Molt bon dia, doncs sí, som aquí al Cementiri dels Jans.
No fa gaires dies us explicàvem que havia la intenció de recuperar aquest espai,
d'esbrossar-lo, neteixar-lo, posar-lo en condicions fins i tot perquè pugui ser visitable.
És un cementiri, de fet, que és molt antic, és aquí al passeig de Rafael Casanova.
Nosaltres hi hem vingut avui, com molt bé dèieu, perquè justament en aquesta jornada
han començat les tasques d'entrada de neteixar.
S'estan traient brossa, herbes, aquí a l'interior hi ha un grup de persones,
la majoria d'ells britànics, però també catalans que estan participant en aquestes tasques.
Ara parlarem de diferents convidats que anem per aquí.
Per d'entrada saludem Marc Smigson, que és el vicecònsul, concretament del Regne Unit.
Marc, good morning, bon dia.
Hola, molt bon dia.
També s'acompanya el cònsul general britànic a Catalunya, que és David Smith.
David, good morning.
Hola, bon dia.
D'entrada li podríem preguntar, si et sembla, al cònsul general, en David,
quina és la singularitat d'aquest cementiri, no?
Quina és la importància per a vosaltres d'aquest cementiri?
David, vull saber què és especial en aquest cemetri i per què és tan especial per nosaltres.
Well, it's very special, because I believe, as all of us at the consulet general believes,
that this is part of Britain's history in Spain.
The consulet, the cemetery has its origins, dating back to the 1850s, over 150 years ago.
que és molt important pel consulet britànic general a Barcelona perquè és part de patrimoni histèric del Regne Unit
i que, bueno, si mirem en regra, doncs va des del segle XIX.
És a dir, que hi ha moltíssima història que per nosaltres, des del consulet, és molt important.
Era una assignatura pendent a posar-lo en condicions, fins i tot perquè en un futur es pugui visitar
o també, doncs, que si algú, algun sub-britànic, doncs vol ser enterrat aquí, també pugui fer-ho, no?
Yeah, was something that we were looking at doing, obviously,
so that we can allow for British nationals to be buried here in the future
and as well for the visitors or for the locals to come visit the cemetery.
I think the important thing is, is that because it is a place of historical importance,
we often get requests from people wishing to visit the cemetery
and we've had to stop that over the last few years because of its deterioration.
So we hope that the work that we're starting today, and this is just phase one,
will allow us to open the cemetery for people to come and visit.
Perquè es tracta d'un lloc d'importància històrica,
moltes vegades rebem sol·licituds de persones que volen visitar el cementiri
i com que es trobava, doncs, en unes condicions no idònies,
doncs, no podíem deixar que ningú es visités.
Aquesta és la primera fase que permetrà, si Déu vol, doncs,
que es pugui obrir i que persones, doncs, puguin venir a visitar en un futur.
Tenen constància que, així, familiars d'alguna de les persones estan aquí enterrades,
tot i que fa molts anys, això cal dir-ho d'entrada,
però tenen constància que algú, així, ha explicat a través del consulat
que hi ha algun avantpassat seu aquí enterrat
i que tingui intenció de vindre, doncs, bé, a visitar-lo, no?
Have we been contacted by relatives of those that have been buried here in the past?
Are we aware of whether any relatives have been in touch with us lately?
Yes, contacts have been in touch,
and just a short while ago we had a request from people in the United Kingdom
that wished to visit,
and unfortunately, because of the state of the cemetery,
we had to say please hold off for the time being.
Sí que hi ha hagut contactes i no fa gaire hi van haver contactes
des del Regne Unit d'unes persones que volíem visitar
i els hi vam haver de dir que s'esperessin que féssim unes obres d'adequació,
però sí que hi ha interès i sí que hi ha contactes de familiars,
encara que volen venir a veure els seus avantpassats.
També una darrera qüestió és, de fet, en aquests moments s'estan fent les tasques,
de neteja, una mica el calendari que seguirà a partir d'ara,
què es farà en primer lloc, què es farà després,
quin és una mica el progrés de les actuacions?
Sí, sí, sí, sí.
Fase I, and there will be, no doubt, other phases in the future.
Are we got a schedule?
Do we know what these will be and when they are likely to take place?
This gives me the opportunity to say a very big thank you
to the authorities in Tarragona, the Ayuntamiento and the Diputación
for all the help that they have given us in realising today.
And we are discussing with these people, with the Ayuntamiento,
with the Diputación,
on just how we're going to take forward
the maintenance of the cemetery and its upkeep.
