Vicenç Canyón, bon dia.
Bon dia.
Ui, t'has aprimat.
Sí, he menjat molt malament allà.
T'has aprimat moltíssim, fas una cara de cansat.
Home, juergas i això es passa per altura, això.
A veure, el més important, tu has passat molt bé.
Molt bé, molt rebé.
Has disfrutat molt.
Molt, és una setmana intensiva, dos semifinals, vull dir que hi ha una final allà a Belgrat,
i vull dir que molt bé, molt bé.
Tu ja vas dir que aquest podria ser guanyador, aquest xic rús, no?
A mi no m'agrada.
No, a mi no era la meva preferida, però jo vaig dir que Rússia volia guanyar,
volia guanyar de totes formes.
Va enviar l'Enrique Iglesias seu, és a dir, és conegut a Rússia, Letònia, Estònia,
Birmania, on sigui, clar.
És un poca pena.
No, és un divo, és un divo, és un divo.
No, pensa que no et podies fer una foto amb ell, vull dir...
Oh, estrella, estrella total, eh?
Total, totalment, totalment.
Molt, molt cregut, però portava un guardaespatlles que portava uns...
Armari ropero?
De quatre portes.
Ja, ja, ja.
No et podies apropar a ell.
És a dir, res.
Però hi havia altres concursants d'altres països que eren encantadors, m'explicaves, no?
Encantadors, encantadors.
Molta gent, molta gent, encantadora, m'he fet fotos amb molta gent, entrevistes amb molta gent,
menys amb el nostre Rodolfo Chiquili 4, que també anaven una miqueta així com de...
Ah, sí?
...de créditos, i la gent no...
Bé, bé, però has de reconèixer que tu portaves uns certs perjudicis, Vicenç.
No, jo m'he fet la foto amb ell.
Ah, t'he fet la foto.
Home, clar, perquè s'ha de fer la foto.
Exacte, i amb l'Uribarri.
Que resulta que l'Uribarri, tot això que diu ell, no ho diu ell, li diuen, té un eurofans...
Això ho vaig dir jo.
A la reunió familiar que vam tenir per veure i d'amics, per veure el festival, deia
no, quin crac Uribarri, que tot ho diu, digues mentida.
Això li estan dient, ala, ala, mira què és.
T'ho juro, que vaig conèixer la persona, que em va dir, jo soc el que...
Ah, jo dic, l'Uribarri no sap res, home.
Baixem una miqueta aquest xic, és que, gràcies, Lluís, és que no m'acaba d'agradar,
mira, ja triomfarà el seu país.
Doncs això, que...
Tu anaves amb perjudicis cap al representant d'Espanya, Vicenç, perjudicis molt respectables,
només faltaria, per tant, molt objectiu no ets en el tema.
Però mira, salvemos Eurovision, salvemos Eurovision de què?
Qui ha salvat les seves arcas i que la televisió espanyola es extrema, perquè realment
la gent que va veure el festival...
Però tothom guanya diners amb la tele.
Sí, però tothom que va veure el festival l'altre dia em diu, ah, on estava el pavo?
On estaba el pollo?
On estaban los frikis?
És que em vaig quedar una miqueta que no...
Perdona, jo vaig veure uns quants frikis cantant, eh?
Però qui em vas veure?
Els de Bosnia-Segovina.
Ostres, allò era friki, friki, eh?
A mi em va agradar més Chiquili 4.
I Los Pirates.
Horrible, Los Pirates.
Los Pirates.
Porta Aventura, eh?
Era Disney.
A Porta Aventura, perfecte.
Era Disney.
A mi els francesos em van encantar.
Ah, a mi no.
Ja ho sabia.
I els que em van robar el cor i vaig estar plorant tota la nit.
Exegero, que no, eh?
Els anglesos.
Ah, no, no.
Mira, mira, escolta, escolta, Vicent.
Una cançó més.
Bé, una cançó més, però com a mínim una cançó discreta.
Bé, no, però hi havia moltes cançons discretes, molt boniques.
Discretes?
Per favor, la de Portugal, que a tu t'encantava.
Ai.
Una senyora més boja.
No, no, no.
Era la rosa d'Espanya, la rosa de Portugal.
Què dius? Però com et podia agradar Portugal?
És això?
Saps el que són 15.000 persones cantant la cançó allà en directe?
Bueno, mira, mira, mira.
Però si és veritat, se li posa la pell de gallina, no m'ho puc creure.
Pensa que la gent que anaven, eurofans espanyols,
apoyaven i recolzaven.
A Portugal, aquí no es va sentir, a la tele,
però els abutxers, com hi ha un català abutxers?
