La catalana Erika Villaessi Ha s'ha classificat per la final dels 800 lliures
amb la segona millor marca de les finalistes.
Pel que fa a la previsió del temps, tant avui com també demà,
divendres al matí farà sol i fresca demà al vespre,
però arriben núvols que deixaran pluja al terç nord de Catalunya
i també neu al Pirineu.
Atenció, perquè la resta del cap de setmana esperem ambient molt fred i vent del nord.
A més, nevarà tot el Pirineu, sobretot a la cara nord,
i poden caure també roixets aïllats a la resta del país.
Temperatures a aquesta hora, a Orisa o Osona, tenen 8 graus,
10 a l'Alder al Baix Ebre, a Maials, al Segriant, tenen 7
i a Torroella de Montgrí, al Baix Empordà, 11 graus de temperatura.
Tarragona Ràdio
Són les 12 del migdia i 3 minuts.
Aquí seguim en directe des de la plaça del Rei,
sisena hora del matí de Tarragona Ràdio,
i amb molt de gust una plaça que de mica en mica es va omplint.
Insistim en aquella idea inicial del programa.
Són grups de turistes amb el seu guia o la seva guia corresponent
que van fent l'itinerari per la part alta de la ciutat.
Immediatament nosaltres el que farem serà un itinerari històric,
pel cinema típic i tòpic.
Ara no s'ho vinteja tant a la televisió,
però vostè, servidora i fins i tot els nostres col·laboradors de cinema,
n'han vist unes quantes, d'aquestes pel·lícules típiques i clàssiques de Setmana Santa.
En parlarem immediatament.
Parlarem de com s'elaboren els ciris pasquals,
de com es fan les vestes.
I després de la una, en companyia de 5 fotògrafs,
anirem recollint les imatges més característiques i més emblemàtiques,
com es diu en aquests casos de la processó del Sant Enterrament.
Però ara tenim una connexió, dues connexions amb l'exterior.
Una amb el nou estadi, en el temps del futbolí, l'altra amb Jordi Bertran.
Primer anem a esbrinar, aviam què han fet els jugadors del Nàstic aquest matí,
immediatament traslladarem la nostra atenció fins a la ciutat de Còrdoba.
Comencem pel futbolí.
Una connexió que, com és habitual, la fem amb Rapsol i PF.
Joan Andreu Pérez, molt bon dia.
Bon dia.
Han acabat els entrenaments i ho encara estan xutant la pilota.
Doncs mira, justament, ara fa cosa de 15 segons,
quan estaves presentant la propera hora,
ha finalitzat la sessió preparatòria que s'ha dut a terme
a les instal·lacions del nou estadi, a dins del camp de futbol.
Ha estat una sessió en la que ha faltat un únic jugador, Antonio López.
Veurem què ens expliquen, si és per motius de legions o perquè ha demanat permís.
Però, en tot cas, ha estat una sessió ja preparant el compromís del partit diumenge al Bacete
i on, previsiblement, hi podria haver algun canvi.
A l'11, teòric titular que ha preparat el tènic César Ferrando,
hem vist un canvi a la defensa,
mairet que podria entrar en justitució d'Abram.
Per la resta, doncs, molta intensitat en la sessió preparatòria
i molta gent.
En la grada es nota que hi ha setmana santa entre mig,
molta gent que està de vacances,
i això s'ha notat en l'afluència d'aficionats
que estan a les grades del nou estadi.
Doncs moltíssimes gràcies, Joan Andreu Pérez, en directe des del nou estadi.
Tarragona Ràdio no fa vacances, ja ho saben,
demà divendres farem la retransmissió en directe
de la processó del Sant Enterrament, com fem sempre,
integrar la part prèvia i tota la processó,
i naturalment, el diumenge, el partit, només faltaria.
Aquí no es tanca mai la ràdio,
i fins i tot se'n va una miqueta més enllà.
Tenim el nostre col·laborador especialista en tradicions i cultura popular,
a Còrdoba, Jordi Bertran, bon dia.
Bon dia, Iolanda.
Com estàs? Com estàs? Quin temps fa a Còrdoba?
Doncs aquí fa avui un solet similar, suposo,
al que es fa a la plaça del rei de Tarragona,
i estem en una placeta d'aquestes del nucli antic,
prop de la joderia de Còrdoba,
tot i que és un solde després d'una tarda de dimecres sant
com a de xirimiri basc, pràcticament.
Quin disgust que han tingut, eh?
A Sevilla van haver de suspendre no sé quantes processons,
aquí a Còrdoba no sé.
Els companys de Sevilla, perquè tenim uns quants tarragonins allà,
passaven SMS dient que no sortia res perquè realment plovia a Bocs i Barrals.
Aquí la situació va ser bastant diferent,
semblava més la vigília de Santa Tecla,
en què pràcticament no plovia
i s'havien d'anar prenent les decisions de suspendre...
D'això tu hi entens una mica, no?
Jo em veia una mica reflectit en la situació...
Estava solidari amb ells, eh?
Sí, sí, va haver coses aquelles que realment costen d'entendre
perquè pràcticament no plovia o no plovia
i no va sortir cap processó a Còrdoba.
I bé, aquesta és la circumstància,
però vaja, en tot cas és patrimoni molt antic el que hi ha aquí també
i es va optar per una posició conservadora
de no sortir cap de les diferents processons que hi havia,
que en total n'hi havia cinc ahir.
Si no em falla la memòria, l'any passat que vas estar a Múrcia?
No, l'any passat estàvem amb l'expedició tarragonina
que pròximament l'any passat hi havia l'imaginer i escultor Jordi Amanós
a Sevilla prenent notes, suposo que per inspirar-se
en el seu misteri d'enguany de la germandà de Nostra Paz Jesús de la Passió
que suposo que un seguidor de la Setmana Santa sevillana
i de les bones talles de Sevilla
també d'una manera o altra li haurà deixat empremta
en el crisi de la passió de Tarragona.
Fa un moment parlàvem amb Álvarés
el Joan Álvarez, el coordinador general
de la processó ja ens explicava
de quina manera es donarà un moment
especial en el que és la recollida
de misteris a aquest nou pas
que s'ha estrenat aquesta Setmana Santa Tarragonina.
Jordi, ja has fet la visita obligada
a la mesquita?
No, encara no has entrat a la mesquita, és imperdonable.
I això que tu sempre que vas a Córdova
fitxes a la mesquita.
Sí, però barri Jueu avui, de moment
hem començat pel barri Jueu i ara estem una mica
a l'espera de situar-nos de cara a la tarda.
Avui sembla que sí, que sortiran les processons
i és un dia d'aquestos de molta tradició aquí a Córdova.
I, bueno, esperem, entre altres coses,
poder veure algunes de les conferies més antigues.
Per exemple, doncs, la conferia de les Angústies,
que es diu que és una conferia similar a la de la Sang de Tarragona.
És la conferia de penitència més antiga de la ciutat de Córdova,
fundada vuit anys després de la de Tarragona,
en aquest cas de la Sang de Tarragona, el 1558,
i que té la característica de portar el pas, diguéssim,
més... el darrer pas de Juan de Mesa,
que va ser un dels imaginers més importants
de l'escola andalusa,
i concretament aquest personatge és de Córdova.
I el seu darrer misteri va ser fet aquí
a motiu de l'existència d'aquesta conferia,
i és un grup, doncs, en què hi ha Jesús mort
als braços de la Mare de Déu, no?
És una de la... segurament l'obra més important
de les que processarà avui al costat d'altres, no?
També veurem algunes coses d'aquestes.
Sentir el Cés i de los Ríos,
aquí, evidentment, hi ha una altra tarana,
i avui, entre les coses que veurem,
és l'acompanyament de la banda de tambores i cornetes
del tercio gran capitán primero de la Legión,
I aquí sí que apreten, eh?
Aquí apreten.
Acompanya la conferia de la Caritat,
que és una conferia també molt antiga,
d'aquí de Córdova.
Diuen que els seus antecedents són al segle XV,
però realment és una mica posterior,
les notícies continuades, no?
