Obrim pas a una altra de les formacions que estarà present a la festa major de la ciutat de Tarragona.
Són múltiples els escenaris, són moltíssimes les actuacions de les que podem gaudir.
Hem parlat de la plaça Friki, aquesta manera d'entendre el circ amb petites companyies.
Algunes tal com hem pogut comprovar amb les companyies de la plaça Friki,
integrades per un, dos o tres membres.
Però hi ha una altra manera de fer circ, de la manera més tradicional
i també afegint tots aquells elements teatrals.
I és el que ens tenen acostumats al circ en Raluí.
Els vam descobrir fa molts anys quan vam venir a Tarragona
i la veritat és que ja la seva imatge ens va deixar embaladits amb els seus carruatges antics,
però després amb el seu espectacle.
Perquè el circ en Raluí no només viu d'història i d'imatge,
viu també d'innovació i de present i amb nous espectacles.
Lluïsa Raluí, molt bon dia.
Bon dia.
Quantes generacions sou ja al circ en Raluí?
La cinquena.
Hi ha la cinquena?
Sí.
Això quant és en números, podríem dir?
Quin any va ser?
Doncs fa 75 anys.
No em facis fer mates, millor ho expliques tu.
No, 75 anys més o menys que vam començar.
Però estava el Visavi, que també feia circ, però de carrer, de cabra, rurcs, molt bé.
Una mica com aquestes companyies.
I després ja quan vam inaugurar circ en Carpa ja fa 75 anys.
Clar, va començar i aquests carromatos que porteu són alguns d'ells originals?
Tots ells.
Tots són originals.
Tots són originals.
No hi ha cap rèplica, estan tots restaurats, però tots són originals.
De mica en mica els van a comprar a la mesura que anava fent.
Sí, que s'anaven retirant de la gent que es volia modernitzar i que ja no els volíem.
N'altres els anàvem, alguns els regalàvem, alguns els hem anat recuperant i tal.
I bé, fins ara i restaurant-los sempre.
Els heu cuidat moltíssim.
Són la joia de la corona.
Perquè tots els que hem anat a les vostres funcions han pogut seure una estoneta, fins i tot prendre alguna cosa allà,
mirant totes les fotografies de personatges.
realment que han estat estrelles del circ, no?
Sí, del circ, sí, sí.
I m'imagino que els teus avantpassats, més immediats, van tenir oportunitat de compartir pista amb ells.
Sí, sí, sí, completament, sí, sí.
El meu avi va recórrer els millors circs estables.
Jo he vist fotos de Pinito de Loro.
Sí, de Pinito de Loro, de Més Mare, de tota aquesta gent, sí, sí, de Charlie Ribble,
d'un munt de gent que eren tots companys d'aquella època, no?, de l'època dels anys 30, dels anys 20, 30, 40.
I originalment, des del punt de vista geogràfic, com va néixer el Cirral Lui, la primera generació?
Home, el primer avi era d'Aragó, del Pirineu Aragonès, i es va casar en una catalana.
Llavors, ja a partir de la segona generació ja eren catalans, de Sant Adrià del Besòs, del barri de la Catalana,
que ahir va néixer també el meu pare, i bueno, nosaltres ja, la meva generació, que si diem la quarta,
doncs nosaltres ja estem afincats a l'aldea, que és aquesta província,
que nosaltres som de, per jo, quasi tota la vida he viscut a l'aldea, i bueno, viscut.
Quan no viatgem, doncs tenim la base a l'aldea.
L'una de les grans virtuts del Cirral Lui és que s'ha anat adaptant, no només a les normatives,
a tota l'oferta de lleure que està sortint, que lògicament us resta públic,
sinó també a les variacions que ha fet el propi espectacle.
Aquell cir de tres pistes, amb feres, i tot això ha passat a la història, lògicament.
Hi ha una altra manera d'entendre el cirque. Vosaltres us heu sabut adaptar tot això?
