Les 10 del matí i 12 minuts,
estem a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Hem analitzat en el temps de la tertúlia avui
amb tres companys periodistes els resultats de les eleccions
i el nou mapa polític que es deriva dels comissos de diumenge.
Ara volem fer aquesta anàlisi, aquest comentari, aquest debat
amb responsables de partits polítics,
els que tenen representació a l'Ajuntament de Tarragona.
I, per tant, saludem Ramon Maria Sanz,
que és el president local d'Esquerra aquí a Tarragona.
Ramon, bon dia.
El seu costat ja és Joan Eregio.
portaveu, volíem dir, del grup municipal de Convergència i Unió
a l'Ajuntament. Joan, bon dia.
Bon dia.
A l'altra banda de la taula tenim Begoña Floría,
que és portaveu del grup municipal socialista a l'Ajuntament.
Begoña, bon dia.
Bon dia.
També hem convidat el portaveu del grup municipal
del Partit Popular, Alejandro Fernández.
Confiem, no l'hem pogut localitzar a través del telèfon,
ens havia confirmat la seva presència.
Confiem també que pugui participar en aquest debat tertúlia
que vol, en fi, comentar i analitzar els aspectes més importants
que ens deixen les eleccions el passat diumenge.
Si els sembla, farem una primera ronda d'intervencions
en què els demanaré que cadascú analitzi els resultats
de la seva pròpia formació política a nivell local i a nivell general
i ho farem de menor a major.
Li demano al Ramon Maria Sanz, que des d'Esquerra Republicana,
en fi, ens analitzi els resultats que ha tingut aquesta formació política
a nivell local, a nivell territorial i, en fi, a nivell nacional de Catalunya.
Ramon.
Bé, doncs, bueno, avui va ser la jornada de reflexió pels partits polítics.
És curiós, això, perquè el dissabte tenen jornada de reflexió els votants,
el diumenge es va votar, i el dilluns és quan els partits polítics
reflexionem el que han votat els votants.
Llavors, la reflexió sempre va en un doble sentit,
a nivell, doncs, intern i a nivell extern.
A nivell extern, des d'Esquerra Republicana,
a nivell local hem pujat en 500 vots,
però s'ha de dir que hem perdut el representant que teníem a les Corts Espanyoles.
Llavors, clar, doncs, això és un mal resultat per nosaltres
i és una cosa, doncs, que no ens agrada.
A nivell general, a nivell de Catalunya, tampoc els resultats han sigut bons,
ho han dit, la nostra direcció del partit també si s'ha manifestat,
i, lògicament, no estem contents.
Això és a nivell extern.
A nivell intern, doncs, ja hem pres les mesures necessàries,
les mesures convenients que creiem nosaltres que havíem d'aprendre.
La primera de totes, i la més important, creia jo,
i crec que s'ha fet molt bé en aquest sentit,
és avançar el Congrés Nacional.
El teníem previst per l'octubre, és a dir, cap allà a la tardor, setembre-octubre,
i l'hem traslladat el juny,
que és una decisió sàvia, és una decisió encertada.
Nosaltres som un partit assembleari,
i, doncs, bueno, doncs, que les masses diguin el que hagin de dir.
Ja està.
Joan Arege, la valoració que fa de Convergència i no dels resultats
de la Federació Nacionalista.
Primer, crec que el que toca és felicitar els que han guanyat,
que és el Partit Socialista,
i jo vaig tenir l'ocasió de fer-ho amb l'alcalde de Tarragona
i amb el seu primer secretari, aquí a la Begoña,
també, i a partir d'aquí que es donin tots per felicitats,
per tant.
Molt bé, molt bé.
Crec que s'ha de felicitar els que han guanyat.
I, home, jo la primera reflexió que vaig fer a la nit electoral
va ser aquella de con la que està cayendo,
doncs, bueno, quedar-te allò virgencita que me quede como estoy
no està malament.
Al final, no sé si seran 10 o 11 diputats,
perquè hi ha el tema aquest del vot per correu i tal.
Però, bueno, tampoc des del punt de vista de reflexió general
meva no canviaria gaire.
És a dir, crec que ha sigut una campanya,
bueno, fortament bipolaritzada.
i crec que al final s'ha acabat imposant més que allò del català emprenyat,
que algú deia, on t'estan els catalans emprenyats, no?
Doncs suposo que s'ha acabat imposant el català,
amb perdó de l'expressió, acollonit.
S'ha vengut molt bé la por del PP i, per tant,
doncs, bueno, això ha suposat el que ha suposat, no?
A partir d'aquí, insisteixo, crec que nosaltres ens hem comportat
a nivell local aproximadament de la mateixa manera percentual
que ens hem comportat a tota la demarcació.
Tot i així, davant d'aquesta forta bipolarització,
doncs a la demarcació hem continuat siguent la segona força política
per darrere del Partit Socialista.
I, per tant, doncs, bueno, és un resultat, insisteixo,
d'aquell que et porta a la conclusió que més d'un voldria plorar
amb els teus ulls, no?, a la vista del que ha passat, no?,
perquè, a més a més, el resultat del Partit Socialista
ha sigut, bueno, un resultat, diríem, fora de mida,
crec, fins i tot fora de la mida que ells esperaven
de la mida de treure d'avui,
i realment ha sigut un molt bon resultat.
Per tant, bueno, a partir d'ara, també creiem
que es consolida a l'espai nacionalista
al voltant de Convergència i Unió,
que també, com a principal espai nacionalista a Catalunya,
que crec que també és un tema molt important,
que ens fa sentir, doncs, a la vista del panorama, satisfets.
Bé, Conyo, la valoració dels vostres resultats del PSC.
Bueno, primer agrair les felicitacions pels resultats
i després dir que clarament hem rebut la confiança dels ciutadans.
hem rebut una confiança clara i contundent,
hem aglutinat tot el vot progressista i catalanista,
hem aconseguit uns resultats que són històrics
per la nostra formació, quatre diputats de sis.
Això vol dir que tenim una veu molt forta a Madrid,
que tenim una veu important en el govern
i que podrem treballar de manera responsable
i de manera contundent per poder impulsar
tots aquells projectes que han de beneficiar
el territori del Camp de Tarragona.
En aquest sentit, crec que s'ha valorat
per part dels ciutadans que el projecte Zapatero
era un projecte bo.
Discrepo del company de Convergència
en què sigui un vot acollonit.