Però, vaja, té aquest tarannà,
doncs, que realment, doncs,
també difereix molt de la Setmana Santa catalana, no?
És a dir, hi ha una gran presència de l'exèrcit,
també dins de les processons andaluses,
i concretament a Córdova,
tot i que pràcticament només surt en aquesta processó,
doncs, el tercio aquest de la Legión,
doncs, es fa notar.
Déu-n'hi-do si es deu fer notar, eh?
Ja m'ho imagino.
Jordi, ja per acabar,
no em tinc llista que sóc poc espiritual,
però més enllà de talles, passos, bandes,
una miqueta de cosa,
l'údica també fareu a Córdova, no?
Home, això sempre...
Temo gastronòmic, que és interessant, no?
Sí, jo, després ho comentarem
amb els companys de Sevilla per telèfono,
però realment, és a dir,
és com si, per fer-vos una idea,
jo ja havia estat en aquesta Setmana Santa,
però Sevilla és la d'interès internacional,
superturistitzada,
els bars són 24 hores oberts,
aquí a Córdova és tot una altra cosa, no?
No és silenci, com aquí,
no és recolliment, sinó tot el contrari,
és expansió.
És una Setmana Santa menys massificada,
els bars tanquen, cosa curiosa,
vull dir que és molt diferent
de la Setmana Santa de Sevilla, per exemple,
que és tot molt diferent, molt diferent, realment.
És una Setmana Santa aquesta molt menys turística
que la de Sevilla, no?
I, per tant, doncs sí que, evidentment,
se fa gastronomia,
però no es pot fer aquella màxima que es fa a Sevilla,
que és un pas, una banda de música, una tapeta,
aquí no es pot fer, ja us asseguro, eh?
Hi ha un altre processó paral·lel a Sevilla,
a la dels passos, que és aquesta dels bars,
que també té la seva fama.
Aquí és més light, és més light.
Molt bé, Jordi Bertran, moltíssimes gràcies
per dedicar-nos una estoneta del teu viatge a Còrdova,
com fem cada any des d'aquest programa,
que ja és tradicional.
Estic sota un taronger,
igual que el dels carrers de les Coques.
Vull dir que, sí, hem volgut fer aquesta connexió
per inspirar-nos de taronger a taronger.
Que bonica, la tornada ens has d'explicar moltes coses, eh?
Molt bé.
Una abraçada, Jordi, gràcies.
Bona professió.
Adéu, igualment.
Doncs, Jordi Bertran, des de Còrdova.
Ja saben que cada any agafa uns dies
per anar investigant sobre altres processons
que tenen nomenada i que són diferents a la de Tarragona.
Després ens ho explica cada any al matí de Tarragona Ràdio.
També aquest any ha volgut estar
amb aquest programa especial que fem des de la plaça del Rei.
Ara el que farem serà una petita pausa per la publicitat
i de tornada parlem de cinema.
El matí de Tarragona Ràdio.
Més de 45 anys construint llars.
Construint benestar.
Promociones José Luis.
Més de 45 anys d'experiència en la construcció de vivendes
avalen un equip de professionals
que treballen amb totes les garanties per vostè.
Promociones José Luis.
Avinguda Roma 6A, Tarragona.
977-21-7950.
Promociones José Luis.
Fent Ciutat.
Per què s'ha de tenir cura de la boca i les dents?
Perquè si les mantenim sanes, sortim guanyant.
En primer lloc, reduirem les molèsties i dolors
ocasionats per les malalties dentals i el tractament reparador.
En segon lloc, qualsevol reparació o substitució de les teves dents,
per molt excel·lent i cara que et surti,
mai serà millor que la teva dentadura original,
ni en funcionalitat, ni en estètica, ni en duresa.
Encara que no tinguis cap problema, aquest és el nostre consell.
Un cop a l'any, vés al dentista.
perquè et faci una revisió i una bona neteja dental.
Més informació en Etaden, la teva clínica dental a Torreforta.
Truca al 977-55-4020.
Ens trobaràs davant del Mercadona.
La primera visita és gratuïta.
La vida és plena de formes increïbles.
Espirals, cercles o rectangles donen forma i funció a plantes, fòssils, invents.
L'obra social La Caixa presenta l'exposició i després fou la forma.
Descobreix-la gratis al Teatre Municipal L'Artesana,
a la plaça de l'Artesana de Falset fins al 24 de març,
i col·labora a l'Ajuntament de Falset.
Obra social La Caixa.
L'ànima de la Caixa.
Toldos Dissol, un nou concepte de botiga de tandals.
A Toldos Dissol trobarà tota mena de tandals,
automatismes, manuals, terrasses, patis i tot
amb una gran varietat de dissenys i colors
i amb les millors condicions.
Compri ara i pagui en 3, 6 i fins 12 mesos sense interessos.
Fem grans descomptes amb mobiliari d'exteriors.
Toldos Dissol, l'esperem a l'Avinguda Països Catalans número 33,
local 1, a Sant Pere i Sant Pau, davant mateix de la Salle.
Neix un nou restaurant a Tarragona,
Restaurant La Pleta, amb una nova direcció,
gent jove molt preparada, amb una cuina tradicional,
evolucionada i de qualitat,
amb una nova carta i plats innovadors,
sorgits a la mà d'una de les millors cuines.
Restaurant La Pleta, un lloc màgic,
envoltat de simbolismes tarragonins
per gaudir d'una cuina d'alt nivell.
I quan celebris el teu bateig o comunió,
pensa en el restaurant La Pleta,
que reivissa 22, Tarragona.
També tenim menú diari, a 14,50 euros.
Informació i reserves al 977-22-1769.
Restaurant La Pleta.
I ara, prova el nostre assortiment de tapes
la nit de dijous i divendres,
una forma divertida i boníssima de sopar.
És un quart d'una del migdia,
en directe des de la plaça del Rei de Tarragona.
Com cada any, el dijous sant,
ja saben que traslladem una part del nostre programa
a aquest escenari absolutament tarragoní
i absolutament en sintonia amb el calendari,
l'escenari de la processó del Sant Enterrament,
demà divendres.
Però ara nosaltres el que farem serà un altre recorregut,
i no és professional, o sí, d'alguna manera.
Hem demanat als nostres col·laboradors del cinema
que ens acompanyessin, i com que mai tenen un nou,
ja saben que són bona gent.
Tenen el seu caràcter, però són bona gent.
Juanjo, David, Víctor, bon dia.
Bon dia.
Benvinguts.
I perquè no ho havíem previst,
perquè això d'estar al carrer fa que sigui una mica difícil preveure,
però jo crec que aquest moment és un moment radiofònic impagable
i que mereixeria una fanfària,
perquè Juanjo ha vist una pel·lícula d'estrena i li ha agradat.
Sí, és veritat.
Aviam, no és una novetat que el Juanjo vegi una pel·li
i abans que l'estreni ni ens pugui parlar.
El que és una novetat és que li agradi.
Juanjo, què t'ha passat?
Pues esa pel·lícula me ha tocado el corazón.
Y bueno, desde aquí la recomiendo.
Es una pel·lícula muy optimista.
Diguem el títol, primer que tot.
Como la vida misma.
Como la vida misma.
Y sobre todo para la gente de 30 o 40 para arriba,
se verán muy identificados.
Sí.
He vist una fotografia avui en una revista,
que deu ser un tràiler de la pel·lícula,
que m'ha cridat moltíssim l'atenció.
I fixa't, hi ha persones que ens criden l'atenció segons què.
I dic, només per aquesta fotografia ja val la pena anar-hi,
perquè hi ha el cap d'un home amb una cara així com de gosset,
que li han donat una pallissa,
i està recolzant el cap no en un coixí,
sinó en una muntanya de sandbitxos.
Sí, ahora veo y me acuerdo de la película de Son Tortitas.
Son Tortitas.
A mi me semblava que eren creps,
per això t'ho preguntava.
Diu, no, no, son sandbitxos.
Però no, no.
I està l'home amb una careta de pena, no?
Sí, de hecho...
