Anton, quan estàveu fent el lliurament dels trofeus,
ha vingut una senyora, una usuària, i m'ha dit
«Miri, jo no vull parlar, però m'agradaria dir que el millor de tot
a banda de les activitats és el tracte que ens ofereixen
des que traspassem la porta, el tracte de carinyo, d'amabilitat, d'educació.
Quan entrem aquí ens sentim persones realment especials.
Ho vol dir vostè per antena?» Diu «No, no, no, m'estimo més que ho digui vostè».
I jo ho dic.
Bé, gràcies. Realment és la nostra feina.
Està molt clar que aquí al Casal del que es tracta és d'oferir aquests espais,
que tothom pugui desenvolupar tot aquest feix d'activitats que s'han explicat
i per tant el millor que podem fer és acollir-los i donar-los el que he dit,
les màximes facilitats perquè ells puguin desenvolupar
i puguin mostrar el seu art, les seves habilitats.
Doncs l'habilitat del Francesc García és cantar.
Escolteu, oi que us ve de gust escoltar una mica de música del Francesc,
que ja el coneixeu, no, el Francesc?
Sí? Mira, mira, algú fa com que balla.
Francesc!
Espera, espera, que ens cantaràs.
Us vaig a cantar un bonic bolero que se diu,
ostres, m'has fet pel sabor a ti.
Sabor a ti, vinga va, Francesc García, quan vulguis, endavant.
Cuando quieras, guapo.
Sí, señor, qué bonito.
Ay, ay, ay, no me puedo acercar.
Ay, qué abierto.
Tanto tiempo disfrutamos de ese amor.
Nuestras almas se acercaron tanto así.
Que yo guardo tu sabor, pero tú llevas también sabor a mí.
Si negaras mi presencia en tu vivir, bastaría con abrazarte y conversar.
Tanta vida yo te di, que por fuerza llevarás sabor a mí.
No pretendo ser tu dueño, no soy nada, yo no tengo vanidad.
De mi vida, doy lo bueno, soy tan pobre que otra cosa puedo dar.
Pasarán más de mil años, muchos más.
Yo no sé si tenga amor la eternidad,
pero allá tal como aquí en la boca llevarás.
Sabor a mí.
Qué bonito, sí, señores, para enamorarse.
Es como para volver a intentar.
No pretendo ser tu dueño, no soy nada, yo no tengo vanidad.
De mi vida, doy lo bueno, soy tan pobre que otra cosa puedo dar.
Pasarán más de mil años, muchos más.
yo no sé si tenga amor la eternidad,
pero allá tal como aquí en la boca llevarás.
sabor a mí.
No sé si tenga amor la eternidad,
no sé si tenga amor la eternidad,
pero allá tal como aquí en la boca llevarás.
¡Para verás.
¡Para verás!
¡Para verás!
¡Para verás!
Francesc García
a veure, entrevista
entrevista al francès, és que com que tothom
el coneix a Tarragona, no sé què podria aportar de nou
però jo crec que abans parlava
el Bonifacio deia, jo volia haver estat
jugador professional de billar
el francès és professional també
però tot i que fa altres feines
però tu t'haguessis dedicat només a cantar a la vida
jo m'haguessis dedicat a cantar a la vida
si em deixin deixat, jo vaig tenir
un padrí però no hi va donar
temps, que va ser don José Moya
el gran empresari tarragoní
però ja et dic, quan me va
voler encombrar, el pobre home va deixar
d'estar entre nosaltres i se'n va anar
a formar per allà dalt les seves corrides
però bueno, tot va així
de totes maneres tens l'ocasió
ni que sigui en un àmbit
local com la ràdio
nosaltres fem ràdio a Tarragona, tu cantes a Tarragona
m'encanta el piercing que portes
porto un piercing que...
us heu fixat que porta un candau penjat de l'orella
és perquè no me marxin les idees
bueno, les tens més d'encadetes
Francesc, oi que podràs cantar alguna cançoneta més
un parell com a mínim?
sí, sí, les que facin falta
jo me'n vaig cap a la taula, gràcies
immediatament cantem una altra
anem cap a la taula
seiem una estoneta
a veure...
i tenim aquí novament
Anton, què tal? Tot bé, no?
sí, perfecte
molt bé, molt bé
estem coneixent moltíssimes coses
la primera part l'hem dedicat fonamentalment
a parlar del que és el casal
tothom sap i no li escapa
que ja fa un quant temps que esteu d'obres
que continuen al seu ritme
que les millores ja són evidents
en algunes zones de la casa
ho hem comprovat nosaltres també
com va el ritme?
tot bé?
tal com estava previst?
bé, va tot tal com estava previst
és evident que fer obres amb gent a dins
doncs això retrasa una mica els terminis
però realment doncs bé
hem anat convivint amb elles
i podem dir que ja estem en la recta final
hem parlat fonamentalment del que és el casal
parlem de la residència, si et sembla
Anton, explica'ns una miqueta
com funciona, quina vida es fa
quantes persones hi ha en aquests moments
bé, la residència és un equipament
que també depèn del Departament d'Acció Social i Ciutadania
de la Generalitat de Catalunya
i conjuntament en el casal
conformen el que és la residència assistida
i casal Mare Déu de la Mercè
és un equipament anexat
on està patint una
està tenint, més ben dit
una remodelació
del que es tractava era
de treure uns ascensors que hi havia antics
i crear uns espais nous
amb un nucli de quatre ascensors
dos nuclis de dos ascensors cada un
i crear, aprofitar i remodelar la residència
per donar més qualitat als usuaris
com a equipament
la funció que té és la de ser
la substitució de la llar
per tant, els serveis que es donen als usuaris
és el servei
de higiene, vestit, sanitari
es cobreixen totes les seves necessitats
en tots els àmbits
personal, emocional, físic
per tant, el que es fa és això
hi ha tot un equip de professionals
que se n'encarreguen
que no els falti absolutament de res
tenim des de personal
d'atenció indirecta
que controla tot el que són
el tema d'hostaleria
el tema de neteja
rentat de roba, etc.
