Quatre minuts i mig, un quart de dues, en Roser Barberà, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda. La Roser ve a parlar de la caminada popular de la de primavera.
Deixa'm veure l'edició que és. Quina edició és?
Quina caminada?
Sí, perquè quantes hem fet ja?
M'encanta utilitzar el program en aquestes coses.
De primavera deu ser la vuit o la nou de primavera.
Després de primavera, eh?
D'hivern, però és que jo no compto així, perquè si no aniríem a la catorze, a la vint.
No, però això és per donar la idea aquesta de veterania, no sé si cal.
La edició de l'any és la segona edició de l'any.
Sí, jo al final saps què haurem de fer?
Fer entrevistes per parlar d'això, però per dir que no vinguin.
No, és una broma.
Realment són caminades que van començar modestament, com tothom sap,
i que no res, a la segona o tercera edició es van convertir en caminades multitudinàries
fins al punt que s'ha de posar un límit.
S'ha de posar un límit perquè pensem que és una caminada organitzada,
pensem que ha d'haver-hi tot un tema d'assegurances, etcètera,
i per tant s'ha de mesurar.
Sí, però així tot el límit, pensa que són mil persones, eh?
O sigui, per una caminada, mil persones és un fotimer de gent.
Home, t'ho imagina't que estàs a dir, faig a fer un tomet amb qui?
Amb mil persones, no és normal.
No, és com ara que hem notificat a Constantí,
perquè aquesta vegada passem per Constantí,
hem notificat al poble que passem amb una caminada.
i ara diu, bueno, cap problema.
Diu, cap problema, dic, no, dic, és que resulta que ens parlem a esmorzar
allà els jardins que tenen allà a Constantí i tal.
Diu, cap problema, dic, és que ens som mil.
Diu, ep, mil?
Diu, però això no és una caminada, deu ser una cursa?
Dic, no, no, és una caminada.
És una caminada.
Clar, mil persones per un poble, passar per un poble,
no és que porti trasbalsos perquè un diumenge al matí i tal,
i la Guàrdia Urbana ens arranjarà tots els carrers,
no hi haurà problema, no?
Però, que clar, dius, no, és que passarem una caminada.
Doncs que passin, 50, 70 persones.
Ah, perquè calcules això, 50 persones només.
Però quan s'enten mil, diuen, no, no, això no és una caminada.
I a veure, són mil perquè s'ha de posar un límits,
si no en serien més, però no es pot.
No, és impossible.
A vegades us ho diuen, escolta, per què no amplieu?
No podem.
No, és que no podem.
És impossible perquè, a veure, estem parlant que fem les caminades,
si no ja seran, potser ens tindrem que dedicar a fer caminades urbanes,
que la gent pugui, i la veritat, caminar pels carrers,
això ho pot fer qualsevol cada dia.
Llavors, busquem els intrets naturals de la rodalia de la ciutat
i ara han començat, precisament, a fer rodalies de barris,
perquè fem sempre rodalia natural de la ciutat.
Estàvem parlant de rodalia, doncs, com a molt de Sant Pere i Sant Pau.
I a barris de Ponent, sí que la veritat és que el paisatge no és tan maco,
però també hi ha rodalies a Ponent.
I com estem en tot això de la campanya de conèixer les instal·lacions esportives,
doncs, aquesta vegada, la caminada serà per conèixer Camp Clar,
les instal·lacions esportives de Camp Clar i el poliesportiu de Riu Clar,
i fem una caminada per la rodalia, que abarca zones de la Canonga,
zones de Constantí, del Riu, i tornada.
Doncs aquesta és completament diferent a les anteriors.
Abandoneu la platja, abandoneu boscos, la zona de Llevant.
Segur que hi ha indrets que ningú mai ha fet,
perquè jo vaig passar per indrets, realment, passem per una via romana,
quan sortim de Constantí, passem per una via romana estretíssima,
que per allà passaven els carros, que jo no sé com, perquè devien caure al precipici,
però una via romana que és la que porta sense elles.
I per allà estic segura que moltíssima gent, perquè és que realment no és fàcil passar,
però és que passem sol per la curiositat, és un tram petit per la curiositat.
I així hi ha altres indrets, com camps verds, verdíssims,
que hi ha entre la Canonga i Constantí, hi ha uns camps,
suposo que són d'ofals o d'això, que són molt verds.