De què va una mica, Juanjo?
A ver, es un hombre viudo, con tres hijas,
que se va a una reunión familiar.
Entonces, bueno, antes de la reunión,
sale a una vuelta por su pueblo
y conoce a una mujer francesa,
que es, me parece que se llama Yulet Vinoche.
Y podría contar un poco más,
pero es que eso tiene mucha gracia.
El siguiente paso tiene mucha gracia.
Doncs ja està, ho deixem aquí.
Sí.
Si li ha agradat al Juanjo,
jo crec que val la pena anar-hi.
Víctor, què dius?
Jo tinc ganes de veure-la,
perquè m'és bastant estrany, per desgràcia,
que es faci una película en una història romàntica
amb gent que passa de la vintena.
Ja era hora, no?
Que la gent s'enamora a totes les edats.
Què vol dir?
Que només t'enamores quan ets adolescent?
No, no, no, al contrari,
que estic farda que totes les pel·lícules...
És com la vida misma,
la gent s'enamora de gran.
Exacte, exacte.
Que totes les pel·lícules americanes,
les parelles són de 20 anys, de 18,
i ja era hora que es faci una pel·lícula
amb gent real, amb gent...
Què sabran els jovenets de l'amor?
De veritat que sí, Joanda, de veritat que sí.
És que sí, David.
Ostres, tu.
El David, pobre, que el tenim una mica accidentat, no?
Sí, no, no, no.
He tingut un petit accident, pobre.
He tingut un accident de Setmana Santa, eh?
I li agraïm molt que hagi vingut avui
perquè encara llueix la cicatriu.
Sí.
I no és de pel·lícula això que et va passar, eh?
No, no, no, no, és de pel·lícula de por.
Que és una altra de les coses que podríem comentar.
Sí, perquè hi ha un remake japonès, no, Víctor?
Un altre.
La setmana passada teníem el de D.I.I.
Aquesta setmana tenim el de Llamada perdida.
M'han comentat que és millor el D.I.I.
aquest remake que l'original?
No l'he vist encara.
És que a mi l'original no em va agradar.
Jo tinc un comentari, jo l'he vist la pel·lícula
i la veritat és que sembla...
Els americans tenen un problema,
que enfront dels remakes
volen explicar el que no es pot explicar.
Que és el que dèiem de les pel·lícules japoneses
que tot és com una mica...
I que ja els hi ha iguals i no s'entén.
Efectivament.
Però els americans han de donar explicacions, no?
Però he descobert la que hi ha per mi
és la...
O sigui, directament, la pitjor actriu dels darrers anys.
Ah, sí?
Que és la Jéssica Alba, la protagonista,
que és la part més presentable dels quatre fantàstics, precisament.
I que a mi m'agradava molt,
amb el...
Precisament la pel·lícula del The Sin City,
que són deu minutets i fa del que és...
Però els fa bé.
Sí.
Compleix bastant bé.
I en aquesta pel·lícula...
En realitat se lo tiene que hacer acto de presència, no?
Sí, no? De veritat.
Però, bueno, és una pel·lícula que, a veure,
respectant tot el de l'original,
ens torna a contar la mateixa història amb un polido
i que realment no porta res.
O sigui, és tan prescindible com qualsevol l'altre.
I aquesta que es trena aquesta setmana, sabeu alguna cosa?
Sí, l'original era una versió de Ring,
perquè canviava només la cinta de vídeo per un telèfon mòbil.
Fantasmes que apareixen d'una trucada perduda al telèfon mòbil.
Aquells amb molta melena que pujan i baixen per les parets.
Exacte, sí, el de sempre.
El que està pluriempleat, el pobre.
I, bueno, si la pel·lícula original...
I les tres deu tenir aquest fantasma, eh?
Sí, sí, imaginat.
Bueno, però ha de tenir un bon xec al final de mes.
Sí, exactament.
Després tenim la part, així com d'adaptacions de novel·la,
que tenim l'Alceda, l'adaptació de la novel·la de Barico,
i que, bueno, tenim aquesta actriu que ja ha quedat catalogada
per fer sempre pel·lícules històriques,
i no sé per quina raó, que és l'Akira King Knight,
i que, com deia la meva filla,
digués que si ella tindria ser una pel·lícula,
aniria a veure-la de terror,
perquè li agraden els fantasmes.
I volia fer el comentari.
Exacte.
Sí, sí, assenyala, perquè la Flàvia avui ens acompanya
a assenyala aquest fantasma.
Sí, sí, tenim aquí com l'actitud silenciosa.
Que Déu-n'hi-do.
I bé, Déu-n'hi-do.
Donem per tancades les estrenes?
Perfecte.
Comencem aquest itinerari per pel·lícules històriques,
primer que tot.
Sí, sí, esclar.
Avui fan Ben-Hur a TV3.
Ho sé, ho sé.
Perquè és que...
Quantes vegades hem vist Ben-Hur?
Uf.
Sencera ja no comptem,
però veure-la començada...
Una cada dos anys, mínim, m'imagino jo.
Jo entera potser l'he vist a TV3.
I el peor de Ben-Hur és que no me canso de veure-la.
S'agrada?
Sí, no, no, és una pel·lícula estrenica.
Us agrada, Ben-Hur?
A mi, Ben-Hur, sí.
Jo és una de les pel·lícules que no m'importa veure-la
i que després fas proselitisme amb els teus fills.
Diu, mira una pel·lícula històrica
i veus com se la miren com una cara estranya
dient, i això què és?
Jo, però fixa't, entre Ben-Hur i Coobadis,
que no sé quant de temps hi ha,
es veu com a més moderna, entre cometes.
Ben-Hur, què, Coobadis?
Coobadis es veu molt antiga.
Sí, i sí, se le ve más vieja cuando la ves,
però, por ejemplo, Ben-Hur, es que no ha envejecido.
No, no, és una pel·lícula...
No, per ell.
No, mira que ja tendría que estar gastada
de ponerla tantas veces, però...
La cinta de vídeo está ya que no s'aguanta.
Però jo crec que el Charlton Heston
tenia molt bon ull, perquè les seves pel·lícules
no envelleixen massa.
Per exemple, El planeta de los simios
es pot veure encara, a mi m'encanta,
i sembla una pel·lícula feta fa un parell d'anys,
com a molt.
O sigui, és un actor que jo crec que tenia bon ull.
A veure, com que la cinematografia
de personatges històrics
i relacionats amb la Setmana Santa és amplíssima,
heu fet com una mena d'apartats, eh?
Podem començar amb les pel·lícules
que estan basades en la figura de Jesucrist.
Sí, directament.
Bueno, yo quería hablar un momento de Ben-Hur,
que es una pel·lícula que es un hecho que es grandísima,
y es... tiene muy pocos fallos,
y bueno, considero una pel·lícula genial.
Pues esta siempre nos la ponían de ejemplo
en todos los rodajes que he ido,
cuando alguien se dejaba el móvil,
que ya era como el fin del mundo,
si alguien se dejaba el móvil,
y desde producción os decían,
no os quejéis que Ben-Hur se rodó sin móviles.
Y mira qué pel·lícula.
Sí, sí.
Mireu, abans parlàvem amb el coordinador de la Setmana Santa
i dins del que és l'ordre interna que hi ha als armats,
s'han de recordar que no poden portar rellotge,
que no poden portar joies ni coses,
i dèiem-me, alguna pel·li de romans hem vist amb algun rellotge alguna vegada.
Sempre, sempre.
Era molt complicat controlar totes les huestes.
sempre hi havia algun qui no se sap si per fer la punyeta
o perquè s'havia oblidat de veritat.
Heu agafat pel·lícules basades en la vida de Jesucrist,
allò d'un nivell,
d'aquelles que en el seu dia es veien a les filmoteques,
Franco Zeffirelli,
Pier Paolo Pasolini...
Comencem a fer una mica de relació?
Vinga, Jesús de Nazaré.
La de Franco Zeffirelli.
Per mi és la pel·lícula més icònica,
és la que va construir el Jesucrist,
que ha passat més a la història.
està basat en totes aquestes pintures d'un Jesucrist molt pàl·lit,
molt celestial, molt diví.
