This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Música
Música
Segur que heu reconegut aquestes veus i també aquesta música.
Ens visiten avui a Quico Alceali, el nou i el mut de Ferreries, en fi, els Quicos.
Artur Gai, Jordi Foster, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
Com esteu?
Molt bé.
Sí, és la pregunta típica per començar les entrevistes.
Però emocionant el nostre disc per Tarragona.
Un disc que acaba de sortir? És bastant recent, no? Fa poquet.
Sí, fa una setmana que ha sortit. Vam fer una roda de premsa a Tortosa just fa...
Dijous passat.
Dijous passat, sí.
Jo no sé què passa a l'estiu, que hi ha moltes formacions que treuen disc.
Ho heu fet per alguna cosa especial que sortís ara?
O ha sigut, bueno, doncs ara el tenim acabat i ara el traiem?
No, no, un disc surt quan estàs tu en disposició de fer-lo i d'acabar-lo, per moltes circumstàncies.
I aquesta vegada ha sortit ara, abans de l'estiu i just en temps de donar-lo a conèixer ara, abans que comença el mes d'agost, en què tothom està més desconnectat.
Però, bueno, va ser... Lo vam gravar a la primavera i, bueno, ja ha sortit ara i ara el presentem.
I des de l'últim, quant de temps fa? Tinc la impressió que fa temps.
Quatre anys.
Sí, quatre anys i pico.
Bueno, doncs la pregunta és obligada. Com és que heu tardat tant?
Sou normalment tan lents produint discos? Com va això?
No, bueno, de vegades tarda tant és un avantatge, perquè que ningú te pressiona, que ningú te digui has de treure un disc.
És un avantatge perquè llavors els discos surten quan tu realment lo tens ben assumit, tens ben clar el que vols dir.
Saber el que vols dir és importantíssim i també com.
Llavors, sí, a part d'això tens raó. Fa quatre anys i mig, però és que també és veritat que entre aquests dos discos hi ha hagut un llibre.
Un llibre que era més que un cançoner.
Era un llibre on explicàvem tot l'imaginari dels quicos, la nostra història, el nostre mètode de treball.
Va ser un llibre que per a nosaltres, a nivell de preparació, ha significat tant com un disc.
Fa quatre anys de l'últim disc, però suposo que les cançons no s'han gestat al llarg d'aquests quatre anys, o sí, les coses no han canviat gaire.
Ho dic perquè tracteu pel que estic veient, les lletres i tal, tracteu temes d'actualitat.
Dius, o les coses estan igual que fa quatre anys, o no? O el disc és que s'ha fet bastant recentment?
No, les coses són bastant actuals. Bé, el treball de gestació d'un disc és d'uns dos anys, una mica, o un any i mig, dos anys, preparant coses.
Però les temàtiques són bastant més recients i perquè com tu bé pots escoltar, se correspon una mica tant com està el món.
L'oco, l'oco és una alerta, és un...
És el que aquí en diem ojo, ojo.
Nosaltres a les Terres de l'Ebre en diem oco.
I en general és una alerta desenfadada, si tu vols inclús una alerta il·lusionada, perquè pensem que les coses es poden millorar.
Però és una alerta per com està el món, per com està el món i crec que molta gent pensa igual, que hi ha coses que ens preocupen.
Quins temes, per exemple, trobem en aquest disc?
La destrucció del paisatge, el canvi climàtic que amenaça part del nostre territori, diuen que d'aquí 50 anys la delta s'afonarà i ningú està fent res.
La pobresa consentida, els desequilibris que hi ha socials, l'altíssim, exageradíssim preu d'una vivenda, quan hauria de ser un dret, dret a una casa per a viure i en canvi és un luxe.
Bé, ja no continuo.
Ens estem deprimint una mica.
No, però ja et dic, és una alerta il·lusionada i per això ho fem en cançons, perquè pensem que a través de... cadascú pot fer moltes coses per millorar el món, a través del seu treball, del seu ofici.
