Tres minuts i una mica més, seran tres quarts de dotze del migdia.
Ja fa una bona estona que han sortit dels estudis de l'Avinguda Roma.
Això sí, ben abrigadets, eh?
Joan Maria Bertran, Jordi Sorinyac,
i s'han atensat fins a Sant Pere i Sant Pau.
Si no m'equivoco, en aquests moments deuen estar ja
al llarg del jubilat d'aquest barri tarragoní.
Joan Maria Bertran, Jordi Sorinyac, bon dia.
Bon dia, Jolanda.
Estan pintant, no? No m'equivoco, sou allà, no?
No t'equivoques, efectivament.
Estan pintant, els avis i les àvies?
Fa una soneta que han acabat,
perquè el curs acaba a les onze aproximadament,
entre tres quarts de onze i les onze,
però avui, molt amablement,
les alumnes en aquest cas, aquest curs,
han fet un favor i s'han quedat una miqueta més, eh?
Però ens han dit que tampoc no podem allargar-nos massa
perquè a partir de les onze comença a ser l'hora del dinar.
I han d'anar a buscar els nets, bona part d'ella, segur.
I han de buscar, vaja, allà ho saps, Jolanda,
que en molts casos les persones jubilades
tenen una agenda molt més apretada que no pas nosaltres.
Què vol dir això de que com saps tu?
No, no t'ho dic en el sentit d'on.
Vull dir que és un fet que ho hem parlat en alguna ocasió
on converses a la ràdio, que és un fet que és veritat,
que hi ha molta gent gran.
No, no tens, era una broma, Jordi.
Escolta una cosa, has dit dones,
per tant, aquest taller de pintura, diguem-ne,
que ha tingut com a més èxit entre les dones
que no pas entre els homes.
Ara ho parlarem, sí, ara ho parlarem.
És la quarta edició d'aquest taller de pintura
i moltes són veteranes, eh?
Vaja, no han faltat ni un sol any
i això vol dir que hi ha un molt bon rotllo especial.
Ara en parlarem, deixa'm abans, però,
per acabar d'emmarcar i per explicar
per què ens trobem aquí,
parlar amb l'Antoni Rull.
Ell és el referent de la unitat de gent gran
de l'Ajuntament de Tarragona
perquè hem de dir que aquest taller de pintura
que avui visitem s'amarca dins del cicle d'activitats
de la gent gran promogudes per l'Ajuntament.
Un curs 2008-2009 d'activitats
que es va posar en marxa el passat 16 d'octubre,
per tant, fa pocs dies,
i un curs que, poca broma,
aplega prop de 1.200 persones.
Antoni, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Estem parlant d'un èxit de participació força notable.
I amb expansió.
Estem parlant que tenim 1.200 places ofertades,
74 grups a tota la ciutat,
11 llars de jubilats,
i que això, doncs,
el que va generant, doncs,
una participació en activitats
adreçades a persones de majors de 60 anys
i que tenen una gran acceptació.
No només s'ofereixen tallers de pintura,
sinó que s'ofereixen tallers
amb moltes disciplines diferents.
És un espai molt ampli,
i nosaltres ho emmarquem dintre d'uns espais,
uns espais de salut
i uns espais d'habilitats.
Quan parlem de salut,
estem parlant d'aguagim,
estem parlant de ginàstica de manteniment,
i quan estem parlant d'habilitats,
estem parlant de pintura,
estem parlant de labors,
i també estem parlant de teatre,
estem parlant, sobretot,
que ara estem impulsant de tallers per la memòria,
que són aspectes de prevenció
que ara, com anem avançant amb l'edat,
per mantenir la ment activa, per entendre's.
Aquests tallers de la memòria,
precisament, són els que segurament
s'han potenciat més en aquest 2008-2009.
Sí, aquestes són una de les nostres fites,
és a dir, incrementar més els aspectes
tant a nivell físic com a nivell mental.
A nivell físic estem parlant d'aquestes dues vessants,
gimnàstic de manteniment,
ja hi guagim,
i a nivell d'aquestes habilitats mentals,
mantenir-les estem potenciant
tot el tema dels tallers de memòria,
i que també d'Escill Debit
hi entren tot el que són aspectes del teatre,
perquè també és a sua memòria fent teatre.
Gràcies, Antoni, bona feina.
Molt bé, gràcies.
Doncs quedem-nos amb això, eh?