I, bueno, el fet curiós és que el va interpretar el Max von Sydow,
que després va ser l'exorcista.
Passant d'un extrem a l'altre.
És un home que ha tingut les seves baralles amb el dimon i tota la vida.
I, bueno, és una gran producció,
amb un estil molt de pintura, molt artístic,
i és la gran icona.
És el gran Jesucrist de cinema, el Max von Sydow.
O sigui, l'hem de reconèixer que no ha estat superat encara.
Per mi, aquesta no és que sigui el millor,
però la imatge que tothom pensa és la del Max von Sydow.
La de l'Evangeli segons Sant Mateu, de Pierpaolo Pasolini.
La favorita per mi.
Aquesta és la pel·lícula que jo tinc debilitat per ella,
perquè, sincerament, és una pel·lícula que té una sensibilitat realment religiosa.
I es veu que, darrere de la sensibilitat de Pasolini,
hi havia, a banda, tota aquesta maledicció que tenia per la seva homosexualitat...
Ell sempre sabien haver manifestat cristià, eh?
Un home era molt religiós.
Exactament.
Però és la pel·lícula favorita, evidentment, per l'Església,
perquè té una aproximació molt més nua cap a lo que és la figura de Jesucrist,
i és la pel·lícula que se veu més impregnada d'aquest ascetisme que era tan...
A mi és la més humana.
Una gran característica d'aquesta pel·lícula és que no eren actores.
Sí.
Los personajes no eren actores.
És molt més veritat.
Això demuestra una gran capacitat de direcció d'actores per part de Pasolini.
El dogma abans del dogma.
Sí, va ser el...
Sempre se'n recorda que Pasolini va ser el primer director que realment va exercitar això.
Va fer servir la realitat per construir un Jesucrist molt real.
I el fet curiós és que volia una figura molt humana,
i de fet la pel·lícula en italià es traduiria directament com l'Evangeli segon Mateo, sense el sant.
O sigui, directament va fer una declaració humana, més enllà de tot el diví i tot el...
No, un enfoc totalment humà i que a l'Església li va agradar, és el sorprenent.
Podria semblar bastant radical i no? Va coallar bastant bé.
Va ser una revolució.
L'altre dia l'esmentàvem quan parlàvem de pel·lícules caducades.
Jesucrist superestar.
Jo recordo que totes les noietes es van enamorar de Ted Nelly,
que era l'actor que feia de Jesucrist.
I és home, un Jesucrist que se suposa que ha nascut per terres palestines,
ros, com si fos nòrdic, i així tan delicat, dius, no en quadra gaire,
però clar, era la seva època, no?
És una pel·lícula del seu temps, completament.
Jo tinc l'anècdota que és l'única pel·lícula que no he pogut entrar al cinema
quan se va estrenar aquí al Cinema de Catalunya, acompanyada dels meus pares.
Em van negar...
Perquè eres menor.
Perquè era menor.
M'he deixat anar a veure pel·lícules de terror, pel·lícules del Pasolini.
Però aquesta pel·lícula, me van barrar al pas i em vaig tindre que un formar a veure.
Jo no tenia res.
Va dir que per sota del seu cadàver.
I els meus pares van dir, bueno, pues escolta, ja anirem a la publicitat.
i per no muntar fullot no la van veure.
Però jo me'n recordo que la feien a Catalunya i jo no hi entenia res, però jo tenia 12 anys.
Quan la pel·lícula, 12-11 anys.
La pel·lícula potser ha caducat, però la banda sonora, que a més ara hi ha hagut cantants catalanes magnífiques,
que han fet versions de la banda sonora, d'algunes cançons, determinades cançons.
La banda sonora encara s'aguanta, però la pel·lícula...
No, és que és un gran musical.
Hem vellit, hem vellit, però bueno.
Viu pel musical, però l'adaptació cinematogràfica era molt del seu temps.
I bueno, és una curiositat veure-la, però...
Sí, sí, simpàtica.
No aguanta bé, és simpàtica.
Sí, simpàtica.
Juanjo res a dir d'aquesta.
No, és que ja n'hi ha...
Però de la de Mel Gibson, de La Pasió, sí.
Sí, la estuve viendo, la repasé antes de ayer, y me sigue pareciendo una obra maestra.
Sí.
Sí, no tiene ningún fallo en cuanto a realización.
Quizá un poco el final, la hablaba con Víctor ayer,
que quizá el final es un poco de ciencia ficción, que sale Satanás y la infierno.
Sale una representación bastante literal del infierno.
Sí, pero vamos, maravillosa.
Sí, sí, és una pel·lícula que es va enfocar massa la publicitat al seu aspecte core.
Sí.
Però per mi no va ser tan violenta, era molt violenta, però no va ser tan com deien.
Potser és que estic massa acostumat a sabons quines pel·lícules.
Però per mi era molt més important l'enfoc pressucista i molt instantani.
O sigui, era una pel·lícula que et ficava dins de la pel·lícula, passant de tot el religiós.
Era una pel·lícula molt intensa i que es vivia, o sigui, és que es vivia, no es veia, es vivia.
I a mi em va agradar moltíssim, és impecable tècnicament, com diu el Juanjo.
Els actors estan genials.
El Jim Caviezel per mi és el millor Jesucrist.
O sigui, no és tan icònic com va ser el Saido, però per mi és perfecte.
O sigui, és un actor molt ben dotat i que ho va fer molt bé.
La banda sonora, la fotografia...
Mel Gibson jo penso que és un director que sobretot està buscant un cine molt primitiu
des del punt de vista que és molt sensorial.
O sigui, des d'Apocalipte i totes les seves pel·lícules sembla que realment
el que volen traduir és, clar, amb les sensacions, convertir-les en visions.
És un gran estètic.
I sols funciona.
No, no, és una virtut, però indiferent no deixa mai a l'espectador en un sentit o un altre.
Va impactar i a més va ser tota una icona en el seu moment.
Va ser una de les pel·lícules més taquilleres, cosa que realment molts se van estirar dels cabells
i li van negar producció.
Recordem que va ser independent.
Tota la finançació va ser buscada pel Mel Gibson i va tenir el gran...
Doncs aquesta pel·lí devia costar una pasta.
Una pasta.
I va tenir el gran valor de fer-la en idiomes morts.
I va guanyar, va guanyar, va guanyar.
Però això ja té tendència aquest home, eh, d'anar tirant de...
Sí, és molt especial.
Jo crec que és una pel·lícula que nos deja claro.
Nos enseña que en esa época la vida valía bien poco.
Sí.
Sí, sí.
Porque lo que le hacen a Jesucristo y lo que le hacen a, bueno, a cualquier otro...
Vaja.
Nos enseña que ahí fueras román o judío, lo que fuera, la vida importaba entre tú.
Christian Bale, en una entrevista, deia que els valors abans havien de ser més forts
perquè la teva vida depenia d'ells.
La vida humana valia menys.
Parlant d'una pel·lícula que va fer un western, però que per mi és extrapolable, aquest cas.
O sigui, és una realitat, un moment històric molt dur.
I s'havia d'enfocar d'aquesta manera.
Per mi ho va fer bé.
Yo pongo esta película como ejemplo porque Mel Gibson, bueno, hace un año o así,
tuvo unas movidas bastante importantes, incluso de anti-judíos y tal.
Y entonces pongo de ejemplo esta película como es posible,
como ejemplo, para que la gente vea que es posible que un director no entienda su propia película.
Sí, això que acabes de dir és interessant.
No, no, Mel Gibson parlava de la pel·lícula com, bueno, d'una manera bastant antisemita,
que el problema del món eren els jueus, i la seva obra no va per aquí.
O sigui, va participar d'una gran polèmica que no era part de la pel·lícula,
era part de la baralla que tenia amb grups jueus d'opinió, i bueno,
sí que és veritat que Mel Gibson...
Traspassa les ideologies, traspassa el que és la pantalla,
i anem a parar els bancs i els diners al final.