i després hi ha la part més assistencial
que ja està formada
per infermeres
metges, fisioterapeutes
terapeuta ocupacional
animadors, etc.
hi ha tota una unió de gent
que en el fons
el que comporta és un poble
realment tenim gairebé de tot
i com deia, hi ha una estructura
i una organització
que té les seves funcions
amb un protocol molt concret
però clar, cada persona és diferent
i cada una de les persones
sobretot les que estan a la residència assistida
tenen unes necessitats particulars
i no només des del punt de vista
d'atenció mèdica
i d'atenció terapèutica
sinó també d'atenció emocional
perquè les situacions són totes molt diferents
totes elles, no?
Evidentment
una de les nostres funcions
és la d'adaptar-nos al resident
quan tenim un usuari
el que es fa és un pla interdisciplinar
en un període de 3 a 4 setmanes
on cada professional
des de la seva òptica
estudia quines són les necessitats
que pot tenir aquella persona
a partir d'allí s'estableixen
i es marquen uns objectius
molt concrets
per intentar que aquella persona
estigui el millor possible
i sobretot que les seves capacitats residuals
les puguem descobrir
i les puguem desenvolupar
i això és importantíssim
tenim tot un programa al llarg de l'any
tenim tota una sèrie d'activitats
al llarg de l'any
on l'usuari pot participar-hi voluntàriament
i després hi ha un programa més específic
d'estimulació d'aquestes capacitats
com he dit
Per què no em presentes les 4 convidades
que tenim a la taula
i que han estat tan amables d'acostar-se aquí
ens en presentes cadascuna
Sí, ha estat difícil triar
perquè tots i totes tenien moltíssimes ganes
però bé, en primer lloc tenim la Pepita Duc
en segon lloc tenim la Carme Cambronero
en tercer lloc la Pilar Sogranyes
i després la Cinta Pla
Tots gent jove, no?
Sí
Cinta, doncs sí, jove
a quina edat té vostè
si no és indiscreció
Ai, ets bé si no t'ho creus
És això que deia jo abans
aquestes coses de que si ets gran ets vell
a veure, lògicament el cos va fent anys
però el cap i el cor...
No, no, el cor ja ho tinc jove
el que no hi tinc són les camis i els ossos
Però vostè va fent, no?
Com és la seva vida aquí un dia qualsevol?
Ui, aquí és magnífica
Però què és el que fas?
Mira, bueno, normalment jo vinc de dia
però voldria vindre i de nit i tot, eh?
No es pensa
perquè m'hi trobo molt bé
Jo fa, fa per cinc anys que vinc
Quan vaig vindre
jo estava en una depressió
estava malalta
no podia caminar
abans de cadera
Ara camino
Ja la veig, ja?
Estic contenta
I després allà he fet un munt de coses que no sabia fer
Cistets, pintures
Juguem a jocs, lo dingo
Teràpia de música
O sigui que allí jo m'ha canviat tot
el de la persona
I després, no sé
He tingut una salut mental que no tenia
Un corporal igual
I jo m'ho passo, xachi, que diuen los jovens
I ara aquests dies que no he pogut vindre
Ho trobo en falta
I jo em trobo molt bé aquí
Doncs no sé com dir-ho
Que si jo quan era jove m'haguessin dit
De Vella aniràs primera
Que jo no soc d'aquí
A viure a Tarragona
Vostè té accent de ser de les Terres de l'Ebre
És possible?
I d'on és exactament?
De Santa Bàrbara
Home, de Santa Bàrbara
Molt bé
I s'ha dit, doncs, que no
En la guerra aquí vaig plorar molt
I vaig dir, Tarragona no em veuràs mai més
I bé, Tarragona em va dir
Espera't, que et pissigaré
Sí, però Cinta
Quan es parlava fa 30-40 anys
D'una residència
No és això que tenim avui dia
Era un altre concepte ben diferent
On va parar
Però jo ho vull dir
Perquè jo
Dic ara
És que per a mi he sigut
No sé com vindre en un altre món
Primer que jo he sigut pagesa
No he sigut persona de festes
Ni de...
No sé com dir-ho
Ni de capital
Ni d'educació
Ni d'escola ni res
I el que menys em pensava
Jo arriba aquí
Trobar-me esta bellesa tan bona
S'està donant una segona oportunitat
De viure, no?
Sí, per part de la família
Meravellosa que tinc
La part de la família d'aquí
Que jo això ho considero
Una família
Que no em puc queixar
O sigui que
He de donar moltes gràcies
Del més gran
Hasta el més petit
D'aquí
Perquè de tots
Estic contenta
És que dic
Jo no tinc queixa
De ningú
És que és una sort
Que m'ha tocat
A la bellesa
Que per a mi
És més bona
Que una noteria
I ho pot ben dir
A més se li nota
A la cara
Pilar
Bon dia
Bon dia
Jo ja no els hi pregunto
L'edat
Perquè em penso
Que són una mica
Coquetes
Totes
És que si et dic
Que no cap el calendari
Que és exagerada
Escolta si en tinc 94
94 anys té vostè Pilar
Jo n'he de signar
Jo per
Sí
Per d'aquí 4 dies
Tenir 94 anys
I estar com vostè
Sí
Com ho ha fet això
D'arribar tan estupenda
Ai
Treballant molt no?
Diuen?
Segurament
De tota manera
De tota manera
I com està ara?
