És una frase que estem repetint sovint aquests dies,
després de Santa Tecla,
i és que, de fet, aquesta és la setmana definitiva
que es reprèn l'activitat.
1 d'octubre és una data assenyalada
per recuperar i per retrobar-nos amb activitats
que ja estan prou consolidades a casa nostra,
i en aquest sentit, la Fundació La Caixa
reprèn l'activitat cultural a l'auditori,
al cinema, la música, espectacles familiars
que tornen a ser els eixos principals de la programació.
Nando Terino, molt bon dia.
Hola, bon dia.
El Nando és un dels tècnics de la Fundació
i tenim molts papers escampats aquí a la taula
perquè no parlem d'una activitat, sinó moltes.
Alguna ja va començar la setmana passada, no?
Va començar el Flashos de Natura.
Exacte.
Deixa'm dir-te que és Fundació Caixa Tarragona,
no sé tu què li dic.
Si és la Fundació Caixa Tarragona.
La Fundació Caixa són uns altres.
Naturalment, naturalment.
Ho he dit?
Ho has dit, ho has dit, però bueno, ja està.
Fatal perquè, a més, ho tinc ben escrit.
És a dir, que meva culpa i de ningú més.
Caixa Tarragona.
Saps allò de la tendència de donar la culpa als guionistes?
Doncs no, la culpa és absolutament meva.
Caixa Tarragona.
Clar, és que hem de relacionar Caixa Tarragona,
Nando Terino, a l'auditori d'aquí al costat de la ràdio.
En fi, comencem, si et sembla?
Això, que ja vam començar la setmana passada els Flashos de Natura.
I ara què comenceu, aquesta setmana?
Els Matins en Família, el cinema...
Sí, comencem gairebé tots els cicles
que ja tindrem en marxa durant tota la temporada.
El primer de tots, aquest diumenge,
comencem amb el Matins en Família,
com ja portem set anys fent.
I, bé, si ho seguim fent és perquè la resposta encara és molt bona,
perquè, bé, és una de les grans solucions per passar el diumenge al matí, no?
Agafar la família i anar a l'auditori a veure bons espectacles.
A més, bons espectacles, estudios.
Sí.
Que si mirem les companyies, afortunadament el teatre ha adreçat als petits
a millorar, s'ha dignificat
i realment són professionals de primera
que en lloc de triar fer un teatre per adults
fan per nens, però amb la mateixa qualitat.
La veritat és que sí, perquè, bé,
de fet moltes companyies de teatre han vist
que és una de les grans sortides professionals que tenen
i actualment a nivell de Catalunya
hi ha moltíssimes companyies
que estan oferint, petites companyies
d'un, dos, tres, quatre actors,
però que estan oferint espectacles de primer nivell.
Jo no sé si has vist algun dels espectacles aquests
que porteu a l'auditori.
Alguns, alguns els anem veient.
Perquè és boníssim.
Si no tens fills, una nebudeta, una nebudeta.
Perquè als adults ens agraden.
Sí, clar, és la gràcia.
I sol dius, me'n vaig a veure,
dius, sola no, però si tinc algun nen a mà
l'estiro i de pas el veig jo, no?
No, home, és l'excusa, no?
Clar.
No et faria vergonya anar sol.
Està molt bé, realment, eh?
Sí, i a més intentem sempre que hi hagi una mica de varietat,
és a dir, no només teatres,
sinó espectacles de màgia, de clown,
fins i tot hi ha un conte a contes.
Intentem que hi hagi aquesta varietat.
Recordem que aquests espectacles tenen un preu simbòlic.
Això mateix, és un euro i mig.
Més simbòlic no pot ser?
Simbòlic i la recaptació en concret del Cicle Matins en Família
va a l'associació La Muralla,
que, bueno, és una entitat que es dedica a donar suport
a gent necessitada en quant...
Sí, en programes malalties psiquiàtriques...
Això mateix.
No sabia com dir-ho, tu ho has dit.
No, no, els coneixem, la gent de La Muralla,
a més, és molt activa i treballa en força.
Permetem dir que això és cada...
Bueno, intentem que sigui sempre,
que coincideixi amb el primer diumenge de cada mes
i sempre a les 12 del migdia.
