...
Plaça del Rei?
Tabacalera?
Quedar-nos on estem i com estem?
Finalment, la incògnita sobre el futur del Museu Nacional Arqueològic s'ha esveït.
El conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Manuel Tres Serres,
ha anunciat que l'ampliació del museu s'ubicarà a l'edifici de l'antiga Tabacalera.
Aquest emplaçament, situat al costat de la necròpolis paleocristiana,
ha de permetre equilibrar territorialment els atractius de la ciutat.
Tres Serres ha explicat els principals criteris que han guiat l'elecció.
Hi havia qüestions d'equilibri dins del mateix patrimoni de la ciutat.
Hi havia consideracions de viabilitat de cara a la disponibilitat o no real dels espais per les ampliacions.
Hi havia qüestions d'aprofitament, d'emplaçaments arqueològics rellevants prop d'on es fa l'ampliació.
I d'altra banda, també hi havia una qüestió de la dimensió de l'espai a disposar i de l'embargadura de l'ampliació que volem.
Tot i que ningú encara ha parlat de terminis,
entitats com la Reial Societat Arqueològica celebren l'anunci.
Segons el seu president, Rafael Gabriel,
l'ubicació de la fàbrica de tabacs, així com les dimensions de l'edifici,
són alguns dels motius del seu vistiplau.
La necròpolis, que està incardinat sota de bona part de la tabacalera,
ja ho condicionava i la magnitud i la dignitat de l'edificació existent
permet fer un gran museu.
Fent els paral·lels, podríem dir que és una espècie de l'ure ubicada aquí a Tarragona.
Les dimensions de la tabacalera permeten ubicar-hi molts altres equipaments.
La intenció és traslladar-hi, per exemple, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica,
a més de reservar un espai pel Centre de Creació Contemporània.
Després de descartar definitivament l'opció de la xartrès,
l'Ajuntament, la Generalitat i els artistes
s'han compromès a tirar endavant aquest equipament cultural.
La portaveu de l'equip de govern del consistori, Begoña Floría,
ha explicat que l'executiu local aportarà la infraestructura necessària.
L'Ajuntament, la part que aportarà, a banda del pressupost que s'hi destina,
serà buscar un espai per poder treballar,
posar els recursos i el personal per poder fer tot el projecte.
Els que sí podrien disposar d'un espai a la xartrès
és el col·lectiu de músics de Tarragona,
que tenen gairebé a punt un acord amb l'Ajuntament i la Generalitat
per aconseguir la cessió d'una part de l'antiga fàbrica de licors.
Miquel Àngel Cruz és president de l'Associació de Músics de Tarragona.
Sí, que anirem a la xartrès, a l'Associació de Músics de Tarragona,
un projecte concret que hem de definir encara i que hem de treballar.
Nosaltres continuarem des de la xartrès,
sempre cultura contemporània,
i qualsevol espai on es faci creativitat, cultura i pensament.
L'historiador Tàcit ha deixat d'escrit que l'any 15 després de Crist
una representació de tarragonins van demanar a l'emperador
l'autorització pertinent per aixecar un temple de culte
al seu antecessor, August.
A més, una moneda de l'època de l'emperador tiberi
relaciona la figura d'August amb un temple de vuit columnes.
Mai, però, se n'han trobat les restes.
Aquest és el punt de partida d'un dels principals misteris
de l'arqueologia tarragonina.
La troballa de les possibles restes al temple d'August
ha emportat de corcoll molts professionals durant molts i molts anys.
Finalment, però, sembla que enguany s'ha pogut dexifrar part del misteri.
Les anàlisis geotècniques han permès localitzar els vestigis
d'un temple en el subsol de la catedral de Tarragona.
A només un metre i mig del recinte de culte
s'hi troba una gran estructura de més de 40 metres de llarg.
És aquesta estructura el desitjat temple d'August?
Si no fos així, segons l'arqueòleg Josep Maria Macias,
tots plegats tindrien dos enigmes per resoldre.
Les amplades d'aquest temple són suficients
perquè pugui haver-hi un temple octàstil,
de vuit columnes a la façana, tal com es representa la moneda.
Ara, hi ha monedes que són fidedignes
i hi ha altres monedes que idealitzen un projecte o un temple.