Com la Cinta
Té una vida maca
Jo estic molt bé
El que passa és
De tot arreu estic bé
El metge
No em trobo mai res
Però jo el tinc la vista
Molt malament
I la memòria
Que la memòria em falla
Clar
Mai de recordar
De posar amb les coses
Sempre al mateix posto
Perquè és només
Que els canviï avui
D'aquí allà
Ja després me perdo
Per això també
Que aquí l'ajuden
Eh?
Amb exercicis
Amb coses
Perquè vostè doncs
Ai exercicis
No li agrada fer-los
I a vegades que no
Ja
Ja m'ho pensava
Hi posaran un zero
No
Ja no els posa
Perquè n'hi hauria massa
Però per què?
Perquè li fa
Li fa mandra
Li molesta
No perquè saps què passa?
Segons què
No ho veig bé
Com que començo
Que no ho veig
Escolta
Jo
Jo la cara teva
No te la veig
A veure si tinc a prop
Jo et veig la silueta
Però la cara no te la veig
Ni un
I es posa nerviosa
No?
Es posa nerviosa
I això saps què passa?
A mi em diuen
Escolta
El dilluns
Hi haurà una pel·lícula
Bonica
Pareu que t'agradarà
Doncs ja saps què passa
Que és que em poso tan nerviosa
Perquè no ho veig
Que a casa que a vegades ni ho sento
Mira tu
No, no és això
O llavors no
Sí que ho sento
Però m'enredo una cosa amb una altra
Que ja em poso cap al darrere
Perquè escolta
Ja es posa de mal humor
Me poso de mal humor
No estic mai quieta
Ja em poso en un poix
Tombo un racó
Perquè no
No moïni els de més
Perquè jo considero
Que si tinc un davant
Que em comença a fer la papallona
Ja l'engegaria a fer punyetes
Però aquí té vostè bones amigues
Té amigues aquí
Sí
Jo tinc molt bones amigues
Gràcies
I m'hi trobo molt bé
Però és aquesta cosa de la vista
Que diu vostè
Sí
Escolta
Jo tinc pis aquí
A veure si sóc el pis
Jo no hi sóc mai el pis
Home aquí està millor
I xerra
I apren coses
El meu pis
I va al meu fill
A vegades
I tot allò
I està a mig mateix de Tarragona
Perquè a mi no el tinc a la plaça Verdaguer
Home doncs està al centre
Que pot arribar a tot arreu
Doncs escolta
Però aquí s'hi troba gust
Però jo ja estic bé
No no
I que quan jo vaig quedar viuda
Ja vaig dir
Jo a la residència
Jo tinc les meves germanes
Que viuen aquí
El meu fill que viu a Barcelona
El meu fill té una caseta reneu
Em ve a buscar
Quan vénen a renau
I si no
Si és una festa
Va a Barcelona
O va a
Amb uns germanes
Doncs Pilar
Com la Cinta
Està tenint una bona bellesa
No?
Sí
Home la salut a vegades
Però clar
Quan tenen 94 anys
És normal que ens passi això
Un assunto de la vista
I que no veig
No veig les sesomies
Jo no veig
Escolta
No et veig a tu la cara
Ja ja
Que si tinc a prop
Bueno
I la Carme
Què em diu la Carme?
Que quan he preguntat
L'edat a la Pilar
Ha rigut
Pues yo tengo 92
Doncs Déu n'hi do també
Carme
Sí
Jo ja he pasado
Ja he pasado la historia
Ja
Però bueno
92 anys
Me encuentro bien
Estoy contenta de estar aquí
¿Y qué vida hace usted aquí en la residencia?
Pues aquí
La vida que hago es
Cuando hay actividades
Pues voy a ellas
¿Y qué le gusta de todo lo que se hace aquí?
Más o menos
Hombre
A mí me gusta casi todo
Lo que se puede hacer
Lo que pasa que no puede hacer mucho
Porque las manos las tengo imposibilitadas
Claro
Pero con leer o escuchar o cantar
Todo eso lo puedo hacer menos con las manos
Eso a mí me encanta
Además me encuentro perfectamente contenta de estar aquí
El trato es perfecto
Yo no me quejo de nada
Estoy muy contenta
Llegué en el año 2003
Hasta ahora
O sea ya llevas 5 años aquí
Sí
Muy bien
Voy a hacer 6
Ajá
Voy a hacer 6 en febrero
El día 5 de febrero
Ahora es 6 años
Yo me encuentro a gusto con todas
Para mí son amigas, familia y todo lo que demás
Como si fuéramos hermanos
Que así nos debíamos de llevar
Aquí dentro y fuera, ¿verdad?
Aquí dentro perfectamente más que fuera
Porque yo no salgo
Usted no sale normalmente
¿No le gusta salir de aquí?
No, no me gusta salir mucho
Salgo muy poco
Ni que venga mi familia
Ni que no vengan
Yo aquí con ellos hablo
Puedo ir a otra planta
O sea que salir de aquí
Tiene su rutina, ¿no?
Cada día sabe lo que tiene que hacer
Pues sí
Las personas son conocidas
Son conocidas
Yo hablo con ellas
Como si fueran familia mía
A gusto
Y me encuentro pues muy bien
Agradeciéndoles a todos
Los señores directores
Y de aquí
Que me acogieron muy bien
Y estoy muy contenta
Que el cariño que les tengo
No se lo puedo demostrar
Pero les quiero mucho a todos
Este cariño es el que nosotros
Hemos detectado desde que hemos llegado
Pasando por la peluquería
Yendo al bar
Hablando con la monitora de gimnasia
Con cualquier persona que hablamos
Se nota que no están haciendo solo un trabajo
Que hacen un trabajo muy a gusto con ustedes aquí
Se les nota realmente
Yo en verdad
En verdad que todos
No tengo que dejar de ninguna
De mis auxiliares
Me tratan bien
Si no como se preocupan
Porque soy muy chinche para comer
¿Usted es muy chinche para comer?