Ah, sí?
El Chiquili 4 van ser, bueno, gent d'esquena,
li donaven l'esquena, fora, fora, això,
ell ho va veure.
Jo no, jo a la tele no ho vaig veure.
Doncs allà, t'ho juro, que si n'hi havia 400, 500 persones...
Ah, diu el Lluís que sí, que ho va veure.
Sí, perquè buscaven una bandera espanyola.
Hi havia una bandera espanyola quan sortia a Portugal.
Bueno, però n'hi havia banderes espanyoles,
però no moltes,
i van fer unes cartulines, que me l'he deixat per cert.
Unes cartulines?
Sí, que ficava una foto del Chiquili 4,
tatxat, i it is not Eurovision.
Però escolta, entenc que sou molt poc patriotes.
No, no, no.
Perquè jo imagino que aquests Balcànis
portessin el que portessin,
vull dir, defensar-ho a mort.
Però com no hem vist,
això no ha sigut una cosa democràtica,
això ha sigut un xanxullo,
perquè vagi aquest senyor,
Chiquili 4, que en tot el respecte és un actor,
que molt bé, David Fernández,
però no,
et sap greu que tu no estiguis allà representat
o amb una cançó digna.
Diu, salvemos Eurovision.
Però m'entens que han de salvar?
Què es pensava?
Que triomfaria allà?
Si allà ningú sabia qui era el Chiqui Chiqui.
Si van anar pel carrer...
Jo no he vist el Chiqui 4 en cap festa.
No he vist...
Només un dia...
I mira, cap festa, segur que és anar molt, no?
Molt, cada dia.
A la Welcome Party van venir,
que han d'anar tots.
Però la resta,
jo he vist amb la d'Ucrània,
hem vist fotos amb tots,
hem cantat les seves cançons,
un altre des del seu disc.
Vull dir, cada nit,
a una festa diferent.
Estaven segrestats.
I aquí sortia a Esmanya
que van triomfant.
Mentira, coxina.
No, ningú perreava ni ningú res.
Vull dir, és tota una manipulació dels medis.
Però n'hi ha part tant, Vicens.
Home, clar que sap greu,
perquè és que és una manipulació.
Tu estàs dient,
fas veure a la gent,
als milions de persones
que Chiqui 4 guanyaria l'Eurovisió
i què ha de guanyar amb aquesta cançó?
Què ha de guanyar amb aquest producte
que fa gràcia aquí,
però a l'estranger no fa gràcia?
Jo, i és una opinió molt personal,
crec que es fa un gra massa de tot plegat.
Bé, a veure, cadascú, evidentment,
si jo fos un fotó...
Si jo fos de futbol,
si jo m'agradés el nàstic,
doncs patiria igual.
Clar, clar, clar, ho entenc.
A veure, jo entenc que la gent
que sou militants d'Eurovisió,
doncs que tingueu aquest criteri.
Jo ho entenc perfectament.
A veure, si...
Els que ho mirem d'una altra manera,
doncs que va ser divertit,
va ser bonic.
Jo fins i tot quan va sortir
al Chiqui 4 em va agradar,
i em va agradar moltíssim més
com ho va fer a Eurovisió
que amb els vídeos que anaven pel món,
dins del que és aquest estil.
Clar, jo m'ho prenc d'una altra manera,
és lògic, com molta gent.
Però no, perquè la gent va veure
que no n'hi havia tants friquis
com es pensaven allà.
Va sentir cançons molt bones,
posar-se en escenes com la d'Ucrània,
que, bueno, una passada,
aquella dona que sortia d'un armari,
els nois que solien il·luminats...
Hi havia coses que em semblaven
una mica catetes, ja t'ho dic ara.
Però a quines?
Allò de l'àngel i el demon.
Ai, però allò era cateto.
Aquell era cateto, però cateto.
Acervallant s'ha gastat el pressupost seu.
Doncs, xato.
Perquè tinc gorres, samarretes, medalles,
tinc motxilles, tinc de tot d'acervallant.
El que passa és que us veneu, us veneu?
No, no.
A l'hora de Moscú.
A mi no m'agradava, a mi no m'agradava acervallant.
A mi no m'agradava gens.
És a dir, que si us donaven regalet...
No, no, no.
I la pobra sueca, la...
Aquella que vas dir...
Però aquella xiqueta que faci públic
el nom del cirurgia plàstic, eh?
Doncs que faig una denúncia, no?
Home, però terrible, no?
I de prop pitjor, m'imagino.
Aquesta la va passar el jurat.
Aquesta no va passar a la semifinal.