Prop de 74 grups diferents
que es reparteixen en les 11 llars municipals,
prop de 1.200 persones apuntades d'enguany,
i entre elles aquestes 7-8 alumnes
que a l'escola saludem avui.
Bon dia, eh, senyores?
Abans ja us ho havíem dit,
però ara us tornem, eh?
N'hi ha més, ens porta...
Hola, bon dia, com es diu?
Bon dia, Emilia.
Emilia, abans l'Emilia era una de les més xerraires,
en el bon sentit de la paraula.
Emilia, expliqui'm,
com va néixer una miqueta aquest taller,
per què es va apuntar,
i què és el que fan en aquest taller?
Jo, primero, te quiero colaborar
amb las palabras que acaba de decir Antonio,
que yo soy una de las personas
que además de venir a pintura,
voy a la guatxín...
Se repite, vaya.
No, y voy a la memoria.
Que damos muchas gracias al ayuntamiento
por todos estos cursos,
porque nos ha proporcionado
muchos beneficios psicológicamente.
Y ahora pasamos a la pintura.
Veus com et deia això, Bans i Holanda,
de l'agenda,
que aquesta senyora amb tres cursos,
vaja, déu-na de bòlit.
Espera, escoltem,
es que voy a la memoria,
bueno, la pintura ya ha descartado
que vamos a hablar de la pintura,
a la guatxín,
a costura
y a labores.
¿Vale?
Vaya, de un hilo no para.
No, no, no.
Es que además nos conviene psicológicamente,
porque además de llevar la casa,
además de ser la tercera,
además cooperamos en nietos,
o sea que quiero decir
que nos va muy bien estos cursos
porque nos relajamos,
nos comunicamos entre los que tienen la misma edad,
nos hablamos de nuestros problemas
y esto nos sirve,
como ha dicho el señor Antonio,
como una terapia,
o sea,
para la gente grande,
nos proporciona salud mental.
Parlem,
si sembla,
del taller de...
Parlem del taller de pintura.
Ens creen que és la quarta edició,
el quart any,
i moltes d'elles,
ara parlem amb la resta de companyes,
repeteixen.
Aquí s'ha format un grupet molt maco,
además de la pintura,
que no hemos pintado nunca,
o sea,
que quiero que coste también,
que todo lo que sabemos
es gracias a la profesora que tenemos,
que es muy dinámica
y nos enseña
y nos corrige
y nos aporta,
pues es que estamos muy bien...
A ver,
no me sale la palabra.
Más acá,
saben a me.
Exactamente.
Con penetradas,
exactamente.
Y entonces,
pues estamos deseando
que venga el día,
o sea,
que llegue los miércoles
para venir a la pintura,
o sea,
es que aparte
es que venimos con una ilusión tremenda,
aparte de los cuadros que pintamos,
que tenemos mucha demanda
entre la familia,
porque cuando terminamos
ya hay lista de espera
y claro,
entonces esto nos hace mucho,
nos produce mucho dinamismo,
¿no?
y cuando terminamos la obra
es como si fuera un hijo,
o sea,
estamos los nueve meses pintando
y entonces entregamos
el fruto de lo que hemos pintado.
Supongo que eran más cuadros
que hijos, ¿eh?
Sí, sí, sí,
yo ya he terminado
y los hijos ya tengo el cupo completo.
Ha disfrutat,
moltes gràcies.
Molt bé,
a ti.
Recollim més opinions
de les alumnes.
A vostè,
per exemple,
hola,
com es diu?
Ui,
què passa?
Ara l'he ficat amb el micro
i s'ha espantat.
Hola,
bon dia,
com es diu?
Bon dia,
Joana.
Joana,
vostè tampoc no havia pintat mai.
No,
jo no havia pintat mai
i a part no s'havia fet
ni una línia recta.
I ara ben poc,
però bueno,
anem fent.
Ens anem defensant.
Quadros molt macos.
Què és el que s'ensenya?
Ara parlem amb la professora,
ella es vol escapar,
però no ho farà pas,
ja li ho advertim.
Què és el que li han ensenyat
durant aquests mesos
aquí en aquest curs?
El curs de pintura,
que els he ensenyat tot,
tot perquè no sabíem
ni mesclar els colors,
ni dibuixar,
ara no és que siguin
a ser professors,
perquè no ho som,
però amb l'ajuda de la Dolors,
com deia l'Emília,
fem obres d'art.
Quines són les claus
per aprendre a pintar bé?