¿Sí?
¿No le gusta nada?
Muy pocas cosas
Y muy poquito de comer
Como un pájaro
A ver
El menú de Nochebuena yo lo tengo aquí
Se lo voy a leer
A ver si le gusta
Ay, ya lo sé, ya lo sé
Crema de marisco
Sí
Eso seguramente que es lo que comeré
¿Eso le gusta?
Sí, sí
De segundo
Bacalao al cava con verduras
Bacalao sí
Bacalao es bueno, mujer
Sí, sí
El bacalao sí
Y luego una manzana al horno
Rellena de crema
También, también
Pues no es tan rancia para comer
Es usted una exagerada
Es lo que como diario, eh
Ah, pues bueno
Es lo que como diario
Que no es en crema
La diario no es en crema
La poma en forr
Farsida de crema
Fil de caramel
Bueno, nosotros no
La comemos
Sin crema
Sin crema
Sin crema
Por un tema
De la dieta
Lo posen de todos los días
¿Verdad?
Sí
Ah, porque es lo más suave
Para el estómago
Una manzana al horno
Sí, sí
Yo sí, sí
Yo sí, sí
Nada morno
Pero tendrán canelones de San Esteba
Al día de San Esteba
Sí
Bueno, eso sí que yo no
Eso, los canelones no
Pero el menú de la día de Navidad
Sí que nos gusta, ¿no?
Bueno, pues ese sí que
Eso sí, hay que comer algo
Mujer, claro que hay que comer
Demostrar que estamos en fiestas
Y que nos lo brindan con mucho gusto
Y aparte hay que mantenerse con hasta ahora
Y...
Si se puede
Claro que sí, mujer
Queremos a ver
Claro que sí
Pepita, ¿qué tal?
¿Ve usted?
Yo la veig estupenda
Pues sí
Ui, sí, sí
Ella es la del d'allò
La Pepita, que es la...
A veure, què diu de la Pepita?
Pilar, què és la...
És la de l'escaval davant
Sí?
Perquè és la número 1
I això per...
Per això de què, de què, de què
De què diuen que és la número 1?
De què, de tot
Joli, no ho sabia
Cinta, per què diuen que és la número 1, la Pepita?
Perquè és la que té memòria
Jo sempre procuro que està al costat seu
Tu calla, que fan això, la Pepita, que tot ho pesca, no?
Jo només t'ho dic això
Que jo procuro...
Ai, que...
Està bé
Pues bueno, jo tinc, abans que m'ho pregunti, 85 anys
I aquí, com han dit elles, pues m'hi trobo molt bé
Fa temps que està aquí, Pepita
Pues a vora 3 anys
I, pues molt bé, molt bé, molt bé
Molt contenta
I ens ho passem estupendo
I tant han el dia ocupat
Vull dir, que van fer
I tant, sí, sí
Ella, l'aigua, està a la mà de l'aigua
De la companyera
Fem gimnàstica
Fem taller de memòria
Fem musicoterapia
Que també m'agrada molt
I que es preparin
Els de la Mercè
Com se diu
La coral de la Mercè
Que els hi passarem davant
El que han de fer és un grup de rock
Perquè hi hagi una altra cosa
Que no...
Una coral, dos corals no, dona?
Una coral i un grup d'una altra cosa
Bueno, pues així ho faré
Pensi-s'ho
Així ho farem
Vostè que, com diuen, és la capitana
Pensi-s'ho
Ah, la capitana
Els xiquets ho heu fet aquests dies
Allò que havíem de fer
Sí
El que havíeu de fer
Els nens a cantar-nos nadales
Vam cantar junts
També, vam cantar tots junts
Jo no vaig estar aquell dia, m'agrada
Sí, perquè fan activitats, no sé
Els xiquets del mare nostre
M'han vingut alguna vegada
Ara de l'estonat, no?
De l'escoles de Tarragona
De l'ensenyança
De l'ensenyança, molt bé, molt bé
Doncs deixen...
Escolta, una cosa
Aquí, jo veig que, bueno
Que també, doncs, allà ho han vist
L'hemeroteca
Lectura de diaris
Les notícies
Els agrada estar al tanto
Del que passa pel món?
No, perquè a vegades
On diu, mira, quasi que n'hi miro
No, una mica, sí
A més, ve un voluntari
I ens llegeix el diari
Sí, a més voluntari
Perquè, com a vist
La vista ens falla
I ell ens ho comenta
Les notícies
I com veieu el panorama?
Bueno
Una mica fumut, eh
Fumut, no?
Més aviat tanquem els ulls
Fumut, fumut
Per no veure-ho
Sí, perquè...
I la crisi
Aquí també parleu de la crisi
Sí, també
Però no la notem
Aquí no la notem
Aquí no la notem
Però
Sabem de...
Jo mateix tinc les germanes aquí mateix
Doncs, diria, m'ho expliquen
Tenia el meu fill a Barcelona
Doncs, bé, doncs, ho sent també per ells
No per ells
I perquè cada dia ho sents
Però els interessa
El que va passar a les grans notícies
Clar que sí, i tant
I el que dicis que hi va bé
I la gent que...
Les fàbriques que pleguen
I que despatxen la gent sense més ni res
Això és el pitjor
Escoltem, això t'ha posat malalt
I escoltin una cosa
Ara, no sé, vostès miren la tele
Per exemple, l'anunci aquest que han fet del condon
En perdó
Ho troben bé?
Jo crec que sí
Jo crec que sí
Perquè a la tele, què els sembla?
Els agrada els programes que fan a la tele?
No massa
Segons quins no
No
N'hi ha alguns que sí
N'hi ha alguns que sí
N'hi ha alguns que no
Què els agrada de la tele?