És una fantàstica per l'hivern, aquell migdia tonto,
que diu, sí, sí, passejar, sí, doncs, podem combinar-ho,
perquè són espectacles d'una durada raonable
perquè la canalla aguanti el teatre i no s'encansi.
Sí, sempre és una oreta, o com a molt una oreta i quart.
I comenceu amb l'Enric Magú?
Això mateix, comencem amb aquest espectacle
que podríem qualificar de teatre màgic,
perquè tampoc és màgia ni...
És com teatre on hi ha...
Teatre màgic podem qualificar-lo.
Molt bé.
I d'aquí en què anem, si em permets, l'altre cicle de...
Sí, sí, sí, jo et permeto, perquè hi ha tantes coses
que podem arreglar una miqueta.
Tenim l'altre cicle també orientat a famílies,
que no comença ara mateix,
però sí que ho farà a mitjans d'octubre,
en concret el 19 d'octubre,
també de diumenges al matí,
que és el cicle Desconcertat,
que no és infantil, en aquest cas és més familiar,
i és un cicle de concerts familiars.
I és molt divertit i molt curios.
És divertit i, sobretot, el que intentem
és que tingui sempre un component pedagògic també.
A més són concerts singulars, tots tenen alguna particularitat.
És que, a més, és el que diem,
es nota que els artistes s'han posat molt les piles
els darrers anys per oferir alguna cosa més
que un simple concert.
I aleshores busquen vestir el concert d'alguna altra cosa,
o d'un espectacle,
o que sigui un concert pedagògic, etc.
En aquest cas començarem amb una història molt singular
que es titula Tubs del món en concert,
on els protagonistes fan sonar qualsevol tipus de tubs.
Jo els veig aquí amb una regadora,
amb unes mangueres...
Sí, sí, doncs mira,
hi ha un cono d'aquests de...
Sí, de trànsit, de senyalització de trànsit.
Sí, sí.
Fan sonar qualsevol cosa, no?
I fan música, no?
I fan música, no?
I fan música...
No, no, no, fan música,
són tres components,
n'hi ha un que és l'encarregat de fer sonar tots els Tubs,
que es fa acompanyar amb percussions,
i, bueno, a mestris de la casa fan...
La veritat és que, bueno,
aquesta història ja s'ha vist en altres auditoris de Catalunya
i, bueno, agradar grans i petits, no?,
que és la gràcia.
I, bé, bueno,
tot el Desconcertat també serà com,
al igual que el Matins en Família,
un concert cada mes
i també sempre coincidint en diumenge a les 12 del migdia.
També un euro i mig el preu,
i el benefici, en aquest cas, de la FANOC, no?,
dels Trens amb Càncer.
Això mateix, també.
Jo he vist per aquí que ja són molt diferents
cadascun de les audicions al Desconcertat,
perquè ja des de la manera aquella antiga
de veure cinema mut amb el piano...
Sí.
A més, poca broma perquè ve Jordi Sabatés.
Bueno, aquest és l'estrella, diguem-ne.
És que estem parlant d'un nom,
d'un pianista més que consagrat i més que conegut.
Home, és un dels pianistes més importants de...
És un dels músics, de fet,
més importants de Catalunya
i gairebé, podríem dir, d'Espanya
des dels anys finals dels anys 60 fins a l'actualitat, no?
De fet, ell va recuperar aquest gènere
del cinema mut i el piano ja fa molts anys.
Ara han sortit d'altres, però ell va ser dels primers.
Sí, ell va ser dels primers
i ara ell està fent...
Bueno, s'ha centrat molt en aquest tema.
En aquest cas, el que presentarà,
ja el gener, serà el concert de gener dins del Desconcertat,
bueno, presentarà, de fet,
les seves composicions sobre una pel·lícula
del Buster Keaton, no molt coneguda,
que és el Sherlock Holmes Jr.
i bé, ell tocarà el piano
per sobre de tota la pel·lícula de cinema mut.
I, de fet, les composicions són seves.
La pel·lícula és molt divertida
i, tot i que no és molt coneguda,
sí que hi ha cineastres de l'alçada del Woody Allen,
per exemple, que han reconegut
la influència d'aquest film
en la seva manera de realitzar.
