Un minut a tres quarts de dotze del migdia,
tot i que és un tema una mica personal,
però m'han de permetre que digui que el Miquel Basterra,
el vicepresident de la Comunitat Catalana a Colòmbia,
tot un cavaller, allò que deia l'Eric,
que diu que deu ser el toque latino que té de viure fa més de vint anys,
a Latinoamèrica m'ha portat una rosa.
Miquel, tot un cavaller, moltíssimes gràcies,
i jo crec que el gest mereixen dir-ho per antena.
Tenim entre nosaltres el Nani Blasco, Miquel Villalba,
bon dia a tots dos, benvinguts.
Hola, bon dia.
Estàveu fent caricatures ara fa una estona,
o de moment esteu tranquils?
Encara no heu començat.
Encara no heu començat.
A veure, amb ells podem parlar de moltíssimes coses,
perquè ells són dibuixants, pertanyen al col·lectiu de Lirópolis,
està a punt de començar ja la setmana del còmic de Tarragona.
Déu-n'hi-do, Miquel, vam parlar quan es diuen
farem una setmana del còmic a la primavera,
i es diuen, uah, no, no queda res.
Ja està aquí, eh?
Ja la tenim.
Ja està aquí.
I què tal?
Primer que tot, perquè si no després ens emboliquem
amb altres coses i no ho diem.
On sou?
Què fareu?
Quina és la proposta que feu a la ciutat
en un dia com Sant Jordi, com a col·lectiu?
Vale, doncs he fet una participació amb l'Ajuntament de Tarragona
a fi de promocionar la setmana del còmic,
i farem caricatures en directe i repartirem les programacions que avui surten,
per fi la programació oficial del que serà la setmana del còmic.
i seran caricatures de 12 a una o una i mitja i de 5 a quarts de 7 o així,
no sabem exactament el període que podrem, fins que s'acabi el paper,
fins que s'acabi les energies també.
Això de la caricatura té molt d'èxit, eh?
Té molt d'èxit, això, tot el que té a veure amb l'ego de les persones...
Aquí, aquí, eh?
A mira que em treu, no?
Perquè clar, el que treus és aquells trets, diguem-ne, com a més exagerats,
i com que la caricatura també té intencionalitat, com el còmic, com el dibuix,
aquesta em cau bé, doncs mira, allò que té més bonic li potenció,
o que ho fa tal allò que té més...
Doncs escolta, que es noti més, no?
Teniu una miqueta de mala bada a vegades o què?
Això depèn de cadascú.
Jo normalment no faig distincions, jo potejo a tothom de la mateixa manera.
Molt bé, així m'agrada.
El que passa és que ho faig, però ho faig, ja tinc un estil que a la base ja no és gaire agressiu,
o sigui, tampoc s'ho fem la gent, normalment.
Hi ha moltes maneres, no?, a través del dibuix, de la il·lustració, del còmic,
de dir les coses, i a vegades amb molta delicadesa pots tenir molt mala bada.
Sí, sí, sí.
Sí, suposo que és la subtilesa de...
Bueno, i el que deia, l'estil de cadascú, no?
Hi ha gent que passa el seu dibuix amb la ironia,
i hi ha gent que passa amb el realisme, o no?
O a treure sentiments, o ser més estètic, no?
Per això anem tres dibuixants, i cadascú té un estil molt diferent, no?
Des del nàpi, que és un estil tomogràfic, pim-pam,
amb dues línies i punto,
o ell que té un estil, el Miguel, bastant més detallista,
és a dir, que et pot treure més males baves, no?
Clar, home, una de les característiques de l'Iròpolis, d'aquest col·lectiu,
és que és tan divers que és molt atractiu.
Si tots seguissin una miqueta a la mateixa línia,
arribaria un moment que dius, s'esgotaria la idea, no?
Però tenint en compte que tots sou diferents i les propostes són tan distintes,
ho fa més atractiu encara.