En primer lloc, donar les gràcies a l'Ajuntament
i a la Diputació de Tarragona per tota l'ajuda que ens han donat
i per tot el suport a l'hora de portar aquest projecte cap a una resolució.
Estem parlant ara mateix amb les autoritats locals i de la Diputació
per mirar a veure què podem fer de cara a assegurar
que el manteniment del cementiri es manté
i mirar a veure quines obres d'adequació estaran en el futur.
S'estan mirant, s'estan estudiant diferents possibilitats
i no fa gaire vam tenir companys que van venir des de Londres
i companys que van venir des de l'Ambaixada de Madrid
i que estan preparant informes tècnics
per mirar com es portaran aquestes obres d'adequació en el futur.
Dues últimes qüestions.
D'una banda hem conegut, hem vist, avui hem pogut veure
com és l'uniforme d'estiu de la Marina Britànica,
que són aquí, estan fent part de les tasques
i de l'altra, si li podem preguntar també si parlaran a l'hora de fer el té o no.
Com anirà això?

Sí, a la primera pregunta tenim un grup de vuit cadets de la Marina Britànica,
pertanyen al vaixell Bulwark, que es troba en aquest mateix al port de Barcelona
i la Marina ens va oferir un destacament superior,
el que passa és que les autoritats locals aquí a Tarragona
i la Diputació ens han ajudat tant
que al final ha fet falta un contingent més reduït de mariners
i sí que tenim pensat parar d'aquí a una estona
per prendre unes cervesetes també.
Molt bé.
Thank you very much, Mr. David Smith, thank you.
Thank you very much for this opportunity.
Thank you, i també gràcies a Marques Mixon,
ell és el vice cònsul, que ens ha permès fer aquesta conversa,
mantenir aquesta conversa amb el cònsul general britànic a Catalunya,
David Smith.
Marques, gràcies també.
Encantat, moltes gràcies.
Això és el que us podem explicar des d'aquí,
continuen les tasques, perquè de fet aquí a l'exterior
del pacífic de Rafael Casanova hi ha un container,
un gran container que estan omplint en aquests moments
de bàsicament podrien dir que són herbes,
males herbes que han sortit aquí al cementiri dels Jans,
aquest cementiri antic.
Recordem, per dir-vos algunes dades, per exemple,
que aquí, en aquest cementiri, la primera persona,
el primer enterrament va tenir lloc l'any 1849,
per això es fa una idea, eh?
Es tractava, de fet, en aquell cas d'un britànic que se deia John Brickman,
i la darrera persona que va ser enterrada d'aquest cementiri
va ser una anglesa resident a Tarragona que es deia Una Hox.
Això va ser el juny de 1992,
o sigui que estem parlant de molt de temps, eh?
Vull dir, com a anècdota, explicar-vos que ella,
aquesta, la Una Hox, era catòlica.
Aquí, la majoria d'enterrats són protestants.
També diu-vos que per aquí hem vist el de Xirinacs,
l'escriptora tarragonina,
que ella, de fet, va parlar d'aquest cementiri, d'aquest espai,
en la seva novel·la, Zona Marítima.
És per aquí, no sé si en aquests moments podrien parlar amb ella,
en qualsevol cas,
també hi ha la presenta, l'atinent d'alcalde responsable,
la regidora de Cultura i Patrimoni,
Rosa Rossell, que també és per aquí,
i que, doncs, bé, estan prenent part en aquesta activitat,
doncs, d'arronament.
Estem veient en aquests moments,
podeu escoltar, doncs, de fons les tasques,
que es donen a terme.
Això és un espai que és com un jardí.
Hi ha un accés principal,
hi ha una porta gran, un portador així metàl·lic a l'entrada,
després hi ha com una mena de zona jardinada,
i cap a l'interior són ja dues criptes,
una a la dreta i l'altra a l'esquerra.
En aquestes, doncs, hi ha les diferents tombes,
aquí a l'interior del cementiri,
doncs, que s'estan neteixant de forma acurada,
doncs, perquè puguin, doncs, ser com sentir
o a la conversa amb el cònsul visitables en un futur,
i que, a més a més, doncs,
s'hi puguin reconèixer la persona que hi ha enterrada
a través del nom i les dades que figuren a la làpida
de la persona que hi ha enterrada a l'interior.
Seguim endavant en aquesta quarta hora del matí
de Tarragona Ràdio.
Mirem de tornar, com dèiem, al cementiri dels llancs
per veure si hi ha més convidats
o altres protagonistes al costat
del nostre company Josep Sunyer.