Nosaltres fem música i la fem també per millorar el món.
Les lletres són això, doncs, reflexen molt bé la realitat actual, però la música sí que, la part musical, no? Ens remet a unes arrels, doncs això, més antigues.
Sí, la música sempre, una mica, seguim en la nostra línia de treballar en melodies recuperades, antigues de les Tres de l'Ebre i també del Maestrat i del Matarranya i, bueno, doncs, reelaborades també en uns quants temes de creació.
I, bueno, estem molt contents, en general estem molt contents perquè, respecte allò que dius fa un moment, no?
Aquest disc el vam estar grabant a tots, el vam anar a més que als Estats Units i la persona que ho va escoltar per primera vegada d'allà, que és un senyor que en sap molt,
ens va agradar molt que el primer que va dir va ser Happy Music.
I, llavors, t'ho dic perquè estem contents perquè això que dius de que ens estem depriment, doncs, sembla ser que la primera resposta del disc és més música alegre, no?
I això ens posa contents perquè és jugar una mica els dos conceptes, explicar tot el que està passant, que està fatal en determinades maneres, però en molta il·lusió i en la manera aquesta que el grup sempre ha mirat en ironia, no?
En una mica, mirar les coses en humor, tant les bones com les dolentes, t'ajuda a viure millor, no?
Sempre heu cuidat molt el tema de les lletres en el sentit d'això, no?
Que reflexin, o bé tinguin l'empremta de les Terres de l'Ebre, o bé que reflexin, doncs, això, l'actualitat.
Fins a quin punt us marca venir de les Terres de l'Ebre a l'hora de fer aquest tipus de música?
O sigui, sent de les Terres de l'Ebre tal com està la situació, tal com la viviu vosaltres, només es pot fer música amb missatge?
No, no, no.
A veure, nosaltres fem música en crònica social, des de la crònica social de la Jota, que és la música per excel·lència, la música cantada de les Terres de l'Ebre,
en els seus orígens ja diuen que era, inclús hi ha una llegenda que ho explica, que era una de les formes més antigues de cançó de protesta, de cançó reivindicativa.
Ah, doncs, mira, en aquest sentit, clar.
Nosaltres el que intentem és ser fidels a les arrels del que és aquesta forma de cançó improvisada, que sempre era una cançó per a l'ocasió.
Llavors, els antics cantadors de Jotes eren com a cronistes, no?
I el que fem és crònica social.
Si en un moment donat cal reivindicar, se reivindica, però també hi ha molts moments en els que hi ha motius de celebració, d'alegria.
És fer la foto, no? Potser el que feu vosaltres. Fer la foto, el que dius tu, la crònica social.
Sí, la crònica social, sí. D'alguna manera hi ha un paral·lelisme entre el Jotero i el periodista, no?
Inclús en el mateix Kiko Elcelio, que és un sec que va existir cap als anys... cantava cap a l'any 1910.
Existia, el personatge.
Sí, en la realitat hi havia un Kiko Elcelio que era un sec contador i cantador d'històries, d'aquells que explicaven miracles de sants o que cantaven el crim que havia hagut.
Com un trobador.
Sí, com un trobador. Los secs, per exemple, si hi havia un crim en algun poble, doncs los secs de seguida l'explicava en cançó.
Llavors hi ha un paral·lelisme entre els secs que cantaven i els cronistes socials, els periodistes.
I sí, el que fem és, el que tu dius, la foto del moment, retratem els moments, quan cal protestar, doncs ser protesta.
A la mateixa època en què a les Terres de l'Ebre sortíem a defensar el nostre riu i cantàvem jotes per defensar el riu,
també recordo que anàvem a Barcelona i coincidia en la protesta contra la participació d'Espanya a la guerra de l'Iraq.
Llavors també cantàvem jotes contra la guerra.
Sempre una miqueta cantem el que està passant, però també passen coses bones i també fem jotes.
Potser això explica el fet que teniu acceptació més enllà de les Terres de l'Ebre, no?
