Pallarès ho va descobrir
què dius ara Albert?
vull dir que
ho vas guardar en secret
tota la vida
sí sí
sí sí
vam trobar dues coses curioses
una
amb un diari de Vilafranca
la setmana següent
explicava
que la colla Monxerra
havia tingut una mala actuació
perquè l'enxaneta
que era de Tarragona
li havia agafat
un atac d'apendicitis
llavors vam lligar
amb la seva anàtota
però el més curiós
és que el Jaio Morret
en una entrevista
que vam trobar
li preguntava
quin era el moment
més dolent
que havia passat
amb sa vida
i ell explicava
allò que li havia passat
que a una enxaneta
se li havia posat malalt
un dia
que havien anat
a fer castells
o sigui que
el cap de colla
no ho va saber mai
no ho va saber mai
una anècdota
d'un jovenet
jovenet casteller
Pedro
però no passaràs
a la història
per això
com a casteller
passaràs com a casteller
vaterà
dels xiquets de Tarragona
això és una anècdota
que ningú es pensi
que el Pedro
ho porto molt a la sang
ho porto molt a la sang
els castells
en aquest recull
una miqueta
de
és una història
de vida
no és una història
només d'una tradició
de la cultura popular
la de casa nostra
sinó que és una història
de vida en plural
d'un col·lectiu
jo crec que sí
però és que
ha agafat
molts elements
és a dir
ara hem parlat
d'anècdotes
d'experiències
com quan anaven també
a fer la paella
és a dir
tots aquests elements
que lliguen
tot un grup
en una activitat social
és a dir
l'activitat
de fer castells
depassa
el que és fer castells
estrictament
i es converteix
en una activitat
social
que està vinculada
a les experiències
més diverses
de la vida
de la gent
i tot això
però
jo diria que a part també
el llibre
no es queda només
amb això
tot i que té una part important
i que és l'element
que es troba
o que potser falta
o que fins ara
no s'havia explorat
però té també
l'element històric
per exemple
de contextualitzar
unes èpoques determinades
el temps de la república
la guerra civil
la postguerra
és a dir
com va anar passant
el fet casteller
a través de tots aquests episodis
podríem dir
de la història
llavors des d'aquest punt de vista
doncs té aquesta dimensió històrica
també
per tant penso que
en el llibre
s'hi poden trobar
s'hi pot trobar informació
de molta mena
des de documentació
d'arxiu
vinculada
doncs al que és
la història
més pròpiament dita
la informació oral
que ve
de la gent
que té els records
i totes aquestes experiències
hi ha la documentació
gràfica
de les fotografies
i com que això
tot està ordenat
amb un eix
diríem
cronològic
doncs
podríem
podríem pensar
que això és un llibre
però que
ens el podem anar agafant
a trossos
segons l'aspecte
que ens cridim
més l'atenció
exacte
i podem anar a fer-ho
una mica
com per capítols
però de forma
si tu vols
intercanviable
és a dir
tampoc cal començar
la pàgina 1
i arribar fins al final
sinó que podem anar
agafant diferents aspectes
trobo que això fa
que el llibre
doncs tingui aquesta
també versatilitat
i aquesta atracció
jo penso que és
i la perspectiva
que dóna justament
aquesta cronologia
que és la que adopta
la forma que adopta
el llibre
des d'aquesta perspectiva
vosaltres que heu pogut
en repassar
en forma de llibre
però també
doncs amb aquestes tertúlies
i xerrades
que heu tingut
hi ha hagut un moment
tan brillant
des del punt de vista
tècnic
i de moviment social
del món casteller
com és ara
que tots sabem
el paper que ocupa
dins de...
hi ha diversos moments
i va molt lligat
a lo que deia la Carme
a la vida de la ciutat
i del país
probablement
hi ha dos moments
que són especialment brillants
un és la proclamació
de la república
vull dir
als anys 30
van representar
pels castells
tot un impuls
impressionant
es fan concursos
aquí a Tarragona
se fan més colles
que les que hi havia
abans només hi havia
les dues colles
de valls
i alguna colla
que havia durat anys
sempre mai havia
el temps aquell
de la república
va ser un moment
de molta participació
suposo
i això ens ha tornat
a passar ara
amb l'adveniment
de la democràcia
vull dir
al final dels anys 70
perquè enlloc de castells
eren torres humanes
la cosa anava xunga
no?
