Aquests sonen també, són la gent de Tombuctu, que ja tenim aquí amb nosaltres.
Albert, Lauren, bona tarda, benvinguts.
Bona tarda.
Em deia l'Albert abans, que en petit comitè, que avui sou dos,
que normalment acostumeu a omplir l'estudi.
Sí, sí, avui som poquets, som poquets.
Però poquets, però benvinguts, no?
Ah, hi estàvem.
Encara que estiguessin els altres, també, estaríem aquí a una festasa.
Som la família, som la família.
Hauríem d'ampliar el programa, que normalment acabem a dos quarts d'avui,
que hauríem d'ampliar fins a tots els onze, escoltar tot l'àlbum.
Home, home, claro, claro.
I aquí estem, no? Hauríem de fer la feina.
Fa aproximadament una setmaneta que tenim ja aquest treball discogràfic que es diu Trasteando,
i jo crec que si hagués sortit fa un mes abans, jo crec que hagués estat al puntet, eh?
Perquè sona estiu, sona fresc, és que sona molt bé, eh?
Ha sigut, ha sigut.
N'hi ha trucat, n'hi ha trucat que volen al disc.
M'ha trucat encara que no us hem dit on aconseguir-lo.
Espereu-vos, espereu-vos.
Doncs sí, la veritat és que sí, ha sigut una llàstima,
perquè volíem, de fet, la presentació hauria tingut de ser el dia setze,
que vam tocar la plaça del Rei amb això del Quesse, el festival,
i no va poder ser aquell dia.
I va ser una llàstima, perquè a més era un bon dia estar bé la plaça del Rei,
allò amb un colorido que era impressionant veure la gent d'aquí, hi havia.
Però bueno, ha arribat ara...
Ha arribat ara, ara arriba a Santa Tecla, també, o sigui...
També és un bon moment, eh?
Teniu actuació per Santa Tecla? Us podrem veure?
Sí, tenim el dia 19, allí el passeig de les Palmeres.
Ah, fantàstic.
A Barraques, que és part de la programació de Barraques, de festes,
i allí, bueno, el dia 19, a la 1, em penso.
El dia 19, sí, a la 1 i mig, o sigui, toquem.
Tocarem allí.
Molt bé. Això vol dir que de cara al dia 18, 17,
que no ens tornem a convidar una altra vegada.
Ah, m'ha excusat.
Encantant de la vida.
Sí, que aquesta entrevista la deixem una miqueta, així en l'aire,
i ens tornem una altra vegada a parlar amb la gent de tot.
Ens guardarem sorpreses, guardem sorpreses.
I no us preguntaré d'aquesta actuació, així la deixem per més endavant.
Vale, perfecte.
I us convidarem a la Rambla, aquelles coses que fem habitualment.
I avui ens centrem exclusivament en l'enregistrament d'aquest treball discogràfic,
que jo em dic que esteu molt guapos.
Sí, no.
Sí, sí.
Alguna altra li ha sortit una miqueta, un altre Michelin,
però no, també, dic que dintre del que és el bollet del disc,
sorten tots de petitets.
Per què va venir aquesta idea d'agafar la vostra infància,
o almenys aquella fotografia que ningú voldria...
Va una mica lligat amb la portada i amb el nom del disc,
el nom de Trasteando,
que això fa referència una mica a los trastos que són els més petits
i les travesures que poden arribar a fer.
i potser una manera de traspassar aquesta idea d'una forma visual.
Seguim sent trastos ara de grans també, no?
Per això una mica aquest nom, aquest doble sentit, no?
Fem el mateix el que fan els nens, no?
Les trastades que fan,
que són coses que surten espontàniament,
sense saber les conseqüències que tindran,
doncs exactament és el que fem nosaltres.
Però agrada una mica les diferències, no?
O no?
Què m'esteu dient?
Això és primícia a Tarragona Ràdio?
No, si no, ja ens coneixen, ja.
Ja saben, no?
Ja saben, ja saben quin peu calçem.
Jo me veig a la gent del Sumbuctub buscant el veú dels records,
trucant a les mames,
mama, tu m'acordes d'aquella foto?
Doncs fora i fora i van a la cosa, sí.
M'he hagut d'encarregada d'anar buscant tothom que tingués fotos i no vegis.
I el fart de riure que us vau fer?
El fart de riure que m'he fet jo a casa.
Oh, i el fart de riure que s'han fet ara les mares veient-les.
Sí, és simpàtic, és simpàtic.
No, no, és maquíssim.
Però a més és una miqueta allò que dius tu,
que tots som uns rasos.
Sí, exacte.
Tots hem sigut criatures,
encara que sempre la memòria ens falla per el que volem.
Sí, no, però està bé a vegades recordar aquests moments
i tornar-se una mica a bitxos, una mica a nens.