Se us vincula molt i, de fet, clar, l'arrel musical l'agafeu d'allà.
Teniu que fer un tipus de música molt localista, molt centrada en un lloc,
però alhora, bueno, vosaltres quant a temps fa que funcioneu com a grup?
És 15 anys.
I heu anat pel món mundial?
Bueno, eh...
Se us compren a tot arreu.
Sí, bueno, jo penso que sempre que el Ser del Novi de Ferreries és una manera de fer, no?
I que el fet que duressin tants anys, que són una sèrie de coincidències,
entre elles que ens aguantem per uns als altres, vull dir que som amics.
Que això ja té mèrit, perquè això és una gentada, eh?
Això ja té mèrit.
I portar-se bé amb tanta gent.
Exacte, això penso que és el primer motiu, no?
Però després també, afortunadament, contacte amb el públic.
Esquicos fem...
O sigui, la gent li pot agradar per diferents causes, no?
O sigui, hi ha algú que li pot agradar més la part lletrística,
la part musical, l'humor, la manera de presentar-ho, no?
És una mica una suma de coses, no?
De la posta en escena...
Diguéssim que la gent, per una banda, hem notat en el llarg dels anys
que si nosaltres aconseguim que la gent s'ho passi bé venint a un concert
i sortir amb los sons de boca i, diguem-nos, ser passat una mica,
potser, desconnectant d'altres coses que estan passant a la seva vida en aquell moment,
hem aconseguit fer la nostra feina, no?
Llavors a cada un li arriba pel motiu que li arriba,
que poden ser molt diferents, no?
Però crec que és difícil, no?
sortir allò en una mica de mal rotllo dels nostres espectacles
i és una mica que també una cosa que ens agrada molt,
que pretenem fer-ho, que és així i que ens ho diuen, no?
Llavors vull dir, hem anat a poc a poc,
durant aquests 15 anys, ha sigut una mica...
No hem tingut mai aquella promoció mediàtica,
és una mica d'atac a l'oli, que la gent va parlant
i ens anem coneixent, anem parlant uns pobles per l'altre
i l'any que ve anem en aquell poble...
Os aneu escampant.
I va una mica així, sí, sí.
Molt bé.
Què hi ha de diferent en aquest nou disc dels Kikus,
en Oco, que no trobem en els altres?
El que és igual ja no us ho dic perquè es nota que sou vosaltres,
es veu la marca.
Heu afegit alguna cosa diferent?
Heu fet algun viratge, algun canvi cap a algun lloc?
Bé, jo crec que de disc en disc,
el que sempre hi ha hagut és una evolució.
Aquest és l'OCT disc.
hi ha algunes constants, que és la manera de tractar la música d'arreu.
nosaltres bevem, bevem de les fonts de la tradició,
ens inspirem en melodies tradicionals de la nostra terra
i tot això ho reelaborem, ho actualitzem,
intentem fer música popular d'avui,
intentem que sigui una música d'arreu, que soni a l'Ebre,
però que parli d'avui.
i aquesta és la idea, la nostra proposta,
la reproposta musical a partir de la música d'arreu.
Aquesta és la continuïtat que hi ha hagut en tots els discos.
Com a últim disc,
és un disc en una...
és un disc més...
lògicament, com que nosaltres madurem,
és el disc més madur,
és un disc...
però jo crec que el mateix te diria de l'anterior,
fa quatre anys,
és el disc més madur,
és el disc més elaborat,
està fet molt a consciència
i està buscant també noves sonoritats,
potser aquest és l'aspecte més important.
En quin aspecte, en quin sentit,
noves sonoritats?
Bueno, aquí sempre estem...
una mica el que hem parlat al principi,
la jota és la inspiració, no?
I la jota...
sempre busques maneres
de que la jota
i totes les músiques al voltant,
no?
De com explicar-les, no?
És una mica...
sempre buscar
rizar el rizo
de que una música d'arrel
sona relativament diferent
a l'habitual
al 2008, no?
