Faltan dos minuts per arribar a dos quarts de set de la tarda.
Als ja tardes us convidem a una exposició a l'antic Ajuntament,
l'exposició a càrrec de Don Simone i Telefunken.
A l'altre costat del fil telefònic, un dels Don Simone i Telefunken li van.
Ivan, bona tarda.
Hola, bona tarda a tothom.
Escolta, vosaltres feu música. Què feu en una exposició?
Doncs...
No us hi cabien les coses a casa?
I vau dir, portem-ho a l'antic Ajuntament.
No, i ja que dius això, vull convidar tothom a que si té coses que no li cap diguin a casa,
que les porti a l'antic Ajuntament.
En sèrio?
Que les portin allà i després ja quan es desmunti l'exposició ja veurem què en fem.
Sí.
Mira, no està malament la idea.
Ivan, explica'ns una miqueta què heu estat fent Don Simone i Telefunken,
perquè fa molt de temps que no parlem amb vosaltres.
Però molt.
Ja, molt tristos.
A mi.
Doncs hem fet molts concerts i hem estat intentant arribar a tothom.
Molts concerts i alguns importants, no?
Bon importants, almenys aquells que fan gràcia.
Tots han sigut, fins a un que no va venir ningú, va ser important.
Va ser important.
Sí.
Però els que us han fet més il·lusió.
Sempre ens fa molta il·lusió.
Si no...
Oh.
Què faríem, no?
No, però destaca-nos.
Em sembla que heu anat a l'estranger, que això sempre vesteix molt.
Dius, mira, aquests nens ja viatgen sols.
No, no, no, he anat a l'estranger, però no ens ha vestit molt,
perquè eren llocs càlids.
Si éssim a llocs freds, o sigui, ens vestiríem molt bé.
Ivan!
On heu anat, a veure, on heu tocat?
Bueno, vam estar a Itàlia l'any passat i prou.
Bueno, és que feia temps que no parlàvem, i és això.
Jo anava rebent notícies, no?
Doncs, d'on si m'en fan això, fan allò?
Potser en setmana santa tornarem a anar.
Vale.
Anàveu en plan d'algú festival?
No, un senyor que vam conèixer, el Parc Infantil de Nadal d'aquí Tarragona,
ens va convidar a un festival que muntava.
Molt bé, molt bé.
Escolta, i com va sentar la vostra música, allà?
Bé, sí, sí, sí, tots molt contents.
Vam aprendre molt italià i sí, sí, sí, estàvem molt contents.
Vau aprofitar per fer una mica de vacances, també?
No, gens.
No?
No, vam anar a treballar, són molt treballadors.
O sigui, van anar allà a tocar i cap a casa?
Sí, sí, sí.
Bé, els dons Simon i Telefunken, perquè us feu una idea...
Bé, sou una mica peculiars.
Feu musiqueta amb andròmines, amb instruments...
Ai, més almenys amb joguines.
Amb cosetes que teniu per casa, com a què?
Recorda'ns quins instruments teniu.
O quins heu incorporat últimament, que no ens n'hagim enterat?
Un saxofón fet amb una canya, amb una canya del camp.
Que l'heu fet vosaltres?
No, no, no, no.
L'hauria fet algú.
Ja estava feta.
Ja estava fet?
També, no ho sé, a jugar...
Fèieu servir tot tipus d'instrumentació, no?
Des d'aquelles trompetetes petites?
Sí, el mercat d'antiguitats de la catedral és el nostre tren d'instruments.
Ja es coneixen.
Sí, sí, sí.
I tots aquests instruments, o aquestes petites coses, joguines, andròmines, són les que trobarem a l'exposició a l'antic Ajuntament?
Hi ha alguna, hi ha alguna.
I anirem pujant més.
He d'aclarir que és que dura dos mesos l'exposició, és molt de temps.
Sí.
I això ens va molt bé perquè som una mica lents, i així l'anem muntant poc a poc.
Ah, aneu incorporant coses?
Sí, sí, sí, sí.
Ui, ui, però això vol dir que si vas avui, veuràs una exposició, però llavors ja has de tornar d'aquí un mes, o així, perquè...
I que tornin, i que tornin d'aquí un mes, perquè farem un concert, i com no vam fer exposició, el dia del concert és quan l'Ajuntament fica el xampany i els fruits secs, com la inauguració.
