Fa uns mesos coneixíem que l'Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona
havia incorporat el Fons dels Treballadors del Tadis al seu arxiu,
però també ha dut a terme, com és habitual,
moltes altres actuacions durant l'any 2007.
Avui les volem repassar en companyia del cap d'arxiu.
Jordi Piqué, molt bon dia.
Molt bon dia.
Parlem del Tadis, parlem del Nasti, però hi ha moltes més coses, no?
Que sempre ens quedem amb alguns temes, diguem-ne,
que potser tenen més rellevància, més transcendència,
però per l'arxiu tot és important i tot té rellevància, no?
I tant.
Jo crec que durant aquest any, l'any 2007,
el que s'ha fet ja és consolidar d'una manera definitiva
el projecte de crear l'Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona,
com una mena de gran casa de la memòria col·lectiva de la Ciutat de Tarragona.
És a dir, ja no som l'Arxiu Municipal únic i exclusivament
amb els fons que ha generat al llarg de la seva història l'Ajuntament de Tarragona,
sinó que ara ja es van integrant fons d'empreses, d'entitats,
de fons personals també, i aquest és una mica el que s'ha anat consolidant
durant el 2007 en bona part pel fons de la fàbrica de tabacs,
de la fàbrica del Tadis, que és un fons ja impressionant,
doncs que ja s'inicia deu anys abans de començar la construcció,
el 1923, ja hi ha la documentació, fins a l'any, doncs, gairebé el 2006.
Pràcticament el tancament.
Exacte. És a dir, és un fons important per a totes aquelles persones,
tant d'història econòmica com d'història social, història de la dona,
tenint en compte que a la tabacalera, bàsicament,
el percentatge més elevat dels treballadors eren dones de Tarragona.
i, a més a més, també té la gràcia que, a banda del que és el fons de la fàbrica,
s'ha pogut també incorporar el fons de l'agrupació d'empresa tabaquer,
que era el centre social o l'entitat social que aglutinava tots els treballadors,
i després també els fons sindicals.
És a dir, tota la documentació és generada per els sindicats,
però ja des de l'any 76, és a dir, des de l'inici de la transició.
Per tant, són una mirada triple, una mirada a tot el que envolta
la fàbrica de tabacs a la ciutat de Tarragona,
que tenia una transcendència des del punt de vista laboral
i també sindical importantíssima.
Clar, és que era la fàbrica, no n'hi havia cap altre, era la fàbrica,
i fins als anys 70, ben entrats als anys 70,
fins que no hi ha el desenvolupament brutal de la petrolióquímica,
era l'empresa que tenia més treballadors.
Però bé, a banda d'aquest fons, o d'aquests tres fons,
que són els que ens informen sobre tot el que ha representat
aquesta fàbrica de tabacs en tots els sentits,
també hi ha hagut els fons de l'ingrés del fons documental del PSUC,
i d'Iniciativa Catalunya als Verds en els darrers anys,
des de 1967 al 2000.
Hi ha documentació, 327 fotografies,
dels primers mítings que es feien aquí a Tarragona,
és un fons molt interessant, que també cal agrair-ho això,
la sensibilitat que han tingut, doncs,
de fer aquesta sessió d'aquesta documentació.
També hi ha el fons documental de la comandància
d'enginyers militars de Tarragona,
de 1845 al 1965,
que era una documentació que inicialment s'havia trobat
quan se feien les obres de la Casa dels Engeniers Militars,
allà al carrer de l'Enra Jolat.
I després, també, darrerament,
el de l'agrupació excursionista-ginesta,
que és una de les primeres associacions o entitats
que impulsaran l'excursionisme
i tot el que això representava a inicis dels anys 30.
Doncs són fons, com dèiem, el de Tabacalera,
potser pel seu volum, per la transcendència,
ja crida molt l'atenció,
però als altres déu-n'hi-do també la quantitat d'informació.
En quant a volum de material,
estem parlant de molts documents,
moltes fotografies...
Sí, esclar, ara en aquests moments,
l'arxiu històric de la ciutat de Tarragona
ja té gairebé uns 7.500 metres lineals de documentació.
Òbviament, la part principal és la del pròpia Ajuntament,
la documentació històrica del pròpia Ajuntament,
però uns 7.500 metres lineals de documentació,
un fons fotogràfic de més de 25.000 fotografies.
També, darrerament, estem fent un esforç
per digitalitzar pel·lícules d'aficionat amater,
pel·lícules d'aquelles que es feien amb 8 mil·límetres i super 8
en els anys 50, 60, 70,
que les estem digitalitzant,
i després donem una còpia digital també a l'autor
o als hereus de l'autor que ho han fet.
Clar, per aquesta via ja s'han pogut digitalitzar
gairebé unes 4 o 5, entre 4 i 5 hores de pel·lícula, de projecció.
Clar, tots aquests fons que esmentaves han entrat a l'arxiu,
però tot això s'ha de posar en marxa, s'ha de treballar i molt, no?
