1.250 corredors i corredores
correran demà, no pel motiu d'aquesta cançó
que estem escoltant, sinó per la pràctica de l'esport
i per acomiadar l'any d'una manera sana
i d'una manera col·lectiva.
Estem parlant de la Cursa de Sant Silvestre,
cinquena edició i esdevé ja una de les referències
dins del que és l'agenda de Curses de Sant Silvestre
de tot Catalunya.
Ens acompanya, com dèiem, Rafel Casellas.
Rafel, bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
Això ara que es diu que és la referència més important
pel nombre de participants, perquè té molta anomenada.
Tots sabem que la mitja, per exemple, de Tarragona,
dins del que és l'agenda de mitges,
és de les destacades per l'entorn, per l'itinerari,
per l'organització.
En el cas de la Sant Silvestre,
què la fa que sigui tan important respecte a Catalunya?
Home, ara mateix, te puc dir que som
la segona Sant Silvestre de Catalunya,
per nombre de participants, després de la de Barcelona.
Com deies abans tu a l'entradeta,
la cursa està consolidada.
Això ha portat uns anys, no?
Però cinc, relativament poc, no?
Sí, sí, sí.
El que passa que, a veure,
també quan vam començar fa cinc anys,
era una idea ja que els companys del Tarragona Fontistes,
tots els que fem la junta directiva,
era una cosa que ens anava pel camp, no?
De dir, a veure, és que Tarragona,
sent una província de Catalunya important,
a veure, a Lleida n'hi ha de Sant Silvestre,
a Barcelona, lògicament, és la referència,
més de 7.000 participants,
a Lleida també se'n feia,
no sé, se'n feia a Cadaqués,
al Masnou, a Matlleu,
i dic, per què no en podem tenir una a Tarragona, no?
I mira, això ja feia anys,
i, bueno, fa cinc anys, doncs,
vam començar,
vam tirar endavant aquesta iniciativa,
vam començar amb 500 participants,
i, home, cinc anys després,
més que doblem aquesta participació,
doncs, estem més que satisfets, no?
Llavors, tu me preguntes
què és el que la fa diferent?
Doncs, sens dubte, comparativament,
jo que sóc corredor,
i tu també, doncs,
practiques aquest esport,
comparativament amb una mitja marató,
una mitja marató,
a part de la distància,
també és potser aquest esperit més competitiu, no?
O sigui, una cursa de 21 quilòmetres,
més llarga,
potser no tan oberta a tots els públics,
com si ho és la Sant Silvestre.
Aquesta és molt popular.
Clar, perquè, a més,
la distància amb 9 quilòmetres,
és el que et comentava abans fora de micro, no?
Aquí pot córrer,
des d'aquell que només surt el diumenge
per passar una estoneta,
dir, mira, doncs, surto a estirar les cames,
vaig a fer un faro,
o vaig a la platja a estirar les cames,
una persona que més o menys va caminant
o surt esporàdicament a córrer,
la pot fer.
Com així també pot córrer
aquell que ja té un nivell
semiprofessional o professional, no?
Hi ha altres Sant Silvestre
que potser són de 2, de 3,
de 4, 5 quilòmetres,
que potser amb aquestes distàncies,
sí, també és oberta a tothom,
però potser el corredor d'una mica de nivell,
dius, ostres,
aquí no pots marcar tant la diferència, no?
De totes maneres,
jo crec que la característica principal
és el caire festiu que hi volem donar,
l'obert a tothom,
a passar una estona xula,
a riure i a fer esport, no?
El darrer dia de l'any.
Clar, és el que dius,
9 quilòmetres permeten,
i abans això ho comentàvem,
i és una reflexió que cal fer
que persones que no són corredors habituals
puguin participar,
la puguin acabar
i estan competint en ells mateixos,
demostrant-se que poden fer 9 quilòmetres.
Els que ja teniu experiència,
ja ho feu mitges,
també podeu fer aquell sprint final,
no?
Per guanyar l'altre,
no per superar-se mateix,
sinó que té aquesta gràcia també,
no?
És més competitiva des d'aquest punt de vista.
Sí, sí, sí.
A veure,
la distància aquesta 9 quilòmetres,
com et deia,
és ja una distància
que la fem així més llargueta
per precisament la gent que dius,
mira, jo vaig a fotre canya,
vaig a veure si bato la marca l'any passat,
doncs, bueno,
és una distància que et permet
fer aquestes coses, no?
I la persona que et deia
que va esporàdicament,
diu, escolta,
jo només puc fer 5 quilòmetres
i els altres 4 els faré caminant.