Ara parlem, si no feu una inauguració, feu cloenda, que això està molt ben pensat, també.
Com va sortir, però, la idea de muntar una exposició, de dir, bueno, amb totes aquestes coses que tenim per casa, es pot fer música, anem a ensenyar-ho?
Us ho van proposar, o se us va acudir a vosaltres?
És que fa molt de temps, no me'n recordo.
Ho havíem d'haver fet fa temps, però no us vam recordar, i quan va arribar el dia no teníem res preparat.
I vau dir, bueno, fem-la durar i així anem ampliant.
Sí, sí, sí. I així que no me'n recordo com va començar.
Però part del nostre interès és, a part d'estar allí decorant aquell espai, era un catàleg que fa l'Ajuntament, amb la gent que fa exposicions.
I era una oportunitat per fer un recull de cosetes nostres i poder regalar un disc.
Regaleu un disc?
I, bueno, doncs podem regalar-lo.
Regaleu un disc, doncs?
Sí, sí, l'Ajuntament el regala.
Sí, sí, sí, amb tot el disc de peces vostres, de temes vostres.
Sí, amb nostres, amb algunes cantarà el Pau Riba, i amb altres recitarà l'Enric Casases, i altres sols, i bueno.
Ah, i amb tot el públic, que vingui el dia de la clausura, perquè serà, ho gravarem en directe, allí mateix.
Vale, veus, van sortint cosetes, jo sabia dir que l'Ivan m'ha d'explicar un munt de coses a mi.
Així que si qualsevol vol estar gravat amb un disc, no amb un disc, amb mil discos, que vingui i cridi allí, perquè el seu crit estarà...
Quedarà gravat.
Ivan, quan serà aquest dia, memorable, que ja ens apuntem a l'agenda?
28 de març.
28 de març, la cloenda de l'exposició, amb gravació de disc, que després s'editarà i es regalarà.
I no t'oblidis, xampany i fruits secs, i patates.
Val, bueno, d'aquí allà potser també hi haurà olives, no?
Olives?
Olives, no.
Bueno, però ja, a veure com s'estira...
No ho dic, perquè com que a nosaltres aneu fent l'exposició, allò, a trossets, a poc a poc, dic aquí, anireu ampliant també el pica-pica.
Déu-n'hi-do. Escolta, quines cosetes trobarem a l'exposició?
Doncs mira, hi ha vídeos d'actuacions, vídeos que hem muntat perquè ens coneguin una mica més.
hi ha cartells anunciant el concert de l'últim dia, del 28 de març, i, bueno, hi ha alguns xorradetes així per fer ambient,
coses escrites per les parets, i, bueno, no ho sé, ja està.
Bé, i instruments, m'han dit que hi ha una part com a interactiva, vaja, que tu pots anar allà i fer música també.
Pot ser això, no?
Sí, però poder...
Sí, si volen, sí, però no cal que vinguin allà per fer-la.
Ja, ja, ja.
Però si ve, qualsevol llocs per fer-la.
Però hi ha aquestes joguines que utilitzeu, aquestes cosetes.
Sí, sí, aquestes, sí, això ho poden tocar.
Totes aquestes coses que toqueu a l'escenari són, bé, totes, n'hi ha que deuen ser de quan éreu petits, pot ser?
Sí, algunes, sí, són velles.
Però, no, més que per velles, us ho dic pel valor simbòlic que tenen, no?
Que a vegades...
Simbòlic?
Sí, sí, doncs mira, aquesta joguina que jo jugava quan era petit ara em serveix per fer música.
Ah, sí, sí, sí, bueno.
Bueno, allà estamos.
Què esteu fent ara, doncs, Simone Telefunken, a part de l'exposició i de preparar el concert d'Aquil·lenda?
Buscar nous concerts, i hem gravat un disc amb un senyor francès que sortirà a Amèrica,
i les cançons estan gravades, ja estàvem escrint els títols.
Heu gravat un disc amb un senyor francès?
Sí.
A França?
No, no, ells enviava tros de cançons aquí, i nosaltres l'acabàvem, l'enviàvem allí, bueno, i així.
Ai, que guapo, però sempre en la vostra línia, amb el vostre estil.