sí
no
hi havia poques colles
era una cosa molt local
molt tancada
amb grups
molt determinats
de persones
des de fora es deia
allò la cosa pintoresca
no?
i no tenia aquella força
i aquí Tarragona
això és especialment
flagrant
perquè potser
a Valls i al Vendrell
inclús els mateixos castellers
tenen com a més prestigi
aquí ens hem trobat
que durant els anys
40, 50, 60
una miqueta parles
amb la gent
que no és del món
dels castells
i els castells
estaven considerats
bé
com una cosa així
una miqueta secundària
inclús amb una certa mala fama
com una mica marginal
sí
inclús com a gent
fixa't
ara és una cosa
aviam
hi ha un aspecte
per mi que és fonamental
també
que és la irrupció
en els mitjans
de comunicació
és a dir
aquest és un tema
que vull dir
precisament
els principis del patronat
de Castells d'Aquitarró
un dels temes
que preocupava moltíssim
és la poca difusió
que hi havia
com a noticiari casteller
llavors en aquest sentit
el diari d'aquí
va fer un esforç important
a les emissores de ràdio
també
i no fa tant de temps
penso que va ser l'any 90
que es fa la primera retransmissió
televisiva
del concurs de Castells
de l'any 90
i que això suposa
jo entenc
el boom
d'entrar els castells
a les cases
i a partir d'aquí
amb diferents correccions
perquè clar
el concurs aquell
es va donar
tot sencer
el qual era inaguantable
des del punt de vista
quan devia durar aquell
de l'any 90
no ho recordo
però
8 hores
no tant
però devia acabar
a les 3 de la tarda
i llavors vull dir
clar
es produeix aquest boom
que llavors té una influència
en tot el país
i dintre del llibre també
per exemple
hi ha un estudi molt curiós
que ha fet el Juanjo
que és un estudi
de totes les pàgines web
de les colles castelleres
que hi ha en aquest moment
vull dir
que és un treball
també molt curiós
i que vull dir
dintre de la lilla
del que deia la Carme
vull dir
no cal anar
a mirar capítols
darrere capítols
sinó que pots agafar
un tema
i mirar-te'l
en això
i aquest és un tema curiós
però jo diria
que té també
aquest vessant
una mica didàctic
que ara m'hi has fet pensar
perquè al final
hi ha fins i tot
una llista
de terminologia castellera
llavors això
trobo que també
és una contribució
a la llengua
aquest d'argot
aquestes paraules
que han quedat establertes
i que algunes
potser s'han recuperat
i tot
en les últimes dècades
penso que està ben buscat
això també
en el sentit
que també dona
és un element més
a tenir en compte
parlaves d'aquest aspecte
que la societat tarragonina
podia tenir cap al món casteller
d'una certa marginalitat
el que deies tu també
la gent de taverna
ara és tot el contrari
i és més
sempre es posa d'exemple
el món casteller
com a element integrador
davant d'aquesta
que això també
podríem parlar molt
no ho sé
potser no és el moment
abans també podia ser
un element integrador
el món casteller
o en absolut
era tot el contrari
no no
eren grups molt tancats
molt endogàmics
sí però això ho pot explicar
el Pedro més
a la part alta
per exemple
tota la
molta immigració
dels anys 50-60
es va integrar perfectament
als castells
no?
Pedro
el Pedro és natural
de Villa Carrillo
jo som de Villa Carrillo
jo començava de Jaén
i escolta
jo precisament
quan vaig vindre aquí a Tarragona
el primer posto
que vaig anar a viure
va ser
al riu Francolí
a les barraques
com tota la gent
que arribava en aquella època
i tant
abans que es fessin els barris
doncs els quatre
que vivessin una miqueta
migrants
són els que van anar
a parar els castells
i com vas anar a parar
els castells?
com ho vas conèixer això?
