Ara són dos quarts de dotze del migdia, en vuit minuts.
Saludem Marc Pastor. Marc, bon dia.
Molt bon dia. Enhorabona.
Moltes gràcies.
Per aquesta mala dona que t'ha atorgat el primer premi de crims de tinta
de novel·la negra d'intriga i policia,
que tot i que no és la teva primera novel·la, és la segona.
Sí, la segona publicada.
I amb la primera vas tenir molt d'èxit, no?
Home, va tenir bona sortida.
Va tenir també bona sortida.
A veure, abans ho hem comentat, el Marc és escriptor, d'això no hi ha dubte.
ha escrit una novel·la i, pel que sembla, li han donat un premi.
Jo és que no l'he llegit, ja ho dic, obertament.
Per tant, parlo d'oïdes.
Tindràs temps.
I tant, ja la tinc aquí.
És una lectura més magnífica per l'estiu, d'això no hi ha dubte.
El cas és que és diplomata en criminologia,
treballa a la policia científica dels Mossos d'Esquadra
i molts de vostès diran, clar, així qualsevol.
Doncs no necessàriament.
No.
No necessàriament, perquè jo crec que treballant a la policia científica
en l'actualitat podries escriure novel·les negres,
novel·les de crims i tot,
però actuals, contemporanies, explicant tot això que feu servir.
Però clar, tu el que has fet és retrocedir en el temps
amb la qual cosa la recerca històrica segur que ha estat impressionant.
Sí, seria molt més fàcil escriure sobre l'actualitat.
Per tu sí, perquè ja ho tens de sèrie, no?
Exacte, jo ja ho porto sobre això.
Llavors seria molt més sensible plasmar tot el que hi ha ara.
A mi el que m'interessava era veure una miqueta
el que estem fent ara, en certa manera,
però fa cent anys, amb totes les dificultats que això comportava,
totes les mancances tècniques,
totes les mancances fins i tot de personals,
amb una investigació de fa cent anys.
El que passa és que els Mossos d'Esquadra
no teniu res a veure amb el Corbo i el Malsano,
que són els detectius aquests terribles, no?
No, no, no.
De fet, hi havia Mossos d'Esquadra a l'època,
però la gent parlava d'ells com els espardanyers.
Llavors, diguéssim que no serien els protagonistes.
No, no, és un altre món, eh?
Sí.
Perquè, vaja, el perfil de l'investigador
que investiga aquests crims terribles que s'estan succeint
és un perfil desastrós.
A veure, ni les novel·les policíacas dels anys 60 i 70,
un home que té tots els defectes i poquetes virtuts.
A veure, és un home de la seva època, al cap i a la fi.
Era una època convulsa, era una època molt...
En certa manera, tenia moltes jumps.
Era una ciutat, Barcelona, en plena expansió
i tenia...
Era una ciutat cada cop més europea,
després es va veure troncat per la història.
Però també això comportava moltes foscors, diguéssim.
Hi ha aquestes foscors que s'arrossegaven
des de la Setmana Tràgica del 1909,
hi havia molta misèria, hi havia molta violència,
molta racialitat, hi havia pistolers pels carrers,
sense anar més lluny.
El tema d'atemptats anarquistes...
Llavors, un policia d'aquella època
s'havia de comportar com s'havia de comportar.
Home, jo imagino que, en principi,
tots, justament per aquesta cosa,
el món de l'anarquisme,
les empreses, hi havia moltíssima corrupció
dins del que era la policia de l'època.
A tots els nivells.
A tots els nivells, per tant, en aquell sector també.
I parlaves de misèria,
era una misèria física,
però també una misèria moral,
perquè en aquella època
es donaven crims terribles
a la Catalunya rural,
però també a la Catalunya urbana.
Tenim una història de crims i de criminals
que no té res a envejar d'altres cultures,
no, segurament?
Jo crec que
no tan misèria moral
com que era...
Una és conseqüència de l'altra.
Sí, sí, sí, clar, clar.
Eren uns crims,
eren molt espectaculars,
però també hi són ara, de fet.
El que passa és que ara,
mediàticament,
segurament tenen més ressò
i s'encenen tan ràpid com s'apaguen.