Home, sempre diuen i sempre amenitzen allò de
no hemos de dejar que duerma el niño interior que tenemos.
Tu ja saps que sempre que parlen d'aquestes coses
sempre anomenen el nen interior.
Vosaltres el teniu per aquí saltant i botant?
Sí, bueno, de fet, ho porto escrit a la samarreta, no sembla.
És veritat.
Això no ho pots llegir tu, Lauren.
A veure, a veure, Lauren, què passa?
Què passa? A la samarreta de l'Albert?
No ho llegeixo, eh?
No, em fica, despierta el niño que llegues dintre.
Ves, ves, ves.
Tot té a vola.
Posa el bo així, desperta el nen que portes dintre.
Aquesta samarreta la podrem trobar o no?
No, aquesta me la vaig comprar jo en una botiga.
Comprar la botiga.
Però bueno.
Home, però de cara al concert, mira tot el que podria fer, eh?
Home, ara m'ha vingut una idea, al cap.
A més, a més, la Lucía també està molt guapa.
Encara que no sembla ella, eh?
No, no, bueno, de fet, de fet...
Bueno, si li trobes el bigoti...
Qui l'ha posat aquest bigoti?
I el portava ella, és una foto de...
Què dius, de carnaval?
No, un bigoti...
Mira, això que li van plantificar un bigoti.
Pobre.
Sí, sí, sí.
I Lauren, tu estàs al costat?
Sí, sí.
El muñeco diabólico.
Sí, sí, sí.
No sé, mira, és que és molt simpàtic.
De veritat que m'agrada moltíssim.
I no sé si té a veure també en les cançons, en les lletres,
en tot el que després composa el treball discogràfic,
o només ha sigut un punt de rebeldia de dir tots som nens,
allò que comentàvem ara.
Bueno, les lletres són una mica més madures, no?
Sí, normal.
Potser, i la temàtica és una temàtica d'orilla, no?
Diguéssim, del que s'explica a les lletres, no?
Moltes coses que estan passant.
Es parla molt de tot, ben bé, de tota la immigració que hi ha,
els problemes que hi ha amb la immigració,
i, bueno, potser és la part més seriosa del disc, no?
Home, i a més, que vosaltres normalment parleu el que es veu, no?
Exacte.
Parleu del que us preocupa també personalment.
Del que ens preocupa, de coses molt quotidianes també,
del que passa al dia a dia, sí, una miqueta bàsicament és això.
Però el que més ens agrada,
i segurament que la gent que segueix els Tomboctú,
és que li poseu aquest puntet irònic,
que expliqueu les coses, però que fins i tot quan entren,
com l'escoltes amb música fresca,
amb música que és per ballar, que té ritme,
que té la seva vida, que vibra sola,
potser no se senten tan malament,
com si ens ho diguéssim d'una altra manera, no?
Bé, ho maquillem una miqueta, no?
Donant aquest punt de festa,
perquè de fet, clar,
jo no podria almenys anar a fer un concert
i veure tota la gent deprimida, no?
De fet, el que fem nosaltres és una música de festa,
ballable, però que sempre
quedi una miqueta allò, aquell pensament,
que diguis, bueno, però també s'ha de pensar una mica
amb el que estan dient, no?
Però bàsicament el nostre llet és això, festa.
Sí, sí, sí.
A ballar, a saltar i a oblidar-te una mica
del dia a dia, no?
I d'aquest estrès que portem tots avui en dia
i disfrutau.
Dic que podem desfrutar de 12 cançons,
que comença amb aire, veus?
És que comença-ho bé, ja t'ho deia.
Comenceu bé, comença amb una mica d'aire,
hem de respirar i al final acabem a oruxo.
Amb un oruxito de hierbas.
Després, a més a més, hem d'obrir-nos.
Opening, la corriente, pensamientos d'una escova,
la paqui, el bote, company, el camino, la paila.
Què és la paila?
Jo m'he quedat així una mica en l'aire, què és?
Bueno, la paila és un instrument de percussió
que el toco jo.
Anda.
Però el nom d'aquest tema és bastant curiós
perquè ho està dient tota rata.
Diu, baila el ritmo de la paila
i resulta que en aquest tema no hi ha pailes.
Només en un trosset.
És bastant curiós, però bueno.
És una gambarrada.
Sí, sí, sí.
Una altra gambarrada.
No, ho podeu fer una mica en plan, buscar a Wally.
D'on està la paila?
D'on està la paila?
Busquem-la.
No, hi és, hi és.
Hi ha un break, un trosset on surt un petit break de pailes,
però tot el tema no hi són.
Bueno, no que està molt bé,
que és allò, donar-li el puntet diferent.
Ah, hi està, hi està.
Jo he buscat la paila i a veure si la trobes.
i en el moment que sona és allò com l'estrella.
I llavors en aquell moment segurament
que tothom, les llums s'enfoquen a l'Albert
i a l'Albert Pallà, a la paila.