Efectivament, nosaltres hem guardat l'essència del que és l'encant del cirque d'aquells anys,
el que passa és que, clar, com tu ben has dit, les normatives,
tindreu tot al dia, seguretats socials, no sé, cada dos per tres te surten normatives,
la grada té que estar conforme, la carpa abans eren unes carpes de l'ona,
que els hi... apropaves un misto i tot pa'cadalt, no?
Ara ja pots anar en una entorxa que no es crema.
O sigui, són totes les noves tecnologies, la il·luminació,
tot això s'ha de posar al dia, a l'espectacle, el mateix.
Abans el que es portava eren les fieres, no sé què.
Ara no es pot.
Clar, ara no es pot, que, bueno, es ha d'adaptar a això.
Nosaltres, per exemple, si es pogués, les portaríem,
perquè anar al circ sempre ha tingut animals i si estan ben cuidats jo trobo que es poden tindre,
però com ja no és una cosa que ja cada dia fiquen més i més dificultats,
llavors ens hem adaptat a fer un espectacle clàssic, en la línia clàssic,
però agafant una mica les innovacions, números més actuals,
adaptant-los una mica a la nostra línia d'espectacle,
i, bueno, és el que anem fent, no?, una mica.
Clar, potser heu perdut aquell, Alicia, en el tema de les feres.
El vostre circ tenia animals, antigament.
Sí, sí, sí.
Portava, doncs, els llions i els seus donadors.
No, i quan es pot, procurem portar algun numeret de...
Doncs, a lo millor que no siguin animals protegits o animals una mica domèstics,
que a la mainada els agrada sempre algun animalet o alguna cosa, no?
Però el que és allò, elefants, fieres, no sé què, allò ja no,
perquè primer que el nostre circ és petit, és un circ molt visual,
llavors en qualsevol lloc que muntem és una mica una atracció visual,
que la gent es passeja, visita els carromatos, fa fotos...
Llavors, això a nosaltres ens interessa una mica que el circ pugui estar muntat
al centre de la ciutat, en un lloc privilegiat,
cosa que si tens un munt d'animals, elefants,
i això és impossible perquè si els veïns, que si no sé què,
llavors tindries que estar a les afores del poble o de la ciutat
i llavors és una mica més difícil.
Clar, totes aquestes exigències probablement han fet perdre
alguna part d'aquell circ que tots recordem quan era petits,
però jo m'imagino que els professionals dels circs
heu guanyat amb qualitat de vida.
En el sentit que abans tot aquest anar amunt i avall
també per a vosaltres era molt dificultós.
Ara diguem que la manera de plantejar-ho teniu més mobilitat,
no pas com abans, podeu estar instal·lats en un lloc i moure-us,
actua d'una altra manera, no heu guanyat des d'aquest punt de vista
la vostra vida personal i familiar.
Clar, està clar, està clar.
I molta gent avui en dia també els animals no vol veure animals.
No, sí, sí però no, saps?
Els hi fa pena, no sé què, llavors es té que donar al públic el que vol,
i llavors nosaltres afortunadament hem aconseguit donar al públic
el que vol veure, o per almenys els espectacles nostres
aquí a l'estrena de Tarragona, que vam esplenar el divendres,
vam esgotar, vam deixar 300 o 400 persones al carrer
que no podien entrar desafortunadament,
i, bueno, un èxit total i rotundo i la gent encantada
i vull dir que és un espectacle que no té animals
però, bueno, té moltes altres coses que compensen
i llavors la gent ni es dona compte que, bueno, els pallassos
però surten unes gallines i no sé què, però, bueno,
que són coses mínimes.
A veure, gallines també pot tenir algú a casa seva
per quatre ous que pugui posar, que això és inofensió.
No, i n'hi posen, també, d'ous, si ho vull.
Sí, mira que bé, eh?
Diàriament, sí, sí.
Ja sabeu, de totes maneres, a veure, a mi no m'estranya
que tinguéssiu tanta gent a veure la funció
perquè sou una companyia de cirque que està molt imbrincada a la cultura
aquí a Catalunya.
Sí, sí, sí.
Vull dir, sou reconeguda per la Generalitat.
Fa dos anys aquí a Tarragona.