No tindrem sobre com quan anem a boscos o quan anem a Massegric,
hi ha molt de pi i tal, però tindrem els camps i podem conèixer altres indrets
que crec que és més interessant, no?
Home, i a més podem parlar d'una altra cosa, no?
Perquè aquest itinerari s'ha de marcar perquè d'entrada el punt de partida
no és la plaça de la Font ni el Camp de Mar,
sinó que són les propres instal·lacions esportives de Camp Clar.
Exactament, sortim i arribem allà, sortirem a les 9 en punt, com sempre,
això sí que no varia, i des d'allà ens n'anem i agafem,
sols sortir del polisportiu, agafem un gran terraplent
que tothom sap que tenim al costat del polisportiu
i ens anem a buscar el que és el pas elevat que porta fins a Carrefour
per traspassar l'autovia de Tarragona-Reus que tenim.
Arribem a Carrefour i de Carrefour passem a les Gavarres
i a darrere de les Gavarres, al costat de l'aparcament de la SEAT,
no de la Renault, tenim l'entrada al bosc.
Allí hi ha un trosset de bosc molt petitet,
però que és un tros de bosc molt maquetó,
i d'allà passem tots uns camps cultivats i que ara estan molt macos
fins a un camí que és l'antica carretera de la Caronja-Constantí.
És un camí, però és asfaltat.
I agafem aquell camí per entrar a Constantí.
Entrem a Constantí per la part, diguéssim, que dóna a la carretera de Reus,
no entrem per la part de la carretera de Tarragona,
sinó entrem per baix, per sota de tot del poble,
i allí ens trobem en una zona que és una urbanització,
que és una zona de jardins,
i al que són els jardins de les antigues escoles,
que són pins, esmorzem.
Llavors sortirem de Constantí pel camp de futbol.
Això és una hora i mitja, el que teniu calculat, més o menys.
Fins a Constantí.
Fins a Constantí, sí, una horeta i mitja.
Llavors, de Constantí sortirem pel camp de futbol,
que són uns carrers que estan construint nous,
i ens posem a una altra vegada al bosc,
i és on sortim a la via romana.
La via romana, que encara està en les roderes dels carros de fa mil anys,
com passàvem per allà, que és molt maca,
i a més té una vista increïble perquè queda alta,
i després d'allà, pel camí de Centcelles,
no ens anirien cap a Centcelles,
que sigui de la part contrària,
sinó que ens anem cap a la llera del riu.
Cap al Francolí.
Cap al Francolí.
I passarem la llera del riu per la part contrària,
on sempre l'han fet, per la part esquerra.
Ah, sí, perquè sempre hem passat...
És per la part dreta.
Per la part dreta, i ara passem per la part esquerra,
que amb excursió des del Patronat no hem passat mai.
Suposo que la gent segurament haurà passat altres vegades.
I de la llera del riu sortirem altres vegades
a la carretera de Constantí,
que és el vial que surt a l'autovia de Circunvalació.
Passarem un pont que es diu el Camí dels Horts,
que és un pont que traspassa un camí que hi ha molts d'horts a Torreforta.
Hi ha una zona que són tot horts, però horts maguíssims.
Hi ha moltes zones que tenen cavalls.
O sigui, és una zona agrícola rural molt maca
que està posada allà dintre, entre Torreforta i la carretera.
És com un microclima, no?
I la carretera.
I que gairebé ningú coneix, que és molt curiós.
I d'allà ja sortim a un nou polígon que han fet a part riu clar.
És un polígon nou que encara no està obert,
però nosaltres passarem perquè ja està acabat.
I d'allà sortim exactament davant del poli esportiu de riu clar.
del poli esportiu de riu clar i pujarem per les escales a Torreforta
i de Torreforta hi ha tot el carrer Cegarra Prades
fins al Cigurana, que és el del pavelló.
No tant en quilòmetres, però en temps, unes quatre hores, potser?
No, en temps, els primers arribaran en unes tres hores, tres hores i mitja.
I els últims estem parlant de quatre hores, quatre hores i mitja, sí.
Com sempre, suport per a aquells que estiguin cansats, no puguin més.