Però, en tot cas, les dimensions poden ser suficients
per un temple octàstil, en el sentit de si és el temple dedicat al gust.
No hi ha cap dada a fer fein que ho demostri,
però si aquest no fos el temple dedicat al gust,
els arqueòlegs tindrien dos problemes.
Aquí és aquest temple i on està l'altre temple.
Unes altres troballes han servit per demostrar que a Tarragona
hi havia presència humana fa més de 500.000 anys
i que s'hi movien animals fa un milió d'anys.
Així ho demostren les troballes realitzades
en una excavació arqueològica a la zona de la Boella.
En concret, s'han descobert diferents restes d'un mamut
i d'eines de sílex.
Tot plegat són elements que podrien equiparar aquest jaciment
a d'altres tan rellevants com el de Tapuerca, a Burgos.
El director de l'excavació és Josep Perillverdú.
Tapuerca fa 30 anys que s'hi treballa.
Hi ha una sèrie, no només de materials,
sinó notablement hi ha uns grans estudis interdisciplinars
amb moltes disciplines que van des de la biologia, la geologia
i també l'arqueologia, i mentre que aquí és el primer any.
En aquest sentit pot ser un jaciment que pot donar certa rellevància
des d'un punt de vista paleontològic i arqueològic
a les primeres migracions humanes a Euràcia.
Gairebé dos mesos sense teatre.
Aquesta ha estat la situació que ha patit l'escena teatral local
durant aquest 2007.
El Teatre Metropol ha s'ha tancat els mesos de novembre i desembre
per fer-hi unes obres d'urgència.
Els treballs han servit per arreglar unes goteres que hi havia al sostre
i per adaptar al recinte la normativa de prevenció d'incendis
i de riscos laborals.
Les obres han obligat a suspendre fins i tot la programació de tardor
que ja estava tancada des de feia diferents setmanes.
Sandra Coloma és la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona.
Precisament perquè està més ocupat i realment el que ens importa
és la seguretat de la ciutadania i de la gent que hi treballa
hem de preveure que realment no passi res perquè el que no vol l'Ajuntament
és que els nostres ciutadans i els nostres treballadors
ho facin en unes condicions que no són legals
ni tenen una prevenció de riscos estable
i realment adequem el teatre perquè no corri cap risc ni el ciutadà
ni tampoc la gent en què hi treballa.
Aquesta mesura topat amb la incomprensió de bona part
dels creadors culturals de la ciutat,
la soprano tarragonina Marta Mateu
o la presidenta de les bars Santa Tecla Rosa Llurac
són alguns els que han expressat la seva perplexitat.
La setmana passada, per exemple, vaig debutar
a l'Auditori Enric Granados de Lleida
i un auditori que té una acústica fantàstica,
té la sala gran, té un màxim, crec que té com unes 800 localitats,
és un teatre molt, o sigui, que dius, una ciutat lleida també de capital, com Tarragona.
Que tingui aquest teatre i que vinguis aquí a Tarragona
i que no trobis res, és trist.
Quan això es comença a preparar, que no és ara, sinó fa un any enrere,
l'Esvar ho prepara pel Metropol.
La idea, a partir del guió ja va el Metropol.
Llavors, clar, que ens ho diguin això després de Santa Tecla
és una mica bastant just per poder readaptar-ho tot, no?
L'acústica del Metropol no és l'acústica del Palau de Congressos.
I a tot això, el Teatre Tarragona ha patit enguany un nou retard.
La troballa de restes arqueològiques i la situació inestable dels edificis colindants
han obligat a refer el projecte inicial.
Les obres, però, han de començar en breu.
Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona.
A l'empresa constructora que té adjudicat el teatre
modificarem, evidentment, els preus i actualitzarem els preus.
Per tant, això ens acabarà costant a la ciutat més diners,
però, en fi, ja els assumirem.
I a partir d'aquí, jo espero que d'una vegada, en un any i quatre mesos,
tinguem el teatre funcionant,
que és el que els aficionats del Teatre Tarragona volen
i el que volem tots els tarragonins i l'alcalde en primer lloc.
La projecció exterior de Tarragona ha tingut aquest 2008 amb molts fronts oberts.