Clar, sí, sí, no, ja forma part de l'esprit de la revista,
ja no només diferents estils, sinó gent de diferents nacionalitats,
diferents escoles, diferents maneres d'entendre el còmic, o sigui, sí.
Com funcioneu a la revista? Com us organitzeu?
Per la vegada diu fatal, jo m'imagino,
de dos comptes que a mi ens coordinem, surt i no sabem ben bé com.
No serà així.
Jo crec que per això es diu surrealisme i art seqüencial,
el subtítol d'Iròpolis.
No tant pel dibuix, sinó per com us organitzeu?
Pot ser.
Seqüencial és perquè sale un més sí i un no.
Ah, molt bé, molt bé.
Bueno, el Miguel l'ha dit més d'una vegada,
que també és una mica terapèutica, la revista, no?
Llavors, allò també s'utilitza d'alguna manera...
Sí, és una revista...
Us aneu a explicar penes a través del dibuix, jo.
Els dibuixers ja ho tenen, això.
Ha tret de la depressió a molta gent
i ja ha immers en la depressió amb altres persones, també.
Té efectes secundaris, no?
Sí, exacte.
Però sempre a través de la ironia.
És a dir, que quan obres la revista no precisament t'has de deprimir,
al contrari, és bastant divertida,
però es nota que quan acabes dius
hosti el Miguel, està fatal, eh, aquest mes?
I coses d'aquestes.
Tot i que té una periodicitat, anava d'imprevisible,
però no n'hi ha per tant,
quants números teniu ja pel món?
Doncs ara ha de sortir el número 31,
ara d'aquí, potser aquesta tarda mateix,
intento acabar de reunir el número 31.
Això traduït en mesos i anys, quan és?
Doncs van començar el novembre del 2004,
o sigui que ja anem cap a quatre anys.
I va més enllà de Tarragona,
una mica quina és la situació de la revista,
com es mou, per quins circuits...
dir perquè us semblarà mentida,
però hi ha gent que no entén com encara no la coneix.
Bueno, és que això també forma...
Escolta, els quioscos, me l'envien a casa,
m'he de subscriure, l'he de robar,
què he de fer exactament per tenir la revista?
Això forma part també de l'esperit d'aquesta revista.
És una revista que si ja vas al tren
i vas més cap amunt d'Altafulla,
ja no la coneix ningú,
però al mateix temps tenim portades
de dibuixants internacionals com Moebius,
que és una glòria del cómic.
Això, si ho sàpigués la gent,
si ho sàpigués la gent,
vindrien d'Orense a subscriure's.
Una cosa que us caracteritza és la modestia,
i això no ho dic en broma.
Ho dic en serio perquè des de fora es veu
que gent que fa la seva feina,
que fa allò que li agrada,
i allò ho deixa,
i qui ho llegeixi,
doncs que ho interpreti
o que faci el que vulgui, no?
És aquesta la idea que projecta,
no sé si és certa, no?
No, sí, el sentit és aquest,
ni molt més té cap intenció logrativa
perquè no hi ha ni una tirada,
ni una difusió,
ni una qualitat tècnica com per això.
Tècnica, vull dir, artística,
és insuperable.
Jo no he vist mai cap fancina
d'aquestes característiques enlloc.
Hi ha participacions tan importants,
però sí,
a nivell de difusió no té cap mena de pretensió
perquè això beneixa simplement
com un instrument de comunicació
dels col·laboradors.
Si em permets una puntualització
i aludint a la modestia de veritat del Miguel,
la revista té molta qualitat
i per això una mica sortir-ho
de la setmana del còmic,
perquè era una manera
que agafés difusió i embranzida
aquesta revista,
la molta qualitat i diversitat que tenia
i que també per l'esperit
que ell llançava la revista
no tenia una gran difusió,
però pretesa aquesta no gran difusió.
Llavors, mitjançant una altra via de difusió,
que és la setmana del còmic,
fent activitats puntuals,
aconseguir que conegués més gent.
Llavors, potser això,
alimentar que la revista
tingués més tirada i tal.
