Les 10 del matí, 10 minuts.
Aquí seguim en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Ara us ho dèiem en el sumari del programa.
El nostre primer convidat, el nostre proper convidat a aquests minuts,
serà el president de l'autoritat portuària, Josep Anton Burgassé.
Avui també, com la resta de la setmana, en aquesta quarta hora,
volem parlar d'aspectes relacionats amb l'economia
i veure també, entre d'altres qüestions,
els efectes que pot tenir aquí a l'àrea del camp de Tarragona
la profunda crisi econòmica i financera a nivell internacional.
Així que d'això també en parlarem amb el senyor Josep Anton Burgassé.
Senyor Burgassé, bon dia.
Bon dia.
Es nota la crisi? La crisi econòmica mundial s'està notant?
O ja fa mesos que es nota el port de Tarragona?
Sí, nosaltres la notem.
Perquè se'n recorda que jo cada vegada que em pregunten al port
com qualificaria vostè el port, no?
El port és un instrument per al qual l'economia flueix.
Si flueix l'economia molt, si es va molt ràpida i molt ample,
doncs nosaltres ho notem.
Si l'economia s'aprima, doncs també ho notem.
Ho estem notant tot el que ve de l'any 2008,
encara que la crisi s'ha agudissat més després de l'estiu,
però nosaltres ja ho notàvem des del començament d'any.
No és que siguem més llestos que els altres,
però ja vam preveure el 2007, quan vam fer les posicions del 2008,
que, per exemple, el clínquer, que és la matèria prima del ciment,
el ciment és la mare de la construcció i, per tant, del sector immobiliari,
i ja nosaltres sabíem que l'any passat vam fer un millor i mig de tonelades de clínquer
i en l'any faríem 500.000 tonelades, o millor menys.
Doncs ens vam equivocar, farem 250.000.
Per tant, nosaltres ja vam preveure, perquè ens ho diuen els operadors,
o sigui, tots aquests materials no es compren d'avui per demà,
sinó que es compren a la mantel·lació,
totes les matèries primes es compren a la mantel·lació,
i ja vèiem que això, doncs, el sector construcció, immobiliari sobretot,
aniria primant-se, no?
El que passa és que no s'ha primat, sinó que...
Doncs jo sempre dic que és com un globo, no?
Que tots sabíem que havia de començar a desumflar-se,
que és xeròic que fa el globo,
que quan s'ha de desumflar controladament,
el problema és que no ha sigut un globo que s'ha de desumfli tranquil·lament,
sinó que ha esclatat, i aleshores, clar, ens hem quedat una mica espantats, no?
Sí que es nota, naturalment, nosaltres som, insisteixo,
molt sensibles a aquests moviments econòmics.
Hi ha altres sectors que es noti, o bàsicament és aquest?
Bueno, sobretot, després hi ha un tema que nosaltres també ja vam comentar
en les nostres reunions pròpies del port,
que es notava molt, que és la baixada de la importació.
Jo parlava d'importació de vehicles,
i també es notava en l'exportació,
però sobretot es notava molt la baixada del consum
en el nombre de matriculacions de vehicles,
i sobretot en la importació de cotxes coreans,
relativament baratos, a més, no?
O sigui, són més baratos que els cotxes nacionals.
A més, amb els bel·liques, en els vehicles s'ha produït un fenomen
en els últims anys que, com tots érem rics, entre cometes,
la gent, els cotxes coreans que eren baratos,
no els va començar a baixar la demanda de cotxes,
i la gent preferia cotxes japonès, no?
I els cotxes coreans van baixar.
Ara que semblava que la crisi,
allò que l'economia s'afluixava,
doncs era l'alternativa, el cotxe barat,
i no, ara l'alternativa és que és el taller de reparacions, no?
O sigui, el que pot arreglar el cotxe, doncs l'arregla.
Bé, jo crec que la situació és complicada,
no ens podem enganyar.
El que hem de...
és preparar-nos per a...
quan aquesta situació, doncs, comenci a remuntar.
Que nosaltres no detectem quan serà.
O sigui, com li deia abans,
nosaltres preveiem les fluctuacions del mercat a mantenir l'ació.