Baila amb el ritmo de la paila.
Doncs vinga, què més, què més, què més?
Tenim Àfrica, que és una mica allò que comentàvem abans.
Sí, sí.
Una mica la queixa, no?
Sí, sí, sí.
Que està fent Occident perquè Àfrica estigui tan malament, no?
Bueno, jo crec que tots sabem el que està fent.
L'explotació.
Sí.
Sí, sí, sí.
Entre altres coses, sí, sí.
Hi ha moltes coses.
Sí, sí.
La búsqueda.
Buscando la felicidad.
El sentit, potser, al dia a dia, allò que dèiem, no?
Exacte.
Sí, sí.
Que sempre és difícil.
S'ha de mirar endavant.
S'ha de mirar endavant amb paciència i amb ganes.
Aquestes cançons ja les teníeu triades
perquè fos el treball discogràfic així tan rodó i tan maco?
Sí.
O s'han quedat moltes cançons al tinte
i ja va haver una mica de dubtes?
Com va anar la tria?
Cançons s'han quedat.
Dubtes, no, perquè les cançons que s'han quedat
eren cançons que ja abans de gravar el llig s'havien quedat fora del repertori
perquè algunes ja feia molt de temps que es tocaven
i ja, a l'entrar gent nova al grup, hi havia canvis,
doncs, ens va començar, allò, no?, a composar coses noves
i eren cançons que realment ja no ens deien.
No eren males idees.
Potser algunes es poden tornar a recuperar, segurament,
però, bueno, més o menys vam tindre clar que serien aquesta.
Són dotze i em deieu que ha entrat gent nova al grup.
Me'ls presenteu, la gent...
Bueno, no...
Això ja fa ara...
Diguéssim que els que som ara ja és la formació estable
des de fa dos anys i mig.
Des de fa dos anys.
Des de fa dos anys.
L'últim que va entrar va ser a l'Òscar, el percussionista.
Molt de gust, Òscar.
Doncs és que ja fa un any i mig que ja està.
I que ja fa un any i pico i la resta ja està, ja fa més temps.
O sigui que sou set a l'escenari?
Som nou a l'escenari.
Ja me deixava dos.
Ai, ja m'he menjat alguna cosa més.
Som nou a l'escenari.
Doncs som nou a l'escenari, que jo no sé...
A veure, nou persones sobre l'escenari.
Heu estat durant aquest estiu, segurament, que feu molts bolos.
Quina és la...
Clar, nou persones per moure's.
És un folloni.
A veure quin escenari deu ser un mal de cap.
És un folloni.
Hi ha vegades que estem molt apretades, la veritat.
És que senzillament no pots moure.
El calor humà, no?
Sí, sí.
Ho heu notat a ple.
Bàsicament...
Sobretot els garits petits.
Sí, quan vas en sales, quan vas en llocs d'aquests que són petits,
doncs clar, tu has de mànegar una mica per poder-hi cabre.
I...
Acabem...
Sí, sí, sí, acabem, ho aconseguim, eh?
I hem tocat a llocs, però molt, molt petits.
Quin és el que recordeu que allò que us ve a la ment ara?
Mira, ens ve a la ment un que hem recordat aquest demà, també.
Que vam anar a Tortosa, al concurs aquest de l'Ebre Músic,
i vam tocar en fila.
Els nou en fila, perquè era un escenari estret.
Bueno, l'escenari era com aquesta taula.
Sí.
Tenia forma de mitja lluna, bueno, és mitja taula d'aquesta.
Era molt petit, molt petit.
I vam tocar tots en fila, arrepresats.
A més, el local fa forma d'L,
i llavors l'escenari quedava just al mig on s'aparteix la L.
Llavors semblava que mig grup toqués per una gent,
i mig grup toqués per l'altra gent.
De fet, entraves i només veies mig grup.
Sí, va ser una aventura, però, vamos, impressionant.
Això és per explicar els nets, eh?
I clar, i clar.
Jo me'n recordo, aquella L que vaig trobar-me a Tortosa.
Sí, sí, una passada, una passada.
No, i bueno, i els petits amores també una vegada,
un escenari que estàvem, els cantants estàvem fora de l'escenari,
allò perquè no hi cabien més d'alt, una passada.
No, i al final, allò, baixada a l'escenari,
i mira, o toquem ve o aquí no toquem.
Sí, sí, sí, i tant.
I tot això ho ha estat de bolo durant aquest estiu?
Déu-n'hi-do, n'hem fet bastants.
Per això, i com està?
Jo de gravar el treball discogràfic, fer els bolo...
Bueno, ja ho teníem gravat.
Ah, sí, ja està gravat.
Sí, sí, sí, ho vam aprofitar una mica cap a l'hivern,
ja cap al mes de novembre,
que no hi ha, potser no hi ha tants de bolo,
i ja teníem programat fer-ho amb unes dates,
llavors el que vam procurar és no agafar concerts d'aquelles dates.