És una altra via d'aconseguir
la difusió.
A la setmana del còmic,
jo, si necessiteu, no sé,
una delegació a Comaruga,
Calafell, Torredembarra,
més enllà d'Altafulla,
cap problema,
m'agafo un dissabte al tren,
em doneu un bon grapat de revistes
i me'n vaig a vendre.
A Torredembarra
ens veníem a la traviesa també.
Ah,
doncs ara ja hem d'anar cap a Creixell,
Comaruga,
de Calafell.
El mundo, el universo,
Dios mío.
Eh,
així es comença.
I tant,
i tant.
Carretera i Manta,
ja arribaríem a algun lloc més lluny.
Fantàstic,
fantàstic.
Parlem de la setmana del còmic,
tot i que parlarem en general,
perquè jo espero que vingueu a la ràdio
i anirem a fer-ho les coses
i parlar,
perquè la veritat,
fa molta il·lusió que Tarragona
tingui una setmana del còmic.
Que maco,
molt bé.
Has dit que ja estava
dat i beneit tot.
Sí,
sí,
ja ha sortit al forn la programació
i així,
per a quatre pincellades
hi ha tres eixos.
Un seran les exposicions,
una que recull
els tres cap a quatre anys
de revista de l'Iròpolis
amb molts originals
i ampliacions
i de lo millor
que ha sortit
en aquests tres anys
de revista de l'Iròpolis
i es farà el magatzem
a la cooperativa obrera de Tarragona.
Una altra exposició
a la vaqueria
acompanyant que farem una festa allà
només de caricatures
i de músics
en general,
que dèiem que era dient
per fer-la a la vaqueria.
I una tercera
bueno,
perdona,
hi ha quatre.
Una tercera
que serà
fruit d'un taller
que hem fet
amb disminuïts psíquics
i es farà
a l'hotel d'entitats
i són els disminuïts psíquics
de l'associació
El Pont.
El Miguel va fer
un taller amb ells
i el que ha sortit
d'aquest taller
farem aquesta exposició.
Això també demostra
que el còmic
té moltes vies d'actuació
no només d'estils
i tal,
sinó també
d'on parteix,
pots fer tallers
amb tot tipus
de persones
i això és un dels missatges
que volíem.
que vull ametar
que qualsevol
pot fer còmic,
que no és una cosa
tan elevada
i artística.
Jo has de dir
una cosa,
jo dibuixo fatal,
vull dir normal,
com a qualsevol,
però jo recordo
tota la vida
en 15, 16 anys
allò agafar
el full quadriculat,
fer quadros,
inventar-me el personatge
i anar-te'n a fer
la teva història
i anar-te'n a fer la teva història.
Això ho han fet tots.
Exacte.
Que després,
tinguem més habilitat o no,
i diguem,
per favor,
em dedicaré a una altra cosa
perquè aquest no és el meu camí,
però aquell joc,
és a dir,
prendre-te com un joc,
ja no parlo
de dedicar-te professionalment,
és com moltes altres coses,
cantar,
tocar un instrument,
pots fer-te un professional
o pots fer-ho per plaer,
per passar-t'ho bé,
ni que sigui un desastre.
I aquest és el veritable sentit,
fer les coses
perquè tenen un tombol
d'alguna manera,
que després,
et podries guanyar la vida
professionalment o no,
això és secundari,
fins i tot també
en tot el que és
la filosofia de la nostra revista,
hi ha gent que participa,
hi ha professionals,
hi ha non-professionals,
estem oberts a qualsevol
tipus de participació,
fins i tot a les teves,
si t'anima.
No crec.
Jo us ensenyaré alguna cosa.
Mira,
ja us traiem dues coses,
la distribució com a ruga
i la participació d'un còmic
en quin plaç?
Us farem més servei
de distribuïdora
amb un carrito
i me'n vaig pels pobles
distribuint de l'Iròpolis.
I us farem més servei.
N'altros tenirem convencent
perquè dibuixis
i n'altros tenirem passant.