O sigui, nosaltres, per exemple, sí que som conscients
que el 2009, doncs, avui podem dir...
Però això ho diu tothom, no és una novetat,
però nosaltres també ho sabem, que no serà un any fàcil.
Serà més difícil fins i tot el 2009 que el 2008?
O dit d'una altra manera, a dades o a xifres d'avui,
com estan anant les coses pel que fa al tràfic de mercaderies?
Perquè, amb el panorama que pintava, dona la sensació
que el port experimentarà un decreixement respecte al 2007.
L'he explicat l'altre dia, el president de Ports de l'Estat
ens va reunir a tots els presidents de tots els ports d'Espanya.
La situació, les previsions que havien fet tots els ports
per al 2008 no es compliran en cap cas.
i no ens estranyaria que les previsions del 2009
estiguessin més a prop de la realitat del que va ser el 2006
o, en el pitjor dels casos, 1996.
Per tant, les previsions no es compliran,
no hi haurà cap port que compleixin les perspectives
que vam preveure el 2007 per al 2008.
Això ja està.
Ja tenim instruccions de revisar-les.
i, per tant, òbviament que l'any 2007
per al port va ser un any com històric
i fora de cicle, per entendre, no?
Va ser històric en què les mercaderies arribaven al port
i no sabíem on col·locar-les.
Per tant, és un any que ens ha de servir com a referència.
Però, insisteixo, és històric, excepcional
i ens hem d'anar situant-lo més a prop d'aquesta xifra
però no arribarem a aquesta xifra ni molt menys.
Va ser una xifra rècord, uns 36 milions de tones, no?
36,3, vam créixer el 14,5%.
Un dels més de tot l'estat, no?
Va ser el que més de tots els ports grans, el que més.
Però de dos dígits difícilment creixerà ningú a Espanya en aquest moment.
Però creixerà el port aquest any, el 2008, malgrat la crisi?
Respecte al 2007, no.
Per això dic que nosaltres ens hem d'anar acostant
cap a aquesta xifra històrica i excepcional del 2007.
Però, no, no, jo crec que els ports estem en aquest moment
entre bellugant-nos entre algun dígit positiu, molt poc,
i alguns dígits negatius.
O sigui, estem en una barrera en què podem tenir menys tràfic que l'any passat,
gairebé, quasi amb tota seguretat.
Però en quin percentatge menys que l'any passat, no ho sabem.
Nosaltres, per exemple,
quan li he dit que ja preveien que faríem un milió menys de tonelades de clínquer,
resultats per resultat, això ja és un 3% menys.
O sigui, per tant, nosaltres, la nostra previsió ja ara creix a un 3% menys que el 2007.
Encara així estem per damunt del 2006.
O sigui, nosaltres tenim un cerrell, no?, que és un cerrell normal
i que anem pujant, pujant, pujant,
però el cerrell aquest va ser, el 2007 va ser excepcional.
Si el producte interior brut no creix,
o creix molt poc,
nosaltres o no creixerem, o creixerem molt poc.
Si el producte interior brut decreix,
nosaltres decreixerem.
Sens dubte, nosaltres som un mirall.
S'atreveix a donar una previsió de com acabar l'any
pel que fa al tràfic de mercaderies,
tenint en compte que de l'any passat
venim amb aquella xifra màgica de 36 milions de tones?
Hem de veure si...
A veure, no m'atreveixo perquè nosaltres ja li dic...
La nostra previsió era créixer un 3% menys que l'any passat.
Perdó, això vol dir un 11%.
No, no, no, això vol dir que sobre aquell resultat
del 36 milions de com a...
36 milions,
ja sabíem que un milió menys de tonelades tindríem.
Això és un 3%.
L'altre dia va haver-hi una confusió respecte a l'11%.
Perquè jo vaig fer una comparecència pública
i alguns periodistes van interpretar que com a...
M'ho vaig explicar allò malament.
Per això ara li pregunto.
3 punts menys sobre 14 són que creixerem el 11%.
No, no, no.
Sobre 36,3 milions de tonelades,
ja tenim un milió i mig, un milió de tonelades menys.