A mi no
No li agrada la tele?
Bueno, a mi m'agrada veure...
A mi m'agrada...
Jo veig les notícies
Les notícies?
A mi m'agrada veure les notícies
Però ni les noves i tot això, no
Jo veig Corazón, Corazón
Que m'agrada...
Ah, d'això dels famosos i tot això
Sí, sí
I informe semanal
Ah, també informe semanal
Sí
I bueno, no veig massa cosa
A vostè, Cinta, què li agrada?
És que no...
Tampoc tenim cadis de veure les notícies
Jo em poso...
La música clàssica a vegades
La pel·lícula dels dissabtes també
Que també són de Paco Martínez
O ja de mi temps
O sigui, allò del cine de barrió
Perquè ara ja no fan pel·lis d'aquelles antigues
Però quins fan?
Jo quan me n'entero de l'aquest
Ja gairebé ha passat
De les del Paco Martínez Soria
Que li agraden?
Sí, sí
Perquè rius
Rius és un tipus de riure, clar
Sí
A mi antes me gustaba ver los concursos que hacían
Ah, sí
De ganar y saber...
De preguntas
De preguntas, sí
Sí, también
Que ahora también hay unas de preguntas
Sí
A esa palabra
Porque tampoco
No hay silencio
Porque el uno habla
El otro se mueve
Entonces es mejor no verlos
Dejarlos a ellos
Que vean lo que le ponen
Es mejor que se entretengan ellos
Que nosotros
A mi m'han dit que fan cinema també
Aquí de pel·lis clàssiques
Sí
Que han de ser mana
Que tenen oportunitat de veure
Llegiu uns escrits
Que vaig fer
O no
Fem
Miri, fem una cosa
Que ens canti el francès
Si és tan amable una cançó
Llegim els escrits
I després passem a parlar
Amb altres companyes
D'aquí de la resident
Oi francès, per favor
Però què t'has posat a l'orella?
S'ha canviat el piercing?
És que estem a Nadal
S'ha tret
S'ha tret
S'ha tret el candau de l'orella
Ho veieu?
I ha començat viure ella
S'ha penjat una bola de Nadal
Que sembla d'aquelles
De les discoteques
Del John Travolta
Si, és que tinc un manager
Que m'enguarneix
Trobo que sí
Que estàs molt ben protegit
Que ens cantaràs
Bueno, ara vaig a cantar
Un bonic passo doble
Que se diu
Sierra de Luna
Us agraden els pas dobles?
Doncs vinga
Escoltem el francès
És d'aquellos de l'Aragón
Cuando queráis
També podéis hacer palmas
Palmas con las manicas
Ahí vols
Esas palmas
Ahí la tenemos
Cómo baila
Madre mía
El Ebro guarda silencio
Al pasar por el pilar
La virgen está dormida
La virgen está dormida
No la quieren despertar
Y un carretero que viene
Cantando por el rabal
Lleva en el toldo pintada
Lleva en el toldo pintada
Una virgen del pilar
Con trigo de cinco villas
Viene de Sierra de Luna
Y en los collarones lleva
Campanas, campanas
Campanas las cinco mulas
Besos de nieve y de cumbre
Lleva el aire del moncayo
Y las mulas van haciendo
Heridas, heridas
Heridas al empedrado
¡Vámonos!
¡Ahí esas palmas!
¡Esas mañas guapas!
¡Esas mañas guapas!
Subtitulado por Aguilar
¡Esas mañas guapas!
¡Esas mañas guapas!
¡Esas mañas guapas!
¡Esas mañas guapas!
¡Esas mañas guapas!
¡Esas mañas guapas!
¡Esas mañas guapas!
Brutando el puente de piedra
Se oye una brava canción
En las torres las campanas, en las torres las campanas, están tocando oración.
Dos besos llevo en mis labios a mi Virgen del Pilar.
Uno me lo dio mi madre, uno me lo dio mi madre, y el otro mi soledad.
El perro del carretero juega con la mula torda, y es que sabe que han llegado, llegado, llegado.
Que han llegado a Taragota, el Ebro guarda silencio al pasar por el Pilar.
La Virgen está dormida, dormida, dormida, no la quieren despertar.
Bravo, Francesc García.
Una cançó que he emocionat i que a més comprovàvem com tot el públic, o bona part del públic, la cantava.
I alguna que altra senyora de per aquí s'ha arrencat a ballar.
En Tom t'han posat en un compromís, però jo no, que estic de servei, com la Guàrdia Civil d'abans, no puc ballar ara.
Però la senyora ràpidament li ha tret a ballar, moltíssimes gràcies, que bé que canta aquest home, no?
És fantàstic, a més escolta, un roto i un descocio, eh, Francesc, que et va tot.
Que ens cantaràs després, perquè jo encara abusaré una mica més perquè cantis.
Necessos y cantarte aquí una canción de Alberto Cortés y para todos.
Per totes les senyores, també.
Perquè és Nadal, però és una única cançó que es diu Las Palmeras.
O un altre que és El hijo del Ganaero, que és una cançó andalusa d'estas de arte.
Què preferiu?
La de arte o la de Cortés?
Las dos d'estes.
La de arte i d'altra si no es da tiempo.
Vinga, si no es da tiempo. La de arte i acabarem amb l'altra.
Perquè ara...
Ara es canvia de piercing, eh?
En lloc de canviar-se de traje, tot i que s'ha vestit de gala, es va canviant de piercing.
A veure amb quin piercing ens tornarà el francès per la propera actuació.
Antona, tenim aquí asseguts a la taula tot un seguit de convidats,
però et sembla que la Cinta es llegeixi un dels seus escrits?
Perquè la Cinta escriu.
No, n'escric sense saber-ne.
Però en escola mai.
Però escriu, i aquí ha portat uns quants escrits.