O sigui,
sempre hem sigut una gent
que no hem tingut
ni por ni massa respecte
al tractament,
a un tractament purista,
diguéssim, no?
En el qual,
però suposen respecte
a la gent que ho fa, eh?
però mai hem anat
en aquest camí, no?
Sempre hem...
han sigut,
com diuen els italians,
una reproposta, no?
Buscar,
inclús des de la creació,
hi ha temes que composem
en altres,
buscar una mica
una manera
de que arribar
a la gent,
totes aquestes coses
que t'he dit abans,
tant la lletra
com la música
com el que som
l'escenari, no?
Que arriba, no?
Sempre mos plantegem
que mos agrada a nosaltres, no?
Si a nosaltres mos agrada,
doncs pensem
que és possible
que gent que pensa
com a nosaltres
o semblant,
doncs també li pot agradar
o que escolta
la mateixa música
que a nosaltres.
Hi ha temes,
hi ha una varietat,
és un disc molt heterogènic,
hi ha temes
molt diferents
uns dels altres.
L'estem escoltant de fons, sí.
I hi ha
coses des de
molt ancestrals
com un tema
que es diu
el preu de dormir tranquil
que està fet
només en instruments
del camp,
en els cascabells
dels cavalls,
les gerres,
aixades
i un contrabaix
que és una mica
com el blues
de...
Una cançó de treball
és una cançó de batre
que és com una espècie
de lament,
de queixa, no?
Això seria el més ancestral,
el més pur
i després
ja,
doncs,
com el...
Viguéssim per tornar
per l'altra banda,
hi ha pràcticament
un tema que es diu
ja podem ficar paret
que és una espècie
de rock'n'roll
folk
funky.
Jotas.
Jotas.
Rock'n'roll Jotas.
jo el vull escoltar aquest,
el vull escoltar.
I el loco
que és una cosa
que podria ser
molt relacionat
en el que no és
strictament
world music
o...
llavors...
Digues, digues.
doncs,
doncs,
doncs,
això,
hi ha temes molt variats
i agafats
de diferent manera.
Una mica era
cada melodia
que arribava
o que decidíem fer
o agafar
pel que la trobàvem
era contractar-la,
no?
I cada cosa és un repte.
Això mai surt així
decididament,
no?
Sinó que una mica
la melodia
t'aporta
a arranjar-la
d'alguna manera
determinada,
no?
I surt,
no?
No és una cosa
que estic segur
que en un altre moment
de la nostra vida
que s'han agafat
les dotze
mateixes melodies
des onze
i les que s'han fet
potser coses
una mica diferents
però ja hem fet això,
saps?
I, bueno,
jo penso que
l'escolta
és com a...
és molt agraïda,
no?
Molt, molt...
I variada,
sí que és veritat
això que dius,
pel que estem escoltant
hi ha una miqueta de tot.
És la primera vegada
que anàveu a mesclar
als Estats Units?
Sí.
Sí?
Què tal?
Suposo que deu fer
certa il·lusió, no?
Sí, sí,
bueno,
això va ser perquè...
Perquè ja heu anat
físicament.
Sí, sí.
Vau controlar
el procés de...
Sí, sí, sí.
Això va ser perquè
fa anys,
inclús ja des del disc anterior
i fa quatre o cinc anys
teníem una referència,
a un senyor que es diu
Pete Caram,
que era el que...
Bueno, és un senyor
que mescla
gent així com...
Això ho he dit abans,
no?
De Pat Metzeny
o Richard Bona,
Maria Carey i tal.
i aquesta vegada
vam pensar
buscant una mica el so
natural i acústic
que mos agrada
vam pensar
perquè no mos posem
en contacte amb ell
i veiem què tal, no?