Bueno,
aquesta persona potser estarà
54 minuts,
55,
una hora.
Bueno,
també és un temps que està força bé,
vull dir,
arribar a menjar-se el raïm
arribarà de sobres,
això no cal patir, no?
Hi haurà alguns
que se'l menjaran al llit
per cansament,
que no estiguin acostumats,
però, escolta,
és un cansament d'aquell
que dóna gust, eh?
El dolor,
entre cometes,
que sents
quan acabes de fer exercici
és un dolor agradable,
sembla un contrasentit,
però és cert, eh?
Jo crec que la satisfacció mental
que tens després d'haver acabat una cursa
compensa més creix
tot aquest dolor que dius.
En el teu cas
i en altres casos també,
corres des de molt jove,
molt jovenet
vas començar a córre,
ara a Tarragona
ho comentem moltes vegades,
sobretot quan ve la mitja
i altres,
o curses populars,
hi ha molta afició a córre.
I no és gent jove només,
sinó que són persones
ja més madures,
a partir de 40, 50,
fins i tot 60 anys,
que comencen a córre.
I a vegades dius,
però quina bogeria,
qualsevol edat és bona,
per començar sempre
i quan ho facis bé.
Però jo no sóc metge,
tampoc no sóc tècnic,
però per l'experiència que tens,
puc dir, sí,
per una mica la gent
que m'envolta.
Parlem de persones sanes,
sense cap problema de salut.
A veure,
jo crec que l'atletisme de fons
també és una disciplina
que et permet,
a veure,
és una cosa que fas
a poc a poc,
progressivament,
sí que la gent potser,
els que estem entre
els 30-40 anys,
sí que és l'edat potser
en la que al cos
li pots exigir més esforç,
perquè estàs cardiovascularment
més equilibrat,
però penso que és un esport
que dius,
a veure,
la persona que potser
li diagnostiquen colesterol,
sucre,
o qualsevol tema d'aquests,
és una disciplina
que et permet
anar regulant-ho
amb molta facilitat.
I jo tinc companys
al Tarragona Fundistes
que han començat,
doncs sí,
amb 50 i pocs,
la majoria
estan entre els 45
i els 55,
i són gent que,
no fa massa anys,
algun d'ells
que han començat,
i són gent que
en curses de 10,
de 15,
mitges maratons,
i fins i tot
alguna marató,
fan un molt bon nivell,
no?
I a més a més,
personalment,
te puc dir
que a molts d'ells,
tot i que portin
menys anys que jo,
corrent,
també n'aprens moltes coses,
perquè el córrer
no només és un tema
de físic purament,
sinó també
de mentalització,
no?
Autodisciplina.
Disciplina,
exactament,
constància,
i tota aquesta gent
que és més veterana
et diuen,
escolta'm,
això hauríem de fer així,
ara al cap,
ara tranquil,
ara puja,
ara baixa,
i n'aprens molt d'ells,
no?
O sigui,
que la veterinaria,
en aquest cas,
l'experiència
en l'atletisme de fons
és un punt a favor.
Rafal,
ja la primera edició
va ser de 9 quilòmetres
o ha anat canviant una mica?
La primera edició
va ser de 8 quilòmetres.
Si el circuit,
bàsicament,
l'hem intentat mantenir,
excepte alguna petita variant
dins el mateix circuit,
però el primer any
va ser 8 quilòmetres,
el segon també,
el tercer també,
i els dos últims anys
ho vam incrementar
en un mes
per la senzilla raó
que fèiem una variació
que ens obligava
a donar una miqueta més de volta,
però és bàsicament el mateix.
L'única diferència
és que els tres primers anys
vam passar pel pont mòbil
de l'autoritat portuària
i l'any passat
ja veníem per la recta
als tingladus
que com fa uns anys
estàvem obres,
no podien passar
i ara que està tot inaugurat
i ha quedat molt maco,
doncs aquella vinguda
és fantàstica
per fer l'últim sprint
de la cursa.
A veure,
entrem en qüestions pràctiques.
A quina hora surt
i d'on surt
hi marquem una miqueta?
Dic perquè hi ha molta gent
que li agrada anar a animar
i a vosaltres ho agraeiu,
no?,
que hi hagi gent animant-vos.
Moltíssim,
fer una cursa sol
a fer-la amb una mica
que sigui una mica
només d'ambient
és un abisme,
és una diferència
que el corredor
i més quan vas allò
tocat i cansat
s'agraeix moltíssim.