Una altra que va quedar malament a Andorra,
la Gisela, no la vas veure...
Perdona, jo no la vaig veure, però la Gisela, sabem com canta,
i aquella noia li donava 20 voltes a totes les noies balcàniques, eh?
Doncs la Gisela, però pobreta...
I sense recauixotar-se ni res d'això.
Ja, però mira, la cançó, la cançó cursi, la de Casanova.
Ah, sí, això sí, la cançó era terrible.
És de Casanova, aquestes alçades del segle XXI, Casanova...
La coreografia, molt simple.
És que no ho vaig veure.
I li van ficant un casco al cap, que semblava un linguado allà.
La pobreta, nosaltres deia Andorra, Andorra, recolzàvem Andorra,
però sabíem que no passaria.
Ja, ja, ja.
És que anava lletja.
Jo d'anar guapa, anava lletja.
Jo, de totes maneres, Vicenç, discrepar és bona aquesta vida.
Jo el que no estic d'acord és que diguis que hi havia coses espectaculars,
fantàstiques.
Jo vaig veure...
Bé, d'acord, puc admetre que hi hagués una certa part de friquisme,
però que hi havia una part hortera que no s'aguantava dreta, també és cert.
No, perquè...
Per mi hi havia països que no, que eren molt correctes.
Noruega.
Noruega, tu creus que va fer una posició d'encena digna, una cançó digna.
No t'estic dient tots, però sobretot el que era la zona de Bàltica...
Escolta, horteres, horteres, eh?
Però amb avarícia.
No?
Si veies com m'està mirant el Vicenç.
Ah, aquesta és Noruega?
Aquesta és...
Molt bé.
I molt guapeta, i molt bé.
Veus? Guapeta.
Es valora tot, es valora.
La cançó, el vestuari...
Xato, doncs per guapeta, Portugal no, eh?
No, pobreta, no.
Salvà, ni amb tots els respectes, sense mai tenir...
No, però era molt simpàtica.
Era la rosa de Portugal, doncs era la rosa d'Espanya.
Més guapa la rosa d'Espanya.
Va guanyar OT, guany, però va portant...
Que fan l'OT a Portugal.
Clar, i aquesta la guanyadora.
Ah, ho van fer amb OT a Portugal.
Però clar, ens queixem que es voten entre ells,
però quan voten 12 punts a Espanya, Andorra o Portugal, no diem res.
Ah, però per què s'ho preneu tant a pit?
Home, perquè sí, és un cop a l'any, home.
I saps que potser.
M'encanta.
Quiero protestar y protesto.
Clar que sí, home, només faltaria que no poguessis protestar.
A veure, vam xalar i disfrutem molt.
Pensa que nosaltres ja, quan les votacions anàvem per Grècia, per exemple,
perquè volíem...
No em va agradar gens.
No.
No.
La Calomira és simpàticíssima.
La Calomira, aquella, la Calimera...
Calomira, és simpàticíssima.
Però escolta, era només pit i cuixa, eh?
La guitarrona aquesta...
Vale, perquè a tu t'agrada molt el teatreo
i això de les senyores que es posen estupendes, però...
A veure, a veure.
Guapa.
Guapa, però de bellesa fàcil.
Hi havia una que era espectacular, que aquella...
Bueno, era tremenda, de guapa.
Com era?
Era balcànica, també?
La d'Ucraïna, segurament, no?
Que era una morena, així.
Morena, sí.
Que ella era més guapa que la grega.
La grega era de bellesa fàcil.
Era d'anunci de xampó.
Sí, pobreta, però era molt simpleta.
Ai, era happy, era Heidi, per dir-ho.
I escolta, i aquells heavies, aquells rossos?
Ah, sí, això eren de...
Ells eren noruecs o finlandesos?
No, finlandesos.
Bé.
A mi no m'agrada aquest, però...
I Turquia, el directe que van fer, Turquia, van fer un directe boníssim.
Molt bé, eh?
Turquia, molt bé, eh?
Molt bé.
Home, Turquia, molt bé, clar que sí.
Jo Turquia i la Bretanya.
Això no és ortera.
Això no era ortera.
Tenia el seu punt.
I com van quedar?
Molt, molt bé.
Fatal.
No?
Ves que em perdo, Vicenç, ho has d'entendre.
Per això et tinc a tu.
Israel, aquest noi allà.
Això té un aire de modernitat contemporani, clar.
Ara, el bisbalí en aquest rus, que ha guanyat, ja voldria aquest rus semblar-se al bisbal,
que és un tros de cantant.
No, no, és bo, eh?
No m'agrada.
No m'agrada el rus que ha guanyat.