Josep, bon dia de nou.
Hola, Ricard, bon dia.
Doncs, si tenim altres protagonistes,
podem parlar en aquests moments
amb l'escriptora de Tarragona i Olga Sirinacs,
que ella parla d'aquest espai en diferents llibres,
d'una banda, la novel·la de Sona Marítima,
però també que no juguin al cementiri.
En aquest llibre també parla
els nens de fer ben a jugar aquí, en aquest cementiri.
Ara parla amb ella, també s'acompanya
la regidora de Cultura i Patrimoni
de l'Ajuntament de Tarragona, Rosa Rossell.
D'entra, saludem l'escriptora.
Olga Sirinacs, bon dia.
Hola, bon dia.
Expliqui'm això, com ha anat,
que vostè va decidir citar aquest cementiri
en els seus llibres, no?
Primera, perquè a mi m'agraden molt
les coses macabres,
això és per començar, no sempre, eh?
I després perquè m'atreia molt
tot aquest desconeixement
que hi ha del cementiri dels Jans,
que jo havia llegit en una revista molt antiga
d'aquí Tarragona, que es deia Les Quatre Barres,
quan això era un lloc solitari,
que hi bufava els vents i llavors els morts,
aquells escrits romàntics que es feien antigament,
quan això era solitari.
Llavors això m'havia tret ja,
això del cementiri dels Jans.
I quan n'hi he pogut, quan vaig poder,
llavors hi vaig situar aquí una aventura.
Que encara hi ha la làpida de la dona
que jo vaig esmentar i tot això,
vull dir que em va interessar molt.
el consulat britànic me va proporcionar,
me va donar, doncs, documentació
perquè jo me la pogués copiar
i, o sigui, hi ha algunes coses que són certes
dintre, doncs, de la novel·la com a documentació.
Sí, vostè ja havia tingut...
Guanyar el premi Ramon Llull.
Efectivament, efectivament.
Vostè, però ja havia vissut alguna experiència, no?
Ja fos la infància, en fi,
al llarg de la vida, amb aquest cementiri, no?
No, amb el cementiri no,
però relacionada amb els anglesos, sí,
perquè el meu avi,
amb els quals ja vivíem,
eren molt amics del consul britànic,
sempre ho havien estat.
I, precisament, el meu Premi Sant Jordi,
que era anterior,
està tot basat en els documents de la BBC,
que llavors estava prohibit aquí,
perquè aquí, amb els feixistes,
no es podien passar documents de la BBC,
ja sabeu, els aliats i tot,
però ell els tenia.
I, aleshores, jo vaig basar
tota la meva novel·la,
que va guanyar el Premi Sant Jordi,
amb aquests documents.
Cada capítol hi ha una part de guerra,
d'aquests, així, entre la BBC.
O sigui que,
més aviat ve per lligar amb documents familiars,
d'haver investigat,
i jo llavors, amb això,
doncs, he pogut treure bastant de partit.
Jo no sé si el seu llibre hi haurà contribuït,
però aquest és un dels grans llocs
d'esconeguts de Tarragona,
de la ciutat.
Molta gent no ho sap ni que existeix, això.
A veure, ja ho he anat,
dic predicant,
perquè ho he fet predicant,
però reivindicant a tot arreu que he pogut.
Ja ho he dit,
abans, regidor,
sempre que se m'ha volgut escoltar,
sempre reivindicant-lo,
perquè cada vegada es deteriorava més, això.
Gent que havien saltat a dintre m'ho deien,
dius que allò està cada vegada pitjor,
i jo pensava que amb un cop de bulldós
això desapareixeria.
Però ara,
sembla per ara d'encantament,
però perquè s'han deslligat algunes coses,
doncs,
l'han vingut a arreglar,
i per mi avui és un dia,
doncs, diguem-ne,
no vull dir gloriós perquè seria exagerat,
però una satisfacció.
Olga, Xirina, gràcies, una abraçada.
Gràcies a vosaltres.
Doncs ja ho veieu,
en aquests dos llibres,
d'una banda la novel·la Sona Marítima,
i de l'altra que no juguin al cementiri,
doncs, que figura aquest cementiri dels Jans.
Ara sí saludem la regidora de Cultura i Patrimoni,
senyora Rosa Rossell,
molt bon dia.
Hola, bon dia.
Satisfacció també per part de l'Ajuntament,
per aquest dia,
en fi,
primer neteja,
però vaja,
serà un espai més a la ciutat, no?
Home,
quan estigui tot rehabilitat, sí.