I caldrà veure l'últim trimestre.
L'últim trimestre és un trimestre complicat.
Jo crec que la sensació...
Tenim sensació de crisi,
però la sensació de crisi encara...
Aquesta sensació de crisi no s'ha traduït en fets concrets.
Jo crec que es traduirà...
Ja es comença a notar el consum, òbviament,
però jo crec que aquest primer trimestre,
l'últim trimestre, començarà a ser més real.
O sigui, començarem a notar-lo
només cal veure els mitjans de comunicació cada dia.
El consum ha baixat,
fins i tot el cort inglese ha fet una línia de productes blancs.
Però com tot no ha de ser negatiu,
perquè si no entrarem en aquesta cadena
que estem tots una mica de dir
que no sabem com sortir d'aquesta cadena,
d'aquest cercle viciós, negatiu,
val la pena dir que nosaltres hem d'aprofitar aquest temps,
doncs no tant per obsesionar-nos en créixer,
sinó tenim els recursos i per obtenir els recursos
perquè tinguem unes magnífiques instal·lacions,
unes instal·lacions més modernes,
perquè estem en el moment que l'economia torni a reflotar-se,
doncs a créixer-nos en percentatges seriosos
que estem en condicions de donar un bon servei.
I en relació a això són les últimes inversions que hem fet, etc.
El fil d'això últim que està comentant,
enmig d'aquest panorama tan negatiu
pel que fa a les conseqüències o als efectes de la crisi,
és veritat que hi ha algunes altres notícies positives.
Per exemple, parlant d'inversions futures,
el projecte de pressupostos de l'Estat
de cara a l'any 2009
preveu inversions importants al port de Tarragona.
Fins i tot els responsables socialistes aquí a Tarragona
han reconegut que, en fi,
qui s'emporta els guanys més positius
a aquesta proposta de pressupostos
és el port de la ciutat.
A on destinaran aquests recursos,
aquests diners que contemplen els pressupostos de l'Estat?
Bé, curiosament, aquests ingressos són ingressos
que genera el propi port,
però sí, és veritat, venen dels pressupostos generals de l'Estat.
Vostè deia abans d'aquest ambient tan pessimista.
Jo tampoc voldria fer així allò,
terminologia tan radical,
que potser la gent té aquesta sensació.
La situació econòmica és complicada.
Jo vull sentir, per exemple,
que és molt més complicada als Estats Units que a Espanya,
però és complicada per tothom.
Per tant, hem de, també, llançar missatges,
és difícil, missatges de que les coses,
treballant, esforçant-nos,
sortirem d'aquesta crisi,
i, a més, sortirem el més aviat que puguem.
Ahir m'ho preguntava a un periodista,
escolta, vostè creu que el 2009,
jo si sabés que el 2009 sortirem de la crisi,
possiblement estaria nominat pel Premi Nobel
o alguna cosa semblant.
Per tant, quan sortirem, no ho sé,
però hem de mirar objectiu
que el 2009 acabi el més aviat possible
amb una situació econòmica millor.
Nosaltres, el 2009, referent a les inversions,
tenim inversions previstes per uns 54 milions d'euros,
no són pocs milions en aquest moment
de complicacions des del punt de vista econòmic.
En guany, aquest mes i aquest mes,
vam adjudicar una obra
que està lligada a aquesta inversió,
però només una part,
una altra part està financiada en guany,
hem adjudicat una obra
que el seu preu de sortida era 67 milions d'euros
i l'hem adjudicat per 50.
Bueno, nosaltres pensem,
si crec que això sí que podem assegurar-lo,
pensem destinar inversions
al voltant d'uns 50 milions d'euros,
depenent de la situació econòmica,
pot ser 45, 40, 45,
com a màxim 50 milions d'euros
en els propers quatre anys.
Això són diners.
I aquesta adjudicació de què parlava,
què es referia?
Aquesta adjudicació de 50 milions d'euros
és una obra per a l'ampliació
de la terminal de contenedors
que, com vostè sabeu,
vam arribar a un acord l'any,
al juny,
amb la gent de Dubai,
Dubai Port Wall,
perquè a Tarragona tinguem
una terminal de contenedors
gran, moderna,
i que estarà en funcionament el 2010.