Doncs mireu les sortides
a les 5 i mitja de la tarda
davant de la llotja de pescadors,
davant del restaurant La Puda,
allí tenim la sortida
i bé,
el circuit és de 9 quilòmetres,
com et deia,
passa per tot el que és
el moll de costa,
enfila fins al quilòmetre 1 i mig
de l'Escullera,
anem i venim de l'Escullera
fins a la platja El Miracle,
tornem una altra vegada
des de la platja El Miracle
cap a la zona del Pasenivell,
entrem allí a la zona
dels iots de luxe,
que això ho vam incorporar
l'any passat
perquè era una cosa
que també per l'esportista
és una zona maca
i també l'autoritat portuària
ens va facilitar
l'entrada en aquesta zona
i vam creure convenient
combinar les dues coses,
una mica de publicitat
i també que la gent
disfruti corrent per ell,
que és una zona molt bonica.
I d'allí ja enfilem
una altra vegada
cap a la recta del moll de costa.
Total 9 quilòmetres,
un circuit pla,
ràpid, fàcil
i que cadascú
es pot marcar el ritme
que vulgui.
Què es pot desmarxar
en quant a temps
del gruix de la cursa
a una hora?
A veure,
sí,
jo crec que la majoria,
sempre n'hi haurà algun
que pugui fer
el que et deia abans,
els últims quilòmetres caminant,
però pensa que els primers,
en una mitjana
de 3 minuts,
3 minuts 10 segons,
3.15,
és a dir,
que amb 27 minuts i mig,
28, 28 i mig,
el primer el tenim allí.
I amb una aposta de sol,
a més a més.
Sí,
el primer arriba allò...
que encara...
El sol ja està baixant,
però encara hi ha aquella...
Alguns arribaran de nit,
segurament,
això sí,
el que passi
de les 6 i 5 de la tarda,
aquest ja està,
ja ve en negre nit,
quasi.
Hi ha guanyadors,
no és una cursa de popular,
com la que fem per Santa Tecla,
que és molt agradable,
però té una altra filosofia.
Aquí hi ha guanyadors
i guanyadores,
per tant hi ha premis.
Exactament,
sí.
Mantenim-lo de l'any passat,
és a dir,
3 primers classificats
de la general masculina,
les 3 primeres també
de la general femenina
i els 3 primers
de Tarragona fundistes,
masculins i femenins.
Aquests tindran premi,
trofeus i un lot de regals.
Que tindreu també
un detallet amb tots els corredors,
tinc entès,
perquè heu treballat i força,
deia,
enguany hem hagut de pujar
un pelet la inscripció,
però escolta,
és que no hi ha manera,
si volem tenir un detall
o no obsequir
amb tots els participants.
Això és una cosa
que des de Tarragona fundistes
sempre hem tingut clar,
no?
És a dir,
com a corredors
que som tots els membres
de la Junta Directiva
i tots els socis,
a veure,
jo crec que hi ha dues coses
bàsiques en una cursa.
Una,
que t'agradi el circuit
i dues,
que et donin alguna cosa
de regal.
Això,
jo també com a corredor
et puc dir que
a vegades he anat a curses
que m'han costat molts diners,
curses de muntanya
arreu de Catalunya,
que dius,
escolta,
costa 40,
45,
50 euros.
Home,
doncs això ja és per fer negoci,
no és el que costa.
o no?
Aquí cadascú que apliqui
la política que vulgui
i després veus i dius,
ostres,
una samarreta de cotó.
Bueno,
sí que és cert que
marcar el circuit,
els habitullaments,
les assegurances,
doncs mira,
alguna cursa de muntanya
doncs potser han de posar
un helicòpter,
s'han de cobrir
aquestes despeses,
està clar que és car,
però home,
el corredor que va
i se fa 30 quilòmetres
està 4 hores corrents,
escolta,
que tenguis una samarreta de cotó,
home,
això no es pot fer,
no?
I bueno,
i aquí això ho tenien clar,
no?
El que et dic,
el circuit que sigui maco
i després que els regals
estiguin més enllà
fins i tot
del que el corredor ha pagat,
no?
I home,
doncs a veure,
no cal dir que
les begotes isotòniques,
l'aigua,
les pomes,
sucs,
després el brou,
que això també ens ho fa
a la llotja de pescadors,
aquell que vingui,
que tingui fred,
doncs quan arribi
es beurà un brou calentet
i recupera energia
i calories
i pot preparar
l'estómac
pel sopar de Nadal.
Sí, sí,
però ja n'hi do.