A veure,
el que hem parlat,
i hem estat parlant amb el senyor David Smith,
el cònsul general britànic a Barcelona,
és el fet que, bé,
ara s'ha fet aquesta primera part de la neteja,
doncs, com a símbol
que realment comencem,
diguem-ne,
les converses
i comencem una col·laboració.
Llavors, a veure,
s'ha d'arreglar tota la part de dalt de les criptes,
que inicialment hi havia una gran terrassa,
llavors,
ara està totalment menjada per les herbes
i males herbes i de tot,
s'ha de mirar com estan les estructures dels nintxos,
i llavors es farà un projecte de rehabilitació,
que evidentment,
doncs,
ha de passar per l'Ambaixada de Madrid
i se n'ha d'anar a Londres.
Si Londres autoritza,
doncs,
bé la despesa i tot,
llavors es farà tot un arrenjament general
d'aquest cementiri
i serà quan nosaltres entrem a fer la museïtzació,
per, vull dir,
uns panells explicatius de la història d'aquest cementiri,
de qui ha enterrat i tot això,
i llavors podrà ser visitat,
doncs,
com un espai més patrimonial de la ciutat.
Des del 1850...
Doncs ja ho decidirem.
S'ha de quedar de parlar,
no?
Però dir que des del 1850
que va ser adquirit pel Regne Unit,
això no canviarà,
és a dir,
continuarà sent del Regne Unit aquest cementiri?
Evidentment,
fa uns anys es va parlar de la possibilitat
que ells fessin una cessió d'aquest cementiri a la ciutat,
però a partir del moment
que s'ha fet tot un inventari
de tots els cementiris anglesos
que hi ha escampats per la costa espanyola,
que penso que n'hi ha 22,
aquest és el quart més important,
i per tant,
doncs,
han dit que el volen mantindre,
doncs,
com a un cementiri anglès,
i fins i tot,
doncs,
la possibilitat
que es pogués utilitzar
en el seu moment
si convingués,
no?
En terraria,
algú sí ho demana,
baixa?
Sí,
sí, sí, sí, sí.
L'altre dia,
el cònsul ho va comentar,
doncs,
a la roda de premsa
que per què no,
si això estava arrenjat i adequat,
mira,
la brigada ahir
va estar traient uns arbres morts
i aquí estem col·laborant tots.
Senyora Roser,
gràcies.
De res,
bon dia.
Doncs ja ho veieu,
per cert,
que els marines,
els que feien referència abans,
o s'ho volies explicar
perquè és que té la seva gràcia,
té la seva singularitat.
Són marines de l'exerc,
del Regne Unit,
són cadets de la marina,
concretament,
per ser exactes,
i porten un uniforme
de color blau marit,
tant pantalons,
pantalons curts,
mitjons de llana,
una mena de botí,
i és un...
a més a més,
porten la boina aquí,
al cinturó,
per entendre'ns,
penjada,
són nois i noies
i estan, doncs,
fent aquestes tasques
d'esbrossament d'aquí,
però vull dir que és una imatge
si més no peculiar,
d'aquestes tasques
que estan d'una terme.
A més,
alguns porten també l'escut
que es veu sortint
de la boina,
és una mena de boina,
doncs porten l'escut
també de l'exèrcit britànic,
no?
És, en fi,
la imatge d'aquesta pintura
és que a banda dels marins
també hi ha altres voluntaris
que treballen aquí,
vull dir que hi ha tot un seguit
de persones britànics
que estan aquí col·laborant
amb aquestes tasques
per recuperar el cementiri
dels Janss
i bé, doncs,
que en un futur nostre
tothom qui vulgui
pugui venir fins aquí
i visitar-lo.
Molt bé.
la intenció.
Doncs,
moltes gràcies,
en Josep Asunya,
per aquestes dues connexions
en directe
des del cementiri dels Janss
i fins després,
que ens trobarem
en un altre punt de la ciutat.
Efectivament,
fins ara.
Gràcies,
Josep Asunya,
en directe des de la unitat mòbil.
D'alguna manera,
explicant i descobrint-nos també
aquest espai
molt poc conegut,
fins i tot,
podríem dir,
camagat
a la ciutat de Tarraona,
situat al camí antic,
a l'antic camí
de la Rebassa d'Ana,
aquella zona
de xalets
i de cases que hi ha
de la Rebassa d'un espai
per recuperar
que comença
avui
el seu recorregut,
el seu caminar.
Hem estat allà,
en directe,
en aquesta quarta hora
del matí de Tarragona Ràdio,
una franja horària
que tanquem
amb música.