Als sis anys, bueno, llegirem este, que és el que més m'interessa, diguéssim.
Doncs escoltem a la Cinta, a veure què escriu.
Soc una àvia sense estudis, de 88 anys.
En la meva joventut no vaig mai pensar que tindria una bellesa tan bona i divertida,
per la qual cosa dono gràcies a tot el personal que fan possible el benestar que sento.
no dic noms perquè són molts, però sí que diré que em donen salut i alegria perquè m'han ensenyat a fer moltes coses que jo no sabia i em donen vida, salut mental i corporal i que m'ho passo més que bé a la residència.
Mare de Déu, de la Mercè, gràcies de tot cor.
Moltes gràcies a vostè, Cinta, i molt bones festes. Ha estat un plaer conèixer-la.
Aquí tinc més coses, però si el temps no pot ser...
Tenim molt poquet temps i moltes coses per explicar encara.
I ens quedarem cursant on tenim aquí a la taula tot un seguit de persones que treballen des del voluntariat.
Aquí al centre ens els pots presentar i explicar una miqueta i els donarem la paraula què és el que fan exactament.
I tant. Un dels engranatges que hi ha a la residència és el de l'Associació de Voluntaris del Tarragonès i el de Servei de Voluntariat Europeu.
Dic que és un engranatge perquè forma part d'aquest col·lectiu de persones que treballen envers els nostres usuaris.
La seva col·laboració és totalment desinteressada, desenvolupen la seva tasca dins de la residència i gairebé tothom hi té cabuda.
Qualsevol persona de la ciutat, de la comarca, que vulgui adreçar-se a l'Associació de Voluntaris del Tarragonès pot venir aquí
i des d'aquí se li orientarà quines són les tasques que pot desenvolupar.
Des de fer una estona de companyia, fer un acompanyament, fer la lectura del diari,
a col·laborar amb el Passebre, amb el guarniment del Nadal, etcètera.
Qualsevol persona, qualsevol pot venir aquí i donar una part del seu temps.
Realment jo hi tinc... me fan enveja.
Me fan enveja perquè quan els veig, veig que tenen aquesta satisfacció de venir sempre que poden
i quan surten realment surten totalment cofois.
Penso que és una tasca molt bonica i que ells desenvolupen amb molta satisfacció.
Tenim el Miquel Iglesias, que ell periòdicament ve a fer la lectura del diari,
ve i llegeix el diari, comenta les notícies.
Hi ha el Miquel, el Marià, el Marià ens col·labora tant amb els acompanyaments,
amb les sortides i l'hem tingut aquestes últimes setmanes,
ha trafegat ultimant el Passebre que es fa aquí a la residència.
I després tenim la Isabel, que la Isabel és la voluntària europea.
Ve d'Alemanya i estarà uns mesos amb nosaltres.
És habitual que hi hagi voluntaris europeus,
que des de, sobretot, Centro-Europa, Alemanya, Finlàndia, Àustria, Latònia,
han vingut des de fa uns anys aquí al nostre centre
i realment ens donen una lliçó d'humanitat.
Són gent jove que venen i ofereixen el seu afecte i el seu amor.
La Isabel és molt joven.
Si les altres senyores s'han dit la edat, tu també.
Tens que dir, quantos anys tens?
Jo tinc 20 anys.
20 anys.
¿Y cuánto tiempo llevas aquí en Tarraban?
Siete meses, hasta abril.
¿Desde el primer momento, como voluntaria?
Sí.
¿Y qué impresión tienes?
¿Qué es lo que haces?
Yo tengo una impresión muy buena.
Trabajan aquí con mucho amor.
Yo trabajo con los animadores y hacemos, por ejemplo,
música terapia, donde yo toco el clarinete.
Y salimos con la gente al Mercado de Navidad, al Belén.
Hacemos manualidades, ahora hemos decorado toda la casa
con los residentes aquí.
Me gusta mucho.
Es que tocas el clarinete.
Antes, las anteriores invitadas hablaban de la sesión de musicoterapia
como una de las actividades que más les gustan, ¿no?
Sí, sí participan mucho.
Algunos incluso decían, ojo, ojo a la coral,
que todavía vamos a, no sé si querrán aprender el clarinete,
algunas de ellas.
Pero bueno, tú, cuando empezaste a hacer esta acción de voluntariado,
esperabas que sería así.
¿Cómo te lo imaginabas?
Porque además vienes de otro país, otra cultura, vale.
Todos somos europeos, pero tenemos nuestras particularidades,
lógicamente.
Es que de verdad no conozco muy bien una residencia en Alemania
para compararlo, pero aquí me gusta mucho
y hay una organización buena.
Hay horarios, aquí hacemos esto, después esto, esto
y hacemos muchas actividades.
¿Y qué tal Tarragona en general?
Muy bien.
¿Te gusta?
Siempre hay muy buen tiempo y siempre estoy sudando.
¿Vas a quedarte por Navidad?
Sí, sí, me quedo aquí y me gusta mucho vivir aquí las costumbres de Cataluña y también de España, sí.
Turrón, sopa de galets, gall dindi, todo esto, estás a punto, ¿no?
Pero es muy bien.
Bueno, pues prepárate porque los días que se nos vienen encima tenemos que ir todos con un poco de ojo.
Maria, la pregunta és evident però necessària.
Per què fas de voluntari si podries fer altres coses?
Perquè soc un gran egoista.
Ah, sí?
Sí, perquè em dóna satisfacció.
Clar, això és el que diuen els que fan de voluntari,
que realment guanya més el que ho fa que el que rep, no?
De veritat, de veritat.
L'altre dia els hi dèiem, que vaig dir una ocasió d'enronar una mica perquè havien fet el pessebre,
i els deia que la gran satisfacció meva ha sigut una a la pròpia de fer-lo, no?