Agradar-te molt,
perquè aquí
disfrutes molt.
Venint aquí
és el que deia l'Emília,
que ho passem bé,
quan
no podem vindre
on sap molt de greu.
Jo també tinc altres activitats,
teatre,
gimnàcia,
costura,
labor,
i què més tenim el dilluns?
Bueno, i el teatre.
Tres coses,
el dilluns,
tres coses.
Imaginat.
Déu-n'hi-do,
abans,
parlarem amb més alumnes,
però deixa'm saludar
abans la professora,
la Dolors.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Abans la Dolors
ens comentava,
jo no tinc problemes
d'absentisme laboral,
així com a les escoles
s'ho t'ho queixa
que els nens
no volen venir a classe.
Aquí,
si hi ha alguna falta,
és superjustificada.
Sí, és que van al metge
o alguna cosa,
si no,
no falla ningú.
La Dolors,
crec que aquest és el tercer any
que està al capdavant
d'aquest curs.
Com,
que,
vaja,
amb alumnes d'aquests
que tenen pocs coneixements
sobre el món de la pintura,
sobre el món del dibuix,
què és el que els expliqueu
i com funciona
la dinàmica del grup?
Bueno,
depèn de cada persona,
primer miro a veure
si té idees
o coneixements de dibuix,
llavors el que ja sap dibuixar
una mica
se li potència
i se li ensenya més.
El que sap menys
l'ensenyes des del començament
i ajudar-lo
i començar amb coses fàcils
i després anar complicant
i depèn també
del que li agradi a cada persona.
N'hi ha que li agrada el paisatge,
n'hi ha que vol aprendre a dibuixar
i vol aprendre a dibuixar bé
i fer retrats o així,
depèn de cada persona.
La pintura és una activitat adequada
per a la gent gran,
els estimula en molts àmbits?
Jo trobo que els agrada molt
i aprenen.
I després fem l'exposició
una vegada a l'any
que també els fa molta il·lusió
i ve molta gent a veure-ho
i és un estímul.
I aquí en una de les parets,
la paret principal
d'aquest allar municipal
de jubilats de Sant Prín i Sant Pau,
hi ha un mural que podríem dir,
Iolanda,
que és la joia de la cura.
Un mural que està en construcció.
A veure,
qui m'explica exactament
què és aquest mural,
com ha nascut
i què és el que sou fent?
A veure,
a veure,
per aquí,
van dient que sí.
A veure,
deixa'm parlar amb la Maria.
Maria, hola, bon dia.
Hola, bon dia.
La Maria,
que s'ha fet una artista
amb totes les lletres,
després ens explicarà
les seves ores paisatgístiques,
però expliquim,
aquí tenim un mural,
un mural del pont del diable.
Com va néixer aquesta idea?
Va néixer per la idea
que aquesta paret,
doncs sabeu,
a l'entrar a la porta
ja es veu aquesta amplada de paret
i jo em va semblar
que això faria molt d'efecte
que el pintéssim.
Aquesta paret és nostra, vaja.
Sí,
això mateix.
I jo vaig pensar
que aquí,
quan entres a la porta
i veus aquest mural
que ara ja està mig fet,
jo ja el vaig veure
antes de fer-lo,
que aquí quedaria preciós.
El mural,
com comentava,
la Maria està mig fes
al pont del diable,
ja hi ha el pont,
ja la silueta,
el cel,
la castellana de les muntanyes,
què és el que falta encara?
Doncs totes les coses petites,
tot perquè es vegi
amb relleu
i tal com,
com si veguéssim
el pont del diable aquí,
de veritat.
Maria,
vostè treballa
amb aquest mural,
treballa en aquest taller,
però vostè,
a més a més a casa seva,
com a una de les companyes
amb qui parlàvem abans,
té el seu propi petit taller
en el qual dibuixa
gairebé de tot.
Sí,
vaig començar
volent dibuixar,
perquè la vista
que tinc jo
des de casa meva,
vaig donar
la catedral,
les muralles,
reflexat en el mar,
perquè el que sóc
més en l'aire,
més amunt,
i això em va venir
la idea
de voler-ho pintar,
de voler-ho dibuixar,
i vaig començar
a dibuixar,
i quan aquí
va començar
aquest taller,
doncs ja m'hi vaig
apuntar,
ja fa tres anys,
i a quatre,
jo a casa ja el dibuixava,
però no sabia
com pintar-ho,
això era,
no sabia com,
quins colors
hi havia de posar
i fer-ho.