No, no, m'agrada molt.
A tu t'agrada?
A veure, la cançó no m'agradava, m'agradava més l'altra que va...
Però ell anava per guanyar.
És a dir, un país que vol guanyar com a Rússia, al final, que la sigui, la aconsegui.
És a dir, l'any passat, tercer, fa dos anys, quart, vull dir, que sempre ha anat portant els millors actors,
ay, actors, artistes, cantants del seu país, amb una posada en escena, el més digne possible.
Home, s'ha portat un violinista amb un esteridivarius.
i el campió del món de patinatge de gent.
Que va ser en complements, allò...
Home, anava per guanyar aquest tio, anava per guanyar.
Aquí nosaltres anàvem per salvar Eurovision.
Què conya de salvar Eurovision?
Clar, el que passa que jo no sé ara quin camí, quina trajectòria fan tots aquests productes musicals,
no deixen de ser productes perquè, aviam, a mi em pot agradar o no,
el meu criteri no té cap importància,
però la cançó d'aquest noi rus que va guanyar el festival,
jo no sé si la sentirem a les fórmules musicals...
Aquí no, aquí no, però allà sí.
Clar, l'any passat, per exemple, la d'Ucraïna, l'any passat, que va quedar segona,
a França va ser el número 1, aquí ni s'ha d'escoltar, i és una cançó...
S'ha de tornar a fer el festival de Sant Remo,
i música italiana, i anar a la Oti, i el que convingui.
Ai, la de Suïssa va ser molt xula, no va passar aquesta, no, no, tu no la vas veure.
No, no, jo les semifinals no les vaig veure, confiava en el teu criteri.
Sí, sí, sí, això, Suïssa va ser una...
Va estar bé.
Sí.
Escolta, un altre tema, a veure,
quan anaven connectant-nos amb les televisions del món mundial...
Sí.
Que friquis, també, que...
Quins quadros joteros, eh?
Sí, també n'hi havia cada carcamal.
Quins quadros que hi havia, eh?
Carcamal allà.
A més, totes de sèrie, eh?
Sí, clar.
Les xiques totes roses, los xiques...
Uu, allò era tremendo, eh?
Home, vull dir que la imatge és molt important, la imatge que es ve a fora i sempre...
Però n'hi havia cada senyor, també, i senyora Gran, també, donant els punts.
Però això t'ho dic, no, no, però que no t'estic parlant dels que donaven els punts, no...
Home, l'Uribarri, imagina per allà, l'Uribarri, que és un champignon allà...
Doncs, perdona que t'ho digui, l'Uribarri escoltat, doncs l'ho donava amb vientillo i vidilla, eh?
Jo li vaig dir a l'Uribarri, què diràs, que no han entendit el nostre sentit de l'humor?
Ah, sí, això diré, això diré.
I després de la Pécet, per mi el millor, eh?
Bé, la Pécet és més neutra, aquest senyor és una miqueta...
La Pécet és una altra cosa, és més contemporània.
Ell va de Marisa Vidillo, que tot ho sap, i tal, així de clar.
Encanta, Vicenç.
Escolta, tema, no dic personal, però sí tema així més social, què tal?
Dinamarca.
A veure?
Anunci de cervesa.
Saps que sonen pitjor?
Ai, ai, pitjor, diferent, quan les escoltes al festival així sentides.
Per exemple, aquesta cançó me la posi, mira, és mona per posar-la allò per tancar el programa i tal.
A veure, com eren aquests?
Era una que anava amb una agudadeta molt surta.
Ah, sí, moníssim, moníssim, amb uns pantalonets estrets, uns tirants...
Sí.
Aquest era una monada.
Sí, no?
Ho sap.
Ho sap.
Tu també.
Però és que, a més...
Vas fer-te fotos amb ell?
Clar.
Però és que...
Aquesta m'agrada.
Cervesa.
Bé, doncs cervesa, però bé.
És que és un cervesa.
També era cervesa, era la dels pirates.
Aquesta és una monada, et tenia d'haver guanyat aquesta, veus?
Per exemple, veus que no tot és...
Ai, no, no, no, no, no, fora, fora.
De cap manera, fora, fora, Lluís, sisplau, sisplau.
Això és, els pitufos.
Els pitufos.
Ai, com m'ha agradat aquesta...
I li va sortir una mamella, a l'assaig li va sortir una mamella.
Ah, l'assaig, però jo no vaig veure...
I al xiquil i a l'assaig li va acabar...
Ai, vas...
I lo de la...
Ai, Armènia.
Armènia.
Quele, quele.
Aquesta noia també, que portava un vestit de serrell.