Crec que hem sigut molt realistes a l'hora d'explicar
que si tu no vas, ells tornen.
I, per tant, això ha sigut claríssim.
Si Catalunya no hagués votat massivament
un vot progressista al Partit Popular,
la distància que hi hauria seria molt menor.
Per tant, en aquest sentit, crec que ha sigut un vot conscient
i realista de la situació en què estàvem
i la situació que era important votar un govern amic de Catalunya,
votar el govern de Zapatero.
En aquest sentit, ara toca treballar.
Toca treballar fort també des del govern municipal.
També vull fer un enclau local.
L'hem guanyat a tots els barris.
Això també representa,
tot i que, evidentment, les eleccions són enclau general,
un bon suport a que les coses estan fent bé des de la ciutat.
El candidat Ballesteros, acompanyat del LLAR,
diputat Joan Ruiz, diputat electe,
han fet una molt bona campanya explicant el projecte
i explicant el que significava per Tarragona
tenir una bona representació a Madrid
i crec que, en aquest sentit,
ha estat positiu i ara a treballar.
Deixi'm saludar a través del telèfon l'altre convidat
que no ha pogut venir als estudis,
que és Alejandro Fernández,
portaveu del grup municipal del Partit Popular,
que també ens acompanyarà durant aquesta estona de tertúlia.
Els convidats als estudis, si el volen sentir millor,
es poden posar els auriculars.
Alejandro Fernández, bon dia.
Molt bon dia i, primer de tot,
moltíssimes gràcies per permetre'm participar a la tertúlia
des d'aquest despatx de la Diputació de Tarragona,
que és des d'on estic ara mateix,
i poder fer la valoració per part del Partit Popular.
Doncs comencem, si et sembla,
per la valoració dels resultats propis del PP
a nivell local i a nivell general.
Bé, en quant al resultat a Tarragona,
ha sigut un bon resultat pel Partit Popular.
hem passat d'un 21% a un 23%
de recolzament a la ciutat de Tarragona,
que això significa un percentatge altíssim
i significa que a Tarragona hi ha moltíssima gent
que ha recolzat al Partit Popular
i, per tant, podem estar satisfets
del resultat aconseguit a la ciutat de Tarragona.
Jo crec que això és evident
i això no es pot qüestionar
i no tenim cap tipus de dubte sobre aquesta qüestió.
Evidentment, no podem estar satisfets
sobre el resultat general de les eleccions
perquè nosaltres volíem guanyar les eleccions
i ens presentàvem per això, evidentment.
I, primer de tot, abans que res,
perquè és el que toca en moments com aquest
i ja ahir vaig tenir l'oportunitat
de fer-ho personalment amb molts companys regidors
del Partit Socialista.
Felicitar el Partit Socialista
per una bona victòria que han aconseguit.
Una victòria que, com explicava fa un moment,
la Begoña-Floria té molt a veure
amb el que ha passat a Catalunya
i, per tant, això ha de comportar una reflexió
per part del Partit Popular.
No sabem en quin sentit,
perquè les coses s'han de fer sempre
amb una mica de perspectiva
i, per tant, no fer les valoracions
exclusivament en calent o sobre prejudicis,
sinó analitzar exactament cap on va Catalunya.
Deia abans, precisament, la senyora Floria
que la victòria del Partit Socialista
hauria estat molt menor si no fos per Catalunya.
Jo ho diré d'una manera una miqueta més clara
perquè la gent ens entengui.
Si traiem Catalunya,
el PP hauria guanyat les eleccions
per tres escons.
O sigui, a la resta d'Espanya,
el PP ha guanyat les eleccions.
La diferència que s'ha produït, per exemple,
a Andalusia a favor del Partit Socialista
es compensa amb València i Múrcia, per exemple,
o es compensa amb Madrid
la diferència que hi ha a Extremadura.
És a dir, està molt igualat
i la clau són els 17 escons de diferència
que hi ha hagut a Catalunya
entre el Partit Popular i el Partit Socialista.
18, si no m'equivoco.
Encara queda un escocaballa.
Sí, exactament.
Poden ser 18, 17.
És indiferent.
Aleshores, serien dos, tres,
la diferència que s'hauria produït
a la resta d'Espanya entre el Partit Popular.
Per tant, clar, això significa dues coses.
Significa, primer de tot,
que el Partit Socialista ha de tenir molt present
que, tot i que han rebut un recolzament clar
de la societat espanyola,
i això en democràcia,
s'ha d'acceptar sempre,
hi ha una força política
que ha tret 800.000 vots menys
que el Partit Socialista,
que és el Partit Popular,
que té més de 10 milions de vots, també,
i que, per tant,
és una força política
que representa una part molt substancial
de la societat espanyola
i que s'ha de tenir en compte
a l'hora de pactar els grans temes d'Estat.
I crec que, si el Partit Socialista
aconseguís fer això,
doncs nosaltres ens alegraré.
Molt bé.
Doncs, feta aquesta primera ronda d'intervencions,
jo els plantejo diferents qüestions
de debat post-electoral.
Alguns moviments ja s'han produït.
El més clar que s'ha produït
a la política catalana
és la dimissió del conseller
Joan Puig-Sarcós d'Esquerra Republicana
per dedicar-se exclusivament al partit.
Amb els resultats que tenim
i amb aquest moviment d'Esquerra Republicana,
això pot afectar,
els resultats de diumenge
poden afectar a mig termini
el govern de la Generalitat,
amb les aliances entre Esquerra i PSC,
iniciativa també al govern de la Generalitat,
o fins i tot el que pot haver-hi
a l'Ajuntament de Tarragona?
Això és una tertúlia i un debat obert,
així que poden intervenir quan vulguin.
Ja ho dic jo,
que no estic al govern d'un lloc ni d'un altre.
Ho dic perquè és més fàcil.
Crec que no, honestament.
A veure, si moltes vegades
tots els que estem aquí hem dit
i hem dit perquè ens ho creiem
i perquè és cert, a més a més,
que totes les eleccions són diferents
i que els ciutadans,
després de 25 o 30 anys de democràcia,
doncs saben distingir molt bé les coses
i estan votant pel govern de Madrid
i després voten pel seu Ajuntament
i després voten pel govern de Catalunya.
I això es veu moltes vegades
amb els resultats dels municipis,
perquè són resultats diferents.
Segurament no té una lectura,
per tant, immediata d'una cosa o d'una altra.