Jo ara penso el versàtil
i la quantitat d'activitats diferents
que acull l'Auditori de Caixa Tarragona,
perquè també aposteu una vegada més pel cinema,
i des de dos programes diferents,
d'una banda continua el cicle
La mirada de l'autor,
que ens ha donat la possibilitat
de recuperar els clàssics del cinema
d'una manera sistemàtica,
perquè són pel·lícules que sí que hem vist alguna vegada,
o l'hem vist a la tele,
o l'hem llogat, o l'hem comprada,
però allò de veure tot un cicle d'un mateix autor,
doncs home, et dona una perspectiva molt interessant.
Home, era la...
A veure, nosaltres volíem crear,
salvant les distàncies,
però l'efecte filmoteca, no?
D'alguna manera.
Allò que s'ha perdut, no?
Allò que s'ha perdut,
i dèiem, hòstia,
què volem fer?
Doncs volem acostumar la gent
que sàpiguen que cada dimecres de l'any,
des de l'octubre fins al maig,
a l'Auditori de Caixa Tarragona,
poden veure cinema
en les condicions en què considerem
que s'ha de veure el cinema,
que és en versió original,
cinema, 35 mil·límetres,
en versió original subtitulada, no?
Perquè no és el mateix veure el Kirk Douglas
interpretant ell mateix
que veure un tio que l'ha doblat a sobre, no?
I la fórmula que ens anava molt bé
per crear tot aquest cicle de cinema continu
durant tants mesos
era agrupar-lo per temàtiques
i per directors, no?
I en aquest cas, l'any passat ja vam fer cicles
dedicats a Woody Allen, a Bergman, per exemple,
als germans Cohen,
doncs bé, ens queden molts directors de culte, no?
Amb grans clàssics
que poques vegades a Tarragona
poden veure les seves pel·lícules
en 35 mil·límetres
i en versió original.
I per això, bueno,
en guany hem optat
per començar el cicle amb Stanley Kubrick.
El problema que tenen aquests cicles
és que els reduïm d'alguna manera
a 3, 4 pel·lícules, no?
I moltes vegades et trobes
que hi ha directors
que tenen una filmografia tan extensa
que has d'escollir una tria tan reduïda.
Has de fer una tria.
Moltes vegades no pots accedir
per qüestió de drets
a projectar totes les pel·lícules
que tu voldries, no?
Estàs subjecte.
Però bé, en el cas de Kubrick
veureu que ens hem centrat
sobretot en 3 pel·lícules
de la primera època,
encara en blanc i negre,
i una que seria
l'impàs entre el cinema clàssic de Kubrick
i les pel·lícules...
Bé, i la part més contemporània.
...i la part més contemporània, no?
Començarem amb Atraco Perfecto,
Senderos de Glòria.
Senderos de Glòria és importantíssim
en quant a realització
perquè hi ha aquestes panoràmiques,
sobretot aquella panoràmica
de la trinxera
on el Kiko es va caminant
i la càmera el segueix per davant
i no per darrere
com s'havia fet fins aleshores
en la història del cinema.
És innovador, realment.
Molt innovador.
Continuarem amb el teléfono rojo,
Volamos hacia Moscú,
aquella història de la Guerra Freda
en què resulta que se'ls escapa un avió
que al final acaba...
No diré el final, perdó.
No, no, no, no, que potser hi ha algú
que no l'ha vista.
I a més, però la gràcia no és la història
que ja era coneguda,
sinó que és el to que li dona Kubrick
que comença la pel·lícula
que sembla que és una pel·lícula balicista
i al final resulta que no,
que és una pel·lícula còmica, no?
I acabem amb el primer gran
allò clàssic dels clàssics
que és el 2001.
Que, bueno,
jo personalment no he vist mai 2001
en cinema, no?
En pantalla gran.
I a més, l'he vist amb la...
Tinc la veu aquella del robot, no?
Del hall.
Ah, sí, clar, clar.
Però la tinc en castellà, no?
Per tant, es tracta de veure-la
en pantalla gran, versió original.
En pantalla gran i veure realment
quina veu tenia la nau de 2001.
Comença la propera setmana
el que és el cinema
i justament coincideix
que aquesta final de setmana
també comença el Festival de Cinema
de Catalunya a Sitges
i dediquen, fan un apartat
dedicat a Kubrick,
vull dir que coincideix
també en el temps.
Coincidències.
Tot ho fem lligar, si no, eh?
Això ho fem lligar.