Directament, eh, directament.
Ben Hur, n'hem parlat, voleu afegir alguna cosa,
o passem ja a Los Diez Mandamientos?
Aquesta m'agrada molt.
A Estables de la Ley.
Aquesta pel·lícula jo la vaig veure al Ciner a Manú,
a Barcelona, un moment nostàlgic, tocava avui,
i realment...
És que aquests cincs l'hauran vist en vídeo,
l'únic que l'has vist a la pantalla...
Jo realment vaig sortir maravillat,
o sigui, el moment en què el Nil es transforma en un mar vermell,
els miracles, la màgia que impregna tota la pantalla,
i al final, evidentment, l'escena famosa de la separació de les aigües,
doncs són els moments inoblidables,
sobretot per una gent que hem sigut canalla,
en un moment en què el cinema encara...
No existia Harry Potter.
No, no, no.
I aquests efectes especials, jo encara,
que tinc la cinta ara en DVD,
doncs em maravillo,
perquè realment l'esforç, el sobresforç que hi havia
per convertir en ver semblant coses que ara són molt fàcils,
bueno, entre cometes són molt fàcils de fer.
Y sin telèfonos mòbiles.
Y sin telèfonos mòbiles.
Per mi, los diez mandamientos,
i mira que he dit que m'encanta el Charlton Heston,
i la seva època d'orada,
és una gran època del cinema,
però aquesta pel·lícula,
per mi el que destaca és el Jules Briner.
Sí.
Jules Briner va ser...
Una altra icona, eh?
Una presència que es menjava a la pantalla.
Aquest home s'ha de reuneixer bastant,
que ha fet grans papers,
ha fet una aportació al cinema que s'ha de tenir en compte.
La túnica s'agrada.
Continuem repassant llista.
Bueno, la primera pel·lícula que es va fer en Cinemascope,
que és una mostra de la importància comercial
que tenia el cinema bíblic i el Peplum a la seva època.
O sigui, era la gran producció a època de la seva època.
El que ara és el Senyor de los Anillos,
el Harry Potter, era el cinema bíblic.
Sí, sí, és veritat,
que era el que et transportava a mons que eren molt exòtics, no?
Sí, sí.
Amb la teva mirada infantil,
que no viatjaves, que no coneixies món,
era realment una mirada fantàstica, màgica.
El príncipe d'Egipto.
Passem ja a pel·lícules més modernes.
A veure, Jojo.
No, doncs la vi moixosa.
Això sí, ja no?
Sí.
Però és una pel·lícula que...
Molt plana.
Que no aportava nada.
Molt plana.
No, no, és una construcció, a veure,
molt ben estructurada,
perquè és una pel·lícula que està molt ben estructurada,
però que realment jo penso que va ser
un dels productes fallidos de...
Sí, sí.
Jo soc l'únic defensor en aquesta taula d'aquesta pel·li.
Jo crec que la Dreamboards va començar amb més valentia.
i es va fer enrere,
perquè va fer fora els productors d'Uguala Sigròmit,
ara només es dedica a fer 3Ds d'animals,
però al seu moment va fer una aposta molt forta,
que fer una pel·lícula bíblica d'animació és molt complicat.
Per mi té una estructura perfecta
i els personatges estan molt ben construïts.
I la banda sonora la manté molt bé.
Sí, la banda sonora sí.
Jo l'única gràcia que l'encontré
és que quan es abren les aguas aparecien ballenas,
així, por los lados.
Sí.
Clar, clar, és que si hi havia una ballena por ahí,
pues sí, no, no, visualment no.
El resto no me acuerdo de casi nada.
El Reino de los Cielos.
Fantàstica.
Ridley Scott.
Sobretot ara, després que hem redescobert la pel·lícula
amb la seva versió, el seu metratge original,
i que omple tots aquests forats,
que en el seu moment, quan vam fer el programa,
recordo que comentàvem que era una pel·lícula
extraordinària en la forma i en les maneres,
en la manera de Ridley Scott,
però que hi havia massa forats a nivell de narratius.
I després vam descobrir, evidentment,
que no van arribar al gran públic perquè van ser...
És que el seu moment, sí, va ser tallat tot.
El seu moment el guionista, l'actriu principal,
fins i tot el director, van negar-se
a fer promoció de la pel·lícula.
I ara entenem per què ha lluitat molt Ridley Scott.
Curiós que aquest home va ser el que va iniciar
la moda del director Scat,
la versió del director amb Blade Runner,
i ha tornat a fer-ho perquè li van tallar
una hora de pel·lícula.
Fins i tot la trama principal perdia tot el sentit.
Jo veu directament la versió del montatge del director
i tampoc m'agrada molt.
Bueno, dissidentes.
Però és que tu eres fanàtic de Ridley Scott.
Parlant de fanatisme, jo sé que no soc original,
però jo m'agenollo tantes vegades com sigui
la vida de Brian.
La millor de totes.
Amb telcos robat.
Sí, senyor.
I les he vist tantes vegades com Ben Urt, segurament,
i em continua divertint.
Sí, sí.
Ja no dic que ha agradat només divertint.
No, no, és una pel·lícula emblemàtica.
És que els Monty Python, jo ho deia abans,
per mi tot el que van fer els Python és Orpur,
i després Terry Gilliam també, però no tant.
No m'agrada tant com la sèrie original,
la de Flying Circus,
i fins i tot en pel·lícules tenim el sentit de la vida,
que és bastant millor que la vida de Brian,
però sí que va ser la gran pel·lícula dels Python.
I només per veure les cares de John Cleese i de Michael Palin,
és que és una pel·lícula que s'ha de veure.
És impagable.
I els Monty Python són immortals.
Realment, aquests tius sí que van fer un sentit de l'humor,
que encara avui no és que aguanti bé,
és que és el millor sentit de l'humor que existeix.
És el millor, encara no ha sortit cap col·lectiu
que faci una proposta que els pugui restar, no?
És una pel·lícula que se la tachó de falta de respeto
hacia el cristianismo y tal,
y a mí me parece todo lo contrario.
A mí todo lo contrario.
És un can a la vida i a la resaca, no?
I aquest final de la pel·lícula...
Yo soy católico y en ningún momento me siento ofendido en esa pel·lícula.
No, no, fantástica.
I no entiendo que haya gente que lo ofenda.
Dogma.
Bueno, és que parlem ara de comedies religioses,
encadenant amb la vida de Brian.
Aquesta sí que va ser molt polèmica.
Kevin Smith és un tio molt de New Jersey,
és molt de barri,
i va fer una pel·lícula,
fa un cinema molt de còmic,
va fer una pel·lícula que era com una mena de còmic vivent,
adaptant tota la mitologia religiosa,
però que demostra un coneixement amplíssim de la mitologia cristiana,
perquè surten dimonis que ningú ha sentit a parlar,
fa conyes amb els àngels de...
Bueno, els arcàngels, els àngels...
Els creuves.
Fins i tot diu el Megatron,
no sé com es deia aquest àngel,
que diu, si no surt al cinema no coneixeu la mitologia religiosa.
O sigui, és un tio que sap molt,
és molt cristià,
i va fer un còmic vivent.
Bueno, genial,
no és la millor pel·lícula que té,
de fet és la més...
no s'aguanta bé,
però...
Sí.
És una pel·lícula amb molt coratge,
molt divertida,
i que és superreligiosa per mi.
No sé per què va haver-hi tanta polèmica.
Té un punt de frescura.
De fet, Kevin Smith és un tio,
és bruto, bruto en sus pel·lícules.
Sí.
Un lenguaje...
Bastant de bèstia.
Molt descoïdent, eh?
És contundent.
Molt descoïdent.
Sí, sí, sí.
I la verdad es que
todas las películas que he visto de él
siempre da un toque cristiano
a sus historias.
Bueno, a sus historias...
No forma part de la seva cultura, claro.
Sí, sí.
És una visió cristiana moderna
i molt de cultura popular.
Com odiós.
Doncs ens la tenim gaire, no?
Era un pastelaco de película.
Sí, sí.