Una altra cosa és que
qui participi dels òrgans de govern d'on sigui,
a mig llarg termini,
reflexioni sobre el paper que hi juga o no
i sobre les conseqüències
que li porta a jugar a determinat paper o no.
Però això no crec que siguin lectures
ni molt menys immediates,
perquè això no és una qüestió, diríem,
tàctica, sinó que seria una qüestió estratègica.
Jo havia dit de totes maneres a mig termini.
No estava parlant de canvis d'aliances a curt termini.
Ramon, Begoña i després Alejandro.
Lògicament, a curt termini
ni crec que a mig termini
es preveu cap crisi
ni cap trencadissa
ni a nivell local
ni a nivell de generalitat.
A més a més,
jo crec que la reflexió que ha fet Esquerra Republicana
és, penso jo,
la reflexió vàlida en aquest sentit
és la d'avançar al seu Congrés
i de donar la veu al militant.
Repeteixo, aquesta és la reflexió.
I desvinculo
la dimissió del Joan
de qualsevol altra cosa.
Begoña.
Sí, estic d'acord amb els companys.
No té res a veure amb una cosa amb una altra.
Jo crec que aquí,
i ara ja s'hi parlés amb un nivell d'anàlisi,
no tan vinculat, diguem-ne,
a la reflexió política del meu partit,
sinó del que ha passat.
També hem de tenir en compte diversos factors
i que crec que en aquest sentit els companys d'Esquerra
estan en aquest tema
i estic segura que també des de Convergència i Unió,
tot i que els resultats han estat similes a l'anterior,
també obriran un període de reflexió.
Per quina raó?
Esquerra, perquè ha tornat,
el diputat que hi havia,
que es van guanyar l'any 2004,
era un diputat que no s'havia guanyat abans
i que es va produir d'una manera...
El diputat de la demarcació de Tarragona.
Vull dir que, en aquest sentit,
diguem-ne que es pot interpretar,
i alguns analistes interpreten,
que s'ha tornat en una situació d'un vot més realista
que no el que es va produir el 2004.
Això no vol dir que Esquerra no hagi de fer una reflexió
sobre quin ha de ser el seu paper futur com a partit,
però el que dic és situar-ho dins dels resultats
amb una mica de perspectiva històrica.
De la mateixa manera que Convergència,
per números, també...
Tarragona com a mínim ciutat
són els pitjors resultats des de l'any 82,
vull dir, en tant per cent, en percentatge.
Això vol dir que el 2004 ja van baixar molt en vots
i ara se manté estable.
I en algunes poblacions, com per exemple el Vendrell
o com per exemple Reus o Tarragona,
la segona força ha estat el Partit Popular.
Per tant, jo crec que elements de reflexió els tenim tots.
També nosaltres, també nosaltres.
Nosaltres que hem guanyat, evidentment,
i de forma clara i contundent,
però hem guanyat en clau espanyola,
evidentment, en clau de govern,
i que, per tant, aquesta confiança
hem de treballar i seguirem treballant,
i en aquest sentit crec que anem pel bon camí
de renovar-la també com a partit,
en el treball del dia a dia,
i és aquí on tots tenim el gran repte,
i on haurem de treballar,
i nosaltres estem disposats a fer-ho
amb molta responsabilitat i moderació.
Volia dir també una cosa,
respecte al Partit Popular,
amb el company Alejandro,
que està a l'altra banda del telèfon.
El que és evident és que els ciutadans
han votat no a l'estratègia anticatalana
i a l'estratègia antisocial,
que el tema del trasbassament
i altres qüestions que s'han posat
de crispació davant de la taula,
els ciutadans han dit que no.
I s'ha votat l'estabilitat,
s'ha votat la Catalunya optimista,
s'ha votat el treballar
i s'ha votat començar a fer feina realment.
I un projecte que ja ha demostrat
durant quatre anys
que ha sigut bo per aquest territori
i que ho seguirà sent.
I ara el que hem de fer és sumar esforços
de tots els diputats d'aquí,
a Madrid, per fer que Tarragona
segueixi aixecant el cap,
segueixi comptant
i segueixi amb aquesta projecció forta
que té en aquests moments.
Alejandro?
Bé, jo crec que és molt important
en democràcia saber perdre
i també és molt important
saber guanyar.
Ho dic perquè la campanya electoral
ja s'ha acabat
i per tant repetir ara eslògans
sobre si el Partit Popular
porta crispació
o si la Catalunya optimista
o no sé què més,
jo crec que és no tenir
una actitud de mà estesa
com la que s'hauria de tenir.
Per tant, insisteixo,
és molt important saber perdre,
nosaltres ho assumim
i és molt important saber guanyar.
Entrant en la pregunta
que s'ha fet,
jo crec que
condicionar pactes de govern
ja sigui a nivell local,
Tarragona o a la Generalitat,
pactes sòlids
que poden tenir més o menys problemes
però condicionar-los
a un resultat electoral
durant les eleccions generals
és una pràctica política
que crec que desorientaria
als ciutadans
i a mi personalment
no m'agradaria.
I per tant,
ves a saber el que pot passar.
Però en principi
no és una pràctica política saludable.
Per tant,
se es pregunta
si el que ha passat aquí
pot condicionar el trepartit,
pot condicionar el pacte de Tarragona.
A mi m'agradaria que no,
que si aquests pactes
poguessin en algun moment
erosionar-se,
que no fos per un motiu com aquest,
sinó que fos per d'altres coses
i en principi
mantenir-los tant com estan.
No hi ha motiu.
Els hi plantejo altres qüestions
mirant el futur més immediat.
Govern Zapatero
amb minoria,
govern Zapatero
amb un pacte estable
de legislatura,
amb acords puntuals.
La postura de Convergència i Unió,
Joan Eregio,
quina creu que ha de ser
davant d'aquest panorama
amb aquests 11 diputats
que poden ser decisius
o no,
segons com es vegi,
perquè tenen l'alternativa
els socialistes
de Convergència i Unió
però també en tenen altres.
Bé, primer una
només efectes de coneixement.
No és la primera vegada
que nosaltres quedem
la tercera força política
a Tarragona
en unes eleccions generals.
És la que fa tres.
Per tant,
fins i tot a l'última
que es va presentar
el Joan Miguel Nadal,
si no recordo malament
com a cap de llista,
a la darrera
i ja vam quedar a tercers
el PP.
Amb altres poblacions
no havia passat, Joan.
No, no, amb altres.