En aquella època,
la notícia,
el crim,
el fet,
es barrejava moltes vegades
amb la llegenda,
amb la mitologia.
Hi havia més analfabetisme,
de fet.
I amb els perjudicis,
que encara eren més grans que ara
respecte a la gent.
Perjudicis, en quin sentit?
En el sentit que moltes vegades
només calia
que algú parlés d'algú altre
i comencesin a fer
amb tota aquesta superstició
els rumors,
i una persona
que potser no havia fet res
o no havia fet tant
es convertís en un autèntic monstre, no?
Però això també passa ara, eh?
Però això ho fan els mitjans
de comunicació, segurament, no?
Sí, sí, sí.
Però en aquella època,
diguéssim,
que la brama del carrer,
els rumors populars,
eren bastant més forts, de fet.
Enriqueta Martí va existir?
Sí,
és un personatge real.
I aquesta fotografia
que jo tinc davant
respon a aquesta...
És la seva imatge real?
La fotografia d'aquesta,
que de fet és la que surt
a la portada de la novel·la,
és una fotografia
que se li va fer
en el dia de la seva detenció
a la caserna del carrer Sepúlveda.
És una dona jove?
O sembla jove?
No, té uns 40...
Bueno, sí, 40 i poc, sí.
Jove?
Sí.
Jove, Marc, per favor.
Per l'època no ho era.
Per l'època no ho era.
No, en aquella època
ja estava en un moment...
No té una cara desagradable,
al contrari.
Com enganya això, no?
Jo crec que té una cara desagradable.
Mira-la bé.
Mira-la als ulls.
Jo crec que té una mirada
una mica...
Clar, és que tu has passat
moltes hores amb aquesta dona.
Jo l'he tingut des de la pantalla.
Jo l'acabo de conèixer.
Mentre escrivia novel·la
la tenia des de la pantalla.
De fet, la meva dona
la volia fer treure des de la pantalla.
Que està aquí i posa una cara
que em diia, no?
I quines ganes tenia
que acabés la novel·la.
Perdona, Pitu Rovira, bon dia.
No ha d'intervenir,
però tu li veus la cara desagradable,
aquesta dona?
Té uns ulls una mica foscos, no?
Sí?
Sí.
Transpua una intranquil·litat,
quasi bé, no?
Per què la van detenir?
A veure...
Què va fer tan terrible?
L'Enriqueta Martí,
pel que s'ha demostrat,
pel que se sap,
era una dona que es dedicava
a segrestar criatures.
les venia a la classe alta barcelonina
com a prostitució infantil,
per tema de pedofilia,
pederàstia i tal,
i les que no podia vendre
pel que fos,
les assassinava,
les matava,
els hi treia els greixos de sang
i en fabricava engüents,
pomades,
que deien que curaven.
Ella deia que curaven
la tuberculosi,
la sífilis,
també les relacions.
I deia de sacamanteques, no?
De la cultura castellana.
Exacte.
De fet, tothom es refereix
als sacamanteques,
però aquí tenim una tradició
a Catalunya,
que és la seginera,
que vindria a ser el mateix,
però és més nostrada,
diguéssim,
i la Enriqueta, diguéssim,
que seria el màxim exponent
de seginera.
A partir del relat d'aquesta dona,
el que tu deies,
vas construint un món
que probablement
ignoraven
o volíem ignorar
en aquella època,
però també en l'actualitat,
no?
De pensar que hi havia...
Ara, per exemple,
disbordadament,
estem parlant de temes
de pedofilia
que es donen
a través de xarxes d'internet
i pensem que això
és un invent d'ara.
De tant en tant,
va bé refrescar la memòria.
De fet,
aquestes parafílies
i totes aquestes desviacions
han existit sempre.
El que canvia normalment
és l'escenari
i canvia la repercussió mediàtica.
Ja en la societat
de la comunicació,
evidentment,
és molt més visible.
Clar.
Insistim que és una novel·la.
Per tant,
el Marc el que no fa aquí
és la biografia d'aquesta dona,
sinó que crees
tota una trama,
tota la nínia d'investigació
al voltant.
És el que té gràcia.