I llavors,
doncs, bueno,
mos vam posar en contacte amb ell
i vam enviar música
que li va semblar molt interessant
i vam gravar el disc a Tortosa,
tenim uns estudis allà
i llavors li vam enviar
prèviament
algunes coses allà
i vam anar a acabar el procés
sis dies després
a Nova York
i, bueno,
sincerament,
és un...
allò que et dia
al principi
de que estem molt contents
del disc
estem molt contents
és una mica
des dels inicis
fins als finals, no?
Tot el procés, no?
Exacte.
El so,
el que va fer ell,
vam celebrar-ho
totalment
quan va arribar,
quan vam sentir-ho, no?
I quan vam anar allà
a acabar-ho,
a tancar-ho
i tot això,
doncs,
és allò que et dia,
és Happy Music
el que dia, no?
I ell,
diguéssim que
és molt interessant
perquè no estan acostumats
a treballar
en aquest tipus de música,
clar.
Clar,
per això no es feia una mica de por?
Bé,
això sempre és un repte
però clar,
no ho saps mai, no?
Més que por,
jo penso que
estic en el que dia ell,
que a ell el que li agrada
és la música, no?
Llavors la música
no té ni fronteres
ni estils determinats,
no?
Este senyor
va posar
el seu
gra de sorra
que també és molt
gran,
no?
En posar
en la seva manera
de veure
la música en general
aplicar-la
a la nostra.
Aplicar-la
a això, no?
Llavors també
mos explicava
que
que per exemple
que és molt
agraïble,
que entre ell
era molt agradable
poder fer això
perquè
el que feia ell
normalment
no era això, no?
Llavors troc
una música del Mediterrani
i xota
que li explicàvem
nosaltres
el que era
i tot això
mos va dir
moltes vegades
repetidament
que s'ho va passar
molt bé, no?
Esteu contents, Artur,
amb el resultat.
Vull dir,
sona realment
el que teníeu pensat.
Sí, sí,
volíem
que el disc sonés
d'una manera
molt natural,
molt aproximat
a...
Orgànic,
això que en diu
un orgànic, no?
Sí.
Bueno...
Sí, aproximat
que reflexés bé
el que és
el grup en directe.
i que s'entengués
molt bé, no?
Que s'entengués
molt bé
en tots els aspectes.
Vull dir,
el que volem dir
i també
a nivell
de tot
el que hi ha
musicalment
al disc
i crec
que
crec que
bueno,
que s'ha aconseguit.
Bueno,
que sonés el disc
tal com el grup en directe.
Parlem d'això,
doncs,
plans que teniu
d'actuacions en directe.
Aquest estiu
es presenta complicat
o encara és massa aviat?
Bueno, complicat, vull dir,
ple d'actuacions.
Sí, sí, sí.
Els estius són,
però els músics són allò que es diu
temporada alta.
Sí.
I nosaltres tenim uns 40 concerts
en la gira d'estiu
fins al mes de setembre.
La veritat és que
són concerts
en la seva majoria
de festa major
en què farem
el que farem
serà combinar
temes d'Oco
en temes dels altres discos
perquè creiem
que, bueno,
és el millor
per un concert de festa major
per les característiques
de l'espectacle.
Sí que
durant l'estiu
hi haurà
alguns punts clau
com serà
el FIMPT
de Vilanova
i la Geltrú
que és el Festival Internacional
de Música
Tradicional i Popular
on van grups
de música
d'arreu de tot el món.
