Les 10 del matí, gairebé 38 minuts.
Seguim en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
amb l'espai La Setmana del Concurs,
un espai que estarà en antena justament durant tota aquesta setmana,
des d'ahir dilluns i fins al proper divendres,
parlant dels preparatius de la gran cita castellera
del proper diumenge a partir de les 10 del matí a la plaça de Brau.
S'arriba la 22a edició del concurs a Castells de Tarragona,
un espai diari del matí de Tarragona Ràdio
que condueix Jordi Sorignac,
que ahir tenia com a primer convidat el president del comitè organitzador
del concurs, Miquel Vindrell,
i que avui ens presenta altres temes i altres aspectes d'interès
relacionats amb el certamen.
Jordi Sorignac, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui volem parlar del dispositiu sanitari del concurs a Castells.
És un dels aspectes dels quals segurament menys es parla,
però que té un paper fonamental.
La seguretat és imprescindible en amunt dels castells
i en una diada com aquesta, com la d'aquest diumenge,
el concurs amb què totes les colles provaran els seus castells del límit
i que, per tant, el risc és una mica més elevat
que en les altres actuacions més val prevenir que curar
i, per tant, s'organitza un dispositiu sanitari a l'alçada.
Un dispositiu sanitari que recau des de ja fa una bona pila d'anys
a la xarxa social i sanitària de Santa Ticle.
Ens acompanya avui als estudis un dels coordinadors de la xarxa,
el doctor Josep Mercader.
Doctor Mercader, hola, bon dia.
Bon dia.
Ara ho comentàvem, fa ja una bona pila d'anys que des de la xarxa s'encarreguen del concurs.
Sí, jo crec que històricament sempre hem fet l'organització del dispositiu sanitari.
És un repte important també per la xarxa?
Home, nosaltres ens sentim molt identificats amb el concurs
i ho fem amb molta il·lusió
i els professionals ho fan amb molta dedicació i els agrada fer-ho.
Quin és aquest dispositiu que hem preparat pel dia 5 d'octubre?
Suposo que es reparteix físicament en dos llocs.
D'una banda, l'atenció a plaça, l'atenció primària i prioritària
i després, si fes falta, també atenció en algun dels centres hospitalaris.
Sí, tenim els dos àmbits aquests.
L'àmbit de la pròpia plaça, muntem un dispositiu a la pròpia plaça
i després també muntem un dispositiu especial a dintre de l'Hospital de Santa Ticle
a banda del que serien les urgències normals.
A la plaça muntem el que seria un hospital de campanya,
per dir-ho així perquè la gent m'entengui.
El nou és molt pompós, però es tracta de poder tenir les màximes cures possibles.
És tindre les camilles allà.
Muntem també un servei administratiu per identificar bé els lesionats,
perquè és important la identificació dels castellers un cop entren,
perquè a vegades una de les dificultats que té l'atenció sanitària a la plaça
és que, clar, tens que atendre en un curt espai de temps
molta gent quan hi ha una caiguda massiva.
Llavors és important identificar bé els castellers.
O sigui que muntem un servei administratiu
i després hi ha tot el que és el servei mèdic.
que hi ha set metges i set infermeres a la plaça per l'atenció immediata.
A partir d'aquesta atenció immediata es decideix si es pot atendre
i es pot resoldre el problema a la pròpia plaça o s'ha d'enviar cap a l'hospital.
Quina tipologia de lesions o de malalties es tracten en el dia del concurs a Castells?
Bé, nosaltres després del concurs el que fem és fer una explotació de les dades que recollim
i per tant això ens serveix també per després poder dir que fa dos anys, l'any 2006,
vam fer unes 169 assistències.
169 assistències a totes les colles en el conjunt del concurs a Castells de 2006.
Llavors, d'aquestes ho tenim dividit per gravetat,
per gravetat 157 d'aquestes 169 van ser lleus.
