D'aquí quatre minuts seran tres quarts d'onze del matí.
Matí de dimecres, 15 d'octubre, avui fa just 68 anys
de l'afossellament del president de la Generalitat, Lluís Companys.
Per aquesta raó, com cada any, des de fa ja uns quants
aquí a la ciutat de Tarragona,
la comissió Lluís Companys organitza diferents activitats.
Una ja s'ha fet a primera hora del matí, a les 7 en punt,
a la muntanya de l'Oliva.
Amb la lectura de la sentència d'amor,
amb el llançament de les salves d'honor
i també amb la interpretació de l'himne nacional de Catalunya.
Aquesta tarda, a dos quarts de set,
el monument al president de la Generalitat,
situat precisament a la Rambla, Lluís Companys,
es farà un altre acte en el que hi haurà diferents ofrenes florals,
també l'himne nacional i un Parlament que, en aquest cas,
aquest any anirà a càrrec de Lluís Valar, historiador,
i des de fa poques setmanes director del Museu d'Història de Tarragona.
Ara mateix el saludem en directe al senyor Lluís Valar.
Senyor Valar, bon dia.
Hola, bon dia.
Quina referència històrica podem fer de Lluís Companys,
ara que fa 68 anys del seu afusellament?
Doncs, Lluís Companys va ser un polític agosarat, polèmic,
amb els certs i amb errors,
però indubtablement un gran impulsor
de la recreació nacional de Catalunya,
de la seva autonomia,
i més enllà de la seva autonomia,
amb un intent fallit de proclamar la República Catalana.
Un símbol, un home i una persona,
jo crec que transcendent en la història del nostre país.
68 anys després,
té sentit encara recordar la figura de companys amb homenatges
com els que comentem d'aquí de la ciutat de Tarragona
o dels que es fan arreu del país?
Jo crec que és molt vigent
i té molt de sentit recordar-lo amb homenatges.
Primer, perquè durant molts anys
li van estar negats al nostre país,
tot i que se'n feien a l'estranger,
i perquè, per altra part, resulta que hi ha capítols
que encara no tanquem prou bé,
com, per exemple, el que s'hagi de recórrer individualment
contra els consells de guerra,
que en el seu dia es van fer aquestes persones
represaliades pel franquisme.
Des de la perspectiva local, senyor Balà, recordem,
ara ho deia que aquest matí,
com és tradicional cada 15 d'octubre,
s'ha fet un acte a la muntanya de l'Oliva.
Per què es fa en aquell indret
la lectura habitual cada any
de la sentença de mort de Lluís Companys?
Perquè en aquell indret de l'Oliva
és on s'aforzallaven els condemnats a mort a Tarragona.
Sortien de la presó de Pilats,
que en aquell temps era la presó provincial,
on estaven tan amuntagats
que en contra de la llei de presons
no estaven els condemnats a mort
en cedres individuals,
sinó en una sala comuna.
sortien d'allí, els portaven a l'Oliva
i allí els afusellaven vora el cementiri.
I com que en Lluís Companys
s'esplima, diria jo,
l'homenatge a totes aquestes víctimes
de la repressió franquista,
em sembla que és molt adient
que en aquell lloc es faci l'homenatge a Companys,
que el transcendeix,
i més enllà jo crec que és l'homenatge
a tots els afusellats.
Per tant, creu que l'homenatge a Companys
és un homenatge que s'extèn
a tots els represaliats,
a tots els que van morir víctimes de la dictadura.
Efectivament.
S'ha de buscar una data,
s'ha de buscar un símbol i un lloc concret,
perquè com que hi va haver tantíssims afusellaments,
vull recordar que aquí a Tarragona
la xifra de persones afusellades
s'aproxima a les 800 persones.
Per tant, individualment,
hauríem d'estar gairebé tots els dies de l'any
rememorant afusellats.
D'aquesta manera, en un sol acte,
es ret homenatge a tots plegats.
