que comença a ploure a la ciutat.
Pep, bona tarda.
Hola, Núria, bona tarda.
Que estàs a supluig?
Doncs sí, perquè sóc dins del contenidor, del Constainer.
De quin color és? Has dit que era un elefant.
De quin color és? Doncs mira, és d'uns colors molt cridaners.
L'elefant no sé si encara no s'ha transformat, encara en elefant.
O sigui, ara, mira, espera, li pregunto a l'Unai Riquero,
que és membre del comitè Constainer.
Unai, què tal?
Hola, bona tarda.
La Núria em pregunta si ja s'ha convertit en elefant,
que Constainer encara no.
Mira, si vols, el pots veure, que, bueno, això són les pates
i per l'altre cantó està la cara i, bueno, ja s'està transformant en l'elefant
i demà estarà ja totalment acabat.
Doncs sí, Núria, afirmatiu, eh?
És a dir, el Constainer ja comença a transformar-se en elefant.
Però a banda d'aquesta transformació exterior,
a l'interior del Constainer, que recordem és aquí al Cant de Mar,
com ho ve deies, a prop a prop mateix de l'auditori d'aquí del Cant de Mar,
doncs ara a l'interior s'ha compartit en una exposició
que avui el govern porta,
i que és una exposició que, no, ara s'ho explicarà a l'UNAI,
però que és una exposició que és la primera vegada,
per la seva singularitat, que es fa aquí a Tarragona.
UNAI, explica'm.
Bueno, no, doncs volia dir que inaugurem demà.
Demà a les 8 de la tarda es farà una festa aquí amb DJs
i serà la inauguració oficial de l'exposició.
Qui vingui demà què podrà veure aquí en aquesta exposició,
que recordem que es diu Agri Dulce.
Jo ara no seré molt original, però és que aquí,
a la propaganda, diguéssim, de la mostra,
diu que és el terme aquest, Agri Dulce,
que descriu molt bé i a la perfecció
el que transmeten els artistes, que són en Megan i Acione, no?
Sí, Megan i Acione són una jove parella.
Bueno, està a finca de Barcelona,
però tenen molta relació amb Tarragona.
De fet, Megan, que justo, és de Tarragona,
i o sigui, té un vincle molt fort.
I deia que aquesta exposició és peculiar
perquè serà la primera vegada que es fa
una exposició individual d'un artista urbà,
bueno, en aquest cas d'un col·lectiu d'artistes urbans,
on es mostra la seva obra, no?
Sí que s'han fet apostes molt importants.
De fet, el Rosselló ja fa tres anys
va fer l'exposició aquella que va tenir tant èxit,
el Cadàver en Grafit,
que va convocar un munt de grafiters,
però és la primera vegada que a Tarragona
es fa una mostra i s'aposta per un artista urbà.
Jo crec que és important remarcar-ho
i bé, que no sigui l'última.
Ells són, em comentaves abans,
que són coneguts,
vull dir que han fet circuit per diferents llocs
i han obtingut ja una mica de reconeixement
dintre del món,
però no són grafiters convencionals,
tampoc no són ben bé grafiters,
no explica'ns una mica com són aquests artistes.
Sí, bé, el Megane i la Sion,
encara que són molt joves,
ja tenen una llarga carrera
dins del món de l'art urbà
i de fet s'han fet un nom
dins del panorama nacional.
De fet, és molt habitual
veure les seves obres a revistes
com Beli o Magazine
o Trauma
o Alcalde de Cultivo, per suposat,
i fins i tot també a la mexicana Canvas.
i deia que per mi té molt valor
que s'hagin fet un nom
perquè no fan una obra típica
dins del món del grafiti.
Justament la seva obra
està envoltada de sutilesa
i dibuixen uns ninots
molt, no sé,
molt delicats.
Molt delicats.
I m'assembla que és important
que s'hagin guanyat al respecte
d'aquest món.
És, Núria, mira,
perquè facis una idea,
tu t'imagines un grafit ara,
allò que et hagis pogut veure
per algun lloc,
una paret, un grafit,
doncs bé,
no res a veure.