I además aquí se vendió,
como si fuese algo polémico...
Nada, nada, nada.
Y como se llama irreverente
y es todo lo contrario.
Sí, absolutament.
Un chiste, un acudit.
Como película de esta alternativa
hay un capítulo de Futurama
que recomiendo ver.
Y todos.
Que es que Bender,
que es el ser más mezquino de la galaxia,
pero que es muy gracioso,
ejerce de Dios durante un episodio.
Y esto lo explica...
Es un poco lo que intenta explicar
la película esta,
pero este lo consigue mucho mejor.
Muy bien.
Lo recomiendo.
No me acuerdo qué número era de capítulo,
pero mucho más ácido,
mucho más mordaz en su visión de la teología.
Como Dios,
es una comedia que no tiene nada.
Absolutamente, totalmente en plana.
De la última, prácticamente,
yo no conec absolutament res.
Yo tampoco.
Aquesta es una raresa que m'ha afegit...
D'on he fet aquesta pel·lícula?
Uuuh, jo tinc una capacitat de buscar pel·lícules estranyes
que de vegades m'espanta.
És una pel·lícula canadiense de l'any 2001,
gairebé casera.
Déu n'hibe.
Es va fer en caps de setmana.
Tu l'has vist, Jojo?
No, no.
No, jo crec que només l'he vist jo en aquest país.
La tens que dir això.
Es mejor no exponerse.
Però és que la volia destacar
perquè és una pel·lícula feta en caps de setmana
en la que Jesucrist ha de lluitar contra un grup de vampirs
que van casant lesbianes
per fer-se ingerç amb la pell de les lesbianes
per protegir-se del sol,
que no sé per què és inmune al sol.
I, bueno, col·labora amb aquesta figura,
gran figura del cinema de sèrie Z mexicà,
que és el Santo, aquest lluitador amb la màscara platejada.
És amic íntim de Jesucrist.
Déu parla a través d'un gelat, d'un flan.
Jesucrist parla amb la seva mare amb uns diàlegs de
sí, mama, sí, ja, estic dinant bé, sí.
I és una pel·lícula que el que em va sorprendre
és que és supercutre,
tot ha fet amb kung-fu cutríssim,
però que és la pel·lícula més religiosa
que jo he vist en molt de temps.
La més religiosa i la més rara, Víctor.
Raríssima.
Jo recomano que no la vegi ningú.
Que la sigui amic.
És molt difícil.
I això estàs provocant tot el contrari,
que ens tenen ganes de veure-la.
És molt difícil de pair, està molt mal feta,
però té un sentit de l'humor bastant estrany,
és impossible veure-la sencera.
Però, clar, veure un missatge de bon rotllo,
de pau, Jesucrist,
aglutinant la gent i parlant
d'aquest germanament cristiàt,
que és difícil de veure en altres pel·lícules.
I amb els vampirs i tot.
La verdad és que hi ha pel·lícules que dices
«Este el guionista tenía que estar drogado».
Però després hi ha pel·lícules com aquesta que dices
«Este el guionista quiere hacer ver que está drogado».
Sí, sí, sí.
Bueno, és un homenatge a este cine de seta
de kung fu, de vampiros,
d'efectos especiales mal hechos...
Sí, que ho posa tot i vinga,
s'inventa una història.
Té el nom de cinema psicotrònic.
O sigui, això directament...
Totalment l'isèrgica.
Jesucristo caza vampiros.
Difícil de trobar, sens dubte.
Aquesta no la passarà a la tele.
No, aquesta no.
Tenim poc temps,
però aquí jo trobo a faltar
diàlogo de Carmelitas,
Marcelino Panivino...
A mi m'encanta Marcelino Panivino de petit.
És una pel·lícula preciosa,
Marcelino Panivino.
Jo destacaria
«Hermano sol, hermana luna»,
de l'Iriana Cavani,
una pel·lícula que parla sobre
la personalitat de San Francisco de Assis,
que és una pel·lícula que jo la vaig veure
al seminari un any que vaig estar
i que em va deixar...
La música d'Àngelo Van Duarte.
Exacte.
Una pel·lícula extraordinària
perquè realment sorties del cinema tresbalsat.
I Frey Escobar, no? L'heu vista?
Sí, sí.
Jo aquestes les veiem al Col·legit.
Sí, sí, aquestes són pel·lícula
que es passaven, a mi me la passaven a Sant Pau,
els dissabtes pel matí.
Sí, sí, Frey Escobar,
jo podria recomendar,
que havia hace muchos años,
Padre Damián en Molocay,
no es de Semana Santa,
però sí que es cristiano.
Que és de la illa de Molocay
on estaven els leprosos.
La leproseria.
Sí, sí, és preciosa.
I otra con tema cristiano,
però que no es de Semana Santa,
és La Missión,
una obra maestra.
Fantàstica pel·lícula, sí, senyor.
Robert de Niro, brutal.
Sí, sí, és que aquesta pel·lícula
qui no l'havia vist...
Jo no, en dessonori, no l'oblidem.
Jeremy Irons, no l'oblidem.
El gran Jeremy Irons.
Sí, sí, el pobre Jeremy Irons,
que on està ara fent pel·lícules dolentíssimes.
Sí.
Però bé, que la conclusió és que
el de cinema religiós
està molt esgotat,
però que hi ha pel·lícules
molt ben fetes.
Va ser un cinema molt important
i encara ho és de tant en tant.
I encara se'n podrien fer-ne més, eh?
De fet, jo, no sé si sabeu
que el Festival de Cinema de Valladolid
va començar a ser
un festival de cinema religiós.
i sent a partir d'Inman Berman,
que el van colar,
va començar a transformar-se
en un dels millors festivals de cinema
del nostre país.
Jo em quedo amb una frase
que va dir el guionista
del Principe d'Egipto,
que la Bíblia està plena
de grans històries dramàtiques
per explicar.
Sí, senyor.
Doncs ens quedem amb aquesta frase,
en tot cas.
Molt bé.
Víctor Juanjo,
moltíssimes gràcies per venir.
De veritat, que us ho agraïm.
David, sisplau, cuida't.
Cuida't i esperem que la propera setmana
quan ens retrobem
estiguis ja recuperat del tot.
Exactament.
em portaré bé, prometo.
Si troben el David Serra pel carrer,
pregunti com es troba, pobra.
Sent bé, directament a la cara.
Moltíssimes gràcies.
Fins la setmana dinent.
Adéu-siau.
Adéu.
Fins la setmana d'avui.
Fins la setmana d'avui.
Fins la setmana d'avui.
Fins la setmana d'avui.
Fins la setmana d'avui.
Fins la setmana d'avui.
Chewing on life's gristle, that grumble, give a whistle.
And this'll help things turn out for the best.
And always look on the bright side of life.
Always look on the light side of life.
If life seems jolly rotten, there's something you've forgotten.
And that's to laugh and smile and dance and sing.
When you're feeling in the dumps, don't be silly chumps.
Just purse your lips and whistle, that's the key.
And always look on the bright side of life.
Come on.
Always look on the bright side of life.
For life is quite absurd, and death's the final word.
You must always face the curtain with a veil.
Forget about your scene, give the audience a grin.
Enjoy it, it's your last chance anyhow.
So always look on the bright side of death.
Just before you draw your terminal breath.
Life's a piece of shit, when you look at it.
Life's a laugh, a death's a joke, it's true.
You'll see it's all a show.
Keep them laughing as you go.
Just remember that the last laugh is on you.
And always look on the bright side of life.
Always look on the bright side of life.
Come on, boy.
Chew up.
Always look on the bright side of life.
Aquí seguim en directe des de la plaça del rei Núria, Cartanyà, sempre a punt.
Ens ha acabat aquesta estoneta de cinema,
amb el David, el Juanjo i el Víctor,
amb la banda sonora de la vida de Brian.
Els hem tret literalment del seu establiment.
No sé si tenen tota la feina feta,
jo suposo que aquestes alçades ja sí,
però Déu-n'hi-do.