Sí, sí, perquè ells és també així, bueno, són bastant semblants.
També és del vostre estil, quin senyor francès és?
Es diu Clint Peray.
I sortirà editat als Estats Units?
Sí.
Home, fa il·lusió, no, suposo?
Fa il·lusió si podem anar allí a presentar-ho.
Clar.
Si no, que surti allí només, no fa tanta.
Doncs a veure, a veure si ja sort, veig que de projectes nous en falten,
s'editarà aquí també el disc?
Sí, suposo que sí, però, bueno, ara s'ho estem prenent més en calma, perquè de totes maneres preferíem gravar un nostre, un més nostre.
Teniu material, material nou.
Sí, sí, sí.
Per gravar aneu tenint.
I concerts, a part d'aquest concert del 28 de març, vinculat a l'exposició, tu dius, estem buscant bolos, per on us surten i per quan?
Doncs mira, avui t'ha sortit un a Cardedeu.
Quin nom més xulo, no?
Sí, té-lo seu, sí.
I després, la nit de Sant Joan tenim un, però no me'n recordo on, amb l'Andrica Sassas.
Molt bé.
I, no sé, a la Fundació La Caixa, fiquem música a pel·lis, també.
Fiqueu música a pel·lícules?
Sí, pel·lícules ja fetes.
Ja, ja, home, no, no us imagino, ara posem-vos a fer pel·lícules.
Ui, doncs sí, perquè tenim un dels nostres components que s'ha dedicat a fer pel·lícules.
Mira, se'l passo.
Passa'm el que el tens per aquí.
Bueno, és molt tímid.
El tens aquí?
Sí, el Prudi té una empresa d'audiovisuals, i fa un documental.
Ah, doncs passa'm, l'ombra, i tant.
Va.
I tant, venga.
Prudi, diga-los com s'hi diu l'empresa.
Hola, Prudi.
Hola.
Hola, Prudi.
Hola.
Què passa, que viviu junts, els d'on Simone Telefunken?
No, però treballem junts.
Sí?
Sí, estem treballant.
Ai, perdona, us estic molestant molt, no?
No, no, si el treball és l'entrevista.
Vale.
Prudi, ara m'explicava l'Ivan que és que està dispostos també en el tema audiovisual.
Sí, sí.
Ja es pot veure a l'exposició que hi ha uns quants vídeos, estan fets per naltros.
És cap aquí, cap on aneu, els d'on Simone Telefunken?
Vull dir, no ho sé, vau començar, bueno, almenys tenim aquesta impressió, molt vinculats
a la música, i ara esteu trobant noves línies d'expressió?
Bueno, sí, una mica de tot, però més que res és música.
És música, tot ajuda, no?
I tot fa festa, però és música.
Què tal, l'experiència italiana?
Doncs jo no vaig anar.
Ah, doncs vale, doncs nada, a canvi de pregunta.
Te passo amb l'Ivan.
No, no, no em mereixeu, no.
Hola, on he estat?
Que teniu dos telèfons.
No, no, només un.
Només un, però són molt ràpids, eh?
És que no té fil.
Ivan, Prudi, escolta que ens en alegrem molt que seguiu fent coses, nosaltres ja anem sentint
notícies vostres, però bueno, no hi havia ocasió encara de parlar, i arran d'aquesta
exposició dic, calla, que contactarem amb ells.
Estem pendents d'anar a l'exposició a l'antic ajuntament, de portar trastos, jo ho
dic, eh?
Que si algú té trastos per casa, que els porti a l'antic ajuntament.
I si creu que té instruments que no vol fer servir, o que no farà servir, i els
t'hi vol donar una altra vida, nosaltres intentarem, crec que estiguin uns instruments
zombies i tornin a la vida.
I acceptem instrument en el sentit més ampli de la paraula, no?
Sí, sí, sí.
O sigui, qualsevol cosa que puguis donar d'una manera o altra.
Doncs, escolta, moltíssima sort i que vagi molt bé l'exposició i també el bolo
del 28 de març, ja ens ho hem apuntat a l'agenda. Em sembla que tornarem a parlar,
doncs, quan arribi el dia.
Gràcies, bapets.
Una abraçada.
Adéu, un petó.
Adéu, adéu.
Adéu.
Adéu, adéu.