O sigui, ja ho teníeu més o menys prèvies.
Sí, sí, sí.
Encara al que és més a l'hivern...
Clar, quan baixen una mica els bolo,
doncs ja t'hi dediques més a la gravació,
perquè més és temps, també.
I més val, més val, no està anant d'un cantó a l'altre,
perquè si no, no acabaries mai.
Llavors, ja agafes un temps concret per poder gravar, allò.
I clar, són nou persones que s'han d'ajuntar...
Jo no sé si ho heu pogut fer per pistes,
o s'ha fet com si fos un directe...
No, no, ho està fet per pistes.
Primer vam estar allí, tot i el bateria,
el Pau, el teclista i jo,
i quan ja vam tindre les bases gravades,
nosaltres tres se van afegint la resta.
Després ja la mescla tampoc cal que estiguéssim tots.
Jo m'imagino nou persones poder compaginar...
Perquè clar, vosaltres també teniu la vostra feina,
depèn de com també arribaven estudis, exàmens, etcètera, etcètera, etcètera.
I tot això s'ha de poder compaginar també, segurament,
que a massajos...
Tot el que composa portar el grup endavant, no?
Que sembla molt fàcil, però hem de dir oients de Tarragona Ràdio,
que és una mica dur, eh?
És molt complicat, és molt complicat.
A més que coincidir tots per poder quedar, per poder assajar,
per poder...
És que a vegades és un follon.
Fins i tot els mateixos bolos.
O sigui, tens follons que un no pot arribar a l'hora,
llavors l'han d'anar a buscar o ha d'agafar un tren,
o arribar tard, no pot venir a provar això...
A vegades és un follon enorme, però enorme.
Però, bueno...
S'ha de fer, no?
Sí, sí, sí.
Nosaltres hem tirat i ja ho...
Ens trampaixen, a casa, sí.
Clar, clar.
I set anys ja porteu així?
Portem cinc anys.
Cinc anys.
Ai, doncs llavors aquí malament, eh?
El diari no sortia bé.
Sí, no sortia bé.
És dels finals del 2002 al 2003 va començar el grup.
Bueno, però si dieu set també queda molt bé.
No, sí, és igual.
Només cinc, set, ja no veig aquí.
Deu, ala, ja ho parlo.
No, que si diem que ens fem deu haurem de muntar una festa d'aniversari o alguna cosa així.
Llavors esperem que arribin.
El 2013, més o menys, truqueu-los.
Han de fer el de ser aniversari i llavors ja han de fer festa grossa.
Hombre, i tant.
Us imagineu que fareu precisament això, d'aquí a cinc anys més?
Uf.
On estarà la gent dels Tombuctú?
Jo espero que tocant.
Sí.
Estiu jo?
I que estiguem tots junts i tocant.
I ja quants alumnes podeu tenir?
Que estem avui presentant el primer i aquell de moment ja portaríem quatre o cinc més.
Home, quatre o cinc més.
Estem fantesejant ara, eh?
Potser...
Si anem a disparar, potser sí, però no se sap mai.
Un parell o tres.
Jo ja estaria content un parell o tres més d'aquí a cinc anys.
És que seria fantàstic.
És que porteu cinc anys.
Cinc anys que hem tingut moltes maquetes de la gent de Tombuctú.
Heu tingut forces, també concerts, perquè d'un i deu també us heu allogat allà on us han trucat.
Allà esteu disposats a tocar i al final arriba el treball discogràfic.
Allà hi estamos.
Que dius, ostres, mirant cap enrere i mirant cap endavant les coses que us toquen fer encara i les que heu fet, eh?
Ara hem sigut papes, ara.
Hem sigut papes.
Home, els dolors, us noto cansats, eh?
Jo, el part, el part ha sigut tu, eh?
Hòstia.
Ha sigut llarg.
Ha sigut llarg, ha sigut llarg.
Perquè a més el problema també tenim, són coses que econòmicament pesa, pesa.
Treure un disc econòmicament és complicat i per grups així com nosaltres que no som molt coneguts, no tenim gent d'entràs,
és molt complicat aconseguir els diners per poder fer-los tot això.
Llavors, clar, hòstia.
Moltes vegades, doncs, bueno, decideixes fer coses però veus els números del grup i tens que esperar fer un parell o tres de concerts per ingressar diners i llavors pugui tirar-ho endavant.
No és que... a vegades vas lent més que res per les circumstàncies.
No perquè no ho vulguis fer o... sinó la decisió ja l'has presa però has d'esperar de tindre els medis per fer-ho.
I, bueno, al ser un grup que s'ho fa tot ell, doncs... és lent, és lent.