I a més recordo que em van parlar.
Estàvem aquí mateix.
Estàveu aquí i va ser l'any que us van donar el premi a la Creu de Sant Jordi.
Per tant, diguem-ne que sou una...
Per això tenim bons records d'aquí de Tarragona.
Home, doncs tant de bo que...
Bueno, ja els teníem, però bueno...
Sempre heu vingut, eh?
Sí, ja, és que nosaltres som d'aquí, som d'aquesta província,
llavors, però no sempre que hem pogut,
perquè nosaltres hem viatjat molt per l'estranger,
nosaltres representem molt el circ català i espanyol fora de les fronteres.
Llavors, quan els compromisos ens ho permeten,
ara, per exemple, no estem fins a finals de festes
perquè tenim compromisos ja fa temps,
però igualment volíem estar aquí a les festes,
aunque siguin uns quants dies o un cap de setmana,
i fins al dijous, fins al dijous 18, estiguem, no?
Que sou al part de la ciutat.
De totes maneres, i tornant,
i ara entrarem a la funció que heu estrenat,
ara en aquesta nova temporada.
A mi em dóna la sensació, pel que veig,
que el circ, com a gènere, està en un bon moment
i s'ha traslladat als teatres,
ha abandonat en tot cas les carpes,
però està arribant als teatres.
És un gènere que fins i tot,
dins del que són escoles de formació d'actors,
me'n lleven moltes de les habilitats del circ
al món de l'escenari.
Sí, això sí que és veritat.
El que passa és que, bueno,
jo no ho entenc més com unes...
Sí, activitats de circ al teatre.
No ho entenc com circ-circ,
perquè per mi el circ és circ.
S'ha de fer el circ.
No, s'ha de fer una carpa,
i jo soc de circ,
i soc de...
Jo no, això que fan al carrer,
ho respecte tot.
És un altre tipus d'espectacle.
Com el circ d'Osolei,
que és tota lo...
Això per mi no és circ-circ,
això és un espectacle molt gran,
que fan activitats de circ i tot el que vulguis,
però no ho entenc com...
Però sí que hi ha molta gent jove
que li agrada molt el circ,
i això és bo.
I el circ, suposo que...
El circ de qualitat jo trobo
que sempre està d'actualitat.
Vull dir que no...
Quan una cosa és bona,
sempre està...
O sigui, sempre...
La gent sempre va,
la gent s'ha...
O sigui, avui en dia no es pot enganyar al públic.
El públic sap el que vol,
sap el que veu,
sap on vol anar,
i llavors,
per molt que facis,
tens la clientela
i el públic és agraït
i li agrada, no?
Lluís, aquest és el primer que vas fer tu a la pista,
te ho recordes?
Sí, jo fonambulisme.
És a dir, allò d'anar amb la cordeta...
Sí, tenia 12 anys.
I portaves un parasolet,
una ombrella o així?
Sí, un trosset del número, sí.
I amb 12 anys?
Sí.
I no et feia por?
No, no, no.
No, estava boig per entrar a la pista.
Jo sempre ho he pensat,
el circ és un ofici
que passa de generació en generació.
Jo penso, home,
si jo, per exemple,
neixo en una família d'artistes de circ
i a mi em fa por el trapeci
o qualsevol altra cosa...
O faràs malabares
o faràs una cosa que no s'hi tenen a contra.
Sí, no?
Jo crec que em trobaríem feina, igualment.
No, no, està clar, està clar.
Sí, és com el que és fill de metge,
si no és metge,
podria ser infermera o camillero,
jo no sé, no?
I llavors, ho mateix.
I després vas anar aprenent altres disciplines del circ?
Sí, altres disciplines dins de l'equilibri
i també a gestionar una mica l'empresa
i una mica de tot, no?
Com és una empresa familiar,
és una empresa familiar,
ho porta la família,
però jo formo part de la família
i llavors estem pendents tots del circ,
com si diguéssim...
Sembla personal,
però vol ser professional aquesta pregunta.
Tens fills?
Tinc dues filles.
I què fa en circ, també?