I ara ja ho ha aconseguit pintar,
hem de mis ara
una reproducció,
i vaja,
la veritat,
jo tampoc no sóc
una experta en pintura,
però a mi m'agrada.
Ja es veu
que no és un professional,
per descomptat,
sóc una aficionada.
No sé si algú de...
Tinc molt almenys
a fer això
i em satisfà.
No sé si algú de vosaltres
s'arrepenteix,
de no haver pensat
a introduir-se
en el món de la pintura abans,
home,
no sé si fins al punt
de guanyar-se la vida,
però, per exemple,
a vostè,
hola, bon dia,
com es diu?
Hola, buenos días, Ángeles.
Què és el que li proporciona
aquest taller de pintura?
Pues distraerme mucho
y que me gusta mucho la pintura.
Y claro, bajo aquí
y yo no sabía pintar,
pero ahora ya voy haciendo
con la ayuda de María Dolor.
Què és el que li agrada pintar, a vostè?
Pues los cuadros,
como Ramos de Flores,
o un paisaje,
o un pueblo,
cositas así.
Voseta també té llista d'espera,
com l'altra companya,
jo de moltes peticions.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Estoy muy contenta.
Totes vostè
tenen llista d'espera?
A veure, vostè,
bon dia,
com es diu?
Bon dia, Benita.
Benita.
Vostè també té llista d'espera,
moltes peticions
de nets,
fills...
Sí, sí, sí.
Y estamos muy contentas
con todo lo que hacemos,
gracias a María Dolores
y nos relajamos mucho.
Toda en unión,
todas llevamos muy buena,
muy buena unión
y muy buena competención.
O sea,
que estamos muy contentísimas.
¿En quién cuadra
se atreballa en Ara,
usted?
Sí,
en el caballo.
Lo puse en exposición
en Tarragona.
Ahora, bueno,
lo he terminado
para una nieta
y ahora voy a empezar otro.
¿Para quién este otro?
Otro para mi hijo.
Para su hijo.
O sea,
que aquí las familias
se disfrutan y no sé...
Uy,
más contentos.
Sí,
muy contentos.
Y se hace por un barco
que mi hijo lo tengo
en Cartagena
y, bueno,
él tiene una barquita también
y le encantó de...
Lo tiene puesto enfrente,
paralelo siempre
y está muy contento.
Supongo que depende
de la dificultad
y del tipo de cada cuadro.
Uno requiere
un tiempo de ejecución
y otro,
pero de media,
¿cuánto tiempo
le puede dedicar
a usted cada cuadro?
Pues,
según son.
Según las complicaciones
que lleva,
porque hay unos
que van más rápido
y hay otros
que tienes que tener
más espacio,
o sea,
más tiempo
para hacerlo.
Moltes gràcies
i bona feina,
Benita.
Gracias a usted también.
Vostè també
té un taller
a casa seva?
No,
vostè no.
Vostè es conforma aquí.
Sí,
jo vaig aquí
i a casa de la Dolors.
Ah,
i a casa de la Dolors,
o sigui que fins i tot
aprofiten els tallers
dels altres.
Ja,
vaig a ensenyar-me
a dibuixar
i aquí pinto.
Fac classes de reforç,
com si diguéssim.
Sí,
sí,
sí,
perquè ella és única,
ella és única.
No podíem trobar
una altra professora
tan,
tan,
tan super
com ella.
No trobaríem
ningú més.
Què és a vostè,
personalment,
què és el que
li ha repercutit?
Per què
li interessa tant
aquest taller de pintura?
Doncs,
perquè m'agrada molt,
es relaxa molt
i m'agrada,
m'agrada pintar,
m'agrada pintar molt
i si trec d'aquí
la piscina
i res més.
la piscina
i això és el que
a mi m'agrada.
A part que fer
moltes més coses,
això és el que
a mi m'agrada
perquè és molt bonic
i t'hi fixes molt
en les coses
i llavors veus
que tu també pots fer
el que un altre
molt famós ha fet
encara que no tinc
ni idea
del que era.
Doncs ara
en l'ajuda d'ella,
sí.
Suposo que vostè
ara quan veu
un paisatge bonic
o alguna cosa
diu
escolti'm,
això ara jo m'ho fixo
i...
I fa fotos.
Ah,
i fa fotos
i després fa fotos
i després ho intenta imitar a casa.