El fons del gimnàstic, que també era un fons molt important,
vam poder, l'any passat, el 2007,
dedicar-hi la publicació que tenim per difusió del patrimoni documental,
que la col·lecció es diu Quaderres de l'Arxiu,
doncs el número 2 el vam poder dedicar al gimnàstic,
al fons del gimnàstic, com deia,
perquè des de l'any 2005 ja estàvem treballant, no?,
amb el fons del gimnàstic.
Ara, probablement, doncs, d'aquí un temps prudencial
el podrem també fer el mateix amb el fons de la Tabacalera.
Clar, jo m'imagino, a veure,
el fons documental de la Tabacalera,
quina quantitat, parlem de volum,
que pot haver-hi aproximadament?
Un quilòmetre de prestatgeria.
Un quilòmetre, molt bé.
Per entendre'ns.
I aleshores, com afronteu,
des del punt de vista tècnic, professional,
la classificació i anàlisi d'aquest fons,
d'aquest quilòmetre de documentació?
Bé, primer cal veure el que hi ha, no?
I un cop a saber...
Treure el gra de la palla?
Tot és gra?
Hi ha molta palla o tots serveis?
Normalment tots serveis.
Perquè, esclar, si un investigador vol estudiar
l'evolució dels salaris de la fàbrica,
li interessen les nòmines.
I a nosaltres ens pot semblar ara
que guardar les nòmines dels anys 50 no és interessant.
O si un altre vol analitzar
quins proveïdors tenia la fàbrica
i d'entre ellen el tabac, la fulla de tabac,
doncs, és que tota la informació és important
en funció després de la investigació que vulguis fer.
Això és un treball manual, absolutament, no?
Sí, és un treball tècnic, doncs, d'anar primer sabent tot el que hi ha
i a partir d'aquí una mica també el que convé
és conèixer com està organitzada la fàbrica
i aleshores fer un quadre de classificació
que reflecteixi una mica quina era
l'organització i les funcions de la fàbrica.
i a partir d'aquí pots anar classificant
tota la documentació a mida la vas trobant.
És a dir, es tracta de fer una classificació
que qualsevol persona, independentment del tema concret
que vulgui estudiar, li pugui servir.
Pel que fa al fons documental del PSUC,
Iniciativa per Catalunya,
aquest és un fons que jo m'imagino
que s'ha d'anar treballant molt en paral·lel
amb el que teniu, perquè estem parlant de la transició,
fonamentalment, 1967, el tardofranquisme,
la transició...
Clar, l'arxiu segurament teniu
moltíssim material relacionat amb aquesta època.
Diguem-ne que la mirada
professional, tècnica
a l'hora de treballar aquests arxius
que venen directament de formacions polítiques
no es poden treballar
aïlladament de tot el que teniu ja a l'arxiu, no?
Bé, cada fons es treballa individualment, no?
Aleshores és l'investigador
el que té que lligar a la informació
que hi ha en un fons amb la que hi ha en l'altre fons, no?
Aleshores ja depèn de la recerca que vulguis fer.
Però, per exemple, doncs,
l'any passat es van demanar
i es van aconseguir dues subvencions
de la Direcció General de la Memòria Democràtica
de la Generalitat de Catalunya.
Una era per estudiar
o per recollir, sobretot, informació
sobre el paper de les dones
durant el franquisme i la transició democràtica.
L'altre va ser per estudiar
o recollir informació
sobre la transició política a la ciutat de Tarragona.
Bé, tant en un cas com en un altre
el que s'ha fet és durant gairebé mig any
un documentalista
ha anat fent entrevistes
a persones més o menys
que s'ha cregut que valia la pena
recollir el seu testimoni
segur que ens n'hem deixat moltíssimes
i que encara probablement aquest any
hi continuarem, no?, incidint.
Però bé, tot això
ja crea tot un gran conjunt d'informació
que tu vas a l'arxiu en un moment determinat
clar, ja pots començar a trobar
testimonis orals
entrevistes
la informació que contenen aquestes entrevistes
la informació que hi ha
en el fons d'un grup polític
però també la informació que hi ha
en els sindicats que hi havia
a la gran fàbrica de la ciutat
que era la Tabacalera
és a dir, pots reconstruir bastant bé
una època a partir de diferents fons
i segurament també anant amb altres arxius
està clar
Heu notat un augment d'entrada de documents
i d'arxius en els últims anys
en quant a la sensibilitat d'entitats i particulars?