La ciutat ha estat present en la parador mundial de la Fira del Llibre de Frankfurt,
mentre, en paral·lel, es continuen preparant les candidatures
a ser capital europea de la cultura i acollir els Jocs del Mediterrani.
El repte més immediat és, però, la celebració de l'any jubilar.
El mes d'octubre, Tarragona està present a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt
per promocionar la seva literatura.
Els dos ambaixadors de les lletres de la ciutat són Olga Xirinax i Josep Anton Baixeres.
Som els convidats, però jo penso que serem com una gota d'aigua
amb una enorme tinglada muntat, però, fins i tot, fa il·lusió d'anar-hi.
M'ha semblat que potser el que en diem, o el podem dir, la Catalunya Meridional
estava representada d'una manera més feble.
Pel que fa al sector editorial, Jordi Ferrer, màxim responsable de Cossetània,
reconeix que el fet que a Catalunya hagi assat la cultura convidada d'honor a la Fira
ha facilitat els contactes i l'interès dels editors estrangers.
Ens està més fàcil a l'hora de contactar amb els editors estrangers
no haver d'explicar tantes coses sobre el que és el nostre país,
el que és la nostra cultura, el que és la nostra llengua.
A nosaltres, particularment, hem concretat alguna traducció
i també hi hem de tenir d'altres d'emparaulades.
També s'ha de dir que, per exemple, s'ha notat molt el que era l'espai de Catalunya,
que hi havia molta més presència de gent que altres anys.
Els responsables municipals aprofiten l'aparador mundial
que proporciona la cita de Frankfurt
per promocionar la candidatura de Tarragona
a ser capital europea de la cultura l'any 2016.
Enguany s'ha editat un vídeo promocional titulat
Tarragona, la ciutat de l'eterna primavera,
i s'han recollit més suports per part d'ajuntaments catalans
i de diferents països europeus.
Tot i això, l'atinent d'alcalde de Patrimoni, Rosa Rossell,
creu que s'ha de fer un pas més endavant
per aconseguir el nomenament.
Sí que ens queda encara fins al 2010
l'any que el govern espanyol ha de decidir
quines seran les dues ciutats que competiran a Europa
per ser la capital europea de cultura del 2016.
Tenim temps, però és que no el podem perdre, aquest temps.
No podem només anar a ròssec del que ens estiguin dient
mira, podem fer això, podem fer l'altre.
Vull dir, som nosaltres, és la ciutat de Tarragona
qui ha de liderar aquest projecte.
I si la ciutat no és capaç de liderar-lo,
plantegem-se que és el que hem de fer.
Enguany també s'han confirmat les aspiracions a Tarragona
a acollir una altra cita internacional.
En aquesta ocasió es tracta dels Jocs del Mediterrani del 2017.
Ja s'ha constituït el comitè promotor de la candidatura
i s'han començat a fer diferents reunions
per aconseguir el suport de tots els clubs
i les federacions esportives.
El president executiu de la candidatura, Mario Rigau,
assegura que l'objectiu és fer la màxima difusió
per aconseguir tot el suport possible.
Iniciem ja els contactes a nivell institucional,
que seran presentacions amb l'objectiu
que s'incorporin determinades administracions i entitats
i després unes altres que seran sessions informatives
i divulgatives on el que es pretén és començar
a traslladar a la societat tarragonina
i a la societat de les diferents poblacions
que s'incorporin a la candidatura
els objectius d'aquesta mateixa,
què representen uns Jocs Mediterranis, etc.
Aquest mes de gener comença la celebració
de l'any jubilar a Tarragona,
amb motiu del 1750 aniversari
del martiri de Sant Fructuós,
el papa de Roma ha concedit aquest privilegi a la ciutat
perquè els pelegrins que s'acostin
puguin guanyar-se el jubileu.
Tot i que ningú s'aventura a fer previsions,
es preveu que milers de persones
vinguin a la ciutat durant tot l'any
atrets per l'atractiu dels actes de Sant Fructuós.
L'arquivisbe de Tarragona Jaume Pujol
explica que s'ha preparat un itinerari
per a tots els visitants.
Aquestes persones les atenem a l'edifici seminari,
si era el lloc de l'oficina del Pellegrin, podem dir.