La gran majoria d'aquests 800 terragonins afusellats
a la muntanya de l'Oliva?
Sí, sí, tots els afusellats a la muntanya de l'Oliva.
Un lloc, en fi, tràgic des d'aquest punt de vista històric.
Doncs va passar a ser d'un lloc visitat,
molt freqüentat pels terragonins,
anar-hi amb menys freqüència,
qui més qui menys,
i no hi ha molts mals records l'endret aquell.
La muntanya de l'Oliva és l'escenari
de l'acte que s'ha fet aquest matí.
A la tarda es farà l'acte al monument,
a la figura de companys que hi ha a la Rambla,
que duu el seu nom,
i que, com dèiem,
protagonitzarà en un Parlament Lluís Valar.
Creu, Lluís Valar, des de la seva perspectiva d'historiador,
que la ciutat de Tarragona,
amb aquest monument inaugurat fa pocs anys,
d'alguna manera rendeix l'homenatge
que es mereix la figura de companys?
Jo crec que sí.
Ha costat molt.
Vam començar aquí a Tarragona
posant una placa recordatòria,
precisament allà a l'Oliva,
que va ser objecte d'atacs vandàlics,
i jo crec que aquest monument,
molt més consistent,
és més adient amb la memòria
del president Màrtir.
i, a més,
en un indret que porta el seu nom.
Han passat ja 30 anys del final de la dictadura,
més de 30 anys.
Aquests dies torna a parlar-se molt,
senyor Valar,
de l'anul·lació de la sentència,
de la sentència d'amor
contra el president de la Generalitat.
L'únic afusallat, recordem,
l'únic president democràtic afusallat
en aquell context històric
en què ja havia començat també la Segona Guerra Mundial.
Quines passes s'estan seguint
per explicar-les de manera didàctica
i perquè la gent ens entengui
pel que fa a aquesta anul·lació de la sentència,
ja sabem que hi ha diferents perspectives polítiques
del que s'ha de fer,
però quines passes, d'alguna manera,
creu que s'han de seguir
i si les podem explicar de manera pedagògica?
A veure,
la llei de la memòria històrica de l'Estat
sembla ser que estableix
que han de ser familiars directes
aquells que demanin
l'anul·lació del judici.
I això és el que ha fet
el govern de la Generalitat
amb la neta de Lluís Companys,
la filla d'una filla de Companys.
El govern de la Generalitat,
en aquest cas,
ha de complir allò que diu la llei.
Altra cosa és que aquesta llei,
en la meva opinió,
és massa tímida,
vist que hi ha molts juristes
que parlen de la il·legalitat intrínseca
dels Consells de Guerra,
que no respectaven ni tan sols
allò que preveia el Codi de Justícia Militar
que pretenien aplicar,
doncs que són nuls de ple dret.
I jo entenc que per cloure
aquesta etapa desgraciada,
la llei hauria d'haver dit exactament això,
que són nuls de ple dret,
que queden anul·lats tots els Consells de Guerra
i que tots aquells que hi van estar sotmesos
són declarats innocents
per la irregularitat del procediment.
No que s'hagi d'anar un per un
a demanar que es revisi
i que es revoqui el Consell de Guerra.
Em sembla que és un pas innecessari
i una humiliació més
per unes víctimes
que han estat injustament tractades.
Aquestes explicacions
i tota aquesta qüestió
que afecta la figura del president Companys
ha arribat també en un moment
en què s'està parlant molt
de recuperar la memòria democràtica,
en els últims anys
s'han fet uns grans avenços.
Vostè també des de la seva perspectiva d'historiador
troba satisfactori
tot el procés
que s'ha engegat
especialment a Catalunya
i engegat pel govern de la Generalitat
en aquest sentit
de recuperar la memòria històrica
relacionada amb aquella època
de la història del nostre país?
Jo entenc que sí.
Ens hem d'enfrontar
i hem d'entendre la història
tot al seu abast
i el que no podem és ocultar uns anys
perquè van passar coses terribles
que efectivament van passar.