bueno
per part de mon germà gran
que ell també va entrar
és el que va entrar primer
i llavors ja es va agafar
a mi i amb un germà
els tres germans anàvem
però això estem parlant
fa molts anys
molts anys
sí
però molts i molts
molts
i llavors
que ja s'ha imprimat els castells
però no pots concebre
la teva vida
sense tenir aquest referent castell
jo quan me vaig casar
em va dir la dona
que no hi anava més
els castells
llavors ja em va
se pia una miqueta de greu
vaig fer una mitja part
vaig fer una mitja part
i em va la xiqueta
és perquè es calmi ja
la xiqueta m'ho va dir
diu
papa si t'agrada
veig-hi ara
i vaig anar
que quan vam fer aquella reunió
que hi va anar
al Plàcido
i tot això
llavors
una taula rodona
que es va fer
sobre la colla nova
i ell no estava invitat
perquè no el coneixíem
en aquell moment
i està parlant
estava parlant
al Bigotes
i al Miguel Vera
i ens sentim una veu
des del públic
que diu
escolta que jo
no sé què
i era el Pedro
i era el Pedro
això mateix
llavors vaig seure
jo i vaig explicar
una miqueta
el que hi he explicat
era més o menys
i escolta una cosa
Pedro
ara que parlem
de la província
de Jaén
la resta de castells
o la majoria
de castells
bona part dels castells
també
venien de la immigració
o tu va ser una mica
una excepció
no més que res
venia tot
de base del moll
tot el personal
venia tot del moll
però era de base
de catalans
d'immigrants
hi havia molt pocs
per això t'ho dic
que en aquella època
no crec que tingués
la cosa que té ara
no
llavors eren molt pocs
emigrants
i ja et dic
tot el d'allò
era del moll
però Déu-n'hi-do també
perquè l'Oliver
és l'Andrés de Haro
tu mateix
no gaire
no gaire
el germà
sí
bé
Déu-n'hi-do
a la Nova
hi havia bastanta gent
potser sí
potser sí
i les dones
quan comencen
a prendre una miqueta
de part activa
en el món casteller
això ja no ho sé
però les dones
ara ho dito
ho tenien prohibit
pràcticament
és el que t'anava a dir
que probablement
era un entorn
absolutament masculí
aquelles dones
la nostra colla
de fet
és la primera colla
que incorpora
que coneixem
la dona
la dona
a la portada
del llibre
hi ha la cuca
que és la primera dona
que puja als castells
més o menys
a quina època
perdona Àngel
estaríem parlant
d'aquesta fotografia
anys 70
explica
una mica el llibre
també
que ensajaven
d'amagat
a la platja
vull dir
perquè els faltava
pomp de dalt
no hi havia gaire
bon pomp de dalt
i llavors
no volien que
pujessin les noies
hi va haver una colla
de castellers
que ensejaven
a les noies
i quan no hi va haver
més remei
perquè diríem
no teníem pomp de dalt
nosaltres no teníem
i tal
i així es va començar
i de fet
doncs la cuca
la d'això
la Pilar
la Pilar
Borrero
són els primers
i Pedro
com va caure
el que passa
que la irrupció
de les dones
als castells
és posterior
perquè en principi
només es pensava
en pomp de dalt
amb la canalla
i tal
és a dir
que en principi
era per necessitat vostra
no ens enganyem
avui en dia
la noia
és un element importantíssim
com a crossa
com a pinya
com els castells
forrats
sobretot
de gran importància
de pujar dalt
els forres
i vull dir
això
com en totes les coses
la integració
de la dona
a la vida
social
però Pedro
com es va
com es va rebre
entre els més veterans
que entressin
les dones
en el món casteller
en general
no cal donar
opinions personals
si no vols
però en principi
no
va cridar l'atenció
no ho sé
no perquè
quan jo hi anava
als castells
de petit
les dones
no hi anaven
després va ser
el que diu
el Coner
que com van entrar
les dones
però jo no sé
per què
no sé per què
va ser
jo vingui
explicat
inclús
concretament
en el nostre cas no
perquè es van anar
integrant
per necessitat
però el llibre
explica per exemple
que inclús
la colla jove
ho plantegen
en una assemblea
i en principi
s'ho posen
nosaltres
els xiquets
no ho vam votar
mai
i es van anar
integrant
perquè feien falta
cotxadors
i dosos
i van anar
entrant
però les dones
però també els homes
ara ja
les colles
en el cas la vostra
per totes les colles
com que tenen