O sigui que més del 90% van ser lleus, suposo que deuen respondre a cops, a contusions.
Menys greus, 10 i greus, 2.
Això va ser, diguéssim, el que es va atendre l'any 2006.
Per tipus de lesió, el 50% de les lesions eren de tipus cranial,
o sigui que eren localitzades a la zona cranial.
35% eren a altres localitzacions, sense identificar,
o eren policontusions, eren a diversos llocs,
i per tant llavors no es defineix com una única ubicació.
Cervicals, 29, a les extremitats superiors, vull dir, a les mans, a les braços, 27,
i a les inferiors, 17.
Lumbars, 6, i dorsals, 5.
Llavors també ho tenim per la posició del casteller.
Per la posició que ocupava el casteller en la construcció,
en el castellet, si de tronc, de membre de la canalla o a la pinya.
Els més afectats són els de la pinya,
perquè d'aquestes 169 assistències, 74 són de gent de pinya.
Més de la meitat, per tant, conèixen la gent de pinya.
Són de la meitat, una miqueta més de la meitat, són de gent de pinya.
48 són de gent de tronc.
I després vam assistir 16 de públic,
vull dir que també hi ha assistències a gent de pinya.
Aquí el que és de públic estaríem per arranjar de cops de calor,
possibles marejos, indisposicions de tipus d'hivern.
Que estan dintre d'aquestes altres, que dèiem abans,
de tipus de lesió altres, també hi ha tot això.
Cops de calor, desmais, etc.
12 del pom de dalt,
i 12 de mans, que les mans, tu deus saber millor.
Deuen ser també de la gent de la pinya, si ho posem.
En qualsevol cas, per tant, tenint en compte aquestes dades,
no sé si n'hi ha alguna més,
però podríem dir que la intervenció tipus que es fa el dia del concurs de Casell
és d'un cop, d'una contusió, en un caseller de pinya
i majoritàriament a la zona cranial.
Exacte.
Un cop lleu.
Sí.
Exacte.
Això seria, diguéssim, la conclusió, podria ser aquesta.
Home, una altra dada seria, doncs,
de la plaça cap a l'hospital,
d'aquestes 169 assistències,
se'n van derivar 22,
que es considera allà a la plaça
que han d'anar a l'hospital per alguna circumstància.
La majoria de vegades és per fer exploracions...
Més proves a radiografies, etcètera.
Diagnòstiques, o sigui, una radiografia, un TAC,
alguna prova més complexa.
Crec que fins i tot, vostè, també,
detall segurament més anecdòtic,
té d'esglossar també a partir de les dades de l'any passat
les colles,
que els castellers de les colles de les quals van rebre més assistència, no?
Exacte. O sigui, l'any 2006,
d'aquestes 169 assistències,
33 van ser assistències a castellers de la Vila de Gràcia.
De la colla de la Vila de Gràcia.
Lo qual, amb el baix nombre de participants d'aquesta colla,
doncs, és una siniestralitat molt alta
de la colla en qüestió, no?
S'emparlant, crec, d'una colla que en l'última edició
va patir diferents caigudes,
i especialment en una caiguda força lletja,
com s'acostuma a dir en l'argot casteller,
d'un 4 a 8, si no recordo malament.
I després, amb aquest rànquing que tenim, doncs, per colles,
la segona colla més assistida
seria la jove dels xiquets de Valls,
que va rebre 17 assistències,
els castellers de Vilafranca,
amb 15 assistències,
els segals d'Osona, amb 14,
la Vella de Valls, amb 14,
els xiquets de Tarragona, amb 13,
els xiquets del Serrallo, amb 13.
S'emparlant, per tant, de colles de diferents nivells,
per la qual cosa no hi hauria una proporció directa,
com a mínim, si ens detenem aquestes dades,
a la dificultat del casell
amb les possibles conseqüències d'una caiguda.