Cal construir-la,
o sigui, tenim una part construïda,
aquesta cal modernitzar-la,
i ara cal fer una altra
que és la que hem adjudicat aquestes setmanes.
Nosaltres podem ser un dels motors inversors
en aquests propers anys.
És poc o és molt,
home, 50 milions d'euros
durant quatre anys,
50 cada any,
són 200 milions d'euros.
Bé, doncs,
això ajuda,
això ajuda.
I si, a més,
comença la terminal de contenedors,
a funcionar el 2010,
doncs això també ajudarà
a que hi ha tal tipus de tràfics
que potser han estat baixant,
doncs que es puguin compensar
amb aquests.
Jo veig el futur amb esperança,
però sí que és veritat
que el present és complicat.
Aquesta terminal de contenedors
és una mica l'estrella,
si em permet aquesta expressió,
una mica mediàtica,
és una mica l'estrella
de les inversions futures
immediates,
més immediates que ha de fer el port.
N'hi ha d'altres?
És a dir,
on aniran més recursos,
més inversions,
més projectes?
Hi ha una altra inversió
que no és privada,
que no és pública,
però que és privada,
però que tampoc
perquè sigui privada
en els temps que corren,
doncs cal reforçar-la
i jo cada dia
que no soc accionista,
però cada dia miro la bolsa
per veure què tal van els fons
financers relacionats
amb aquestes inversions,
per veure què passa.
Tenim el compromís
i espero que no canviï,
perquè l'economia financera
va canviant cada setmana,
que aquesta obra tira endavant.
És una obra per construir
i explotar un nou moll.
Estem parlant d'una inversió
de 150 milions d'euros,
doncs és una inversió privada
molt important.
Que fa patir,
però fa patir
no per l'obra
i la voluntat,
sinó que les condicions
financeres i econòmiques
al món,
insisteixo,
que canvien cada setmana,
a vegades ni cada setmana,
canvien cada dia.
Perquè no està compromesa.
Sí, sí, sí,
està adjudicada de tot
i està compromesa,
però aquí,
escolti'm,
hi havia tantes coses compromeses,
o sigui que no,
mira que hi havia
inclús bancs d'inversions
que eren els millors del món,
o sigui,
amb això no vull dir
que aquesta empresa
no sigui,
és una empresa rentable,
és una empresa que funciona bé,
però vull dir
que la situació financera mundial
és complicada,
no?
I avui 150 milions d'euros,
anar a un banc
a buscar 150 milions d'euros
és fàcil amai,
el que no és tan fàcil
que te'ls donin.
per tant,
perquè no hi ha diners,
sí,
hi ha diners,
el que passa és que la gent
té,
el sector financer
està una mica congelat,
no?
Per entendre's,
ja a veure si amb aquestes mesures
que han pres els governs
a nivell mundial,
sobretot a Europa i a Espanya,
doncs desencallen una mica
el fluid dels diners,
no?
Però,
d'altra banda,
nosaltres l'any que ve
tenim la idea
i estem treballant
de desviar la línia
del ferrocarril
cap al pont mòbil
i el pont mòbil
passar-la a l'altre costat,
acabar la segona fase,
i acabar la segona part
de la inversió
del moll de Cantàbria,
aquesta terminal
de contenedors,
i la resta
són obres interiors
dintre del port
que ens interessa
molt fer-les
perquè el que volem
és,
el que deia abans,
millorar aquest temps,
millorar aquestes instal·lacions
i donar aquest temps
en què l'activitat
baixarà una mica.
És a dir,
aprofitar el moment de crisi
per situar-se bé
en el punt de sortida
quan arribi l'arrencada.
Volem estar molt ben preparats
i podem fer-ho
per al moment
que l'economia
torni a refoltar
i a repuntar.
Ara citava el tema
del pont mòbil,
del tren,
el pont mòbil
que anirà paral·lel
al que ja existeix
i que serveix per vehicles,
anunciat ja
en altres entrevistes
que li vam fer
aquí al matí
de Tarragona Ràdio.