Clar, és que pel que hem vist en imatges,
potser
acontentaria,
ho tiraria més cap a la banda del còmic,
tot i que la tècnica,
clar, deu ser de grafit, no?
Però els amants del còmic
o la gent que sigui acostumada a veure,
doncs, això,
dibuixos del còmic,
potser també tiraria cap a aquest costat.
La Núria,
un any que està allà als estudis,
em comenta que potser
tira una mica més cap a la banda del còmic, no?
Sí, sí,
no exactament del còmic,
més aviat tenen,
bé, ells són sobretot il·lustradors
i sí que les seves obres
recorden una mica
el llibre il·lustrat.
De totes maneres,
veiem que, bé,
acaben d'acabar a Via Sars,
o sigui que tenen
una tècnica molt acurada
i veiem que treballen
diferents suports.
Ara estem davant
d'una paret
que està plena
de taules d'esquait
originals,
pintades per ells,
originals,
i tenen de tot aquí.
També tenen aiguaforts,
tenen quadres
fets en serigrafia,
tenen gensos,
tenen, bueno,
il·lustracions
que han fet
per Caldo de Cultivo,
els originals,
els podem veure aquí.
Han fet un mural
dins del kunstiner,
també.
O sigui,
és una exposició
que aparca una mica
una mica de tot,
moltes tècniques.
És molt,
diguéssim,
cridanera,
Núria,
però també
és d'aquelles exposicions
que et conviden
a aturar-te
en cadascuna de les obres
i mirar-te-les de prop,
perquè, mira,
aquestes d'aquí,
per exemple,
on hi ha,
escolta'm,
aquí hi ha uns detalls,
unes coses,
vull dir que són molt
d'aquelles d'aturar-te
i venia amb temps
a mirar-les
o aquesta altra d'aquí
n'hi ha una que,
per exemple,
fan composicions
com tipus col·laix,
hi ha text,
hi ha seixells,
vull dir,
no sé,
és tot molt detallista,
no?
Sí,
de fet,
bé,
de fet,
el que han portat
al kunstiner
no són obres grans,
ells trenen,
però han preferit
portar obres més petites
per fer un lloc,
bueno,
estàs veient tu
el mural que han fet
i per fer un lloc
en la composició
de totes les parets.
I demà faran una festa,
eh,
Núria,
és a dir,
que demà es fa la inauguració
d'aquesta exposició
aquí a l'Espai Kunsteiner,
abans ja ens ho van avançar
una mica a l'Onai
que faran una festa,
és a dir,
que tothom hi estarà convidat,
més o menys
que vinguin,
a quina hora?
A les 8,
a les 8 començarà,
a les 8 en punt,
i,
i,
bueno,
serà una festa que,
bueno,
hi haurà en dijoc ells,
amics del Megane i la Sione,
i també,
bueno,
un dels patrocinadors
de l'exposició,
la marca de samarretes
Fairclosing,
els hi ha regalat
unes samarretes
que ells mateixos
han serigrafiat,
i serà el regal
que donarem
als primers
que arribin.
L'exposició
és un bon partit
per venir fins aquí,
però veus saber
que aquí al Konstainer
constantment passen coses,
és a dir,
que no pareu,
tu ets el membre
del comitè organitzador
d'aquestes activitats,
passen moltíssimes coses
i més que en passarà,
no?
Esteu preparant cosetes?
Sí, exacte,
una mica la filosofia
del Konstainer
és que no sigui només
un espai expositiu,
sinó que,
a més,
vagin passant coses,
hi hagi,
bueno,
actuacions
que van passant.
De moment,
s'està fent
una miqueta complicat
perquè heu de pensar
que tenim
un pressupost zero
per programar,
però de totes maneres
sí que estem programant,
bueno,
gent que vol mostrar
el que està treballant,
de fet,
ara volem potenciar
els cap de setmana
a l'hora del vermut
i cada diumenge
hi haurà un artista,
un cantant,
per exemple,
el diumenge que ve,
ve una cantautora
brasileña,
la Bibiana,
que, bueno,
us convido a tots
a venir.