Home, és que si se pogués partir d'una discogràfica, d'una bona distribució, etcètera, etcètera, etcètera,
el que tenen molta gent moltes vegades gràcies a un concurs, que vosaltres diuen, ostres, uns tan ràpids i uns altres...
Que el disfrutin i que els hi duri.
S'han tingut aquesta sort.
Sí, sí, no.
Però és allò que dius, no? Unos tanto, que sempre passa, no? Unos tanto i esto tampoco.
Bueno, també valores més, eh? Quan tu has tingut de currar tot i tal, ho valores molt més tot.
Sobretot, aprens molt, sobretot. O sigui, ha sigut una experiència que ens ha anat molt per aprendre moltes coses.
I això en futurs projectes es notarà bastant.
Ja serà... m'imagino que el treball serà molt més àgil del que ha sigut aquest primer cop.
A més, els estudis, que jo crec que els coneixeu, no?
Sí, sí, sí, sí.
Per què l'heu triat, personalment, per això? Perquè ja és com de la família?
Bueno, a part que són uns bons estudis, que tant el Jaume com el Jacob són bons tècnics d'estudis i el Jacob i també bons tècnics de directe, no?
Doncs també sí, és una cosa molt... la familiaritat que teníem amb ells una mica.
i després el Jacob, que és el tècnic que portem en directe, que també coneixia molt bé el grup i el so, que... i com sona el grup en directe.
I, bueno, potser era la millor manera d'intentar traslladar amb un disc el que és tombuctor en directe, no?
No serà mai ben bé el directe, però potser és un bon tast, no?
Bueno, però pel dècnic aniversari del triple-quadruple treball discogràfic en directe, que fareu al Palau Sant Jordi, o amb un d'acord jo, que així petitet, que llavors ja podreu cabre tots tots allà a Esparragons.
No, que has dit tu aquest matí que ja hi hagi...
A la plaça de Taurus.
El Lauren vol fer la plaça de Taurus, això.
I nosaltres volem inaugurar la nova plaça de Taurus de Tarragona.
Ei, no s'hi donen mala idea, eh?
No, no, ja ho sé.
No, no?
Ara falta que algú ens escolti.
A més, a més, poden portar un grup d'aquests que us posin de taloners,
no sé, ens estava pensant, no sé, què us agradaria de taloners?
Quins grups us agraden a vosaltres?
Va fent altros, fent altros de taloners.
No, no, no, ells ho farien de taloners o de vosaltres.
Ah, que ens fessin altros de taloners.
Quin grup us agrada molt a vosaltres?
A mi m'agradaria que fos un grup de Tarragona, també.
Sí, i de gran, així de gran, que també us agradés?
Ai, no ho sé.
No ho sé, a veure.
Quina música es coneixeu, a mi?
A mi, per exemple, Macaco m'agradaria.
Veus, Macaco de taloners de Tomurtú, qui més?
Però, vaja, Macaco de taloners, no és tu.
Tot s'ha de veure, eh?
No, no, ja, ja, tot pot arribar.
I si no, de taloners, d'allò, a la mateixa alçada, per què no?
Doncs mira, també estaria bé amb el Zulu.
Hòstia, el Zulu 930, que són uns amics de Barcelona,
que estaran a la Guitarragona per a festes.
Muchachito con buen firma, també?
També, també.
En Jairo estaria bé.
També, los delincuentes, tota la família.
Que estiguessin també els Jandaunes,
que estiguessin Ballsamba, Reggae Project,
que també està molt bé.
A veure, si ja seria un festival, eh?
Més que la inauguració.
Allí estamos, allí estamos.
Està bé.
Si hi ha algú que no s'està sentiendo de l'Ajuntamiento,
por favor, que coja nota.
M'ha semblat que ha agafat la maleta i ha marxat, ja.
Ja he sentit molt tard.
Ha fet números i ha dit no pot ser.
No pot ser això.
Oh, millor això s'ho diria bé, eh?
A Tarragona no pot ser això.
Oh, tot és pensar, eh?
Tot és pensar, i el que deies tu, també fer números,
que està una mica complicat.
Però bé, però bé.
I a més, estem d'enhorabona, eh?
Això de trastear, trastear, que me deixava l'art, al final,
sempre és important, eh?
Sí, sí, sí.
El dia, bueno, comentàvem abans,
de cara a Santa Tecla us tindrem aquí.
Dia 19.
Però abans de Santa Tecla tindrem alguna cosa?
Aquest divendres estem al Dover.
Ah.
Sí, a prop de Tortosa.
Sí, a prop de Tortosa.
Llavors, el dia 10 estarem a Vilaplana.
Estarem amb Paper Timarieta, no?
Sí.
Paper Timarieta.
Divendres, Paper Timarieta i Tumbuk Du.
Llavors, el dia 19 estarem aquí, al Passeig de les Palmeres,
i el dia 10 d'octubre, a Vilaplana, amb la troba Kung Fu.