Allí se li donarà un pack, una informació,
se li donarà també un distintiu
perquè se sap que està guanyant el jubileu.
Farem una petita pregària a la capella de Sant Pau,
que està dintre del seminari,
i els portarem després les persones cap a la catedral.
Bé, la visita a les relíquies de Sant Fructuós a Uriològi
i després aniran cap a l'amfiteatre
on es poden llegir les actes.
Tot això acompanyat per un fulletó.
Violadores del verso,
The Dirty Dozen Brass Band,
Calix Sovieto, Nacho Duato o Fangoria
són els noms dels gums dels artistes
que han desfilat enguany per Tarragona.
El cicle festiu ha tornat a funcionar amb força èxit
i la gran participació ha estat una de les notes predominants
en la majoria d'activitats culturals i festives
celebrades aquest 2007 a la ciutat.
El mes d'abril,
diferents espais de la ciutat acullen l'exposició
El Hacedor de Cuentos,
un recull d'objectes relacionats amb la persona
i el món del director de cinema Guillermo del Toro.
Tarragona és una de les poques ciutats europees
on es poden veure objectes tan curiosos
com els quaders de treball del realitzador
del Laberinto del Fauno.
Dice, hoy he encontrado una chica que me ha parecido guapísima
pero resulta que es guionista y voy a proponer una película.
va unido lo personal y lo profesional.
Es un cuaderno de viaje en el que cuenta su vida personal
y evidentemente toda su parte profesional
pues va a ser recogiendo ideas, bocetos, proyectos,
de muchísimas películas que no ha realizado,
de cómics que ha leído y le gusta y adaptar,
de novelas que el personaje quiere utilizar
y es una maravilla realmente esos cuadernos
que son, bueno, es la primera vez que se exponen.
Gladiadors, legionaris, artesans i milers de curiosos.
Tot i la coincidència amb la campanya electoral,
durant gairebé dues setmanes Tarragona torna a agafar
la màquina del temps per rememorar el seu passat romà.
Les jornades de Tàrraco Viva mantenen aquest 2007 clàssics
com les demostracions de les legions i les alluites de Gladiadors.
A més, també s'hi ofereixen novetats
com lectura sobre la mort i el sexe a l'antiga Roma,
una reconstrucció del culte a la desaïsis
o una demostració d'un enterrament en el segle V després de Crist.
El balanç, segons el coordinador de les jornades,
Magí Seritjol, ha estat molt positiu.
Un 20% més d'invitacions donades,
llocs estaven a rebossar, ple de gent.
L'origen de l'agenda no és important
perquè hem descobert que estem influint ja en zones
que normalment no aconseguim arribar a parts d'Espanya,
a sud de França, italians, francesos, anglesos,
alguns americans encara que no sigui massa d'això,
però ja comencen a haver gent fins i tot d'Estats Units, Nova York.
La proposta l'any que ve passa perquè la ciutat se n'adoni
que la promoció de la nostra ciutat passa essencialment pel patrimoni.
Més multitudinària és encara la 18a edició
del concurs internacional de focs artificials Ciutat de Tarragona.
L'edició destaca per la gran quantitat d'espectadors,
tot i que gairebé totes les pirotècniques
disparen per primera vegada a la ciutat.
Finalment, l'empresa andalusa, Maria Angústias Pérez,
s'endú el primer premi.
El seu gerent, Antonio Luis Pérez, cataloga el de Tarragona
com un dels millors concursos del món.
Yo para mí creo que es el festival más importante que hay en el mundo,
porque por aquí han pasado las mejores pirotècnicas del mundo.
Y es un orgullo, pues decir, bueno, aunque no hubiese ganado,
es un orgullo pasar por Tarragona y es un orgullo.
Les festes de Sant Magí i Santa Tecla tenen com a anex en comú
el manteniment de la seqüència ritual i l'aposta per a la descentralització dels actes.
Així s'organitzen per primera vegada concerts i activitats infantils
en diferents barris de la ciutat.
Sandra Colom explica que aquesta és una de les principals apostes del nou equip de govern.
La prioritat de l'equip de govern, tant en la campanya com des de tot el temps
que portem governant, és de descentralitzar una mica.
Això no treu que les activitats dels centres continuïn fent
i tinguin tota la seva importància i adquireixin un pes important
com sempre ho han estat fent i ho continuaran fent.