Bé,
ja després farem tractes.
Vale.
Escolteu,
en quant als espais,
heu parlat de l'hotel d'entitats,
però concretem la vaqueria,
el teatre,
el teatre,
el teatre,
el teatre,
el teatre,
el teatre,
el teatre,
el teatre,
el teatre,
el teatre,
el teatre,
el teatre,
i allà també farem conferències.
Per això,
que hi ha un altre
vessant a banda
de les exposicions.
Exacte.
Llavors,
que seria precisament
explicar-nos,
explicar per una banda
el que és l'Iròpolis
i després diversos estils
perquè el còmic té
moltes vies.
Una seria
la més típica
com els superherois
i tot això,
que també ho explicarem
en una conferència dissabte
pel David Badia.
Una altra seria
aquesta explosió
del còmic book,
que seria una cosa
que ara mateix
està molt en boga,
que és com llegir
una novel·la
però amb còmics.
són còmics de llarg recorregut.
Això farem a una altra conferència
perquè es vegin
les possibilitats
d'aquest estil
i sobretot
la gran difusió
que està tenint actualment.
La gent
perdi la por
de llegir una novel·la
en plan còmic.
Després hi ha una
molt curiosa
que potser és l'estandard
d'aquestes conferències
que és la Laura Wall
que ha estudiat
una afirmació
que és
Tintín va néixer a Tarragona.
I ha fet un estudi...
Com a Colón, no?
Que diuen que Tintín va néixer a Tarragona.
Sí, sí.
Aquí a Tarragona
hem parit
tota la glòria
de l'univers
últimament.
De fet,
s'ha fet un estudi
molt curiós
i molt maco.
I es fa creïble.
Jo m'ho crec.
Jo ho firmo
immediatament.
Sí.
Sí, parteix del misteri
que Hergé va deixar
enlaire
d'on va sorgir
la figura de Tintín.
I llavors
Laura Wall
seguint els seus còmics
i que vinguin
i que s'enterin.
Llavors Laura Wall
ha estudiat els còmics
i pel coneixement
de la ciutat
i de la figura
de Tintín
ha fet aquesta teoria
molt divertida
i molt maca.
Home,
sou originals, eh?
Sí, sí, està molt bé.
Les propostes de conferència
estan molt bé.
I hi ha més, no?
I després hi ha una
que recull
la història
de totes les revistes
de còmic
que s'han intentat
fer a Tarragona
fins a Deliròpolis.
Això ho farà
el Ramon Sarler
i hi ha
molt curioses,
des de les més friquis
undergrounds
fins a les més serioses
i en pressupost.
Fa una mica de repàs
d'aquesta història
curiosa del còmic a Tarragona.
pregunta d'aquelles estupendes
que es fan
en aquestes entrevistes
però jo crec
que val la pena
perquè
a la setmana
del còmic
totes aquestes activitats
el fet
que la ciutat
també tingui una revista
una miqueta
es va posar en el còmic
al mateix nivell
que altres tipus
de manifestacions creatives
la pròpia literatura
la música
la pintura
perquè jo no sé
aquesta cosa
de Nagaet Lleig
o de Germà Petit
del que és la creació
jo no sé
perquè
quan en còmic
hi ha obres
extraordinàries
i cada cop més
en quant a dibuix
en quant a text
en quant a format
cosetes d'aquestes
ajuden a dir
que el còmic
que és
és una proposta creativa
de categoria
de primer nivell
no?