Jo parlo de Tarragona.
Jo parlo de Tarragona ciutat.
Les altres que sé que
fins i tot amb ajuntaments
que recuperarà
Convergència d'aquestes municipals
i per tant que ha guanyat
ha quedat darrere
el Partit Socialista.
Per tant, diríem,
l'onada del Partit Socialista
innegable i ja està.
Tsunami.
Si em permet aquesta expressió.
Podríem dir-li així.
Entre altres coses
perquè penso que
i suposo que serà
una reflexió tan discutida
com l'expressió
que he fet servir abans
del català emprenyat
i la seva deriva
perquè crec que entre tots
entre tots
generem molta por
al Partit Popular
molta, molta, molta
i els únics
que recullen la por
del Partit Popular
són el Partit Socialista.
En tot cas,
això sí que ens ho hem de fer mirar
segurament entre tots
i segurament el Partit Popular
perquè ell
crec que hi participa molt
principalment,
evidentment,
de la imatge
que té Catalunya.
dit això,
quina ha de ser la postura
de cara a les primeres eleccions?
Jo crec que la postura
claríssimament aquí
l'únic que té el poder de decisió
és el que guanyarà les eleccions,
que és el Partit Socialista
en el sentit que ell decidirà
com vol portar aquesta legislatura.
Crec que el president del govern
ha fet, diríem,
expressions
una mica de tot tipus,
per un costat ha dit
que ell
té un bon resultat,
cosa que és innegable
i que per tant
vol parlar amb tothom,
cosa que també
l'honora, diríem,
està molt bé.
Ahir va fer una entrevista
en què deia
home,
no té res a veure
que parli amb tothom
amb que també
busqui
una estabilitat important.
Crec que són coses
que d'allò...
En quant a aquesta estabilitat
important
en nombre de vots,
qui li pot donar?
Home, és evident
que li pot donar al PNB
i li pot donar
a Convergència i Unió.
PNB,
jo crec que té un problema
amb el PNB,
que és que dintre de
quatre mesos
fa un referèndum
per la independència,
que això sí que afecta
l'estat espanyol
i molt.
Si no recordo malament,
em sembla que és l'octubre,
si m'equivoco
que em corregeixin.
I tinc la sensació
que els del PNB
no és dels que es tiren enrere
amb aquestes coses.
A partir d'aquí,
després les altres sumes
que pugui fer
o restes,
no ho sé
i evidentment...
I tampoc amb això
estic dient
que un acord estable
pressuposa
res que no sigui
una participació,
diríem,
des del punt de vista
d'escons.
No m'estic referint
a que això signifiqui
poder, diríem,
executiu
ni res de tot això.
Un acord estable
vol dir,
escolti,
vostè llavors entenem
aquesta legislatura
per votar coses?
Sí,
doncs vinga,
som-hi.
Ara,
això no vol dir
que no m'entenguin
ningú més.
O com deia l'Alejandro,
que hi ha temes
molt importants
que l'ideal
seria que ens entenguessin
tots els que hi som,
no?
Jo crec que una mica,
ara,
la clau
la té evidentment
el Partit Socialista.
Convergència i Unió,
escolti,
ha participat
moltes vegades
en la governabilitat
de l'Estat
i, bueno,
suposo que
també estaria disposat
de fer-ho,
però insisteixo,
crec que és així,
no?
Beconya.
No,
el president,
com deia el senyor Ege,
el president del govern,
ell ho va manifestar,
ell ara obrirà
una ronda de converses
com és normal
amb tots els grups
i, evidentment,
tots desitgem
que hi hagi un govern
el més estable possible,
crec que això
que és bo pel país,
com deia,
hem de deixar a banda
l'època de la crispació
i entrar en una època
d'un govern estable,
amb responsabilitat,
fent feina,
treballant pels ciutadans,
desenvolupant totes
aquelles lleis
que han estat moltes,
que s'han posat en marxa
i que beneficien
tota la ciutadania,
lleis en política social,
temes d'infraestructures,
vull dir,
és important tenir un govern estable
i crec que el president
treballa amb aquesta línia
i, a més a més,
és un govern
que,
més enllà
de qüestions
de pactes o no,
que s'arribin o no,
el president també ha dit
que no renunciarà mai
a el que per ell
és una premissa important,
que és el diàleg
amb tots els grups parlamentaris,
sense excepció.
Això és una tònica
que ell ha intentat
mantenir en l'anterior legislatura
i que ja ha manifestat
que vol tenir
com a lei motiva en aquesta.
Què li agradaria a Esquerra?
Ramon?
Aquí hi ha una qüestió
de responsabilitat
tant per part de Convergència
com per part del Partit Socialista.
Convergència ja té experiència
en pactes a Madrid,
ha pactat amb el Partit Socialista,
ha pactat amb el Partit Popular,
és un partit que ja té...
I amb l'OCD.
I amb l'OCD també té experiència
en aquest sentit.
En tots.
Vull dir que,
que bé,
jo crec que és una qüestió
de responsabilitat.
L'altra qüestió,
com reaccionarà
el Partit Socialista
o què posarà damunt de la taula?
Doncs això ja és un altre,
som fiques d'un altre paner.
Abans la companya,
la Begoña,
que ens parla del govern amic de Catalunya,
jo això hi descripo bastant,
el govern amic de Catalunya.
Un govern que ha fet
el que ha fet amb l'Estatut,
que crec que Rodalies
tampoc s'ha portat
com es tenia que portar,
que a nivell d'inversions
ha estat minso.
Tampoc no el considero
un govern amic, amic, amic.
I llavors en aquest sentit,
en aquest sentit,
els números ja estan revisats,
per això estem com estem.
I el tema de Rodalies
també mirem-ho en clau històrica.
Llavors, sí, no, no, clar, clar.
El que hem fet és solucionar-ho
i els ciutadans ho han deixat clar,
no?, que aquí confiem.
Sí, no, no, no,
una cosa, sí, a veure,
jo sempre penso
que hi ha molts paràmetres
en aquestes eleccions
i hi ha el paràmetre
de la bipolarització
i el paràmetre
que ha apuntat el Joan Arejo,
que és la por que genera el PP,
doncs, bueno, aquesta por
a què afavoreix?
Doncs afavoreix el Partit Socialista,
ja està,
no hi ha hagut cap altre
trasbass en aquest sentit.