I després doncs
una ampolleta de vi
com vam fer l'any passat
i també doncs
una samarreta tècnica
que de cara a l'estiu
doncs van...
d'aquestes bones,
que transpiren
i te sents a gust
i pots córrer bé
i és una bosseta
de regals
que està bé.
Parlaves de preparar
el sopar de Nadal,
tenint en compte
allò que dèiem,
que és una cursa
en la que no participen
persones excessivament
inexperimentades
i que és una cursa
que es fa a la tarda
i no al matí.
Jo m'imagino
que al llarg del dia
doncs s'han de seguir
unes normes bàsiques
pensant que a quarts
de sis de la tarda
tens una cursa
en quant a alimentació,
en quant a doncs
si fas alguna miqueta
d'entrenu o no al matí.
Quines recomanacions
en donaries
a aquells que són més novells?
A veure,
entrenar per exemple al matí,
som a qui vulgui
estirar una miqueta
les cames,
caminar una miqueta
per la platja,
sortir a caminar
i fer les últimes compres,
moure's,
sí,
ara fer un entreno específic
de dir,
mira,
el matí faré
tres quilòmetres
o quatre,
una sèrie,
es canviït,
no,
el mateix dia
no té cap sentit,
és més,
igual fent un entreno així,
dic,
és que per la tarda
tinc la cursa,
igual el que pots fer
és prendre mal,
m'entens?
Això,
a veure,
cadascú que apliqui la tècnica
al que estigui acostumat,
però vaja,
jo no ho faria,
sortir a caminar
i bellugar-te
un dia d'una prova,
jo sempre ho he fet
i m'ha donat
molt bon resultat.
sempre és prudent
com a mínim
tres hores,
tres hores i mitja
de descans
després del menjar
i sobretot
amb una cursa ràpida
en la que
les exigències
del cos
són dures,
no,
perquè vas,
apretes,
vas ràpid
i això,
doncs,
l'estómac
l'apretes,
no?
Jo recomano
que es faci
un dinar
a lleugeret,
potser una miqueta
de pasta,
un tallet de carn
a la planxa
sense salses
i sense,
exacte,
una amanida
o una miqueta
de verdura
bullideta
amb una mica d'oli
i un vistaquet
a la planxa
i no fartar-se.
La fartada
i això
ho volen fer a la nit,
és més,
a la nit
poden menjar més
perquè la despesa
calòrica
amb 9 kilòmetres
està justificada
i tothom
l'aprovaria
des d'un aficionat
que em servei jo
fins al metge
més especialitzat.
Però el dinar,
si ho poden dinar
a la una i mitja
les dues
i un dinar
a lleugeret
és el millor
dels consells.
Així com el calentament
també abans de la cursa,
sobretot.
Abans,
és a dir,
si comença a les 5 i mitja
abans vols dir
que a les 4 i mitja
ja podem...
Si la gent ja,
sí,
sobre 4 i mitja,
3 quarts o 5
ja pot estar per allà,
córrer una miqueta,
pim pam, pim pam,
allò trotar una miqueta,
fer algun esprint per allí
que la temperatura
serà baixa
i per tant
és un dels millors consells.
Si raons tècniques
ho permeten
ja hi haurà música.
Si raons tècniques
ho permeten,
sí.
És una iniciativa
que ja vam voler
portar a terme
fa dos anys
i bé,
és un tema complicat
però aquest any
ens hem promès
que sí que al llarg
del circuit...
Resultran els temes tècnics
i podríeu tenir-la,
no?
Correcte,
sí,
perquè aquí jo no sóc
tècnic en aquestes coses,
tu en saps més que jo
potser d'això
per la ràdio
que parles molt amb el...
Si voleu anem a cantar
tots els de la ràdio.
Amb la Sílvia
que ella te pot informar més
però doncs bueno,
són coses tècniques
que aquí ja no hi entro
i home,
és una cosa
que ens agrada,
perquè
jo et puc dir
que una de les experiències
més...
que recordo
amb més carinyo
i em va fer molta gràcia,
em va animar molt,
va ser la primera marató
que vaig fer
l'any 99
a la Marató de Londres
i és una experiència
que sempre recordaré,
no?
I...
hi havia música
que de 3-4 quilòmetres
et trobaves
un grup
de rigui,
de jazz,
de rock,
de tots els tipus de música.
Amb això et dona una empenta...
Brutal,
brutal.