Sí
no
aquest és també
un altre
és un objectiu nostre
que és divulgar el còmic
com a biblia d'art
i de cultura
de fet
està molt
molt
minusvalorat
en aquest país
perquè el còmic
va entrar aquí
doncs
cap als
anys 30
més o menys
i sempre
arrel de
va començar a entrar
doncs
en publicacions
nord-americanes
que parlaven
doncs
de realitats
que no tenien res a veure
amb aquest país
llavors
fins i tot
el que es podia trobar
el còmic
el que es podia absorbir
del còmic
d'importació
americà
doncs
reflectia
una realitat
que no tenia res a veure
en aquest país
i d'aquí
va néixer una mica
aquesta
aquesta
minusvaloració
per part dels adults
que el còmic
era un instrument
que només explicava
bajanades
tonteries
coses que no tenien res a veure
amb la realitat
estem parlant
d'una època
de guerra
i de postguerra
quan va arribar el còmic
en aquest país
la gent no estava per tonteries
llavors
no t'arribaven coses
que parlaven de realitat
t'arribaven coses
que parlaven
de mons fantàstics
allò que se'n deia evasió
exactament
i això
doncs
en aquell moment
per la situació social
d'aquell moment
va ser considerat
una frivolitat
i una cosa
una cosa
absurdament superficial
d'ahir va néixer
tot el que és
la mala reputació
del còmic
en aquest país
i el seu
subdesenvolupament
també
no?
i no em poso
paritària
però últimament
estic veient
còmics
de dones
britàniques
i franceses
que déu-n'hi-do
eh?
els que estan fent
les dones
en el món del còmic
que era un territori
generalment masculí
i mica en mica
es van incorporant
amb una gran qualitat
i amb una força crítica
extraordinària
bé, a l'Iran també
l'estrella de
Berlent S'atravi
això mateix
Nani, Miquel
tenim poc temps
permeteu-me una pregunta
personal
del Miquel
ja ho sé
però també ho podia recordar
els vostres personatges
els vostres dibuixos
jo no
jo no trec cap
tu no treus?
jo no, jo organitzo
tu organitzes
tu vanes
tu és el que m'has de donar
la feina de distribuïdora
sí, sí, sí
però això depèn més del Miquel
del dia que la treus
quanta jerarquia
i quanta cosa
no, no, no
jerarquia al contrari
uf, quina organització
deliri, deliri
que tenia ieròpolis
sou molt ben assembleari
com toca la gent creadora
de còmic
recorda'ns el teu personatge
ja en varis
o sigui, jo
a veure, hi havia un fix
que era l'Alfons Solitario
que era un anterego
que parlava
aquest me'n recordo
que en van parlar
exacte
després també hi ha
un personatge
més humorístic
que es diu
Jaume Martorell
que el pico
dins de la revista
quan falta material
perquè en realitat
és un personatge
que publico
amb el còmic
de la premsa comarcal
que és un còmic
que va com a suplement
a diferents diaris
de Catalunya
i tal
i només tiro
d'aquest personatge
quan falta material
per omplir pàgines
no té res a veure
és el fons d'armari
sí, és una mica
el fons d'armari
després hi ha moltes històries
curtes
molt de caràcter
molt surrealista
que no tenen
una figura en si
però representant coses
tot això també ho veurem
la setmana del còmic
esclar
la setmana del còmic
i ara presentarem
el número aquest
l'últim
que bueno
tothom que estigui interessat
en el còmic
això és una primícia mundial
portada de Moebius
Moebius
la vella glòria del còmic
ui els col·leccionistes
bufetades
el dissenyador d'Alien
aquest senyor
ens ha fet una portada
a nosaltres
a l'Europolit
el Milo Manara
la que va liar
sí
el periòdic
la que va liar
la que va liar
el salador còmic
de Barcelona
però aquest senyor
deu ser molt gran
perquè jo quan era petita
que d'això fa molt
aquest senyor ja anava
pel món que feia
aquells còmics tan atrevits
de dones estupendes
guapíssimes
sí, bueno
és el mateix que continua fent
no ha evolucionat gaire
però continua tenint èxit
perquè es va fer el nom
en el seu dia
clar, ell en realitat
és més que un dibuixant de còmic
un il·lustrador
no hi ha home
no hi ha dibuixant al planeta
que dibuixi dones
com aquest home
però si li forcs
davant
desenvolupar una història
té molts problemes
saps
la Corporació Andromos
diu
vull un cos
com els que fa
el Milo Manara aquest
no?
Gràcies