Això, bueno, recordo que és
cada dimecres
a partir de la setmana vinent
a les vuit del vespre
i que en aquest cas
a diferència dels altres anys
hem incorporat també
una entrada donatiu
de dos euros.
Dos euros.
En aquest cas
que anirà destinat
al Fons Tu Ajudes
que és el programa
d'obra social
de Caixa a Tarragona.
Sí, que són els ciutadans
els que trien
cap on van aquells diners, no?
Que trien on van els diners.
Doncs la recaptació del cicle
anirà al Fons Tu Ajudes.
Hi ha més coses, eh?
No es pensin.
Però hi ha més cinema.
Hi ha el cinema
per a gent gran.
Aviam, jo crec que deixeu
de fer aquest cicle
i teniu una manifestació
de gent gran a la porta
que no podeu sortir, eh?
Home, acostumen a ser
els que més es manifesten.
Sí, és veritat.
Home, és que és un cicle
molt complet, eh?
Jo estic veient
totes les pel·lis
que heu programat
fins al maig.
Home, són pel·lícules
molt maques.
Comenceu d'entrada
amb una joia de la corona
que és el Festín de Bebet,
que és una pel·lícula deliciosa.
Sí, sí.
I és un adjectiu ben empret
perquè és
aquella mena d'homenatge
gastronòmic, no?
Gastronòmic que, bueno,
que de fet tots mengen
però amb aquell càrrec
de consciència, no?
Sí, sí, sí.
Perquè són cristians, allò
que no...
No acaben de gaurir
de tot, eh?
Sí, no es consideren
que aquests plaers...
La pel·lícula meravellosa,
sense dubte.
És molt bona.
I, de fet, bueno,
és una pel·lícula danesa
en aquest cas
perquè totes les vuit pel·lícules
que conformen
el cicle cinema
per a Jan Gran
són...
M'atreviria a dir
que europees
però no perquè n'hi ha una
que és argentina.
Però bé, podríem dir
que són pel·lícules
no produïdes a Hollywood, no?
perquè el que volem fer
és precisament reivindicar
el gran cinema de qualitat
que s'ha anat produint
des de finals dels anys 80
fins a l'actualitat
en les indústries
paral·leles a Hollywood, no?
Per això comencem
amb el Festín de Badet
que és de Dinamarca
però bé, cinema Paradiso
Full Monty
que és anglesa
La vida es vella
que és italiana
acabarem fent també
Los Lunels al Sol
que és espanyola
com sabem tots
El hijo de la nòvia
El hijo de la nòvia
que és l'única argentina
que comentàvem abans
i l'última de totes
que és Los chicos del coro
que en aquest cas
possiblement
és l'última
gran superproducció europea
o l'última gran pel·lícula
que ha tingut un èxit massiu
europea
sense ser de...
Per això el cicle
l'heu vetejat
petites grans joies
del cinema actual
Això mateix
Déu-n'hi-do
sort que tenim aquí
tots els problemes
i a banda de tot això
les exposicions
les que teniu
ja que fa dies
que van a anar
i per cert
vam anar a veure
la de Paisatges del Sud
a través de la mirada
de Josep Sunyer
i la comissària
magnífica
i jo imagino
que ara
els propers mesos
també hi ha en cartera
altres exposicions
Doncs a veure
continuem tenint
també el passadís
de l'Auditori
de l'Auditori
Caixa Tarragona
és a dir
tota la gent
que vingui al cinema
i a tot això
que estem explicant
podrà gaudir
d'una exposició
que es titula
Miopia
a càrrec
d'un fotògraf
de Tarragona
que es diu Ramon Giné
que s'ha dedicat
a fotografiar
els nanos
els nanos de Tarragona
però
Miopia
és a dir
amb un superprimer pla
de manera que
moltes vegades
no saps ni
que allò és un nano
perquè és un tros
de vestit
o un tros
de cabell
o del nano
això ho tenim
al vestíbul
de l'Auditori
i està obert
però igualment
la gent
que vingui als actes
ho pot passar
a veure l'exposició
primer
Doncs escolta
tot això
jo ho vaig enganxar
aquí a Munimant
a la nevera
per tenir clar
quins dies
es fa cada cosa
Nando Terino
tècnic de la Fundació
Caixa Tarragona
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i fins la propera
que segur que serà aviat
Molt bé
gràcies a vosaltres
gràcies