O sigui,
a part que érem
doncs
33.000 corredors,
que això també
doncs és una bestialitat,
que anaves
cols a cols
tota l'estona,
el fet
que passessis
pel costat
del Big Band
i te trobessis
doncs un orchestet
allà fent música,
dius,
ostres,
que això és fantàstic.
D'esculpte,
anar amb 30.000 persones més
en una cursa,
perquè no és allò,
anar amb 33.000,
no,
anar jo entre 33.000 persones més,
no t'angoixes.
És el que et donaves així,
que és que no hi ha lloc,
que els carrers són massa estrets,
però a mi hi ha tant queixet.
Mira, potser t'angoixaries
si fos una cursa curta,
de dir,
ostres,
és que ja arribo a la meta
i pràcticament
és que no m'he pogut ni bellugar,
però quan fas tants quilòmetres
amb una marató,
el fet de portar gent
pel costat
i, ostres,
a més,
gent de tot l'estil,
no?
Gent disfressada,
gent de color,
dic,
ara ve córrer amb mi
al costat d'un xicot
que és xino,
ara un que és japonès,
ara un que és negre,
escolta,
una experiència
jo sempre recordaré,
no?
I el tema de la música,
doncs,
escolta'm,
allò que anaves corrent,
tocat,
el quilòmetre 35,
ostres,
i te'n posen a tocar
una música xula en directe,
motivava.
Aquí no arribarem
amb aquest nivell,
però ajuda
i és bonic,
no?
Però escolta,
tot és posar-s'hi
en aquesta vida,
eh?
Sí.
Aquí tenim músics
de Tarragona
i associacions de músics
que funcionen
fantàsticament.
Jo no et puc prometre res,
però mal,
si no teniu música,
potser et puc arreplegar
companys de la ràdio
i anem a cantar a Nadales
o altres,
no sé.
No et puc prometre res,
ja t'ho dirà.
Estaríeu benvinguts.
Jo des d'un punt de vista
corredor
et dic que aquestes coses,
mira,
encara ni que fos
que canteu malament
i feu riure,
és igual.
No,
i és bonic anar a animar
perquè és el que dius.
La gent s'ho passa bé.
És una cursa bonica
que està immersa
en una festa
d'acomiad de l'any
que tots estem predisposats
a estar de millor humor
justament el darrer dia
de l'any
i que val la pena.
Ells participen,
ells correran,
no ens deixem cap novetat
ni res a dir?
Doncs pràcticament ho hem dit.
Útil dir que
pels corredors...
Que la gent sigui puntual també
pel tema del pàrquing potser
i l'aparcament allà
de l'antic,
del nàutic
d'allà al Serrallo,
però que sobretot
la gent no es perilla
a l'última hora
perquè també,
doncs home,
jo crec que és una cosa bonica
l'últim dia de l'any
en un ambient festiu
doncs si et pots trobar
allà amb la gent
una estona abans,
xerrar,
informar-te de diferents
iniciatives que hi ha,
de possibles curses,
sempre hi ha companys
que venen a donar
tríptics de curses
que hi ha arreu de Catalunya
i disfrutar una miqueta
l'ambient,
que la gent sigui puntual
i que vinguin ganes
de passar-s'ho bé
i que si hi ha...
Jo també el que demanaria
a tots els que portem
el pitrall
de l'organització
com a
terroguen a fontistes
com a entitat
que som de corredors,
el que volem sempre
és que la cursa
surti amb la màxima qualitat,
que tothom quedi content
i que esperem
no cometre errors.
Sempre cada any
hi ha alguna coseta
que algú te diu
escolta'm,
podria-ho fer
o s'heu deixat?
Bueno, doncs,
si hi ha algú
que observa alguna cosa,
tant el correu
per e-mail,
la pàgina web
de Tarragona Fundistes
o qualsevol
dels que portem
el pitrall d'organització,
doncs escolta,
s'acomenta
i de cara a un altre any
intentem millorar-ho
i és la voluntat
de l'entitat
de cada any
anar afegint coses,
però poc a poc també.
Clar, no,
són suggeriments
que segur que seran
benvinguts.
Segur.
No ens ho perdrem,
perquè allò de seure,
veure com passen els corredors
i al costat del mar,
si és que és magnífic,
fins i tot pels que mirem.
Rafael Casellas,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i enhorabona
als fundistes tarragonins
per continuar endavant
amb aquesta iniciativa
que, el que dèiem,
més que consolidada
i té molt futur,
molts anys que vindran,
molts 31 de desembre.
Així ho esperem.
Gràcies, molt bon dia.
Gràcies a vosaltres.
I bon any.
Igualment.