Les 10 del matí, 37 minuts.
Estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Canviem absolutament de tema, canviem de registre.
Volem parlar ara del Dia Mundial de l'Alzheimer,
que com cada any se celebra el 21 de setembre.
Una data que aquí, en el cas de Tarragona,
sempre coincideix amb les festes de Santa Tegla.
Tot i així, cada any l'Associació de Familiars
amb alzheimer de Tarragona
instal·la una carpa informativa a la Rambla Nova.
Enguany ho faran la visília del Dia Mundial,
és a dir, ho faran el proper dissabte, dia 20.
Per parlar d'aquesta jornada
i per parlar d'altres qüestions relacionades amb aquesta malaltia,
avui ens acompanya el president
de l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer a Tarragona,
el senyor Jaume Soler.
Senyor Soler, bon dia.
Hola, bon dia i gràcies per invitar-nos
amb una fidelitat que ja dura 10 anys.
Com deia, sempre coincideix amb Santa Tegla,
aquest Dia Mundial de l'Alzheimer,
però vostès, malgrat les festes,
sempre volen estar presents a la ciutat,
concretament amb una carpa a la Rambla,
que enguany s'instal·larà el dissabte, no?
Sí, a veure, és difícil dintre de tots els actes
que hi ha programats per les festes lúdiques a Santa Tegla
fes un forat perquè poguéssim tindre
una sèrie d'activitats divulgatives
i informatives sobre la malaltia.
Això ja ho vam aparcar fa temps,
però malgrat haver aparcat, diguem,
aquestes activitats o aquestes xarles
o aquests col·loquis que es podrien muntar,
el que sí que fem és un acte, diguem,
testimonial de presència al carrer,
informatiu,
que un any més el farem al voltant del dia 21,
aquest cas seria el dissabte,
perquè pensem que hi ha més afluència de gent a la Rambla,
i intentarem informar els ciutadans de Tarragona
de què estem aquí,
de les possibilitats que hi ha,
de quina feina fem,
una mica de divulgació.
Què hi podem trobar en aquella taula informativa?
A part de, m'imagino, material propi de l'associació,
suposo que també llibres o publicacions
relacionades amb la malaltia.
Bàsicament disposem d'una biblioteca molt extensa,
perquè tots els llibres que editen
les diferents empreses farmacèutiques
no estan a la venda ni estan a les biblioteques,
sinó que ho envien directament a les associacions.
Per tant, tenim una biblioteca molt completa
i molta documentació posada al dia.
Indepanent d'això, tenim vídeos, tenim CDs,
però indepanent d'aquest material divulgatiu que tenim,
que és molt important,
també enguany posarem a venda
una sèrie de capsetes
que han pintat els nostres malalts
que tenim al centre de respir.
Junts amb les capsetes també hi ha uns ventalls
que els han pintat ells
i que també amb un preu mòdic
donarem una mica de difusió.
És a dir, material fet, pintat,
a part malalts d'Alzheimer.
Exactament.
És a dir, una mica que,
més que el tema econòmic o els interesses,
que la gent vegi que aquells malalts
que estan en una segona fase,
bàsicament una fase intermitja,
són capaços encara de fer una sèrie d'activitats
i coses molt boniques i ben fetes, i en gràcia.
Aquests diners, simbòlicament, serviran, suposo,
també per ajudar la pròpia associació
a continuar amb les seves activitats.
Sí, el tema d'adiments ha sigut molt important enguany,
vull dir, és un tema molt delicat, encara ho és,
però sí que serveix, no per massa,
però sí que una mica, diguem,
per ajudar a continuar aquesta tasca
que estem fent de divulgació
i també d'atenció a les famílies i als malalts.
Aquests objectes són fets, com dèiem,
per persones malaltes que estan en el centre de respir.
Què és el centre de respir, senyor Soler?
El centre de respir és un centre que fa quatre anys
que ja funciona,
en el que durant tres hores, aproximadament,
de deu a una,
que està al centre cívic de Sant Pere i Sant Pau,
que és un lloc que està molt acondicionat,
que està molt tranquil,
que hi ha un jardinet,
que els lavabos estan adaptats,
per tant, reuneix d'una sèrie de condicions.