He fet el poble
de la meva filla
on vi o allà aragó
perquè m'han fet la foto
i l'he fet
i l'he portat
i hi ha tothom
i mira el poble,
el poble es coneix,
es coneix,
no, no,
no té res a veure
de dir,
però mira està,
sí, sí,
no, no, no, no,
està ben fet.
Escolti'm,
aquí segons com
amb els quadres
per encàrrec aquí
amb la foto,
potser ens podríem guanyar
uns calarons i tot, eh?
Això és res.
Jo tinc una lista d'espera
que no l'acabaré
en tres anys
de tothom,
però per fets,
per fets.
Moltes gràcies,
bona fena.
Fes un allar més gran.
Un allar més gran,
això també ho hem comentat.
Que no estiguin aquí
barrejats amb els senyors
que estan,
amb ells els perjudiquem
i ells amb altres.
Això també m'ha comentat
el president, eh?
Perquè aquí hi ha
iolanda unes partides
de dòmino
i de cartes
No volen estar junts
els senyors i les senyores?
No, no sí que volen estar junts.
No hi ha cap tipus de problema,
però la llar de Sant Pris i Sant Pau
ens ho comentaven ara
alguns dels responsables,
és segurament
de les més petites
i llavors ens han de compartir espai
i podríem dir
que hi ha activitats
que clar,
qui s'hi crida
si fa el teatre també
és una mica incompatible.
Tampoc els accessos
en aquesta llar
segurament són els més adequats
i vaja,
m'ho deien, eh?
Sobretot,
si esteu a la ràdio
aprofiteu per comentar això
i a veure si els donen un cop de mà.
Molt bé,
doncs déu-n'hi-do, eh?
No sé si ja els han carregat
algun quadre,
alguna d'aquestes senyores.
No, no han carregat,
però hi ha una senyora
que no vol tancar la connexió
sense dir-nos no sé què dir.
És això el que dèiem,
que aquí,
quan fem teatre
han de tancar
amb aquestes...
Sí, hi ha unes cortines.
Aquí,
aquestes cortines,
però a vegades
necessites cridar al teatre
i perquè no ens en diuen
els senyors que hi ha allà
ens toca per l'espai.
No pots disfrutar
el que necessites
i jo he anat
a moltes llars
al teatre
i com aquesta
en un aibiscap
de desastre.
Jo només dic el que penso.
I ben fet que fa,
i ben fet que fa.
I s'ha de deixar
en el talent,
que escolta,
quan fas teatre...
Perquè no està com les altres.
Jo he anat a bona vista,
he anat per tot,
hi ha unes llars precioses
i aquí no.
A part tenim
que molta gent
vindria aquí
i no té accés,
molta gent que va
en cadira de rodes,
que vindria a pintar.
No pot pujar
a aquesta costa
perquè amb la cadira de rodes
no pot pujar.
a part,
aquí necessitem
un pas de peatons
aquí davant
i un camí
que s'arregli
una mica
perquè així
pugui pujar
la gent.
A veure si prenen
nota
els que prenen
les decisions.
Els que prenen
les decisions
i els que...
Els que tenen
els calés,
els que tenen els calés,
que això ho sé
que en altres
ni vostè i jo.
Serien molt més
aquí la gent,
però no poden.
Però anem,
prenem nota.
Doncs,
Jordana,
ja ho veus,
hi ha molta activitat
i ganes de fer-ne
més,
la veritat.
són creatives,
estan ocupades
i, escolta,
força reivindicatives
que això no s'ha de perdre
tampoc,
ni que estiguis
en un allar
de jubilats,
només faltaria.
I, escolta,
ja et dic,
si el curs ha iniciat
fa poc
i el mural
aquest del Pont del Diable
ja fa bona pinta,
quan el curs
estigui a punt
d'acabar
el mes de maig,
això farà
una petxoca espectacular.
doncs n'haurem de tornar,
no?
I tant,
que tornarem,
i tant.
Molt bé, Jordi,
d'aquí una horeta
ens retrobem
a la platja
de la Rebassada.
A mi em feu patir.
No tonto,
surneguer,
que no m'agrada gaire.
Em feu patir,
perquè això de matí
de Tarragona
ràdio extrem,
no sé
si va amb nosaltres,
ho provarem.
Hauríem de demanar
l'ajuda al Pep Calvet.
Ja el trucarem,
que vingui a donar-vos
un cop de mà.
Gràcies, Jordi.
Fins després.
Fins després.