Jo discrepo de la teoria de la por,
no és la teoria de la por,
és la teoria del model,
depèn de quin model,
i a Catalunya
li va molt millor
i els ciutadans d'això
han entès un model
de l'Espanya plural
i no de l'Espanya,
de Pizarro,
que tot...
A veure, la publicitat,
jo crec que tothom hem vist
la publicitat del Partit Social,
és una publicitat
clarament dirigida...
Home, indeciso,
escoltar la còpia.
Si tu no vas,
ells volven
i semblaven
els que volvien,
semblava...
I no ha estat així, Joan?
No ha estat així?
No, no,
no t'ho discuteixo.
No, però no m'ho discuteixo.
Seria un mèrit
de la campanya
de la por i setmana.
Però llavors no m'ho discuteixis.
Si estàs d'acord amb mi,
no m'ho discuteixis.
No, home,
jo estic d'acord,
estic d'acord en el forç,
evidentment.
El que dic és que discrepo
que sigui el vot de la por,
no crec que els ciutadans
votin en clau del vot de la por.
Jo crec que han votat en clau
d'un govern que consideren
que és millor per Catalunya.
Evidentment que hem aglutinat
el vot progressista i catalanista.
Això és veritat,
perquè s'ha votat en clau
de generals.
Amb això estem d'acord.
Però no per una qüestió de por,
sinó per una qüestió de model.
A veure, Ramon.
Ramon i l'Alejandro
al continuació per telèfon.
Llavors, què ha comportat això?
Ha comportat que aquesta bipolarització
ha fet que parléssim més aviat
d'unes eleccions presidencialistes,
que no pas unes eleccions
en les quals hi concorria
en altres partits polítics.
I això ha fet mal a l'Esquerra.
Jo crec que també ha fet mal
a la Convergència
i ha fet mal a l'Iniciativa en aquest cas.
Alejandro.
Bé, jo insisteixo...
Fan por o no fan por?
No, no, insisteixo molt en una qüestió
i és la necessitat
de l'elegància amb la victòria.
És a dir, que ningú no discuteix
una victòria del Partit Socialista
i que s'ha de reflexionar
per part del Partit Popular
moltíssimes coses,
sobretot a Catalunya,
la primera intervenció que he tingut
ha començat precisament amb això.
Però continuar després de les eleccions
quan la victòria ha sigut rotunda
dient que si l'Espanya de Pizarro
davant de l'Espanya plural...
Insisteixo que per mi
no és una manera elegant
de dir després
que es vol buscar diàleg
amb totes les formacions polítiques.
Alejandro, estem valorant les eleccions,
per això ens han cridat.
Jo estic...
No, podem no parlar si vols, eh?
Però bueno...
No, insisteixo, insisteixo.
Jo no dic que no puguis parlar.
De fet,
has pogut parlar amb tota tranquil·litat,
cosa que jo de moment ja no
perquè m'has interromput.
Però insisteixo.
Parlo de l'elegància amb la victòria.
És necessari que les paraules de mà estesa
i de diàleg es corresponguin després
amb el to que es fa servir
i amb les referències que es fan servir
cap al principal partit de l'oposició,
que és el Partit Popular,
que ha tingut un recolzament,
curiosament,
més alt en aquestes eleccions,
tot i que no ha pogut guanyar.
També més alt a Catalunya.
Hem passat de 6 a 7-8,
està el vuitè per decidir,
escons,
que no era el resultat que esperàvem,
és evident,
però hem pujat el suport electoral
i això significa que, home,
que no és qüestió ara
de continuar amb la campanya electoral
que si l'Espanya plural
o l'Espanya de Pizarro.
Ara és el moment,
evidentment,
de buscar acords,
de buscar pactes
que poden anar en dues direccions.
O bé un govern del Partit Socialista
que té una majoria sòlida
per fer-ho
i buscar acords puntuals
amb la resta de formacions polítiques.
Si l'opció que es pren és aquesta,
crec que seria molt important,
com deia abans,
que aquests acords puntuals
no deixessin de banda
constantment
i de manera,
podríem dir,
fins i tot esviaixada
de la realitat política espanyola
al Partit Popular,
o bé es pot buscar
un acord estable
amb una o dues formacions polítiques
pel conjunt de la legislatura.
Això, evidentment,
ho explicava abans el Joan Arejo,
és una qüestió sobre la qual
des del Partit Popular
poca cosa podem dir
perquè serà una opció
que haurà de prendre
el senyor Zapatero
i que serà, evidentment,
respectable
amb la mesura
que aquest acord
pugui generar bones polítiques.
Això s'haurà de veure després.
El diàleg sempre s'ha obert
amb tothom,
també amb el Partit Popular.
Joan, digues.
No, no.
És que, a més,
vull plantejar un altre tema
més en clau local.
Jo, si em permets,
permeten que em segueixi
per una sèrie de comentaris
que s'han fet.
És a dir,
segur que s'ha votat
en clau espanyola
de govern espanyol
perquè hi ha d'unes eleccions espanyoles,
això és segur.
Ara, un parell o tres
de puntualitzacions
que m'agrada fer-les,
tot i que deuen ser
segurament poc populars,
no populars
des del punt de vista polític,
sinó populars,
potser des del punt de vista
de qui les escolta.
Escolta,
jo no sé quins són
els dèficits històrics
de Catalunya,
tinc la sensació
que són molts,
però qui ha governat
més anys a Madrid
és el Partit Socialista
obrer espanyol,
amb tots els anys
de democràcia.
Punt número d'ú.
Perquè això,
si no es diu,
sembla que aquí
els unis que hagin manat
siguin els que manàvem
fa vuit anys.
No, no, escolti,
i en fa dotze
m'anava el PSOE,
i en fa setze
m'anava el PSOE,
i en fa vint
m'anava el PSOE.
I en fa vuit
governar Convergència
amb el Partit Popular.
I Convergència amb el PSOE
en fa dotze.
Sí, sí.
Dos, Convergència
mai ha manat a l'Estat
i estem parlant
sempre de dèficits
que tenen les infraestructures
a Catalunya
que depenen de l'Estat,
no dels governs
de la Generalitat.
I que s'estan solucionant
ara mateix.
Però jo el que dic
és quan es diu,
vostè ha dit
fa falta una lectura històrica.
Jo li estic donant dades
perquè l'acabi
de fer ben feta.
És a dir,
que el que ha governat
més anys
ha sigut el PSOE.