Al voltant, en aquests moments,
d'uns 15 malalts es reuneixen,
junts amb animadores socials
i també amb treballadores familiars,
per fer unes tasques d'estimulació,
com uns talers,
per mantindre encara aquestes constants
que encara aguanten.
Això funciona francament bé,
és el que diríem la joia de la corona,
i realment això és el que ens porta també
més mal de cas,
perquè és on hi ha més inversió econòmica.
Què es fa, doncs, en el dia a dia, ja?
És a dir, quin tipus d'activitats
estimulen les persones, els professionals,
perquè aquestes persones
puguin fer determinades coses encara?
A veure, hi ha diferents àrees.
Cada dia hi ha tres o quatre àrees,
i a més a més varien en funció
de com està l'ambient,
perquè no sempre el que es pot preveure
el dia anterior pugui resultar.
Però hi ha des de temes de llenguatge,
hi ha temes de números,
hi ha el bingo,
que sembla que és una tonteria,
però, en canvi,
veure els números,
recordar-los
i situar-los en una sèrie de caselles,
doncs això estimula una mica.
Se fan dibuixos,
se fa musicoteràpia,
s'expliquen una mica
les seves vivències.
És a dir,
hi ha un munt d'activitats,
tant lúdiques com que també
d'exercicis fisioterapeutes,
que ajuden a mantindre aquestes constants,
sense cap exigència
i sense demanar més a un que l'altre.
Hi ha unes jornades de convivència,
surten de casa seva,
no estan estàtics
i a la vegada permet també
que els familiars
tinguin unes hores d'esbarjo
que puguin anar a comprar
o a fer les seves necessitats
i anar al banc
amb la tranquil·litat
que saben
que durant aquelles hores
tenen el malalt
amb nosaltres
i que no cal que es preocupin
durant aquell temps.
El centre
deia que acull 15 malalts.
El màxim que podem
en aquest moment
tindre són 15,
perquè el ratio que hi ha
és bastant elevat,
per tant vol dir
que hem de donar
una qualitat.
Més que quantitat
preferim tindre una qualitat.
A la vegada
en un moment determinat
se pot desmadrar
i pot haver algun problema,
per tant hem de tindre
un mínim
per poder resoldre
satisfactòriament
alguna dificultat que surti.
I realment funciona bé.
Els diners necessaris
per tirar endavant el centre
és una qüestió de l'associació
o fan en col·laboració
amb l'Ajuntament
o amb altres institucions?
Aquest és el tema clau.
Enguany crec que no descobreixo res,
tenim problemes encara,
en el sentit
que nosaltres presentem projectes
a totes les entitats bancàries
o fundacions
que hi hagi
a nivell de Catalunya
i a nivell de l'Estat.
Però, malauradament,
en aquest moment
s'estan ja derivant
cap a altres àrees,
com pot ser
el tema de violència de gènere,
com pot ser immigració,
o també els temes
de paisatges
o medi ambient.
Per tant,
el tema
de la bellesa,
el tema de dependència,
s'està una mica
deixant de banda.
Per tant,
tenim dificultats,
però seguim treballant
i seguim demanant
des de l'Ajuntament,
des de la Generalitat,
des de les caixes,
allà on realment
hi hagi una convocatòria,
nosaltres ens presentem.
I també amb altres,
diguem,
empreses privades,
com poden ser
la indústria química,
com pot ser la BAL
o l'autoritat portuària.
Però, malgrat tot,
no arribem
a final d'any
i hem hagut de buscar
un recurs
que ha sigut
que les mateixes famílies
participen econòmicament
d'un tant percent
de les despeses
que hi ha al centre de respir.
Sense aquest,
diguem,
alt i baix
que hi va haver
en el mes de juny,
nosaltres avui
no podríem donar
continuïtat al centre
perquè les ajudes
que venen de l'administració
són molt poques.
És a dir,
tot això que ens està explicant
suposo que es pot despendre
que limita molt
poder fer altres activitats
o altres coses,
ampliar aquest centre de respir
o ajudar
a les famílies
als malalts d'Alzheimer.