Com està el projecte?
Quan pensen...
Estan redactant el projecte,
tenim una empresa
redactant el projecte.
Aquest pont mòbil,
cada vegada
que parlem del pont,
comencem a tenir dubtes
si cal fer-lo
o el que cal definitivament
és no fer-lo
i unir el moll de Reus
i el moll de Lleida,
per entendre's físicament,
però per això
hauríem d'obrir la marina
i aleshores
cada vegada
que comencem
a reflexionar
sobre el tema,
en aquest moment
estem estudiant
el nou pla director
del port
i el que hem decidit
és encarregar el projecte
perquè si continuem discutint
i fent filosofia,
filosofia real,
o sigui que no...
De dir,
escoltem,
per què hem de fer
el pont mòbil
per al tren?
Per què no l'unim
de vegada
i obrim el moll
cap a l'exterior?
Per aleshores
el que pot valdrà
20 milions d'euros
acaba valent
200 milions d'euros
i aleshores
això tampoc
podem afrontar-lo
així com així,
però el que sí
que hem de fer
és treure el tren
del moll de Costa
perquè és una situació
complicada
i aprofito
per dir una cosa
que també hem parlat
moltes vegades
i que no...
i que vostè sap
que jo tampoc
m'he pronunciat
molt tessativament
quan començarà
la remodelació
del passeig
del moll de Costa?
Què serà la propera pregunta?
Ja m'he avançat
perquè ja sap
que algunes vegades
dic
doncs no ho sé
i aquesta vegada
tampoc ho sap
si he de fer casa
a tothom
els comerciants
volen una data
els veïns
són un altre
els transportistes
són un altre
aquí hem fet
una mica
el tema del pont
mòbil
és que acabem
el projecte
tenim el projecte
fet
hem hagut de tornar
al redactor
del projecte
perquè ens faci
unes quantes revisions
i adjudicarem
l'obra
abans d'acabar l'any
quan estigui
l'obra adjudicada
comencem
no pensem més
perquè si no
unir
tantes
voluntats
tantes necessitats
de vegades
diferents
el que és bo
per als restauradors
no és bo
per als transport
i així hem dit
escolti
ho farem
de la millor manera
possible
però ho farem
adjudicar
perquè hem d'adjudicar-lo
per complir
el compromís
del pressupost
abans de fer el d'any
però entenc
a les seves paraules
que es farà
el pont mòbil
pel tren
tot i que han estat
estudiant
l'any que ve
però tot i que
havien estudiat
la possibilitat
d'unir
físicament
els dos molls
la tenim estudiada
bastant estudiada
però
però l'han descartat
deixem-ho córrer
de moment
continuem treballant
el pla director
que aprovi el port
jo crec que acabarà
aprovant un pla director
que estem estudiant-lo
i està encarregat
acabarem aprovant
un pla director
en el que
un pla director
que té una fase temporal
que és 2010-2050
doncs en aquest pla director
es contemplarà
l'obertura
de l'exterior
de la d'Arsa
d'Interior
cap a l'exterior
segur
perquè aquesta situació
no podrà estar
20 anys més
per entendre's
i la pregunta és
escolta si d'aquí 20 anys
això s'ha d'unir
ara en va fer un pont mòbil
la resposta meva
va ser al revés
no podem estar 20 anys més
passant els trens
pel moll de costa
per tant
anem a passar el tren
en pont mòbil
i el temps ja dirà
per tant
pont mòbil
i remodelació del moll de costa
de manera més o menys
paral·lela al 2009
i a més
en la remodelació
del moll de costa
hi ha
la millora
també
del passeig
de la independència
per entendre's
des de residencia
del palau
fins a la conferència
de pescadors
el pont
la remodelació
del pont
perquè si no
m'ha arreglat
una entrada
al serrallo
però no m'ha arreglat
l'altre
el que va també
és des de residencia
del palau
fins al dintre del port
és a dir
això també ho farà
l'autoritat portuària
ho fem aquest projecte
de remodelació
del moll de costa
es traslladarà
la seu de l'autoritat portuària
dit d'una altra manera
enterrocaran l'edifici
com fins i tot
vostè va apuntar
perquè tenia
uns problemes estructurals
un edifici emblemàtic
en fi
perquè tothom el coneix
per la seva arquitectura
tan especial
deixi'm que sí
que allò
és coet en la resposta
canviarem
i no sé
què farem
amb l'edifici
vell
si no trobem
un urs ciutadà
el normal
és que vagi a terra
no em pregunti res més
perquè no
tampoc no
dic canviar
però no li he entès
la resposta
ha dit canviarem
i
canviarem
i a l'edifici vell
doncs
si no trobem
un urs ciutadà
doncs
l'ològic
que vagi a terra
on aniran?