Volem parlar d'algun altre aspecte de la Setmana Santa Tarragonina fonamental.
D'una banda ens acompanya Antoni Guas, de Casa Guas.
Bon dia, Nora.
Bon dia, Antoni. Paquita, bon dia.
Bon dia.
I ens acompanya també Xavier Pagès.
Ell pinta amb els siris tan característics d'aquestes dates
des d'un escenari molt tradicional a la ciutat de Tarragona.
Can Cordaret, bon dia, David.
Hola, bon dia.
Gràcies. No sé si estaves treballant abans de venir aquí a la ràdio.
Estaves treballant, no?
Vosaltres també.
Sí, sí, sí, home, claro.
No sé quantes puntades haureu donat des de fa mesos, probablement.
Home, unes quantes, unes quantes.
Queda alguna cosa pendent encara o no?
Home, no, no gaire, ja.
En aquestes alçades, no gaire.
Clar, perquè el tema de les vestes de les confreries, com funciona?
Passen de pares a fills, canvien cada any, sempre és el mateix.
Ho saps, Iolanda, que una de les coses més importants
que hi ha dintre del món de la Setmana Santa
és assistir a la professora del Divendres Sant,
però hi ha una paraula molt simpàtica que és que surti la vesta.
Bé, el sortir la vesta, què significa?
Significa que veuràs persones que normalment són molt altes
perquè la joventut d'avui en dia té una edat ja...
Sí, són els iogurts.
Ai, té una altura ja...
Són els iogurts.
Sí, i llavors resulta que surten amb la vesta de l'avi o del besavi.
Veuràs que hi ha unes diferències d'alçada tremendes.
Això ho deia abans l'Alvarez, que deies que, clar,
es veuen els texans per allà sota i això queda fatal.
No, això que sàpigui la gent,
que és de les coses més importants que hi ha a la ciutat de Tarragona,
que és el fet que surti la vesta.
Llavors, esclar, què ens trobem?
Amb la Paquita, a vegades, vull dir, és curiós perquè fins avui estem arreglant mànigues,
estem arreglant baixos...
Allargant.
Clar, perquè és que resulta que fas vestes per la canalla,
epaqui...
I resulta que han crescut.
Doncs corre, corre, corre, fem mànigues noves, no?
Sí.
A veure, un any per l'altre, clar, la cosa...
Sempre és la mateixa vesta, les confreries no les canvien, no?
Vull dir que en un moment terminat així com en un any que es fa el 250 aniversari dels armats,
hem vist l'evolució històrica dels guarniments, dels vestits...
En el cas de les vestes, poden passar dècades que la vesta sempre és la mateixa.
Sempre és la mateixa, sí, sí, sí.
Nosaltres, amb això, epaqui, els patrons són els de tota la vida.
Sí, perquè cada confreria té la seva vesta.
El que s'ha de canviar és el tipus de teixit, no?
Perquè, clar, també surten teixits nous.
Ha canviat, ha canviat.
Nosaltres fins ara, bueno, fins ara, fa molts anys treballàvem la viscosa.
Eren sarges amb viscosa, són gèneros que porten molta fibra natural
i ara es treballa molt més el popelín.
Per què?
Perquè així la persona pot anar abrigada a sota o pot anar més fresca,
depenent del dia que faci.
No tenim problemes d'enconjiment si renta la vesta.
No s'arruga.
No s'arruga, molt bé.
Clar, és que el planxar, avui és una punyeta el planxar.
És la vesta que...
De quantes parts es composa, diguem-ne, quan s'urra el confrari a la processó,
quantes coses porta a sobre?
A veure, per aquí.
Vinga, fem inventari.
Caputxa.
Capirote, que no sé com n'hi diem nosaltres.
Cucurulla, pot ser?
Cucurulla, molt bé.
El peto.
El peto.
La golilla.
La golilla, que és això de blanquet, que es posa el coll.
Sí.
No, normalment és això, depèn quina cofredia porta després la capa, no totes.
Sí.
Cordons.
El cordon i la medalla.
I la medalla.
Va ser el que s'acostuma a portar.
En plan de talles, això com funciona?
Els patrons teniu moltes talles, aneu anar adaptant, eh?
Sí, perquè clar, aquí, tants caps, tants barrets.
La paquita que la tenim aquí és d'aquelles persones que li agradaria que tot es poguéssim fer amb talles.
Però desgraciadament...
Normalment també la gent a provar, feta...
Es fan a mida.
A mida.
Perquè clar, hi ha canelleta de 5 anys i hi ha persones que tenen 40.
I llavors has de tirar.
És clar, no solament això, sinó que les mamars el que ens demanen és
escolta, deixa-hi 10 centímetres o 20 de llargada.
Per dos anys.
I és clar, tot això s'ha de fer a mida, no es pot fer.
I són, les vistes són unisex?
O diguem que les de les senyores té una mica més de forma, l'altra...
No, no, no, a veure, són rectes, completament.
El que passa que la botonadura, doncs, va d'un costat a l'altre.
Per exemple, les de la sang, doncs, tenen la botonadura...
El de la sang normalment és home.
I la soledat és dona.
Llavors no és igual, la soledat que la sang.
David, la vesta inspira a l'hora de decorar el siri?
A veure, no.
Dependrà moltíssim.
Jo el que em fixo és en els misteris.
I llavors, per norma general, intento captar algun parell o tres de detalls que formen part del que és el misteri.
També, evidentment, el que són les insègnies de cadascun de les cofreries, la de la sang i la que toca l'any que toca.
Que la reprodueixes literalment o t'inspires en ell?
Literalment.
Literalment.
És, a veure, depèn de quins anys és una miqueta més clàssic, depèn de quins anys és una miqueta més modern.
També depenent de la forma que té el misteri o dels anys que té la confraria que, evidentment, ofereix el siri.
Tot això és pintat a mà.
Tot això és pintat a mà.
Tot això és artesanal.
Aquí no...
Absolutament artesanal.
També no solament servim a Tarragona, sinó que també servim a Reus.
Llavors, depèn del format o del que vulguin qui dibuixis en guany.
Per exemple, a la confraria de Sant Joan Baptista ens va demanar un corde místic.
En vaig trobar un d'antic de la Casa Medici i el vaig reproduir,
que era de la mateixa feina que feien la confraria original.
Eren els mestres de la Llana i em vaig trobar un.
I abans em dedico a buscar aquest tipus de referents.
Clar, per tu és evident que hi estàs treballant i fa temps,
però per la gent que ens escolta, Siri, Satxes, el Siri Pasqual, l'Espelma...
Explica'ns una miqueta què és cada cosa.
Per això és que, clar, sembla que parlem d'una cosa única.
A veure, per exemple, amb opinió personal, últimament s'estan fent servir moltíssim tot el que són.
ja s'està deixant d'utilitzar l'atxa i s'estan utilitzant llums artificials.
Jo trobo a faltar l'oloreta.
Justa, és l'aroma de la Setmana Santa, de les flors, que també hem perdut olor, de la cera.
I, a més a més, s'ha de pensar que la cera, originalment, el ser de caire animal,
i tenia el puntet d'ofrena, que no té qualsevol oli de carburo o de qualsevol cera líquida,
que no són ben bé naturals.
Però també s'ha de pensar que cada vegada hi ha menys arnes,
és molt difícil trobar cera natural,
però també perquè, òbviament, el mateix carburo i els mateix carburants
estan fent malbé tot el que és la natura
i, òbviament, això es nota amb la qualitat de la cera.
I és una llàstima, una veritable llàstima.
El factor d'aquesta substitució, moltes vegades s'explicava que era, d'una banda,
perquè la cera anava al terra i podrien relliscar,
i, d'altra banda, també es podria produir algun accident amb la vesta, no?
També hi ha olius.
Que fan el mateix efecte.
Fan el mateix efecte, a més, no tenim cotxes per tot arreu.
Per tant, si anéssim una miqueta més en compte,
podrien mantenir-se perquè el fet de portar un espelma
és el fet d'oferir un producte com a mena de sacrifici,
o, bé, com antigament.