De fet,
a veure,
la informació sobre aquesta dona,
avui dia,
si vols que segur
la trobes,
saps el que va fer,
saps el que no va fer,
com va anar tot.
A mi m'interessava
reflectir una mica això,
el que he dit abans,
l'investigació de l'època.
Llavors,
agafant sobre la base real
de l'Enriqueta,
he intentat fer una mica
la novel·la aquesta
policíaca al voltant d'ella,
com hauria estat
la investigació
per arribar a enxampar-la.
Montecristo,
que és l'anterior novel·la,
també té com a protagonistes
aquests detectius?
No,
té algun parent.
Algún parent.
Sí,
té ja relació de parentes.
De fet,
el protagonista de Montecristo
surt en aquesta novel·la
fent un petit cameo.
Ja veus,
és tan xulo això,
els escriptors
feu el que us dóna
la gana
amb els vostres personatges.
Ens dediquem a jugar,
ens dediquem a jugar.
Estem a casa,
al menjador,
anem escrivint
i clar,
no hi ha qui ens pari aquí.
Per què vas triar
aquesta història
en una altra
tenint en compte
que tenim un passat
molt ric en crims?
Em va fascinar molt,
la veritat.
La vaig sentir per la ràdio
fa quatre anys
i em vaig sentir
fascinadíssim
per la història d'Enriqueta.
Primer,
la versió més legendària
de la vampira,
de la Calle Poniente,
del tema de la sang i tal,
de dir,
ostres,
això ho tenim aquí.
S'ha fet publicitat
milions de vegades
i en canvi d'aquí
és com si ho tinguéssim
més tapat.
Sí que tenim
història negra
però està tot com més
menys mediàtic,
diguéssim.
I vaig començar
a buscar informació
i vaig passar una mica
de l'Enriqueta
legendària
de la vampira
a l'Enriqueta
assassina,
l'Enriqueta
persona humana
que es dedicava
a assassinar.
I què va passar
després de l'assassinat?
No, no, diré com
la d'Atena
ni en quines circumstàncies
perquè clar,
aquí el que hem de fer
és llegir la novel·la
La mala dona
i tot l'entrellat
perquè és el que diu
el Marc
que entrem al Google
i allò la nota biogràfica
ja la trobaríem
però aquest no és el cas.
Però amb aquesta dona
un cop la van detenir
ella ho mostrava
empatadiment
o alguna cosa
o ella ja...
De fet,
gran part del rumor
que es va
propagar
després de la seva atenció
que aquesta dona
treballava per la classe alta
que s'agrestaven nens
de prostitutes
de captaires
gent que no tenia veu
aleshores
i els revenia
a la classe alta
gran part d'això
va ser perquè a casa seva
es va trobar un llistat
de gent
entreconeguda
i diguéssim
poderosa de la ciutat
regidors
alguns sastres
metges
gent que tenia diners
i ella va dir
que eren clients seus
ella va muntar
diguéssim
va dir que tiraria de la manta
que va arrossegar
un munt de gent
es va citar
a declarar tota aquesta gent
i aquesta gent
deien que sí que la coneixien
però venia a demanar
que els venia a demanar
a casa
llavors deien que segurament
aquesta llista la tenia
perquè venien a demanar
a casa seva
però clar
va estar que dongués
una miqueta
de molla
perquè la gent
vagi arrossegant
això tu saps tu
millor que jo
la policia
no és tonta
no
ni que sigui corrupta
com en el cas
d'aquest llibre d'aquí
no?