I hi ha el dia 19, que és amb Bongo Botraco.
Eh?
Bongo Botraco?
El dia 19, sí, toquem Bongo Botraco, els adversaris i alguna cosa més.
Ara no me'n recordo.
Bueno, sóc el programa de festes.
Això vol dir quantes hores assajar fins que arribin els dies?
I on assajeu i com ho teniu?
Totes les que es pugui.
No, nosaltres, la veritat és que ho tenim bastant bé per assajar.
Estem assajant amb un mas a Vila Llonga i estem de fàbula.
Però mas vostra, mas deixat?
És un mas que ens cedeix a un familiar, a un membre del grup, molt amablement.
Gràcies, gràcies, gràcies.
Que li estem molt agraïts.
Sí, sí.
I, bueno, el meu...
Com es diu, digueu-lo, fem un petit homenatge a aquest bon home.
Josep Ramon, si diu, no?
Sí.
Però és el tiet, és el tiet.
És el tiet.
És el tiet.
Doncs, tiet, gràcies per aguantar que t'hi deix bona gent.
I per molts anys, eh?
Deixi-li el mas, per molts anys.
I com ho feu?
O sigui, quan acabeu de treballar...
Sí, normalment.
A quants de nou?
Tenim...
Bueno, això depèn, també, perquè hi ha vegades que inclús puguem quedar al matí, no?
Depèn de les feines i com van les feines i com puguis demanar canvis de torn i coses així.
A vegades podem també ser-hi al matí.
Però sí, normalment és per la tarda, no?
Allà ens ha dos quarts de set.
Tothom cap allà, tothom que pot, clar.
Clar, això s'opi.
I, bueno, normalment tenim uns dies fixes a la setmana per no fer-nos un liu
i després, segons les circumstàncies, van canviant.
A l'estiu canviant molt i, bueno...
A l'estiu depèn de les vacances.
A l'estiu són molt variables.
No, a vegades entres concerts, perquè tens més concerts.
Llavors, hi ha gent que està en altres grups, també, els coincideixen també a altres concerts
i llavors ja quadrar tot això a l'estiu és impossible.
Has d'anar corrent els dies d'assaig, avui quedem pel matí o demà quedarem per la tarda.
És allò...
Sí, sí, sí, és la passada.
Sí, però, bueno...
Una cosa que deia en Lauren, Lauren, quan ets músic, treballes, la gent, d'alguna manera,
sobretot a la feina, ja ho tenen ja com a pamat, som més vulnerables?
Allò on dir, doncs, oi, que aquesta nit tens, te canvio de seguida,
o l'horari perquè puguis anar...
O no, ja no ho fan, això, ja t'ho tenen més acostumat i a...
No, no, i a veure, quan pots canviar un torn, el canvies, i quan, a veure,
nosaltres tenim la música i la gent té altres coses, no?
Té família o té hobbies o el que sigui, llavors a vegades no coincideixes
i és el que deia abans ell, l'Albert, no?
Que hi ha vegades que inclús per anar a tocar, doncs, oi, no pots canviar torn
o no pots demanar un dia de festa o s'untes personals o algú, i sí,
doncs, surts a l'hora que surts i fas el possible per arribar a l'hora de tocar el concert,
encara que no haguis pogut fer les proves de so, però, bueno, de moment...
I moltes vegades substituts, també, sempre ho fan.
I hem tingut que agafar substituts, a vegades, no?
Jo, aquest estiu, amb un parell de concerts, he tingut que agafar substituts
perquè jo estava treballant, tu estava tocant a una punta de Catalunya
i jo estava treballant a l'altre.
De fet, aquest divendres serà el primer concert que farem,
des del dia 16 de juliol serà el primer que farem, que estarem tot el grup.
en tot el grup.
Que idiosos, o sigui, que heu anat a base de...
Por favor, por favor, por favor, vina, vina, vina.
Sí, trampejant una miqueta i anàvem agafant substituts,
un dia va fallar, doncs, va fallar el laure,
després, un dia, doncs, va fallar la guitarra,
l'altre dia vam tocar sense teclat,
un altre dia va fallar un percussionista, o sigui, una passada.
Però, bueno, també és normal dir-nos això ja és una cosa que l'acceptem
perquè sabem que som nou persones i ja està passat des de sempre, no?
I és normal.
Sí, sí, sí.
I que bo que és tenir amics en el món de la música, no?
Doncs sí, sí, sí, sí.
El senteixen tots dos amb el cap.
A vegades sí, sí, sí.
A veure, es nota, si vosaltres alguna vegada heu anat a qualsevol dels concerts
que fan els músics d'aquí de Tarragona,
es nota que entre la gent del públic normalment estan més músics.
Sí.
O hi ha més músics que potser fins i tot aquest públic.
És que Tarragona, Tarragona, no, és una ciutat que...