aquesta vessant social
es necessita
un nombre actiu
de persones
homes o dones
perquè déu-n'hi-do
tireu de veta
i no només actuacions
castelleres
i a les festes
de majors
i que sigui la paella
que sigui el no sé què
és que no
i des de que es van inventar
els castells
folrats
que es necessita
molta gent
és evident
que amb 70 castellers
com anaven ells
perquè la colla nova
i la colla vella
60
70
60 o 70
clar quins castells
podíeu fer
un quart de festa
un quart de set
i un quart de set
un dos de sis
i un pilota
sigui d'aquí
i quatre castells a l'any
i Pedro
això de tenir local
i assajar
i totes les xarxes
no, no teníem
ensajàvem allà a l'Ajuntament
on hi ha el pou
allà a l'Ajuntament
i me'n recordo
que el burret
quan nosaltres eren petitets
allà a l'acabada
l'enseig
i tot això
doncs sap el que es feia
es donava un duro
és a dir
cobrava-ho
per fi que estigues
sí senyora
i cobrava
i es donava
cada encès
es donava un duro
cada canalla
i nosaltres
escolta
el següent encès
cap allà
sí, sí
doncs mira
totes les persones
que pot portar
una colla castellera
també pot ser
un indicatiu
de com ha anat
incrementant-se
parlaves d'uns
60-70 dies
de festa major
ara en l'actualitat
quants castellers
i castelleres
poden anar
en una actuació
de festa major
150
200
250
la veritat
és que
s'ha produït
un canvi important
també en l'aspecte social
això també s'explica
una mica
al llibre
inclús hi ha un capítol
que parla dels vasos comunicants
que és curiós
que en principi
la colla
tenia aquest caràcter
de gent de moll
que deia ell
després
amb el naixement
de la colla jove
sembla que hi ha
una colla d'intel·lectuals
i una colla de moll
i en aquest moment
això s'ha produït
un vaso
un vaso comunicant
en què totes les colles
tenen personal
de tot tipus
des de
en aquest moment
per exemple
la colla
xiquets de Terraona
amb un estudi que es va fent
penso que al pati
hi havia
de 170 estudiants
universitaris
això ha canviat
completament
en aquest moment
en totes les colles
hi ha gent
de tot tipus
la integració
potser el que s'ha produït
ara
amb el nou
vingut
d'immigrants
és que realment
també és una manera
de poder
portar gent
a la colla
d'altres països
el llibre es presenta
aquesta tarda
el comprarem
per Sant Jordi
això
home
caldria
i fora desitjable
a més
és anys
de concurs
vull dir que
és que es donen
moltes
moltes circumstàncies
de veritat
jo
el llibre
no l'hem llegit
lògicament
fora impossible
estem parlant
de prop de 400 pàgines
és un llibre molt ben editat
de Cossetània
i és un llibre
molt recomanable
val la pena llegir-ho
i hi ha una cosa
que diu la Carme
que és molt interessant
que no és una novel·la
per tant
és d'aquells llibres
de prestatge a casa
que si us un ratet
al sofà
i dius
calla
i l'obres
i et mires
algun capítol
i et mires les fotos
i rellegeixes
l'anècdota
i aquella fita
important
que va aconseguir
la colla
en un moment determinat
per tant
jo crec que és un treball
que hi ha
rigorositat
que hi ha molta feina
però hi ha moltíssima emoció
i molt de sentiment també
com els castells
com els castells
oh quina frase
molt bé Albert
això és un convidat
en condicions
que em deixa la frase final
de l'entrevista
potser cal dir
que el llibre ha sigut possible
també gràcies
a les col·laboracions
que hem tingut
el tema econòmic
és un tema importantíssim
i tant l'Ajuntament
com la Diputació
com Caixa Terralona
com la mateixa universitat
com el Departament de Cultura
de la Generalitat
ens ha donat suport
i vull dir gràcies
amb això
hem pogut tirar endavant l'obra
doncs important dir-ho
clar que sí
Albert Pallarés
Angel Cunesa
dos dels coordinadors
del llibre
per part de la colla
dels xiquets de Terralona
gràcies
enhorabona
Carme Oriol
una de les coordinadores
del llibre
per part de la URB
gràcies Carme
Pedro Medina
moltíssimes gràcies
de veritat
per haver vingut avui
a la ràdio
i haver-nos desvetllat
un dels secrets
millor guardats
del món casteller
que era mentida
eh
allò del mal de panxa
moltíssimes gràcies
molt amable
molt bon dia
bon dia