És a dir,
al marge del centre de respir,
això hipoteca
una mica altres activitats,
però ens seguim mantenint.
Els grups d'ajuda mútua
funcionen,
el servei d'acollida també,
els tallers també n'hi ha,
al mes de novembre
hi haurà un taller
molt important
per els cuidadors,
que és una part destacable
i que a més necessiten ajuda.
Per tant,
seguim mantenint
totes les activitats,
però no ens podem embarcar
amb més coses
perquè ens veuríem ofegats.
L'anunci que va fer
l'expresident Pasqual Margall
en el sentit
que tenia
en fi,
que començava a tenir
un principi d'Alzheimer,
creu que pot ajudar
o ha ajudat?
Vostès han notat
una sensibilitat
més gran
per part d'institucions
o d'entitats bancàries,
ara citava
caixes i bancs,
o al revés,
o resulta que hi ha
altres temes socials,
vostè ha citat
la violència de gènere,
la immigració,
que justament
els tenen ara
més atenció
o una atenció prioritària
en comptes d'una malaltia
com l'Alzheimer?
Bé,
amb el Pasqual Margall
jo vaig tenir una entrevista
abans de ser president
quan realment
aquí a Tarragona
funcionàvem
com a associació
i em va decebre una mica
perquè no coneixia
gaire
aquesta qüestió.
Jo crec que el pas
que va fer
dient que ell tenia
va ser un pas valent,
però després
hem vist
que s'ha orientat
cap a una fundació
tipus investigació.
Jo he tingut
alguna conversa
i algun e-mail
que el tinc aquí
amb ell
per veure
què podríem fer
ja que jo pensava
o pensava
a nivell de l'associació
que degut al seu caràcter
socialista
s'aniria
cap a l'abasant social
cap a l'abasant
d'atenció
a les famílies
i tal.
Però s'ha decantat
i això ho respecto
cap al tema
d'investigació.
Jo soc molt escèptic
en aquest tema.
Sí que és veritat
que a nivell de premsa
s'ha parlat una mica
però no hi ha hagut
més ajudes.
També haig de dir
que independent
del tema
del Pasqual Margall
veurem què passa
perquè una cosa
és presentar
una fundació
i l'altra
aconseguir diners
perquè això
tiri endavant
perquè se'n necessiten molts
perquè hi ha moltes empreses
a nivell d'Europa
a nivell dels Estats Units
que estan invertint
milions i milions
en investigació
per veure si poden
tancar aquest problema
i no s'arriba a tancar
però bé
ell ha agafat aquesta via
i respectem
però l'administració
i per part
de les entitats bancàries
s'estan una mica
despenjant.
Jo crec que en aquest tema
independient
del senyor
Pasqual Margall
el tema
de la llei de dependència
ens està fent
bastant de mal
i la veritat
sigui dita
que la llei de dependència
no arriba
on hauria d'arribar
potser dintre
4 o 5 anys
és possible
però avui
per avui no.