Això sempre, nosaltres, que sàpiga tothom que, a veure,
no és que sigui per caminants experts ni per caminants ja curtits,
n'hi ha, també, però també hi ha persones que potser no han sortit mai a caminar.
A veure, que hi ha tots els nivells i que cadascú en aquestes caminades
pot anar al seu ritme.
Hi ha una assistència, evidentment.
L'únic que demanem és a aquelles persones
que potser tenen algun impediment per caminar amb facilitat.
Home, no, és per exemple.
Hi ha d'entrada que no vinguin, no?
Que no poden vindre.
També demanem a totes aquelles persones que no tinguin una facilitat
però que estan acostumbrades a caminar,
que vinguin amb una sabatilla esportiva,
que no ens vinguin amb les típiques sabatilles de gimnàs i tal,
perquè hi ha molta pedra, no és una zona de sorra,
sinó és una zona de pedra i roca, tot el que passem.
Per tant, carrets de nens, que a vegades també ho adaptem.
Els carrets de nens ja diem que no,
que no és possible portar-ne tots els nens que vinguin amb motxilla
i simplement que la persona sigui conscient
del que pot i del que no pot fer.
I això estem parlant d'uns 14 quilòmetres que es fan.
A ple sols i a favor.
A ple sols i a favor,
però que cadascú sigui conscient de les seves forces.
Vull dir que sí que caminar avui, ara per ara, tothom pot,
però les persones coneixem les nostres limitacions
i sabem si podrem estar 3 hores i mitja caminant
a un ritme constant.
Clar, perquè hi ha un grup, no es pot anar deslligant aquest grup.
Exacte, un ritme constant.
Són mil persones.
No es pot anar ni més...
O sigui, no és que féssim anar nosaltres a un ritme,
però que sí, és un ritme constant.
Si tu agafes un ritme més lent,
però aquest ritme que no el deixes mai, no?
Per tant, és imprescindible la inscripció
pel tema de la segonància,
perquè vosaltres també pugueu fer una previsió,
perquè hi haurà la seva cosa del regalet,
de l'habituallament, tot plegat, també, Roser?
Sí, sí, sí, com sempre.
Les inscripcions ja estan obertes des del divendres passat
al punt d'informació de Carrefour,
Centre Comercial Carrefour Tarragona,
i després al punt d'informació del patronat de turisme
situat entre el passeig de Sant Antoni i la via Augusta.
Allí hi ha un poliedre on estaran obertes les inscripcions
fins dissabte a la tarda, a les 8 de la tarda,
o a les 9 a Carrefour,
o fins que arribem als 1.000 inscrits.
Quan arribem als 1.000 inscrits,
sigui la data que sigui, tanquem les inscripcions.
Molt bé.
Llavors sí que demanem que a tothom que tingui interès,
sí que aquest diumenge tenim una coincidència
en la pujada de Torrefort a la Mossara.
Ah, sí?
Sí, sí.
que hi ha una coincidència.
Una prova veterana, també.
I llavors, bueno, és possible que no tinguéssim tanta gent
com és la normal.
El que passa és que dels 14 quilòmetres de la caminada de primavera
a Torrefort a la Mossara...
Sí.
La veritat és que a Torrefort a la Mossara ja podem dir
que és per a caminants...
Per a caminants molt curtits, molt experts.
Quasi, quasi, jo diria, gent que participa en la mitja.
Home, no...
No, no estic exagerada, clar.
Sí, però sabem què és el caminant de gent del patronat, eh?
És d'orillo, és d'orillo, no.
És d'orillo.
Llavors, bé, hi ha aquesta coincidència,
però crec que hi ha gent per a poder fer les dues coses aquí a Tarragona.
I, a més, s'està veient moltíssima gent caminant
pels carrers de Tarragona, no?
Constantment, eh?
Llavors, jo penso que això és una cosa que, d'alguna manera,
hem tingut alguna cosa que ve des del patronat
i que té que tirar endavant perquè, realment, el caminar,
que és una activitat innata amb el ser humà,
però que no fem per culpa d'aquest ritme,
d'aquesta societat que estic vivint avui en dia,
doncs, vinga, ja que no ho fem al dia a dia,
hi haurà gent que sí, però la majoria de gent no,
per tipus de faena, per la família, per un munt de coses...