I, clar,
i la darrera qüestió
que volia dir
és que,
davant de tot això,
la societat catalana
segueix donant
recolzament
al Partit Socialista.
Tot i tenint
aquests dèficits
que té fruit
d'accions de govern
de l'Estat.
D'uns i dels altres.
Segueix fent-ho.
A partir d'aquí
és possible que tots
haguem de fer una reflexió
perquè al final
on l'Estat
aboca més diners
que és
a Madrid,
on aboca més diners
amb diferència,
el Partit Socialista
perd, diríem,
per 8 a 2.
Per tant,
jo no sé
si això
significarà
que el Partit Socialista
com que aquí
els seguim votant,
doncs,
potser,
escolti,
no cal que si gasti
gaires diners.
Vostè m'està dient
que la ciutadania
de Catalunya
només s'ha mogut
segons el seu criteri
pel criteri de la por?
Vull dir,
pensa que els ciutadans
no valoren
i no tenen altres criteris
i no valoren
una acció de govern
i no valoren
un projecte.
Jo,
escolti,
com ha dit vostè,
estem aquí
per analitzar les eleccions.
Evidentment,
per això l'hi pregunto.
Jo soc absolutament
respectuós
amb el resultat
i tal.
L'única reflexió
que em faig és
tenim,
tots ho hem dit,
vostès també,
una sèrie de dèficits
molt importants
a Catalunya
que no tenen res
a veure amb els que té
l'Estat espanyol,
és a dir,
molt més greus
que els que té
l'Estat espanyol
i seguim donant recolzament
al partit
que més anys
ha governat Espanya
que era
el que els havia de resoldre.
Els dèficits
no s'han produït
en aquella època
majoritàriament
sinó s'han produït
majoritàriament
en vuit anys.
A l'època del Partit Popular.
D'acord,
a veure.
Ramon.
En tot cas,
tota l'acció
comporta una jornada
de reflexió,
ho hem dit abans,
i són molt
els paràmetres
que intervenen.
Són tants els paràmetres
que no podem fer
llavors lectures simplistes
d'extreure només un titular.
No,
són molts els paràmetres
llavors qualsevol
lectura simplista d'això
crec que és
irresponsable
o fa un mal resum.
Jo en tot cas
penso que quan
es comenci a votar
a la mesa del Parlament
i tot això
ja començarem a veure pistes
de les tendències d'uns
i les tendències d'altres
i si realment
aquest govern
amic zapatero
posa de president
amb uns
o posa de president
amb altres
doncs aquí es començarà
a veure
la situació
i les ganes
d'aquesta
Espanya progressista
etcètera.
Deixi-me introduir
en la recta final
del debat
que ens queda un quart d'hora.
encara no
ni un quart d'hora.
Des d'un punt de vista local
ja que hem parlat ara
de governs amics
o altres expressions similars.
Ahir
i avui hem sentit
declaracions
sobretot
dels responsables socialistes
aquí de la ciutat de Tarragona
i de la demarcació
dient
que la força
que ha aconseguit
el PSC
ha de servir
per desencallar
grans projectes.
Ara parlàvem
de dèficit d'infraestructures
ho ha dit
el diputat
Francesc Vallès
cap de llista
del PSC
ho deia ahir
en aquests micròfons
en aquest programa
l'alcalde
deia que era tan important
en el pes
que havien aconseguit
els socialistes
amb aquests quatre
dels sis diputats
de la demarcació
que això s'ha de notar
clarament.
Li pregunto primer
a l'Alejandro Fernández
del Partit Popular
a través del telèfon
i confia en això
i creu en aquestes declaracions?
Bé
aquestes declaracions
són les mateixes
que s'han produït
que es van produir
l'any 2004
i al nostre parell
això no es va produir.
Jo
només
al voltant
d'aquesta qüestió
i enllaçant
una mica
amb el debat
que es tenia abans
les motivacions
que hagin portat
a cadascun dels
160 i pico mil
ciutadans
de les comarques
tarragonines
a votar
el Partit Socialista
només la saben
en el seu interior
els 160.000
ciutadans
de les comarques
tarragonines
és a dir
és difícil
treure
conclusions
categòriques
sobre això.
Ara bé
el que sí que es pot
analitzar
és
quines eren
les motivacions
que el Partit Socialista
consideraven
que els hi eren
més rentables
i sobre això
sí que no hi ha
cap discussió possible.
La campanya
socialista
ha anat molt més
en la línia
de parlar del Partit Popular
que de parlar
de les seves fites
aconseguides
només cal veure
les tanques
publicitàries
i els anuncis
i tot plegat.
Per tant
insisteixo
ningú no sap
què és el que ha motivat
els ciutadans
a votar el Partit Socialista
perquè això és una decisió
personal intransferible
i que a més
moltes vegades
en les enquestes
ni tessors
es diu la veritat
sobre aquesta motivació
perquè cadascú té
la que té.