La proporcionalitat de 15 assistències
dels castellers de Vilafranca,
amb els castells que fan els castells de Vilafranca,
en relació als segals d'Osona,
que també vam atendre 14,
doncs la sinistralitat és molt diferent,
i probablement també que hi ha
una qüestió de tècnica
i d'habilitat amb la caiguda, també, no?
Hem parlat d'aquestes dades,
hem parlat, crec que recordar,
d'unes 169 intervencions
al concurs del 2006,
la majoria cops de lleus,
però localitzades a la zona cranial.
Des del punt de vista estrictament de la seguretat,
algú pot dir,
ostres, aquestes dades són moltes intervencions
en només un dia.
Són dades que a vostè, com a professional,
com a metge, el preocupen,
o entren dins, entre cometes,
la normalitat d'un esdeveniment
gairebé esportiu
en una competició d'elit,
com podria ser el concurs de casseig,
en un dia molt important.
Home, jo diria que pel nivell
de castells que es fan,
i hem de tindre en compte
que d'aquestes 169
n'hi ha 157
que són de gravetat lleu,
vull dir que són
contusions
de tipus lleu,
doncs jo crec que estan dintre
de l'esperable.
I, de fet,
jo crec que vam resoldre
d'una manera eficient
totes aquestes circumstàncies,
vull dir que el dispositiu
era també bastant raonable
pel volum de sinistralitat
que hi va haver.
Hem explicat com serà aquest dispositiu,
molt similar al de l'any passat,
hem repassat també
les dades del concurs el 2006,
que és el més complex
des del punt de vista mèdic
d'aquest dispositiu
el dia del concurs,
que és el que els preocupa més
a vostès com a professionals.
Bé, home,
hi ha una sèrie
de qüestions
que fan que el concurs
sigui
el dispositiu sanitari
del concurs,
sigui una organització
que
és certament complexa,
jo diria que el primer de tot
hi ha diferents dificultats.
La primera dificultat
és que hi ha molta gent
a la plaça
i per tant
tenim la dificultat
d'identificar
on té la caiguda,
que per això tenim un sistema
de localització
de la caiguda.
Que sembla molt rudimentari
allò del cartell,
però funciona tota la vida.
i arribar al lloc
i traslladar
la manera de traslladar
també
amb l'accidentat aquell,
que a vegades
no es fan servir
els sistemes
que són els més aconsellables,
que és
amb una camilla
o arribant
a peu del castell
amb un cullerí
i no portar-lo de seguida
cap a...
No per atendre'l més ràpid,
de vegades
ho fas bé,
sinó que val més esperar
un moment
que arribi l'assistència
i que te la tingui allí mateix.
Vull dir que
la gran gent
que hi ha a la plaça,
el gran número
de castellers
i el trasllad
fins a la zona
d'assistència,
això és una dificultat
important.
Jo crec que és
la més important.
La durada
de la diada
en guany
l'organització
no es cansa de repetir
que segurament
anirem a dinar
una hora més digna
es calcula
a les 3,
quarts a 4
a tot estirar,
però és veritat
que els últims anys
hem sortit a plaça
a les 5 tocades.
També és un altre factor
que un altre factor
de risc
que tenim en compte
el dia del concurs?
Bé,
això és cert
que seria interessant
d'intentar esbrinar.
Si aquestes caigudes,
fer un estudi,
que tant,
el que farem
serà que farem
un estudi
de les caigudes,
quants són les caigudes
i si té influència
al cansament,
lògicament
és més raonable
de pensar
que el cansament
i conforme
va avançant
en el concurs
és més fàcil
que tinguis
una lesió
més important
perquè estàs més cansat
i les teves defenses
també són menors.
La gravetat
de les lesions
i de les caigudes
va augmentant
a mesura
que el concurs
va avançant
perquè el casteller
està també
més debilitat
físicament.
Enguany,
però,
dedueixo
de les seves paraules
que tenen intenció
de fer un estudi
més profund
de les intervencions
que es facin
a terme
durant el concurs.