És antinatural no caminar, això que fem ara?
No, clar.
El natural és que caminem i que el nostre organisme...
No estem fets per caminar.
És que estem fets per caminar.
O és que no camino perquè ja...
No, és que el teu organisme està fet per caminar.
El problema no està fet per estar sentat tot el dia.
D'aquí mos venen els problemes d'esquena, de cadera, en fi.
I fer exercici, i fer gimnàs, i fer esport, està molt bé.
És magnífic, a banda de qualitats, de salut, esport, salut,
tot el que vulguem, però sobretot un hobby.
El que és necessari per la salut és caminar.
Si caminem de mitja hora a una hora cada dia,
no cal que fem res més per un tema de salut.
Sí, cada dia, però estem parlant d'una cosa constant,
com aquell que menja.
Perquè hem de pensar que el nostre cos està habituat
i els nostres avantpassats fent això com a mínim.
Vull dir, estem parlant d'un mínim de mitja hora.
Abans si caminava tot el dia, ja no el van passats.
Estic parlant a l'època dels nostres pares,
que anaven a caminar a la feina,
anaven a caminar a buscar-nos al col·lagi.
Al col·le anàvem caminant, ara anem en el bus o en cotxe.
Al col·le anàvem caminant, i vivíem potser a dos quilòmetres,
i jo vivia a dos, tres quilòmetres del col·lagi.
I anaves i venia caminant, jo també.
Exactament, i llavors era el normal.
Llavors la vida ha canviat, bé.
I veus, ara és un luxe i un entreteniment sortir a caminar.
Però en fi, de moment és la pràctica esportiva més econòmica,
amb menys en risc, per no dir-ne cap, per la salut.
I que es pot fer en grup, que no és necessari que és en malabast,
que és més fàcil, la gent no necessita saber que una tècnica,
tu parles amb qualsevol veïns o qualsevol amic,
i sortim a caminar i segur que s'apunten, és una cosa que no costa.
No, i és veritat que dius, hi ha moltíssima afició aquest diumenge,
fins i tot que plovisquejava el matí a la ciutat de Tarragona,
en grups i grups de gent que anava a córrer,
però grups i grups de gent que anava a caminar, també.
És una pràctica habitual i ja es considera...
Fixa't com ens hem de veure, que a aquestes alçades hem de considerar
que caminar és un esport, quan realment és una cosa absolutament mecànica.
O una activitat de cap de setmana.
O una activitat de cap de setmana.
Caminar, eh? Ui, si els avis i les àvies aixequessin el cap, déu-n'hi-do.
Sí, sí, sí.
A veure, sabatilles còmodes, una gorra, roba que et puguis treure i posar,
ampolla d'aigua...
Estem parlant d'una època de l'any en què és una mica difícil saber,
quan sortim de casa, el temps que es farà.
Llavors, l'ideal és portar roba lleugera,
però portar alguna cosa sempre d'abric a la motxilla,
vull dir, un tallavents o alguna cosa que en un moment donat
que es gira pluja, es gira vent, o canvi el dia,
que ara, a la primavera, passa moltíssim això,
doncs t'ho puguis posar damunt.
Però la roba lleugera i una roba que sigui fina ara, en aquest temps.
De fet, aquí a Tarragona, encara que caminem a l'hivern,
la roba per caminar també és fina,
perquè al principi no tens una miqueta fresqueta,
però quan es porta dos quilòmetres caminant a un ritme,
la veritat és que sobretot la sabatilla és important,
molt important sabatilla d'esport,
no sabatilla de gimnàs, que sigui planeta,
sinó sabatilla ja ratada de sota,
per a que s'adapti bé al terreny.
Amb una miqueta de càmera, si és possible, millor.
Si és possible, o sigui que totes aquestes coses
s'han de tindre molt en compte.
A veure, els que siguin més novells,
si m'han dit, escolta, quin tipus de gent hi va?
Agafin el tríptic del Patronat,
hi ha una fotografia magnífica,
perquè el que es veu és una filera
de les persones que han participat en edicions anteriors.
I la veritat és que no hi ha un perfil.
El perfil és múltiple.
Hi ha gent jove, gent menys jove,
gent gran, gent adulta,
tothom amb una alegria, això sí, que se'ls hi veu.