i què va passar amb ella
després
la van jutjar
la van condemnar
doncs la història
és bastant desconeguda
després
perquè es va deixar
de parlar d'ell
en seguida
va coincidir
amb l'enfonsament
del titànic
de fet
les últimes notícies
es deia
coincideixen
amb l'enfonsament
del titànic
que va agafar
bastanta repercussió
i també va coincidir
amb certes pressions
del govern civil
perquè en aquella època
ja dic
ja ha vingut
la setmana tràgica
era una ciutat
que estava caldejada
és una ciutat
que estava a punt
d'esclatar
una altra vegada
i faltava
res
una petita metja
perquè tu anies a esclatar
i l'Enriqueta
no era una metja
l'Enriqueta
era una fogata sencera
l'Enriqueta
va existir
és una dona de real
tot l'univers
que hi ha al seu voltant
en la teva novel·la
diguem-ne que
t'has emmirallat
en tots aquells personatges
però lògicament
no utilitzes
gent real
gairebé tothom és real
tothom és real
gairebé tothom
que entra en contacte
amb l'Enriqueta
és real
estem parlant
de determinats personatges
de determinats classes socials
ha prescrit ja tot això
ja es pot dir
fa cent anys
de totes maneres
sí que queda algun rastre
de l'època
de fet vaig conèixer
la setmana passada
o fa dues setmanes
vaig conèixer
a les basnetes
d'una de les víctimes
d'Enriqueta
que encara em deien
que a casa
els hi deien de petites
vigileu
no pujeu a cotxes
no parleu amb desconeguts
que hi havia la mala dona
i sembla que
aquesta història
aquest pozo
de maldat
que va deixar
aquest pozo de maldat
que va deixar
l'Enriqueta
encara dura
cent anys després
és inevitable
preguntar-te a Marc
per les teves dues
vessants
d'escriptor
i de criminòleg
d'investigador
derimir una miqueta
en funció de la teva experiència
si aquestes males dones
poden existir ara
males dones
o males homes
i m'explico
en quant a aquesta
perseverança
a l'hora de cometre
aquests crimes
dona la sensació
que avui
com que vivim
de pressa
també matem de pressa
si em permets l'expressió
no estem per punyeta
si hem de matar
matem
i vinga
una altra cosa
diguem-ne que
la manera de fer
ha canviat molt
en un segle
la manera de fer
d'aquestes persones
dels responsables
d'aquests actes
jo crec que és la mateixa
jo crec que
de fet
el plaer
que ells puguin treure
del crim
de l'assassinat
la seva maldat
per dir-ho així
simplificant
jo crec que és la mateixa
el que canvia
és l'escenari
que ho envolta
el que canvia
és tant la forma
d'investigar-ho
com la societat
en la que viuen
que ja està més acostumada
a aquests fets
t'animaries
a escriure
de personatges
més o menys actuals
o t'agrada més
escriure
a partir d'una certa
perspectiva històrica
a veure
jo vull escriure
sobre l'actualitat
el que intentaré
és no barrejar
l'actualitat
i la meva feina
amb la literatura
diguéssim
perquè això sí que
necessito distància
home
la teva feina
en quant a casos
en els quals
es puguis estar investigant
però en quant
al que és la tècnica
de la teva professió
això sí que
sí
això ho puc aprofitar
evidentment
de fet s'ha aprofitat
amb la mala dona
amb cent anys
de diferència
però sí que
es pot aprofitar
totes les influències
són benvingudes
t'ha obligat
a intentar
assabentar-te
de com s'investigava
en aquella època
és a dir
avui dia
la tecnologia
ha ajudat moltíssim
a banda
de l'habilitat
que pugui tenir
l'investigador
en aquella època
habilitat
i sort
perquè tecnologia
no n'hi havia
pràcticament
la lupa
de Sherlock Holmes
però res més
no s'investigava gaire
de fet
no hi va haver
investigació
del cas
la resolució va ser una mica
per xiripa
però
sí que era una època
que tot estava
en creixement
tot acabava de néixer
el tema de la investigació criminal
acabava de néixer
la dactiloscòpia
feia just un any
que s'havia implantat a Espanya
la fotografia
estava
en procés
d'implantació
però encara
no era prou
com per utilitzar-ho
llavors
és una època
de frontera
diguéssim
d'impàs
estàs preparant
algun altre llibre?