La història s'ha de saber,
s'ha de conèixer.
Els anys
que van transcorrer
des del 1939
fins a començaments dels anys 50
constitueixen un 8
en la nostra historiografia.
almenys a nivell més de divulgació popular
jo crec que és bo recollir,
assumir,
saber allò que va passar,
honorar aquells que van estar deshonrats
sense cap ànim de rebenja
sinó per situar cada cosa
en el seu lloc
i en el seu context.
S'està avançant a poc a poc,
jo crec que a la ciutat de Tarragona
portem un cert endarreriment,
però vaja,
la voluntat és recuperar-ho
i en aquest sentit tant des de l'Arxiu Històric
com el Museu d'Història,
els dos de l'Ajuntament
i el Centre d'Estudis Històrics i Socials
Guillem d'Oliver,
que és una entitat tarragonina,
es treballa per recordar
aquest mes de gener proper
que farà 70 anys
que les tropes del general Franco
van ocupar la ciutat.
El fill d'això últim que comentava,
precisament l'última pregunta
li volia fer
respecte a això,
a la recuperació de la memòria històrica
des de la perspectiva local.
Vostè que ha assumit ara fa pocs dies també el càrrec,
fa poques setmanes el càrrec
de director del Museu d'Història de Tarragona.
Caldrà activar algun mecanisme?
Caldrà avançar precisament
des de la perspectiva local
de la ciutat de Tarragona
en aquest tema
i pel que fa a aquesta època històrica?
Sí, jo crec que sí,
que cal activar mecanismes
de recuperació de la memòria històrica
a través d'explicar allò que sabem,
allò que coneixem,
per exemple,
que a Tarragona es va omplir
de presons,
de centres d'internament,
que hi va haver moltes persones empresonades,
que això va durar anys i anys,
i explicar totes aquestes situacions.
Més enllà d'això,
entenc jo que la funció del Museu d'Història
en els recintes que gestiona
ha d'explicar íntegrament la història.
Quan parlem, per exemple,
del pretori,
explicar que va ser un recinte romà,
que l'edat mitjana va tenir uns usos,
que els francesos
van fer unes importants voladures
que van mutilar l'edifici al que en quedava,
i que durant molt de temps
va ser presó provincial
i que allí van haver presos,
que va fer la república
entre els que considerava adversaris polítics
i que hi va haver després molts més presos
que va fer la dictadura franquista
entre els que considerava també enemics.
i explicar-ho tot
i que tots coneguem
i seguim conscients
de les tragèdies que aquí hem viscut
per intentar que no es repeteixin.
Amb un missatge com aquest
ens quedem en un dia com el d'avui,
15 d'octubre del 2008,
68 anys després de l'afossellament
del president Lluís Companys.
Senyor Lluís Valar,
director del Museu d'Història de Tarragona,
gràcies per atendre en directe
la trucada del matí de Tarragona Ràdio.
Moltes gràcies a vostès.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu, bon dia.
Lluís Valar,
el director del Museu d'Història de Tarragona,
que farà, pronunciarà el Parlament
aquesta tarda a dos quarts set de set
a la Rambla de Lluís Companys
davant del monument del president màrtir
que hi ha a la ciutat de Tarragona.
En un acte en què també hi haurà
diferents oferents florals
i on es cantarà l'himne nacional de Catalunya.
Serà l'acte central de la commemoració a Tarragona
de l'afossellament del president de la Generalitat.
Un acte que convoca la comissió Lluís Companys
i que està formada per diferents partits polítics
com Convergència Democràtica de Catalunya,
Esquerra Republicana,
Iniciativa per Catalunya,
Partit dels Socialistes i Unió Democràtica de Catalunya.
També els sindicats, comissions obreres,
Unió General de Treballadors i Unió de Pagessos
i també en forma part l'entitat òmnium Cultural del Tarragonès.
L'acte, com dèiem, aquesta tarda a dos quarts de set
al monument a Lluís Companys a Tarragona.