Ara bé
que el Partit Socialista
considerava
que el que més
els podia beneficiar
era això
és absolutament
indiscutible
absolutament indiscutible
i la necessitat
de desencallar
projectes
de ciutat
evidentment
tant de bo
aquesta nova etapa
signifiqui
aquest extrem
insisteixo
l'any 2004
també es va parlar
d'això
de l'entrada
d'un govern amic
i no va ser
un període de temps
especialment lluit
en aquest sentit
esperem que això canviï
Joan
Joan Areggio
com ho veu
aquestes declaracions
de l'alcalde
això
més pes polític
dels socialistes
això vol dir
més inversions
s'ha de traduir
en més inversions
i en fi
més infraestructures
del territori
miri
jo
qualsevol cosa
que signifiqui
coses
que se solucionen
i funcionen millor
jo n'estaré satisfet
també li dic una cosa
em sap greu
que a vegades
hi hagi
tant de sectarisme
perquè unes coses
solucionen amb uns
i unes amb uns altres
però dit això
jo m'apuntaré
a tot el que es solucioni
perquè serà bo
pels ciutadans
Ramon
bueno esperem que sí
que hi hagi
una millora
en aquest sentit
i espero que
tot està a favor
tot està de cara
perquè això funcioni
de manera correcta
no entenc
la reflexió del 2004
que deia
l'Alejandro
Alejandro
sí
Madrid és el 2004
no
dic que l'any 2004
es va comentar també
que l'entrada del govern socialista
a Madrid
portava un governament
i el període que hem viscut
de 4 anys
no ha sigut un període
especialment lluny
ho diu
perdona
Alejandro
ho diu perquè el govern municipal
a Tarragona
era de Convergència Juní
i el Partit Popular
no no no
és igual
però dic que ja es va parlar
en aquell moment
que un govern a Madrid
ajudaria a Tarragona
i els dirigents socialistes
malgrat no tenien cara
d'alcaldia
deien que ara es notaria
per fi un govern
una mica
a Madrid
i el que es va veure
va ser precisament
tot el contrari
un bloqueig important
durant el període
en què el Partit Popular
i la Convergència
i la Unió
governaven a la ciutat
Begoña
Bé
a mi em sorprèn
que ara
seguint les recomanacions
del mateix senyor Alejandro
no entraré ara
a discutir
el bloqueig o no
d'aquests 4 anys
perquè crec
que el resultat electoral
ja demostra
que els ciutadans
han confiat
en el projecte socialista
que creuen
que el projecte de Zapatero
ha sigut bo
per aquest territori
i que per tant
han renovat
la seva confiança
a partir d'aquí
crec que entrem
en una etapa
que hem d'anar en positiu
Tarragona
té ara
la resolució
de molts dèficits històrics
en la línia
del que deia en Joan
estic d'acord
que Catalunya ha tingut
un retard important
durant molts anys
estic d'acord
la meva opinió
evidentment
és que aquest retard
ha sigut més intens
en una època concreta
que no en una altra
però tot i això
és veritat
que hi ha hagut
una desinversió
especialment
en els últims
en els 8 anys
del govern del Partit Popular
aquesta desinversió
ara s'està resolent
ahir
CESA va presentar
ja el projecte
del tercer carril
que s'estan complint
els terminis
que es posaven en marxa
les obres de l'autovia
Tarragona-Montblanc
que estan en marxa
hi ha un munt
d'inversions
que s'estan acabant
el desdoblament
de la nacional 340
temes socials
s'ha potenciat moltíssim
tot el tema
dels joves
tot el tema
del xec nadó
etcètera
totes aquestes qüestions
per Tarragona
per Tarragona
igual que per Catalunya
igual que per l'Estat
és un govern
que serà molt positiu
i en aquest sentit
ara el que hem de fer
és treballar tots
treballar tots
per poder
i fer-ho amb responsabilitat
per fer que aquest territori
tingui les millors oportunitats
possibles
i per tenir un pes
important
al govern de l'Estat
un pes que tindrem
que els quatre diputats
del govern socialista
evidentment
que exerciran
i que estic segur
que també els diputats
de la resta de formacions
que han sortit
el senyor Gené
per una altra banda
el senyor Ricomà
tothom
anirem a defensar
els interessos de Tarragona
i que el que crec també
és que hem d'entrar
en una època
en què puguem governar
des del diàleg
i no des de la crispació
i crec que en això
ja que sent les declaracions
del senyor Alejandro
anirem per aquesta línia
de totes maneres
el pes que té
el PSC
amb aquests resultats
suposo que li dona
una especial responsabilitat
en aquesta etapa
mai
mai
mai
el PSC
votat en contra
del PSOE Madrid
mai
mai
mai
quan
senyora Floría
quan
no em digui que sí
amb el tema
de l'Estatut
de les esmenes
de l'Estatut
per exemple
al principi
de tot el tema
a Madrid
no
senyora Floría Madrid
no
senyora Floría Madrid
m'està dient
però llavors
vostè pressuposa
que el govern
del PSOE
anirà en contra
de Catalunya
perquè si el que
qüestiona
és una disciplina
de vot
escolti
em deixa acabar
sisplau
jo el que li dic
és que mai
han votat en contra
del PSOE
per tant
qui mana és el PSOE
ja està
és el que dic
i això
si una persona
mai
ha votat en contra
del PSOE
és que està
sota la directiva
mana vol dir votar
en contra
de les coses
mana vol dir
treballar
tenir opinió
i influència
dins d'un grup majoritari
que és el que té
el PSOE
escolti
jo tinc bona fe
i considero
que el president
de la Generalitat
senyor Montilla
vol el màxim
finançament per Catalunya
evidentment
passarà a pelar-ho
senyor Montilla
miri el que li dic ara
per què?
perquè mai
el PSOE
mai
s'ha pogut enfrontar
amb el PSOE
i com que no ho ha fet mai
el dia que m'ho demostri
no perquè vostè m'ho diu
i s'equivoqui
sinó perquè m'ho demostri
doncs
m'ho creuré
però mai ha votat en contra
per tant
per això
jo nereixo
vol dir que els diputats
del PSC
per exemple
la demarcació
no defensaran prou
els interessos
del territori
vol dir votar en contra
d'algú
anar a la crispació
a la confrontació interna
d'un grup
o vol dir
tenir una opinió
jo li pregunto
jo li pregunto
si vostè
vostè només valora
el pes del PSC
dins del PSOE
en funció dels vots
que puguem fer en contra
del que decideixi el PSOE
o ho valora
que prioritzi
o ho valora
evidentment
que prioritzi
els interessos
25 diputats
de 169
és un pes molt important
per no caler
votar en contra
i poder influir
directament
des de dintre
és que ara no ho entenc
això
ho pot entendre molt fàcil
fa 3 anys
en uns pressupostos
de l'estat
Esquerra Republicana
i Convergència i Unió
van presentar una esmena
per exemple
pel Mercat Central
evidentment
els diputats
del PSOE
van votar que no
en aquella esmena
perquè no hi havia
consignació en aquell moment
no, està parlant dels pressupostos
els pressupostos són els que generen
la consignació
senyora Floria
i en aquell moment
es va dir que no
per tant
no