sí
actual
sí
aquest és actual
però vols tenir
aquest personatge
el teu inspector Corbo
diguem-ne
a l'armari
i quan convingui
el tornes a treure
o farem un personatge
d'aquells que
pot ser una
jo crec que l'inspector Corbo
l'inspector Corbo
el deixarem a l'armari
i sí que rescatarem
algun parent
algun personatge
tant de la mala dona
com de Monte Cristo
per l'actualitat
hem parlat dels dolents
parlem dels bons
ells són dolents
fan els crims
però a nosaltres
ens encanta llegir-los
perquè són morbosos
nosaltres que som tan innocents
que mai hem matat una mosca
és que escolta
quan veiem allò
una mica el tema gore
ens hi llancem
home, hi ha la frase aquella
de si mires a l'abismo
a los ojos
él te mirará a ti
te devolverá la mirada
doncs és una mica això
ens agrada mirar
la part fosca
que tenim tots a dintre
jo no sé si ho he dit
em penso que no
però aquest premi
a més té una significació
molt particular
quan el
Marc parlava
d'aquells Mossos d'Esquadra
que anaven
amb Esperdenyes
és un premi
que s'ha instaurat
des del Departament d'Interior
justament per commemorar
el 25è aniversari
de la recuperació
de la policia catalana
home, doncs que
sigui el primer
perquè hi haurà
un segon
un tercer
vull dir
marcar
més és en col·laboració
amb la Magrana
etcètera
ser el primer premi
a tu et deu omplir d'urgut
em fa molta il·lusió
és que sí
i què et diuen els companys?
home, ells ja coneixíem
bastant la meva
santa d'escriptor
en aquest cas
i sempre m'han recorçat molt
la veritat
i ara
tinc fans
tinc fans
no m'estranya
jo el tinc aquí
d'aquí a la taula
i dic
a veure si marxen ja
i jo començo a llegir
ho faré
és una lectura d'estiu
doncs molt interessant
i la veritat és que crida
però moltíssim
moltíssim
l'atenció
jo espero que
quan tinguis publicada
la tercera novel·la
ja tornarem
si véns a la Capona
a presentar-la
doncs que tornis
perquè jo diria
que li estem agafant
el tranquil
jo no sé si el Pitu
és lector de novel·la negra
sí, però aquesta
aquesta no l'he llegida
el que passa
ara sentint
les explicacions d'ella
lliga bastant
amb l'època
amb aquella novel·la
que vam vindre a presentar
aquí als Foraster
ah sí?
de Vallbona
de Vallbona
lliga en la mateixa època
sí, passa que és més urbana
sí, quan has parlat
dels pistolers
i els empresaris
i tot això
jo també he pensat
en aquesta novel·la
mira
és la mateixa inventació
d'aquella Barcelona
dels primers anys
del segle XX
els anys X i XX
de molta misèria
que també la reflecteix
en aquell llibre
de molta misèria
de l'època
de la canadenca
on allí
doncs els pistolers
anaven
influïts sobretot
per la primera guerra mundial
i en portes
de la guerra civil espanyola
i va ser una època
que veritablement
a Barcelona
hi va haver
crims d'aquesta mena
una miqueta
a partir de la visita
que afortunadament
ens feu els escriptors
jo crec que en qüestió
d'un o dos anys
han passat
que hi hagués
moltíssima literatura
que estigués ambientada
sobretot
en l'època
de la segona república
de la guerra civil
la postguerra
i sembla que s'està redescobrint
aquest començament
del segle XX
finals del XIX
s'està redescobrint
per part dels escriptors
jo crec que hi ha hagut
una sobresaturació
de modernisme
de la part més brillant
de principis del segle XX
i evidentment
la part més brillant
sempre té
sempre té una ombra
i jo crec que hi ha
un redescobriment
d'aquesta ombra
de la Barcelona gòtica
de la Catalunya aquesta
de principis del segle
una mica
sense ser-ho
victoriana
en aquest cas
molt bé
doncs
Marc Pastor
ha estat un plaer
conèixer-te a tu
i segur que serà un plaer
també llegir la teva novel·la
moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
a vosaltres
ha estat un plaer
i esperem la tercera
jo ara m'ho apunto
i la tercera la volem aquí
Pitu
moltíssimes gràcies
per aquesta deferència
sempre de
portar-nos cap aquí
els escriptors
per cert que a dos quarts d'una
el Marc estarà
a la llibreria
La Capona
i presentarà el seu llibre
i signarà exemplars
i el que convingui
moltíssimes gràcies
adeu-sia
bon dia
Gràcies