També hi haurà
una altra cita
al Teatre Grec
a Barcelona
al Mercat
de Música
Viva de Vic
i
finalment
quan hagi acabat
tot això
a la tardor
a la tardor
sí que farem
una gira
de presentació
d'Oco
com a disc
íntegrament
i en un espectacle
de cada disc
sempre en fem
un espectacle
una escenografia
un guió
i això serà
a la tardor
i als teatres
de moment
a partir d'una data
que ja està concertada
que és el 21 de novembre
a l'Auditori de Barcelona
al voltant d'aquella data
hi haurà
una gira
en la que esperem
estar
a algun teatre
també per aquí
per Tarragona
ara us anava a preguntar
no teniu encara res
lligat
per aquí
però bueno
acostumeu a venir
a presentar també
acostumeu
a passar per Tarragona
la ciutat
per sort
la gent de Tarragona
mos estima molt
dinantos en ells
i ho sap qui que sou
home és que sou una mica
també els lluitadors
de la zona
fa aquesta impressió
nosaltres estem molt ben aposentats
aquí
i nosaltres sou una mica
els que removeu consciència
els líders
a nivell de lluita
de la zona
t'ho dic sincerament
perquè és una cosa
que
bueno
que
quan cada vegada
que han vingut aquí
no tens un
un caliu
un caliu
saps allò
molt
molt propès
i això és molt
molt d'agraït
que són les aigües
que són les aigües
que són les aigües
aigües
que són les aigües
que són les aigües
que són les aigües
no la tenia clara
no la tenia clara
la part de l'espectacle
que dieu
que per cada
per cada disc
munteu un espectacle
diferent
això ho teniu super assumit
no?
ho porteu
estupendament
heu assumit
els vostres personatges
sí
hi ha tants
d'espectacles
com
com discos
bueno
després hem fet
altres espectacles
també
però sí
sempre
associem
associem
un espectacle
en el nom del disc
perquè clar
quan tu fas un disc
concretament
aquesta que té
per exemple
onze cançons
i demà
anem a tocar
algun poble
una festa major
la veritat
és que
el públic
que et ve
a veure
si li
si li
planteges
allà a l'escenari
les onze cançons
del disc
nosaltres
pot ser
com a artistes
estarem disfrutant-ho molt
però
la gent
la gent
que mos segueix
lògicament
mos demana
estant acostumats
voler cantar
això ha passat
a tots els artistes
a tots els músics
llavors
fer un espectacle
i poder-lo fer
a teatres
i així
mos permet
centrar-nos
en això
en aquelles onze cançons
de vegades
hem sigut
inclús molt estrictes
i només hem fet
les cançons
del disc nou
això
és així
per dir-ho d'alguna manera
sense concessions
i això
només
t'ho pots permetre
fer
en un teatre
on la gent
et ve a escoltar
on pots crear
tots els climes
que tu vols
i sí
que mos agrada
fer-ho
el que passa
és que
aquests espectacles
així íntegres
tenen una vida curta
perquè després
lògicament
quan torna a arribar
a l'estiu
i quan torna
a arribar
a l'aire lliure
ja la tendència
és a combinar
i a fer sempre
concerts
en cançons
de tots els discos
i també cada vegada
que fem un espectacle
una mica
és quan ser
la vida
la pena
esta creativa
de posar
tot això
que han fet
diguéssim
sobretot musicalment
ara
plantejar-ho
d'amunt escenari
acabar-ho de vestir
exacte
anar-li
tota la
vestir-ho
com
ensenyar-ho
com
podria ser
aquella idea
que un dia
vam començar
que és dir
Aucó
i llavors
surt allí
tota la
part
de
posta en escena
en general
doncs ja ho veieu
els Kikos
tenen nou disc
que es diu Oco
i jo crec que aviat
ens el vindran a presentar
aquí a la ciutat de Tarragona
anem a estar parlant
amb Artur Gaia
i el Jordi Fuster
moltes gràcies
per venir
felicitats
moltes gràcies
a tu
gràcies a tu
Música
Música
Música
Música
En este món que vivim
la gent ha d'anar desperta
perquè ja fa massa dies
que sentim sonar l'alerta
Si mereixem la perdiu
si pareix que no ens importa
Quan parlem del rei de Roma
ja el tindrem aquí a la porta
Oco
amb la morterada
O com tant de ciment
Oco
que mos bevem
l'enteniment
Oco
la llevantada
Oco
que ya no flow
Oco
corren
que mos
haga
pal
bou
oco
oco
que mos
està passant
Ai que mos passa
Estem molt poc afinats
Ai que mos passa
Això s'està acabant
Això s'acaba
Han de posar-hi remei
Això s'acaba
Oco
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!