Sí, esclar
és que abans l'arxiu era
únic i exclusivament
arxiu municipal
i aleshores allà només hi havia
la documentació que generava
l'Ajuntament de Tarragona
Ara, darrerament, com que s'ha fet aquesta
diguem-ne, no en podem dir
una política de captació d'ingressos
però sí que ja estem oberts
a anar rebent ingressos
de diferents entitats o particulars
hi ha persones que venen
i t'ofereixen els seus documents
aleshores el procediment és molt senzill
perquè bàsicament el que fan
és que te'ls dipositen
és a dir, ells continuen sent sempre
propietaris d'aquest fons documental
a més ens el dipositen
el deixen a l'Ajuntament
a l'Arxiu Històric de la Ciutat
per treballar-lo i posar-lo
a la consulta dels investigadors
però continua senseu
En la memòria de l'any 2007
pel que veig aquí
l'Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona
té 462 usuaris
a la sala de consulta
després moltes més sol·licituds
que s'ha donat resposta
a través del telèfon
o correu
o via correu electrònic
Això són molts usuaris
per un arxiu?
No
No són molts usuaris
A mi em semblen molts
però clar
per això t'ho he de preguntar
No són molts usuaris
però el que sí que hi ha
és una progressió clara
estem creixent
des de fa molt poc temps
cap aquí
s'està creixent
gairebé un 25%
també tenim un horari
encara de consulta
una mica reduït
però tot això
també
ho comporta
les instal·lacions
que tenim ara
en el nou projecte
del que ha de ser
l'arxiu històric de la ciutat
aleshores sí que poden haver
i també podem captar
o servir
molt correctament
amb molts més usuaris
dels que hi ha ara
Ara diguem-ne
que hi ha els usuaris
en una situació
doncs de trànsit
provisional encara
de cara
amb aquest nou
arxiu històric de la ciutat
de tant mateix
el que també tenim previst
en guany
suposo que durant
aquest primer semestre
és fer una presentació
de la secció
de l'arxiu històric
de la ciutat
dintre del web corporatiu
de l'Ajuntament de Tarragona
i aleshores aquí
sí que hi haurà
molta documentació
que es podrà consultar
directament
penjada a la xarxa
és a dir
per exemple
tots els llibres
d'acords municipals
que van des del més antic
que tenim el 1800
fins al 1822
pàgina per pàgina
es podrà consultar
a través del guat
doncs això
teniu un marcat
termini
més o menys
això jo crec que serà
doncs cap a l'abril
o al maig
i pel que fa al nou arxiu
el projecte ja té pis
o
el projecte
està fet
com a tal projecte
el que cal ara
suposo és aprovar-lo
definitivament
però l'ubicació
també ho contempla
el projecte
l'ubicació
en principi
la que es contempla
és tot just
entrant a l'Ajuntament
a la plaça de la Font
a la dreta
teniu prou quilòmetres allà
per omplir de paper
bé
allà el que sí
que hi podran haver
són uns dipòsits
en els quals
s'instal·laran
tota aquella documentació
que és més consultable
o que pot tenir
més interès
de cara als usuaris externs
i aquella
que no sigui
de tant d'interès
pels usuaris externs
estaran en dipòsits auxiliars
i el tema
de la digitalització
doncs és un continu
és allò
una feina
de formigueta
d'anar fent
i anar introduint
la digitalització
doncs no te l'acabes mai
perquè si l'any passat
vam fer de 1800
a 1822
doncs aquest any
farem de 1822
a 1840
i també vam
digitalitzar
15.000 fotografies
que també es podran
consultar online
i la idea
és continuar
amb el projecte
aquells dos projectes
que esmentaves
de les dones
durant el franquisme
i la transició democràtica
més enllà
del que és
el tema estricte
segurament
aquest any
el que es demanar
serà el de les dones
durant el franquisme
i la transició democràtica
que es continuaria
i l'altre
en principi
com que està ja més acabat
potser el que es faria
seria demanar
per la difusió
del que és
els refugis antiaeris
a la ciutat de Tarragona
a partir
d'haver-se obert
del refugi
de la plaça de la Font
que d'aquest refugi
hi ha documentació
a l'arxiu
hi ha documentació
a l'arxiu
està clar
perquè també era
una obra municipal
que es feia
en aquell moment
però una mica
sobretot
difondre
difondre
és a dir
divulgar molt
intentar divulgar
al màxim
què representava
la vida
en els refugis
què representava
viure en una ciutat
doncs que
va caure
damunt
sobre d'ella
4.000 bombes
que la van atacar
600 avions
és a dir
es tractaria
una mica
d'abocar
a través
d'una experiència
determinada
què era tot això
més que no pas
com es feien
els refugis
sinó que això
és una informació
més tècnica
al final
és una informació
que sí
que pot tenir
un interès
molt particular
però
el que és important
justament
des d'aquesta
restauració
de la memòria
històrica
és el que ens interessa
que podien sentir
pensar aquelles persones
que estaven
dins dels refugis
en aquells moments
que podien sentir
sí
no ho sé
intentarem
abocar-ho
molt bé
Jordi Piqué
cap d'arxiu
de l'arxiu històric
de la ciutat de Tarragona
moltíssimes gràcies
per venir
restarem molt atents
a cadascun
d'aquests passos
que s'estan dant
i que bé
tot i que costa
perquè és una feina
de formigueta
com dèiem
però déu-n'hi-do
si es nota
moltíssimes gràcies
gràcies a tu