L'any passat
vam fer aquest estudi
del nombre,
del tipus de lesió,
però aquest any
també farem
una miqueta
l'estudi
de les hores
i de la relació
també
amb el castell
que cau.
Intentar relacionar
amb el castell
de cau.
La pràctica
castellera
és una pràctica
que en molts termes
s'assembla
a una pràctica
esportiva
més.
Suposo que aquests dies
ja hi ha moltes colles
que ho fan,
però val la pena
extremar encara més
totes les qüestions
de preparació física,
alguns tipus
de Consell de Salut.
No sé si,
en aquest sentit,
doctor Mercader,
valdria la pena
fer incidència
en algun aspecte
en concret.
Nosaltres,
ara el dijous,
nosaltres fem
una reunió,
nosaltres,
fem una reunió
tots els implicats
en les qüestions
de seguretat
de la plaça.
ve Creu Roja,
ve el SEM,
el Servei d'Emergències Mèdiques,
venen els voluntaris
de protecció civil,
venen els responsables
de les colles,
llavors fem una reunió
que aquesta vegada
la farem el dijous,
la fem habitualment
i tradicionalment
a l'Hospital
de Santa Tecla
i allí posem en comú
tots aquests temes,
recordem la manera
d'identificar-se,
la manera de traslladar-se,
la manera d'intercanviar
la informació
un cop un casteller
el traslladem
cap a l'hospital
i on també fem esment
de, bueno,
d'un decàleg casteller,
diguéssim,
de consells
pels castellers
que lògicament
com més ben preparat
estàs físicament
també més difícil
és que tinguis una lesió.
Això és gairebé
científic,
és el que has dit
que no deixa de ser
un esport,
hi ha un vessant important
del castell
que és un esport
i llavors,
clar,
és important
dormir bé
la nit anterior
i descansar,
limitar les begudes
alcohòliques,
també no prendre
begudes alcohòliques,
estar ben alimentat,
vull dir,
no anar a la plaça
sense haver menjat res,
sinó fer un bon esmorzar,
un bon esmorzar
equilibrat també.
Els 2006
es van veure fins i tot
paroles de macarrons
enmig de la plaça de Toros.
A llavors,
doncs,
bueno,
la hidratació,
per el que deies abans,
hi ha hagut algun any
que ha fet molta calor
a la plaça,
és un lloc on hi ha molta gent,
s'acumulen,
doncs,
uns 5.000,
nosaltres l'any 2006
vam calcular
que hi havia,
doncs,
uns 5.000 castellers
i per tant,
doncs,
és una,
hi ha molta gent
i llavors és fàcil,
la calor,
és important
que et rehidratis,
que progressivament
vagis rehidratant
el...
I després,
doncs,
clar,
no portar
pírcings,
tot el tema també
de pírcings,
d'anells,
de tot el que són
aquest tipus de coses,
doncs,
tampoc no és aconsellable,
arrecades,
tot això.
Són consells
que a cap i a la fi
la majoria de castellers
ja tenen normalment en compte,
però com que el dia del concurs
hi ha molta gent
que s'afegeix
de manera puntual
per a aquests castellers
més esporàdics,
val la pena incidir-hi especialment.
És el que aniríem,
aquest decàleg casteller,
que vam fer una miqueta,
doncs,
per donar aquests consells.
i que recordarem
el dijous.
Estarem atents dijous
a aquesta reunió
i esperem que
diumenge
aquestes intervencions
que, com ja hem comentat
en termes generals,
van ser força lleus,
encara es redueixin més
en nombre
i en gravetat.
Esperem.
Doctor Josep Marcader,
coordinador general
de la xarxa Santa Tegla,
gràcies per acompanyar-nos
avui al matí
de Tarragona Ràdio
i bona feina també a vostès
al diumenge.
Gràcies,
gràcies a vosaltres.
A veure,
bon dia.