No, no, que realment no és una activitat reduïda
a un perfil en particular, sinó que és una activitat ciutadana.
Sí, sí, sí.
I més a més, com dèiem, aquesta edició,
que sàpiga que la gent quan arriba a Camp Clar
se'ls hi donarà el de sempre,
a l'esmorzar, al sortir, a l'esmorzar, a l'arribar
i més a més, la gent,
perquè la poca gent que crec jo que no coneix
l'instal·lació de Camp Clar,
doncs podran entrar tranquil·lament a veure
totes les instal·lacions
i també, com l'altra vegada,
gaudiran, l'organització els hi donarà un tíquet
per poder gaudir d'un ús
a qualsevol de les instal·lacions esportives gratuït.
Clar, i com és possible
que jo no conegués les instal·lacions de Camp Clar,
que són magnífiques.
Doncs sí, la veritat és que pensava
amb coneixement de causa, eh, Roser, no ens ho inventem.
No, no, no, evidentment.
El diumenge passat que vam fer la caminada,
la mateixa caminada però amb els guies,
que són la gent que tindrà,
la gent se trobarà a les cruïlles amb el petó d'organització,
a cada cruïlle es trobarà una persona que l'indicarà,
o sigui, no es perdran en cap moment,
doncs aquestes persones ho fem el diumenge abans, no?
I dos d'elles m'hi van trucar perquè els digués
com s'arribava a Camp Clar, perquè no havien anat mai.
Ui, doncs això s'ha d'arreglar.
Llavors, no pot ser, no pot ser.
Doncs és una bona oportunitat.
Per cert, les cites aquest diumenge,
facin les inscripcions, és dimarts,
jo faria via, perquè ja saben que les places són limitades,
fins a mil persones,
i amb Roser Barberà ens haurem de veure d'aquí un parell de setmanes,
perquè com aquell que no vol,
ja som a l'estiu, hem de parlar de les estades esportives,
que en guany s'ampliaran, ja en parlarem,
quan arribi el moment,
també de tot un seguit d'activitat
que es fan relacionades amb el jovent
i els esports, a Tortosa.
Sí, a Tortosa es fan els joves joves de Ciutat Germanes,
que toquen ara, fa dos anys vam a la siena,
ens toca a Tortosa.
I de tot això no haurem de parlar,
com dèiem també, de les activitats de l'estiu,
que segur el calendari ja el teniu fet, més o menys, no?
Sí, sí, estem volint-lo, però ja estan aquí.
Amb una àmplia oferta, segurament.
Sí, i deixa'm fer un incís abans que em tallis,
que ja sé que és hora d'acabar.
No, no, encara donar un minut, minut i mig,
que tu tens endoll aquí, eh?
No hem dit una cosa molt important,
que com aquesta edició de la caminada popular de primavera
hi ha una variació important,
que se surt des del barri,
que tothom sàpiga que això no és un impediment
per sortir a caminar.
O sigui, que tota aquesta gent que vulgui vindre de Tarragona
cap al barri de Camp Clar,
ja saben que tenen autobusos,
que és important l'utilització del transport públic.
I per arribar a Camp Clar,
de porta a porta, tenim el número 6,
que els deixarà davant de la porta del Camp Clar.
Però si no agafen el número 6,
tenen el 3, que es deixa un carrer més avall,
i el mateix amb el 54.
O sigui, que sàpiguen que tenen 3 autobusos
a diferents hores del matí,
que els poden portar a Camp Clar.
I si no, com no, el cotxe.
Però que abans del cotxe,
ja que fem un dia de caminada i tal,
doncs què més que agafar el transport públic,
i tenen l'opció d'aquests 3 autobusos.
Només falta que porteu a cadascun dels participants
amb braços, des de casa seva fins a Camp Clar,
perquè més facilitats impossible.
Ojalà ho poguéssim fer,
però no arribarem mai a tant.
No cal arribar a aquests punts per trobar clientela.
Ja arriben solets.
Roser Barberà, com sempre,
un plaer la teva companyia.
també sempre vens a parlar de coses positives
i d'iniciatives que tenen molt de seguiment
aquí a la ciutat de Tarragona.
Gràcies, bona caminada,
i ens trobarem d'aquí un parell de setmanetes, no?
Això espero.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau, bon dia.