Al fer el de això últim
que deia
li anàvem a preguntar
precisament
per la llei de la dependència
ara que es parla tant
dels problemes
dels recursos econòmics
necessaris
per tirar endavant
aquesta llei
aprovada
al Parlament
vostès com estan notant
quina valoració
fan de l'aplicació
de la llei de la dependència
estrictament des de l'àmbit
que vostès coneixen millor
que és el dels malalts
d'Alzheimer
Aquesta aposta
de la llei
és a llarg termini
per tant
és lenta
l'esplugament és lent
i també és veritat
que hi ha pocs recursos
també és cert
que a nivell d'aquí a Catalunya
ja hi havia
tota una cartera
diguem
de serveis
com eren els centres
de dia
o residències concertades
que això funcionava
ara bé
per nosaltres
com a diguem
familiars de malalts d'Alzheimer
falta encara
una atenció
als cuidadors
és veritat que
ja hi ha
unes ajudes
que hi ha un programa
que hi ha
unes
diguem
formacions
que venen
a les treballadores
socials
dels diferents ajuntaments
a veure com està
el malalt
i què és el que poden fer
i quines valoracions
però és molt lent
jo crec que hauran de passar
una sèrie d'anys
per veure
que això realment
funciona
en aquest moment
hi ha una certa decepció
perquè esperàvem
que això n'és més de pressa
i que hi arribessin
més recursos
però no arriben
però les ajudes
arriben o no arriben
o arriben
amb menys quantitat
de les previstes
arriben a poc a poc
i amb menys quantitat
de les previstes
ja que es fa
una criba
que això és lògic
que hi hagi
però va molt lentament
a nivell de malaltia
com a tal
i dels familiars
noten vostès
de totes maneres
que ja tenen
10 anys de vida
10 anys d'experiència
que cada cop
el familiar
i també el propi malalt
però també especialment
la família
accepta millor
el fet de patir
l'Alzheimer
això és cert
correctament
hem fet un salt
per dir-ho d'alguna manera
en 10 anys
ha canviat molt
és a dir
quan nosaltres vam sortir
per primera vegada
a la ràmola
la gent no coneixia
el que era aquesta malaltia
i no sabien
de què anava
havies d'explicar
en aquests moments
no és necessari
és a dir
qui més qui menys
ja sap de què va
coneix
o ha tingut
algun familiar
o algun amic
que pateix
Alzheimer
o una demència
senil
d'aquest tipus
però hi ha
aquesta aproximació
o aquesta divulgació
no és necessari
per tant ja
veiem que alguns
se'ns acosta
jo l'he tingut
jo l'he patit
jo sé com
això ho hem vist
que hi ha hagut un salt
quantitatiu
ara bé
de cara
que el cuidador
accepti
aquesta malaltia
encara és difícil
deia
ja per anar acabant
pensant
en les activitats
que han d'organitzar
en les properes setmanes
i mesos
més enllà
d'aquesta taula
informativa
del proper dissabte
que estan
preparant un taller
adreçat als cuidadors
pel mes de novembre
sí
bàsicament
és un taller
independentment
del malalt
que
hi ha unes ajudes
hi ha també
centres de dia
a nivell d'aquí Tarragona
hi ha el sociosanitari
del Francoí
o el de Levant
intentem també
que el familiar
que és el que realment
és el que es crema primer
abans que incusca el malalt
doncs tingui
unes línies
de treball
per saber
com cuidar
amb ell
i cuidar-se així mateix
això és important
si el cuidador
està relaxat
si està cuidat
això automàticament
revertirà
amb el malalt
per tant intentem
també nosaltres
cuidar
el cuidador
i per aquí
doncs és el que
intentarem fer
aquest taller
i també d'altres
que poden ser
de musicoteràpia
que poden ser
de cuidar
dels poquiatius
etcètera
molt bé
doncs això serà
el novembre
abans com dèiem
el proper dissabte
estaran
m'imagino
que en horari
de matí i tarda
no senyor Soler
a la Rambla
a l'alçada de
entre el carrer
Canelles
i la Rambla
entre el xanfrac
i on hi ha
l'Institut Nacional
de Seguritat Social
matí i tarda
matí i tarda
molt bé
doncs així
d'alguna manera
l'associació
de familiars
de malalts
d'Alzheimer
de Terrona
tornarà a recordar
que malgrat les festes
el dia 21 de setembre
arreu del món
se celebrarà
el dia de l'Alzheimer
i a més a més
posaran a venda
ventalls
i capsetes de fusta
pintades a mà
pels propis malalts
en el centre
de respir
uns ventalls
i unes capsetes
que trobaran
a preu simbòlics
i que ajudaran
a més a més
econòmicament
a pal·liar
aquestes dificultats
econòmiques
de la pròpia entitat
senyor Jaume Sola
moltes gràcies
que vagi molt bé
molta sort
i fins la propera
i en cas que algú
tingui necessitat
que es posi en contacte
telefònic amb nosaltres
al 977
22
6809
o a través de l'EMAI
que és
afatarragona
arroba
yahoo.es
molt bé
senyor Sola
gràcies
i fins la propera
gràcies
a vosaltres