Perquè si ho vols fer i ho fas, estàs content.
I un altre el veure, bueno, la col·laboració que ha despertat des del primer moment per part de tothom.
Però és que és tothom, ja no solament els avis i tal, sinó els del personal,
de venir, no, interessar-se i anar-la a veure i explicar-te coses.
Mira, això dona vida.
I sentir-se útil i tot aquest seguit de coses.
Abans ho deia l'Anton, qualsevol persona pot ser voluntari.
A vegades, i mira que aquí a Catalunya, afortunadament, hi ha una gran tradició de voluntariat.
Tenim tots sempre períodes de més i de menys, però en general,
és que això de ser voluntari, el compromís, ni que sigui una hora a la setmana,
vuit, deu, mitja, et compromets a un temps determinat.
No cal anar amb un contracte rígid.
Vull dir, només tenir aquest sentiment de servir als altres, no?
Sí, sí, sí. I has de comptar que jo tinc 74 anys ja.
Vull dir que gairebé que tinc un peu de voluntari.
Estàs a cavall, eh? A cavall entre...
Es pesa sapient.
Home, doncs això crea més empatia cap als usuaris del centre, també.
I després té una cosa tal com va, que tant aviat es fregeix una corbata,
com es planxa un ou.
Això és veritat.
És a dir, vas fent, no? Vas acompanyar, ara això, després quan són festes, no ho sé,
ve Sant Joan, no? La barbena, què s'ha de fer? Doncs uns cartells que què, que...
Doncs vinga, has de dibuixar pa i copes i ve una altra festa i has de dibuixar un Sant Jordi
que vam fer còmic. Vull dir, coses d'aquestes que la culpa va ser d'ella i ella el va pintar tot.
De la cinta.
Vam fer un Sant Jordi, una sàdia de coses, bueno, etcètera.
I sempre hi ha distracció, ni més ni més.
Que no pareu. Jo m'imagino que un cas similar és el del Miquel Iglesias, que també és voluntari, Miquel.
Sí.
Llegeix els diaris i les notícies i les comenta.
Sí, però haig de fer una salvetat. Jo vaig venir aquí per llegir el diari.
I el diari acostuma a dur tantes males notícies que, sota la meva responsabilitat, però m'ho toleren.
El diari pràcticament el llegeixo en les seves capçaleres i m'agrada molt donar veu als oients, diria a les oients,
perquè gairebé que no venen homes, però tinc un bon grup de seguidores femenines que s'ho passen molt bé comentant entre tots els notícies.
Fé com una tertúlia d'actualitat.
Una mica de tertúlia. Això crec que per les oïdores també és molt interessant poder donar la seva opinió.
Procurem tots plegats que les opinions siguin breus.
Però ens ho passem més bé que si llegíssim la notícia des de la primera fins a l'última paraula.
Per altra banda, la immediatesa de la ràdio i de la televisió fan que moltes coses que posa el diari de mà,
doncs el dia abans, la gent ja les ha vistes.
Aleshores, escollo els titulars més destacats, procuro que no tots siguin dolents, que a vegades és difícil,
i els comentem.
Però destino l'última part del meu temps a una cosa que no estava concertada d'aquesta manera,
però que els agrada molt, que és que els recito poesia.
Perquè a vostè li agrada molt la poesia.
A mi m'agrada molt la poesia.
Per altra banda, soc escriptor aficionat, però no els llegeixo coses meves,
sinó de grans autors, alterno català i castellà, perquè tothom estigui content.
I la veritat és que últimament la gent gairebé que em demana que escurci la lectura,
entre cometes, del diari i passem a la recitació perquè s'ho passen molt més bé.
Nosaltres també hem de fer via, com quan fa els titulars del diari,
encara, és que se'ns acúmula, veus, Antón, ja ho sabíem,
que seria tan difícil sintetitzar tot el que representa aquest centre que avui ens acull.
Jo sé que ha preparat una miqueta de poema de Nadal, tot sencer no el podrem fer.
Sí, que va.
El poema de Nadal és el poema de Nadal, però un fragment sí que podríem fer.
Sí, el fragment final.
Perfecte, us sembla que ens llegeixi el poema de Nadal, el fragment final?
Sí, és el cant final i és molt curt.
Endavant, Miquel.
Va ser una nit que va florir l'estrella i va néixer l'infant.
Imaginem que fou la nit més vella, més musical, més flamejant.
I fa molt temps, molt temps, i algun ciborna el nostre pit per atiar l'oblit,
per fer-nos infidels, però retorna cada any aquesta nit.
La nostra benitat, però ho sé figura que està damunt del ve i del mal,
més no hi val ganivet ni ànima dura, és més forta la nit de Nadal.
Ai, si no fos aquesta nit tan clara, seria amb tros de carn i pensament
que no coneix d'on ve, ni on va, ni on para.
Pell d'home arrossegada pel corrent, però Nadal ens ha pintat el rostre
amb un vermell precís i decidit, i ens dona un sentiment d'allar,
de sostre, de terra, de nissaga i d'esperit.
I ens dona un punt d'humilitat de cendra per estimar un racó dintre l'espai,
i desperta en el cor aquell blau tendre que hem volgut escanyar i que no mor mai.
Procurem ser una mica criatures amorosint el baladreig respost i diguem glòria a Déu en les altures,
amb aquell to que ho deien els pastors.
I si tot l'any la masquinesa ens fibla i l'orgull de la nostra soledat,
almenys aquesta nit fem el possible per ser uns homes de bona voluntat.
No m'estranya, no m'estranya, Miquel, no m'estranya que vulguin escurçar els titulars de l'actualitat,
que et repeteixen.
Home, clar que fa plorar, miri, escolti, que no faig comèdia, miri, m'he esborronat.