Però entre vosaltres us recolseu molt,
i això jo crec que aquesta pinya és boníssima.
És que si no fos per això aquí a Tarragona no tindríem res.
Res, res, res, res, perquè és que...
Tot i que l'ideal seria que no veiéssim aquells músics que estan allà.
Exacte.
Però que es nota, que ta pinya, no?
Vull dir que no els veiéssim perquè la gent que hi ha allà no els ha de veure,
perquè no hi vagin, no?
No, que continuaran a anar als concerts, per favor,
però si respongués més la gent de Tarragona...
Què els passa a la gent, no?
Potser no acaben d'adonar, no s'han acostumat a donar un...
És difícil, perquè els grups de...
Primer que, per ser conegut d'alguna manera,
també t'has de promocionar molt bé.
I, clar, és el que parlàvem abans, no?
Si no tens un padrí darrere que posi dividends
per poder fer una promoció,
doncs és difícil sortir als medis.
Llavors, clar, les radiofórmules, doncs...
Ho ofeguen bastant, no?
Ho ofeguen.
Més que res, jo crec que ho ofeguen una mica
l'inquietut de la gent de descobrir música nova
i altres tipus de músiques i d'estils.
I després, no sé,
sembla que hi hagi poca curiositat a Tarragona
per conèixer els grups de Tarragona.
I que sorprendien, eh?
Perquè hi ha molta qualitat i alta, eh?
Sí, sí, sí.
A veure, jo crec que cada any, per exemple,
es fa un festival a la Chartres
amb grups de Tarragona
i es donaria en compte de la qualitat que hi ha.
Independentment que després t'ho pugui agradar
o no et pugui agradar un grup, un estil, no?
Evidentment, cadascú té els seus gustos.
Una cosa són els gustos musicals.
Però es donaria en compte
que hi ha músiques que saben tocar
i que tenen talent i que tenen idees
i que, bueno, que estan aquí.
Sí, sí, sí.
I que sempre han estat i que sempre estaran.
I també una altra de les coses,
a veure què passa amb la sala.
No sé com ho trobeu vosaltres
a l'hora de tocar a Tarragona.
Perquè cada vegada...
Està complicat.
N'encant, més que obrint.
No, no, és que ara mateix no...
Per això, que gairebé no hi ha en sala.
A la bateria ja estan fent acústics
perquè no els han pogut fer concerts
perquè es passaven a més de ciberts i tal.
A la zero és bo que també tenen problemes
per poder fer concerts.
però si està buida de sals a Tarragona.
No sé si potser...
A veure, també jo a vegades sempre...
És una cosa que a vegades ho comento.
Potser s'hauria de tornar a educar la gent
amb l'horari dels concerts.
Que potser no fa falta fer els concerts
a les 10, a les 11 o a les 12 de la nit.
que potser fer un horari més aviat
portaria més gent,
hi hauria menys problemes amb els veïns
perquè potser seria un horari
en què més o menys pots acceptar un cert soroll
i que potser respectaries l'horari
de moltes comunitats de veïns
que a les 10 de la nit no s'ha de fer soroll.
Llavors, si potser programes els concerts
de 8 o dos quarts de 9 fins a les 10,
potser si la gent s'acostumés
hi hauria molta més gent.
potser no seria tan molest.
També no ho sé,
hi ha molta gent que més d'anar al bar
a perdre el temps,
diria, mira, si hi ha una oferta igual,
acabo de treballar i m'hi apunto,
hi vaig i després a les 10 o a les 12,
a les quarts d'11 estic a casa sopant
i és una hora bona per anar a dormir
i no tindrà...
També, a veure, jo entenc que entre setmanes
si poses un concert a les 12 de la nit
entre l'interès del grup i de la sala
potser que hi vagi gent,
perquè evidentment també a la sala
viuen de vendre el seu gènere,
i tens que esperar mitja hora més per tocar
perquè s'ompli una mica
i la gent faci una mica de gasto
i sigui rentable econòmicament
programar directes
i acabes fent un concert a la una
i la gent s'ha de aixecar
a les 7 de la matinada a treballar
doncs és molt difícil que la gent vagi
o entre setmana a veure un concert,
però potser si el poses a les 8 de la tarda...
El que passa és que això també costaria,
tu ja ho saps, Lauren,
que som llatins i ens agrada la nit...
Sí, però de totes maneres...
Som llatins, però quan veen artistes de fora
o un artista ja amb nom,
sigui qui sigui,
vull dir, jo no m'imagino el concert del Rosendo
d'ara de festes comencen una hora més tard.
Vull dir, aquests concerts són puntuals,
comencen puntuals
i la gent va puntual a veure'ls.
Llavors hauria de ser igualment puntual
amb els concerts que es fan a la ciutat,
amb qualsevol grup.
És que de fet, si vas a Barcelona
i hi ha a Barcelona les sales...