Explica'ns-ho,
per aquí no,
no ho conegui,
com va parar
aquest contenidor
vivent d'aquí,
al Camp de Mar,
com va arribar?
I d'on surt
aquest contenidor?
Perquè és que
és curiós,
no?,
estar aquí just
al mig d'aquesta
plaçoleta
que hi ha
al Camp de Mar,
com va arribar
fins aquí,
el contenidor?
Doncs aquest contenidor,
bueno,
que en realitat
són tres contenidors
i s'havien fet servir
com a vivenda d'emergència,
ens la va regalar
el Santiago Cirujeda,
un arquitecte sevillà,
i venen de Sevilla.
Aquesta casa,
aquesta vivenda d'emergència,
havia estat
fet servida
per allotjar
a una família
gitana,
que havia sigut
desallotjada
d'un barri
de xaboles
de Saragossa,
i el Santiago Cirujeda
els havia posat
vivendes d'aquestes.
Un cop ja van entrar
en pisos
de protecció oficial,
el Santiago
s'havia trobat
que tenia
diverses cases d'aquestes,
i naltros
ens vam posar
en contacte amb ell
i ell,
encantat,
ens la va regalar.
I qui sou els que esteu
al darrere?
Tu mateix,
una i arreglera,
però hi ha més gent,
no?
És a dir,
que ell sou un col·lectiu,
hi ha una pàgina d'internet
per ser un blog
que està molt bé, no?
Sí,
el consteiner
blogspot.com,
i, bueno,
al consteiner estem jo,
està l'Andrea Idenhamer,
està la Gisela Martí,
està l'Elisa Codina
i el Guillem Ferran.
Jo voldria, Pep,
preguntar-li a l'Onai,
home,
és relativament jove
el consteiner,
no fa pas gaire
que parlàvem
de la seva inauguració,
però en aquest curt
període de temps
en què funciona
ja hi han passat
diverses mostres
i s'han fet diverses activitats.
Quina valoració en fa,
de moment?
Mira,
la Maria comenta
que fa relativament poc
que s'ha instal·lat
aquest consteiner aquí,
no arriba l'any,
eh?
Una mica el balanç,
eh?
Diguéssim,
de com ha anat fins ara
o què és el que,
diguéssim,
que en vista
de com ha anat fins ara
podeu canviar,
fer un gir,
o potser aquesta aposta
per fer els muts
el cap de setmana
perquè vingui gent,
no?
No sé.
Home,
una mica el que ens hem trobat
és que el més difícil
i el més complicat
és que hem començat
sense tenir gens d'ajuda,
sense tenir cap subvenció
i tampoc és un espai
que busqui
que sigui un bar
que es puguin
es poden veure,
vendre cerveses
però no venen cubates
i, bueno,
és difícil,
sempre és difícil
tirar endavant
un espai artístic
però encara hi ha així
ha funcionat bastant bé,
sobretot aquest estiu
ha sigut un lloc
que ha estat bastant
concorregut
i, de fet,
per exemple,
això dels cap de setmana
de l'hora del vermut
ho fem una mica
per lluitar contra l'hivern
perquè l'estiu
sí que ha estat molt bé
aquí al Camp de Mar
però ara l'hivern
serà més dur
i llavors,
doncs clar,
aquí a les 10 de la nit
fa molt fred
i una de les gràcies
que té el Constrainer
és justament
l'emplaçament on està,
no?,
el Camp de Mar
i poder aprofitar-ho
i m'assemblar perfecte
els 14 setmanes
a l'hora del vermut.
Doncs,
ja ho saps,
al cap de setmana
no tens res que fer
cap al Constrainer
fer el vermut
i a veure art
del mateix temps
perquè aquesta exposició
home,
és que és molt visual,
és clar,
és que es tracta
de venir aquí
i veure-la,
una i arriba,
gràcies
i que tingueu
Constrainer per molts anys.
Doncs,
moltes gràcies
i espero veure-us demà
a les 8 aquí
al Constrainer.
Doncs, Núria,
ja ho saps,
em quedaré per aquí
però tornarem
a quin escompte,
a quin escompte,
fins ara,
Pep,
gràcies.
Fins ara.