ho dic en el sentit
que el dia que prioritzin
els seus diputats
prioritzin
els interessos del territori
i ho demostrin
votant
alguna vegada
perquè en 25 anys
alguna vegada
es podia votar en contra
digue jo
a veure un moment
Ramon
el paper dels diputats
del PSC
tenint en compte
que són 4 de 6
i la defensa del territori
li donen una responsabilitat
especial
als socialistes
si fossin assemblearis
doncs potser
podrien decidir-ho
a veure què decideixen
jo penso que
no em vull posar en casalien
en aquest sentit
estic d'acord amb el Joan
en aquest sentit
no s'ha votat mai
mai en cap
però què vol dir
no s'ha votat mai
vol dir que no votar en contra
vol dir no influir
en un grup
que tens 25 diputats
de 169
crec que és que
a veure
el que no entenc
és la premissa
resulta que per demostrar
poder
has de votar
has de generar
confrontació interna
jo crec que has d'anar
des del diàleg
i has d'anar
presentes propostes
jo tinc la sensació
que el PSC
no té un criteri
propi a Madrid
que és el que vull dir jo
doncs miri
jo me n'alegro
que gairebé
el 50% dels ciutadans
pensin diferent de vostè
i que per tant
ens hagin donat
que m'acabes de fer
la mateixa
la mateixa
repeteixo
que en totes eleccions
hi ha diversos paràmetres
i no pot fer
la mateixa
que valorar
la influència
d'un partit
pels vots en contra
o trencaments
segons vostès
de la disciplina de partit
la mateixa valoració simplista
jo crec que els ciutadans
han donat suport
al partit socialista
i al senyor Zapatero
evidentment
no al PSC
perdó
al partit socialista
de Catalunya
jo no he vist
cap foto de ningú
de Catalunya
nosaltres no som un partit
cap cartell
com que no he vist
cap cartell
no
la senyora Chacó
perfectament
arreus
no
estem parlant del territori
jo no estic parlant
tenim el telèfon
a l'Alejandro
Alejandro
estem a punt d'acabar
alguna cosa per comentar
ràpidament
s'ha produït una circumstància
en 5 o 6 ocasions
no sé exactament
i és que cada vegada
que s'ha produït un debat
tranquil
i seré
sobre qualsevol aspecte
que podia incomodar
el partit socialista
aquest debat
sempre s'ha acabat dient
que el partit socialista
ha rebut el suport
del 50% de la gent
i que per tant
s'ha d'acabar el debat
això seria extraordinàriament
això no ha sigut així
no faci d'amagoja
i no canviï
les meves paraules
sisplau
deixa'm acabar
sempre
no però home
però no diguis coses
que no diguis
sisplau
deixa'm acabar
sisplau
ho dic perquè
si cada vegada
que s'introdueix un debat
s'ha d'acabar sempre
recordant que el partit socialista
ha guanyat les eleccions
doncs no hi ha debat
passarien
amb un model
com el PRI mexicà
amb el qual només hi ha un partit
que governa a tot arreu
i per tant
un darrer missatge
ja que estem acabant
ha guanyat el partit socialista
l'enhorabona
més sincera
però la resta de formacions polítiques
hem tingut un suport important
de ciutadans
que mereix un respecte
i nosaltres hem de ser capaços
d'estar a l'alçada
i defensar
els principis
valors i idees
dels nostres respectius partits
i amb una democràcia
des del partit socialista
que és el més votat
fins al partit antitaurino
tots
i cadascun mereixen
el mateix respecte
i en el debat democràtic
no es pot acabar
exclusivament parlant
de si un ha guanyat
i un ha perdut
perquè tothom té dret
a expressar-se
i no es poden fer servir
els resultats electorals
durant tot aquest temps
exclusivament
per intentar
callar
els adversaris polítics
ho dic perquè
ara ens podem trobar
amb aquesta situació
que com que el partit socialista
té una concentració
de poder important
i els ciutadans
els han recolzat
nosaltres
ens hem de callar
doncs hem de dir clarament
que
si més no
per part del partit popular
hem de fer la nostra reflexió
per suposat que sí
però que ens callarem
ni parlar-ne
no el vull fer callar
però és que s'acabarà
s'acabarà el temps
és que jo no he dit
el que està vostè dient
i evidentment
que jo tinc absolut respecte
per qualsevol formació
i qualsevol debat
el que dic
simplement
és que hi ha hagut
un suport majoritari
en un projecte concret
i això és inqüestionable
per tant
i també deia una segona cosa
que és que
no em sembla normal
valorar la influència
o no
del partit socialista
de Catalunya
en funció dels vots en contra
sinó
en funció de que
ser 25 diputats
de 169
vol dir tenir veu
i veu
i molta veu
vol dir que el catalanisme
progressista
tindrà molta veu
al govern de Madrid
i vol dir que es treballarà
des del diàleg
des de la responsabilitat
i fent molta feina
per aquest territori
i no cal la confrontació
per arribar a aquest final
Alguna cosa per acabar?
Ramon i Joan?
Jo està pendent
si havia dimitit el Rajoy
o no havia dimitit el encara
Alejandro
ha de dimitir Mariano Rajoy?
No
i explicaré per què
Felipe González
va perdre dues vegades
contra Suárez
Aznar va perdre
dues vegades
contra Felipe
Mitterrand
va perdre tres vegades
contra candidats
de l'RPR
el mateix
Irak
va perdre dues vegades
contra
Mitterrand
vull dir
de polítics
que han perdut
dues vegades
i que després
han tingut mandats llargs
que la tercera
va l'avançuda
però escolta
que plega el carot
però nosaltres
nosaltres
per tant tu
nosaltres
al mes de juny
fem una assemblea
compta
nosaltres al mes de juny
fem una assemblea
i això és seriós
i vosaltres
Alejandro
quan feu el congrés?
com?
quan feu el congrés?
al principi a la tardor
tocava fer-ho
si l'adaventareu?
no ho sé
és possible que sí
vés a saber
no tinc la informació
de tota manera
quan ha dit
el company Ramon
que fan una assemblea
i que això és seriós
la veritat
és que
estic totalment d'acord
les assemblees d'esquerra
són una cosa seriosa
en fi
entre altres coses
perquè donem la veu
als militants
serà un any
de congressos
el partit popular
el farà
no sabem quan
Esquerra Bolígan
el juny
Convergència i Unió
el juliol
si no m'equivoco
i el partit dels socialistes
el juny
és a dir
que tenim una primavera
estiu de Unió
molt calenta
és que si no hi ha eleccions
no sabem què fer
llavors hem de fer
alguna cosa
fer un congressos
senyors
Alejandro Fernández
a través del telèfon
gràcies per atendre'ns
aquest matí
a Tarragona Ràdio
gràcies i fins la propera
moltíssimes gràcies
i una abraçada
i gràcies també
a Ramon Maria Sanz
el president local
d'Esquerra Republicana
el Joan Aregio
portaveu del grup municipal
de Convergència i Unió
i a la Begoña Floría
portaveu del grup municipal
socialista
per haver estat presents
en aquest debat post electoral
al matí de Tarragona Ràdio
gràcies i fins la propera
bon dia
bon dia