Es programen ja bastant aviat els concerts a Barcelona,
per exemple,
i són molt puntuals les sales allà
i la gent va puntual els concerts,
cosa que aquí no passa.
Aquí estàs esperant per tocar
i no pots començar perquè no hi ha ningú.
La gent arriba sempre una hora tard.
Clar, per això es fan les coses tard,
perquè la gent sempre va tard
i ha pensat que començaran tard
i estan començant tard perquè la gent no hi va.
O sigui, és un bucle.
És una manera també,
podríem dir gairebé,
podríem enredar,
dius, mira,
el concert està previst a les 10,
que vingui tota la gent que comenci a les 9
i ja saps que arribaran a les 10 o a la qual cosa.
Exacte.
Com no que enredem una miqueta la part de l'horari i allò.
No, potser també s'hauríem d'educar els músics també
i passar una miqueta del rotllo
i dir, si no hi ha gent,
comencem igual.
Llavors la gent ja s'acostumaran al final.
Diran, ui, que aquí sempre comencen a l'hora els concerts.
Quan la gent s'acostumi a que arribin els concerts
quan ja estan acabant,
llavors diran,
home, doncs no,
doncs són puntuals,
haurem de vindre puntuals.
Exacte.
Si a les 9, a les 9,
i a les 10, a les 10.
No, si a les 9 apareixem a quart d'11
i si a les 10 apareixem a quart d'11.
El que passa és que això també pot crear un problema
perquè si t'ha d'apagar la sala
i la sala no ha fet calés
i llavors no et paga,
diràs, ep,
Sí, és el que deia el que fa això.
És el peix que es mossega la cua i torna.
No ho sé, no ho sé.
Bueno, paciència.
És complicat.
Ara parlem de coses bones
i hem d'anar acabant del programa.
No, ja hem d'anar acabant.
Mira quina hora és.
Ja no sé, xant Laure.
Sí, Laure, us tengo que echar a los dos, Albert.
Bueno.
Mira, hi ha una cadena aquí.
Sí?
Vale.
De manifestació aquí a la ràdio.
Home, aigua i alguna pasteta també hi trobaríem, eh?
Té una màquina.
Ah, està molt bé.
Que li poses alguna cosa i xum, xum, va trient coses.
Molt bé, molt bé.
Si no li poses no deus on trobarà.
Però bé, no.
Trasteando és el primer treball discogràfic del Stumbug.
Tu que està calentet, calentet.
On podem aconseguir-lo?
Ara, de moment,
és que encara estem començant a distribuir-lo per botigues i tal.
Aquí a Tarragona el trobaran ja al Bar Rufí.
I a Xiva també.
I llavors ara, bueno,
estem mirant de quins més llocs el distribuïm per Tarragona
i segurament també anirem per Reus
i anirem mirant a veure.
Però estem començant ara,
perquè s'ho hem fet tot naltros.
Bé, naltros a mesura que anem parlant amb tendes i llocs,
en el nostre MySpace anirem posant, no?
Sí.
A quins llocs, a quins punts es pot anar...
Anirem actualitzant el MySpace i anirem ficant els punts de venda.
Que el MySpace és genial, eh?
Perquè ja s'aboca tot,
ja podríem dir que trobem l'essència del grup,
perquè hi ha un munt de coses.
Sí, sí.
Digue'm l'adreça, recorda'm el MySpace.
És 3b baixes,
myspace.com barra tombuctu.
Tombuctu, així de fàcil.
Sentiu que no hi ha música ara de fons,
que està de silenci?
I és que he anat directament a la de la Paila.
És que m'ha fet gràcia.
I ara, per acabar...
Molt bé, molt bé.
Per acabar l'entrevista hi posem la de la Paila
i a veure si la trobeu, eh?
Si la trobeu, truqueu-me.
Oh, potser té una samarretta de regal, alguna cosa d'aquesta?
Hòstia, doncs no n'hem portat.
Se n'han de fer, se n'han de fer samarretes.
Jo sereixo una de Tarragona a ràdio
per la gent que ens truqui.
Molt bé.
Amics de Tumuctu, moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
A vosaltres.
Albert, moltes gràcies.
Donar records a la família que no ha pogut tenir.
Records a tots.
Records.
I un petonàs ben gros.
I la propera entrevista tots això ple, eh?
Vinga, vindrem tots aquí.
Vindrem amb les guitarres, un bon gos i au.
Vale, eh?
Vale.
Vinga, doncs.
T'agafo la paraula.
Vale.
Em sembla que ja ho vam dir una vegada i no m'han fet.
Bueno, bueno, no passa res, no passa res.
Jo saps que jo tinc una miqueta de mala memòria
i això no s'esborra si no passa res.
Gràcies.
Vinga, vosaltres.
Adéu-siau, bona tarda.
Adéu-siau.