Però creiem que és molt important que la part alta, la part baixa, el ponent,
tots es conformin com a festes de ciutat.
Fangòria, Els Pets, Pastora, El Sueño de Morfeo, Sabina i Serrat,
La Plaça Friqui o la seqüència ritual.
Aquests han estat alguns dels plats forts, unes festes de Santa Tecla
que han tornat a gaudir d'una elevadíssima participació ciutadana.
Parla, que jo t'escolto.
Les festes acaben amb la suspensió de bona part dels actes previstos
el dia de la Mercè per la inesperada mort del regidor Josep Lluís Navarro.
Abans d'aquestes anul·lacions, les festes topen amb un altre problema,
el dia 22, el de la Cercavila.
La pluja i les previsions de més aigua fan que l'equip de govern
en decideixi la suspensió.
Finalment, la pressió d'algunes entitats i l'expectació del públic
al seguir si surt amb un recorregut escurçat.
Per tot plegat, l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros
ha reconegut que cal fer autocrítica.
Com que vam improvisar una solució que no defraudés
a la gran majoria de Tarragonins i de fora de Tarragona
que venien a veure el seguici,
doncs es va produir, efectivament, una petita descoordinació
i aquesta és la que hem de resoldre per a futures edicions.
Malgrat tot, la Cercavila va sortir,
la gent va gaudir amb els elements festius.
És veritat que hi havia gent que esperava la Rambla
que es va veure defraudada.
Les festes també permeten que els ciutadans
tinguin un primer contacte amb la casa de la festa
que entra en funcionament a mig cas.
Sandra Coloma, regidora de festes.
Les entitats estan una mica amb dificultats
a l'hora d'assajar, de guardar tot el que són
tot el seguici, tot això, els elements.
Vam decidir obrir-la perquè ells hi puguin treballar.
Com a mínim, a nivell d'amagatzematge,
que estigui una mica més guardadet tot
i que ells es sentin més reconfortats.
Clar, tampoc no tenia gaire sentit
tindre una cosa tancada que es podia fer servir.
La temporada castellera tarragonina
ha capgirat l'estatus quo tradicional dels últims anys.
La colla jove domina un any més a Plaelsca,
16-8 fins a la Torre Folrada,
però no pot assolir ni el 5-8 ni el 3-9 en folra.
Ramon Borràs ha estat aquest 2007 al seu cap de colla.
Veníem d'una temporada que només havien carregat
un 5-8 a Terrassa.
Després de tot el que ha anat passant a la colla
durant aquest any, aquesta temporada,
potser s'havéssim hagut de plantejar
només consolidar els castells de 8,
fer castells de 8.
Per cert, jo crec que ara els tenim, no?
Potser una temporada, només amb castells de 8,
consolidar i no intentar res de 9.
Jo crec que un dels fallos que hem tingut,
la tècnica, potser jo, potser,
hem anat massa encegats amb el 3-9 i amb el 5-8.
Els mals resultats de la jove es veuen agreujats
per la gran temporada als xiquets de Tarragona.
Després d'un inici complicat,
amb canvi de cap de colla inclòs,
els matalassers agafen confiança
i entren en una dinàmica positiva
que els permet assolir un final de temporada magnífic.
A només 3 setmanes,
s'anoten el 3-9 amb folre i el 5-8.
Un dels moments àlgids de la temporada
va ser la consecució del 3-9 amb folre
en la diada de festa major.
Es col·loca un peu a la cotxa de peu dret col·locat,
el peu a esquerre col·locat,
passa l'enxaneta,
una, dues, tres passes,
3-9 amb folre,
gran 3-9 amb folre carregat
i això es podria descarregar, eh?
Sur l'enxaneta a punt de sortir l'enxaneta,
que no hi hagi nervis,
el descens és bo,
llàstima,
s'ha trencat per dalt,
s'ha trencat per dalt,
però els xiquets acaben de carregar
el 3-9 amb folre.
Ara només falta veure
si aquest 2008,
any de concurs,
es confirma el canvi
de lideratge casteller a la ciutat
o del contrari,
les dues colles grans de Tarragona
poden mantenir grans duels
amb castells de 9 pel mig.
Gràcies.