I llavors, clar, s'està perdent tot aquest punt.
Amb això que diu ella és ben cert,
perquè ara que s'ha fet el pas nou del Coscolla, de Sant Joan,
una de les característiques que...
Un dia parlant amb el Jordi Amorós sobre el tema del pas,
perquè està fet amb talla, vull dir, és fusta i és tot,
i em diu, Anton, perquè jo l'ideia, dic, escolta, no estàs utilitzant colors molt clars,
no ho sé, em donava la sensació que utilitzava uns colors una miqueta clars.
Diu, és que Anton, la particularitat d'un pas de Setmana Santa
és precisament que es vagi enfosquint,
però pel tema de les espelmes, és curiós,
es va impregnant d'aquesta substància.
que totes parten un 30% de cerveja,
que és el cànon litúrgic,
una perquè no es facin malbé les imatges a les esglésies i a les ermites,
però l'altra és, senzillament, perquè s'utilitza un element natural.
I últimament estem veient que el fet de no utilitzar elements naturals
ens està portant una miqueta al desastre,
estem tenint canvis de temps,
per tant, jo crec que s'hauria de tornar una miqueta a fer.
I per cert, amb això de la cera, que nosaltres tenim bastants problemes,
perquè el que fem és, per exemple, quan s'allarguen les vestes,
tenim un problema molt sèrio,
i és que, clar, vull dir, cau gotes del producte o de la cera que porten
i després tenim verdades problemes per treure aquella cera.
Com s'atreveu allò, allò que ho trobo?
Hi ha maneres.
Ui, aquí teniu l'expert, eh?
Sí.
Una, evidentment, si és una tela petita,
què mena de problema?
La poseu en el congelador.
I llavors es treu simplement amb una...
És que no n'hi ha prou, això.
És que no n'hi ha prou per aquí.
El problema ve per...
No passa.
La cera és fàcil de treure.
El que no és fàcil de treure
són tots els productes artificials que porta la cera.
Que si fos cera natural no passaria això.
Ah, hi estem.
Llavors una de dos o això,
o planxant-ho amb un paper d'estrassa de tota la vida.
Sí, sí, sí.
Llavors el que passa és que el que ataca la cera
és el producte artificial,
no pas el producte natural.
Perquè seria superfàcil de treure.
Llavors aquest és el problema.
Et venen moltes vegades.
Mira, d'aquest problema nosaltres n'hem fet una solució.
Que vull dir, dius, al final has de solventar els problemes.
Doncs aquella roba que porten a restaurant,
la cua que en diem,
al final el que fem nosaltres amb les vestes noves
és enganxar-los un velcro al baix
i si està molt tacat, l'any que ve no.
O sigui que...
Ah, mira.
Com es nota que tenia experiència.
Arriba un moment que si no fas això,
vull dir, algunes solucions a donar.
I aquí hem de canviar cues i coses d'aquestes vegades.
Sí, és el que es canvia més sovint.
Les cues.
És a dir, allargar les mànigues, les cues, els baixos...
Buh, quina feinada.
També hi ha una altra cosa que varia moltíssim,
que és el color de la cera.
quan és natural o quan és artificial.
Com ho notem, això, David?
És més grugosa, té una tonalitat més bonica.
Les espelmes duren molt més.
També hi ha secrets per fer durar les espelmes, òbviament.
I, a veure, aquest és el puntet que tenia,
que s'ha perdut tot el que és artisanal,
que és el que ens vam fixar nosaltres com a botiga
en el mateix moment que vam fer el canvi,
que és apostar pel més natural, el més fet a mà,
el més comerç just i comprar allà on t'ha fet més mal.
Per exemple, nosaltres també tenim tota la...
hem recuperat barreges d'encensos que ja no es portaven,
barreges medievals.
I, clar, a veure, el fet de, per exemple,
quan vam fer la barreja especial per la catedral de Tarragona,
vam apostar per comprar part del substitut,
perquè hi havia una de les espècies,
perquè, a més a més, la proporció ha de ser d'una manera
que provocava un cert tipus d'al·lèrgia.
En vam trobar una altra,
d'exactament la mateixa característica,
perquè si no, no es pot i no et donarien el cànon,
a la península de Sumatra,
en el mateix moment en el qual acabaven de passar
tot el terrible problema del tsunami,
és una manera de continuar ajudant,
precisament, amb aquests pobles
que en aquests moments viuen, precisament,
d'aquest tipus de producte.
És el siripasqual?
No, això és l'encens.
L'encens.
En quant a les barreges d'encens,
perquè també dependrà de quines cofraries,
més cap al sud,
l'aroma és molt més dolç i molt més penetrant,
més cap al nord,
curiosament, és una miqueta més sec.
Però hi ha 40.000 barreges
i nosaltres procurem de portar,
igual que, per exemple,
importem el sandal natural,
que és una espècie protegida,
només podem importar-ne un número de quilos
per tal que ens faci malbé la natura en el lloc d'origen.
Nosaltres ens passa amb això quan,
i a tall de comentari,
ja només,
l'Ave del Paraíso té una pluma
que nosaltres la fem anar per Carnaval
i està superprohibit
i ara ja no en podem ni portar.
Vull dir, és una espècie...
És una espècie en extinció.
A veure, intentem, doncs,
poder assolir aquest...
I el fet de retrobar aromes diferents
i retrobar fórmules medievals
i fórmules renaixentistes,
a part que ens acosta en un punt de tradició
que si no es perdrà.
A més a més, doncs,
amplies la gamma d'aromes,
que és el que sempre hem dit,
els que ens dediquem a això,
que s'ha perdut l'aroma de la Setmana Santa.
Ara per ara, Javier,
surten espelmes d'aquestes artesanals
en condicions, encara surten, eh?
A fabricar.
Hi ha un percentatge de confreries
que continuen apostant per aquestes espelmes.
O, per exemple,
el que passa moltes vegades
és que hi ha mides que ja són poc estàndard
i que, clar,
els misteris quan van ser fets,
les mides i les mesures
eren d'una manera
i necessiten algun tipus de bany
o necessiten algun tipus de mida especial
que nosaltres, doncs,
encara continuem mantenint
perquè, esclar,
nosaltres tenim el gall llegat
de tenir una botiga del 1751
que ens van donar el Premi de la Generalitat,
és una de les més antigues de Catalunya,
em sembla que és la tercera,
i llavors, esclar,
tenim tot aquest fons documental
que hem anat poquet a poquet restaurant,
hem anat retrobant
per donar un millor servei
també per aprendre una per veritat.
És que amb això que dius tu,
és que es perd l'artesanal.
Nosaltres ens passa amb el tema de patrons.
Quan hem de fer algun tipus de patró,
sempre demanem
a veure si ens poden deixar
alguna de les vestes més velles
que hi hagi dintre de la cofreria.
Perquè és que, vulguis que no,
es van perdent
a través del que són les amplades
dels gèneros quan t'arriben,
sempre demanem allò
d'alguna manera
per seguir
almenys una mica amb la tradició.
Sí, amb nosaltres igual,
en aquest sentit.
En el punt més interessant,
com passa sempre,
és la una,
venen les notícies
i en tot cas
ho deixem aquí,
però vaja,
podríem seguir,
perquè tot un món,
com que hi haurà
moltes setmanes santes,
doncs jo de ben segur
que m'encantaria
que acceptéssiu
la nostra invitació
una vegada més.
I, Javier,
vindrem un dia
a Cal Cordaret.
I tant,
i us ensenyaré
tots els segons
perquè està plenent.
Tot això que ens estàs explicant
perquè ho trobem interessantíssim.
i anirem també
del Tarraco Viva,
alguna cosa fareu vosaltres,
no?
Sí, sí, sí.
Doncs vindrem a veure
també els vestits de romans.
Tarraco Viva,
per exemple,
nosaltres també servem
perquè hem trobat,
tenim l'Hidromel,
que és el licor típic romà.
Molt bé,
doncs caldrà parlar
el mes de maig
que ja tenim Tarraco Viva.
Moltíssimes gràcies.
Molt bon dia.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.