Doncs la més gran és una gran artista,
ha guanyat un festival internacional de circ a Roma
i la podeu veure tu aquí a Tarragona,
té 15 anys,
i la petita té 13
i, bueno, ja està també a punt de sortir a la pista,
que ja no aguanta més,
que no...
que sa germana treballa i ella no treballa,
ja està mig...
Però, bueno, encara li falta
i com li falta,
doncs ja li hem dit
que fins que no estigui això perfecte
no sortiràs.
Però sa germana, sí, sa germana és molt...
Uf, té un èxit,
és un dels números que té més que res
perquè és joveneta
i no,
que fa un número de monocicles
i és tota una artista.
Ja t'he dit que ha guanyat festivals
i està molt sol·licitada.
T'ho encanta de la vida
que les teves filles siguin artistes de circ,
no?
Encantada, sí, sí.
Que bé.
He estat treballant 3 mesos
al Circ Price de Madrid,
també, contractada,
que és l'únic circ estable
que tenim aquí a Espanya.
I llavors,
doncs està encantada, sí, sí.
A veure,
podríem parlar de circ amb la Lluïsa
tota l'estona que volguéssim,
però el circ s'ha d'anar a veure.
Sí, claro.
Podem parlar,
tot el que convingui
i és molt interessant,
però el circ s'ha d'anar a veure,
està al parc de la ciutat.
Sí.
Dona'ns alguna pista
del nou espectacle,
perquè l'anterior ja el coneixem,
que vam anar a veure l'altra vegada.
L'espectacle que portem enguany
el vam estrenar als Nadals a Barcelona
i s'acabarà després de les festes de Girona,
Sant Narcís,
que ho portem un any.
Llavors, aquí ja estem quasi a la recta final
d'aquest espectacle
i es diu Dancing Circus.
Llavors,
no és un espectacle de dansa,
ni molt menys,
és un espectacle de circ tradicional,
només que té alguns números
que tenen un toque de dansa.
Tenim, per exemple,
una de les actuacions estrella,
és un equilibrista
que fa claquer al mateix temps
en equilibri de mans,
fa claquer, fa equilibri,
i aquest artista ha treballat
a les millors sales de festes
i circs d'arreu del món.
Llavors, és una estrella.
I, bueno,
aquest senyor fa una actuació molt bona
i, en general,
és una mica de...
És un espectacle
que porta una mica de...
No és allò que es fa pesat
i que dius,
ostres, va, i li va...
No, és un toque només,
és un toque
i per això
li hem posat Dancing Circus
al nom de l'espectacle.
Jo, els vostres espectacles
que tenen aquesta habilitat
del circ i tot plegat
però sempre té un toc poètic.
Sí, no, no, clar.
Jo crec que és a gent teu.
Això és a gent de la...
Això poètic,
aquesta cosa,
quan acaba,
aquella nostàlgia,
aquella cosa,
vull dir que això ho manteniu.
Sí, no, no, això,
que forma part d'aquesta nostàlgia
del circ-museu
que tenen amb els carruatges.
Cada any es va fent
alguna coseta diferent,
en guany la despedida
és una despedida en un vals
i és molt xula també,
i els pallassos,
la despedida...
Bueno, sí.
És el Cirraluí,
tal com el coneixem
i amb els bons espectacles
que es tenen acostumats
i podrem visitar també,
com sempre,
els carruatges
i tot plegat.
Sou al parc de la ciutat,
els horaris de les funcions?
Doncs d'aquí
fins al dijous
a les 7 de la tarda.
Molt bé, doncs haurem de fer via
i triar entre tota l'activitat
que hi ha de festes,
trobar una estoneta,
una tarda,
per anar a veure aquest nou espectacle.
Lluís Arraluí,
com sempre,
un plaer a conversar amb tu.
Molt agraïda.
Tant de bo que ens visiteu
cada any,
per festes o fora de festes,
tant sabat.
I moltíssima sort.
Molt bé, moltes gràcies.
Adéu, si ja ho bon dia.
Adéu, adéu.
Gràcies.
Gràcies.