Vuit minuts, les dotze del migdia, la coral a punt.
Fem una mica de memòria, Carme Drudis, directora de la coral,
què interpretareu ara?
Una cançó nadalenca catalana que es diu
Jo vull un pessebre.
Doncs vinga, jo vull sentir la coral Mare de Déu de la Mercè.
Jo vull un pessebre de bosc i muntanyes,
de verdes plenúries i frescos fondants.
Jo vull un pessebre i cantin els àngels
cançons de Nadal.
Jo vull un pessebre amb pobles i magies,
barrams i fontanes, cantant i plorant.
Jo vull un pessebre, una copa, una xia,
que és un pessebre.
Jo vull un pessebre, ple de mossa humida,
a mans d'ovelletes perdudes pels cims.
Jo vull una cebra amb la Verge Maria
abraçant el seu gui.
Jo vull una cebra amb un cel ple d'estranyes
un ull de neu blanca i un lloc ple de gel.
Jo vull una cebra amb els reis que s'acosten
i els per la cel.
Jo vull una cebra de llum i alegria.
Josep i Maria ballant llum tresor.
Jo vull un pessebre que la fe nardegi
dins dels nostres cols.
i avui un pessebre que la fe nardegi
i avui un pessebre que la fe nardegi
dins dels nostres cols.
Moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies, Carme.
A vosaltres.
Ha estat un plaer, de veritat.
I a mi m'agradaria, abans de les notícies,
parlar amb la Carme Sainz.
Carme, molt bon dia.
Molt bon dia.
Per què vull parlar amb la Carme,
que a banda de ser integrant de la coral,
perquè ha guanyat un premi de poesia
de l'Ateneu de Tarragona
i té aquí la poesia
i la tenim aquí amb ella,
doncs quasi que ens la reciti,
que Som Nadal,
perquè a més és Somni de Nadal.
Quant tu vulguis, Carme.
És una poesia que està inspirada
en el tercer món,
on hi ha guerres
i cada migdia a les hores de les notícies
tot el que et donen són desastres.
I em va inspirar aquesta lletra.
Mira, diu així, Somni de Nadal.
Ei, companys, companys, desperteu-vos.
No sentiu uns vells cants
anunciant que valent.
Amb una establia és nat un infant.
És el fill que Josep i Maria
estaven esperant.
Enmig d'unes palles està plorant.
No plora de fred.
No plora de fam.
Plora de veure com es maten entre germans.
No llenceu més bombes.
Llenceu capons.
No tireu més bales.
Tireu torrons.
Soterreu les armes i funeu els canons.
Deixeu-vos de guerres i de traïcions.
Doneu-vos avarçades i també petons.
I veient a la gent fent tan bones accions,
el nint riurà content d'admiració.
I amb ses petites manetes
ens omplirà de benediccions.
Ha estat un somni.
Tot continua amb la mateixa cançó.
Us desitjo
pau i amor de tot cor.
Bon Nadal.
Moltíssimes gràcies, Carme.
I molt bon Nadal.
Molt amable.
Jo m'acosto...
Moltíssimes gràcies als integrants de la Coral.
M'acosto un momentet només per dir hola
a les senyores que estan fent punta de coixí
perquè s'acosten les notícies de les 12.
I després de les 12
jo no sé si les podré molestar una miqueta.
Bon dia.
Bon dia.
Com es diu vostè?
Leonor.
Leonor.
Això que està fent jo ho trobo complicadíssim.
Ara quan tornem de les notícies
li demanaré que m'ho expliqui.
I el seu nom?
Neus.
Neus i Leonor.
Si us sembla, escoltem les notícies,
tornem als estudis de l'Avinguda Roma
i de tornada farem referència a les puntes de coixí
i només mig minut per dir que el Francesc Garcia...
Francesc, bon dia.
Hola, guapa, bon dia.
Aquest home des de primera hora del matí
que està aquí muntant l'equip
perquè també el vam convidar-li a dir
Francesc, escolta, desinteressadament, voluntàriament,
vols venir a acompanyar-nos i a cantar?
I ell va dir, oh, esclar, quan és?
Al matí o a la tarda?
Dic, al matí ho diu, vale,
perquè a la tarda tinc un altre bolo, no?
Sí, a la tarda vaig a la residència de Roda de Barà
però a mi quan me diuen per vindre a casa
sempre estic disposat.
Ja ho sap el director, que és casa meva, això.
Molt bé, Francesc, d'aquí una estoneta parlem i ens cantaràs, no?
No vulguis.
Molt bé, moltes gràcies, molt amable.
Fem una pausa a les notícies
i de tornada continuem en directe al matí de Tarragona Ràdio
des de la residència de la Mercè.