Moltes gràcies.
Senyors, moltíssimes gràcies per dedicar-nos també una part del seu temps que és molt valuós,
tenint en compte que el dediquen els altres per estar aquí amb nosaltres.
encara hi ha personal de la casa, que estan tot el matí
i que són l'objecte de tantes lluances de moltíssimes persones.
Francesc, cantem una cançó mentre seuen.
A veure, has dit abans que cantaríem...
El hijo del ganadero.
El hijo del ganadero, va veient? Sí?
Doncs vinga, el hijo del ganadero o ganadero?
En andalú, el ganadero.
Jo diria el hijo del ganadero.
El hijo del ganadero, ole.
Cuando quiera, francés.
Qué bien que lo hace, ole.
Paco, vinga, arranca.
Ja, ja, ja.
Ole, ole, ole, ole, ole.
El hijo del ganadero, no quiso ser matado.
Y aunque el padre lo obligaba,
al muchacho le faltaba, valentía y corazón.
Un día en el tentadero, se revistió de balón.
Y su capó, el padre cantaba, el padre cantaba, el padre cantaba, y la madre cantaba con alta anería.
Y su capó, el padre cantaba, el padre cantaba, y la madre cantaba con alta anería.
Y su capó, el padre cantaba, el padre cantaba, y la madre cantaba con alta anería.
Y su capó, el padre cantaba, y la madre cantaba con alta anería.
Y su capó, el padre cantaba, y la madre cantaba con alta anería.
Y su capó, el padre cantaba con alta anería.
Y su capó, el padre cantaba con alta anería.
Que yo estoy a tu vera, pa' defender tu vida.
Que se calle el graderío, y que sepa al mundo entero,
que está honrando tu apellido.
El lío del ganero
Olé, olé, ziquillo mío
Rayito desprendido
Del sol de Andalucía
Olé, l'amorito
Mi niño es el más torero
Decía compañía
Pero una tarde de oro
En la sasta de un mal toro
Se quedó el pobre Siabal
Ya tiene lo que quería
No vaya para llorar
Y di con altanería
Que muerto de una corona
El padre lloraba
Y el remordimiento
Lo mortificaba
Olé, olé, ziquillo mío
Rayito desprendido
Del sol de Andalucía
Olé, ya rímate a la fiera
Que yo estoy a tu vera
Pa' defender tu vía
Que se calle el graderío
Y que sepa el mundo entero
Que está honrando tu apellido
El lío del ganero
Olé, olé, ziquillo mío
Rayito desprendido
Del sol de Andalucía
Gràcies, Francesc, hem demanat als companys de la ràdio de l'Avinguda Roma
A veure si ens cedeixen una part petiteta de la següent franja horària del matí de Tarragona Ràdio
Perquè encara volem parlar amb més persones que estan avui al programa
I a més les persones del centre han fet una carta als reis
I volem saber-ne què és el que ja han escrit
Però d'entrada jo el que vull és saludar l'Encarna, la Iolanda, la Montse i la Mari
L'Encarna és treballadora social
La Iolanda González està encarregada en temes de restauració
Montse Brull, administrativa i Mària Redondo
Ella és auxiliara en geratria
Bon dia a totes quatre
Bon dia
Jo m'imagino que sou persones que us sentiu molt però que molt estimades
Després de tot el que s'ha dit avui aquí, no?
Sí
A veure, i no estaven pressionats, eh?
De veritat que parlàvem espontàniament
No només per antena, perquè clar, per antena dius
Home, però allò que tombàvem mentre fèiem alguna pausa
Tothom deia, és que el millor, sí, sí, molt bé les activitats
Sí, sí, molt bé, però el millor el personal de la casa
Què teniu d'especial?
Doncs suposo que és que se senten estimats
I això ho noten, vull dir, quan fas alguna cosa que no és fingit
Sinó que ho fas de cor, doncs m'imagino que això se nota
Quina és la teva feina exactament, Encarna?
Jo soc la treballadora social del centre
I una mica és la informació de cara a l'exterior, a les famílies
I l'acompanyament del resident i la família
Des que arriben fins que és el comiat
O sigui, és molt vàriada
La veritat és que jo he fet de treballar social en altres llocs
I això, doncs, és bastant diferent
Perquè aquí, com és com una petita casa
Doncs aquí et toca fer de tot, una mica, no?
A vegades
I algunes de les persones que ens han acompanyat
Diuen que no tenen cap interès en sortir
Que estan molt bé aquí i que això de sortir no els fa gaire el pes
Els hi costa, la veritat és que hi ha gent molt gran que estan més incapacitades
I els hi costa fer coses de cara a l'exterior
Se senten molt a gust aquí
I és una casa que té de tot i llavors no tenen massa ganes a vegades de sortir
S'han d'estirar, la veritat que sí
I escolta una cosa
Jo m'imagino que tot molt bonic, tot molt bonic
Però en qualsevol col·lectiu
I a les famílies sempre hi ha algun moment de conflictivitat
Això també t'arriba a tu
També, sí, això també passa
A vegades has de mediar perquè a més tenim habitacions compartides
I això és a vegades el que dona més fricció
Perquè si tens una habitació sola
Doncs bueno, de cada dintre tu tanques la porta i ja està
Però com han de compartir habitació
Han de posar en pràctica la tolerància
I el saber estar amb altra gent
Que això s'aprèn a l'edat però a vegades costa
A veure, hi ha qui diu que qui no ha estat d'una manera
Durant la vida més gran ja no ho és tampoc
Això ve de sèrie, com si diguéssim
Sí, tot això, o sigui, el que tens de sèrie
Amb l'edat jo penso que s'incrementa
Vull dir, si ets simpàtic doncs encara ho ets més
Si ets una mica rondinaida doncs a l'edat també ho és