a les oficines
de
quasi
a les oficines
de davant
que per seran
estan buides
les que havien utilitzat
l'Institut de Seguretat Social
no tenim
massa
l'altre matí
aquí
no està clar
no hi hauria
en cap cas
un hotel
com també
en l'antic edifici
en el solar
que ocupa
l'actual edifici
aniria a un hotel
com m'havia apuntat?
a vostè li agradaria
un hotel
ahir
jo no contesto
les preguntes
jo faig les preguntes
tinc la meva opinió
com a ciutadà
però no li puc dir
és una mica
per no respondre
jo
jo crec que hem d'estudiar
totes les possibilitats
per entendre'ns
avui no es pot fer un hotel
legalment no es pot fer un hotel
cal prendre decisions
primer
hem de trobar
algú que vulgui fer un hotel
això és una altra cosa
jo tinc una
escolti
és que no sembla que parli
amb clau
i per tant li diré
jo tinc una idea
que és
allí podria haver
un establiment hoteler
per exemple
si la gent de Dubai
doncs
amb aquest estil
de construcció
exuberant
doncs
diguéssim
escolti
mire
també volem fer
a més de la terminal
de contenedors
que això és un holding
d'empresa i tal
escolti
ens agrada
o sigui
ens agrada
doncs
potser el que hem de fer
és explorar-lo amb ells
aquest tipus d'establiments
tan notori
necessita
clientela
necessita massa crítica
i aquest és el problema
no sabem
si en aquest moment
hi ha prou massa crítica
no només a la ciutat de Tarragona
sinó
en un àmbit
raonable
per poder
donar serveis
o sigui
que aquest hotel
pugui ser cobert
per aquesta
per la clientela
que tenim
tampoc sabem
si és el moment
però ho hem de parlar
amb ells
o sigui
jo sí que
estic disposat
a parlar del tema
i ells també estan disposats
a parlar del tema
però això no vol dir
que al final
el tema surti
perquè hi ha molts elements
allò
pot fer gràcia
a totes les parts
però
i una vegada
si tinguéssim un client
que volgués fer
aquest tipus
d'establiment
el que hauríem de fer
és donar-li suport legal
i el suport legal
passaria perquè
desafectar-lo
del domini
públic portuari
en el domini
públic portuari
no es poden fer hotels
excepte un acord
extraordinari
del Consell de Ministres
per tant
o trobem
el resum
o trobem
una activitat
pública
relacionada
amb la ciutat
en aquest edifici
o aquest edifici
haurà d'anar a terra
o sigui
com a qualsevol altre edifici
que queda vell
i queda de sus
però aquesta possibilitat
ja l'haurà parlat
amb l'Ajuntament
la de l'hotel
o la de
la de l'activitat pública
ciutadana
sí
el que passa
que
ens agafa
tot en mal moment
no dic que l'Ajuntament
tingui que pagar res
ens agafa en un moment
que no hi ha diners
que estem en crisi
en què les prioritats
doncs
a lo millor de l'Ajuntament
també són altres
acabem parlant de la crisi
igual que havíem començat
l'entrevista
una entrevista
que ens ha servit
per repassar
alguns aspectes
de l'actualitat
de l'actualitat portuària
de l'actualitat
del Port de Tarragona
que ens ha presentat
el seu president
el senyor Josep Anton Burguesa
senyor Burguesa
moltes gràcies
i fins la propera
que vagi molt bé
a vosaltres
bon dia