Va quedar la...
El vestit era una monada.
Perquè, a més, ho dèiem.
En fi, aquest vestit, quan et mous, ja pot ser un pato ballant que llueix.
Era molt guapa.
Llueix amb aquest vestit, els flecos.
Però la quarta, Armènia.
No té tants veïns, Armènia.
Vull dir, està a prop de la Quinta Forca, Armènia, que està ballant i turquí.
Tu no ets objectiu, Vicenç.
Mira.
Ale, ale.
Ale, quele.
Ale, quele, quele amb el fleco.
Ale.
Veus que bé.
Oi, que bé que t'ho has passat.
Mira, jo ja em sento recompensada.
A mi m'és igual qui guanyi.
Però el Vicenç ho ha passat tan bé.
Sí, clar.
L'any que ve has de tornar, eh?
Estava a la tercera fila.
Que aniràs a Moscou l'any que ve.
No vas veure la tele a saludar.
Jo no, però el Lluís sí.
El Lluís m'ha dit, vaig veure el Vicenç.
Dic, jo no el vaig veure.
Miga Tarragona, mama.
Escolta, això que no el veu ningú.
Què dius?
Home, quota de pantalla, uns nivells d'audiència extraordinaris.
Això no ho pots negar.
Sí, clar, home.
Això no ho pots negar.
Perquè han venut que guanyaria.
No, han venut que anava un personatge que ha despertat la simpatia de moltíssima gent.
Que és mentida.
I l'odi d'altra gent.
Dic aquí, dic aquí.
Aquí sí.
La gent que mirava la tele era la d'aquí o la d'allà.
Allà fora no sabia ningú que era el Xiqui Lill 4 i feien ballar la gent al públic,
li feien ballar al carrer, van ballar el Xiqui Lill 4, el Xiqui Lill 4 al carrer
i enfocaven només en ells, perquè al carrer no n'hi havia ningú ballant-lo.
Això, vull dir-ho jo, que estava ballant.
Escolta, quanta gent hi havia allà mirant el festival en directe?
Perquè des de la tele semblava milers i milers i milers de persones.
De 15 a 20.000 persones, no ho sé.
Però allò era, bueno, és molt xulo, de veritat, s'ha de veure.
I a mi, a la tercera fila era, vull dir, que estava allà,
jo que tocava un botó del rus, va caure a mi a prop.
Ah, sí? I te'l guardes? Faràs una medalló, una relíquia o alguna cosa?
No, no, tu no ets mitoman.
No ets pa tanto.
Tu ets eurofant, però no mitoman, que hi ha una diferència, eh?
I tant, i tant.
Encara hi ha categories.
Ens queda poquet temps, com sempre.
T'ho has passat bé, festes bé, la gent encantadora.
Molt bé.
L'atenció als mitjans, molt bé.
Tenint en compte que també això que Espanya no hagués recolzat a Kosovo,
a nosaltres viva Espanya per tot arreu i qualsevol cosa que ens fèiem...
Home, tenim una bona imatge exterior, doncs, des del punt de vista polític, no?
Molt bona. Taxistes, allà, tothom, vull dir que els espanyols estaven molt ben tractats.
Molt bé, Vicenç, descansa una miqueta.
Sí, sí, sí, tinc la panxa una miqueta així...
Ja m'ho imagino.
I anar fent guàrdia o la per anar a Moscou?
Bueno, ja ho veurem.
Ja ho veurem. Home, si hi vas, ja saps que tens l'acreditació de...
Sí, sí.
Correspons a la crèdita.
I subvenció, no?
Bé, ja ho parlarem, ja ho vendrem.
Vendrem una miqueta, no diuen que fan negoci d'això del festival,
que nosaltres també podem fer, no res, quatre calerons,
justet pel bitllet d'avió del Vicenç, res més.
Nosaltres no volem fer contuna, eh?
Que és molt car, Moscou.
És caríssim, Vicenç Canyón, moltíssimes gràcies.
Gràcies, jo tornaré per parlar de teatre un altre cop.
De teatre, d'allò que és...
Bé, això també s'hi fa, no?
És teatre, Vicenç, és teatre.
La vida és teatre.
No res més.
Adéu, guapo, gràcies.
Adéu, guapíssima.
Posem el punt i final, lluny de l'Eurovisió.
Mira, això ens està bé per posar el punt i final.
Dir adeu, recordar-los que demà dimecres tornem, com sempre,
a la seta en punt del matí.
Barbara Lewis ens diu això de Hello Stranger.
Nosaltres adeu-siau fins demà i acabin de passar un bon dimarts.
Adéu-siau.